ACTUALITZACIÓ PROJECTE DIRECCIÓ 18-22 · projecte de direcció inicial. S’ha plantejat amb la...
31
1
Transcript of ACTUALITZACIÓ PROJECTE DIRECCIÓ 18-22 · projecte de direcció inicial. S’ha plantejat amb la...
1
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ........................................ 2
2. PROPOSTA EQUIP DIRECTIU ......................... 3
3. REVISIÓ PLA ESTRATÈGIC 2014 – 2018.............. 4-12
4. OBJECTIUS PER A LA INNOVACIÓ ....................13-14
5. PRINCIPIS PEDAGÒGICS ...............................14-18
6. MÈTODES PEDAGÒGICS ................................18-27
7. PLA ESTRATÈGIC 2018 – 2022 ....................... 27-30
3
1. INTRODUCCIÓ.
D’acord amb la Resolució del Conseller d’Educació, Cultura i Universitats de dia 7 de
desembre de 2017 per la qual s’estableixen el procediment per avaluar la tasca
desenvolupada pels directors de centres docents públics no universitaris que finalitzen el
període d’exercici del càrrec el 30 de juny de 2018 i el procediment per optar a continuar
en el càrrec per un nou període i l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 18 de febrer
de 2010, presentam la valoració relativa a la consecució dels objectius plantejats en el
projecte del període 2014-2018, així com la proposta de millora i nous objectius per al
període següent 2018-2022.
Aquest document s’ha elaborat amb la col·laboració dels representants de tota la
comunitat educativa (professorat, representants del Consell Escolar, junta directiva de
l’APIMA) als quals hem passat una enquesta on se’ls sol·licitava la valoració de la tasca
directiva exercida durant aquests 4 cursos a nivell d’acollida de membres de la comunitat
educativa, a nivell pedagògic i organitzatiu. De la mateixa manera també hem ofert la
possibilitat de que aportassin suggeriments i propostes de cara a plantejar els nous
objectius per al període que anam a començar. Hem reflectit les idees aportades en els
objectius plantejats per al nou període de projecte de direcció.
La nostra proposta pretén ser una eina de continuïtat de la feina començada amb el
projecte de direcció inicial. S’ha plantejat amb la intenció d’aportar al centre estabilitat,
i pensant en el benefici i l’evolució positiva i engrescadora que s’ha aconseguit durant
aquest darrer període. Si tot això ha estat possible és gràcies a la participació de totes i
cada una de les persones que formen la nostra comunitat educativa.
4
2. PROPOSTA EQUIP DIRECTIU.
CAP D’ESTUDIS: Sara Borràs Camarasa. DNI 73.558.896 C. Ha exercit durant els darrers
nou cursos aquest càrrec amb gran dedicació i eficiència. És definitiva al centre dels del
curs 1999-2000. És mestra especialista de Pedagogia Terapèutica i llicenciada en Filosofia i
Ciències de l’Educació. Ha exercit de mestra PT i de tutora de primària al nostre centre.
SECRETÀRIA: Eva M. Martínez Vidal. DNI: 43.127.819 J. Ha exercit el càrrec de secretària
durant els darrers nou cursos demostrant el seu talant organitzatiu i ha duit a terme les
seves tasques amb gran diligència. És definitiva al centre des del curs 2009-2010. És
mestra especialista d’educació infantil. Ha exercit de mestra tutora d’infantil i de suport
del cicle.
Com es pot comprovar aquesta proposta d’equip directiu aposta per la continuïtat de les
persones que el formam. Hem treballant durant tots aquests cursos de manera coordinada
formant un vertader equip de feina i així ens agradaria continuar.
5
3. REVISIÓ PLA ESTRATÈGIC 2014 / 2018.
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIUS DE QUALITAT INDICADORS VALOR
ESPERAT VALORACIÓ
Pedagògica i
didàctica
1. Formar l’alumnat per
afavorir un aprenentatge
integral i funcional.
1.1 Dur endavant el seminari d’aprenentatge cooperatiu (curs 14-15; curs 15-16).
% de mestres que participen al seminari. 90% 100%
1.2 Dur a terme projectes interdisciplinaris a les aules. (curs 14-15)
% de grups que han realitzat un projecte 75% 90,6%
1.3 Implementar l’àrea de projectes a tots els grups d’infantil i primària (curs 15-16).
% de grups que han implementat l’àrea de projectes
80% 100%
1.4 Donar continuïtat a les línies metodològiques del centre (curs 14-15).
Que es realitza una sessió de formació sobre les línies metodològiques als mestres nouvinguts.
1
La sessió de formació als mestres nouvinguts sobre les línies metodològiques del nostre centre, es va dur a terme el 3/9/14. També hi varen assistir mestres incorporats el curs passat i una mestra que s’incorporava després d’una baixa de maternitat. Cal comentar que la mestra AL es va incorporar més tard al seu lloc de feina i no va poder assistir a la reunió. Se li ha facilitat la informació i la ubicació dels diferents documents que componen la línia metodològica del centre.
1.5 Realitzar diferents activitats curriculars i complementàries relacionades amb el lema del curs (curs 14-15; curs 15-16)
% de grups que realitzen diferents activitats sobre cinema.
85% 100%
1.6 Diversificar l’avaluació amb la implementació de les eines d’avaluació competencial (curs 15-16); (curs 16/17); (17/18).
% de mestres que utilitzen les eines d’avaluació competen-cial.
90% 100%
% de mestres que utilitzen els registres d’avaluació dels espais i tallers.
75% 100% (Primer trimestre 17/18)
6
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIUS DE QUALITAT INDICADORS VALOR
ESPERAT VALORACIÓ
Pedagògica i
didàctica
1. Formar l’alumnat per
afavorir un aprenentatge
integral i funcional.
