ALBA CLOTET I GÓMEZ

2n de Batxillerat A, curs 2015/16

Àmbit: Ciències aplicades

Departament: Ciències experimentals

Tutors: Matilde Morales i Santiago Crespo

Institut Francesc Ribalta

23 d’octubre de 2015

Alba Clotet Gómez

ANNEX 1

ÌNDEX

Dades numèriques sobre els casos d’intoxicació per bolets 2010-2012 ......... 2

Examen extern ................................................................................................ 3

Extracció del cervell ........................................................................................ 4

Obertura del tòrax i extracció d’òrgans ........................................................... 6

Examen dels òrgans ....................................................................................... 8

Cervell .......................................................................................................... 8

Ronyons ....................................................................................................... 9

Melsa ......................................................................................................... 11

Pulmons ..................................................................................................... 11

Fetge.......................................................................................................... 13

Cor ............................................................................................................. 14

Llengua i tràquea ....................................................................................... 17

Estómac ..................................................................................................... 18

Fotografies microscòpiques d’espores .......................................................... 21

Rubial (Amanita ovoidea) ........................................................................... 21

Farinera borda (Amanita phalloides) .......................................................... 23

Cortinaris (Cortinarius) ............................................................................... 26

Lepiota ignivolvata ..................................................................................... 29

Entrevista amb un micòleg expert ................................................................. 30

Alba Clotet Gómez

ANNEX 2

Gràfica 3. Proves de detecció d'amanitina

Possibles amatoxines

Negativa

Positiva

Am

anit

a

Ento

lom

a liv

idu

m

Lep

ista

(C

lito

cyb

e) …

Tric

ho

lom

a

Xer

oco

mu

s b

adiu

s

Ro

bel

lon

s

Lep

iota

Reb

ozu

ela …

Om

ph

alo

tus

Ino

cyb

e

Cly

toci

be

Co

rtin

ariu

s

Ap

agal

lum

s …

Lecc

inu

m

Mo

rch

ella

Llen

egu

es

Ou

de

reig

(am

anit

a)

Mo

liner

a (C

lito

pilu

s …

Ru

ssu

la

Sen

se c

lass

ific

ar 0 5

10 15 20 25 30 35 40 45

Pac

ien

ts

Gràfica 4. Bolets ingerits

0 5

10 15 20 25 30 35 40 45 50

Pac

ien

ts

Gràfica 2. Símptomes

Dades numèriques sobre els casos d’intoxicació per bolets 2010-2012

Alba Clotet Gómez

ANNEX 3

Imatge 10. Esquena del cadàver

Imatge 11. Solc de la corda

Examen extern

Alba Clotet Gómez

ANNEX 4

Imatge 48. Marca de la corda on la pell es va replegar

Imatge 49. Retirant la pell per poder obrir el crani

Extracció del cervell

Alba Clotet Gómez

ANNEX 5

Imatge 50. Extracció del cervell

Imatge 51. Cavitat cranial ja neta

Alba Clotet Gómez

ANNEX 6

Imatge 52. Tòrax sense costelles

Imatge 6. Tòrax obert

Obertura del tòrax i extracció d’òrgans

Alba Clotet Gómez

ANNEX 7

Imatge 13. Intestins

Imatge 53. Tòrax i sistema integumentari (pell)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 8

Imatge 54. Adherències

Imatge 12. Cervell

Examen dels òrgans

Cervell

Alba Clotet Gómez

ANNEX 9

Imatge 12. Cervell

Imatge 55. Ronyó amb l’urèter

Ronyons

Alba Clotet Gómez

ANNEX 10

Imatge 14. Ronyons

Imatge 14. Ronyons

Alba Clotet Gómez

ANNEX 11

Imatge 15. Melsa

Melsa

Imatge 16. Pulmó congestiu

Pulmons

Alba Clotet Gómez

ANNEX 12

Imatge 17. Bronquis

Imatge 56. Bronquis (I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 13

Imatge 18. Fetge

Imatge 57. Bronquis (II) , (Barcelona, 2015). Font: elaboració pròpia.

