l’oriolE S C O L A I C O N S E R V A T O R I D E G R A U M I T J À D E L A D I P U T A C I Ó D E T A R R A G O N A A T O R T O S A

N Ú M . 4 3 A N Y V I I I G E N E R 2 0 0 9

su

mari

Santa Cecília6L’oriol racons11

La sensibilitat musical, el gaudi de la música i la capacitat artística dels seus habitantsen aquesta disciplina, és una constant històrica a les Terres de l' Ebre.

Coneixedora d'aquest valor, la Diputació de Tarragona impulsa els EnsenyamentsMusicals entre els nens de les comarques ebrenques i els proporciona, a través d'unequip docent d'alta qualificació artística i professional, una educació en aquest àmbitdel més alt nivell.L'entusiasme i dedicació dels seus docents es fa explícit a través de multitud d'activitats,concerts i actes que s'organitzen al llarg de tot el curs i que són una mostra més de laimplicació personal de tota la comunitat educativa del centre.

És per això que des d'aquestes línies full fer-vos avinent la meva més cordial felicitació ia tota la comunitat educativa els meus millors desitjos en aquests dies de Nadal en quèa més, la música és un element imprescindible.

Des d'aquesta finestra que és la revista Oriol us saludo, us felicito i m'uneixo a vosaltresen el cant d'aquelles nadales que desitgen a tots pau i amor.

Feliç 2009!

Álvaro Gisbert i SegarraDiputat vocal de l'Organisme Autònom del Conservatori de Música

salutació

Direcció, coordinació i realitzacióClara Llop

RedaccióRuben DomingoAndreu FerrerRicardo FornerElisa HuguetXavier LlorachPaula MartíAlbert Torrent

Disseny i maquetacióSàndal Campàs

Assessorament lingüísticMontserrat Ingla

ImpressióLitocolor Lineart, S.L.Dipòsit LegalT-439-2001Tirada 350 exemplars Escola i Conservatori de Música de la Diputació de

Tarragona a TORTOSAEn conveni amb el Departament d’Educació

Carrer de la Rosa 6, palau Oriol43500 TORTOSA

Tel. 977 44 41 24Fax 977 44 00 18

a/e: conservatori.tortosa@diputaciodetarragona.cat

l’equip de l’oriol

l’editorial

Després d'aquests mesos de treball ja estem enlairats fent el vol de nou mesos queens portarà a l'acabament del curs. Segurament aquesta forma d'expressar-me l'heutilitzat perquè en el moment d'escriure aquesta editorial ja estem preparats per viat-jar a Atenes amb els alumnes grans, el grup que marxem esperem gaudir de l'esta-da i sobretot aprendre moltes coses de la cultura clàssica.

El mes de novembre hem gaudit d'una jornada festiva per honorar a la nostra patro-na, Santa Cecília, amb una tarda plena d'activitats i d'alumnes i familiars. Estem con-tents de la bona acollida i del caliu que es va crear.

Seguint el calendari d'activitats del centre, l'orquestra ens haurà fet a final del trimes-tre un concert per felicitar-nos les Festes de Nadal i l'última setmana del gener tindremel primer gran bloc d'audicions programades del curs. Mentrestant hem renovat lameitat dels membres del Consell escolar fins al novembre del 2010.

Com ja vam avançar al número anterior estrenem nova imatge i nou disseny de lanostra revista l'Oriol, és voluntat dels responsables de la revista modernitzar la imatgei presentar-la a tot color. Esperem que el canvi us agradi a tots i sobretot que ens ajudia millorar la imatge del centre.

Amb aquest entorn de felicitat solament ens queda recordar que encara tenim pro-jectes no realitzats, estan embastats o prou avançats però no finalitzats, ens referim ala web del centre i sobretot a l'inici de les obres. Des de la direcció de l'Escola iConservatori no volem perdre l'esperança i confiem que ben aviat tindrem una webque podrem utilitzar tota la comunitat educativa i que dins del 2009 ja s'inicien lesobres.Seguirem treballant per al nostre centre amb la mateixa dedicació de sempre.

Clara Llop BoschDirectora de l’Oriol

6 l’oriol

L’ORIOL INFORMACIÓ

l ’ o r i o l

Gran afluència per celebrar Santa CecíliaSanta CecíliaCom en moltes professions, elsmúsics també tenim la nostra patro-na: Sta Cecilia. Al Conservatori iEscola de música l'hem celebrat dela següent manera:

Els nens, els més petits de la casa,van participar als jocs i endevinallesque els professors els vam preparar.Cada prova era per a ells una expe-riència, ja que cadascuna tenia unapuntuació, i, finalment un premi.

