El ButllEtí de l’amic · 2015. 5. 15. · El grup de comunicació multicanal Tot media de Sant...

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

15/05/2015

nú

me

ro 136

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: la revista Saó, El 3 de vuit, la Borrufa i delCamp.cat, millors publicacions de l’anyD’aquí i D’aLLà: Juncker anuncia l’equiparació de l’iVa per a les publicacions impreses i digitals

COMuNICACIÓ DIGItAlPeriodisme a 42 mil·límetres

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGla majoria dels espanyols pensa que hi ha més anuncis que fa dos anys

NOVES EINESWindows 10: microsoft planeja acabar amb els seus “dimarts de pegats”?

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAles deu recomanacions perquè els mitjans informin sobre tragèdies

EN PROFuNDItAtLa crònica: Jornades del Cable i la Banda ampla a Catalunya 2015: “un èxit de tots”tribuna: deontologia periodísticaentrevista: comScore, millorant el mesurament mòbilanàLisi: Veure anuncis publicitaris, moneda de canvi per la tecnologia i els serveis gratuïts?Dossier: la llibertat de premsa a Espanyaopinió: novetats a la TdT: més arbitrarietats del Govern i més allunyament d’Europa

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



La revista saó, el 3 de vuit, La borrufa i delcamp.cat, millors publicacions de l’any

• Per primera vegada la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i mitjans digitals atorguen aquests guardons• L’empresa Tot Media, Fosbury, i el reportatge Immigració i barra-quisme publicat a la revista Girones, també han estat guardonats• Els reconeixements es lliuraran a La Nit de les Revistes i la Premsa en Català que se celebrarà el proper 27 de maig

la revista valenciana Saó, el setmanari penedesenc El 3 de vuit, el mensual gratuït la Borrufa i el diari digital delCamp.cat són les millors publicacions de l’any segons la Federació

d’associacions d’Editors de Premsa, Revistes i mitjans digitals. aquesta entitat de recent creació i que per primera vegada lliu-rarà aquests guardons, agrupa a les tres entitats del sector: els editors de revistes i digitals, aPPEC; l’associació Catalana de la Premsa Comarcal, aCPC, i amiC, associació de mitjans d’informació i Comunicació. El jurat dels premis també reco-neix a la capçalera digital de cultura nuvol.com que rebrà una menció especial com a mitjà digital, a l’empresa Tot media que recollirà el premi a millor empresa editorial; a la recent creada revista digital esportiva Fosbury, com a la millor nova publica-ció, i a la revista Girones, per al millor reportatge pel treball “immigració i barraquisme”. Els reconeixements als 50 anys de trajectòria, a la persona i a la institució es donaran a conèixer properament.

En total, als premis de la nit de les Revistes i la Premsa En Català s’han presentat una setantena de candidatures de mi-tjans de comunicació associats a alguna de les tres entitats que conformen la Federació: aPPEC, aCPC i amiC.

nit de les revistes i la premsa en català El proper dia 27 de maig l’edifici modernista seu de l’Espai Endesa acollirà la nit de les Revistes i la Premsa en Català

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



que enguany se celebra sota el lema “Som la veu, som país, som futur”. aquesta vetllada organitzada per la Federació d’associacions d’Editors de Premsa, Revistes i mitjans digitals té com a objectiu, a més de reconèixer la tasca de les publica-cions dels Països Catalans, posar l’accent en l’estat del sec-tor i en el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció del nou país. És per això que la nit d’enguany duu com a lema Som la veu, som país, som futur, ja que des de la Federació es treballa perquè els mitjans de comunicació del país siguin pal de paller del present i del futur de Catalunya. l’acte serà presentat per l’escriptor i periodista màrius Serra.

Jurat El jurat dels premis està format per persones de reconegut prestigi i representants de les institucions que donen suport a l’acte. així doncs, el jurat està presidit per Carles duarte, pre-sident del ConCa i director de la Fundació lluís Carullla, i for-mat per Esteve león, assessor de Cultura del departament de Cultura de la Generalitat, que actua com a secretari. la resta de membres són: Carles Sala, director Barcelona Capital de l’iCuB; Raimond Blasi, regidor de Comerç de l’ajuntament de Barcelona; antoni molons, director General de mitjans de Comunicació de la Generalitat; marta alòs, coordinadora de

Cultura de la diputació de Barcelona; Eugeni Cabanes, director de Comunicació d’Endesa a Catalunya; Joan Ventura, director adjunt del Punt avui d’informació cultural; núria de José, mem-bre de la Junta de Govern del Col·∙legi de Periodistes; Mòni-ca Figueras, vicerectora de la universitat Pompeu Fabra; alfons udina, vicepresident primer de la Federació i president de l’amiC; Carles ayats, vicepresident segon de la Federació i president de l’aCPC, i lluís Gendrau, president de la Federació i de l’aPPEC.

Tots els premis estan dotats amb una campanya de publicitat d’entre 1.000 i 6.000 euros.

els guardonats

saó la revista degana de la premsa en valen-cià ha publicat el seu número 400, després d’editar- se ininterrompudament des de 1976 sense cap ajut institucional. la publicació des-taca per la seva trajectòria, rigor i qualitat dels seus continguts. En els darrers temps, Saó ha apostat per renovar- se, amb nous temes, no-




ves signatures, nou disseny i una aposta pel 2.0. Saó és una revista d’informació general, d’anàlisi i reflexió, especialitza-da en temàtica valenciana.

el 3 de vuit

El 3 de vuit és la capçalera de referència de l’alt i el Baix Penedès, té una tirada de 4.000 exem-plars i una audiència de 32.000 lectors. Enguany celebrarà els 33 anys de publicació mantenint- se com referència informativa de la zona i apostant per la informació rigorosa, contrastada i que fuig del

sensacionalisme. El 3 de vuit es caracteritza per aposta pel treball de temes propi i tractar les històries personals buscant penedesencs i penedesenques que han destacat en diversos àmbits.

La borrufa

aquesta publicació mensual gratuïta s’edita en català, aranès i dialecte pallarès des de 1998 a l’àmbit del Pirineu de lleida. des de fa 18 anys que la Borrufa treballa per la qua-litat dels continguts, pel treball pedagògic, de

cohesió social i de recuperació històrica cedint la portada a una fotografia antiga. La Borrufa edita 12.000 exemplars mensuals que es distribueixen per les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’alta Ribagorça, la vall d’aran i l’alt urgell i tam-bé a les ciutats de Barcelona i lleida.

delcamp.cat

El mitjà digital delCamp.cat ha aconse-guit convertir- se en referència informati-va al Camp de Tarragona. En els darrers anys ha creat mitjans locals i comarcals

a les sis comarques del Camp de Tarragona i ha posat en marxa edicions temàtiques com diariCasteller.cat i EsportsdelCamp.cat. aquest esforç s’ha vist recompensat amb el posicionament com a sisè mitjà en català més llegit del país i el primer territo-rial. amb redaccions centrals a Tarragona i Reus, delCamp.cat compta aun una xarxa de periodistes arreu del territori que ofe-reix informació local i comarcal de proximitat de tots els punts del Camp de Tarragona i produeix seguiments en directe per ràdio, televisió en streaming i xarxes socials de grans esdeve-niments.




nuvol.com

És una capçalera digital dedicada a la cultura que ocupa un espai me-diàtic desatès. Es un digital obert a la participació que compta amb

1.500 col·∙laboradors que ja participen a la xarxa ja sigui a títol individual, a través d’un blog o d’un compte a twitter, en news-letters o plataformes col·∙lectives o en pàgines temàtiques. actualment compta amb una mitjana de més 100.000 usuaris únics mensuals i té vocació de convertir- se en un hub de re-vistes digitals de cultura. núvol ha demostrat que és possible crear un projecte professional sostenible des de la cultura i en format digital.

totmedia

El grup de comunicació multicanal Tot media de Sant Cugat del Vallès, edita pro-dueix i gestiona diferents mitjans i pro-ductes de comunicació d’àmbit local i nacional. Entre els seus mitjans hi ha el Tot Sant Cugat, el Viaempresa, diari

empresarial de Catalunya i des de l’any passat gestiona elSin-gular.cat, mitjà digital de política catalana. Totmedia ha apostat pel creixement, la innovació, la diversificació, la reconversió i la digitalització dels seu mitjans en una època de crisi econòmica i de model dels mitjans de comunicació, creant nous llocs de treball, apostant per nous mitjans nacionals d’àmbit nacional i creixent al territori.

Fosbury

És una nova publicació que pren el nom de l’atleta dick Fosbury i que dóna veu a l’esport dels Països Catalans “més enllà del futbol”. la revista en format digital i que aposta per internet, les tauletes i els dispositius mòbils, també té previst dos

números anuals en paper. a dia d’avui, Fosbury ha editat 11 números, en els quals es fa referència a més de 25 esports i compta amb més d’un miler de subscriptors via web, un equips d’una quinzena de redactors i col·∙laboradors i una secció setmanal a Catalunya Ràdio.




immigració i barranquisme de la revista Girones

aquest reportatge, dossier central del número 2 de la publicació, es va publicar a l’octubre de 2014 i aborda amb profunditat la temàtica de la immigració i el barranquisme que es va produir a la ciutat de Girona entre els anys 5o i 60 del segle XX. El reportatge ha estat coordinat per Gerard Bagué, direc-tor de la publicació i per l’assessor històric,

Josep Clara. El treball recull diversos testimonis de persones que van viure en primera persona la immigració i el fet de viure en barraques. El reportatge ha donat visibilitat a un col·∙lectiu de ciutadans que a mitjans del segle passat van venir d’andalusia, Extremadura i d’altres indrets d’Espanya. Tot ells van viure en condicions difícils i en barraques als afores de la ciutat. la majoria d’aquests antics habitants de barraques han prosperat i s’han integrat a la vida ciutadana sense obli-dar els seus orígens. la publicació ofereix una mirada polièdrica de la ciutat de Girona on hi tenen cabuda les diverses Girones que hi conviuen.

”La tecnologia és un ‘tsunami’ i més val que anem amb ella”, diu el president de unidad editorialPer marcos Espanyol / Expansión

“la revolució tecnològica serà molt més important que la in-dustrial”. així responia dimecres antonio Fernández Galiano, president d’unidad Editorial, a una de les preguntes formulades en la seva intervenció a l’ayanet Business Fòrum de Saragos-sa. la seva ponència, Revolució en el món de la informació, va revelar el posicionament del grup editorial en un panorama




dominat per les noves tecnologies, en el qual els periodistes han de renovar els seus perfils professionals i els mitjans per avançar cap a un mercat en el qual la competència estarà a cridar l’atenció dels lectors.

la presentació va centralitzar l’acte organitzat per la TiC arago-nesa ayanet, que celebra el seu 30è aniversari. Fernández-Ga-liano va destacar que unidad Editorial, en les edicions digitals de les seves diferents capçaleres, compta amb un trànsit de 20 milions de persones, més gran que el de Facebook, que se situa en 15,8 milions. “aquí hi ha una tremenda oportunitat que no podem deixar passar”, ha assenyalat.

malgrat l’auge de la premsa digital, “el paper no desapareixerà, però la crisi ha determinat que la gent pensi que comprar el diari tots els dies igual no calia”, va explicar, afegint que “el paper necessitarà una reformulació, centrant-se més en l’anàlisi, amb més opinió i amb més profunditat”.

Fernández-Galiano va comparar com han evolucionat els hà-bits de lectura en els últims anys, desembocant en un esce-nari en què “hi ha més superfície i més notícies, on el lector mai ha estat tan actualitzat”. no obstant això, “en estudiar

la web d’El mundo, vam descobrir que només el 5% clicava més de 20 notícies al mes, és a dir, la majoria es quedaven a la portada”.

aquesta situació obliga, en la seva opinió, a adaptar la informa-ció a cada dispositiu, amb lectors cada vegada més transver-sals. “això també està passant en la política, no és casual que passem de dos partits a quatre o cinc”.

un altre dels efectes d’aquesta nova era és la possibilitat de comptar amb informació valuosa dels lectors. “Pots accedir directament als teus clients a través d’internet; la capacitat d’emmagatzematge de la informació dels nostres usuaris té un valor incalculable”, ha indicat. Per Galiano, el negoci de la co-municació serà d’abonats, amb un sistema de publicitat en què l’anunciant podrà triar el públic amb el que vol anar.

“Hem de informar, entretenir i sorprendre”, va resumir el presi-dent del grup editorial d’Expansión, El mundo o marca. Pel que fa als professionals, ha assenyalat que “els periodistes tindran que ser tecnòlegs, el que no vol dir que deixin de ser periodis-tes”, adquirint coneixements en competències com “l’edició de vídeo o les aplicacions per a smartphones”. Va resumir aquest




nou escenari postil·lant que “la tecnologia és un tsunami i més val que anem amb ella, perquè si no, ens aixafarà”.

paper versus internetEn el torn de preguntes, Fernández-Galiano va aclarir que “el paper no pot competir amb internet, perquè té uns reque-riments logístics fins a arribar al quiosc”. Però “es mantindrà com a producte”.

Els assistents també es van interessar pel futur digital a les capçaleres d’unidad Editorial, al que el directiu va respondre amb detalls com que marca ja factura més publicitat digital que en paper. Va explicar que en el grup, el diari imprès representa el 70% del negoci, però la que creix és l’àrea digital.




