ALBA CLOTET I GÓMEZ
2n de Batxillerat A, curs 2015/16
Àmbit: Ciències aplicades
Departament: Ciències experimentals
Tutors: Matilde Morales i Santiago Crespo
Institut Francesc Ribalta
23 d’octubre de 2015
Alba Clotet Gómez
ANNEX 1
ÌNDEX
Dades numèriques sobre els casos d’intoxicació per bolets 2010-2012 ......... 2
Examen extern ................................................................................................ 3
Extracció del cervell ........................................................................................ 4
Obertura del tòrax i extracció d’òrgans ........................................................... 6
Examen dels òrgans ....................................................................................... 8
Cervell .......................................................................................................... 8
Ronyons ....................................................................................................... 9
Melsa ......................................................................................................... 11
Pulmons ..................................................................................................... 11
Fetge.......................................................................................................... 13
Cor ............................................................................................................. 14
Llengua i tràquea ....................................................................................... 17
Estómac ..................................................................................................... 18
Fotografies microscòpiques d’espores .......................................................... 21
Rubial (Amanita ovoidea) ........................................................................... 21
Farinera borda (Amanita phalloides) .......................................................... 23
Cortinaris (Cortinarius) ............................................................................... 26
Lepiota ignivolvata ..................................................................................... 29
Entrevista amb un micòleg expert ................................................................. 30
Alba Clotet Gómez
ANNEX 2
Gràfica 3. Proves de detecció d'amanitina
Possibles amatoxines
Negativa
Positiva
Am
anit
a
Ento
lom
a liv
idu
m
Lep
ista
(C
lito
cyb
e) …
Tric
ho
lom
a
Xer
oco
mu
s b
adiu
s
Ro
bel
lon
s
Lep
iota
Reb
ozu
ela …
Om
ph
alo
tus
Ino
cyb
e
Cly
toci
be
Co
rtin
ariu
s
Ap
agal
lum
s …
Lecc
inu
m
Mo
rch
ella
Llen
egu
es
Ou
de
reig
(am
anit
a)
Mo
liner
a (C
lito
pilu
s …
Ru
ssu
la
Sen
se c
lass
ific
ar 0 5
10 15 20 25 30 35 40 45
Pac
ien
ts
Gràfica 4. Bolets ingerits
0 5
10 15 20 25 30 35 40 45 50
Pac
ien
ts
Gràfica 2. Símptomes
Dades numèriques sobre els casos d’intoxicació per bolets 2010-2012
Alba Clotet Gómez
ANNEX 3
Imatge 10. Esquena del cadàver
Imatge 11. Solc de la corda
Examen extern
Alba Clotet Gómez
ANNEX 4
Imatge 48. Marca de la corda on la pell es va replegar
Imatge 49. Retirant la pell per poder obrir el crani
Extracció del cervell
Alba Clotet Gómez
ANNEX 5
Imatge 50. Extracció del cervell
Imatge 51. Cavitat cranial ja neta
Alba Clotet Gómez
ANNEX 6
Imatge 52. Tòrax sense costelles
Imatge 6. Tòrax obert
Obertura del tòrax i extracció d’òrgans
Alba Clotet Gómez
ANNEX 7
Imatge 13. Intestins
Imatge 53. Tòrax i sistema integumentari (pell)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 8
Imatge 54. Adherències
Imatge 12. Cervell
Examen dels òrgans
Cervell
Alba Clotet Gómez
ANNEX 9
Imatge 12. Cervell
Imatge 55. Ronyó amb l’urèter
Ronyons
Alba Clotet Gómez
ANNEX 10
Imatge 14. Ronyons
Imatge 14. Ronyons
Alba Clotet Gómez
ANNEX 11
Imatge 15. Melsa
Melsa
Imatge 16. Pulmó congestiu
Pulmons
Alba Clotet Gómez
ANNEX 12
Imatge 17. Bronquis
Imatge 56. Bronquis (I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 13
Imatge 18. Fetge
Imatge 57. Bronquis (II) , (Barcelona, 2015). Font: elaboració pròpia.