Per als alumnes d'avançat, les provesja van ser un xic més elaborades, toti que n'hi havien algunes de méslúdiques i entretingudes, com ha deser en tota festa!

Els nens es van esforçar per tal de serels més ràpids i poder triar regal, tot ique més tard, es repartiren conjunta-ment.

I per als més grans de la casa, lagimcana va ser a les 16:30h de latarda, i van haver d’exercitar tota laseva audàcia per tal de ser els pri-mers, ja que tots eren prou ràpids idesperts. Les seves proves eren tant

d'agilitat física com mental; fent-losrealitzar proves del seu nivellintel·lectual i motor (en l’última provaes tractava de ser el més ràpid possi-ble, tots controlats per un cronòme-tre!)

Després de tota aquesta algaraviava venir l'hora tan esperada pelsalumnes: la xocolata i els melindros!.A les 18:30h aparegueren per laporta del Conservatori dos gransolles de xocolata amb els seus res-pectius melindros, culleretes, tova-llons...Els alumnes, ansiosos, gairebé novan esperar ni al cuiner, i fins i totalguna professora va haver d’interve-nir ràpidament. Pares, alumnes, ger-mans petits, iaios ...tots van tastar laxocolata!

I finalment, el concert de professors!Amb un repertori variat, tant clàssic,com amb obres del barroc (Bach),obres més romàntiques com els val-sos de Brahms i d'altres contemporà-nies, tal com va ser la última obraanomenada 'Picnic Suite' del com-positor C. Bolling, de la qual es van

tocar tres moviments amb piano,flauta, bateria, contrabaix i guitarra, ique va sobtar gratament al públic. Hihagué una assistència massiva depares, alumnes, familiars, professors iequip directiu, amb l'assistència delvicepresident de la diputació deTarragona, Pere Panisello; a qui vanfer arribar la necessitat urgent del'annexió amb el palau Despuig, jaque el palau Oriol se'ns ha quedatpetit .

La tarda finalitzà amb l'obsequi d'u-nes flors a tots els professors que ensvan oferir la seva música, donadespels seus respectius alumnes, elsquals estaven molt emocionats pertenir una tasca tan important. I ambun agraïment general per part de ladirectora a tots els assistents per laseva participació.

7l’oriol

escola i conservatori de música de tortosa

2008-2009

8 l’oriol

l ’ o r i o l

L’ORIOL INFORMACIÓ

9l’oriol

escola i conservatori de música de tortosa

2008-2009

El matí del divendres 21 de novem-bre vam iniciar els actes de la jorna-da dedicada a Santa Cecília amb elconcert d'alumnes de cambra a l'IESJoaquim Bau de Tortosa.

El programa va ser variat, les obresinterpretades van anar des delbarroc fins música del segle XX.Com agrupació final va actuar un

quintet format per 4 professor i unalumne de contrabaix, en substituciódel professor, i va ser un avançamentdel concert de professors realitzat alvespre al Conservatori.

En acabar l'actuació ens van oferirun àpat excel·lent i abundós, servitper l'escola de cuina del mateix ins-titut.

Vals C. M. von WeberLargo affetuoso A. Corelli

Aura Colomer, violíLaura Sánchez, piano

Descobrint P. PortolésPlease, stay with me G. Bergeron

Alba Garcia, violíPau Prades, guitarra

Anitria's dance E. GriegCristina Viñes, oboèSergi Medina, violoncelDuna Fontanet, piano

Trio: Menuetto - Presto L. van BeethovenPaula Alonso, violíRosa Mago, clarinetMa. Pau Medina, violoncel

Cançó de bressol L. SpohrLa cançó secreta L. Spohr

Ma. Pau Medina, sopranoAlbert Lopeandia, oboèSílvia Fontanet, pianoRafel Iniesta, contrabaix

Picnic suite: Tendre - Rococo C. BollingAlbert Torrent, flautaPeregrí Portolés, guitarraRafel Iniesta, contrabaixAndreu Roig, bateriaClara Llop, pianoPR

OG

RAM

APortem música a l’IES J.BauSanta Cecília al Bau

10

l ’ o r i o l

CO

NC

ERT

DE

NA

DA

L

11

escola i conservatori de música de tortosa

per Rubén Domingo

FERRAN TALARN PREMIAT EN CONCURSOS

L’alumne de guitarra Ferran Talarn va obtenir el 1r de premi delConcurs d’interpretació musical “Vila de Salou” en la modalitatde guitarra i categoria A fins a 16 anys, celebrat el passat 15 denovembre.