Estem a un pas de trobar l’autèntic Basket Lover.Aquesta persona que amb la seva història i passió pel bàsquet fa

més gran aquest esport. Coneix totes les històries a basketlover.es i ajuda’ns a escollir qui mereix poder fer realitat el seu projecte.

Ja som a la recta final!

T’esperem a

Segueix-nos a:

facebook.com/EspacioLigaEndesa

@E_LigaEndesa

basketlover.es

ACPG_188x122_S&S_Endesa_FinalBL_MP_A_CAT.indd 1 20/04/15 13:11



Juncker anuncia l’equiparació de l’iva per a les publicacions impreses i digitalsPer digimedios

El president de la Comissió Europea Jean-Clude Juncker va anunciar la setmana passada que està previst per a l’any que ve una reforma de l’impost del Valor afegit (iVa) que contemplarà la reducció dels tipus per a premsa i llibres digitals per tal d’igualar-los a els vigents en els mitjans impresos. Segons Juncker l’iVa ha de ser tecnològicament neutral i no hi ha raó perquè en uns

llocs els periòdics no incloguin iVa mentre que els digitals en línia estiguin gravats al 20%, com passa al Regne unit.

En els últims mesos, la Comissió Europea ha tingut diversos enfrontaments amb alguns estats membre, com França o lu-xemburg, que van decidir unilateralment la reducció dels tipus d’iVa referits a les publicacions digitals. aquestes reduccions van ser recorregudes en considerar la Comissió que es tractava de competències que únicament té ella.

Juncker ha fet aquestes declaracions en el transcurs d’un acte orga-nitzat per la Federació alemanya d’Editors de diaris (BdZV) i en un discurs referit a la presentació de l’agenda digital Europea. aquesta agenda, segons el president de la Comissió continuarà contemplant a Europa els drets d’autor sobre la propietat intel·lectual.

s’incrementen els ajuts als mitjans digitals i es mantenen als impresos

Com avançava aquest butlletí el divendres passat, el Diari Ofi-cial de la Generalitat de Catalunya ha publicat aquest dilluns les convocatòries de subvencions estructurals del 2015 per a mi-

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



tjans informatius digitals i per a publicacions periòdiques en pa-per. El termini per presentar sol·licituds és de 15 dies naturals.

En el cas dels ajuts als mitjans digitals, la dotació és d’1.381.000 euros, un 13,85% més que l’1.213.000 de la convocatòria de 2014. Quant a les publicacions periòdiques impreses, la dotació es manté en 4.138.000 euros respecte l’any passat, tot i que hi ha petites variacions en la distribució: 2.785.000 euros són per a publicacions diàries (un 2,11% menys que els 2.845.000 de l’any passat) i 1.353.000 per a no diàries (un 4,64% superior al 1.293.000 de 2014).

En ambdós casos, les bases incorporen nous requisits que bus-quen, segons la convocatòria, “donar impuls a la producció de

continguts propis per estimular l’actuació dels professionals del sector i enfortir l’espai català de la comunicació”.

davant les preguntes de l’aEC: “en total, de quants diners es parla i de quin tant per cent real?; han influït, potser, les capça-leres que han hagut de plegar, es a dir menys a repartir?”, martí i Blanch respon que no. “El que passa és que en paper baixa la venda. Per tant, s’hauria de primar més cada exemplar. donat que ja hi ha gairebé unanimitat en el rol cada vegada més relle-vant del digital, i aquí sí que s’incrementa el nombre de mitjans i usuaris, acompanyem sense escarafalls l’evolució que està fent la realitat. aquesta és l’explicació.” (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

els espanyols atorguen un suspens alt als mitjans de comunicació

Els espanyols atorguen a la confiança que els mereixen els mi-tjans de comunicació un suspens alt, ja que en una escala de 0 a 10 obtenen una puntuació mitjana de 4,57, quan fa un any era de 4,51, segons les dades contingudes en l’últim baròmetre del Centre d’investigacions Sociològiques (CiS).




Es dóna la circumstància que aquest suspens alt situa als mitjans de comunicació entre les institucions espanyoles que més con-fiança ofereixen, situant-se per darrere de la Guàrdia Civil (6,02), la policia (5,95) i les forces armades (5,51) i per davant de la res-ta d’institucions com la monarquia (4,34), el defensor del Poble (3,96), l’església catòlica (3,61) i el Consell General del Poder Ju-dicial (3,54), entre d’altres. Fa un any, la posició dels mitjans entre les institucions també va ser la quarta. (de digimedios)

el país renova el seu disseny

El diari El País ha renovat la seva edició impresa amb un nou disseny, que afecta també les seves seccions i als suplements. El motiu del canvi, segons el seu direc-tor, antonio Caño, és “adap-tar el paper a una proporció i a un temps en el qual la prioritat és aprofundir en la renovació digital.

El nou disseny es caracteritza per l’ús de dues úniques tipo-grafies, que apareixeran en dos colors: negre i blau. A més, busquen una condensació de les notícies més importants per aconseguir més claredat i facilitat de lectura. a més, les sec-cions han sofert canvis: es modifica el seu ordre i se’n afegei-xen dues noves, una de ciència i tecnologia i una altra d’estil.

la diferenciació dels gèneres periodístics és una altra de les renovacions del canvi. La nova edició del diari identifica amb di-ferents estils els articles d’opinió de les notícies, els reportatges o les anàlisis. a més, es recupera l’entradeta, que destacarà el més important i essencial de cada notícia. l’aposta per les infografies i l’edició gràfica és una altra de les novetats, amb les que El País pretén augmentar l’impacte que genera en els seus lectors. l’opinió i l’anàlisi també augmentaran la seva visibilitat, ja que els primers, els articles d’opinió, es situaran a la pàgina dos del diari, actuant com a prolongació de la portada.Quant als suplements, també canvien de disseny, a més d’incorporar un de nou d’esports i canviar el nom de “diumen-ge”, que passarà a anomenar-se “idees”. “Revista de dissabte”, “negocis” i “El Viatger” també es renoven, i optaran pels colors morat, vermell i turquesa com a identificadors. (d’El Publicista)




Atresmedia refinança amb la banca 270 milions, amb una rebaixa del 57%

la propietària d’antena 3, la Sexta i onda Cero és un exponent més d’una cadena de refinançaments que està permetent a les empreses espanyoles abaratir de forma contundent els seus costos de finançament amb els bancs. Atresmedia acorda amb vuit bancs allargar fins al 2019 el préstec sindicat que va signar el 2013 amb un abaratiment substancial de 270 milions.

En el seu moment, els bancs van demanar a la companyia un di-ferencial de 350 punts bàsics sobre euríbor. ara, BBVa, Santander, Bankia, CaixaBank, Popular, Sabadell, Bankinter i Banc Caixa Geral han renovat el finançament a un preu de 150 punts bàsics, segons fonts del mercat, el que suposa una rebaixa del 57%. a més, el ven-ciment s’allarga dos anys i se situa en 2019. aquí hi ha tingut molt a veure que, entre gener i març, la companyia va consolidar la millora de comptes que va apuntar en el passat exercici. l’augment de la inversió publicitària en un mercat en duopoli, com el televisiu, amb dos grans grups que controlen el 90% de la facturació, va permetre a Atresmedia elevar un 13% els seus ingressos, fins a superar els 220 milions d’euros. d’aquí l’abaratiment substancial del préstec.

prisa i les televisions viuen el seu millor trimestre de la crisi: guanyen 66 milions

Prisa, mediaset i atresmedia han viscut el seu millor primer trimestre en anys. les tres principals companyies de mitjans de Comunicació han guanyat ni més ni menys que 66 milions d’euros fins al març, fet inèdit des del començament de la crisi. la publicitat i el sanejament dels balanços del Grup presidit per Juan luis Cebrián han obrat el miracle.

El mes d’abril ens portava per sorpresa els comptes del Grup Prisa que per primera vegada amb beneficis des que va co-mençar la crisi. Els seus beneficis de 8,7 milions d’euros -da-




vant pèrdues de 47 milions de fa un any- en donen fe tot i man-tenir moltes divisions en números vermells.

En el cas de les televisions la situació és diferent ja que tant atresmedia com mediaset han estat empreses rendibles durant gairebé tota la crisi. No obstant això, els beneficis presentats durant els primers tres mesos de l’any són els més importants en gairebé un lustre. mediaset va guanyar 36.400.000 per so-bre dels 12,8 milions del primer trimestre de l’any passat; atres-media ha guanyat 21,1 milions d’euros, igual que mediaset, impulsats pel boom de la publicitat en televisió. la cadena ha ingressat 232 milions incloent en aquests resultats la seva filial de Ràdio que inclou a onda Cero, Europa Fm i melodia Fm .

Els tres grans grups de mitjans de Comunicació que cotitzen en Borsa i a falta dels resultats que Vocento presentava aquest dimecres, han facturat un total de 789 milions d’euros en el tri-mestre, 47 milions més que fa un any. les despeses mentres-tant van caure dels 665 milions fins als 652 milions. Gens mala-ment per començar a sortir de la crisi. (de Prnoticias)

N. de la R.- A l’hora de tancar aquest butlletí, ens arriba informa-ció sobre Vocento. Segons el diari Abc, “Vocento arrenca l’any

confirmant la tendència positiva iniciada en trimestres precedents i tanca els tres primers mesos amb una millora en els seus resultats operatius i una reducció de les seves pèrdues. La companyia va reduir les seves pèrdues un 73,1% respecte al primer trimestre de 2014, passant d’un resultat net negatiu de 6,4 milions a un de -1,7 milions, quedant així a les portes d’entrar en beneficis.”

Gairebé apunt de tancar energy, FDF, Divinity, boing, neox i nova a latDt

Fa un any, el 5 de maig, van desaparèixer nou canals de la TdT, obligats a tancar per una sentència del Tribunal Suprem. i amb tota probabilitat, el 23 de juny d’enguany el Suprem podria imposar el tancament de vuit canals més, entre els quals se’n trobarien alguns amb quotes d’audiència superiors al 2%, com és el cas de Divinity o Neox. Mentrestant, fins a sis nous canals poden néixer el mes de novembre d’aquest any si s’agiliten els terminis del concurs públic de sis llicències en obert per a la TdT aprovades pel Consell de ministres l’abril passat.

Els grups televisius s’estan preparant per a aquesta possible sentència i ja tenen pràcticament decidits els canals que tanca-




ran, tot i que alguns d’ells podrien tornar al novembre amb una d’aquestes sis noves llicències anunciades. Els recursos pre-sentats afecten quatre canals de mediaset, dos d’atresmedia i els dos que posseeixen net TV i Veo TV. Si el tribunal decidís tancar-los, els espectadors deixarien de rebre divinity, Energy, FdF i Boing per part de mediaset; neox i nova, d’atresmedia; molt probablement Paramount Channel, de net TV (que es quedaria amb disney), i un dels canals que unidad Editorial té llogats a 13TV i Discovery Max. En aquest últim cas, el sacrifi-cat podria ser 13 TV ja que aquesta cadena té moltes opcions d’obtenir una nova llicència al novembre. (d’aEC)

Etselquemenges.cat llança una revista en paper sobre alimentació infantil

Quatre anys després de la seva posada en marxa, la revista digi-tal etselquemenges.cat ha fet el salt al paper amb l’edició d’Ets nen, una publicació semestral, en català, dedicada a l’alimentació

infantil saludable. la nova capçalera té un preu de 5,90 euros (4,90 per als socis) i es pot comprar a través del seu web o als supermercats Veritas de Catalunya i les illes Balears.

Ets nen té per objectiu recórrer les claus d’una alimentació sana i ecològica i la manera de fer-la compatible amb la societat des de la gestació del nadó fins a l’adolescència. En les seves 80 pàgines, la revista compta amb una quinzena d’articles en profunditat i les firmes habituals d’etselquemenges.cat. (de Co-municació 21)

neix el diari araGranollers “el teu nou paper”

aquest nou mitjà gratuït s’editarà cada dijous i es podrà trobar als principals eixos comercials i equipaments de Granollers així com també a Canovelles, les Franqueses, la Roca i Cardedeu.




l’empresa editora Contrapunt treu a la llum un setmanari a la capital del Vallès oriental, araGranollers. El nou mitjà associat a l’amiC es publicarà en paper i tindrà una tirada d’entre 12.000 i 15.000 exemplars, també comptarà amb la seva versió digital (aragranollers.cat).

araGranollers neix amb la voluntat de dotar d’una eina comu-nicativa la societat granollerina i recollir el seu pols des de tots els vessants, tant social, polítics i econòmics, com culturals, esportius i lúdics. (de redacció amiC)

corazón czn tve és la nova revista de taller d’editors i rtve

Recolzats en l’experiència i desenvolupament informatiu de les redaccions del programa de TVE Corazón, presentat per anne igartiburu i el suplement setmanal Hoy Corazón, RTVE i Taller de Editores llançaran als quioscs aquesta setmana la nova re-vista Corazón Czn tve al preu d’1 euro.

la nova revista neix amb vocació de lideratge en la informació de vida social, qualitat periodística i voluntat d’entreteniment als

seus lectors. Es potenciaran les sinergies informatives, i igar-tiburu escriurà en les pàgines de la revista una columna cada setmana.

a més, els caps de setmana es distribuirà una edició especial que de forma independent podrà adquirir-se amb els principals diaris espanyols. la directora de la nova publicació és Yolanda aguilar, periodista amb dilatada experiència en revistes i que actualment dirigeix el suplement Hoy Corazón. (de Periódico Publicidad)

