e s c o l a i c o n s e r v a t o r i d e g r a u m i t j à d e l a d i p u t a c i ó d e t a r r a g o n a a t o r t o s a

n ú m . 2 8 a n y V I I m a r ç 2 0 0

a e m t e : a s s o c i a c i ó d ’ e s c o l e s d e m ú s i c a d e l e s t e r r e s d e l ’ e b r e

l’oriol

2 l’oriol

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.

Dipòsit LegalT-439-2001

Tirada 350 exemplars

Articles i seccions

CLARA LLOPDirecció, coordinació i realització

SÀNDAL CAMPÀSDisseny i maquetació

MONTSERRAT INGLAAssessorament lingüístic

Elisa Huguet

Albert Torrent Joan Vidal El banc

Rubén Domingo Paula Martí Peregrí Portolés

l’equip de l’oriol

l’oriol

Com alcalde de Tortosa és una gran satisfacció per a mi adreçar-me a tots els lectors i lectores de la revis-ta l'Oriol, una eina útil i indispensable per difondre entre la ciutadania la gran tasca realitzada pel Conservatorii l'Escola de Música de Tortosa i fomentar encara més l'estima cap a la música en tots els seus aspectes.Amb aquest escrit, a més, tinc l'oportunitat de felicitar el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragonaa Tortosa pels seus 30 anys i pel fet que avui en dia permet a la nostra joventut formar-se sense haver dedesplaçar-se a fora. Tenint en compte que la música és un art que enriqueix la formació de les persones iatorga una sensibilitat especial a qui la coneix i la desenvolupa, és indiscutible que és un gran luxe poderdisposar d'aquesta delegació a casa nostra, on la gent menuda pot iniciar-se en la música ben aviat i com-pletar els estudis fins al grau mitjà.

El fet que Tortosa sigui un dels tres Conservatoris de la Diputació de Tarragona consolida la nostra capitali-tat pel que fa a l'Ensenyament i revalida la nostra condició de ciutat de referència musical a les Terres del'Ebre. No en va, Tortosa és bressol de músics de prestigi com els mestres Felip Pedrell, Monclús i Lamotede Grignon, entre altres. A més, també comptem amb un ampli calendari de propostes musicals al llarg del'any com són la programació estable del Teatre Auditori, el festival Felip Pedrell, el festival de Jazz, l'EbreTerra de Vent, les Músiques de Nadal o l'Ebre Musik, entre altres. A banda, també aixequen força expecta-ció les activitats realitzats des del Conservatori, com el darrer concert de Nadal a Reus del qual tothom enparla meravelles.

Amb el Conservatori, Tortosa també vivifica el seu nucli antic ja que es troba emplaçat a l'emblemàtic edificidel Palau Oriol. Seguint el nostre model de ciutat en què hi té una gran importància el nucli històric, hemapostat per ampliar l'oferta de serveis d'aquesta zona de la ciutat. Així, al Conservatori de música, a princi-pis d'enguany s'hi va afegir l'habilitació de l'Escola Oficial d'Idiomes a l'antiga casa d'exercicis diocesana i,ben aviat, disposarem del campus universitari de la Rovira i Virgili a l'antic col·legi de Sant Josep, el querepresentarà que Tortosa i les Terres de l'Ebre disposaran d'universitat pública.

En definitiva, des de Tortosa apostem per la formació tot i que som conscients que calen encara més esfor-ços per donar suport a la tasca del Conservatori, que ha estat excel·lent durant aquest temps. En aquest sen-tit, el paper de la revista l'Oriol és fonamental ja que permet difondre l'activitat del conservatori alhora quefunciona com una eina que apropa cadascun dels membres que conformen aquesta gran família. Sabem delgran esforç i dedicació que l'ensenyament musical requereix, però sense cap dubte heu fet una gran feinaque ens permet estar a l'alçada dels conservatoris de Catalunya.

salutació

JOAN SABATÉ I BORRÀSAlcalde de Tortosa

4 l’oriol

Escola i Conservatori de Música de la Diputació deTarragona a TORTOSA

En conveni amb el Departament d’Ensenyament

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: emu.tortosa@altanet.org

revistaloriol@hotmail.comelbanc@hotmail.com

Salutació de l’Alcalde de Tortosa 3

Sumari 4

L’editorial 5

Santa Cecília 6

Activitats diverses 8

AEMTE 12

Viatge a Roma 14

Projectes de centre 15

Els nostres alumnes 16

Breus 18

Racó de l’alumne 19

Racó del compositor 20

Actualitat 22

Racó dels sentits 23

Racó dels instruments 24

Racó dels menuts 25

El conte 26

Passatemps 28

Coneguem a ... 30

Música i Internet 31

El banc 32

L’ORIO

L SEC

CIONS

L’ORI

OL IN

FORM

ACIÓ

su

ma

ri

l’oriol

l’editorial

Amb aquest número tornem a les seccions que ens són habituals amb unamica de tot i per a tots, grans i menuts

Com aquell que no fa res ja hem superat la meitat del curs, el primer trimes-tre ens ha passat molt ràpid, entre festes i ponts ens vam presentar a Nadal iara ja hem caminat bastant del segon trimestre, se'ns ha tirat damunt el car-naval i sense adonar-nos-en ja estarem a final de curs.

Les primeres actuacions van venir per Santa Cecília i a primers de desembreels alumnes de Rondalla, música electrònica, DJ i VJ van actuar a Palau a lafesta que dóna la Diputació a les associacions de veïns de la província i en laqual van triomfar notablement.

El Nadal l'hem passat amb audicions d'alumnes, actuacions de l'orquestra demitjà, a la catedral de Tortosa i a la Fatarella, i de la banda que ha format partde la banda simfònica, juntament amb Reus i Tarragona per treballar en elconcert de cap d'any de la Diputació; també ha participat en la Marató de TV3.

Hem presentat l'AEMTE, associació d'escoles de música de les Terres del'Ebre amb un acte molt emotiu, ple d'autoritats i presidit per la Consellera.Alguns dels alumnes grans de tercer cicle han viatjat a Roma per ampliarconeixements de cultura clàssica i per gaudir uns dies junts. Els professorshem fet el dinar de carnestoltes que ja s'ha convertit en un clàssic de la casai hem celebrat el dijous llarder amb alegria.

Aquesta ha estat, durant un trimestre i mig, a grans trets la vida de tots elshabitants d'aquesta casa que estimem, en el següent número us farem méscontalles que esperem que us distreguin i que us tinguin informats.

Clara Llop BoschDirectora

El passat 22 de novembre vam celebrar la diadade Santa Cecília, i ho vam fer amb els ja tradicio-nals concerts i retrobaments entre pares, alum-nes i professors.