Fetge

Alba Clotet Gómez

ANNEX 14

Imatge 19. Cor

Imatge 58. Cor (III)

Cor

Alba Clotet Gómez

ANNEX 15

Imatge 21. Cor (II)

Imatge 20. Cor (I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 16

Imatge 59. Ventricles

Imatge 60. Dissecció del cor

Alba Clotet Gómez

ANNEX 17

Imatge 61. Epiglotis

Imatge 22. Llengua i tràquea

Llengua i tràquea

Alba Clotet Gómez

ANNEX 18

Imatge 23. Interior de la tràquea

Imatge 23. Estómac

Estómac

Alba Clotet Gómez

ANNEX 19

Imatge 62. Estómac, esòfag i llengua

Imatge 63. Estómac (I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 20

Imatge 24. Interior de l’estómac

Imatge 64. Contingut gàstric de l’estómac

Alba Clotet Gómez

ANNEX 21

Imatge 66. Espores Amanita Ovoidea (400x)

Imatge 65. Espores Amanita Ovoidea (100x)

Fotografies microscòpiques d’espores

Rubial (Amanita ovoidea)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 22

Imatge 67. Espores Amanita Ovoidea (1000x)

Imatge 68. Espores Amanita Ovoidea (1000x)(I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 23

Imatge 70. Espores Amanita phalloides (100x) (I)

Imatge 69. Espores Amanita phalloides (100x)

Farinera borda (Amanita phalloides)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 24

Imatge 71. Espores Amanita phalloides (1000x)

Imatge 72. Espores Amanita phalloides (1000x) (I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 25

Imatge 73. Espores Amanita phalloides (1000x) (II)

Imatge 74. Espores Amanita phalloides (1000x) (III)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 26

Imatge 76. Espores Cortinarius (400x)

Imatge 75. Espores Cortinarius (100x)

Cortinaris (Cortinarius)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 27

Imatge 77. Espores Cortinarius (1000x) , (Solsona, 2015). Font: elaboració pròpia.

Imatge 78. Espores Cortinarius (1000x)(I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 28

Imatge 79. Espores Cortinarius (1000x)(II)

Imatge 80. Espores Cortinarius (1000x)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 29

Lepiota ignivolvata

Imatge 81. Espores Lepiota ignivolvata

Imatge 82. Espores Lepiota ignivolvata (I)

Alba Clotet Gómez

ANNEX 30

Entrevista amb un micòleg expert

El micòleg que vaig entrevistar s’anomena Juan Martínez de Aragón i

actualment treballa com a investigador i doctor enginyer de forests al

Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya. A continuació, hi ha el resum

de la informació extreta de la nostra entrevista:

Generalment, els bolets són molt fàcils d’identificar tenint un coneixement bàsic

sobre el tema.

Davant de dubtes, però, la majoria de la gent agafa el bolet en qüestió per

després consultar sobre la seva toxicitat amb algú més expert. Segons una

enquesta realitzada al maig del 2014 s’ha trobat que a Catalunya hi ha al

voltant d’1,2 milions de boletaires. Això significa que una mica més d’un terç de

la població catalana habitualment va a buscar bolets.

Per altra banda, segons uns estudis recents, a Solsona només es coneixen

unes quatre o cinc espècies de mitjana. Aquest coneixement, encara que

sembla molt baix, és similar a la mitjana del país ja que hi ha gent que coneix

moltes, però també n’hi ha molta que només sap identificar el Rovelló.

No es estrany trobar casos d’intoxicació per bolets ja que hi ha gent molt

inexperta que no té por i també n’hi ha d’altra de molt experta que vol

sobrepassar els seus límits i consumir espècies que fins ara no havia consumit.

Dos exemples d’espècies que podrien portar confusions són, en primer lloc, les

Lepiotes, un gènere molt tòxic que es pot confondre fàcilment amb els

Apagallums. Es poden diferenciar perquè l’apagallums té un anell mòbil.

El Cortinarius també és un gènere molt difícil d’identificar ja que totes les

espècies són tòxiques excepte una.

Els bolets més perillosos són aquells en que els símptomes es presenten a

llarg termini. En aquests casos, primer s’experimenta un empitjorament,

després es millora i finalment el pacient torna a empitjorar. Les intoxicacions a

curt termini, en canvi, solen provocar vòmits i nàusees. Com que els bolets

s’han ingerit poc temps abans els símptomes es poden relacionar fàcilment

Alba Clotet Gómez

ANNEX 31

amb la seva ingesta i per tant, són bastant fàcils de diagnosticar. Aplicant un

rentat d’estómac o el tractament adient, és molt fàcil recuperar-se.