El Grup Zeta llança la revista Neox Kidz

El Grup Zeta va llançar dilluns la revista neox Kidz magazi-ne, dirigida a nens de 7 a 12 anys i amb uns continguts que estan basats en els personatges de la programació del canal Neox, entre els quals figuren les sèries animades Breadwinn-ners i Sam y Cat. la publicació neix com a fruit d’un acord entre l’empresa editorial i atresmedia, i arriba als quioscos, amb un preu de 4,95 euros. (d’El Periódico)




periodisme a 42 mil·límetresPer miguel ormaetxea / Eco inteligencia

En unes poques setmanes després del seu llançament, ja sa-bem que l’empresa de la poma ho ha tornat a fer: apple Watch és un gran èxit de vendes. davant d’aquesta evidència, grans editors de tot el món s’han llançat amb extraordinària rapidesa a dissenyar i adaptar productes per a aquesta nova terminal, que està prenent característiques pròpies i possibilitats molt in-teressants.

les expectatives són de vendre entre 15 i 20 milions d’apple Watch en aquest 2015. Els competidors (per ara són Samsung, lG, Huawei, Pebble i motorola) poden vendre altres 13 milions d’unitats. Per tant, a la fi de 2016 podria haver-hi entre 150 i 200 milions de rellotges intel·ligents als canells de tot el món.

aquesta vegada els grans editors sembla que s’ho estan pre-nent de debò i a gran velocitat. agregadors de notícies com news Republic ja compten amb la seva versió per a apple Watch, redissenyant i reconfigurant la seva eina. Als Estats units, la llista d’editors que ja tenen productes a la mesura és llarga: des de The new York Times a los angeles Times, Chica-go Tribune, Wall Street Journal, Washington Post, Condé nast, CNN, NPR, Bloomberg i fins i tot a la ràdio nacional pública nord-americana (nPR). a França també estan reaccionant molt ràpidament. le monde ja ha desenvolupat una aplicació que permet visualitzar els principals articles i consultar-los en un “coup d’oeil” (d’una ullada), els títols i les primeres línies de les 5 últimes notícies que apareixen a la primera pàgina. le Figaro ofereix la possibilitat de consultar totes les seves alertes i de fer desfilar les principals notícies d’actualitat en l’Apple Watch. Re-vistes com l’Express proposen una selecció diària de 15 temes d’actualitat, afegint a més la possibilitat de seleccionar les més

COMuNICACIÓ DIGItAl



recents, les 5 més llegides, o les 5 que recomana la redacció. les ràdios franceses s’ofereixen per a ser escoltades en l’apple Watch, a més de donar constants flaixos d’informació. A Itàlia, mondadori ofereix també serveis innovadors.

Està naixent, doncs, un nou tipus de periodisme que ja s’anomena “periodisme d’un cop d’ull”, que no és només una notícia enun-ciada amb brevetat, sinó una nova forma de presentar tota una història en termes molt curts. alguns ofereixen la possibilitat d’ampliar les notificacions que apareixen en el rellotge, després en l’iPhone o en una tauleta, però molts afirmen que les funciona-litats de l’apple Watch van molt més enllà de la brevetat. desta-ca especialment la possibilitat d’escoltar so, o fer que l’assistent Siri et llegeixi les notícies que t’interessen mentre vas al cotxe o estàs en una sala d’espera. no es tracta de construir notícies breus per a una nova plataforma, sinó reconstruir el periodisme al voltant de la gent que porta una sèrie de dispositius i també al voltant de comunitats amb interessos compartits. a més, la possi-bilitat de “microinteraccions” ofereix interessants possibilitats en intercanvi d’idees, ofertes, cupons o regals de fidelitat.

no ha nascut només una nova pantalla, sinó la possibilitat de desenvolupar un periodisme diferent, basat en la brevetat, el so

i la interacció. Quan va aparèixer Twitter, molta gent va dir que no es podia fer periodisme en 140 caràcters i avui dia Twitter és una de les principals eines periodístiques de les que disposem. amb els rellotges intel·ligents pot passar una cosa semblant i fins i tot d’anar més enllà.

iab es mulla sobre la protecció de dades

un règim de protecció de dades massa opressiu pot frenar la capacitat d’Europa per innovar i beneficiar-se de la revolució digital. iaB advoca per una revisió de la normativa per evitar obstacles tècnics i legislatius i acull la publicació del Comunicat de la Comissió sobre la seva Estratègia per al mercat Únic di-gital per a Europa. la indústria de la publicitat digital aplaudeix l’optimisme que destil·la la comunicació, i l’enfocament de les seves 16 mesures, que milloraran sens dubte el potencial inno-vador de la unió Europea.

En concret, iaB Spain comparteix l’aspiració de la Comissió, relativa a la necessitat de maximitzar el potencial de creixement de l’economia digital, incentivant que el Big data, l’internet of




Things i les possibilitats que ofereix el tractament de la informa-ció, puguin assolir el seu màxim potencial a Europa, eliminant els obstacles tècnics i legislatius que existeixen en l’actualitat.

En contrast, iaB té seriosos dubtes que la proposta de regla-ment de protecció de dades, que està sent examinada actual-ment al Consell, s’asseguri que el tractament de dades perso-nals es regeixi per les “normes uniformes i actualitzades per a tota la Unió” , com afirma la Comunicació. Un règim de protecció de dades massa opressiu pot frenar la capacitat d’Europa per innovar i beneficiar-se de la revolució digital. Si bé la Proposta conté aspectes positius, en general, el Reglament pot augmen-tar la burocràcia i crear inseguretat jurídica. i en la pràctica, al-gunes de les disposicions posen en risc la privacitat mitjançant la prohibició del tractament de dades que suposen un baix risc, incentivant la recollida de més dades de les necessàries.

ara els Estats membres i el Parlament Europeu han d’examinar l’Estratègia de la Comissió. i això suposa una oportunitat per-què el Parlament Europeu i el Consell apliquin l’esperit mostrat per la Comissió en la seva Comunicat en la futura revisió de la normativa de protecció de dades, per assegurar que aquest element, clau en el futur del marc legislatiu, contribueix a la

realització de la visió exposada a la Estratègia de mercat Únic digital. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Google reforça la seva posició com el més gran mitjà del món

Facebook es converteix en el mitjà amb major creixement del Top 30 mundial de Zenithoptimedia. El domini de Google com el més gran mitjà del món ha crescut, augmentant així la distàn-cia ja existent amb el seu competidor més proper durant aquest últim any. Segons el nou informe El Top 30 dels mitjans 2015,




Google és ara un 136% més gran que el segon (disney), un 115% més que l’any passat. És fins i tot més gran que el segon i tercer (Comcast) junts.

l’informe El Top 30 dels mitjans 2015 és un rànquing únic de les majors companyies de mitjans tenint en compte els seus ingressos per mitjans, segons estimacions de Zenithoptimedia. l’informe es va llançar en 2007 i l’últim s’ha publicat ara, referit a l’exercici del 2014. ZenithOptimedia defineix els ingressos per mitjans com tots aquells ingressos que deriven de la publicitat, per a determinar així quines companyies són més importants per a la indústria del màrqueting.

Hi ha cinc mitjans únicament digitals en aquest top 30, Google, Facebook, Baidu, Yahoo! i microsoft. Entre els cinc han generat 71 milers de milions d’uS $ en ingressos per mitjans, la qual cosa representa el 68% de la inversió publicitària digital mun-dial, un 67% més del previst en l’anterior informe. El poder al mercat publicitari digital es concentra en algunes plataformes grans i cada vegada està més restringit.

Els lectors d’El Butlletí de l’associació amiC poden accedir a un resum ampli d’aquest informe CliCanT aQuÍ (d’aEC)

nació Digital continua líder en el rànquing de mitjans de comunicació en català

oJd interactiva ha donat a conèixer les dades del mes d’abril del rànquing de mitjans de comunicació en català. És líder na-ció digital, amb 2.478.210 navegadors únics i 18.450.474 pà-gines vistes; en segon lloc, ara.cat (2.122.581 i 13.435.880); 3 Vilaweb (1.360.162 i 8.898.940); 4 El Punt avui (1.020.431 i 4.488.50); 5 El Periódico.cat (463.259 i 4.676.816); 6 del-camp.cat (456.484 i 1.880.325); 7 directe.cat (439.555 i 1.437.879): 8 adolescents.cat (428.984 i 7.496.683); 9 Racó-català.cat (352.220 i 1.282.657); i 10 diari de Girona (341.582 i 2.365.482).

dels 77 membres del rànquing d’oJd interactiva, 70 són associats a amiC (associació de mitjans d’informació i Co-municació, entre els quals 7 dels 10 primers. Els nostres lectors poden accedir al rànquing complet CliCanT aQuÍ (d’aEC)


http://www.amic.media/media/files/file_352_792.pdf




Facebook anuncia instant articles, per monetitzar més el que s’ha publicat Facebook acaba d’anunciar el llançament de instant articles, un nou producte adreçat als mitjans de comunicació, per oferir-los un major control sobre les històries que publiquen a Facebook i po-tenciïn oportunitats de monetització. Els primers mitjans que estan participant en el llançament són The new York Times, national Geographic, BuzzFeed, nBC, The atlantic, The Guardian, BBC news, Spiegel i Bild. “a mesura que més persones obtenen les seves notícies en dispositius mòbils, volem fer l’experiència més ràpida i més rica en Facebook. la gent comparteix gran quantitat d’articles a Facebook, sobretot en la seva aplicació mòbil. Fins a la data, però, aquestes històries tenen una mitjana de vuit segons de càrrega, com a molt, l’únic tipus de contingut lent a Facebook. instant articles fa que l’experiència de lectura sigui deu vegades més ràpida que els articles standard a internet en mòbils.

instant articles ofereix una experiència més àgil, amb una sèrie de característiques interactives que permeten als editors portar les seves històries a l’aire en noves formes. apropar i explorar les fo-tos d’alta resolució per la inclinació del seu telèfon. Vídeos d’auto-

play, explora mapes interactius, escolta so, o fins i tot pot rebre i fer comentaris sobre parts d’un article en línia. Facebook està treba-llant amb nou socis per al llançament de l’instant articles: The new York Times, national Geographic, BuzzFeed, nBC, The atlantic, The Guardian, BBC news, Spiegel i Bild. (de Periódico Publicidad)

verizon paga 3.900 milions per aoL per competir amb Google

les grans companyies de telecomunicacions del món són conscients que el seu futur passa per convertir-se en gegants digitals per a ser capaços de competir amb els ara amos de la Xarxa: Google i Face-book. Per això estan tancant multimilionàries operacions corporatives per entrar en el negoci dels continguts i la publicitat «en línia»; l’última, dimarts. Verizon, el més gran operador de telefonia dels Estats units, ha anunciat l’adquisició de la firma de serveis i continguts a internet aol per 4.400 milions de dòlars (3.910 milions d’euros).

“En els propers cinc anys hi haurà un desplegament massiu de xarxes de telecomunicacions a escala global, i no hi ha millor soci per avançar en aquest escenari que Verizon”, va dir dimarts el president d’aol, Tim armstrong, que seguirà al capdavant de




la companyia quan sigui una filial. I amb aquesta explicació l’alt executiu resumia gran part del sentit de l’operació.

Verizon és un gegant de les telecomunicacions amb presència en els serveis de telefonia tant mòbil com fixa, internet i televisió per cable. a més, és un dels grups líders en la distribució de vídeo a través de les seves xarxes mòbils, i aspira a reforçar aquesta posició amb continguts de televisió a “streaming”. ara bé, l’adquisició permet sobretot a Verizon adquirir la tecnologia publicitària que té aol per rastrejar els hàbits dels usuaris i ex-plotar comercialment el vídeo digital. És a dir, per lligar la publi-citat i els continguts que visualitzen els clients. això converteix a la companyia en una plataforma no només de continguts per a creadors i usuaris, sinó també en una plataforma digital ideal per als anunciants, precisament la primera font d’ingressos de Google i Facebook, que copen fins ara aquest mercat. (d’Abc)

El Economista llança tres noves revistes digitals i supera ja les 20 capçaleres

Gairebé 200.000 lectors registrats les reben o descarreguen mensualment de forma gratuïta les revistes digitals d’El Eco-

nomista, una aposta decidida per la informació especialitzada. En només tres anys, i a partir d’aquest mes de maig, Editorial Ecoprensa haurà llançat més de 20 publicacions digitals sec-torials, que han fet possible que El Economista es converteixi en líder del mercat en aquest àmbit i referència a internet de la informació dels diferents sectors econòmics. un ampli ventall editorial que ve recolzat per la filosofia que ha caracteritzat el diari taronja des de 2006: tenir a la sang la integració absoluta de paper i internet i oferir continguts complementaris i adaptats a cada format.

aquesta setmana, des de dimarts dia 12 de maig, veu la llum elEconomista madrid, una revista que analitzarà l’actualitat socioeconòmica d’aquesta comunitat autònoma i que, a més de comptar amb veus destacades dels seus diferents sectors productius, tindrà reportatges en profunditat, entrevistes i ar-ticles que ajudaran el lector a moure’s per la principal potèn-cia econòmica espanyola. En breu s’uniran al site les revistes País Basc i agro. Totes les 20 revistes d’accés lliure. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)




La majoria dels espanyols pensa que hi ha més anuncis que fa dos anysPer marketing news

El 58% dels espanyols considera que la quantitat de publici-tat, de qualsevol tipus, que percep en l’actualitat és més gran que fa dos anys, segons es desprèn d’un informe d’ipsos sobre “Percepció d’Exposició a la Publicitat a Espanya”.