A més a més, també el passat 29 de novembre, va obtenir el 2npremi en el Certamen per a joves guitarristes de la ciutat deBenlloch.

Enhorabona!

NAIXEMENT

Els nostres companysRicardo Forner i InésReguero han estatpares d'un nen al queli han posat de nomPau. Felicitats a totstres.

CONCERT DE NADALEl passat dia 20 de desembre va tenir lloc a l'església de la Reparació el ja clàssic concert de Nadala càrrec de l'Orquestra de Grau Professional sota la batuta de Jordi Bonilla.

CONCERT DE LA JONCEl 3 de gener va tenir lloc al TAS de Salou un dels concerts de la JONC dedicat a J.Haydn. El solista delconcert per pianoforte i orquestra va ser l’exalumne Toni Costa Jover. Des del seu primer conservatori lidesitgem molt d’èxit en la seva vida professional.

PROVES DE LA JONCA Tarragona el 24 de febrer, a Barcelona consulteu a www.jonc.cat

PROVES DE LA JOSDT I BANDA SIMFÒNICALes proves per accedir a les estades del 2009 de la JOSDT i de la Banda simfònica estan previstes peral març sense data concreta.

racó dels breus

Era la gran ocasió d'apropar-nos a Europa i millorarel nostre sistema educatiu, de donar contingut a unstítols capaços de competir en qualitat amb els paï-sos europeus que gaudeixen de bona salut culturalen matèria de Música, com és el cas d'Alemanya.En ple compte endarrere per a iniciar la implanta-ció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES),acord pres pels països implicats en la Declaració deBolonya (1999), s'ha aconseguit l'impensable, l'ini-maginable: empitjorar les coses, baixar el nivell deformació dels futurs mestres de Primària que impar-teixin classe de música i ja no hem de dir"Especialista en Música", ja que aquest terme des-apareix ara, donant pas al de professor generalistaque ha de saber de tot.

M. Àngels Garcia Serrano

L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), definit enla declaració de Bolonya en 1999, és una propostade 29 països per a reformar les estructures de laeducació superior de cada país de manera con-vergent. Les reunions biennals de ministres revisenpas a pas tot el procés en cada un dels països iestableixen noves directrius.Ara, el terme "professor especialista en música" des-apareix. L'estructura bàsica de la formació del mes-tre ha portat de cap a les administracions en el des-

envolupament de diverses lleis educatives, en lesquals mai va ser elevada a la categoria deLlicenciatura. Ara s'aconseguirà un sistema de titula-ció que s'anomenarà Grau, però s'ha de destacarque desapareixen les especialitats (Música,Educació Física i Idiomes) i queden definits dosgraus: mestre infantil i mestre de Primària. Així quedareflexat en una de les directrius comuns que regulenels estudis de graus: "les directius generals pròpiesd'aquests títols de Grau no podran incorporar elreconeixement oficial de les especialitats".Amb la implantació del nou pla, els professors d'uni-versitat i alumnes, futurs professionals, es mostrendescontents davant el nou panorama. S'ha perdutuna gran oportunitat d'elevar el nostre nivell musical.Els futurs professors veuran reduïda la seva formaciómusical a la universitat, i de rebot els alumnestambé es veuran afectats. Si la Educació Primària ésel moment idoni per a desenvolupar en els nens l'À-rea d'Educació Artística, com s'entén el desinterèsper la formació dels que l'han d'ensenyar. La refor-ma va encaminada a la formació de mestres gene-ralistes, ampliant la seva formació en llengua, cièn-cies, matemàtiques,…

Extret de la revista Musical Catalana, mes denovembre núm.289, (amb la intenció de donar unaaltra opinió al complex tema del nou projecte edu-catiu)

12

racó de l’actualitat

per Elisa Huguet

l ’ o r i o l

ENSENYANCES MUSICALS, MESTRES ESPECIALISTES EN MÚSICA

"Sembla que a la universitat espanyola i a lesadministracions educatives no els importi el futurdels nens. Les discusions tenen una gran cargacorporativista i política, i en cap cas semblentenir en compte el que la investigació aclarasobre el que pensen i necessiten els mestres isobretot, els propis nens"

Gabriel RusinekUniversitat Complutense de Madrid

13

racó dels sentits

escola i conservatori de música de tortosa

PEL·LÍCULA

Vitus (Pel·lícula Suïssa de l'any 2006 dirigida per Fredi M. Murer i interpretada per F. Borsani, T.Gheorghiu I Bruno Ganz)

Vitus és un nen que sembla d'un altre planeta: té una oïda prodigiosa, toca el piano comun virtuós i estudia enciclopèdies. Els seus pares li auguren un futur brillant I volen que siguipianista però ell prefereix jugar al taller del seu excèntric avi. Ell somnia en volar I en teniruna infància normal…

CD

La promesa de la música. Director: Enrique Sánchez Lanchs

Al racó dels sentits del número 41 de l'Oriol vaig parlar de Tocar y Luchar. Un documentalque parla del sistema d'orquestres infantils i juvenils de Venezuela que fa més de 30 anysque va idear el mestre Abreu i en el que en l'actualitat hi participen més de 240000 nensde tot el país. En aquest número no he pogut evitar d'ampliar la informació i afegir querecentment li han otorgat el premi príncep d'Asturies de les Arts.