Tot va començar amb un concert a l'IES JoaquimBau, on es van desplaçar alumnes i professorsamb la intenció de repartir l'esperit musical d'a-questa festa portes enfora del nostre centre. Allíes va poder escoltar:

6 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aconcerts de tardor

Santa Cecília 2004La jornada de portes obertes i els concerts d’alumnes i professors, actesprincipals de la diada de Santa Cecília

Sonata A. CorelliNúria Albacar, violíSabina Bel, violaFerran Benaiges, violoncel

Cançó per a violí i piano J.R.KnoxIvan Portolés, violíJosep Chertó, piano

Scheherezade (allegretto) H. KapsNúria Albacar, violíNúria Colomer, guitarra

Sonata per a clarinet i piano (1r temps) C.Saint-SaënsTeresa Nogueron, clarinetMarcel Mas, piano

Sonatina op.163 A. DiabelliMazurca C. NortonIn a Góndola C. NortonSílvia Fontanet, pianoAlejandro Domingo, piano

Fuga en sol m J.S. BachAlbert Curto, flautaIvan Benet, saxo altSenent Domingo, trombóÒscar Alegre, clarinet baix

Marxa turca W. A. MozartHeribert Vidiella, clarinetÒscar Alegre, clarinetAdrià Ripoll, clarinetRicard Forner, clarinet

l’oriol

C I Ó 0 4 - 0 5escola i conservatori de música de tortos

32 variacions en do m L. V. BeethovenAlbert Omaña, piano

Concert en fa m (allegro moderato) O. BöhmeCarlos Fabra, trompetaClara Llop, piano

Sonata en Mi m, K. 304 W.A.Mozart(Allegro i tempo di minueto) Ivan Launes, violíAlbert Omaña, piano

Sonatina per a clarinet i piano M.Arnold(Allegro, andantino i furioso) Ricardo Forner, clarinetElisa Huguet, piano

Colors d'un somni J.L. DefontaineJordi Bonilla, oboèRubén Domingo, saxòfonClara Llop, piano

A la tarda va haver la tercera jornadade portes obertes, on els pares,mares, avis i àvies que no coneixienel centre van tenir l'oportunitat de visi-tar-lo de la mà dels nostres alumnes.Visita a la pròpia classe d'instrument,de llenguatge, d'acompanyament... isobretot les aules del segon pis que

enguany s’han remoldelat!

El punt final el va posar el concert deprofessors, que va començar amb lesparaules del sots-president de laDiputació de Tarragona, el SrPallarès, i la directora del nostre cen-tre, Clara Llop. Aquests van oferir un

obsequi als alumnes amb millorsresultats a les proves de pas de grau,que van ser Sara Mago, Ma PauMedina i Marc Garcia: felicitats a totstres!

Amb el concert de professors, vampoder escoltar del següent programa:

Petits i grans van gaudir de la jornada, tenim les opinions de dosalumnes de bàsic 1. Andreu Pla ens diu: “les aules de llenguatge ide fagot són molt boniques i el primer mestre que va tocar al con-cert em va agradar molt perquè ho va fer tot de memòria!” I RaülSanjuan diu que: “em va agradar molt quan va tocar el violí i poderensenyar a la meva mare la classe”

8 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aactivitats diverses

Nadal al centreEl saló d’actes s’engalana amb motiu de lacantada de nadales per part dels petits

Va ser tota una tarda plena de concerts quevan encetar a les 17:30h els alumnes de sen-sibilització i iniciació, acompanyats al pianoper Paula Martí i dirigits per Rosalia Cugat,amb les següents nadales:

Quan neva Edgar Willems

El pastoret Popular francesa

Els tres Reis d'Orient Popular francesa

A les 18:30h, els alumnes de Bàsic 1 amb l'orquestra de 3r i 4td'Avançat i Elisa Huguet al piano, dirigits per Paula Martí, ens van ofe-rir el següent programa:

Tenim l'opinió d'un cantaire, Òscar Túnez, que ens diu el que més liva agradar del concert: “que ens acompanyés l'orquestra i Elisa, quevingués el Pare Noël i els nostres dibuixos a la paret”

El bell pinsà Popular francesa

El rellotge Edgar Willems

El desembre congelat Popular catalana

El noi de la mare Popular catalana

L'àngel i els pastors Popular catalana Pastors sens peresa Popular catalanaA Betlem me'n vull anar Popular catalanaAclarida, beneïda Popular siciliana

Finalment, els alumnes de Bàsic 2ens van cantar el conte És Nadal,Pasqual! amb la col·laboració deManel Vidiella (àngel), DavidSánchez (Pasqual), Alba Castelló(Pasquala), Clara Reverté i ÀlexVergés (pastorets fills) i Jordi Gaya,Joan Martí i Joan Roig com a percus-sionistes, dirigits per Paula Martí.

Dilluns, 20 de desembre, els més petits de la casa van celebrar el Nadal amb, per a molts, el seu primer concert. Era undia especial... els anuncis del taulell de l'entrada es van convertir en dibuixos de Nadal, a la sala d'actes s'entonaven can-çons que parlaven de Reis d'Orient, d'àngels i pastors. La paret de l'escenari dibuixava les escenes de les cançons i finsi tot el Pare Noël va deixar la seva feina per venir-nos a escoltar!

El passat 23 de desembre lesorquestres de 3r-4t d'Avançat iGrau Mitjà vam tenir l'ocasió derealitzar un petit intercanvi i con-cert a la Fatarella. Aquesta activi-tat va ser possible gràcies a lesbones relacions que mantenimamb mestres d'aquesta escola.

El petit intercanvi consistí en quèels alumnes de violí de l'escolamunicipal de música de laFatarella s'afegiren a l'orquestranostra de 3r-4t d'Avançat realit-zaren un assaig d'un parell d'ho-retes a la tarda, amb el posteriorconcert al vespre al Casal de lapoblació terraltina.

Tot i les baixesper malaltiadels segons vio-lins el concertes va realitzarmolt satisfactò-riament amb lainterpretació de4 peces treba-llades i dirigidesper RaülContreras, mes-tre a l'escola demúsica de laFatarella i IvanLaunes, directorde l 'orquestrade 3r i 4td'Avançat de

Tortosa. L'orquestra deGrau mitjà vainterpretar, en lasegona part delconcert, i sota ladirecció de JordiBonilla, el pro-grama treballataquest primer tri-mestre, la simfo-nia en sol Majorde Sanmartini i elconcert grosso"per a la nit deNadal" de Corelli.

P o s t e r i o r m e n t ,

tots els alumnes participants, ensvan deleitar amb el Santa Nit,peça nadalenca, arranjada enaquest cas per Jordi Bonilla

Agraïm a l'escola de música de laFatarella la possibilitat d'haverpogut realitzar l'activitat, ja queactivitats com aquestes són moltenriquidores per als alumnes,mestres i centres. Agraïm tambédel berenar que ens vandonar�boníssim! Esperem tornar-nos a veure aviata Tortosa!

C I Ó 0 4 - 0 5

l’oriol

escola i conservatori de música de tortos

Concert a la FatarellaAlumnes de corda del centre participen enun petit intercanvi amb l’escola de músicade la Fatarella

10 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aactivitats diverses

Durant el mes de novembre,l´aula de piano va orgnatitzar unaconferència pràctica relacionadaamb un dels objectius de la UDI:el manteniment del nostre instru-ment. Com que tenim la sort queel nostre professor de pianoRossend Aymí coneix tots elsmisteris sobre l´afinació delpiano, vam donar l´oportunitat alsalumnes de piano i tambéd´altres instruments de fer sevesaquestes nocions podent practi-car-ho amb dos teclats que per aaquest ús ens facilità Rossend.