En general, la percepció del consumidor coincideix amb la rea-litat de la inversió: els mitjans en què hi ha una major sensació

d’augment d’exposició a la publicitat (internet i televisió) són precisament els que major increment de la inversió han experi-mentat entre 2012 i 2014.

Segons l’informe, els joves espanyols entre 15 i 24 anys són els que major sensació d’exposició a la publicitat perceben, amb un 64% dels enquestats. aquest percentatge va baixant a mesura que augmenta l’edat: un 59% en els adults entre 25 i 34 anys, i un 56% per als majors de 35.

Més publicitat en televisió i internetSis de cada 10 espanyols (60%) assenyala internet com el mitjà on més ha augmentat la seva exposició a la publicitat, seguit per la televisió (59%). dos mitjans que es distancien notable-ment de la resta: exterior (37%), ràdio (32%), cinema (31%), revistes (31%) i diaris (28%).

aquests resultats coincideixen amb les dades anuals publica-des per infoadex, en què internet i televisió es consoliden com els dos mitjans que major increment de la inversió publicitària han experimentat a Espanya en els últims dos anys, amb un + 9% i un + 4% respectivament.

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



Crida especialment l’atenció el cas del cinema: només 3 de cada 10 espanyols (31%) afirma haver percebut un augment de la publicitat a la gran pantalla. una dada que no concorda amb la realitat del sector, on la inversió publicitària ha crescut un 16% entre 2012 i 2014 segons infoadex.

Els lectors d’El Butlletí poden accedir a una infografia que il·lustra aquesta informació CliCanT aQuÍ

els anuncis en línia amb homes quadrupliquen les respostes positives

Els homes segueixen mantenint l’hegemonia en el que respecta a generació d’estímuls positius en l’audiència i taxa de conver-

sió. aquesta és la principal conclusió a la qual arriba un recent estudi dut a terme per la firma Rocket Fuel, basat en l’anàlisi de més de 40.000 anuncis en format banner procedent de més de 2.180 campanyes publicitàries. En aquest sentit, la publicitat en línia reprodueix el mateix patró que la tradicional i la inves-tigació arriba a la conclusió que els anuncis en línia que estan protagonitzats per homes ofereixen a les marques fins a quatre vegades més de possibilitats que els de les dones d’obtenir una resposta positiva de l’audiència.

En aquest sentit, l’estudi de Rocket Fuel sosté que, a més, els anuncis amb homes generen una mitjana de taxes de conver-sió fins a un 102% més alt que els que no ofereixen imatges de persones. uns bons resultats que no s’extrapolen a l’àmbit femení, ja que els banners protagonitzats per dones generen unes possibilitats de conversió del 25%, mentre que aquells en què apareixen homes i dones obtindrien una ràtio de conversió un 15% inferior a aquesta xifra.

més dades: els anuncis amb celebritats masculines van obtenir una taxa de conversió de fins a un 670% superior als índexs ge-nerats pels anuncis protagonitzats per dones famoses, d’aquí que mentre el 41% dels anuncis d’entreteniment van estar pro-


http://recursos.anuncios.com/files/708/02.jpg



tagonitzats per homes, en el cas de les dones amb prou feines van superar el 8%.

aquest informe també subratlla algunes conclusions al voltant dels formats que millors resultats generen en l’audiència. així, els continguts amb animacions creatives van generar una ràtio mitjana de conversió del 7%. Per la seva banda, els banners que comptaven amb un fons horitzontal van obtenir uns ín-dexs de conversió de fins a un 31% més alt que aquells que eren verticals. Finalment, els anuncis que inclouen ofertes te-nen, de mitjana, unes taxes de conversió d’un 98% superiors a aquells que no inclouen ofertes en aquests continguts. (de merca2.0)

iab spain presenta la primera Guia legal sobre branded content

l’associació de la publicitat, el màrque-ting i la comunicació digital a Espanya, iaB Spain, ha publicat la primera Guia legal per a branded content i figures pu-blicitàries afins. La varietat de formats,

canals i dispositius que ofereix l’entorn digital ofereix multitud de possibilitats promocionals per a les marques, però també implica riscos en el compliment de la normativa publicitària tra-dicional, l’aplicació a aquestes noves realitats no és sempre clara. El branded content és un bon exemple, sent una figura que no està expressament prevista per les lleis.

Per tal d’aclarir les possibles implicacions legals d’aquestes accions, iaB Spain ha preparat, amb el suport de la comissió de regulació i la comissió de branded content, una guia en la qual s’analitzen les figures de branded content: patrocini, publireportatge, publicitat en xarxes socials, promoted content i publicitat nativa, així com s’ofereixen consells de bones pràc-tiques.

Entre les recomanacions, es troba la necessitat de trans-parència, que independentment del context, suposa que un consumidor mitjà ha de ser capaç d’identificar la participació d’una marca o empresa en la generació de contingut. altres recomanacions se centren en aclarir la gestió dels drets de propietat intel·lectual, el respecte a les limitacions de deter-minats productes o serveis, la protecció de dades o dels me-nors.




Els lectors d’El Butlletí d’amiC poden accedir gratuïtament a la guia completa de branded content de l’iaB. només cal CliCaR aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Direct sponsored content, el nou de Linkedin per a les marques la xarxa professional ha anunciat el llançament de direct Spon-sored Content, una nova solució que ofereix a les marques la possibilitat de personalitzar i provar una gran varietat de con-tinguts en els seus newsfeeds sense haver de publicar missat-ges a la seva pàgina d’empresa de linkedin. mitjançant direct Sponsored Content, les empreses podran augmentar la relle-vància del contingut personalitzant missatges per a audiències específiques.

la nova solució direct Sponsored Content s’ha llançat a través de la pròpia plataforma de linkedin i s’ha inclòs en el programa Certified Partner Màrqueting. Els socis que han col·laborat amb linkedin en el desenvolupament de direct Sponsored Content

són adStage, Redes marca, SHiFT, Salesforce, ExactTarget Màrqueting Nube/Social.com i Unified Social. Tots ells propor-cionen eines de gestió de campanyes que fan que sigui més fà-cil per a les marques monitoritzar i optimitzar grans campanyes d’actualitzacions i continguts patrocinats. linkedin té més de 300 milions d’usuaris a tot el món i més de 6 milions a Espanya. (d’ipmark)






una campanya molt catalana de bbva

Sota el claim Sumar multiplica, una campanya multimèdia de BBVa comunica que CatalunyaCaixa passa a formar part del grup. Creada per ddB, consta d’un espot de 60 segons i dos espots de 30 segons de durada (un minut per a cinema), i evoca els valors d’ambdues entitats mitjançant situacions properes a la cultura catalana.

a més, compta amb la participació dels germans Roca, expo-nents de la innovació catalana gràcies al seu restaurant El Ce-ller de Can Roca, reconegut amb tres estrelles michelin i millor Restaurant del Món en 2013. Ells són el reflex que sumant el millor talent es pot oferir el millor servei, i per això, segons una nota de l’agència, han estat elegits per col·laborar en la cam-panya.

la campanya, els mitjans gestiona mindshare, tindrà una dura-da de quatre setmanes. S’emetrà a la televisió local i cinemes, així com en ràdio, exterior, premsa, digital i oficines de les dues entitats. (de marketing news)

Leo burnett crea la nova campanya d’imatge per a bankia

després d’una consulta duta a terme per Bankia entre les seves agències alineades, les idees presentades per leo Burnett van ser les seleccionades per desenvolupar la seva nova campanya d’imatge. l’esforç que l’entitat està duent a terme per recuperar i merèixer la confiança de la societat, era l’objectiu principal al que havia de donar resposta la campanya.

un runner de ciutat desconegut fent el seu recorregut urbà, és el protagonista de la campanya. “Seguim treballant” és el con-cepte de la campanya que es convertirà a més en el claim de la marca a partir d’aquest moment.

La campanya busca punts de contacte eficaços a través d’un pla de mitjans desenvolupat per Zenith integrat per peces au-diovisuals de 60”, 45”, 30” i 20” per a cinemes, televisió i vídeo en línia, premsa, revistes, peces display, falques de ràdio, exte-rior i material en punt de venda. (de Periódico Publicidad)




Windows 10: microsoft planeja acabar amb els seus “dimarts de pegats”? Per luis V. Sintes martinez, analista de Seguretat / Vintegris

microsoft està disposada a esborrar de la nostra memòria el programa d’aplicacions de pegats de seguretat, el segon di-marts de cada mes.

amb l’arribada de Windows 10, les actualitzacions de seguretat i altres innovacions de programari seran descarregades a les PCs, tablets i telèfons tan aviat com estiguin a punt.

Però aquest canvi només s’aplicarà per als usuaris domèstics. Els usuaris d’empresa podran aprofitar-se de Windows Update for Business, un servei gratuït per a tots els dispositius de Win-dows Pro i Windows Enterprise.

Terry myerson, el vicepresident executiu del grup de sistemes operatius de microsoft va assenyalar que, si bé s’ha implemen-tat un nou estàndard de seguretat en totes les capes de Win-dows 10, mantenir els dispositius al dia amb les últimes actua-litzacions de seguretat seguirà sent el millor que les empreses poden fer per donar protecció real als seus dispositius.

microsoft és conscient que les empreses no poden donar-se el luxe de no provar els pegats i les actualitzacions abans que se’ls apliquin, de manera que l’actualització de Windows per negocis encara seguirà utilitzant un cicle mensual.

amb aquest servei, els professionals de Ti d’una empresa po-dran especificar quins dispositius s’actualitzaran en primer lloc, i podran establir els terminis en què seran o no seran imple-mentades les actualitzacions (per exemple, no durant les hores d’oficina). També podran lliurar pegats peer-to-peer en sucur-sals i llocs remots que tenen problemes d’ample de banda.

NOVES EINES



Els professionals de seguretat aviat podran utilitzar microsoft analytics advanced Threat (aTa) -amb Windows 10-, una tec-nologia basada en la recent adquisició de la firma israeliana aorato, l’objectiu és detectar ràpidament usuaris sospitosos i analitzar l’activitat del dispositiu dins de la xarxa de l’empresa.

aquesta nova tecnologia busca qualsevol anomalia en el com-portament de les entitats, així com els problemes de seguretat i riscos i banderes que hagin de ser revisades i, finalment, pro-porciona informació útil per eliminar qualsevol amenaça.

una funda d’iphone que recarrega el telèfon amb l’aire

En el marc del TechCrunch disrupt, un es-deveniment en el qual algunes companyies son seleccionades per presentar les seves propostes més innovadores, la modesta nikola labs ha introduït un nou concepte que podria ser revolucionari.

El seu nou producte és una funda per iPhone 6 que s’encarrega de

recarregar el mòbil. Evidentment aquesta idea no és innovadora, perquè actualment ja existeixen una infinitat de fundes i carcasses que incorporen una bateria secundària que permeten carregar el telèfon en el moment desitjat. la novetat rau en el fet que aquesta invenció no extreu l’energia d’una bateria sinó que ho fa de l’aire.

El mecanisme és sorprenent: la carcassa incorpora una antena que s’encarrega de recol·lectar les ones de radiofreqüència que hi ha a l’ambient –com ara el WiFi o Bluetooth- i les converteix en electricitat que injecta a la bateria del dispositiu. Segons els seus creadors, actualment els dispositius emissors d’aquestes ones malbaraten el 90% de l’energia que desprenen.

aquest dispositiu, que encara no ha estat batejat, apareixerà aviat en una campanya de Kickstarter per recaptar fons i segons les previsions, podria arribar al mercat en aproximadament uns quatre mesos a un preu de 99 dòlars. (de Via Empresa, Quico domingo)

els madrilenys són els espanyols més enganxats a les noves apps

Els madrilenys són més addictes a les apps i tenen un major

NOVES EINES



interès per les noves aplicacions mòbils que la resta dels es-panyols. aquesta és una de les conclusions presentades en el segon estudi Com descobreixen apps els espanyols, publicat per The app date i que analitza el comportament de més de 5 milions d’usuaris. Cada dia es publiquen més de 2.400 noves apps i s’espera arribar als 5 milions de apps, noves i ja publica-des, a les botigues aquest 2015.

madrid és la ciutat que registra més recerques de novetats (19,4%), seguida de Barcelona (8,54%), Granada (5,35%), Se-villa (3,6%) i València (3,57%). En canvi, les ciutats menys inte-ressades són Terol, Ciudad Real i Còrdova.