1.7 Aconseguir que la inclusió sigui l’eix vertebrador de la línia pedagògica del centre (curs 16/17).
Que se creen i posen en funcionament els ambients d’infantil
Sí
Els ambients d’Educació Infantil es varen muntar durant l’estiu de 2016 i es posaren en funcionament el setembre de 2016. La valoració de l’equip d’infantil és molt positiva. S’han proposat millorar l’organització i l’espai dels ambients de Ritme i So i Joc i Moviment.
1.8 Incloure en el projecte educatiu del centre estratègies metodològiques que permetin oferir als infants (curs 16/17): - Autonomia organitzativa - Co-responsabilitat en el seu propi procés d’aprenentatge (presa de decisions). - Participació activa en la construcció d’aprenentatges.
Que se creen i posen en funcionament els espais al cicle inicial de primària
Sí
Durant el curs 16/17 es va fer la planificació dels espais, per tal de poder fer una previsió del mobiliari, material didàctic i demés que s’havia de comprar. Els espais de cicle inicial de primària es varen muntar durant l’estiu de 2017 i es posaren en funcionament el setembre de 2017. En la valoració realitzada del primer trimestre, ja s’han introduïts alguns canvis respecte de la circulació i organització.
1.9 Planificar situacions que donin resposta a les necessitats individuals dels infants (interessos, capacitats, ritmes d’aprenentatge ...) (curs 16/17).
Que s’elaboren rúbriques d’avaluació per l’assoliment dels objectius de cada ambient a infantil
4 Aquest primer trimestre del curs 17/18 encara no s’ha iniciat l’elaboració de les rúbriques.
1.10 Reestructurar l’organització del centre per afavorir la implementació de les noves metodologies actives (curs 16/17); (17/18).
Que els mestres segueixen el pla de generalització d’a. cooperatiu
75% 91,4%
Modificar la distribució horària en sessions de la mateixa durada
Sí
Es va modificar la durada de les sessions, per tal que totes tenguessin la mateixa, 54 minuts. La valoració és positiva, aquest primer trimestre del curs 17/18.
1.11 Consolidar l’àrea de projectes a tots els grups d’infantil i primària (curs 16/17); (17/18).
Grau de satisfacció dels tutors/es amb els projectes realitzats
>3,5 4,2
Que els mestres realitzen els projectes seguint el model de sistematit-zació.
70%
El primer trimestre del curs 17/18 el 60% dels mestres tutores han emprat el model de sistematització. A infantil, cap grup l’ha emprat, s’hauria de valorar l’adequació del model per aquest cicle. A primària l’han utilitzat el 85,8%.
7
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIUS DE QUALITAT INDICADORS VALOR
ESPERAT VALORACIÓ
Pedagògica i
didàctica
2. Millorar els resultats
acadèmics. 2.1 Establir unes línies de coordinació metodològica eficaces. (curs 14-15; curs 15-16).
Que es duen a terme reunions inter-etapa (infantil-primària)
3
Es varen realitzar quatre reunions i es varen tractar acords sobre matemàtiques i de llengües que varen partir de l’anàlisi dels resultats en expressió i comprensió oral, els acords es varen incorporar al Pla Lector i Escriptor del centre.
Que s’elabora un document amb el recull dels acords de coordinació amb l’IES.
1 S’ha elaborat un document base que encara s’ha de completar.
Incloure els acords intercicles de llengües en el Pla lector i escriptor del centre.
Sí Es varen incloure els acords al Pla lector i escriptor del centre.
Incloure els acords intercicles de matemàtiques en el document de línia metodològica.
Sí No es va fer aquesta actualització i encara està pendent, ja que s’hi ha d’incorporar tots els canvis a nivell metodològic que s’han implementat al centre.
2.2 Dur a terme metodologies que vinculin l'aprenentatge de l'anglès a situacions de la vida quotidiana (curs 16/17); (curs 17/18).
Grau de satisfacció de les mestres d’anglès amb les sessions dedicades a la competència oral.
>3,5 3,5
8
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIUS DE QUALITAT INDICADORS VALOR
ESPERAT VALORACIÓ
Pedagògica i
didàctica
3. Fiançar l’ús de les
noves tecnologies.
3.1 Iniciar la sistematització de la seqüència didàctica d’ús de les TIC. (curs 14-15)
% de grups que han duit a terme la seqüència didàctica d’ús de les TIC.
50% 50 %
3.2 Instal·lar aplicacions educatives a les tabletes (curs 15-16); (curs 16/17) .
Que s’instal·len mínim de 5 aplicacions adequades per cada cicle.
5 apps
per
cicle
L’objectiu no s’ha acomplert. Ens ha estat impossible poder dedicar temps a aquesta tasca. A més cada mestre/a s’ha encarregat de cercar les aplicacions que necessitava i el coordinador TIC els ha instal·lades a les tabletes. Vàrem considerar que no calia seguir controlant aquest indicador, ja que s’instal·len aplicacions noves quan és necessari, i a petició del professorat.
9
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIUS DE QUALITAT INDICADORS VALOR
ESPERAT VALORACIÓ
Pedagògica i
didàctica
4. Potenciar l’educació
emocional mitjançant
l’acció tutorial.
4.1 Iniciar la revisió del PAT del centre per incloure-hi una programació específica de l’acció tutorial. (curs 14-15)
Que s’elabora un document amb la definició del que entenem per acció tutorial.
1
El document sobre acció tutorial es va dur a Consell Escolar per a la seva aprovació en data de 29 d’abril de 2015. Va ser aprovat per unanimitat, però mancava la seva incorporació al PAT i la posterior aprovació en claustre i consell escolar.