Vam investigar, descobrir i practi-car. Es van explicar antigues inoves tècniques d´afinació, desdel diapasó fins als instrumentselectrònics, així com l´ofici d´afi-nador i la tradició familiar a laqual es limita.

Van assistir 37 alumnes de Mitjà.

Aquest mes Rossend també ensha millorat un piano que tenia eltacte molt tou amb la inserciód´uns petits ploms, i ens ha cons-truït uns faristols per als pianosverticals, que assimilen l´alturade la partitura als de cua. Moltesgràcies, Rossend!

c o n c e r t d e c o r d a a l a c a t e d r a l

El dissabte 18 de desembre vàrempoder presenciar un concert a càrrecde l'orquestra de Grau mitjà del nos-tre Conservatori. De fet, podríem dirque era com una mena de debut, jaque l'espai on es va desenvolupar i elrepertori eren una novetat.

El concert va tenir lloc a la capella dela Cinta de la Catedral de Tortosa.L'orquestra va interpretar la simfonia

en Sol Major de GiussepeSammartini amb quatre i el concert"per a la nit de Nadal" Op.6 n.8d'Arcangelo Corelli, concert que vapoder comptar amb tres solistes de lacasa; Sarai Álvarez (violí I), EstefaniaGarcía (violí II) i Cinta Salvador(Violoncel).

Així, els nombrós públic assistent vapoder gaudir d'aquesta actuació que

van saber recompensar amb els seusaplaudiments. Degut a les dates enles que ens trobàvem l'orquestra vacloure el concert amb Santa Nit.

t a l l e r d ’ a f i n a c i ó d e l p i a n o

C I Ó 0 4 - 0 5

Després d'uns anys en els que tení-em en ment un projecte de BandaSimfònica dels Centres de laDiputació de Tarragona, els tres con-servatoris (Tarragona, Reus iTortosa), vam fer durant el curs 2003-04 una serie de reunions que vandesembocar amb el projecte de laseva creació.

Posteriorment, en una reunió a laDiputació, el nostre diputat AlbertVallvé ens demana als tres centres sila Banda Simfònica pot fer el Concertd'Any Nou ja que per a ell és moltimportant poder donar-li al projecteun impuls. Després de parlar els tresdirectors de les bandes dels centresRogeli, Ramon i Ricard, s'arriba a l’a-cord de fer el concert al TeatreFortuny de Reus el dia 29 de desem-bre.

Per a la preparació del concert, elsnostres alumnes van viatjar dos dis-sabtes a la ciutat de Reus, on van ferels assajos al saló d'actes delConservatori. El primer dissabte vanfer parcials pel matí i general a latarda i el segon va ser general matí itarda. En aquests dos dies, els nos-tres alumnes van traure el millor d'ellsper a poder aconseguir que el con-cert del dia 29 fos un concert com esmereixia l’ocasió.

Bé, arribem al dia del concert. El pri-mer que crida l'atenció del teatre ésel gran escenari que té (cal pensarque erem 110 músics) i el bonic que

és sobretot. Allí fem un assaig per acomprovar la sonoritat del teatre idesprés d'un bocata ens canviem iens disposem per al gran moment.Quan ens avisen els encarregats delteatre, comencem a sortir a l’escena-ri i enmig dels aplaudiments, ens tro-bem amb un teatre ple, amb elsrepresentants de tota la província(diputats, alcaldes, regidors, etc.). Apartir d'aquí és quan prenem cons-ciència de l’important que és aquestconcert per a tots nosaltres i per alscentres que representem, ja que és elprincipi d'un projecte que ens portaràa la consolidació de la BandaSimfònica.

El concert va constar de dues partsmolt diferenciades, una primera amb

obres molt bandístiques i una segonaamb unes peces molt típiques delsconcerts d'any nou ( valsos, pol-ques...). Quan vam acabar el progra-ma, el públic ens va demanar mésmúsica i després de dos "bisos", vamacabar amb la Marxa de Radetzky,en la que el públic ens va acompan-yar picant de mans.

En acabar el concert, el president dela Diputació, Joan Aregio i el diputatAlbert Vallvé van felicitar els repre-sentants dels tres centres per la tascafeta: equips directius, directors de lesbandes, professors i especialment elsalumnes, per ser ells l'instrument queen mans del director de la BandaRamon Reverté van fer possibleaquest magnífic concert.

l’oriol

escola i conservatori de música de tortosescola i conservatori de música de tortos

Banda simfònicaLa banda simfònica dels tres centresmusicals de la diputació actua al Fortuny

L'associació d'Escoles de Música deles Terres de l'Ebre, AEMTE, va rea-litzar el passat dissabte 15 de general Teatre Auditori Felip Pedrell deTortosa l'acte de la seva presentació iposterior concert a càrrec d'alumnesde les escoles associades.

L'associació s'ha creat a partir d'unsclars objectius, com són promourel'educació musical i la pràctica de lamúsica, col·laborar mitjançant l'inter-canvi d'informació, en totes les qües-tions que afecten les escoles demúsica, promoure l'intercanvi decomissions d'estudi ja sigui de pro-fessors, alumnes, cors, orquestres,etc. desvetllar l'interès de les autori-tats competents i de la societat engeneral per les qüestions relaciona-des amb l'educació musical en gene-ral,�entre altres.

La tasca que iniciem és envejosa isabem que hi ha molta feina, peròestem molt il·lusionats i de momentestem tenint molts col·laboradors: elsconsells comarcals del Baix Ebre,Montsià i Ribera d'Ebre, la Diputacióde Tarragona, l'Ajuntament deTortosa, el Departament d'Educació iel de Cultura dels Serveis Territorialsa les Terres de l'Ebre, així com elDepartament de Política Territorial iobres Públiques, de l'Institut per alDesenvolupament de les Comarquesde l'Ebre.

La presidenta de l'associació ésClara Llop, en representació de l'es-cola de Música de la Diputació deTarragona a Tortosa. El vicepresi-dent, Octavi Ruiz, representant del'escola de música La Lira Ampostina,i el secretari, Gerard Fuster, repre-sentant de l'escola la UnióFilharmònica d'Amposta.

El dissabte dia 15 de gener, a les 4 dela tarda començà l'activitat a l'AuditoriFelip Pedrell de Tortosa.Hi van haver assajos dels diferentsgrups instrumentals que participarena l'acte; a les 18:00 hores es procedía l'Assemblea general, i a les 19:15hores es realitzà el concert, abansdel qual es premià el guanyador del

Les escoles que actualment estem dins l'associació, i que resta oberta atotes les escoles interessades de les 4 comarques, són:

De la comarca del Baix-Ebre:Agrupació musical Mestral de l'Atmella de Mar.Escola de Música de Jesús.Espiga d'Or de Deltebre.Escola municipal de música de Tortosa.Escola i Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa.

De la comarca del Montsià:Agrupació musical senienca.Agrupació rapitenca.Escola de Joventuts Unides de la Sénia.Escola de música d´Alcanar.Escola de música de la Banda d'Ulldecona.Escola Hiberus d'Amposta.Escola municipal de música de Sta. Bàrbara.La Lira Ampostina.La Unió Filharmònica.

De la comarca de Ribera d'Ebre:Escola de música de Flix.Escola municipal de música de Móra d´Ebre.

