1

PROJECTE DE DIRECCI

IES JOAN FUSTER

Sueca (Ribera Baixa)

Xavier Tarras

Juan Armenteros

Enrique Francisco

Javier Herrera

Guadalupe Nogueroles

Llus Quiles

2016

Projecte de direcci

IES Joan Fuster de Sueca

2

NDEX

Pg. 03 Introducci

Pg. 04 A) Descripci i anlisi de les caracterstiques ms rellevants del centre.

Pg. 07 - Aspectes positius i negatius en l'organitzaci i funcionament del centre.

Pg. 10 B) Objectius bsics que es pretenen aconseguir amb lexercici de la

funci directiva.

Pg. 12 C) Lnies dactuaci i plans concrets que permeten la consecuci dels

objectius.

Pg. 12 - Estratgies bsiques sobre l'organitzaci del centre.

Pg. 13 - Plantejaments pedaggics i propostes de millora en relaci amb els processos densenyana i laprenentatge dels alumnes.

Pg. 20 - Propostes sobre mitjans materials, s dels espais i renovaci

tecnolgica.

Pg. 23 - Criteris en relaci amb les activitats complementries i extraescolars.

Pg. 24 D) Composici de l'equip directiu.

Pg. 26 E) Procediment d'avaluaci de la gesti directiva i del mateix projecte.

Pg. 28 F) Qualsevol altre aspecte que laspirant considere rellevants.

3

INTRODUCCI

El nostre centre t una llarga histria darrere: l'any 1996 es fusionaren els antics instituts

de Formaci Professional Ribera Baixa i de Batxillerat Joan Fuster, que ja tenien la seua

prpia histria, i es va crear l'actual IES Joan Fuster de Sueca. La unificaci dels dos centres

va ser tot un repte per al nou claustre, equips educatius i equip de direcci, ja que calgu

afrontar una transformaci profunda de la vida del que fins aleshores eren dos centres. Amb

molt d'esfor reeixrem i pogurem fer front al nou repte: la reforma arquitectnica de totes

les installacions que va donar lloc a l'actual forma del nostre institut. Les obres van durar

cinc anys i vam haver d'esforar-nos per conviure i ensenyar entre obres i barracons. Tamb

reeixrem.

La construcci de l'actual de l'IES Joan Fuster, inaugurat en abril de 2006, va suposar la

integraci fsica dels dos antics edificis, que s'han conservat amb una profunda remodelaci, i

va proporcionar installacions adients per a un centre que acull, any rere any, un gran nombre

d'alumnes. Cal agrair als successius equips directius, encapalats pels nostres actuals Director

Vicent Baggetto i Vicedirector Miquel Furi, l'esfor, dedicaci i savoir faire amb que

pilotaren totes aquestes transformacions.

s, doncs, una histria que estn les seues arrels des de finals dels anys seixanta del

segle XX fins ara, mitjan de la segona dcada del segle XXI. Sn molts anys: milers

d'alumnes i centenars de professors han viscut part de les seues vides en aquestos espais.

Molts antics alumnes sn ara mares i pares d'alumnes actuals i alguns sn tamb professors

ara del centre.

Continuar tota aquesta histria i seguir el seu impuls s la principal meta del nostre

projecte de direcci. Una tasca exigent que sols funcionar si som capaos d'aportar el millor

que hi ha en tots nosaltres. Noms aix, brollar tot el potencial de la nostra comunitat

educativa.

Ara, quan es compleixen els primers deu anys del nou centre i quasi mig segle de la

creaci dels centres originaris, volem encetar una nova etapa en una aposta clara per la

renovaci i la participaci que ens faa mereixedors d'inscriure'ns amb dignitat en aquesta

histria.

4

A) Descripci i anlisi de les caracterstiques ms rellevants del centre

El Joan Fuster s un Institut d'Educaci Secundria valenci de la localitat de Sueca,

capital de la comarca de la Ribera Baixa. La ciutat de Sueca est enclavada al sud del llac de

l'Albufera, envoltada de camps d'horta i arrossars i delimitada pel curs del riu Xquer. Bona

part del seu terme municipal integra el Parc Natural de l'Albufera. Actualment compta amb

una poblaci de 28.626 habitants i les activitats productives es reparteixen entre l'agricultura

(al voltant del 40%) i la indstria, el sector serveis i la construcci (a parts quasi iguals, fins

quasi el 60%).