Els cercadors i botigues d’aplicacions són la via preferida per descobrir apps per al 39,74% dels espanyols, per davant de la recomanació de familiars i amics (24,6%), les referències en mitjans i campanyes de promoció ( 22,63%) o les xarxes socials (12,95%). la majoria de les recerques realitzades es refereixen a aplicacions del sistema operatiu android, amb un 62,03%. la forma de cercar apps dels usuaris ha canviat, majoritàriament es fa des del mòbil (el 43,10%), per sobre del ordinador (42,56%) o la tauleta (14,34%). (de marketing news)

coneix la guia d’estil d’instagram per a periodistes

instagram té una guia d’estil que pot ser consultada abans de compartir material d’aquesta xarxa social. Per exemple, se suggereix usar termes vinculats amb la plataforma, com per exemple: Fes referència a fotos d’una “font d’instagram” o de la “font de fotos / vídeos”; “Últimes notícies” s’escriu amb ma-júscula; “mapa de fotos” s’escriu amb majúscula; els noms de filtres s’escriuen sempre amb majúscula (p. Ex., Amaro, Ma-yfair, Rise, etc.); “Fotos en què apareixes” s’escriu amb majús-cula; “nom d’usuari” s’escriu separat; a “instameet”, la lletra “m” s’escriu amb majúscules; “Hashtag” s’escriu en una paraula.

d’altra banda, instagram va informar que no proporcionarà una cita personalitzada per al teu comunicat de premsa o publicació de bloc. En tant, només podràs trobar xifres al centre de prem-sa d’instagram. les estadístiques s’actualitzen eventualment.

la guia dona altres suggeriments: Si el teu comunicat inclou logotips de la càmera d’instagram, utilitza aquesta línia: “ins-tagram i els logotips de la càmera són marques comercials

NOVES EINES



d’instagram, llC als Estats units i a la resta de països”. També hi ha una llista de recursos en línia. Els lectors d’El Butlletí po-den obtenir més informació CLICANT AQUÍ (de Sofia Pichihua, PuCP)

NOVES EINES

http://www.clasesdeperiodismo.com/2015/05/10/conoce-la-guia-de-estilo-de-instagram-para-periodistas/



Les deu recomanacions perquè els mitjans informin sobre tragèdiesPer aEC

El XVii laboratori de Periodisme realitzat a l’associació de la Premsa de madrid ha tractat sobre com han de tractar els mitjans de comunicació informacions tan delicades com són les tragèdies humanes com l’accident de tren de Santia-go de Compostel·la, el problema sanitari després de l’Ebola, l’atemptat contra la redacció del Charlie Hebdo o l’accident de Germanwings en l’era digital en què ens movem en l’actualitat.

d’aquesta idea, s’ha extret un decàleg de recomanacions a se-guir pels mitjans de comunicació en situacions com aquesta:

• És imprescindible redoblar l’atenció a les regles tradicionals del periodisme davant el canvi radical de l’escenari de la co-municació produït per la implantació de les xarxes socials i les noves tecnologies.

• Malgrat les exigències d’immediatesa, els errors procedeixen de la manca de verificació, rigor i precisió. El contrast de fonts segueix sent una exigència primordial i, davant la sobreinfor-mació, la capacitat per distingir quines són fiables és transcen-dental.

• La prudència ha de subjaure davant les presses inherents al digital per informar immediatament. El rumor i l’especulació en els casos de tragèdies i catàstrofes no es converteixen en notí-cia fins que ho confirmin fonts oficials.

• Els periodistes han d’extremar el seu compromís ètic per dis-tingir fefaentment què han de comptar, quan i com. Som res-ponsables del que expliquem.

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



• Els periodistes han de respectar l’espai i el dolor de les vícti-mes i els seus familiars, només accedir-hi amb el seu consen-timent previ i actuar amb empatia a l’hora de relacionar-se i informar. Cal tenir sempre en compte que les víctimes són les grans perjudicades.

• Només s’han d’oferir imatges impactants quan aportin infor-mació i valor afegit. no és acceptable emetre repetidament en bucle les imatges de les víctimes. mai cal oblidar que darrere de les catàstrofes hi ha persones.

• Cal respectar l’enfocament de gènere en les imatges amb què s’il·lustren les desgràcies, ja que solen aparèixer més dones que homes, accentuant aquest fet el clixé de la debilitat feme-nina.

• En els casos d’atemptats, els periodistes han d’evitar que els terroristes es converteixin en els protagonistes de les notícies, posant també cara i circumstàncies a les víctimes.

• Els periodistes han d’extremar la cura i repensar si és convenient la publicació d’informació sensible a les xarxes socials. Cal tenir en compte que aquesta informació pot ser valuosa per als terroristes.

• La coordinació entre els portaveus de les autoritats i els pe-riodistes per aclarir rumors a les xarxes socials és fonamental.

• S’ha d’exigir la màxima transparència a les autoritats a l’hora de transmetre informació. l’absència d’informació certa o la seva ocultació propicien que es recorri a fonts poc o gens fia-bles.

• Els gabinets de premsa de les diferents autoritats han de li-derar el procés informatiu i fer front a la incertesa de l’absència d’informació sobre la tragèdia.

• Els mitjans han d’informar sobre les “tragèdies invisibles”, com, per exemple, les malalties pràcticament desconegudes fins al moment en què es converteixen en epidèmies.

• Cal una major autocrítica entre els periodistes: malgrat que els errors en els llocs webs es poden corregir, durant el temps que han estat publicats són susceptibles de fer mal a algun ciutadà.

• Els periodistes que cobreixen tragèdies i catàstrofes poden patir “xocs” emocionals o altres traumes. Per això, cal que, igual que succeeix amb altres col·lectius que s’enfronten habitual-




ment a ells, s’estengui als professionals de la informació la pos-sibilitat de rebre ajuda psicològica in situ ia posteriori.

Wikileaks accepta documents secrets després de gairebé cinc anys

El portal Wikileaks va anunciar que, després de diversos anys, ara s’ha llançat una versió beta del seu sistema que s’executa a Tor, el millor software d’anonimat que es coneix fins al moment. aquesta proposta vol aconseguir que una vegada més que la gent pugui compartir documents secrets i consells, segons un informe de Wired. El nou lloc segur entregarà els documents al personal de Wikileaks. Han passat quatre anys i mig d’una disputa interna que va acabar amb la destrucció de les claus de desxiframent a nombrosos arxius, argumentant que el lloc s’havia tornat massa feble per a la protecció de la informació i les identitats.

des del tancament del portal Wikileaks, els mitjans de comu-nicació van començar a utilitzar Securedrop i Globaleaks amb finalitats de divulgació. El fundador de WikiLeaks, Julian Assan-ge, en un bloc, va indicar que les esmentades alternatives no

complien amb les normes de Wikileaks. “altres tecnologies de presentació inspirades per Wikileaks, com els Globaleaks amb seu a Europa i Securedrop amb seu a Estats units, excel·lents en molts sentits, no estan adaptats al proveïment de Wikileaks en seguretat nacional”, va comentar assange. Wikileaks diu que el nou sistema és sòlid i plenament operatiu. (de Clases de Periodismo)

reportatges sobre rutes d’evasió i la festa de moros i cristians guanyen el pica d’estats El premi corresponent al millor treball de Televisió, dotat amb 5.000 euros, ha estat per al reportatge Festa de moros i Cris-tians a lleida, que va emetre el juny del 2014 al canal de TV rus moia Planeta (El meu planeta) i va ser recollit pels seus autors, els periodistes irina Bazhanova i Fedor Belikovn. El premi al millor treball de Ràdio, dotat amb 5.000 euros, l’ha guanyat Eloi Barrera, per una sèrie de quatre reportatges sobre les rutes Perseguits i salvats, emesos durant l’estiu del 2014 per Cata-lunya informació.




El Pica d’Estats de premsa escrita d’informació general, dotat amb 5.000, ha recaigut en una sèrie de vuit articles d’opinió del periodista Josep maria Casasús, publicats a la secció de set-embre a Set, del diari El Punt avui sobre el Pirineus. El jurat ha reconegut com a millor treball de premsa especialitzada en viat-ges i turisme, dotat amb 5.000 euros, el monogràfic sobre la Val d’aran publicat al novembre del 2013 per la revista El mundo de los Pirineos. El premi al millor treball de premsa internacional, dotat amb 5.000 euros, ha estat per al reportatge Els camins de l’home, publicat pel periodista argentí resident a mèxic marcos Ferro a la prestigiosa revista national Geographic Traveler lati-noamérica a l’abril del 2014.

En la categoria mitjans de Comunicació de les terres de lleida, dotat amb 5.000 euros, el premi ha recaigut en Jaume Barrull pel reportatge la tragèdia de l’art de la Seu Vella’, publicat al suplement ‘lectura’ del diari Segre al desembre de 2013. El premi corresponent al millor reportatge fotogràfic, de 5.000 eu-ros, ha estat per al fotoperiodista antoni lara, per una sèrie de fotografies de la catedral de la Seu d’Urgell fetes durant el instawalk per la Seu d’urgell que va tenir lloc el 23 de març del 2014 i publicades a instagram. El premi corresponent al millor treball d’internet, dotat amb 3.000 euros, ha estat per al repor-

tatge Triatló de Balaguer 2014, emès per Balaguer TV, de Car-la Vila-seca, Josep Blanch, miguel Ángel daviu, Santi Carles i Toni Simó.

El jurat del Premi Pica d’Estats, presidit en aquesta edició per la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, neus Bo-net, va triar els treballs guanyadors el 14 de febrer entre 212 reportatges, entre ells 33 de professionals estrangers de 17 estats. El president de la diputació lleidetana, Joan Reñé, ha destacat que el premi posa en valor la riquesa del patrimoni cultural, arquitectònic, natural i la gent del territori de lleida. (de 20minutos)

John Kerry, el secretari d’estat dels eeuu, parlarà al congrés mundial de mitjans informatius

Ja és oficial que John Kerry, el secretari d’Estat dels Estats units, ha acceptat la invitació per dirigir-se al públic durant la cerimònia d’obertura del Congrés mundial de mitjans informa-tius, ela qual es durà a terme l’1 juny 2015 a Washington, dC




Kerry, un dels més coneguts i influents estadistes de l’escenari mundial, ha exercit com a assessor principal del president dels Estats units, Barack obama, i també com a diplomàtic d’assumptes exteriors des de l’any 2013. Sent un acèrrim par-tidari i defensor de la llibertat d’expressió i de la premsa inde-pendent, Kerry va ser senador dels Estats units durant 28 anys, període en el qual s’inclou la seva Presidència del Comitè de Relacions Exteriors del Senat.

la cimera global anual de la premsa mundial reunirà al voltant de 1.000 editors, directors de periòdics, directors executius, di-rectors generals i altres executius d’editorials de premsa d’alt

rang per al 67è Congrés mundial de mitjans informatius, el 22è Fòrum mundial de Editors i el 25è Fòrum mundial de Publicitat.

Les sessions conjuntes comptaran amb la presència de figures destacades com arthur o. Sulzberger, Jr. , president de The new York Times Company i editor de The new York Times; la-rry Kramer, president i editor del diari uSa Today; martin Baron, editor executiu de The Washington Post, i molts ponents més. Es pot consultar el programa complet de ponents (en idioma anglès) CliCanT aQuÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

pròrroga en l’admissió de projectes per al premi de recerca en nous models de negocil’associació de mitjans d’informació i Comunicació, amiC, en col·laboració amb la Xarxa Vives d’universitats, té anunciada la convocatòria d’un premi de recerca en nous models de negoci per a empreses de Periodisme de Proximitat, amb el patrocini de Banc Sabadell, dirigit a docents, investigadors i estudiants de doctorat de les Facultats de Ciències de la Comunicació dels territoris de parla catalana, destinat a abordar qualsevol qüestió


http://www.wan-ifra.org/dc2015_speakers



relacionada amb els models de negoci de les empreses cata-lanes de mitjans de proximitat en tots els seus vessants, però sempre amb la inclusió dels mitjans digitals i la premsa de proxi-mitat, gratuïta o de pagament.

Es prorroga l’admissió dels projectes de treballs de recerca fins al 31 de maig de 2015, a les 12 de la nit (fins ara el dia 15). Els projectes hauran de ser tramesos a l’adreça electrònica [email protected], indicant en l’assumpte: “Premi de Recer-ca”. Una vegada acceptat un projecte, l’organització ho confir-marà al destinatari via correu electrònic. També es prorroga la data en la qual es donarà a conèixer públicament el veredicte del jurat, que serà durant la primera quinzena del mes de juliol de 2015. (de Redacció amiC)

Del 17 al 19 de juny, bcn acull el Gen news summit

GEn news Summit, la cita anual amb el futur del periodisme, torna a Barcelona. aquest any, amb el lema “Prototyping the Fu-ture of news”, a la recerca d’un prototip per al periodisme que

ve. la ciutat comtal repeteix com a seu de la cimera mundial de periodistes i editors, referència de tendències en periodisme i discussió sobre el valor dels continguts i els suports, i la batalla pels models de negoci. del 17 al 19 de juny, amb panells que inclouen temes com: de les ‘bitcoins’ a les ‘bitnews’; dispositius disponibles i notícies; tendències en llocs de notícies; periodis-me d’immersió; viralitat i periodisme; paper de Google per als mitjans; automatismes i ‘periodisme robot...

davant d’un qui, què, quan, on i per què, que de vegades es desdibuixen, s’obre pas la manera col·laborativa de generar i consumir continguts. aquí està la clau, en donar, des de les experiències reals de les redaccions, amb aquest gran model a




base de referència... el prototip ideal de mitjà de comunicació? més informació CliCanT aQuÍ (d’aEC)

es presenta l’anuari mèdia cat, que treu a la llum temes que els mitjans catalans han silenciatahir, al vespre, es va fer públic el contingut de l’anuari media.cat: els 12 reportatges d’investigació, un almanac i un calendari mensual amb els temes més silenciats pels mitjans durant el 2014 i també la renovació del web de l’observatori mèdia.Cat. l’anuari és una iniciativa de l ‘observatori crític dels mitjans inspirada en el projecte nord-americà Project Censored, i vol treure a la llum els temes que els mitjans de comunicació cata-lans han silenciat durant el darrer any.

aquesta és la cinquena edició del projecte, que va començar l’any 2011 i que ja compta amb 54 reportatges publicats. alguns dels temes publicats en les darreres edicions han tingut des-prés un ressò mediàtic important, com és el cas Palma arena, la vulneració de drets al CiE, la SiCaV de la família Borbó o les xifres del frau fiscal o la xarxa de solidaritat de Ciutat Meridiana.