12 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aaemte

Acte inaugural al Felip PedrellEls alumnes del centre participen en elconcert posterior a l’acte de presentacióde l’AEMTE

logotip, en un concurs en el que par-ticiparen molts dels aspirants el tre-ball dels quals esposà al mateix audi-tori tota la tarda.

A l'acte vam tenir el privilegi de gaudirde la presència de la nostra conselle-ra d’Educació, Marta Cid, entre mol-tes altres autoritats que ens vanacompanyar.

Des del centre de Tortosa, a tots ells:alumnes, escoles, entitats, autoritats icol·laboradors, agraïm la seva pre-sència i el su suport en aquest pro-jecte. Moltes gràcies!!

l’oriol

escola i conservatori de música de tortos

C I Ó 0 4 - 0 5Aquest va ser el programa del concert:

Andante del Concert en Sol major A. VivaldiA càrrec del grup de guitarres d'elementalDirecció: Xavier Forné

Petita recreació A. WaigneinPrimer coralAmbient dixie"Shear Delights"A càrrec del grup de clarinets d´elementalDirecció: Sergi Costes

Tres moviments dinàmics O. BensaA càrrec del grup de guitarres de mitjàDirecció: Sàndal Campàs.

Dansa ragtime S. JoplinArribada de la reina de Sheba G. F. HaendelA càrrec del grup de clarintes de mitjàDirecció: Jacint Gisbert

14 l’oriol

l’oriol

L ’ O R I O L I N F O R M Aanem d’excursió

Viatge a RomaEls alumnes del 3r cicle del conservatori viatgen a la capital d’ItàliaEscric aquestes línies sobrevo-lant la Meditarrània a l'avió deRoma a Barcelona.

Uns pocs alumnes delConservatori i dues alumnes deBatxillerat artístic del Bau, encompanyia de dos professors iuna mare hem viatjat a Roma aconéixer part dels orígens de lanostra cultura.Tot i que és un país mediterraniens hem enfrontat amb unes bai-xes temperatures que ens hangelat els peus i el cos però noens han pogut gelar els ànims.

Quan hem arribat a Roma, elmigdia del divendres i desprésd'instal·lar-nos a un molt bon bonhotel, hem començat la ruta queja portàvem preparada. La nostraaventura ha començat a la Cittàdel Vaticano on hem disfrutat dela magnificència de la basílica de

Sant Pere i hem rigut dels cotxetsde joguina que utilitza la poliziavaticana.A la primera caminada algunalumne ja no va poder resistir-sea saborejar un gelatti.Tot seguit hem visitat el CastelSant'Angelo, amb unes vistesnocturnes espectaculars delsponts del Tiber, també hem anatal Pantheon a la Fontana di Trevii a la Piazza di Spagna. Tornadaa l'hotel i és clar!, a sopar pasta ipizza.

El dissabte el vam dedicar aconèixer la Roma clàssica. Vamobrir boca amb el Colosseo, no hiha paraules per explicar la sen-sació que dóna veure't al mig iimaginar com vivien els romans.Vam seguir amb el Foro grandís-sim i espectacular,l 'Arco diConstantino i el Palatino.Després del dinar vam anar a la

Boca della Verità, al circ (imagi-nari) i per culpa dels horaris novam entrar a les Terme diCaracalla. Vam arrodonir la tardaamb una passejada per la IsolaTiberina i pel Trastevere, el barridels artistes.

Ha estat un bon viatge,no s'hapogut aprofundir per falta detemps però ens hem emportatuna idea molt bona sobre Roma idel què ha estat al l larg deltemps.

Anècdota:Petita conversa entre mare i filldavant de la zona verda que erael circ romà.Mare: on és el circ?Fill: Aquí davantMare: no el veigFill: perquè no està ( rissotades icrits de tot el grup)

el comportament dels alumnesl'hotelles entrades gratuïtes als menors de 18 anysde la Comunitat europeal'interès per la cultura clàssicales fontetes amb aigua boníssima

els pesats que envolten els monumentsels horaris de visita dels monuments i museusels carteristesels conductors que no respecten les normesla bruticia dels carrers

Com tots deveu conèixer, des defa anys el nostre centre estàimmers en un projecte específical voltant de les noves tecnolo-gies. Moltes vegades ho hemexplicat i durant tots estos anyshem anat comprovant com el pro-jecte s'ha vist reflectit en unimportant increment de materialinformàtic, tant pel que fa a ordi-nadors com a equips més tèc-nics.A més s'han creat assignaturesrelacionades: informàtica musicalfinale, cubase, "dj", "vj" i el grupde música electrònica. Tambés'ha adquirit l'equip per podermuntar un estudi de gravació i,de fet, s'han fet gravacions d'au-dicions amb un bona qualitat.

I potser us preguntareu, on estàara el projecte?. Doncs bé, usexplico: segons el projecte inicialles últimes fases són la creacióde l'estudi de gravació i de l'intra-net.Com us he dit abans, tot el mate-rial per muntar l'estudi de grava-ció ja el tenim però vam trobardificultats "arquitectòniques" perubicar-lo en el lloc i de la formaque volíem. Tot i així ja teniml'espai adequat i, en poc temps,es faran les millores oportunes alsaló d'actes perquè es puguendur a terme les gravacions en lamàxima qualitat.

Respecte a la creació de la intra-net, vam formar, fa dos anys, ungrup de treball de professors perelaborar tot este projecte feixuc.Es va anomenar "projecte d'inno-vació educativa" i, durant este

temps vam assistir a un curs deformació a l'Escola Superior deMúsica de Catalunya, ESMUC. Eltreball ha consistit en redactar totel projecte, donar-li forma i, des-prés de l'autorització definitivaper part de la Diputació, encarre-gar a una empresa especialitza-da la seva creació, que és onestem en estos moments.

Si recordeu , el curs passat usvam fer una enquesta sobre estetema per saber la vostra opinió iel grau d'interès de tots els sec-tors de la comunitat educativaenvers un projecte d'estes carac-terístiques.

Per si algú no ho te clar del tot usrecordo en què consistirà estaintranet: bàsicament l 'objectiuprincipal és el de millorar i facili-tar la comunicació i gestió delcentre, per la qual cosa es dis-

senyarà una pàgina del centre(portal) des d'on podreu accedir atota la informació acadèmica,horaris, activitats�, comunicar-vos directament amb el personaldel centre, professors, equipdirectiu�, consultar els vostresinformes i notes, rebre les circu-lars, convocatòries� i, fins i tot,formalitzar la matrícula.

Hem rebut felicitacions i propos-tes de col·laboració per part,entre d'altres, de la UniversitatOberta de Catalunya que ens hanencoratjat molt més. Confiem queprompte podrem donar-vos mésnotícies, mentrestant seguiremtreballant per tal de veure realit-zat este innovador projecte queserà pioner en un centre educatiua Catalunya.

Una Intranet és una xarxa privada basada en tecno-logia Internet que possibilita a l'empresa un canalexclusiu de comunicació intra-empresarial pel quepoden organitzar, compartir i transmetre informacióentre els membres d'una organització.