Fetge
Alba Clotet Gómez
ANNEX 14
Imatge 19. Cor
Imatge 58. Cor (III)
Cor
Alba Clotet Gómez
ANNEX 15
Imatge 21. Cor (II)
Imatge 20. Cor (I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 16
Imatge 59. Ventricles
Imatge 60. Dissecció del cor
Alba Clotet Gómez
ANNEX 17
Imatge 61. Epiglotis
Imatge 22. Llengua i tràquea
Llengua i tràquea
Alba Clotet Gómez
ANNEX 18
Imatge 23. Interior de la tràquea
Imatge 23. Estómac
Estómac
Alba Clotet Gómez
ANNEX 19
Imatge 62. Estómac, esòfag i llengua
Imatge 63. Estómac (I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 20
Imatge 24. Interior de l’estómac
Imatge 64. Contingut gàstric de l’estómac
Alba Clotet Gómez
ANNEX 21
Imatge 66. Espores Amanita Ovoidea (400x)
Imatge 65. Espores Amanita Ovoidea (100x)
Fotografies microscòpiques d’espores
Rubial (Amanita ovoidea)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 22
Imatge 67. Espores Amanita Ovoidea (1000x)
Imatge 68. Espores Amanita Ovoidea (1000x)(I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 23
Imatge 70. Espores Amanita phalloides (100x) (I)
Imatge 69. Espores Amanita phalloides (100x)
Farinera borda (Amanita phalloides)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 24
Imatge 71. Espores Amanita phalloides (1000x)
Imatge 72. Espores Amanita phalloides (1000x) (I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 25
Imatge 73. Espores Amanita phalloides (1000x) (II)
Imatge 74. Espores Amanita phalloides (1000x) (III)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 26
Imatge 76. Espores Cortinarius (400x)
Imatge 75. Espores Cortinarius (100x)
Cortinaris (Cortinarius)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 27
Imatge 77. Espores Cortinarius (1000x) , (Solsona, 2015). Font: elaboració pròpia.
Imatge 78. Espores Cortinarius (1000x)(I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 28
Imatge 79. Espores Cortinarius (1000x)(II)
Imatge 80. Espores Cortinarius (1000x)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 29
Lepiota ignivolvata
Imatge 81. Espores Lepiota ignivolvata
Imatge 82. Espores Lepiota ignivolvata (I)
Alba Clotet Gómez
ANNEX 30
Entrevista amb un micòleg expert
El micòleg que vaig entrevistar s’anomena Juan Martínez de Aragón i
actualment treballa com a investigador i doctor enginyer de forests al
Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya. A continuació, hi ha el resum
de la informació extreta de la nostra entrevista:
Generalment, els bolets són molt fàcils d’identificar tenint un coneixement bàsic
sobre el tema.
Davant de dubtes, però, la majoria de la gent agafa el bolet en qüestió per
després consultar sobre la seva toxicitat amb algú més expert. Segons una
enquesta realitzada al maig del 2014 s’ha trobat que a Catalunya hi ha al
voltant d’1,2 milions de boletaires. Això significa que una mica més d’un terç de
la població catalana habitualment va a buscar bolets.
Per altra banda, segons uns estudis recents, a Solsona només es coneixen
unes quatre o cinc espècies de mitjana. Aquest coneixement, encara que
sembla molt baix, és similar a la mitjana del país ja que hi ha gent que coneix
moltes, però també n’hi ha molta que només sap identificar el Rovelló.
No es estrany trobar casos d’intoxicació per bolets ja que hi ha gent molt
inexperta que no té por i també n’hi ha d’altra de molt experta que vol
sobrepassar els seus límits i consumir espècies que fins ara no havia consumit.
Dos exemples d’espècies que podrien portar confusions són, en primer lloc, les
Lepiotes, un gènere molt tòxic que es pot confondre fàcilment amb els
Apagallums. Es poden diferenciar perquè l’apagallums té un anell mòbil.
El Cortinarius també és un gènere molt difícil d’identificar ja que totes les
espècies són tòxiques excepte una.
Els bolets més perillosos són aquells en que els símptomes es presenten a
llarg termini. En aquests casos, primer s’experimenta un empitjorament,
després es millora i finalment el pacient torna a empitjorar. Les intoxicacions a
curt termini, en canvi, solen provocar vòmits i nàusees. Com que els bolets
s’han ingerit poc temps abans els símptomes es poden relacionar fàcilment
Alba Clotet Gómez
ANNEX 31
amb la seva ingesta i per tant, són bastant fàcils de diagnosticar. Aplicant un
rentat d’estómac o el tractament adient, és molt fàcil recuperar-se.