l’anuari mèdia.cat 2015 aplega 12 reportatges d’investigació sobre 12 temes que els mitjans del nostre país han obviat al llarg de 2014. Els reportatges estan elaborats per 12 periodistes (sis dels quals són estudiants de periodisme de sis universitats del país) i coordinats per Elisenda Rovira amb el suport del mi-tjà digital Crític. Enguany l’anuari incorpora tres novetats: un al-manac de temes silenciats, un calendari de notícies poc tracta-des o esbiaixades i la impressió a tot color de totes les pàgines.

la renovació de l’anuari i també de l’observatori mèdia.cat ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge que ha recollit el suport de 594 mecenes i més de 15.000 euros a través de la plataforma de crowdfunding Verkami. (d’aEC)

esparreguera acollirà la convenció de l’acpc

la Biblioteca municipal l’ateneu d’Esparreguera acollirà el dissab-te, 30 de maig, la 33a assemblea ordinària de l’aCPC i la Conven-ció de la Premsa Comarcal i local, organitzada per l’associació Catalana de la Premsa Comarcal i la revista 777 Comunica.


http://www.globaleditorsnetwork.org/espa�ol/



durant la convenció, entre d’altres activitats, es farà públic el vere-dicte del 9è Premi de Recerca universitària Premsa Comarcal, pa-trocinat per la Caixa; es presentaran les noves aplicacions mòbils per a mitjans de comunicació i les novetats de l’iQuiosc. (d’aEC)

Jordi Évole, premiat amb l’onzè José couso

Jordi Évole ha estat guardonat amb el premi José Couso a la lli-bertat de Premsa, que atorguen el Col·legi de Periodistes de Ga-lícia, el Club de Premsa del Ferrol i l’obra Social la Caixa, en re-cord del càmera de Telecinco mort el 2003 mentre cobria la guerra de l’iraq a causa d’un atac de les tropes dels Estats units contra l’hotel dels periodistes. Jordi Évole va manifestar ¿l’honor” que és per a ell rebre un guardó que porta el nom de José Couso, “un símbol per a la professió a escala internacional”, va dir. (d’aCn)

els premis molero distingeixen treballs de Diari de vilanova, tve i eix Diari

dissabte passat es van lliurar els renovats Premis Eugeni mo-

lero de Periodisme, atorgats pel Consell Comarcal del Garraf. En la categoria de periodisme escrit s’ha guardonat una sèrie d’articles sobre la violència de gènere de Jordi lleó, publicats entre gener i febrer de 2014 a diari de Vilanova; en la moda-litat audiovisual, el guardó va ser per al reportatge Companyia de teatre la Cubana, entre bambolines, de Judith Fernández, RTVE Catalunya, emès a Tinc una idea, a la 2.

En periodisme gràfic es va distingir el reportatge Benvingut Mr. montoro, del fotoperiodista Carles Castro, director d’Eix diari, tres fotografies que mostren com una anècdota els aldarulls al final d’una manifestació per la visita a Vilanova del ministre d’Hisenda durant la campanya de les eleccions Europees. Fi-nalment, el premi per a estudiants de Periodisme i Comunicació audiovisual ha estat declarat desert pel jurat. (d’aEC)

el cic nomena membres d’honor els periodistes cadena ramentol

El ple del Consell de la informació de Catalunya va aprovar, per unanimitat, el mes passat nomenar com a membres d’honor Josep maria Cadena, que en va ser secretari general de 2004




a 2008, i Santiago Ramentol, secretari general els anys 2000 i 2001 i conseller fins a principis d’aquest any, quan va presentar la renúncia per motius professionals. amb aquest nomenament, el CiC agraeix a Cadena i Ramentol els serveis prestats du-rant aquests anys, així com “la seva dedicació i implicació per fer possible el compliment dels principis reconeguts en el Codi deontològic”. (d’aEC)




Jornades del cable i la banda ampla a catalunya 2015: “un èxit de tots”Per Telecomunicaciones y Periodismo

“l’expansió de la banda ampla genera grans oportunitats de negoci i de jaciments d’ocupació. Per això la regulació sobre la compartició de la infraestructura de telecomunicacions per cable ha d’estar supeditada al desenvolupament de la xarxa”. d’aquesta manera sintetitza Joan Francesc Fondevila, direc-tor del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECaBlE) i profes-sor titular d’universitat, el contingut brollat de les XX Jornades del Cable i la Banda ampla a Catalunya-2015, organitzades

pel CECaBlE, la universitat autònoma de Barcelona (uaB), l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (uPF) i la universitat de Girona (Escola uni-versitària mediterrani), i que es van dur a terme amb gran èxit d’assistència i continguts del 5 al 7 de maig de 2015 a l’Escola d’Enginyeria de la uaB, a Bellaterra. En la sessió sobre “la banda ampla a Catalunya i Espanya”, Joan Oliver, de Wifidom, va defensar el paper de les xarxes WiFi en un entorn que s’està centrant en les de fibra òptica. El factor complementarietat i el always on expliquen “la necessitat de les xarxes microones”, amb més llibertat en llicència lliure. Meritxell Baptista, de Fibracat, va reflectir el relleu de “estratè-gies de màrqueting adaptades a cada nínxol de mercat. El ca-ble local té futur”. Els factors diferencials són la independència, la creativitat, la capacitat financera i la diferenciació tècnica.

Un fenomen que reflecteix la plenitud de la Societat de la Ban-da ampla és el creixent nombre de subscripcions de telefonia intel·ligent. Es tracta del principal motor de creixement del tràfic de dades mòbils. “l’augment del consum de dades mòbils per subscripció es concentra en el vídeo i en les xarxes socials”, afirma Alfonso Aguado, d’Ericsson.

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



les xarxes no deixen de ser una tecnologia al servei de la crea-ció de continguts. En aquest sentit, ana mesas, d’adobe, va ex-posar les tendències en creació de continguts gràcies al cloud creatiu, l’impacte multimèdia requereix cada vegada de més flux de banda ampla.

Xavi Casajoana, de Voz Telecom, va llançar les claus perquè els canals de distribució actuals s’acostin al cloud a les empreses. L’empresa que està desplegant més fibra òptica actualment a Espanya, Telefónica, va sostenir el caràcter “imprescindible”, segons Esteve Bosch, d’aquesta infraestructura, i la necessitat de relaxar la legislació en benefici dels que fan l’esforç de des-plegar la tecnologia.

Per a José Manuel García, de Neutrans, a la fibra cal afegir-hi xarxes 4G lTE en la freqüència de 3,5 potents, “que permetin portar la banda ampla a zones rurals”. Cal tenir en compte que l’operador de proximitat s’adreça preferentment a poblacions de tipus mitjà o petit, no cobertes suficientment pels grans ope-radors.

En el bloc “Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla”, la tradicional taula rodona “les claus de l’èxit del cable històric

català i espanyol” va posar de manifest que, davant els vaivens legislatius, els desplegaments del cable tradicional asseguren l’accés a la xarxa en zones rurals. “El valor de les inversions dels aventurers empresaris del cable tradicional és enorme”, va afirmar Fondevila, que va remarcar “la gran adaptació d’aquestes empreses als avenços tecnològics, fins al punt que poden oferir el quíntuple play”. Per a Xavier Edo, d’alpha En-ginyeria de Telecomunicacions i acotec,” la proximitat i la ràpida solució de problemes és la clau de les xarxes locals”.

En la sessió sobre “Evolució de tipologia i d’instal·lació de cable per a banda ampla”, es va posar en relleu que les circumstàn-cies que tenallen el desplegament de la xarxa afecten els pro-veïdors d’equips. la realitat empresarial és multidispositiu, amb més banda ampla i flexibilitat gestionant.

Jordi Soler, de Xarxa oberta de Catalunya, va plantejar els pro-jectes de comercialització de la xarxa que gestiona, pertanyent a la Generalitat de Catalunya. Soler detecta al mercat “molt mo-viment i un especial interès inversor de les companyies elèctri-ques”. Per XoC, les administracions locals són conscients de la transcendència de disposar de fibra òptica. Això avala uns preus independents de la distància, per aconseguir l’equilibri territorial.




la tercera sessió, sobre “impactes diversos de les xarxes de banda ampla”, es va iniciar amb la taula rodona institucional “nous jaciments d’ocupació gràcies a la banda ampla?”. “un dels principals beneficiaris de l’explosió del desplegament de xarxes de banda ampla és l’ocupació, tot i que les oportuni-tats sorgeixen amb més diversificació en les indústries digitals de continguts. Els perfils laborals es multipliquen en l’entorn digital”, remarca Joan Francesc Fondevila. Jordi lópez, de Te-lecos.cat, va destacar les externalitats del sector tecnològic, que reverteixen en “més productivitat, terciarització i més inno-vació”. Jordi Farré, del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Comunicacions Electròniques de Catalunya, va remarcar que el treball del sector es concentra en l’àmbit privat (95%) i ha destacat que caldrà vigilar la implementació de la lGT 2014.

les implicacions entre internet i l’audiovisual són creixents. an-drés Román, de Sony, va destacar les implicacions pel que fa a cabal de banda ampla i estàndards tecnològics que implica la convergència entre els dos sectors. david andreu, d’anxanet, va posar èmfasi que la proximitat amb el client i el coneixement del territori suposen un valor afegit de gran valor. les principals xarxes socials (Twitter, Facebook, linkedin, Google+, instagram) van registrar un moviment entusiasta per seguir l’esdeveniment.




Deontologia periodísticaPer Juan Jesús aznar, periodista / Hora nova (Figueres)

Totes les professions tenen els seus codis de conducta, les se-ves regles, els seus drets i els seus deures. i el periodisme no és aliè a aquestes deontologies. Parlem-ne i fem-ho després de les declaracions del senyor ministre de Justícia del Govern d’Espanya, en què advocava per censurar la informació que filtren a la premsa _ entre d’altres, el seu propi partit _ sobre casos de corrupció política investigats als jutjats.

El primer que hauria de saber qualsevol ciutadà d’un país demo-cràtic és que la llibertat d’informació és una peça clau de tota socie-tat democràtica. Per tant, tot intent d’amputar la llibertat d’informació i d’expressió és un intent de limitar la democràcia; quan el poder polític ataca les funcions essencials i socials de la premsa, ataca el dret constitucional a la informació, a la llibertat de premsa, al dret dels ciutadans a estar informats i a saber què, com, quan, on, per a qui i per què de la informació publicada, sobretot, si afecta la vida dels ciutadans, com és el cas de la pràctica política.

la segona consideració és que els periodistes tenim drets i deures en l’exercici de la nostra professió; tenim, per exemple, el dret que se’ns faciliti la informació i el deure de respectar la veritat i el dret que té el públic a conèixer-la. això constitueix el deure primordial del periodis-ta. dit això, el ciutadà ha de saber que els mitjans de comunicació són empreses i tenen amos, les pautes influeixen en les línies edi-torials i en la informació que publiquen en els seus mitjans; aquesta és l’explicació d’algunes de les informacions que es publiciten en els mitjans de comunicació i del perquè una mateixa informació sembla una cosa o una altra depenent del mitjà que la publiqui.

Permeteu-me enumerar algun dels drets que tenim els periodis-tes segons la declaració de milà del Grup Europeu de la Fede-

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



ració internacional de Periodistes (FiP, en les seves sigles en espanyol). així, els periodistes tenim dret a triar el consell de redacció; el dret del consell de redacció sobre les decisions que concerneixen a: “la nominació i el cessament o acomiadament del director o responsable de la redacció; la definició de la políti-ca redaccional; la política de personal; els trasllats o canvis que afectin els periodistes; el dret dels periodistes a rebutjar una tasca si és contrària a l’ètica professional, tal com es defineix en el codi de conducta.”

Fa uns dies, un dels grans diaris d’aquest país ha fet cessar el seu director. ignoro si s’han complert algun dels drets apro-vats per la FiP, però en moltes ocasions, massa, es vulneren aquests drets o s’intenta, com és el cas del ministre Catalán o la candidata Esperanza aguirre.

per què passa això? una de les causes, sens dubte, és la concentració de la pro-pietat dels mitjans, que es tradueix en un petit nombre de grans grups de comunicació que controlen la majoria de ca-nals d’informació. això té unes conseqüències nefastes sobre la base mateixa de la societat democràtica, el pluralisme i la diversitat d’opinions. n’hi ha prou de preguntar-se qui són els

propietaris dels canals de televisió, les cadenes de ràdio, els diaris i les grans editorials en aquest país i a Europa.

Per sort, les Tecnologies de la informació (TiC) permeten que molts periodistes s’associïn i emprenguin l’aventura de crear els seus propis mitjans de comunicació, digitals, sí, però amb un ampli nombre de seguidors i amb una capacitat d’influir cada vegada més gran. Són, a més, aquests mitjans els que estan fent un periodisme de precisió i investigació i els que estan de-nunciant i publicant els tèrbols assumptes que tant espanten la classe política.