Quan l'intercanvi d'informació es realitza entre elsdosagents externs (clients i proveïdors) el sistema prenel nom d'Extranet.

l’oriol

C I Ó 0 4 - 0 5escola i conservatori de música de tortos

projectes de centre

p r o j e c t e d ’ i n n o v a c i ó e d u c a t i v a

16 l’oriol

l’oriol

els nostres alumnes

s e n s i b i l i t z a c i ó

i n i c i a c i ó

1 r d ’ a p r e n e n ta t g e b à s i c

2 n d ’ a p r e n e n ta t g e b à s i c

l’oriol

escola i conservatori de música de tortos

L ’ O R I O L S E C C I O N S

2 n d ’ a p r e n e n ta t g e a v a n ç a t

4 t d ’ a p r e n e n ta t g e a v a n ç a t

3 r i 4 t d ’ a p r e n e n ta t g e b à s i c

3 r d ’ a p r e n e n ta t g e a v a n ç a t

18 l’oriol

l’oriol

breus

Com haureu pogut comprovars'han dut a terme millores a lesaules 12, 13, 14 i 15.

S'han fet aules més grans (espe-cialment les aules 12 i 13), s'hansonoritzat amb panels acústic iterra de fusta i també s'han posatunes portes millors que les queteníem. També s'ha pintat el pas-sadís que va a les aules (alclaustre del palau Despuig).

Esperem que aquestes inver-sions siguin profitoses i quesiguin un pas més en la desitjadaampliació del nostre centre cap alpalau Despuig.

m i l l o r a d e l e s a u l e s 1 2 , 1 3 , 1 4 i 1 5

TROBADA DE CORDA

La trobada està adreçada als alum-nes de corda d'avançat i als de pri-mer cicle de Grau mitjà dels de lesescoles de música i conservatoris dela Diputació de Tarragona. Aquests alumnes ampliaran el seutreball cambrístic i orquestral amb elsprofessors de la casa.

Tindrà lloc a Poblenou del Delta, peti-ta població al bell mig del delta del'Ebre, en plena natura!

Les dates seran de l’1 al 3 d'abril, ambun concert final la tarda del dia 3.

JOVE ORQUESTRA DE LADIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Aquesta activitat està adreçada a totsels alumnes de Grau mitjà, prèviasuperació de les proves que es realit-zaran el 12 de març.

Aquests alumnes ampliaran el seutreball orquestral amb professors invi-tats i sota la direcció de Xavier Puig,director convidat a orquestres derenom internacional.

El treball de l'orquestra es farà tambéa Poblenou del Delta, entre el 25 dejuny i el 3 de juliol. Es realitzaran tres

concerts, com a resultat del treballrealitzat, a diferents llocs de la pro-víncia de Tarragona entre l'1 i el 3 dejuliol.

Amb la trobada i la jove orquestra elscentres de la Diputació pretenenampliar la seva tasca educativa isocial, a més de la projecció externaque suposen uns projectes d'aques-tes dimensions.

c o r d a

l’oriol

escola i conservatori de música de tortos

racó de l’alumeper Joan Vidal

L ’ O R I O L S E C C I O N S

És un fet estadístic comprovat que tradicionalment lagran majoria dels alumnes que formem en elConservatori s'acaben dedicant a la pedagogia, majo-ritàriament com a professors d'IES o d'instrument. Encanvi, fins aquest curs, el nostre currículum no con-templava aquest fet de manera evident, fet que suplí-em mitjançant l'acció tutorial. Dic fins aquest curs, per-què aprofitant el fet que la normativa del Departamentd'Educació de la Generalitat, pel que fa a assignaturesoptatives està oberta a les propostes dels centres, ique la Diputació de Tarragona hi va donar suport deci-didament, vaig presentar el projecte i programaciód'una assignatura anomenada "Iniciació a laPedagogia". Estava adreçada a aquells alumnes de 3rcicle interessats en accedir o als estudis superiors dePedagogia de l'instrument o a Pedagogia de la forma-ció musical bàsica i general , i amb moltes ganes me'nvaig fer càrrec. Aquest curs hi ha 8 alumnes matricu-lats i h iassisteixen setmanalment els dimecres de 21a 22h.

Us he de confessar que l'experiència està sent mútua-ment profitosa, hi ha molta participació, es debat molta fons sobre els temes i sembla que la motivació va enincrement a mesura que passen les setmanes a l'aulai anem tocant més temes. Sovint, a l'inici de la classe,llegint algun dels escrits i reflexions que cadascúporta, es produeixen moments màgics, el magnetismede les paraules ens atrapa i ens quedem en silencicom si "hagués passat un àngel". I es que es impac-tant escoltar paraules tant sàvies de gent tant jove .

A tall d'exemple us recomano que llegiu aquest escritdel Josep Ollé. Segons els companys el va fer a baix,a la cafetera, 10 minuts abans d'entrar a classe, jocrec que ja el tenia fet de feia temps, però que el vaescriure quan li va fer falta. Jutgeu per vosaltresmateixos...

i n i c i a c i ó a l a p e d a g o g i a

A l'univers hi ha energia. Aquesta energia es transforma. Es van formar els planetes. Un d'aquests és laTerra. Des dels microorganismes marins, elements primogènits de l'evolució fins que apareixen éssers racio-nals hi ha una llarga evolució. En efecte quan hi ha una espècie que domina el foc, pot fer coses durant lanit i té temps de pensar. A partir d'aquí sorgirà un ésser cultural. La música és una part molt important d'a-questa cultura. Fins i tot els animals irracionals es comuniquen amb sons (imaginem-nos per un moment elcant dels ocells). Dic això perquè la música està present en aquest món molt abans que cap vailet escriguésres.

Així si fem un paral·lelisme entre tota la història evolutiva i tota la història vital d'una persona, quan una per-sona és petita no sap ni llegir ni escriure música. Però es relaciona amb la música i n'aprèn per un procésd'assimilació cultural inconscient que li proporciona el simple fet de viure en societat. Depenent on viu lapersona, el context cultural i social que l'envolta, tindrà un aprenentatge potenciant-li uns valors i gustosdiferents.

En edats precoces l'objectiu no és aprendre a llegir música ja que és un fet completament contingent. Éstemps de potenciar aptituds, de fer desenvolupar la imaginació. És més, aprendre a llegir talla les ales a lespotencialitats típiques de l'edat perquè quadricula d'alguna manera la persona i l'estereotipa.

Quan realment arriba l'hora d'aprendre a llegir música s'haurà de fer segons la visió de l'alumne i no segonsla perspectiva del professor.

Josep Ollé Sabaté

20 l’oriol

l’oriol

Aquesta vegada l'obra escollida ha estat composada per l'Òscar Alegre, com a treball de classe de l'assignaturaoptativa de 3r cicle "Ampliació d'harmonia, anàlisi i contrapunt". Els alumnes que la cursen aquest any són IsaacMicó, Cinta Ollé, Senent Domingo, Josep Ollé i Òscar Alegre.

[Amb la finalitat de donar a conèixer el que es fa a aquesta assignatura hem decidit de descriure la primera activi-tat d'aquest curs "La dissolució dels elements característics del període de la pràctica comú de la tonalitat" i publi-car el treball de l'alumne que primer l'acabés com a exemple.]