4.2 Incloure al PAT el document d’acció tutorial elaborat el curs 14/15 (curs 15-16).
La inclusió del document al PAT. Sí
El document ja s’ha inclòs al PAT i s’ha duit la revisió del mateix al claustre per a la seva aprovació (PAT aprovat en data de 25/11/15)
4.3 Millorar les competències personals dels docents (curs 16/17); (curs 17/18).
Que augmenta la competència personal dels docents.
2 punts
El curs 16/17 ens va sortir una mitjana d’1,5 punts d’augment. Però només el 74% del professorat havia contestat l’enquesta. A l’inici del curs 17/18 vàrem tornar a parlar en claustre d’aquest tema i vàrem acordar entre tots els ítems que consideràvem importants valorar. Es va acordar també, que el seguiment es faria cada vegada que hi hagués formació i així, no es faria només un cop al mes sinó vàries vegades.
4.4 Millorar el clima d'aula i les habilitats emocionals, i socials dels alumnes (curs 16/17).
Que els tutors programen i duen terme les sessions de tutoria i les assemblees amb la perspectiva holística.
70% 100% 4.5 Generar expectatives positives en els alumnes (curs 16/17). Que s’incorporen
estratègies i dinàmiques de mindfullness.
70% 90%
(Primer trimestre 17/18)
4.6 Crear un ambient per a desenvolupar al màxim el talents i potencialitats de tot l’alumnat (curs 16/17); (curs 17/18).
10
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU
ESTRATÈGIC
OBJECTIUS DE QUALITAT
INDICADORS
VALOR
ESPERAT
VALORACIÓ
Participació
Comunitat
Educativa
1. Fomentar una
organització de centre
que propiciï la
participació de tota la
comunitat educativa en
un clima acollidor,
respectuós i receptiu.
1.1 Elaborar un pla d’actuació del Consell de Delegats. (curs 14-15); (curs 15-16)
Que s’elabora el pla d’actuació.
Sí
El curs 14-15 no se va aconseguir elaborar el pla, però si el curs següent, els delegats/des varen dur al Consell de delegats de dia 22 de gener les aportacions de la seva classe. Les aportacions es van afegir al Pla d’actuació inicial.
1.2 Fomentar la participació de les famílies en les eleccions de representants del Consell Escolar. (curs 14-15)
Que augmenta la participació en les eleccions al Consell Escolar.
Sí
S’ha seguit el calendari remès per la Conselleria amb el procés d’elecció de representants de pares/mares i mestres al Consell Escolar. S’han fet accions de difusió: circulars informatives individuals, cartells amb el calendari del procés, amb la informació del què és un Consell Escolar, a la pàgina web,...
1.3 Establir un calendari de reunions per incorporar la nova junta de l’APIMA a la dinàmica del centre (curs 15-16).
Que s’elabora i es du a terme el calendari de reunions
Sí S’han celebrat les reunions previstes i algunes d’extra per coordinar l’organització al centre.
1.4 Organitzar, junt amb l’APIMA, la posada en funcionament dels representants de famílies de cada aula (curs 16/17); (curs 17/18).
% de grups que tenen representants de famílies.
60% 81,8% (curs 16/17)
100% (curs 17/18)
1.5 Potenciar la participació del centre en el Consell de la Infància de Binissalem (curs 17/18).
Nombre d’actuacions realitzades.
3
Vàrem donar a conèixer a les famílies i a l’alumnat què és el Consell de la Infància. S’ha seguit el programa d’elecció de representants de cada centre. Les tutores han recollit les primeres aportacions de l’alumnat al primer Consell de la Infància que es va celebrar.
11
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU
ESTRATÈGIC
OBJECTIUS DE QUALITAT
INDICADORS
VALOR
ESPERAT
VALORACIÓ
Infraestruc-
tures
1. Millorar les
infraestructures del
centre.
1.1 Aconseguir la instal·lació del nou sistema contraincendis del centre. (curs 14-15).
Que es realitza l’obra del sistema contraincendis.
Sí Durant el segon trimestre es varen dur a terme les obres i es varen finalitzar. Ja comptam amb una nova instal·lació de sistema contraincendis al centre (març 2015).
1.2 Revisar els inodors del centre. (curs 14-15; 15-16)
Que s’ instal·len totes les tapes dels inodors dels banys de primària que manquen.
Sí Vàrem aconseguir que les canviessin el curs 15-16.
Que s’estudia la possibilitat de canviar els inodors dels banys d’infantil.
Sí Els inodors de les aules de 4 i 5 anys d’infantil, es varen canviar el curs 16-17.
1.3 Instal·lar bevedors nous al pati d’infantil, adaptats a l’edat dels infants (curs 15-16; curs 16-17) .
Que s’instal·la el nou bevedor. Sí
Després de sol·licitar-ho durant dos cursos, l’Ajuntament va instal·lar un bevedor nou durant l’estiu del 2017.
1.4 Aconseguir les intervencions necessàries per condicionar el pavelló cobert del pati de primària per poder donar-li funcionalitat (curs 15-16); (curs 16/17).
Que es fan les intervencions oportunes.
Sí Les deficiències varen ser solventades, to i que de manera poc eficaç. Seguim tenint molts de problemes, derivats d’un tancament del pavelló realitzat d’una manera poc adequada.
1.5 Millorar la il·luminació natural de les aules de primària (curs 16/17).
Cercar una alternativa efectiva per la substitució o adequació de les persianes.
Sí
Després de les instàncies presentades a l’Ajuntament al respecte, l’Ajuntament va sol·licitat a una empresa que faci un pressupost de la substitució o reparació de les persianes. El pressupost era molt elevat i no s’ha fet cap altra intervenció.
