LA IMATGE

Transmissora de significats

•Vivim en una era en la que constantment ens bombardegen amb imatges de tota mena. Qualsevol imatge, sigui realitzada amb intenció comunicativa o sigui casual, funciona com a missatge visual, transmissora de missatges. Per ser ciutadà del món és necessari ser un bon lector, descodificador, desxifrador... de missatges visuals.

1945 PETÓ A TIME SQUARE

IMATGES QUE HAN FET HISTÒRIA

1971 LA NENA DEL VIETNAM

1985 L'AGONIA D'OMAYA

1994 MORT AL SUDAN

2001 THE FALLING MAN

IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

“La diferencia entre razonar un hecho o emocionarse ante él salta a la vista:

•La razón nos convence; la emoción nos impulsa.

•La razón analiza; la emoción hace militantes.

•La razón nos distancia; la emoción nos implica personalmente.

Cuando leí en un periódico el revuelo que el reportaje sobre los orfanatos chinos provocó en Gran Bretaña, antes que aquí, no me afectó lo más mínimo. La crónica explicaba con detalle la situación de las pequeñas abandonadas por culpa de su género, pero no me conmovió. Tras haber visto las imágenes siento una profunda pena por esas niñas, aborrezco a los que las ataron y odio el sistema que presionó a sus padres hasta abandonarlas. Otros espectadores fueron más allá y decidieron adoptarlas.”

Xavier Obach. El tratamiento de la información y otras fábulas.

LA IMATGE

→ SINTETITZA

→ FA IMAGINABLE

→ FA CREÏBLE

→ CRIDA L'ATENCIÓ SOBRE LA REALITAT

ATENCIÓ!LES IMATGES MAI SÓN OBJECTIVES.

LA IMATGE

→ NO MOSTRA TOTS ELS ASPECTES DELS FETS

→ TÉ LIMITACIONS COMUNICATIVES

→ ÉS PERILLOSAMENT CÒMODA

MALGRAT TOT... LES IMATGES GUANYEN PARTIDA AL TEXT

Definir el concepte d’IMATGE no és senzill. Ho farem des de diferents punts de vista:

•Com a selecció de la realitat – REPRESENTACIÓ / REPRODUCCIÓ (imitació) (còpies iguals)

•Compta amb un conjunt d’elements plàstics específics.

•Consta d’elements ordenats mitjançant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.

Una de les definicions més complertes de la IDEA d’IMATGE és la d’Abraham Moles (1920-1992), comunicòleg francès.

“La imatge és un suport de la comunicació visual que materialitza un fragment de l’entorn òptic (univers perceptiu) que subsisteix a través del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicació de masses (fotografia, pintura, il·lustracions, escultura, cinema, TV...)”.

Materialitza: que és real, tangible i palpable.Fragment de l’entorn òptic: com a imatge com a “nova realitat”, l’autor escull un fragment de l’entorn.Subsisteix a través del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta té vida pròpia i deixa de relacionar-se amb allò que representa.Mitjans de comunicació de masses: Deixant de banda la imatge única, avui en dia s’entén la imatge com quelcom multiplicable, de difusió massiva i com a producte de consum.

1785 → The Times

1880 → Apareixen les primeres fotografiesen premsa a Alemanya.

William Randolph HearstJoseph Pulitzer

1881 → La Vanguardia

1972→ El periódico de Catalunya

LA IMATGE POT SER...

→ UNA FOTOGRAFIA

→ UN FOTOGRAMA EXTRET D'UNA FILMACIÓ

→ UN FOTOMUNTATGE

→ UN DIBUIX

→ UNA IMATGE GENERADA DIGITALMENT

I DIFERENCIEM ENTRE:

•FOTOGRAFIA DE PREMSA

•FOTOPERIODISME

•FOTOIL·LUSTRACIÓ

FOTOGRAFIA DE PREMSA

• FOTOGRAFIES DIRECTAMENT PRODUÏDES O COMPRADES, PLANIFICADES I PUBLICADES PER LA PREMSA COM A CONTINGUTS PROPIS.

• NO EN FORMA PART LA FOTOGRAFIA PUBLICITÀRIA O ALTRES IMATGES AMB FINALITATS PERSUASIVES.

ES DIVIDEIX EN 2 CATEGORIES

•FOTOIL·LUSTRACIÓ•FOTOPERIODISME

•FOTOPERIODISME

•FOTOPERIODISME

•FOTOIL·LUSTRACIÓ

• EL PODER ECONÒMIC CONTROLA ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

• EL DESENVOLUPAMENT DE LES TECNOLOGIES DIGITALS POSEN EN DUBTE LA VERACITAT DE LES IMATGES

• LA BARREJA DE TOTA MENA D'IMATGES AMB FUNCIONS DIFERENTS (PUBLICITÀRIA, INFORMATIVA, DIVULGATIVA...) PROVOCA CONFUSIÓ

LA IMATGE HA PERDUT CREDIBILITAT

MANIPULACIÓ INFORMATIVA A TRAVÉS DE LA FOTOGRAFIA DE PREMSA

FOTOMUNTATGES HISTÒRICS

EL RETOC

•INTERVENCIÓ EN EL NEGATIU O EL POSITIU PER A MODIFICAR PETITS DETALLS

EL REENQUADRAMENT

•TALL O DELIMITACIÓ DE L'ESPAI VISUAL QUE DONEM A L'ESPECTADOR (CAMP / FORA DE CAMP)

EL FOTOMUNTATGE

•SOBREIMPRESSIÓ, COLLAGE...