Descripció del desenvolupament de l'activitat:

1. Inicialment, cadascú va llegir l'article "L'herència musical del segle XX" (Robert P. Morgan, Lamúsica del segle XX, 1994) i va extreure'n les idees bàsiques proposades per l'autor. A continuació,mitjançant debat, les vam consensuar en grup. Del consens en vam treure el següent:

A finals del segle XVIII hi ha un llenguatge musical comú acceptat a tota Europa que actualment coneixemcom "Clàssic". També s'anomena aquest període comprés del 1700 al 1900, com de la "pràctica comú". Alsegle XIX la creixent preferència per un nou tipus d'expressió musical més personal va portar a un progres-siu allunyament de l'estil universal. A mesura que l'estètica del Romanticisme establia una defensa de la indi-vidualitat, debilitava la concepció classicista de la universalitat.Aquest tipus d'innovacions van minar els principis de la forma clàssica, i per tant de l'equilibri entre els pas-satges de tonalitat definida i aquells que eren modulants dins d'un sistema acuradament controlat de ten-sions i resolucions dissenyats per a produir una confirmació tonal final.Va sorgir un nou ideal romàntic de la forma com un procés de música, com una evolució, com un continucreixement i evolució ininterromputs. La forma va esdevenir "oberta" enfront l’estructura musical clàssica"tancada".

2. La següent tasca del grup va consistir en l'anàlisi i identificació dels següents elements, propis del'estil Romàntic, a l'obra "Ländler" (R. Schumann, ca 1836).

1) Començaments de les obres en registres diferents als normals.2) Colors instrumentals característics.3) Cromatisme i dissonància associats a l'expressivitat.4) Modulacions a regions tonals més llunyanes5) Les relacions tonals van esdevenir motíviques, caracteritzant a cada composició.6) Increment del cromatisme. Encara que la proposta tonal anés dirigida a un fi determinat, és possible queaquest fi no aparegués mai, produint-se un tipus de "tonalitat suspesa".

3. A continuació, agafant com a model l'obra "Landler", cadascú havia de composar una obra en laque apareguessin els elements d'estil anteriorment trobats.

4. Seguidament es va llegir i debatre un text de l'Eduard Hanslick, el primer escriptor efectiu contrael Romanticisme i una de les principals figures del Formalisme. Com a resum del debat establim lasegüent definició de "Formalisme":

La forma en la que s'emmarca l'obra d'art té justificació per si mateixa, independentment del context social

Cançó BàsicaÒscar Alegre Sesé

racó del compositorper Joan Vidal

l’oriol 2

escola i conservatori de música de tortos

L ’ O R I O L S E C C I O N S

en el que apareix perquè l'art solament és allò que es veu o es percep.

6. Per finalitzar l'activitat, cadascun dels membres del grup havia d'escriure un carta a un dels com-panys i enviar-la. En aquesta carta havien de parlar de l'obra composada des d'un punt de vista sem-blant al que ho hauria fet un "formalista" com Hanslick

22 l’oriol

l’oriol

actualitat

Xavier Montsalvatge

per Albert Torrent

L'òpera El gat amb botes va ser nominada per obtenir el Grammy al millor enregistrament d'òpera del2004.

Des d'aquí, volem fer ressò d'una notícia recent queens ha alegrat molt i que ens confirma que aCatalunya s'ha fet i se segueix fent molt bona música,i que, malgrat que a vegades no té el reconeixementque es mereixeria, poc a poc s'està valorant més i escomença a sentir arreu del món.

És el que ara passa amb l'òpera "El gat amb botes",obra del desaparegut compositor Xavier Montsalvatgeque acaba de ser nominada per obtenir el Grammy almillor enregistrament d'òpera del 2004.

Els premis Grammy, anomenats també Òscars de lamúsica, s'han fixat en la gravació que ha dirigit AntoniRos Marbà i on hi intervenen els cantants MarisaMartins, Antoni Comas, Isabel Monar, Enric Martínez-Castignani i Stefano Palatchi acompanyats del'Orquestra del Gran Teatre del Liceu.

La discogràfica Columna Música ha estat l’encarrega-da d’editar aquest disc.

Xavier Montsalvatge va compondre aquesta òperal'any 1946 basant-se en un clàssic infantil de Perraultque Nèstor Luján el va adaptar per a l'òpera. 2 anysmés tard l'òpera es va poder estrenar al Liceu, sota ladirecció de Carles Suriñach.

A part de " El gat amb botes" va composar 2 òperesmés " Una voce in off" (1962) i Babel 46 (1967)

Nascut el 1912 i mort recentment ( 2002), XavierMontsalvatge és considerat un dels grans composi-tors catalans del segle XX creador d' obres simfòni-ques, per a piano, corals, de cambra i fins i tot per acobla.

Ara, la seva obra aspira al reconeixement optant a unpremi d'abast mundial com és el Grammy. El desen-llaç el coneixerem el dia 13 de febrer on, durant unsopar de gala a Los Àngeles, s'entregaran els premis.Molta sort.

Si voleu saber més informació sobre XavierMontsalvatge no dubteu a visitar la seva pàgina web:www.montsalvatge.com on podreu veure la seva bio-grafia, les seves obres completes, comentaris, recullsde premsa... És molt recomanable.

. . .

l’oriol 2

escola i conservatori de música de tortos

racó dels sentitsper AlbertTorrent

Pere i el llopSergei ProkofievEdicions tritó

Pere i el llop és un dels contes musicals més populars de tota la història. Sergei Prokofievel va compondre al 1936 i és una de les eines més emprades a l'hora d'acostar la músi-ca clàssica als menuts i als no tan menuts, i poder així familiaritzar-se amb els instru-ments. En aquesta obra, cada personatge està representat per un instrument diferent: l'o-cell, com no podria ser d'altra forma, està reservat a la flauta; l'ànec, per l' oboè; el gat,pel clarinet... Ara acaba de sortir una nova versió on el popular Lopes de la serie plats bruts (JordiSànchez) fa de narrador i la música l'interpreta l'Ensemble Orquestra de Cadaqués dirigit per Vasily Petrenko.Abans d'aquesta versió en català, l'actor Sergi Mateu ja n'havia gravada una i Josep Maria Espinàs en té una altrade més antiga però no ha estat reeditada en CD, només està en disc de vinil i realment deu ser difícil de trobar.

El mestre us convida a un concert. Concert per a joves.Leonard BernsteinEdicions en català núm.7 tapa dura.Edicions Siruela

Aquest llibre va nèixer a partir d'una sèrie de 53 concerts diferents que Leonard Bernstein(1918-1990) va escriure, comentar, interpretar al piano i dirigir. Aquests concerts pedagògicsanaven dirigits a un públic jove ( de 8 a 18 anys).Arran de l'èxit que tingueren, es van veure mig obligats a transcriure les parts més interessantsi les publicaren en aquest llibre.