La ciutat de Sueca exerceix de facto de centre de referncia de les poblacions que

l'envolten. A ms dels serveis turstics que ofereixen alguns dels nuclis poblacionals que

integren el municipi (Mareny de Barraquetes i el Perell), tamb aporta serveis de tipus

administratiu, associatiu, econmic i educatiu als pobles de les rodalies (Sollana, Riola,

Fortaleny, Llaur, Poliny, Corbera, Albalat). Aquesta caracterstica de la ciutat es reprodueix

en el nostre centre escolar, doncs, des de fa molts anys, ateny les necessitats educatives

d'alumnes que procedeixen de tots aquestos llocs i incls de ms enll (Cullera, Silla,

Catarroja, Gandia, etc.).

El nom del nostre institut rendeix homenatge al gran escriptor i pensador Joan Fuster i

Ortells (1922-1992), fill preclar de la vila de Sueca, pioner en la defensa del valenci des dels

temps de la post-guerra civil, impulsor del pensament crtic. Tota una inspiraci que hem de

continuar entre tots.

La llengua prpia del centre s el valenci, a ms del castell que, com a llenges

oficials, sn utilitzades amb normalitat. La tasca que s'ha fet en el nostre centre des de fa

dcades per la normalitzaci del valenci ha estat importantssima i ha de continuar. Som en

aquest aspecte un centre de referncia.

L'institut compta amb una ampla oferta educativa:

ESO: 15 grups: 4 de 1r, 4 de 2n, 3 de 3r i 4 de 4rt;

BATXILLERAT: 9 grups: en el primer curs 5 grups amb les modalitats

de Cincies i Tecnologia, Humanitats i Cincies Socials, Arts escniques, msica i

dansa, Arts plstiques, disseny i imatge de la LOE; en el segon curs 4 grups amb les

modalitats d'Arts, Cincies i Humanitats i Cincies Socials de la LOMQE.

CICLES FORMATIUS: 18 Grups amb cicles de les famlies

d'Administraci i Gesti (especialitats de Serveis Administratius, Gesti

Administrativa, Administraci i finances, Assistncia a la Direcci), d'Installaci i

Manteniment (especialitats de Manteniment Electromecnic i de Mecatrnica

5

Industrial) i de Transport i Manteniment de Vehicles (especialitats d'Electromecnica

de Vehicles i Manteniment de Vehicles) segons l'establert a la LOE.

L'institut Joan Fuster t adscrits a efectes d'escolaritzaci els collegis pblics de Sueca

(Carrasquer, Cervantes, El Perell, Marenys de Barraquetes), Riola (Miguel Hernndez),

Llaur (Ribera Baixa) i la Secci de Secundria de l'IES Joan Fuster a Sollana. A efectes

administratius per a Batxillerat t adscrit el centre privat d'Infantil, Primria i Secundria

L'Encarnaci de Sueca. A efectes administratius per a Cicles formatius t adscrita la Secci

de Secundria de l'IES Joan Fuster a Sollana. A efectes de la Prova d'Accs a la Universitat

est adscrit a la Universitat de Valncia (Estudi General). A efectes administratius per a

expedici de certificats d'idiomes t adscrits els centres privats de Sueca: Escola Jardi Ateneo

Sueco del Socorro, Luis Vives, Maria Auxiliadora, Nuestra Seora de Ftima, Unin

Cristiana i L'Encarnaci.

Les installacions escolars de qu disposa l'institut formen un complex educatiu de

grans dimensions que s el resultat de la uni del cos central dels antics instituts de Formaci

Professional i Batxillerat. La planta de l'edifici principal s en forma de L. Tota la faana

de l'edifici dna al carrer que l'envolta i deixa en la part interior el pat i les pistes esportives,

el trinquet i el Gims delimiten el pat i les pistes per la part est i sud respectivament.

L'antic edifici del Ribera Baixa, ja remodelat, est destinat a la funci de serveis: en la

planta baixa estan la Consergeria i Reprografia, Secretaria, Cafeteria, Serveis i magatzem; en

la primera planta est la Biblioteca, la Sala de Professors (que anomenarem gran) , el despatx

de Direcci, una aula de Cicle Formatiu, els Departaments de Matemtiques, Valenci,

Castell, Angls, Geografia i Histria, Filosofia, Grec i Llat i Orientaci, dos despatxos usats

per l'Ampa i com a aula de desdoblament. El segon pis est desocupat i per utilitzar.