Alguns metges no tenen el coneixement suficient per poder identificar la causa
del malestar a partir del quadre mèdic i això fa que els bolets amb un període
de latència llarg o molt llarg siguin molt perillosos.
Actualment, no hi ha cap prova oficial per diagnosticar les intoxicacions però sí
que hi a una prova que s’anomena la prova del paper de diari. En els millors
hospitals, en alguns casos, es prenen mostres del pacient que després es
porten a micòlegs experts. Aquests, tenint en compte les espores no es poden
digerir, poden identificar si s’ha ingerit una espècie bolet verinosa a partir
d’aquestes espores.
A les botigues, normalment sempre hi ha la mateixa varietat de bolets perquè
són els més coneguts i també els que més agraden. Aquests, provenen de tot
el món, sobretot dels països de l’est. El rovelló, per exemple, s’importa
principalment de Xile, una zona molt volcànica i per tant, amb molts metalls
pesats. Com que els bolets absorbeixen els metalls, com el coure, hem de ser
cauts. A més, si provenen de zones com Txernòbil també poden haver captat
radiació.
A Espanya, encara que només es podrien comercialitzar un llistat de bolets que
estan reglamentats, la seva venda és totalment alegal, és a dir, no existeix cap
control. Com que no cal cap certificat, qualsevol persona els pot recollir i
després vendre’ls a restaurants o comerços. Per fer-ho, però s’hauria d’estar
donat d’altra com a venedor i també hi hauria d’haver un intermediari entre el
boletaire i el sector de l’hostaleria però l’incompliment d’aquestes lleis
habitualment passa desapercebut. A més, amb el comerç de bolets, també
s’infringeix una norma Unió Europea exigeix la traçabilitat de tots els productes.
Diversos cops hi han hagut intoxicacions a causa la venda de bolets no
comestibles en botigues o restaurants. De fet, a Castilla i León fa dos anys es
va fer un marca de garantia dels bolets de la regió. Durant el primer any de
funcionament, a pesar de què els bolets estaven controlats i es supervisaven,
es van trobar casos d’intoxicació per amanita fal·loides. Per solucionar aquest
Alba Clotet Gómez
ANNEX 32
problema, es podrien de contractar experts micòlegs que controlessin el
comerç de bolets.
Hi ha dos maneres d’aconseguir bolets. Les espècies sapròfites, com el
xampinyó, es cultiven. Per altra banda, n’hi ha d’altres que són micorizes, és a
dir, necessiten associar-se per simbiosi amb un hoste, un arbre, per poder
créixer i per tant, aquest tipus de bolets es sol recollir als boscos. L’amanita
fal·loides n’és un exemple.
Les espècies micoríziques també es poden cultivar però com que és bastant
complicat no és habitual. Per fer-ho caldria, en primer lloc, plantar un arbre en
un hivernacle (el pi, l’alzina, i el roure poden actuar com a hostes). Després,
coneixent condicions que necessita cada espècie per fructificar caldria imitar-
les per tal de que el bolet pogués créixer.
Aprofitant que els bolets tenen una gran capacitat per captar substàncies com
podrien ser l’arsènic, el cianur o fins i tot radiació si el estan presents en medi
on creixeran, també es podien utilitzar com una eina per enverinar algú a llarg
termini, per l’acumulació d’aquestes substàncies. Per tant, dipositant algun verí
en un medi on creixen bolets podria servir per emmascarant-lo entre la seva
composició.
Alguns països com Alemanya han prohibit l’entrada de bolets de països de l’est
o Xile ja que a partir d’anàlisis va trobar que tenien alts components de metalls
pesants o radiació. A Espanya normalment no es fan anàlisis dels bolets que es
comercialitzen com es fa en altres productes que també absorbeixen aquests
components perjudicials per l’organisme com el peix.
En conclusió, actualment hi ha un complert descontrol per el que fa a la
comercialització de bolets i aquest és un tema molt perillós. Emmascarar un
cas d’enverinament gràcies als bolets seria molt fàcil ja que les intoxicacions es
solen relacionar amb una confusió ja que a més, normalment el consumidor no
sol haver collit el bolet. Per altra banda, també es podria subministrar algun verí
utilitzant un bolet.
Top Related