ALHAMBRA DE GRANADA

Marta Saldaña Garcia

2ºBach. Artistic

HªArt

11-01-2011

INDEX

Introducció

-De que tracta el treball i sobre que és

- Tractament de les fonts d’informació: metodología i bibliografía

- Problemes del treball i la seva informació

Contextualització del moment a Espanya Al-Andalus

- Contextualització histórica

- Contextualització sociopolítica

- Contextualització econòmica

Fitxa técnica i Dades Generals

Anàlisi formal (de cada una de les parts)

Estil

- Influència de l’art musulmà en l’arquitectura espanyola

Simbologia i Significació

Opinió personal

Imatges

Introducció

- De que tracta el treball i sobre que és

El nom Alhambra té els seus orígens en una paraula àrab que significa “Castell vermelló”, a causa potser al to de color de les torres i murs que envolten completament el turó de la Sabica, que sota adquireix un to daurat. Encara que hi ha una explicació més poética, narrada pels cronistes musulmans que parlen de la construcción de l’Alhambra “sota la llum de les torxes”. Creada originalment amb propòsits militars, l’Alhambra era una alcassaba (fortí), un alcàsser (palau) i una petita medina (ciutat), tot al mateix temps. Aquest triple caràcter ens ajuda a comprendre les nombroses característiques d’aquest monument.

- Tractament de les fonts d’informació: metodología i bibliografía

Algunes de les pàgines webs que he utilitzat per aquest treball:

Contextualización o Introducción Histórica:

http://www.inspain.org/es/sitiosExtra/contextohistorico.asp

http://www.alhambradegranada.org/es/info/introduccionhistorica.asp

http://es.wikipedia.org/wiki/Alhambra

http://www.alhambra.info/alhambra_guia_granada/guia_granada_monumental_ficha.asp?monumento=Alhambra

http://www.laie.es/libro/la-alhambra-de-granada/379392/978-84-933983-92

http://alasombradeal-andalus.blogspot.com/2008/12/la-alhambra-de-granada.html

http://wikanda.granadapedia.es/wiki/La_Alhambra

Análisis formal y significativo:

http://www.inspain.org/es/sitiosExtra/descripcionartistica.asp

http://www.educared.net/universidad/asp_problemas/problemasvisualizar.asp?idAsignatura=9&idProblema=343

http://html.rincondelvago.com/alhambra-de-granada_5.html

https://redul.wikispaces.com/Alhambra

...

-El llibre de text de HªART, tema 7.

- Problemes del treball i la seva información

- Hi ha información per internet que no és vàlida, perquè no és el 100% segura ja que hi ha detalls inventats, i t’adones després d’haver buscat molt en diferents pàgines webs.

-Molta información surt moltes vegades, i va malament per a quan vols llegir més lectures diferents.

- Al llibre de HªArt, hi esta ben explicat alguns punts importants, aixó facilita la feina.

Contextualització del moment a Espanya Al-Andalus

- Contextualització histórica, Contextualització sociopolítica i Contextualitació econòmica

No hi ha cap referencia de l’Alhambra com a residencia de reis fins al segle XII, encara que la fortificació existeix des del segle IX. Els monarques ziris van ser amb tota probabilitat els emirs que van construir l’Alhambra. Amb la cnquesta d’una fortaleza que s’assentava on avui es trobava l’Alcazaba comença la història de l’Alhambra l’any 1238 per Mohamed I creant-se així la dinastía nazarí i constituint d’aquesta manera el Regne de Granada. Triant aquest emplaçament per construir una ciutat per a la seva residencia i la dels seus successors.

El fundador de la dinastía, Mohamed Al-Ahmar, va començar amb la restauració de l’antic fortí. El seu treball va ser completat pel seu fill Mohamed II, els successors immediats van continuar amb les reparacions. La construcción dels palaus, anomenat Casa Reial Vella, en el segle XVI, i és obra de dos grans reis: Yusuf i Mohamed V. Al primer se li adjudica, entre altres, el Quart de Comares, la Porta de la Justícia, els Banys i algunes torres. El seu fill Mohamed V, va completar l’embelliment dels palaus amb la Sala dels Lleons, a més d’altres quarts i fortificacions.