El dret a la informació no eximeix el periodista dels seus deu-res, és a dir, de complir amb la deontologia que les associa-cions de periodistes han consensuat perquè la praxi d’aquest ofici que ens obliga a fugir del plagi, de distorsionar malinten-cionadament una informació, que ens prohibeix la calúmnia, la maledicència, la difamació, les acusacions sense fonament, l’acceptació d’alguna gratificació com a conseqüència de la publicació d’una informació o supressió, en definitiva: “Tot pe-riodista digne d’anomenar-se com a tal, s’imposa el deure de complir estrictament els principis enunciats anteriorment (en el codi de la FiP). En el marc del dret vigent a cada país, el perio-




dista només acceptarà, en matèria professional, la jurisdicció dels seus iguals, excloent qualsevol ingerència governamental o d’un altre tipus.”

malauradament, aquells que haurien de ser els primers vale-dors d’aquests deures són els que incompleixen les deontolo-gies. És possible que la manca d’ètica es degui al moment pel qual passen les empreses periodístiques, a les amenaces del poder (escoltin el que va fer el senyor Hernández mancha a Pepa Bueno, a l’”Hoy por hoy”, de la cadena Ser), la precarietat del treball i la intromissió en el periodisme de persones, que

no haurien d’exercir aquest ofici, el més bell del món per a qui signa aquesta columna.

En aquests temps de crisi, de camí a una nova societat de la informació i el coneixement, també, una societat de l’oci resul-ta en certa manera lògic que els que dominen l’status quo no vulguin que això canviï, que s’apropiïn dels ressorts del poder per exercir-lo i imposar una societat més desigual i injusta, i és en la denúncia d’aquesta realitat que intenten imposar els amos del món i els seus lacais, on el periodisme ha d’exercir el seu poder i ha de fer-ho respectant la veritat, defensant el principi de la llibertat d’investigar i publicar amb honestedat la informa-ció, sense manipular-la, sense falsificar; el periodista sempre ha d’esforçar-se per rectificar la informació per evitar que el que s’ha publicat sigui inexacte i perjudicial, per això no publicarà fotogra-fies, documents no obtinguts de manera lícita; el periodista no discriminarà cap persona per raons de sexe, origen social o raça i, sobretot, “el periodista guardarà el secret professional sobre les seves fonts d’informació obtingudes confidencialment”.

Es parla, es comenta (que diria el mestre de periodistes, Jesús Hermida), sobre la necessitat de transparència. S’estan donant alguns passos en aquest sentit. Els polítics, obligats pels seus




escàndols de corrupció, donen tímids passos en aquesta direc-ció, ho fan a través de les xarxes socials i amb el convenciment que la immensa majoria dels ciutadans no s’enfadaran en com-parar el que s’ha publicat; alhora, el fantasma del totalitarisme torna a sobrevolar el segle XXi. Si recordem el que el totalitaris-me va comportar el segle passat, hauríem d’actuar-hi en contra i contra les seves formes, aparentment democràtiques, amb les quals intenta imposar-se, vestint-se de nacionalisme i populis-me, i alhora atacant les conquestes socials, sobretot l’educació per imposar el seu pensament únic. i, quan aconsegueix el seu propòsit, quan en les capes menys afavorides de la societat cala el missatge de la xenofòbia o l’acceptació que els llocs de treball que es creen (precaris i amb sous que porten l’assalariat a viure en el llindar de la pobresa) es consideren com una cosa normal; si la societat accepta aquesta normalitat, la desigualtat social i l’empobriment de la població portarà a l’auge dels tota-litarismes i les seves proclames populistes.

la informació i les seves deontologies són una de les vacunes més eficaces contra la ignorància. L’altra teràpia, la més efecti-va, la gènica i de cèl·lules mares, per fer un símil amb els revo-lucionaris avenços de la ciència mèdica, és l’educació.Quan el periodista albert Camus recull de mans del rei Gus-

tau V de Suècia el Premi nobel de literatura, el desembre de 1957, rep el premi un home que procedia d’un medi social molt pobre. albert Camus es va convertir en el que va ser gràcies a l’oportunitat que va tenir d’anar a l’escola. aquell dia de desem-bre va dedicar el seu discurs d’agraïment al seu mestre, aquell “primer home” que va creure en ell, que va lluitar contra la fa-mília d’aquell “petit blanc” perquè estudiés el batxillerat, perquè rebés, al seu alger natal, una educació laica per créixer amb coneixement i amb el convenciment que l’important són les per-sones i el comportament que tenen; per escriure: “no conec més que un deure, i és el d’estimar.” Valgui l’exemple d’aquest periodista, escriptor i filòsof per sustentar la idea de la necessi-tat de la teràpia de l’educació com a antídot contra el totalitaris-me, el pensament únic, la desigualtat i, serveixi, en la creença que el bé del coneixement ens fa ciutadans més dignes i lliures.

Conèixer, comprendre i comunicar és part de la deontologia dels periodistes. Fer-ho amb responsabilitat, per molt que des-agradi al senyor ministre, un deure.

N. de la R.- Per escoltar el diàleg entre Hernández Mancha i Pepa Bueno a la SER, CLICAR AQUÍ


http://cadenaser.com/programa/2015/05/05/hoy_por_hoy/1430813086_187276.html



comscore, millorant el mesurament mòbilPer Javier Pérez Rey / interactive

“El millor interpretador de dades és l’investigador de mitjans amb coneixements de tecnologia i matemàtiques”, ens explica en entrevista Gonzalo iruzubieta, Sènior Enterprise Sales ma-nager de comScore.

El major repte de l’actual mesurament de mitjans és el de repre-sentar demogràficament el consum de continguts diversos des de múltiples dispositius. comScore estrenarà aviat un panell d’usuaris d’android, que suposa el 80% dels usuaris a Espanya. Parlem amb Gonzalo iruzubieta, Sènior Enterprise Sales manager de comScore, sobre aquest repte i molts altres temes d’actualitat.

quins són els reptes per a la mètrica de dades per millorar l’eficiència de cara a mitjans i anunciants en línia, a efectes de transparència i d’optimització de resultats?al meu entendre, el sistema de mesurament d’activitat i publi-citat digital que tenim a Espanya és raonablement avançat per la complexitat d’aquesta activitat. Estem entre els cinc països del món amb un mesurament digital més avançada i, el que és més important, entre els tres primers en el desenvolupament de sistemes de mesurament més moderns.

El desenvolupament d’indicadors unificats (mostrals més cen-sals) fruit del concurs pel qual es va triar a comScore com me-surador recomanat a Espanya ha suposat una representació més precisa de l’audiència dels llocs web. comScore, com a tercera part independent, aporta al sector les eines comunes per al desenvolupament d’una activitat publicitària transparent.

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



quines respostes dóna comscore als clients que volen ras-trejar un usuari multiplataforma i permanentment connec-tat, tenint en compte que cada grup d’usuaris té costums de navegació diferents?En l’actualitat disposem d’un panell de més de 30.000 perso-nes en PC, el qual ens permet conèixer com és el consum de tot tipus de continguts en aquests dispositius. a més, i gràcies a una tecnologia exclusiva d’observació censal, podem saber quin és l’índex de duplicació del consum en dispositius mò-bils. En l’actualitat estem desenvolupant un panell d’usuaris d’android (aquest sistema operatiu suposa més del 80% del parc de smartphones a Espanya) per poder representar demo-gràficament el cada vegada més important consum d’Internet des de dispositius mòbils.

Com es pot observar, el mesurament d’aquest entorn de con-tingut fragmentat i accés multidispositiu és complexa i està mo-dulada en gran mesura per la tecnologia. Estem treballant per representar quin és el consum de cada tipologia de contingut en cada diferent dispositiu de cada segment demogràfic.

als estats units la publicitat en línia ha superat a la de te-levisió, una dada de ls qual espanya es troba bastant lluny.

això és positiu perquè sabem que vindrà o pot desmoralitzar per anar una mica retardats respecte a mercats més madurs?a Espanya la inversió en publicitat digital a 2014 es va acos-tar als 960 milions d’euros, segons infoadex, i suposa més del 21% del total invertit. Els suports digitals fa ja temps que són el segon mitjà en inversió, la qual cosa és una bona notícia per al sector. Cal tenir en compte les diferències molt significatives del mercat televisiu entre els Estats units i el Regne unit o Es-panya, en què la televisió suposa encara més del 40% de la inversió publicitària.

És difícil que internet pugui acostar-se a aquest percentatge en el curt termini, però el que és segur és que tenim per davant un gran creixement.

el telèfon intel·ligent és el mitjà preferit per connectar-se a internet, segons el 17è estudi “navegants en xarxa”. a més, Google penalitzarà les webs sense disseny ‘responsive’. quin és el camí a seguir en el mesurament de l’audiència mòbil?El mesurament de l’audiència en dispositius mòbils s’està rea-litzant en l’actualitat per via censal, és a dir amb etiquetes de comScore, i amb una modelització demogràfica des del consum




PC. ara mateix estem mesurant consums tant de smartphones com de tauletes, en navegador o en aplicacions, de sistemes operatius ioS i android. Com deia abans, en poc temps tindrem el panell d’usuaris d’android, que suposarà el tercer d’aquest tipus al món, tan sols per darrere dels Estats units i del Canadà.

en aquests temps de big Data i personalització, aplicada a la publicitat... Com es pot fidelitzar i/o augmentar el nombre de lectors d’un mitjà de comunicació online gràcies a la recopilació de dades de navegació?la interpretació de la informació de consum ha estat sempre fonamental, i és al que s’ha dedicat des dels seus inicis la in-vestigació de mitjans. no ens enfrontem a una cosa nova, sinó a una quantitat d’informació molt més gran a causa que, com comentàvem abans, la tecnologia fa possible demanar molts més indicadors i, el que és més important, estableix eines per creuar i comparar dades de fonts diverses.

El millor interpretador de dades és l’investigador de mitjans amb coneixements de tecnologia i matemàtiques.

comscore té una llarga experiència, una quantitat de dades ingents i un equip per analitzar-los. alguns mitjans en línia

subestimen el potencial del big Data en els mesuraments o cal més feina didàctica perquè ho apreciïn més?la didàctica és sempre necessària en un sector com el de la investigació, i més en un mercat tan canviant. Conèixer les me-todologies i la tecnologia és imprescindible per a la posterior interpretació dels indicadors.

En general els suports en línia estan conscienciats d’aquesta necessitat i tenim freqüents sessions amb ells, no només per analitzar tendències basant-nos en grans dades, sinó per in-tentar interpretar el perquè dels comportaments de l’audiència.




veure anuncis publicitaris, moneda de canvi per la tecnologia i els serveis gratuïts?Per Puro marketing

la tecnologia s’ha convertit en una part fonamental del dia a dia dels consumidors. Els usuaris ja no poden viure sense ella i qüestions com internet o l’accés a la informació s’han erigit en una mena de productes bàsics als quals ningú sembla estar disposat a renunciar. Però, però, accedir a aquests productes no sempre és barat o assequible i els usuaris han de pagar elevades quantitats de diners per poder gaudir de les coses que volen i que estan cada vegada menys disposats a no tenir.

S’ha convertit per tant la tecnologia en un element clau que les marques poden emprar com a punt d’entrada per connectar amb els consumidors?

El principal exemple de com les marques poden utilitzar aques-tes tecnologies que els consumidors volen -i no sempre poden pagar- com a punt de connexió és a internet. Els ciutadans s’han convertit en internautes i estan cada vegada més desi-tjosos de connectar-se a la xarxa. internet s’ha convertit en un element transversal, emprant per a totes i cadascuna de les coses de la vida quotidiana. a internet es fan coses tan diverses com formar-se, llegir la premsa o com fer la compra setmanal, a més de per descomptat mantenir-se en contacte amb tots els amics i contactes que s’han fet al llarg dels anys.

El poder d’internet com a element que fa que els consumi-dors s’aproximin a una empresa és molt elevat i el poder oferir aquest servei de forma gratuïta o amb costos molt baixos és una excusa perfecta per fer que els consumidors interactuïn amb la marca. Ho saben molt bé els centres comercials, que han fet del WiFi gratis una cada vegada més creixent eina de seducció, i sens dubte ho saben molt bé els bars. ara mateix, en algunes ciutats, un bar sense WiFi sembla que no té ja sen-

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



tit: fins al bar més cutre i que sembla més antediluvià té la seva pròpia xarxa perquè els usuaris es connectin.

la cadena Starbucks va ser una de les pioneres en oferir una connexió a internet als seus consumidors i va ser un dels ele-ments que va ajudar a crear els seus valors de marca. Els consumidors sabien que podien anar a la cafeteria, demanar qualsevol cosa i connectar-se a la xarxa tot el temps que vol-guessin. El treballador modern connectat amb el seu ordinador en un Starbucks es va convertir en una mena de símbol del món modern.

Però no només les cafeteries o els centres comercials han aprofitat l’interès creixent dels consumidors per la xarxa i no només elles han sabut canalitzar com a punt de contacte amb el consumidor per part de la marca, moltes són les marques que està emprant el desig per accedir a la tecnologia com a element de contacte.

Fibra per anuncisEl potencial de la tecnologia com a element de contacte és molt elevat i els consumidors estan disposats a fer moltes coses per accedir a aquests serveis gratuïts. Qui s’hagi connectat alguna

vegada a alguna xarxa gratis d’alguna marca sabrà que ha de deixar un correu electrònic (amb el que l’accés a la tecnologia es converteix en una manera molt eficient de fer leads) i també que haurà de veure uns quants anuncis. la tecnologia gratis és una manera molt adequada de convèncer el consumidor que vegi uns quants missatges de marca.