1.6 Eliminar barreres arquitectòniques, facilitant l’accés al segon pis de l’edifici de primària (curs 16/17).
Que s’inicia el procés per aconseguir millorar l’accés.
Sí
Després de vàries instàncies i reunions amb els DG de Planificació i d’Innovació, encara no s’ha aconseguit la intervenció, però la Conselleria l’ha inclosa en la seva previsió per al 2019. No se’ns ha comunicat oficialment.
1.7 Aconseguir la instal·lació d’un bany al pati infantil (curs 17/18).
Que s’inicia el procés per aconseguir la instal·lació del bany.
Sí El centre va enviar a Conselleria la sol·licitud per escrit. Encara no hem rebut resposta.
1.8 Pavimentar de nou el pati de primària amb formigó (curs 17/18) .
Que es pavimenta el pati de primària Sí Encara no s’ha fet cap intervenció.
12
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU
ESTRATÈGIC
OBJECTIUS DE QUALITAT
INDICADORS
VALOR
ESPERAT
VALORACIÓ
Organització
1. Optimitzar el
funcionament de les
comissions.
1.1 Posar en funcionament la comissió d’anglès. (curs 14-15)
Que s’ha creat la comissió d’anglès
Sí La comissió d’anglès va quedar constituïda
en data de 17/9/14
1.2 Sistematitzar el traspàs d’informació de la tasca de cada comissió. (curs 14-15)
Que trimestralment es fa el traspàs d’informació en un claustre.
3 Es va fer el traspàs d’informació en el
segon i tercer trimestre del curs.
1.3 Iniciar la revisió del PEC (curs 15-16).
Que s’organitza un calendari de revisió del PEC.
Sí
La revisió de tots els apartats es va
finalitzar. Es va tractar en cicle, CCP i
aprovar en Claustre i Consell Escolar la
revisió del PEC del centre amb data de 20
de gener de 2016.
3. Millorar l’entrada i
sortida del centre.
1.4 Establir un sistema d’entrada relaxada dels alumnes d’infantil i primària (curs 16/17).
Grau de satisfacció dels mestres.
> 4 4,5
Grau de satisfacció de l’alumnat. 3,8 Grau de satisfacció de les famílies. 4,3
1.5 Cercar estratègies per millorar la circulació de l’alumnat de primària durant l’entrada, sortida i els canvis d’aula (curs 17/18).
Grau de satisfacció dels mestres.
> 4 3,25
(Primer trimestre 17/18) Grau de satisfacció de l’alumnat.
Només es valorarà en l’enquesta de final de curs, encara no tenim dades.
1.6 Organitzar els desplaçaments durant les sessions d’espais d’aprenentatge del cicle inicial (curs 17/18).
Grau de satisfacció dels mestres.
> 4 3,5
(Primer trimestre 17/18) Grau de satisfacció de l’alumnat.
Només es valorarà en l’enquesta de final de curs, encara no tenim dades.
13
4. OBJECTIUS PER A LA INNOVACIÓ.
- Crear un entorn i un clima enriquidor, afavoridor d’aprenentatges. Cada moment i
cada espai del centre s’ha de convertir en un agent educador.
- Formar l’alumnat en competències. Cal anar més enllà de l’acumulació d’informació i
apostar per oferir l’aprenentatge d’estratègies competencials que es puguin
generalitzar en qualsevol moment i en qualsevol situació de la seva vida.
- Millorar la qualitat de tot allò que oferim al nostre alumnat. Qualitat entesa com a
l’oferiment de propostes, d’espais, de mètodes pedagògics, d’estratègies
organitzatives, etc. que ens permetin oferir el millor que podem dins el nostre context
i amb els recursos amb els què comptam.
- Adaptar el procés d’ensenyament-aprenentatge a la realitat. Un món en constant
canvi i evolució ens envolta. Consideram que cal oferir al nostre alumnat estratègies i
prou visió crítica per entendre aquesta realitat “líquida” i aprendre a cercar
alternatives, elegir opcions, crear-se la seva pròpia opinió,... en definitiva
desenvolupar-se en el món amb un bagatge important de recursos.
- Cobrir les necessitats autèntiques. Aquelles necessitats autèntiques formulades per
l’Escola Activa, que van més enllà dels objectius purament curriculars i que tenen en
compte la realitat psicoevolutiva del nostre alumnat:
� Necessitat de protecció i seguretat
� Necessitat d’autonomia i exploració
� Necessitat de moviment i joc espontani
� Necessitat de pertinença i d’establir vincles
� Necessitat de ser reconegut com a legítim altre i poder construir un
autoconcepte positiu
� Necessitat d’autorealització
� Necessitat d’ambients que facilitin l’autorealització.
- Transformar l’educació que oferim, per tal d’apropar-nos tant com sigui possible a
un model que compleix tots els objectius anteriors. Aquesta transformació no és una
ruptura total amb allò que s’estava fent i funcionava sinó, més bé al contrari,
consisteix en posar en valor els mètodes i propostes pedagògiques que donen bon
resultat i integrar-los dins el nou sistema de funcionament. Aquesta integració,
14
pretenem que es doni encara més significativitat als aprenentatges que oferim al
nostre alumnat.
- Reflexionar constantment sobre allò que estam oferint al nostre alumnat, sobre
l’acompanyament que en feim els mestres, també a partir dels resultats obtinguts...
cal fer-nos-en conscients i cercar, si cal, propostes de millora.
5. PRINCIPIS PEDAGÒGICS.
Els objectius plantejats requereixen uns mètodes pedagògics que permetin desenvolupar-los.