Durant el segle XVIII i part del XIX, va caure en l’oblit i els seus salons i quarts van ser utilitzats com bars i estables on habitaven gent de mal viure. Per rematar-ho, les tropes napoleòniques que van ocupar Granada des de 1808 fins a 1812, van convertit els palaus en casernes militars. Durant una retiraa, van minar les torres i van destruir part d’elles. Dues d’elles, la Torre de Set Sòls i la Torre d’Aigua van quedar en ruïnes. I d’aquesta manera, aquest abadonamen increíble continuar fins a 1970 quan la Alhambra va ser declarada monument nacional. Artistes i viatgers d’arreu del món van fer causa comuna per la defensa d’aquest monument. Des de llavors fins als

nostres dies, l’Alhambra ha estat restaurada, protegida i fins i tot millorada en molts aspectes per admiració i gaudida a tot el món.

La Alcazaba arribarà a convertir-se en el centre polític i aristocràtic de l’occident musulmà. Instal·lat al principi en l’Alcazaba, Al-Ahmar va començar a aixecar un palau sobre les ruïnes de la Sabika i construir la séquia per portar les aigües des del Darro. Les més exquisites i impressionants amplicacions arribarien de la mà dels reganats de Yusuf i Mohamed V, entre 1333 i 1391. Al segle XV, l’avanç de dels exèrcits cristians, venen a sumar-se a la lluita entre els dos bàndols. L’últim sultà que va gobernar a Granada va ser Abu Ibn Allah Mohamed més conegut com Boabdil. El 2 de gener de 1492, després de signar les capitulacions, va lliurar a Santa Fe les Claus de la ciutat de Granada Ferran el Catòlic.

L’Alhambra es va convertir en una cort cristiana en 1452 quan els Reis Catòlics van conquerir Granada. Més tard, es van construir diverses estructures per albergar a ciutadans prominents, casernes militars, una Esglèsia i un Monestir Franciscà. L’Emperador Carlos V, que va pasar diversos mesos a Granada, va començar la construcció del palau que porta el seu nom i va fer algunes reformes en l’interior dels edificis. Aquestes mesures van provocar una gran controversia a causa de raons polítiques. Els següents reis de la casa d’Aústria no van deixar en l’oblit al monument i cadascun va deixar la seva marca.

Al Andalus, el nom amb què es coneix la Península Ibèrica durant l’ocupació musulmana, es va islamitzar i va adoptar els costums musulmans. En el terreny cultural, el poble àrab va aportar avenços en tots els camps de la ciencia: astronomía, medicina, matemàtiques, geografía, biología, enginyeria, història… i va fundar escoles importants a les mesquites.

A partir dels primers anys de la invasió musulamana, a les muntanyes asturianes s’hi va començar la reconquesta cristiana, a partir de la qual es van anar configurant els cinc regnes cristians de Castella, Lleó, Navarra, Aragó i Portugal. Durant la reoncquesta de la Península Ibèrica, a tots els regnes cristians s’hi van desenvolupar l’art romànic i l’art gòtic, però la profunda emprempta musulmana hi ha quedat plasmada en l’anomenta art mudéjar, que sorgeix als territoris que els cristians van recuperant i que es desenvolupa a l’art romànic i al gòtic.

Fitxa Tècnica i Dades generals

· Títol: Alhambra de Granada.

· Autor: La seva construcción la va começar l’auspici de l’emir Abd-al-Rahman i la última de les seves amplicacions, realitzada pel capdill Almansor.

· Data: Cap a l’any 780 i es va concloure l’any 990, siglos VIII-XVI.

· Localització: Granada, ESPANYA.

· Tema: Religiosa, militar i política.

· Estil: Art mozàrab.

· Sistema constructiu: Arquitectura militar, arquitectura civil, arquitectura religiosa i arquitectura privada (banys).

· Materials: fundamentalment són el maó, la maçoneria, el guix i la fusta.

· Estat: Ara en l’actualitat podem trovar a l’Alhambra en un perfecte estat però ha tingut diverses restauracions, com la renovació dels dos sultans al segle XVI també es va incendiar la sala de la Barca a finals del segle passat, l’actual és una còpia, la sala de la Barca era en realitat un pòrtic rectangular amb dues alcoves laterals, que donava accés a la Torre de Comares.