La idea podria ser portada fins i tot a un pas més enllà, amb objectius més ambiciosos. Podrien ser els anuncis els que subvencionen l’accés a internet, com els anuncis són els que paguen perquè puguem veure la tele? una campanya a Kick-starter, al Regne unit, ha partit d’aquesta idea i està recaptant fons per construir una xarxa al marge de les operadores tradi-cionals de telecomunicacions i portar fibra òptica a les llars. Els usuaris no haurien de pagar quotes mensuals i la mateixa xarxa es finançaria amb els ingressos que s’aconseguirien per la pu-blicitat, el que, com apunten els mitjans que ja han analitzat la idea, suposaria un canvi de perspectiva sobre com se serveix i es contracta el servei de connexió a internet i una porta oberta d’alt nivell per a la premsa.

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



La llibertat de premsa a espanya Per Sandra Vilajoana alejandre, professora Comunicació uoC/ Revista Comein

En un context de transformació política, social i econòmica, la garantia efectiva dels drets a la llibertat d’expressió i d’informació resulta encara més essencial. Conscient de la transcendència dels reptes que ens presenta el 2015, l’international Press insti-tute acaba de publicar un informe en el qual avalua l’estat de la llibertat de premsa a Espanya i identifica els seus desafiaments principals.

El desembre de 2014, l’international Press institute (iPi) va encapçalar una missió internacional a Espanya amb l’objectiu

d’identificar els reptes per a la llibertat de premsa a l’Estat. La delegació -formada per representants de rellevants organitza-cions internacionals en defensa de la llibertat d’informació- va mantenir prop de 30 reunions amb representants de mitjans de comunicació, de la societat civil i del Govern per tal d’obtenir una visió àmplia i equilibrada de l’objecte d’estudi. Fruit d’aquesta missió, i del treball exhaustiu de recerca complementari, l’iPi ha publicat l’informe El estado de la libertad de prensa en España: 2015 les conclusions del qual preveuen una segona missió que insti el Govern i els partits polítics a adoptar les seves recoma-nacions.

des d’una perspectiva d’anàlisi global, l’informe parteix de la constatació que la llibertat de premsa a Espanya gaudeix d’una bona salut en el context internacional. Així ho confirmen les dades de la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa que anualment elabora Reporters sense Fronteres (RSF): en l’edició de 2015, Espanya ocupa el lloc 33 entre 180 països, per sota d’altres 17 membres de la unió Europea, però per damunt de països com el Regne unit, França o els Estats units. no obstant això, l’anàlisi local dels reptes de la llibertat de premsa a Espanya constata algunes deficiències que, en major o menor mesura, suposen un risc per a la garantia d’un dret fonamental

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



essencial per a la formació d’una opinió pública lliure i, en con-seqüència, per a la consolidació del sistema democràtic actual.

Entre els desafiaments de la llibertat de premsa a Espanya l’informe identifica la qüestionada independència de la radiote-levisió pública i d’alguns aspectes de la regulació audiovisual; la falta de transparència en la inversió de publicitat institucional; les deficiències de la recentment aprovada llei de transparèn-cia; la tendència a convocar rodes de premsa sense preguntes; els riscos derivats de l’aprovació de normes jurídiques, com la nova Llei de seguretat ciutadana; i, finalment, l’abast de la legis-lació espanyola en matèria de difamació.

En relació amb el primer desafiament, l’informe conclou que el servei de radiotelevisió públic, estatal i autonòmic, pateix d’un excés de proximitat al poder polític que minva la seva in-dependència, qüestiona el seu pluralisme i, en conseqüència, també la seva funció de servei a la ciutadania. Entre les reco-manacions de l’European Federation of Journalists destaquen la tornada al sistema anterior de nomenament del president de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola per una majoria parlamentària qualificada, i la recuperació i reforç de les -darre-rament tibants- relacions entre la direcció de l’ens estatal i els

representants del seu Consell d’informatius, molt crític davant les pràctiques de manipulació informativa denunciades en els últims anys. A més, l’informe alerta de les insuficients garanties d’independència dels organismes de regulació audiovisual i de l’opac i confús sistema d’assignació de llicències de televisió.

En segon lloc, l’informe destaca l’opacitat amb la qual el sec-tor públic gestiona la inversió en publicitat institucional. malgrat disposar d’una regulació específica en matèria de comunicació i publicitat institucional, els plans i informes anuals que se’n deri-ven obvien el detall del repartiment de la inversió per mitjans de comunicació. i alguna cosa similar succeeix en l’àmbit autonò-mic i local, com el mateix Tribunal de Comptes va venir a cons-tatar. Lluny dels criteris d’impacte i eficàcia que han de regir l’assignació, els escassos desglossaments publicats evidencien un injustificable biaix ideològic en uns criteris d’assignació que atempten contra la llibertat de premsa i la justa competència en-tre mitjans de comunicació. a més, el nou sistema d’adjudicació de la publicitat institucional a través d’un grup d’agències con-tractades per l’Estat n’augmenta l’opacitat, ja que el detall de com aquestes assignen la publicitat evita sotmetre’s a la nova llei de transparència i d’accés a la informació. En matèria de subvencions, l’informe també alerta dels riscos de la possible




assignació arbitrària i de la falta d’independència dels organis-mes regionals.

En tercer lloc, Access Info Europa qualifica d’oportunitat per-duda l’aprovació de la primera llei de transparència, accés a la informació i bon govern espanyola, el contingut essencial de la qual ha entrat recentment, al desembre de 2014, en vigor. malgrat l’avenç que suposa el reconeixement del dret d’accés a la informació en poder de l’administració, també i especialment per als mitjans de comunicació pel que fa a la seva tasca de control, la llei no aconsegueix apropar-se als estàndards inter-nacionals. Entre les seves deficiències principals l’informe des-taca el fet de no reconèixer el dret d’accés a la informació com un dret fonamental; la no inclusió de totes les institucions pú-bliques; la falta d’independència del Consell de Transparència -l’organisme encarregat de supervisar el compliment de la llei- i les traves d’accés i deficiències del nou portal de la transparèn-cia que, lluny de facilitar els processos, es tem que pugui arribar a dissuadir el sol·licitant de l’accés a la informació.

un altre aspecte que preocupa els autors de l’informe és la pràctica creixent per part dels polítics de convocar rodes de premsa sense preguntes, la qual cosa resulta clarament lesiva

per al dret dels ciutadans a estar informats i per al dels perio-distes a informar. la recomanació de RSF per eradicar aquesta pràctica, contrària als principis de transparència informativa, és que els directius dels mitjans de comunicació -seguint la iniciati-va d’eldiario.es- acordin no enviar periodistes a cobrir convoca-tòries que impedeixin les preguntes i, en conseqüència, el lliure exercici de la llibertat d’informació.

En matèria de legislació, l’informe alerta sobre els riscos que la nova llei orgànica de Seguretat Ciutadana, aprovada el 30 de març de 2015, suposa en matèria de llibertats d’expressió i d’informació. les crítiques a l’avantprojecte d’una llei coneguda popularment com la “llei mordassa” van traspassar fronteres. Malgrat que el text final ha estat atenuat en les seves mesures més restrictives, RSF expressa la seva profunda preocupació, especialment pels criteris d’aplicació del qüestionat apartat 23 de l’article 36, que obre la possibilitat que les forces de segu-retat impedeixin als periodistes el lliure exercici de la professió. El passat 10 d’abril hologrames de milers de persones de tot el món es varen manifestar, amb una acció pionera i molt simbòli-ca, davant el Congrés per mostrar el seu rebuig a l’aprovació de la llei que entrarà en vigor l’1 de juliol de 2015. En aquesta mateixa data també entraran en vigor les qüestionades modi-




ficacions del Codi Penal que, des del punt de vista periodístic, comporten el risc que certes filtracions, informacions sobre se-guretat informàtica, i fins i tot la cobertura informativa d’accions de protesta, es puguin considerar accions de terrorisme segons com s’interpretin els nous articles de la llei.

Finalment l’IPI recorda que la tipificació penal dels delictes d’injúries i calúmnies, vigent a Espanya, és contrària als estàn-dards internacionals en matèria de llibertat d’expressió. a més, l’informe alerta sobre el risc que suposa l’especial protecció de les institucions de l’Estat, sobretot de la Corona, per al correcte exercici de la llibertat de premsa al nostre país. no obstant això, la gran majoria de periodistes entrevistats per la missió no perce-ben la regulació d’aquests delictes com una amenaça significa-tiva a la llibertat d’expressió, donada la tendència dels tribunals a, en cas de conflicte, protegir aquesta llibertat i la tasca dels equips jurídics en defensa dels mitjans de comunicació. malgrat això, l’informe alerta de la vulnerabilitat en la qual, a aquests efectes, es troben els mitjans locals i alternatius amb menys re-cursos financers i jurídics per afrontar la seva defensa legal.

i per concloure, una dosi d’optimisme. d’una banda, l’informe destaca la creació recent de la Plataforma en defensa de la

llibertat d’Expressió que té per objectiu dur a terme un monito-ratge i contrarestar les amenaces percebudes contra la llibertat d’expressió a Espanya. Per una altra, un reportatge especial sobre periodisme i innovació tanca l’informe d’una manera en-coratjadora: apareixen nous mitjans, el model econòmic dels quals es basa en subscripcions o obtenció d’inversió mitjançant crowfunding, i garanteix la seva independència i els blinda da-vant la ingerència dels poders públics i econòmics. Casos d’èxit com els d’eldiario.es, la marea, el diari ara, Crític.cat o El Es-pañol, la nova aventura periodística de Pedro J. Ramírez que va tancar la seva fase de finançament col·lectiu amb una recap-tació de 3.606.600 euros -més del doble del rècord mundial de crowfunding obtingut per a un projecte periodístic- ens demos-tren que la independència periodística no solament és possible, sinó que és més necessària que mai per garantir l’essència i el valor inqüestionable de la professió.




novetats a la tDt: més arbitrarietats del Govern i més allunyament d’europaPer daniel Condeminas i Tejel / Comunicació 21

després de mesos i mesos d’anuncis sense data concreta, el Govern espanyol acaba de convocar un concurs per a la concessió de sis nous canals de TdT privada d’àmbit estatal. Com encertadament va manifestar fa pocs dies Jaume Roures, a l’Estat espanyol el procés de la TdT “ha tingut molt poc a veure amb la indústria i molt amb la política”. Si en els darrers anys del Govern del PSoE la llei general de l’audiovisual es va redactar colze a colze amb uTECa (la patronal de les TV

privades espanyoles) al marge de la resta d’actors de la indús-tria audiovisual, ara aquesta influent associació es queixa, no sense raó, que s’està afavorint l’oferta televisiva de pagament controlada per Telefónica.

d’aquest concurs, en destaquen dues característiques que si-tuen l’Estat espanyol cada cop més lluny dels estàndards euro-peus de la governança audiovisual.

Per una banda, es continua sense fer una aposta en ferm per a la normalització de l’Hd en les emissions. la meitat dels nous canals encara serien transmesos en qualitat estàndard (Sd) i dels altres, no se sap si l’alta definició compromesa serà de veritat o aquest simulacre que ofereixen amb la ‘mosca’ Hd en pantalla els canals privats.

i per l’altra banda, el tribunal que decidirà quins grups audio-visuals seran els beneficiaris no serà cap autoritat audiovisual més o menys independent, ni tan sols aquesta estranya insti-tució que engloba de tot i més que és la CnmC. no, el tribunal estarà integrat totalment per alts càrrecs ministerials, que tin-dran a les seves mans una normativa que podran aplicar amb tota discrecionalitat, ja que la majoria de punts seran atorgats

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



per valoracions subjectives sobre la programació presentada o el pluralisme... un concepte ben noble que si el relacionem amb les pràctiques informatives dels governs espanyols, espe-cialment del PP, genera una barreja d’hilaritat i enuig.

El despropòsit dels darrers canvis en el panorama de la TdT és més el resultat de l’ús i abús de les intervencions governamen-tals per tenir l’oferta privada en sintonia, que d’una reiterada incapacitat d’establir una estratègia de futur per al sector, en línia amb el que fan els estats europeus més desenvolupats, tot i que aquest segon factor també hi sigui. Si no, no s’entén com després de no haver impedit normativament que els tribunals fessin desaparèixer nou canals de la TdT l’any passat, ara es posin a concurs sis de nous, mentre no se sap si el gabinet Rajoy farà quelcom abans que el Tribunal Suprem decideixi el futur d’altres vuit que estan en funcionament. un escenari on el Govern espanyol té un marge de decisió impressionant respec-te els canals que acabarà tenint cada grup televisiu.

Els malpensats tindran arguments per afirmar que no és cap casualitat que aquests mesos de de rumors sobre el moment de l’aprovació d’aquest concurs i el seu calendari d’atorgament –just abans de les eleccions espanyoles–, així com de les re-

unions més o menys discretes entre el gabinet de Rajoy i els principals grups televisius privats, hagi coincidit amb al des-fermament d’una explosiva campanya de promoció del partit d’albert Rivera a les televisions. una campanya gens innocent que s’iniciava just poques setmanes després que el PP assu-mís que necessitarà suports externs –i alhora prou còmode– per mantenir algunes places autonòmiques i municipals claus, així com la mateixa continuïtat a la moncloa.

una operació que voldria evitar que una part del seu electorat descontent es quedés a casa o votés opcions més o menys antagòniques. il Gattopardo necessita suport mediàtic per man-tenir les coses on són.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

El ButllEtí de l’amic · 2015. 5. 15. · El grup de comunicació multicanal Tot media de Sant...

Documents

Transcript of El ButllEtí de l’amic · 2015. 5. 15. · El grup de comunicació multicanal Tot media de Sant...