Aquests mètodes han de seguir uns principis i han de tenir unes característiques que definim
de la següent manera:
1. Inclusió. Tractam la inclusió basada en els tres principis de PRESÈNCIA, PARTICIPACIÓ I
PROGRÉS. Per tal de treballar de manera inclusiva, cal oferir:
� Ambient relaxat: convivència, límits, respecte...
� Tasques assequibles: currículum i materials diversificats, atenció a la diversitat,
progrés ...
� Voluntat o motivació personal: funcionalitat, interès, interacció, participació, lligam
emocional...
� Equilibri emocional: autoimatge positiva, presència, creació de vincles,...
2. Foment de l’autonomia. Els ambients i els espais d’aprenentatge ofereixen al nostre
alumnat la possibilitat de treballar de forma autònoma, afavorint el seu autoaprenentatge.
Aquests moments de lliure elecció de la proposta a fer, l’autoregulació per fer-la de manera
autònoma, acabar-la fent les modificacions necessàries fins que surt bé i valorar com els ha
anat, permet a l’alumnat treballar de manera significativa i contextualitzada la competència
d’aprendre a aprendre i d’iniciativa i esperit emprenedor.
3. Tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat. Una de les grans
aportacions d’Ausubel va ser el concepte de l’aprenentatge significatiu, ja ens parlà a
15
mitjans del s. XX sobre la importància de tenir en compte allò que ja saben per tal d’establir
una connexió amb allò que aprenen de nou. AUSUBEL resumeix aquest fet en l’epígraf de la
seva obra de la següent manera: “Si hagués de reduir tota la psicologia educativa en un sol
principi, enunciaria aquest: El factor més important que influeix en l’aprenentatge és el que
l’alumne ja sap. Esbrini’s això i ensenyi’s conseqüentment”.
4. Promoure l’acció i la participació activa de l’alumnat. Diversos estudis sobre
la taxa de retenció d’informació, entre els quals trobam el de National Training Laboratories
Institute (Maine, USA), ens confirmen quin tipus d’activitats i propostes de feina acosten
l’alumnat al grau màxim de retenció de la informació amb la qual treballen.
5. Presentar propostes motivadores. A dia d’avui és complicat motivar els infants
envers les activitats proposades a l’escola. La influència i la velocitat de vertigen de la seva
vida fora de l’escola ens obliga a cercar altres maneres de captar la seva atenció i engrescar-
los així en les propostes que els oferim. La motivació de l’alumnat té molt a veure en com en
senten o les emocions que desperten les propostes que els oferim, així doncs, com diuen els
estudis neurocientífics sense emoció no hi ha aprenentatge significatiu i durador.
16
6. Tenir en compte les intel·ligències múltiples.
Howard Gardner va formular la seva teoria sobre les Intel·ligències múltiples i les va definir
de la següent manera:
Pestalozzi ja plantejà al segle XIX la necessitat d'un desenvolupament harmònic: físic, social,
afectiu i intel·lectual. La Pedagogia de PESTALOZZI és una de les més importants quan es
refereix a una educació que va tenir com a objectiu incloure noves aportacions a l'educació
infantil, respectant el desenvolupament de l’infant per aconseguir una educació integral on
un dels factors importants és el joc, ja que mitjançant l'exploració i l'observació l’infant
aprèn d'una manera més significativa.
7. Treballar les competències.
17
8. Tipus d’agrupaments diferents. El centre treballa des de fa diversos cursos seguint
el programa Cooperar per aprendre i Aprendre a cooperar (CA/AC) de la Universitat de Vic. A
més cal oferir altres tipus d’agrupaments esporàdics dins el mateix grup, així com
agrupaments entre alumnat de diferents nivells que afavoreixin l’aprenentatge entre iguals.
9. Flexibilitat en l’organització de l’espai i del temps. Pretenem oferir diferents
possibilitats d’aprofitament de l’espai, com eina educativa essencial. Aquesta flexibilització
es plasma en l’organització dels ambients a Educació Infantil i dels Espais d’Aprenentatge a
Educació Primària. De la mateixa manera consideram enriquidora la flexibilització del temps,
tot intentant treballar les diferents àrees del currículum de forma globalitzada, aprofitant
activitats interdisciplinàries com el treball per projectes.
10. Utilització de les TAC. Entenem que les TIC (Tecnologies de la informació i la
comunicació) són un recurs més que han de ser utilitzades per tal de convertir-se en
vertaderes TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement). A cada aula d’infantil i
primària, així com, als espais de primària hi ha una PDI, que s’usa de manera habitual en les
activitats quotidianes que duim a terme.
També utilitzam els microportàtils aportats per la Conselleria i les 25 tabletes que va adquirir
el centre el curs 14-15. Tant uns com les altres els utiltizam a partir de 1r de primària
utilitzant aplicacions concretes (presentacions digitals, elaboració de gràfics, enregistraments
de veu o de vídeo, etc.) o com a eina per a la recerca d’informació.
11. Canvi de mirada. Un aspecte essencial és també el canvi de mirada dels mestres cap
al procés d’ensenyament-aprenentatge i cap als infants.
Acompanyam el procés d’aprenentatge de manera respectuosa:
� Apostam per un aprenentatge no directiu: autoaprenentatge
� Practicam l’escolta activa
� Tenim en consideració les necessitats autèntiques
� Donam llibertat però amb normes i límits (autoregulació)
� Feim corresponsables als infants del seu propi procés
� Tenim en compte les emocions, sentiments, ...
18
� Cream un espai de convivència (assemblees, cercles restauratius)
� Observam i reflexionam
� Preparam, organitzam, gestionam, oferim, guiam... acompanyam.
Quins tipus de coneixements volem aconseguir?
� El coneixement que afecta a tots els aspectes del desenvolupament personal
(cognitiu, emocional, cultural, ètic i social).