Anàlisi formal (de cada una de les parts)

· Mexuar: Les restauracions i reconstruccions que s’han realitzat fins ara ens impedeixen saber com eren les seves estances, ja que no es troven en ruines, llavors es difícil saber com era el Mexuar. Es podría dir que pertanyia als primitius alcàssers nassarites. Tant les reformes realitzades desprès de l’ocupació cristiana com l’explosió en l’an 1950d’un polvorí que va causar grans destrosses, han produït grans modificacions en la distribució i la comunicación, per la qual cosa és difñícil saber com era originalment. L’únic que queda del conjunt de la cambra, situats al costat de la torre de Mohamed I, és la nau oriental, que s’anomena en l’actualitat, Mexuar.

L’exterior dels murs de la sala del Mexuar ha tingut tantes modificacions que no es sap com eran originalment. Podem trovar quatre columnas al centre de la cambra, amb mènsules de mocàrabs. Sobre la sanefa de guix existent es pot llegar: “ Tot el que posseïeu procedeix de Déu”. El sostre, d’època cristiana, és un alfarje amb decoració de llaceries. La paret, en la part alta, està decorada amb yeseries, daurats i pintures, mentre els sòcols són de enrajolats i presenten el lema de alamares, l’escut de Carles V i les armes dels Mendozas, ja que el señor Iñigo López de Mendoza, comte de Tendilla

va ser anomenat Alcaide pels Reis Catòlics. També podem trobar uns taulers amb les columnas d’Hèrcules i una orla de llaços moriscos del segle XVI.

Per últim, al fons de la sala trobem una habitació que era utilitzada pel monarca per reunir el Consell de Ministres o Sura i donar audiencia. Quan el rei no es trobava a palau era el Cadí, a la sala adjunta, el que sentía als engociants. En la seva porta, un taulell de la paret deia: “ Entra i demana”. No tinguis por de demanar justicia que trobar-has”. Al principi hi havien dues plantes: en la segona, el sultà podría veure a tots sense ser vist. Posteriorment, sobre l’any 1632 aquestes sales es van convertir en capella cristiana, i es va contruir un cor.

· Pati de Comares: El pati en tota edificació domèstica hispano-musulmà és l’element més important, és el centre de la vida familiar, on es distribueixen les estancies. El Patio de Comares té uns grans massissos de la seva planta, també anomenada mirto, que bordeja la alberca. Els espais ajardinats eren molt baixos i amb major varietat d’arbres petits, per a que les copes no sobresortissin en excés. La Alberca juga un paper important en la definició arquitectónica i estètica del lloc per la seva llamina d’aigua, que actua com un mirall, reflexa les estructures donant-li una proyecció geométrica que trenca la excesiva horitzontalitat de l’espai. El Pati sempre va estar pavimentat amb grans loses de mármol blanc, encara que a finals del segle XVI consta que es va ampliar, pero ara esta reduïda amb unes andanes.

· Banys (Hamman): Es van construir a l’est del Palau de Comares, amb una semblant idea a les termes romanes. En la Sala de les Llits, ens trobem els banys “apoditerium” que s’utilitzava per desvertir-se abans de entrar al bany, i té un espai quadrat al centre, delimitat de columnas, en el qual trobem una font i galeries al seu voltant, amb un espai obert al pis superior. Des de la galeria es diu que el monarca treia el cap per veure les seves dones nues i desprès llençava una pma a la que havia triat per pasar la nit. Als costats, trobem llits destinats al descans posterior al bany, amb enrajolats de colors. La decoració és d’època cristiana, encara que s’han restaurat posteriorment moltes vegades.

Al pis superior podem trovar una saleta amb una armadura de llaç d’estil mudéjar, i els seus arcs tenen inscripcions i ornaments de meitat del segle XV. La resta de sales és molt simple, sense adorns a les parets, amb paviment de

marbre, sòcols de taulells molt senzills, arcs de ferradura sense decorar i voltes amb lluernes en forma d’estrella, que van estar tancades amb vidres de colors, i que servien per il·luminar les nits.

La següent sala és el “frigidarium” o sala freda on, al contrari que en les termes romanes, en els banys àrabas es substitueix la piscina per una pica d’aigua freda. La sala central és el “tepidarium” o sala temperada, que comunica amb les altres sales mitjançant arcs escarses, hi ha continuación accedim al “caldarium” o sala del vapor, que era la sala calenta del bany, en què va existir una caldera de coure on s’escalfava l’aigua que es conduïa per galeries subterrànies per escalfar aquestes estades. Des d’aquesta sala es feia el recorregut contrari de nou fins al “apoditerium”, de manera que s’obtenia un bany amb gradació de temperaturas molt agradable. La distribució d’aquests banys de l’Alhambra no és especifica d’ells sinó que era comú en els banys àrabs.