Si ja us heu emocionat amb Tocar y Luchar, podeu continuar l'aventura amb La promesa de la música.Explica l'experiència d'aquest sistema d'orquestres i acaba amb la interpretació de la tercera simfonia deBeethoven i obres de Moncayo i Ginastera des del Festival Beethoven de Bonn a càrrec de l'orquestra JuvenilSimón Bolívar sota la direcció de Gustavo Dudamel, un director de només 26 anys que s'ha format en aquestsistema i que ja ha estat contractat per ser el titular de la prestigiosa Orquestra Filharmònica de Los Angeles.

LLIBRE

La volta al món en 25 cançons. Autor: Toni Giménez ed. La GaleraCanta'm un conte. Autor: Toni Giménez. Ed. La Galera

Toni Gimenez és un cantautor folk, animador, escriptor, compositor, diplomat en magiste-ri, doctorat en pedagogia, professor universitari, toca la guitarra i el banjo… i sobretot esdedica a la mainada.Aquesta persona tan activa, a compost més de 1000 cançons per als infants i té publi-cats molts llibres de contes, cançoners, cd's… La volta al món en 25 cançons i canta'mun conte (2 llibres amb cd inclòs) són una mostra del seu treball i de ben segur que tothompassarà una bona estona mentre escolta unes històries molt educatives. I si us agrada,animeu-vos a cantar-les!

per Albert Torrent

14

racó dels instruments

per Paula Martíí

l ’ o r i o l

El saxòfonEl saxòfon, saxo per als amics, és un instrument de vent constituït perun tub cònic, de metall (normalment llautó). Diem que forma part dela família del vent fusta perquè té llengüeta simple, aplicada a unaembocadura anàloga a la del clarinet. De fet, la seva invenció es deu aun constructor de clarinets que en buscava un d'una forma nova.L'any 1870 en va inventar un que ja anunciava la del saxo. Però quien va realitzar la forma actual, amb la seva extenció sonora i digitació,va ser Adolf Sax. D'aquí el nom de l'instrument. Actualment la família dels saxòfons està formada per 7 instruments.

El sopranino, el baix i el contrabaix són molt poc habituals. De la restad'instruments, els més emprats són l'alt i el tenor. El saxòfon té una sonoritat plena, que presta al cantabile. L'ús prefe-rent és en bandes de música i sobre tot en el món del Jazz, on és quasiun instrument indispensable.

Des del més agut al més greu són:- Sopranino - Soprano - Alt - Tenor - Baríton - Baix - Contrabaix

15

escola i conservatori de música de tortosa

SensibilitzacióIniciació

(1a fila d'esquerra a dreta): Marta Mestre, Sofia Gombau, Eduard Ena, José Ma. Chavarria, Agnès Albiol, Josep Gisbert, Marc Fornós,Noemí Canalda(2a fila d'esquerra a dreta): Ferran Ros, Núria Letang, Cinta Espuny, Laura Lletí, Ángela Ferreres, Carla Combalia, Anna Hernández, EvaCabrerizo, Ainoa Curto, (3a fila d'esquerra a dreta): Josep Minguell, Laura Oraá, Emilia Minguell, Paula Talarn, Júlia Monforté, Laia Mola.

(1a fila d'esquerra a dreta): Pedro Dámaso, Ània Armengol, Martí Esquinas, Martín González, Oriol Turc, Laura Silvestre, Joan Sancho, OriolMora, Cinta Turc(2a fila d'esquerra a dreta): Marta Barbosa, Ian Haynes, Dídac Paz, Marc Pérez, Sofia De Pedro, Isaac Rillo, Oriol Pérez, Paula Gisbert