� El coneixement que és rellevant (amb sentit per a la majoria d'alumnat).
� El coneixement que s'enriqueix amb la interculturalitat.
� El coneixement que apel·la a l'emancipació i a la recerca de la veritat.
� El coneixement que desenvolupa el pensament reflexiu i la comprensió, per
entendre una mica millor el passat, el present i el futur.
� El coneixement que requereix fer-se més preguntes que respostes.
� El coneixement que s'enriqueix amb l'experiència personal.
� El coneixement que té un forta càrrega emotiva i forma part de la subjectivitat
(aprendre no es pot imposar).
� El coneixement que mira al seu entorn per interpretar-lo i provar de transformar-lo.
� El coneixement que és públic i democràtic.
Jaume Carbonell Sebarroja (2006). Professor en sociologia de l’educació de la Universitat de
Vic.
19
6. MÈTODES PEDAGÒGICS.
Aprenentatge cooperatiu.
Durant tres cursos el claustre va realitzar un seminari de formació en aprenentatge
cooperatiu a través del CEP d’Inca i supervisat per la Universitat de Vic. El programa que
seguim és Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar (CA/AC).
Aquest programa consisteix en organitzar el grup classe en equips cooperatius que treballen
de forma conjunta, utilitzant estructures concretes, amb una finalitat comuna.
L’aprenentatge cooperatiu intervé directament en la gestió social de l’aula:
� Per una part quant a la gestió de tasques, requereix que donar a conèixer els
objectius i continguts de cada equip per tal d’establir des de l’inici els criteris
d’avaluació que regiran la tasca.
� També intervé en la gestió de l’espai de l’aula que requereix una reestructuració
per tal d’organitzar de manera física els equips de feina.
� Per altra banda la gestió de temps és fonamental. És convenient acordar amb
l’alumnat el temps que cal dedicar a cada una de les propostes per tal d’ajudar-los en
la seva autoregulació.
� Finalment, la gestió de l’agrupament de l’alumnat. Formam uns equips cooperatius
estables, però també propiciam l’organització de diferents agrupaments segons les
tasques o els objectius que volem aconseguir.
20
Desenvolupam els diferents àmbits d’intervenció cooperativa que són:
- Àmbit A: dinàmiques.
- Àmbit B: estructures.
- Àmbit C: quadern d’equip.
Segons VYGOTSKI, el desenvolupament psicològic de l'individu té el seu origen en el
desenvolupament cultural de la societat en la qual viu, no en els factors biològics.
Per VYGOTSKI l’aprenentatge es produeix sempre en dues fases:
- Nivell interpsicològic: en un context social d’interacció amb altres persones (nivell
social), realitzat per mitjà d’instruments que han anat construint culturalment (llenguatge)
- Nivell intrapsicològic: la internalització del que s’ha après amb ajuda dels altres
(nivell individual). Aquest concepte d’internalització se refereix a la reconstrucció interna del
que ha succeït primerament en l’activitat externa.
Així doncs, seguint aquest plantejament, l’oferta de l’aprenentatge cooperatiu al nostre
alumnat pretén afavorir aquesta internalització de tot allò que s’ha après amb els iguals.
21
Projectes interdisciplinaris.
Consisteixen en posar en marxa un procés d’investigació per a resoldre un dubte, pregunta,
tema, interès, per organitzar una sortida...
A través del procés d’investigació que s’engega podem treballar la selecció i gestió de la
informació; posar en funcionament diferents experiències de diferents tipus que ajuden a
desenvolupar el projecte; establir la conversa com eina essencial que serà el fil conductor de
tot el procés; elaborar conclusions que ens permetin connectar allò que ja sabíem
(coneixements previs) amb allò que hem après durant el desenvolupament del projecte.
L’avaluació forma part del procés del projecte des de l’inici i és una activitat més
d’aprenentatge. Anticipam les rúbriques d’avaluació i el propi alumnat participa en la creació
dels criteris d’avaluació específics per a cada projecte.
Hem establert un format comú, que hem anomenat Petites Grans Investigacions, que
intenta sistematitzar el procés d’investigació que s’engega amb els projectes. Aquest procés
està lligat amb la posada en marxa d’aprenentatge competencials i amb el concepte
d’avaluació formadora de Neus Sanmartí.
El procés parteix dels coneixements previs de l’alumnat respecte de la pregunta, dubte o
inquietud inicial. Seleccionam aquesta informació inicial acordant el que sabem segur, allò
que ens pensam i allò que ja descartam perquè sabem que no és cert.
22
A partir d’aquestes primeres hipòtesis elaboram una base d’orientació on recollim tot el que
hem de fer, investigar, cercar, esbrinar... per aconseguir contestar la pregunta inicial.
Aquesta base d’orientació guia les diferents propostes i experiències que hem de posar en
funcionament.
La comprovació de la realització i qualitat de la tasca desenvolupada a partir de la base
d’orientació, ens permet establir els criteris d’avaluació. Per una part els criteris de
realització i per altra els criteris de qualitat de la tasca realitzada. Aquests criteris seran la
base per a l’avaluació dels mestres, però també per a l’autoavaluació i la coavaluació del
propi alumnat.
Pensam que aquest plantejament ens permet treballar diferents àrees de coneixement de
forma interdisciplinària i a més altres dimensions com:
“L'aprenentatge és un procés actiu i creador. Aprendre és exactament el canvi que es fa
constructivament quan afrontem una situació nova”, va escriure el que és considerat com el
pare de la metodologia de projectes. Kilpatrick, com el seu mestre Dewey, mantenia que
l'educació no és un procés que serveixi de preparació per a la vida futura, sinó que és la vida
mateixa, per la qual cosa l'aprenentatge, igual que la vida, ha de sorgir en resposta a un
propòsit. L’“acte propositiu” que ocorre en un entorn social determinat era per a Kilpatrick
la unitat bàsica d'aprenentatge a l'escola. Aprenem, segons l’autor, en resposta a un projecte
determinat i en la resolució d'un problema comú.