· Pati dels Lleons: La part privada organitzada al voltant del Pati dels LLeons és l’última construcción de l’Alhambra. L’arquitecura islámica apareix aquí en tota la seva bellesa. La seva figura és oberta i transparent i no estableix una divisió plena entre la natura i l’arquitectura. La’igua és l’element principal i presta el seu réflex en la font. Es poddria dir que aquest pati representa la principal recreació del paradís islàmic. El model de jardí és el persa, que és la tipología de jardí que predominarà en les construccions palatines. I té un alt valor simbòlic.

Té la planta quadrada representada com el cosmos que al seu torn està creuat per 4 eixos osèquies per in discorre l’aigua, que simboltzen els 4 rius del paradís i al seu torn els 4 rpunts cardinals. Al centre del cosmos es situa la font que simboltza la muntanya que centra l’univers i al seu torn el poder diví.

La font dels lleons està composta per una base octogonal que està sostinguda per dotze lleons per la boca hi passa l’aigua. En l’actualitat, un dels lleons és al Museu de l’Alhambra, i els altrs onze es troven en procés d’avaluació prèvia a la seva resturació. La representació figurativa no és freqüent en el món islàmic. Les figures d’ànim als lleons són excepcionals. Durant molt temps es va mantener la hipòtesi de que eren figures procedents de l’art bizantí, no d’origen islàmic. La tassa és octogonal i en l’anterior neteja i resturació, es va descubrir a les vores de la decoració geométrica que explicava tot el sistema tècnic de realització de la font i la seva simbología.

En el conjunt del Pati dels Lleons es manté l’estructura típica dels altres patis de l’Alhambra: un ampli sector per passejar envolta el centre entre columnas nassarites amb molta decoració.

· Sala dels Abencerrajes: Es trova situada davant la Sala de Dues Germanes, i el seu nom es deu al fet la tradicció popular asegura que en aquesta sala van ser degollats els cavallers Abencerrajes, encara que els autors no es posen d’acord sobre què monarca va ordenar la seva execució. De fet, hi ha una taca d’òxid que cobreix part de la pila de marbre del centre de la sala, que la superstició presenta com una taca de sang d’aquests Abencerrajes.

L’entrada a la sala presenta dos arcs separats per un corredor que comunica amb el pis alt, a l’esquerra, i amb el vestíbul de l’entrada primitiva al palau, a la dreta. El quadrat central de la sala té alcoves en els seus laterals, amb arcs decorats de manera exquisida les columnas tenen capitells balus, i sostres amb pintures. Les parets representen coberetes de yeseríes i un sòcol de rajoles del segle XVI, d’estil renaixentista. Sobre vuit trompres de mocàrabs. En aquestes trompes podem llegar la següent inscripció: “No hi ha més ajuda que la que ve de Déu, el clement misericordiós”. Les finestres situades en el començament de la cúpula deixen pasar una llum tènue que il·lumina els seus mocàrabs, donant-li un aspecto màgic.

· Pati dels Arrayanes o Pati de la Alberca : L’aire lliure, l’aigua i la matèria, la naturalesa i la construcción humana, s’uneixen en un tot líquid i lumínic, on els jocs de clarobscur, i els espais frescos alternats amb espais de solana, juguen en constant contrast, mantentenint-se en harmònica complementarietat.

Al voltant d’una bassa de 34 metres per 7 metres, al Pati dels Arrayanes, mirat des de la part d’accés al Palau de Carles V, ens proporciona una imatge de serenitat arquitectónica, de serenitat doble: la longeva construcción i el seu reflex en l’aigua.

Les proporcions responen exactament a la divina proporció o teorema de Euclides, igual que grans construccions com el Temple de

Salomó i nombroses catedrals. Una murta és una planta que perennement està verd i que deixa en els dits un ensucrat perfum, diu un hadiz (tradició islàmica) que és la planta que estarà en una de les portes el Paradís. Els arcs erigits entre les columnes també són dobles, de manera que les yeseríes juguen constantment amb efectes de llum i transparència que proporciona a l’espai d’ombra un aspecte de lleugeresa gairabé mística.