16

per Paula Martíí

l ’ o r i o l

Bàsic 1 Bàsic 2

(1a fila d'esquerra a dreta): Patrícia Estevez, Gemma Martínez, Judith Cardona, Lluís Gallart, Montserrat Ferrer, Ivan Ortí, Lluís Araujo,Alejandro Estevez, Clara Armengol, Cinta Vergés, Ester Curto(2a fila d'esquerra a dreta): Laia Bonilla, Josep Chertó, Jaume Bardí, Alba Blasco, Marina Colomé, Maria Bel, Arnau Turch(3a fila d'esquerra a dreta): Gerard Minguell, Joan Serra, Maria Ortiz, Alba Arasa, Lucia Alonso, Alexis Martínez, Pablo Valero, LeonardoJesús Palomares

(1a fila d'esquerra a dreta): Ainhoa Ortiz, Xavier Martirillo, Júlia Herrera, Cinta Conesa, Joanna Arqué, Joan Arasa, Pau González, SantiCallau, Sergi Bestratén, Cristina Zandovas(2a fila d'esquerra a dreta): Aina Gutiérrez, Míriam Dámaso, Júlia Castellà, Lídia Rochet, Iraís garces, Irene de Pedro(3a fila d'esquerra a dreta): Rosa Forcadell, Sheila Gómez, Josep Monclús, Àngel Pino, Ma.José Mauri, Jofre Panisello

els nostres alumnes

Avançat 2Avançat 3

(1a fila d'esquerra a dreta): Germain Martínez, Irene Verdaguer, Iris Verge, Genís Aixalà, David Miró(2a fila d'esquerra a dreta): Òscar Ologaray, Laura Melich, Mara Aixendri, Anna Saz, Carlos Panisello

(1a fila d'esquerra a dreta): Anna Garcia, Blanca Irene Pons, Caterina Bertomeu, Genís Rovira, Joana Mauri, Mar Martín, Nona Albiol,Alba Oraá, Anna Labèrnia, Woody Bennett(2a fila d'esquerra a dreta): Sofia Verdaguer, Sara Verge, Laura Sanjuan, Patrícia Carpena, Maria Hernández (3a fila d'esquerra a dreta): Dèlia Ferrando, Valeria Agherí, Genís Rumbau, Cinta Jiménez, Bernat Mestre

17

escola i conservatori de música de tortosa

18

l ’ o r i o l

Avançat 4Bàsic 3, 4 i Aprofudiment

Aleix Bertomeu, Sílvia Navarro, Anna Castells, Rosa Sánchez, Maria Cavaller, Laura Aragonés, Cinta Escudero

(1a fila d'esquerra a dreta): Joan Andrés Escudero, Joel Sancho, Toño Sánchez, Rafa Sánchez, Carmina Valero, Gemma Lletí, AlbaPrades, Jahel Queralt, Aleix Garcia(2a fila d'esquerra a dreta): Guillem Benet, Òscar Túnez, Raül Sanjuan, Pau Galiana, Oriol Ortiz, Marc Bautista, Joan Ferrando(3a fila d'esquerra a dreta): Edgar Cortiella, Rubèn Favà, Ma.Rosa Pons, Rosa Iniesta, Clara Iniesta.

19

escola i conservatori de música de tortosa

El contrabaixEl contrabaix és l'instrument de corda fregada més gran de tots (al vol-tant de 1'85 m), per això pot produir les notes més greus de la família.Es fa sonar fregant l'arquet, encara que les cordes també poden ser toca-des com les de la guitarra, amb la tècnica del pizzicato. L'arquet delcontrabaix és més curt i pesant que el dels altres instruments de la famí-lia, això fa que en general no sigui tan apropiat per aconseguir uns copsd'arc tan àgils i de sonoritat brillant com en el cas del violoncel.

La forma del contrabaix,tot i semblar-se a la delsaltres instruments d'arc, ésel que conserva més simili-tuds amb els seus anteces-sors: les violes da gamba.A part de la seva parti-cipació en la música clàssi-ca, també un dels instru-ments de la cobla, on ésconegut popularment ambel mot "verra". En lamúsica tradicional, el con-trabaix ha trobat un espaion la sonoritat dels seuspizzicatos es fa pràctica-ment imprescindible. Aljazz, també té un paperrítmic fonamental

20

racó del conte

per Albert Torrent

l ’ o r i o l

A l'escola, la Blanca s'havia passat tota la tarda mirant de reüll elrellotge. El professor li havia cridat l'atenció més d'una vegada peròella, per més que ho intentava, no hi podia fer més, tenia el cap en unaltre lloc. Des que la professora de piano li havia comentat que la clas-se d'aquesta setmana la farien amb el piano de cua del Saló d'actes, laBlanca no podia pensar en altra cosa. Quina categoria! Tocariaamb el piano dels grans!La primera vegada que va veure aquell piano va ser per Santa

Cecília, al concert de professors. Ja amb les primeres notes va quedarenamorada d'aquelles sonoritats. Si li haguessin dit que pocs mesos des-prés, el tocaria ella, no s'ho hauria cregut.Des d'aquell concert, la Blanca, quan passava per davant del Salód'actes no podia evitar la temptació de treure el cap i mirar-se'l de nou.Fins i tot , els dies més afortunats, havia pogut escoltar algun profes-sor com el tocava.