23
Aprenem plantejant, desenvolupant i avaluant projectes. I millor si aquests projectes ens són
rellevants i responen a preguntes, problemes, situacions que ens interessen. Un projecte és
un camí d'aprenentatge des de la pregunta o el desafiament inicial fins al “producte” final.
Ambients i espais d’aprenentatge.
En la filosofia de Loris Malaguzzi els docents són els encarregats de crear un context educatiu,
és a dir, un entorn adequat per a l’aprenentatge. A partir d’aquest, els infants manipulen al
seu aire i això els permet fer descobriments. L’ambient, en aquest cas, es converteix en una
eina d’aprenentatge més. El protagonista principal és l’infant que neix amb competències,
curiositat i és un investigador nat.
Hem intentat crear ambients d’autoaprenentatge en els quals els infants són els protagonistes
del seu progrés, participant de manera activa, constructiva i creativa. Permet la lliure
circulació pels espais preparats, respectant les necessitats autèntiques.
En aquest mètode cal destacar el paper que juguen els infants:
- Són els protagonistes.
- És imprescindible la seva activitat.
- Estructuradors del joc.
- Constructors del seu propi aprenentatge:
� Aprendre a partir de l’experimentació sobre el món que ens envolta.
� Descobrir altres maneres d’arribar al coneixement.
� Aprendre a resoldre conflictes autònomament i a respectar les diferències.
� Ser protagonista, observador, experimentador, manipulador, comunicador i
constructor del propi procés d’aprenentatge: aprendre a aprendre.
� Expressar-se a través de diferents llenguatges.
� Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials, motrius i de
reconeixement i construcció de les emocions mitjançant el joc i el moviment.
24
Els nostres ambients a Educació Infantil són:
� Som artistes
� El nostre poble
� Cream amb les paraules
� Construïm junts
� Espai d’observació (passadís)
� Ritme i so
� Joc i moviment
Els nostres espais de primària són:
� El món de les paraules
� Matemàgiques
� Vivim l’art
� HortiRobines
Hem establert diferents sistemes per tal de fer un seguiment de la circulació dels infants pels
diferents ambients i espais. A Infantil el seguiment i control el duen a terme més les mestres i
en el cas de Primària el propi alumnat cada tres o quatre setmanes fa una estadística de la
seva pròpia circulació pels diferents espais d’aprenentatge i tallers.
Tallers.
Són propostes concretes i diverses dirigides al desenvolupament de determinades capacitats
dels infants. Són activitats dirigides que permeten descobrir materials, tècniques, ... per
afavorir la feina manipulativa i creativa.
Els tallers es realitzen de forma simultània als ambients d’Educació Infantil i als espais de
Primària. En el cas d’infantil s’ofereix un taller cada setmana en el qual els infants es poden
apuntar voluntàriament. En el cas de Primària, s’ofereix un taller diferent per a cada un dels
tres períodes d’espais. Així doncs, oferim un taller d’anglès, un de música i un d’educació
física, als quals l’alumnat es pot inscriure també de manera voluntària, el matí quan arriben a
l’escola.
25
Els objectius dels tallers són:
- Aprendre una tècnica o pràctica determinada
- Interactuar amb els iguals i els adults.
- Aprendre a aprofitar i utilitzar diferents materials.
- Adquirir hàbits de respecte, neteja i ordre.
Procuram que els tallers que oferim segueixin les següents fases:
1. Perceptiva-Nominativa:
Esbrinam els coneixements previs sobre el taller
Ampliam aquests coneixements amb noves possibilitats, aportacions, ...
Presentam el materials i proposam activitats i/o jocs.
2. Experimentació:
Els infants descobreixen les possibilitats del materials i estris presentats.
Investiguen, experimenten, exploren, inventen, proven... possibilitats.
El mestre/a fa propostes obertes o tancades
3. Expressió-Aplicació:
Els infants apliquen els coneixements adquirits en fases anteriors a la tasca proposada en un
principi.
Cal que els mestres permetin propostes, canvis, suggeriments, ... dels nins/es.
Els tipus de tallers que oferim són:
� Tallers de moviment (dramatització, balls, expressió corporal...)
� Tallers d’experiències / experiments (taller de llum, d’aigua, de ciència,...)
� Tallers de jocs (jocs de taula, populars...)
� Tallers de llengua (tallers de creació literària (tipologies textuals), animació a la
lectura, english workshop...)
� Tallers artístics
26
� Tallers de construcció
� Tallers de cuina...
Aprenentatge entre iguals.
Consisteix en organitzar activitats o experiències de tutorització entre iguals. Hi ha un
tutor/a, que ha d’explicar i ajudar a fer l’activitat al seu tutorat/da.
El programa que tenim en funcionament és el de llegim i escrivim en parelles (1r i 3r de
Primària). Amb aquesta tasca pretenem:
– Millorar la competència lectora, especialment la comprensió lectora, i la competència en
expressió escrita, específicament en el procés de composició de textos.
– Fomentar la capacitat de cooperació entre l’alumnat.
– Crear xarxes col·laboratives de treball i d’aprenentatge entre iguals amb el professorat dels
diferents centres que participen en el programa.
– Potenciar la implicació familiar en les tasques escolars.
27
Pràctiques restauratives.
Amb la posada en funcionament de les pràctiques restauratives pretenem oferir a l’alumnat
eines que permeten prevenir, detectar, gestionar, i resoldre situacions de conflicte o
problemes, per tal de millorar la convivència i reforçar els vincles afectius.