Alguns metges no tenen el coneixement suficient per poder identificar la causa

del malestar a partir del quadre mèdic i això fa que els bolets amb un període

de latència llarg o molt llarg siguin molt perillosos.

Actualment, no hi ha cap prova oficial per diagnosticar les intoxicacions però sí

que hi a una prova que s’anomena la prova del paper de diari. En els millors

hospitals, en alguns casos, es prenen mostres del pacient que després es

porten a micòlegs experts. Aquests, tenint en compte les espores no es poden

digerir, poden identificar si s’ha ingerit una espècie bolet verinosa a partir

d’aquestes espores.

A les botigues, normalment sempre hi ha la mateixa varietat de bolets perquè

són els més coneguts i també els que més agraden. Aquests, provenen de tot

el món, sobretot dels països de l’est. El rovelló, per exemple, s’importa

principalment de Xile, una zona molt volcànica i per tant, amb molts metalls

pesats. Com que els bolets absorbeixen els metalls, com el coure, hem de ser

cauts. A més, si provenen de zones com Txernòbil també poden haver captat

radiació.

A Espanya, encara que només es podrien comercialitzar un llistat de bolets que

estan reglamentats, la seva venda és totalment alegal, és a dir, no existeix cap

control. Com que no cal cap certificat, qualsevol persona els pot recollir i

després vendre’ls a restaurants o comerços. Per fer-ho, però s’hauria d’estar

donat d’altra com a venedor i també hi hauria d’haver un intermediari entre el

boletaire i el sector de l’hostaleria però l’incompliment d’aquestes lleis

habitualment passa desapercebut. A més, amb el comerç de bolets, també

s’infringeix una norma Unió Europea exigeix la traçabilitat de tots els productes.

Diversos cops hi han hagut intoxicacions a causa la venda de bolets no

comestibles en botigues o restaurants. De fet, a Castilla i León fa dos anys es

va fer un marca de garantia dels bolets de la regió. Durant el primer any de

funcionament, a pesar de què els bolets estaven controlats i es supervisaven,

es van trobar casos d’intoxicació per amanita fal·loides. Per solucionar aquest

Alba Clotet Gómez

ANNEX 32

problema, es podrien de contractar experts micòlegs que controlessin el

comerç de bolets.

Hi ha dos maneres d’aconseguir bolets. Les espècies sapròfites, com el

xampinyó, es cultiven. Per altra banda, n’hi ha d’altres que són micorizes, és a

dir, necessiten associar-se per simbiosi amb un hoste, un arbre, per poder

créixer i per tant, aquest tipus de bolets es sol recollir als boscos. L’amanita

fal·loides n’és un exemple.

Les espècies micoríziques també es poden cultivar però com que és bastant

complicat no és habitual. Per fer-ho caldria, en primer lloc, plantar un arbre en

un hivernacle (el pi, l’alzina, i el roure poden actuar com a hostes). Després,

coneixent condicions que necessita cada espècie per fructificar caldria imitar-

les per tal de que el bolet pogués créixer.

Aprofitant que els bolets tenen una gran capacitat per captar substàncies com

podrien ser l’arsènic, el cianur o fins i tot radiació si el estan presents en medi

on creixeran, també es podien utilitzar com una eina per enverinar algú a llarg

termini, per l’acumulació d’aquestes substàncies. Per tant, dipositant algun verí

en un medi on creixen bolets podria servir per emmascarant-lo entre la seva

composició.

Alguns països com Alemanya han prohibit l’entrada de bolets de països de l’est

o Xile ja que a partir d’anàlisis va trobar que tenien alts components de metalls

pesants o radiació. A Espanya normalment no es fan anàlisis dels bolets que es

comercialitzen com es fa en altres productes que també absorbeixen aquests

components perjudicials per l’organisme com el peix.

En conclusió, actualment hi ha un complert descontrol per el que fa a la

comercialització de bolets i aquest és un tema molt perillós. Emmascarar un

cas d’enverinament gràcies als bolets seria molt fàcil ja que les intoxicacions es

solen relacionar amb una confusió ja que a més, normalment el consumidor no

sol haver collit el bolet. Per altra banda, també es podria subministrar algun verí

utilitzant un bolet.