· Saló dels ambaixadors: És la sala més majestuosa de palau, on es trobava el tron i es realitzava les recepcions oficials. La sala comunica amb la Sala de la Barca per un doble arc. És una sala quadrada, de 11,30 de costat per 18,20 d’altura, que va tenir sòl de marbre, encara que avui dia esta fet de llosetes de fang, en el que s’observa en el centre l’escut dels alamares, realitzat en rajoles al segle XVI. Les altres parets de la sala presenten cadascuna tres arcs que donen a tres camarines obertes al espès mur de 2,5 metres de gruix, amb balcons bessons i finestres a sobre.

Es pot observar que al saló hi ha inscripcions decoratives: butaques, nínxols, arcs, parets, camarines… on esta ple de poemes, lloances a Déu, l’èmir, el lema dels nassarites o textos de l’Alcorà, com el que trobem a la cambra central, la del tron, situat al alfiz del seu arc.

La càmera central és la major riquesaquant a la seva decoració. Al costat de l’inscripció anterior del alfiz, trobem un enteixinat de llaç que cobreix l’interior de la càmera, que està envoltada per uns sòcols de enrajolats, adornats amb guixeries. La sala està envoltada per un sòcol de peces vidriades formant figures geomètriques, sobre el qual es pot admirar una bellíssima decoració de atauriques recobrint la paret, combinant elements geomètrics i vegetals amb gran harmonia, rematada per una cornisa de mocàrabs pintats.

Segons Ferández-Portes, el sostre es presenta com la representació dels Set Cels del Paradís Islàmic, amb el tron de Déu situat en el vuitè cel, representat pel cub central de mocàrabs, i els quatre arbres de la vida situats a les diagonals. La cúpula és una obra mestra de fusteria. Està composta per panys de fusta de cedre coberts de lacería, amb un gran cub de mocàrabs al centre, esquitxat de multitud d’estrelles, pintat de tal manera que semblen nacre, plata i ivori. Aquesta distribució no només proporcionava una atmosfera fresca en estar la major part de l’espai en penombra, sinó que a més la llum arribava que l’exterior produïen efectes d’intensa iluminació que es concentraven en el tron.

· Saló dels Reis: Aquesta sala hi denomina dels reis pel tema d’una pintura que podemobservar a la cúpula central. També es pot anomenar de la Justícia i del Tribunal a partir del segle XVIII.

Es pot accedir des de la capçalera del Pati dels Lleons per tres pòrtics amb arcs triples de mocàrabs i decorats amb rombes calats, sostinguts per fines columnas. Llavors la sala queda dividida en set parts: tres habitacions quadrades separades per dos rams rectangulars i alcoves en els extrems. A les habitacions quadrades s’observen cúpules de mocàrabs i s’accedeix als trams rectangulars que les separen a través d’arcs dobles, trams que també tenen voltes de mocàrabs, igual que les alcoves. La distribució i decorats realcen la llum que penetra a la sala, en què es contrasta la pesadesa dels arcs amb la delicada ornamentació dels seus murs, composta per inscripcions, així com per un sòcol de enrajolats que envoltava la sala, del qual només a l’actualitat hi queden dos fragments.

Les pintures que representa la sala es troven en tres cúpules de fusta en forma de elipse,i forrades de cuir. La pintura del centre representa els deu primers reis de la dinastía nassarita. Les voltres laterals ens monstren escenes cavalleresques i romàntiques, i possiblement compten llegendes o aventures de reis musulmans. Llavors, les pintures són cristianes, el que queda patent en la representació de temes musulmans, molt més maldestre i imprecisa que la dels cristians. Segons les pistes que ens dóna la pinura dels reis, podrien correspondre as regnats de Mohamed VII o de Yúsuf III.

· Sala de les Dues Germanes: Si surt del Pati dels Lleons pel costat oposat a la Sala dels Abencerrajes. Es traspassa una porta original d'incrustacions, una deles més belles del palau. Dues Germanes són les 2 lloses de marbre blanc que hi ha al terra a banda i banda de la font central,exactament iguals en grandària, color i pes. Són les més grans de l'Alhambra.  Té un mirador sobre la ciutat i comunicació directa amb els banys. Aquesta sala, igual que tota l'Alhambra, té poemes escrits a les parets.  En aquesta sala podem llegir un que diu: "Sense parell, radiant cúpula hi ha en ella / amb encants patents i amagats" (...) "Mai vam veure jardí tan verdejant, / de més dolç collita i més aroma".