LA MANIPULACIÓ

DENOTACIÓ/CONNOTACIÓ

En tots els missatges visuals s’hi poden distingir dos elements: la forma i el contingut

•FORMA: És l’aparença física del missatge determinada pels elements plàstics que la configuren: forma/ textura/ color/ composició...; És el SIGNIFICANT o conjunt d’elements que configuren la imatge plàstica. També és el significat o valor DENOTATIU de la imatge.

•CONTINGUT: És la informació que el missatge vol transmetre al receptor. És el SIGNIFICAT del missatge o també el valor CONNOTATIU de la imatge.

La imatge en relació a altres sensacions

• Sinestèsia: Quan, l’encreuament interior dels sentits dóna lloc a interpretacions de la informació aportada per un sentit com si fos origen d’un altre.

• Es produeix sinestèsia quan entenem que un color, per exemple, és àcid, o fred, o s’associa a un so agut.

• En el món de les arts, les sinestèsies han estat freqüents en el món de la música i les arts plàstiques. Vassily Kandinsky fou el primer pintor-compositor que representà la música plàsticament, convertint-se en el primer pintor abstracte.

LA IMATGEVocabulari indispensable

Definir el concepte d’IMATGE no és senzill. Ho farem des de diferents punts de vista:

•Com a selecció de la realitat – REPRESENTACIÓ / REPRODUCCIÓ (imitació) (còpies iguals)

•Compta amb un conjunt d’elements plàstics específics.

•Consta d’elements ordenats mitjançant sintaxis, amb objectiu de tenir significat.

Una de les definicions més complertes de la IDEA d’IMATGE és la d’Abraham Moles (1920-1992), comunicòleg francès.

“La imatge és un suport de la comunicació visual que materialitza un fragment de l’entorn òptic (univers perceptiu) que subsisteix a través del temps i que constitueix un dels components principals dels mitjans de comunicació de masses (fotografia, pintura, il·lustracions, escultura, cinema, TV...)”.

Materialitza: que és real, tangible i palpable.Fragment de l’entorn òptic: com a imatge com a “nova realitat”, l’autor escull un fragment de l’entorn.Subsisteix a través del temps: un cop obtinguda la imatge, aquesta té vida pròpia i deixa de relacionar-se amb allò que representa.Mitjans de comunicació de masses: Deixant de banda la imatge única, avui en dia s’entén la imatge com quelcom multiplicable, de difusió massiva i com a producte de consum.

Naturalesa de la imatge

• La imatge és un objecte amb naturalesa pròpia. Ex: foto emmarcada.• Representa el motiu representat. Ex: la persona retratada.

Per tant, tota imatge té un referent a la realitat, independentment del seu grau d’iconicitat (semblança amb l’original) o la seva forma de reproducció.

ICONICITAT d’una imatge• La iconicitat d’una imatge és el nivell de semblança que té amb la

realitat que representa. Una fotografia d’una personatge té més iconicitat que un dibuix o una caricatura de la mateixa.

La imatge figurativa és la que representa figures i/o objectes que es poden reconèixer, siguin molt o poc realistes. (imitació de la realitat)

En una representació abstracta no hi ha cap forma que es pugui relacionar amb objectes de la realitat. (trascendeix la realitat)

Segons la materialitat de la imatge

• Imatge mental: amb origen psíquic. No necessita estímuls interns per a sorgir.• Imatge natural i de la realitat: Són les imatges que percebem del

nostre entorn quan hi ha llum suficient per veure-les amb la nostra vista. No estan manipulades i es plasmen a la retina dels nostres ulls.• Imatge creada: Necessita suport i implica un procés de

manipulació i elaboració amb determinats materials.• Imatge registrada: Imatges obtingudes mitjançant un sistema de

registre i reproducció.

FUNCIONS de les imatges

• Funció SIMBÒLICA: Des de l’antiguitat les imatges han tingut una clara funció de símbol d’allò diví. S’inclouen els ídols primitius així com els de l’art religiós, i posteriorment, imatges que simbolitzen valors socials i polítics (banderes nacionals, la falç i el martell, colom de la pau...)

• Funció INFORATIVA: La imatge aporta informació sobre el món. Abans de la reproducció de les imatges la gent només podia conèixer visualment allò que percebien els seus ulls. La imatge ens ensenya allò que no coneixem de forma directa.

• Funció ESTÈTICA: Imatges destinades a complaure a l’espectador, a transmetre sensacions.