Així doncs, en aquest llibre podreu trobar de forma amena i didàctica conceptes considerats densos i difícils en elcamp de la música ( ens parla del solfeig, d'harmonia,de la música simfònica, dels instruments...); i per fer-ho, acutno només a la música anomenada clàssica, sinó també als Beatles o al jazz...Per tant, és un llibre que permetentendre millor la música a qualsevol lector, sigui quina sigui la seva edat.

c d ’s

l l i b r e s

Les choristes. Los chicos del coroChristophe Barratier

El director i guionista Crhistophe Barratier debuta amb aquesta pel·lícula basada en "lacage aux rossignols" (J. Drevillé 1945) i representarà a França en els pròxims Òscars. Elcineasta, es volia estrenar amb una pel·lícula que parlés de la infància i de la música deguta la seva formació musical. Ambientada al 1949, la història té com a protagonista a un pro-fessor de música en paro que comença a treballar en un repressiu internat de reeducacióde nens difícils, anomenat "Fons de l'estany"! Esforçant-se per aproximar-se als nens, uti-litzarà la música per transformar les seves vides.

p e l · l í c u l e s

L ’ O R I O L S E C C I O N S

24 l’oriol

l’oriol

racó dels instrumentsper Peregrí Portolés

El violoncel (cello) és un instrument de corda fregada. Els seus orígens esremunten a l'antiguitat, provinent d'instruments originarisde l'Índia.Habitualment es fa servir l'arc per fer-lo sonar; el frecd'aquest contra les cordes provoca el so de l'instrument.El més greu que el violí i la viola i per això quan elscellos toquen en un grup de diferents instruments de corda,pel seu registre greu, fan l'acompanyament.Existeix molta música escrita pel violoncel com instrumentsolista; és un instrument que te un paper important dinsl'orquestra, tots els grups de cambra amb corda i ara,cada vegada més, com instrument de suport en música

El trombó de vares és un instrument de vent-metall con-sistent en un cos cilíndric, menys el pavelló que té formade campana. Com a característica principal té l'ús de lavara corredissa, que en aquest cas substitueix la funcióque en altres instruments, com la trompeta, fan les vàl-vules o pistons. La vara té set posicions definides a unadistància, cadascuna, d'un semitò. Sobre aquestes notesfonamentals, i per mitjà de la pressió d'aire que l'instru-mentista comunica a l'instrument per mitjà de l'emboca-dura, s'aconsegueixen les altres notes.Els seus orígens es remunten a l'Edat Mitjana i al segle

XVI va donar peu a tota una família d'instruments, com són el trombóalt, tenor, baix i contrabaix.Podem trobar el trombó en diferents formacions musicals com és l'orquestrasimfònica, la banda de música, les bandes de jazz i la cobla, entre d'altres.

e l t r o m b ó d e v a r e s

e l v i o l o n c e l

Els petits dels nostre centre tenen tambégermans músics?

La Paula Martí ens va con-vidar l´altre dia a passar perla classe de llenguatge delsalumnes de Bàsic I.

Vam preguntar-los si teniengermans que també fossinmúsics, i van ser molts els quevan alçar la mà.

Ells és el primer any que estudien instrument, i la majoria tenengermans i germanes més grans. Els vam preguntar si de vegadeshavien de tenir paciència quan els germans es posaven a estudiara casa, i van respondre que sí: Molta paciència!

Aquí tenim uns dibuixos dels germans dels nostres alumnes!

l’oriol 2

escola i conservatori de música de tortos

racó dels menutsper Elisa Huguet

L ’ O R I O L S E C C I O N S

26 l’oriol

l’oriol

el conteper Elisa Huguet

L’arbre que s’alimentava de notes

M'han explicat que a les muntanyes de Mont Caro, aquestes queveiem des de casa, i a les que segurament heu anat alguna vega-da, al més profund del bosc, en un lloc mai visitat pels homes per-què és de difícil accés i no consta en cap ruta dels excursionistes, hiha un arbre que s'alimenta dels sons que surten dels ocellets, del soque fa el vent quan xiula, del sorollet que fan les branques i lesfulles dels altres arbres…de tots els sons que surten del bosc.

Es veu que a dins de l'arbre hi viuen 7 follets que cada matí sur-ten per una porteta que hi ha al tronc i van a caçar notes per aalimentar l'arbre. Els follets es diuen: David, Rebeca, Miquel,Fàbula, Salvador, Laia iSelena.

Són molt espavilats. No tenenales, però tenen les cametes moltelàstiques i poden donar unssalts fantàstics de manera quearriben tan alt com els ocells iel cim dels arbres. Els encantadescansar, així que treballenmolt ràpidament per a poderalimentar l'arbre i després esti-rar-se a un sofà que tenen dinsl'arbre fet de fulles seques.

l’oriol 2

escola i conservatori de música de tortos

Es veu que el mes passat va ser l'aniversari de l'arbre. Cumplia150 anys. Els follets van voler fer-li un regal i van pensar d'a-nar a capturar notes que l'arbre no hagués provat mai, per a poderoferir-li un àpat especial.

Era una mica arriscat, perquè havien de sortir del petit bosc on estrobaven i visitar camins desconeguts. Van sortir molt d'hora almatí. L'arbre encara dormia. Van caminar molta, molta estona.Quan es creuaven amb un petit barranc o amb un rierol, dona-ven un salt. Aviat va sortir el sol.

Quan ja portaven quasi 4 hores, van divisar un petit campamentde nens que havien pujat des de Tortosa per a visitar les mun-tanyes de Caro.

Quina oportunitat! Van poder recollir els sons dels nens i les nenes,que cridaven i cantaven, el so de les seves passes, el so del picarde mans del professor que els va cridar per reunir-los a tots…

Els follets ja tenien les petites motxilles plenes, i van decidir tor-nar. Van trigar més de 6 hores, perquè ara les motxilles eren ple-nes i pesaven més.

Quan van arribar, l'arbre estava mort de gana. Quan dins l'ar-bre els follets van obrir les motxilles, quin fart de sons, quina cri-dassa més agradable; veus de nens i nenes…L'arbre va disfrutarmoltíssim. No havia provat mai aquells sons, i els va trobarboníssims!…

L ’ O R I O L S E C C I O N S

28 l’oriol

l’oriol

passatempsper Albert Torrent

sopa de professors

F L I H K P E R C U S S I O J A

U L F R P I X U R S O S W K G R

T D A E T K V I O L A R G U T T

U G G U E R I L M J R U T X E R

X P O Y T F R K M B I P R I N O

I G T F R A R U B T O B O E I M

A K H R O S T P A T G D M S R P

B V F H M E I R O S I N B E A E

A D I L P L R S A X O F O N L T

R E S O A A N G U V R J T E C A

T R I S L E O R G U E N R L A U

N I L B R O J Z N I L S P O R D

O P O H D S N U A J Q I S F R U

C O I D M I O C P I A N O E L I

R I V J F E J A E I P U N R R P

K N V G C A N T K L O R I M A A

En aquesta sopa, si t'hi fixes bé, podràs pescar

17 instruments que es donen al Conservatori

l’oriol 2

escola i conservatori de música de tortos

jeroglífics

A veure com se us dóna l'arqueologia i ens ajudeu a desxifraraquests jerogrífics que s'han descobert recentment en una piràmi-de d'Egipte. Pel que ens han comentat els científics, aquests jero-grífics podrien ser els noms d'uns professors de llenguatge musi-cal. De totes formes, encara no s'ha fet la prova del Carboni14 i s'ha de ser prudent sobre la seva autenticitat.