A cada quart de l'harem hi ha 2 portetes: una dóna al harem alt, una altra és excusat. No hi

ha cuines. Empraven el anafre o cuinaven fora. Al fons de la sala hi ha el Balcó deLin-donar-Aixa. Donava a la vall del riu Darro i es veia a la llunyania la ciutat. El Pavellóde Carles I interromp ara la vista, per això es va construir el Jardí de Lindaraja, italià,amb font renaixentista i tassa de marbre àrab. Al

mirador de Lindaraja, podem llegir el següent poema: "Jo sóc d'aquest jardí l'ull fresc" (...) "A mi, a Granada veu, des del seu tron"

· Sala de la Alberca: Des de la galeria nord del Pati dels Arrayanes ia través d'un arc apuntat de mocàrabs, accedim a la sala de la Barca, el nom sembla provenir d'una degeneració del terme àrab baraka, que significa benedicció. Aquesta sala, de forma rectangular de 24 metres per 4,35, sembla que era més petita al principi, i la seva ampliació va ser realitzada per Mohamed V.  En aquesta sala va existir una volta semicilíndrica que va ser destruïda pel foc de l'incendi de 1890, substituïda per una reproducció de la que va ser totalment acabada el 1964.  Els murs presenten riques yeserías amb l'escutnassarita i dins d'ell, la paraula «Benedicció» i el lema de la dinastia «Només Déu ésvencedor".

La sala es troba envoltada per un sòcol en els extrems trobem alcoves amb sòcols de rajoles, que revesteixen les columnes que s’objecten arcs peraltats i fistonats democàrabs i petxines.

· Patio de Mexuar: No es coneix amb certeza la destinació donada a

aquesta zona en época àrab. Si es coneix que es va adaptar com a habitació

per Isabel de Portugal, per la seva estada a l’Alhambra, encara que mai va

arribar a ocupar-la. A la façana de la cambra destaquen els capitells del seu

arc d’entrada. Dins del quart sobre surt la sostrada, en fusta de cedre, i

decoració de pinyes i ptexines. Sota ell, finestres tancades amb gelosies.

Dues portades rectangulars vorejades de sanefa de cerámica. L’estada està

decorada amb pintures gòtiques i escuts i emblemes dels Reis Catòlics.

Hi ha portes, una que condueix al palau

oficial i una altra que no condueix a cap

lloc. La que condueix al palau és més

senzilla que l’altra, es tractava així de

confondre els assaltants i lladres.

La façana del palau va ser erigida per

mandat del Mohamed V, sent inagurada en

1370, és una façana interior que no

anticipa la majestuositat de l’interior del

palau.

· Jardín Daraxa: Renovat al segle XVI, és el que millor respon a la idea de jardí tantcat com a lloc d’encants i delícies. Té el marcat i sobri estil dels patis toledans, amb la seva galeria tan castellana, dels pals i sabates. És un trapezi irregular que en dos dels costats es recolza en el gran palau de Carles V, i en els altres dos estàtancat per un pòrtic. El centre està ocupat per una bella font renaixentista: sis parterres vorejats amb densos tanques de boic, cadascun ocupat per xiprers i tarongers, fan de corona de la font i formen una massa compacta i fosca que fa més paradisíac l’efecte de l’aigua del brollador.

També potser anomenat dels Tarongers i dels Marbres, es va aixecar entre 1526 i 1538, alhora que es construïen les habitacions de Carles V, en els jardins que ja existien entre l’alcàsser i la muralla. El patí està delimitat, al sud, pel Mirador del Daraxa i la Sala de Dos Germanes, al nord per les habitacions de Carles V, hi ha est i oest les galeries construïdes per l’Emperador.

Al jardí hi podem trobar xiprers, acàcies, tarongers i arbusts del boix, envoltant la gran font central de marbre, decorada en la seva vora amb una poesia, igual que la font del Pati dels Lleons, i que es va col·locar en 1626 aprofitant la gran tassa que es trobava al Pati de la Cambra Daurada.

Al sud del pati, es troben els soterranis de la sala de Dos Germanes, que formen un conjunt d’habitacions al voltant de la Sala dels Secrets, anomenada així ja que si dius persones es col·loquen cadascuna en una cantonada de l’habitació i una de elles parla en veu baixa en direcció a la cantonada, la de la cantonada contrària escoltarà perfectament el que la primera va dir, a causa de l’acústica que proporciona la seva volta vaída.