Aquella setmana havia practicat com mai, els seus pares no acabavend'entendre tanta fal·lera i menys quan els va demanar d'estrenar lessabates noves per la classe de piano. No pretenien que toqués els pedalsamb unes espardenyes qualssevol! s'enfadava la Blanca.

Per fi sonà el timbre! La Blanca s'alçà d'una revolada i sortícorrents. Ho va fer tan ràpid que ni el professor, que encara estava

EEll ppiiaannoo

21

escola i conservatori de música de tortosa

acabant d'explicar la lliçó, va tenir temps de reaccionar... Demà emsentirà, deuria pensar mentre calmava el rebombori que s'havia orga-nitzat.

A la sortida de l'escola, com cada tarda, son pare l'esperava pacient,sabent que, com d'habitual, seria la darrera en sortir. I més valia noentrar en raons perquè sa filla sempre estava disposada a explicar unagran aventura que li havia impedit recollir i presentar-se amb tothom.Però aquell dia tot va ser diferent, així, sense esperar-s'ho es va trobarla Blanca penjada al seu coll fent-li una abraçada i uns petons quanencara no havia sortit ningú. -I tu, d'on vens ara? Va fer son pare sorprès.-De classe, que no has sentit el timbre? El pare, una mica desorientat, es va acomiadar dels altres pares i maresi quan alçà el cap, es trobà la Blanca que ja enfilava el camí delConservatori i s'hagué d'afanyar a atrapar-la: - Ei,ei,ei!Blanca! A què venen tantes presses?-Que no te'n recordes? La classe de piano!- S'armà de paciència laBlanca. - Ui, clar! Corre-m'hi tots!Que la Blanca té classe de piano! -esdivertia son pare.

Amb un tres i no res, es plantaren al Conservatori. Son pare, migesbufegant encara no sé com va poder frenar-la, fer-la seure i plantifi-car-li el berenar als morros.-Escolta, tu d'aquí no et mous fins que t'ho hagis acabat tot. Altres vegades això hagués provocat un estira i arronsa d’ara no, arasí, no m'agrada, doncs t'ho menges igual... Però en aquesta ocasió la

22

l ’ o r i o l

Blanca tenia molta pressa, així que no va dir ni piu i tota diligent esmenjà l'entrepà sota la mirada incrèdula de son pare.

Encara faltava un quart d'hora per a la classe, però la Blanca ja nopodia aguantar més i pujà al Saló d'actes. Quan ja estava a puntd'entrar girà cua i marxà corrents. Sort que hi havia pensat! Compodia tocar amb aquelles mans totes plenes d'oli! D'una revolada esrentà les mans i ara sí, entrà al Saló.

La professora encara estava per arribar. Es mirà la sala: tan plenaque estava als concerts i ara amb aquella buidor... Caminà a poc a pocentre les cadires del públic, ho feu gairebé de puntetes, com si no volguésdestorbar el piano. Pujà a l'escenari, s'apropà al piano i quan el tin-gué al davant resseguí amb la mà tot el seu contorn, acariciant-lo.Arribà a la tapa i tancà els ulls tot suplicant que no estigués tancadaamb clau. El cor li anava a cent. Intentà pujar-la i sí, estava oberta!Es col·locà a mida la banqueta, s'assegué i observà les tecles. Eren com

tots els pianos, però ella sabia que aquestes et podien traslladar a mónsque difícilment ho podien fer les de casa. Respirà fondo, pensà amb la primera peça de les escenes de nens, l'o-pus15 de Schumann, que tant s'havia estudiat aquella setmana icomençà a tocar.Els dits es movien com a casa però aquells sons no semblaven els matei-xos. Sentia que podia moldejar-los al seu gust. Com quan cuinava samare, combinant ingredients i afegint tocs màgics que no apareixien acap recepta. I què bo que li quedava!Semblava com si el piano l'ajudés a aconseguir el que volia. Quanacabà la peça, tornà a començar-la i descobrí que amb el pedal millo-