L ’ O R I O L S E C C I O N S

pels que són una mica hippies

pels amants de la natura

pels grans matemàtics

pels amants del’aventura

LA TÍ

LIA Q

J

-U L

-RD

-(D +E)-1

30 l’oriol

l’oriol

coneguem a ...per Clara Llop

PLATS PREFERITSBé... m'agrada menjar de tot. És una de les coses quequat vaig de viatge ho tinc en compte -poder menjarcoses típiques del lloc-....ja que estem. Però sense dubteun dels plats preferits meus és la paelleta que em fanquan puc anar a casa els meus pares.

AFECCIONSHi ha infinitats de coses que m'agrada fer. Cada momental llarg de l'any, si puc... m'agrada fer diferents coses;esquiar, viatjar, llegir, estudiar música i tot el que envoltaaquest fet .També per altra banda, m'agrada veure i ferconcerts amb el meu clarinet per tot arreu, en bandes iorquestres i amb el meu quartet de clarinets "QuatreVents", en el que un d'ells és un antic professor de la casa,David Martínez.

LLIBRES QUE T’AGRADINCom ja he dit abans, llegir m'agrada molt i per això, crec que no tinc predilecció per un determinat tipus de llibre,però si ha de dir alguns, diria uns quants que recordo amb gran carinyo "El Perfume" de P. S., "Los Pilares dela tierra", "El diari d' Alma Mahler",... i llibres relacionats amb la música.

MÚSICA QUE ESCOLTESSeria pràcticament impossible decantar-me per un sols i per tant per un estil deteminat. A cadascun dels varia-díssims estils i bons compositors que hi han, els admire per coses molt diverses ( em fan sentir coses tant dife-rents...). Però hi ha unes obres, que més que m'agraden més m'impacten, són els "Rèquiems"...., tenen impreg-nada tanta carga emotiva que cada vegada que els escolto em sorprenen.

PEL·LÍCULES PREFERIDESSobretot m'agraden les realistes, és a dir, les que tracten i reflexen el món real i totes les seves facetes. Una de lesque em va agradar més sigues "Despertares". (la vaig vere de petit i em va fer reflexionar...)

PER QUÈ LA MÚSICA?Ja de molt petit, tot el que fos música m'atreia i quan vaig tenir que decidir que volia estudiar més a fons, vaigescollir estudiar i treballar més a fons de músic... la veritat va ser una triada ben bé fàcil... (em sento molt bé depoder treballar en una professió que és a la vegada una passió,... ja,ja! )

LLOCS DE VACANCESAhí si que no vaig a saber respondre de cap forma, m'agrada viatjar a tants llocs i veure tantes coses que no puccontestar.

José Ricado Forner Ramón

Lloc i data de naixement: Alboraia, un poble de València, el 26 d'agost de 1971Lloc de residència: Musseros

l’oriol 3

escola i conservatori de música de tortos

L ’ O R I O L S E C C I O N S

Abans d'iniciar aquest article voldria fer esment que és el darrer de la sèrie "Música

i Internet". El motiu, el fet que ara per ara tant el nostre centre com la societat en

general ja en són prou conscients de la importància de la xarxa com a eina educa-

tiva tant per a la intercomunicació com per a l'intercanvi d’informació. Donat que

aquest va ser l'origen d'aquesta secció, si l'objectiu ha estat aconseguit serà qües-

tió de plantejar-se'n de nous per a seguir progressant, no?

Aquesta darrera recomanació no serà ben bé una pàgina web ni un portal i de ben

segur que els més interessats seran els pianistes, la seva pàgina d'inici és

http://launch.groups.yahoo.com/group/PianoFiles/ i es tracta d'una llista de correu.

Aquesta és una de les milers de llistes de correu que existeixen, és en anglès i per-

tany al portal Yahoo, tant l'accés com la inscripció és totalment gratuïta.

La seva característica principal és que la gent que en forma part la utilitza per a

intercanviar partitures tant de piano sol com de qualsevol formació de cambra que

l'inclogui, així com tot tipus d'adaptacions i reduccions de cançons, peces orques-

trals, musicals i bandes sonores. En formen part tant estudiants com professors i

afeccionats i no hi ha cap tipus de limitació d'estil.

El funcionament és molt senzill, envieu un missatge demanant la partitura que us

fa falta i si algun dels vora 3000 membres de la llista la té arranjada us l’enviarà en

el format que l’hagi creat (encore, finale, sibelius,...). Penseu que les arrangen i dis-

tribueixen lliurement els propis integrants de la llista a diari a tots els membres i que

el que no podeu fer mai és compartir una partitura que no és vostra o no heu arran-

jat personalment, ja que té drets d'autor i seria un delicte.

Si us voleu subscriure i començar a rebre cada dia partitures heu de tenir una con-

nexió molt ràpida (ADSL), espai suficient en l'ordinador per a guardar-les i uns

coneixements mínims d'anglès. Podeu inscriure-vos a través de l'enllaç "Join this

group!" que hi ha a la pàgina principal.

@@

@@

@@

@@

@@

@@

@@

@@

@música i internet

per Joan Vidal

REDACTOR!!Sóc redactor de l'Oriol; m'han posat una foto i tot!

La veritat és que ja fa temps que col·laboro amb el meu escrit, i fins i tot, tinc una seccióamb el meu nom. Finalment ha arribat el premi; sóc un més de l'equip :)

Seguiré contant-vos les coses que vaig veient i sentint però el que no podré és explicaractes que es facin fora del centre perquè, és clar, jo d'açí no em puc moure...

I la veritat és que ja m'agradaria ja, perquè sento que hem fet activitats molt atractives perahí i jo sense poder anar a cap: els de corda s'han passejat per la Fatarella, han tocat a lacapella de la Cinta de la Catedral de Tortosa; els de guitarra han visitat els amics de la Filad'Amposta, han participat al concert de l'AEMTE a l'auditori Felip Pedrell juntament ambalumnes de clarinet; els de vent han tingut la sort de fer un concert al teatre Fortuny deReus, han participat en la marató de TV3 i han sortit per televisió...; i tantes altres cosesque falten per fer d'aquí a final de curs.

I jo no puc assistir a res :( però vosaltres sí, i espero que hi aneu perquè no us ho podeuperdre.

Per cert, he vist que últimament han portat un munt de capses d'ordinadors i aparells d'in-formàtica i no puc més que pensar on aniran tants d'ordinadors. Perquè la veritat és queentre els que ja estan i els que van arribant... Em crec això que som un centre que poten-cia les noves tecnologies, al menys els mitjans ahí estan. Suposo que no podem, nidevem, estar al marge dels avenços tecnològics, i si som dels centres que ha començatprompte a potenciar-ho, com diu la dita: "lo que va davant, va davant". També he vist, i he sentit, que alguns professors van amb ordinadors d'estos portàtils queel centre ha comprat. "Pos si que estem bons.., quina categoria!"

Bé, en tot això se m'oblidava felicitar-vos el nou any i desitjar-vos un bon curs.Ja aniré contant-vos coses que veig i sento, i si algú de vatros vol contar-me'n alguna jasap que aquí estic; parlar-li no li parlaré, ara escoltar... no em cansaré (apa quin rodolím'ha sortit)

Fins aviatEl banc