Estil

-Influència de l’art musulmà en l’arquitectura española

La influencia de l’art musulmà andalusí va ser a través de l’art mossàrab, que entraslladar-se als regenes crsitians del nord va influir en els orígens del romànic, i en el Mudèjar, art d’hàbils paletes musulmans que van treballar fins al segle XVI en l’Espanya cristiana.

L’evolució de l’art hispomusulmà a l’època omeia (segles VII-IX), va evolucionar sota la influencia dels estils artístics anteriors i va culminar en l’etapa califal (segle X), amb solucions tecnicoartístiques molt boniques i

complexes com les arcuacions i voltes de nervis de la mesquita de Còrdova.

Posteriorment, en el período almohade, l’art hispanomusulmà va impulsar una arquitectura més austera i sòbria que potenciava l’estructura arquitectónica, però que no descruava la decoració ornamental.

En la darrera etapa, época nassarita, es va definir un llenguatge artístic propi excepcional, caracteritzat per una riqueza decorativa a l’inetrior des edificis, que dissimulava la pobresa dels materials utilitzats en la construcción.

Una gran part del mèrit de la sumptuositat dels palaus àrabs és deguda al treball ornamental excepcional dels murs. Una bona prova són les estances de l’Alhambra de Granada.

Mudèjar andalús: es localitza principalent a les ciutats de C`rodova i Sevilla. L’estrcutura dels edifics representatius del mudéjar andalús mostra una clara influencia dels elements constructius gòtics, com l’arc apuntat, present a la capilla Real de la mesquita de Còrdova i a les esglésies de Santa Marina i San Marcos a la ciutat de Sevilla.

Pel que fa a la decoració, és evident la influencia del ric llenguatge ornamental de l’art nassarita, actiu a Granada fins al final del segle XV.

Simbologia i Significació

Per als musulmans l’arquitectura és la base per donar-li importancia als seus edificis religiosos, en la Alhambra de Granada hi ha molts símbols que per als musulmans és fonamental tenir-los com jardins, estanys i fonts planten amb un ús original i simbòlic del aigua. L’associació de l’aigua amb els jardins es dóna de manera estàtica, en el sentit que un estany allargat es presenta com a eix de la composició, o de manera dinámica, com en el Pati dels Lleons, on dos eixos d’aigua sorgeixen en habitacions adjacents i corren cap al centre del pati per tornar a la font i vessar a través de les boques dels lleons. Aigua i jardins representen el paradís, de vegades un paradís sant, específicament islàmic, altres vegades un paradís més sensual

de benestar físic. També l’aigua i els jardins són un component característic de la vila, tant de la rústica com de la urbana que transporta a la ciutat els valors de l’atmosfera rural. Les diferents dependències de l’Alhambra tenen com a objectiu principal el de proporcionar plaer físic a les activitats diàries que s’hi desenvolupessin.

Com a funció tenim la satisfacció sensual. Les inscripcions de les seves parets ens parlen també d’una funció simbólica. Així, el poema del pòrtic que precedeix a la Sala de la Barca, celebra la presa d’Algesires el 1369, o sota la cúpula del Saló d’Ambaixadros està escrita la sura 57 de l’Alcorà, el que converteix la seva decoració en els set cels de la cita alcoránica. I en el nínxol central un poema ens indica que Yusuf I el va utilizar per instal·lar el seu tron. Sota els set cels de la cúpula central descansa el govern terrenal del rei, i el seu domicili és més espectacular que la de les estrelles. La font dels Lleons porta una llarga inscripció poética Dibn Zamrak, a la que l’aigua es presenta metafòricament com una obra d’art, i la font com a príncep que aguanta els lleons de la guerra santa. D’aquesta manera, la font té un significat específic de victoria, i tradueix el mote omnipresent d’un palau salomònic.

Valoració i conclusió

Opinió personal

Començant dient que és un treball que m’ha portat moltes hores, ja que és entretingut buscar tanta información, la qual cosa he après moltes paraules tècniques. I veient imatges, s’entenen bé les explicacions, ja que són exemples.

He anat dues vegades a l’Alhambra de Granada, peró era molt petita i no em puc enrrecordar gens de res.