23

escola i conservatori de música de tortosa

rava molt més. Seguí i seguí, i cada vegada que la repetia trobava méscoses en què fixar-se. Pensava en els passejos pel parc que feia tots els dis-sabtes on sempre descobria una planta nova, un insecte estrany, unapedra curiosa... Cada vegada el viatge per aquella peça es feia més inte-ressant. Apareixien detalls que no els havia escoltat mai abans, i miraque l'havia tocat vegades! La darrera vegada que la tocà quedà impressionada de com haviasonat. I ho havia fet ella!De sobte, s’obrí la porta i aparegué son pare corrents del fons de la sala. - Blanca, uf, per fi et trobo! Quin fart de patir!- Pare? Què hi fas aquí? Que no veus que tinc classe de piano?- Classe? Però que no t'ho han dit? La professora està malalta! hi hallenguatge, què no hi has anat? No em diràs que has estat tota la tardaaquí? Au anem anem, que ja és l'hora de sopar...-Sopar?-La Blanca no s'ho acabava de creure, però si tot just sem-blava que acabés d'arribar. Ella encara volia fer classe de piano!

Apenada, mentre tancava suaument la tapa del piano, li xiuxiuejàque desitjava que molt aviat es tornessin a veure i li agraí la tarda tanmeravellosa que li havia fet passar. Agafà la mà de son pare i se n'a-naren.Al darrer instant de creuar la porta, encara es volgué girà i li feuadéu amb la mà i...No podia ser! com li podia explicar a son pare?N'estava segura! El piano li havia fet l'ullet!

24

racó dels passatemps

per Ricardo Forner

l ’ o r i o l

VALORS MUSICALS

SOPA DE LLETRES

Per als alumnes de l’Escola

Completa els espais enblanc de manera quesumant en horitzontal i verti-cal, s'obtinguin els resultatsdels quadres més foscos

Busca el següents ter-mes: sonata, concert,metrònom, simbomba,arpegi, picarol.

25

escola i conservatori de música de tortosa

L_ pr_ct_c_ c_nst_nt i a d_ ar_ _mbl'_nstr_m_nt és f_n_m_nt_l p_r al'_pr_n_nt_tg_!... S_gues ll_st !...

SIDOKUS.COM

Per als alumnes del conservatori

Instruccions: Perresoldre'l cal posaren cada casellauna nota musical, ien cada zona deset requadres (deli-mitat en el quadreper les vores mésgruixudes) les setnotes musicals.

Si el conclous,apareixen les notesdels primers com-passos de "StarWars" (J.Williams)

Emplena els llocs buits amb vocals i obtindràs una bona frase

LA FRASE CÈL·LEBRE

26

racó del coneguem a ...

per Clara Llop

l ’ o r i o l

PLATS PREFERITSEls fondos i de colors...ha, ha, ha, no, en serio, notinc preferències. M'agrada tot si està ben cuinat.

AFECCIONSLa principal ja fa temps que no la puc disfrutar: elbillar. Ara l'he canviat per la pesca. Li segueixen deben a prop el bàsquet, el tenis i la natació. Sónesports que practico amb regularitat. Passem molteshores drets o asseguts i tocant en posicions forçadesi va bé tonificar els músculs. Últimament alguns alum-nes m'han passat uns videojocs.

LLIBRES QUE T'AGRADINPrincipalment de poesia. M'agrada la possibilitat de gaudir d'un món de sensacions tan ampli, amb tanpoques paraules. Si he de triar època trio el segle XIX: Baudelaire, Lord Byron, Keats o espanyols de la post-guerra com José Hierro i Juan Perucho. Però clar, també estan W.B Yeats, Cavafis o Pierre de Ronsard al segleXVI amb els seus sonetos para Helena. Hi ha tant per triar! . Si he d'escollir prosa em quedo amb el romanticis-me de G. García Márquez i l'humor de Eduardo Mendoza. També he de dir que sempre m'han caigut a lesmans els llibres que en aquell moment necessitava llegir. Causalitat? Us recomano: El hombre en busca de sen-tido de Víktor Frankl i El libro de los cambios de I Ching. Llibre escrit cap al 1200 a.C. És màgic.

MÚSICA QUE ESCOLTESPrimer J. Sabina i després la resta. Per defecte professionalmolta trompeta ja sigue clàssica, jazz, quintets de metall...Música clàssica, preferiblement Mahler, Bruckner, Litz... i l'ò-pera tota. Tot i així mai m'he centrat en un estil de música enconcret. Estar en contacte, en una etapa de la meva vida,amb alumnes de l’ESO em va obrir molt el ventall de possibi-litats sonores. La música new age de Kitaro i Himekami tambéem va captivar des de bon principi.