Pretenem la creació d’un clima enriquidor:
� Tots/es els integrants dels grups som iguals (el mestre/a també)
� Cal tenir l’oportunitat d’escoltar i de ser escoltat.
� Cal tenir la seguretat i confiança de sentir-se exposat i protegit al mateix temps.
� La responsabilitat de la gestió compartida del conflicte és de tothom
� Per tant, també el resultat obtingut és col·lectiu.
� Cal el restabliment de les connexions afectives per restaurar la bona convivència.
28
7. PLA ESTRATÈGIC 2018/ 2022.
PLA ESTRATÈGIC CENTRE:
PERÍODE 2018 / 2022
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC ACCIONS / ACTUACIONS INDICADORS PROCESSOS RESPONSABLE
Pedagògica i
didàctica
1. Oferir aprenentatges
competencials i funcionals que
possibilitin a l’alumnat
desenvolupar-se de manera
integral.
- Dur a terme projectes interdisciplinaris a les aules,
seguint el model sistematitzat.
- Finalitzar la implementació dels espais d’aprenentatge
a primària i consolidar-ne el funcionament des d’infantil
a 6è.
- Consolidar l’aprenentatge cooperatiu.
- Treballar les TAC integrades dins les diferents
propostes metodològiques.
- Proposar cada curs una línia de feina (lema) que
propiciï el treball interdisciplinari.
Grau de
satisfacció
del
professorat
en la
implementa-
ció de la línia
pedagògica
MP02
MP08
Equip
directiu
2. Millorar l’èxit de tot
l’alumnat.
- Plasmar la realitat pedagògica i metodològica del
centre en la Concreció Curricular, per assegurar les línies
comuns d’actuació i la incorporació de tot el professorat.
- Analitzar els resultats acadèmics per fer-ne un
seguiment i fer les propostes de millora necessàries.
- Continuar amb la coordinació amb l’IES de referència
(IES Binissalem).
- Incorporar a la Concreció Curricular l’avaluació com un
procés més d’aprenentatge, encaminat a implementar
una avaluació formadora i competencial.
Que milloren
els resultats
d’avaluació.
MP02 Equip
directiu
Grau de
satisfacció de
l’alumnat
amb els seus
resultats.
MP02 Equip
directiu
29
Pedagògica i
didàctica
OBJECTIU ESTRATÈGIC ACCIONS / ACTUACIONS INDICADORS PROCESSOS RESPONSABLE
3. Crear un entorn i un clima
enriquidors, afavoridors
d’aprenentatges.
- Consolidar les pràctiques restauratives i les assemblees
d’aula.
- Cobrir les necessitats autèntiques dels infants.
- Flexibilitzar l’organització de l’espai i del temps.
- Potenciar l’ús de diferents tipus d’agrupaments
(CA/AC, grups internivells, intercicles...)
- Repensar i reestructurar els espais del centre.
- Documentar els processos que es desenvolupen al
centre, com eines de reflexió col·lectiva.
Grau de
satisfacció
del
professorat i
de l’alumnat
amb el clima
d’aula.
MP02 Equip
directiu
4. Propiciar un canvi de mirada
dels docents, per tal de
transformar les pràctiques
educatives.
- Fer formació específica sobre el paper dels docents.
- Consolidar l’autoavaluació de les competències
docents.
- Establir un sistema d’observació entre iguals, entre el
professorat del centre.
- Propiciar moments (claustres pedagògics) per a la
reflexió sobre la pràctica docent.
Que
s’implementa
el sistema
d’observació
entre iguals.
MP02
PR0602
PR0603
Equip
directiu
30
Participació
Comunitat
Educativa
1. Fomentar una organització
de centre que propiciï la
participació de tota la
comunitat educativa en un
clima acollidor, respectuós i
receptiu.
- Establir tasques concretes a desenvolupar amb el
Consell de Delegats.
- Fomentar la participació de les famílies en les
dinàmiques del centre (tallers, celebracions,
reunions,...)
- Establir vies d’informació i formació a les famílies
envers la línia pedagògica i metodològica del centre.
- Participar activament en les diferents entitats
educatives del municipi (Consell Escolar Municipal,
Comissió d’Educació, Salut i Serveis Socials, Consell de la
Infància).
Que augmenti
la
participació
de la
comunitat
educativa.
PR0307
PR0603
PR0103
Equip
directiu
ÀREA CRÍTICA OBJECTIU ESTRATÈGIC ACCIONS / ACTUACIONS INDICADORS PROCESSOS RESPONSABLE
Infraestructures 1. Optimitzar les
infraestructures del centre.
- Millorar els patis (trespol, arener, zones verdes, bany
al pati d’infantil...)
- Sol·licitar a la Conselleria la modernització dels banys
de l’edifici de primària.
- Crear més espais d’aprenentatge en diferents zones
del centre (aules, passadissos, etc).
- Aconseguir la reforma de la cuina-menjador.
- Eliminar les barreres arquitectòniques del centre.
- Millorar l’accés a la il·luminació natural a les aules de
primària.
Que millorin
les
infraestruc-
tures.
MP07 Equip
directiu
31
Organització
1. Millorar l’organització dels
desplaçaments al centre
(entrades i sortides, canvis
d’aula, sortides al pati, espais,
ambients...).
- Cercar i implementar estratègies per millorar la
circulació de l’alumnat durant l’entrada, sortida i els
canvis d’aula.
- Treballar aquestes estratègies a les assemblees d’aula
i al Consell de delegats.
Que milloren
els desplaça-
ments pel
centre.
MP06
PR0603
Equip
directiu