PER QUÈ LA MÚSICAPer la trompeta. Diuen els de casa que cada vegada quesentia una cançó els dia: heu escoltat la trompeta? No sé, acasa sempre ens ha agradat la música. El meu germà tocael clarinet, la meva mare amb 59 anys va aprendre a tocarl'oboè i el meu avi tocava el bombardí. Fins i tot ho va arribara fer en la rondalla del Canalero. Ara recordo que la prime-ra actuació que vaig fer en aquest Conservatori, com a pro-fessor, va ser tocant el bombardí en la rondalla. Una altracausalitat...?

LLOC DE VACANCESÉs un secret...i sense mòbil.

Joan Carles Fabra i Gilabert(Carlos)

Lloc i data de naixement:Tortosa, últim dia de col·legi de 1973

Lloc de residència:De moment Salou, tot i que si li pregunteu a lameva mare us dirà que a la carretera

27

escola i conservatori de música de tortosa

racó de les noves tecnologies

per Xavier Llorach

Les Ones-Martenot, van ser inventades el 1928 pelfrancès Maurice Martenot, era força semblant alTheremin, ja que utilitzava els mateixos circuits bàsicsper generar el so i podia produir sons semblants. Percontra, la seva estranya aparença barroca (unaespècie de clavicordi enganxat a tres armaris) con-tradeia el fet de que tocar-lo resultés molt fàcil. A mésdel teclat 'estil piano', l'Ondes-Martenot comptavaigualment amb un controlador de cinta que serviaper imitar la forma de tocar el Theremin. Això últim lipermetia obtenir al mateix temps melodies precises iglissandos amb canvis de to. Els tres armaris eren unaltaveu, un ressonador de cordes -similar al cos d'unaguitarra acústica- i un ressonador tipus gong. Cada

una de les unitats imprimia un timbre característic also, que també podia modificar-se amb els controlsincorporats al teclat. En definitiva, l'Ondes-Martenotva ser un instrument molt més versàtil que el Theremin,la limitació del qual s'establia en que només oferia unúnic so.

Mentre que el Theremin s'escolta en especial prepon-derància en les composicions de música pop i enbandes sonores, l'Ondes-Martenot segueix estan con-ceptuat com un instrument orquestral. Ho demostrenels treballs d'Edgar Varèse i Oliver Messiaen.Virtualment disposem del VSTi Mysterion que imita unTheremin.

5a DEL REPÀS PER LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA ELECTRÒNICA

Mans a l’obra

El primer gravador de cinta va ser el Magnetophone,que va aparèixer a Alemanya el 1935. La seva impor-tància en el desenvolupament de la música electrò-nica no resideix solament en la seva superior qualitatde so respecte al cilindre de cera i al vinil, sinó tambéen que podia reproduir-se cap endavant i endarrerea velocitats distintes de la utilitzada durant la grava-ció.

A més, amb un parell de tisores i una cinta adhesivaqualsevol, aquest aparell oferia l'opció de retallar elsenregistraments en fragments i tornar-los a unir commés complaïes a l'usuari (intenta fer això amb un vinil),va resultar ser molt útil des del punt de vista creatiu.Molts compositors contemporanis de l’avant gardeutilitzaren les tècniques de cinta en els seus treballs,en peces notables com It's Gonna Rain d'Steve Reich,Sounds Of Venice de John Cage, Omaggio A Joycede Luciano Berlo i Symphonie Pour Un Homme Seul dePierre Henry. Aquest corrent musical es va donar aconèixer com a musique concrètre, arrel del Groupede Research de Musique Concrète encapçalat per

Henry als estudis electrònics de la RTF als inicis delsanys 50. L'impacte de l'experimentació va ser dramà-tic des del punt de vista artístic, la qual cosa va impul-sar als afectats a redefinir el concepte bàsic de"música". Abans de la manipulació de les cintes, eraimpossible organitzar el "soroll" en estructures musicalsamb ritme i harmonia però, amb les noves i revolu-cionàries possibilitats, es va plantejar la primordialqüestió de redefinir les barreres entre els límits demúsica i soroll vulgar.

Alguns compositors, com l'americà John Cage i l'ale-many Kart Heinz Stockhausen, varen arribar a la con-clusió que tots els sons (o la seva absència) es podienconsiderar com música (o que al menys tenien certvalor musical). Aquesta filosofia amplià la nostraforma d’entendre la música 30 anys abans del sam-pler, un instrument que simplifica tots aquests proces-sos i que a més permet crear música amb qualsevolso.

Bé, fins aquí el cinquè tast. Fins la propera

Atracció magnètica

l’o

rio

l, a

rtic

les

i se

ccio

ns

feb

rer

20

09

imatges per al record

Audicions juny 2001. Els alumnes del 2001ja estan llicenciats al 2008