En l'alada del primer pis una mena de pont o passarella uneix aquesta part de l'edifici

amb el del seu germ, l''antic Joan Fuster. Baix queda el gran vestbul que ocupa l'espai que

separava els antics edificis, que s la gran zona d'entrada i dna tamb accs al pat i les pistes.

Aquest altre edifici cont els aularis i les aules especfiques en una disposici arquitectnica

que ha suposat el principal efecte de la remodelaci: tres ales d'aularis que naixen en

perpendicular de l'edifici central. La planta baixa cont la Sala d'Usos mltiples, les aules

especfiques de Msica, Tecnologia, Tallers de Cicles Formatius i una altra entrada a l'edifici

per la part oest .

A les ales de la primera i segona planta estan les aules grup i en el corredor central aules

especfiques d'Informtica, Arts Plstiques, Biologia i Fsica i Qumica. Al comenament de la

segona ala, en el primer pis, punt de gravetat de l'edifici, est situada la Sala de Professors

(menuda). Tota l'ala tercera, i la ms gran, cont les aules i els despatxos dels departaments de

Cicles Formatius (Administraci i Gesti, Installaci i Manteniment i Transport i

Manteniment de Vehicles).

El pat s ample i queda delimitat en l'espai comprs entre la L de l'edifici principal

que hem descrit i l'altra L que el tanca, formada pel Gimns, la part de darrere del Centre

6

d'Educaci Especial Miquel Burguera i el nostre Trinquet. El pat t dues grans zones sense

soluci de continutat: la que queda entre el gimns i les ales dels aularis i la de les pistes

poliesportives que arriben fins el Trinquet. Hi ha arbres distributs en la primera zona, per

encara no sn molt grans, i en l'altra zona hi ha arbres en tota la faana sud de l'antic Ribera

Baixa.

Entre el Trinquet i el comenament de l'edifici principal queda un espai que correspon al

lloc que ocupava l'antic aparcament del Ribera Baixa, que ara s un zona asfaltada, quasi com

quan feia aqueixa funci i sense altre s actual que el de permetre l'accs de vehicles de

subministrament per a la Cantina. Al costat d'aquest tros i en la vora de l'edifici principal hi ha

una zona delimitada amb tanques de filferro, amb prou vegetaci que ja dna al carrer de

davant i que s el pat de l'habitatge de la Conserge. Entre aqueix espai i la pista esportiva ms

prxima hi ha un espai d'uns 160 metres quadrats dels restos del jard amb plantes

aromtiques que els professors ara jubilats, Frederic Arlandis i Alfons Lled, crearen fa uns

anys i que ara est prou abandonat. Aquestes poques zones verdes sn l'nic estmul per

alleugerir l'estructura arquitectnica de formig armat, taulell rogenc i metall i vidre en forma

d'hivernacle en alguns punts (vestbul, cafeteria i les parts de la faana de la cara sud de l'antic

Joan Fuster que queden entre les ales ja descrites).

Una tanca perimetral de taulell en la base i filferro galvanitzat a sobre traa els lmits del

nostre recinte escolar. En la part de la faana que dna al carrer Cam dels dos pontets es

delimita entre la tanca exterior i l'edifici la Zona d'Aparcament i tamb est en aqueix lloc la

principal porta d'entrada, tot just enfront de la qual est el vestbul. Ac coincideixen en

entrades i eixides cotxes i vianants. Cal estudiar com evitar aqueixa confluncia perillosa,

tamb de vegades es fa embut per l'stop que hi ha a pocs metres d'aquesta eixida que s la que

ms s'usa.

El personal administratiu de Secretaria est format per quatre persones, el personal

subaltern est format per cinc persones, l'equip de treballadores de la neteja de la plantilla es

completa amb les treballadores de l'empresa contractada a tal efecte. La Cantina disposa del

personal propi i atn a tota la comunitat des d'abans de les 8 fins que tanca l'institut al final de

la vesprada. En els moments d'hora punta, primers deu minuts de l'esbarjo, la barra del bar es

veu collapsada per moments, malgrat els esforos i bona organitzaci prvia dels seus

treballadors, donada l'enorme assistncia d'alumnes i professors. Amb tanta gent, la superfcie

de vidre que forma tota la paret lateral de la cantina multiplica el soroll, de vegades fins lmits

difcils de suportar.

Sn unes installacions modernes i en bon estat en general. Sn suficients per podrien

ser millorades en alguns aspectes, per exemple per oferir ms possibilitats en l'organitzaci

d'actes amb molta participaci. Especialment es troba a faltar un Sal d'Actes, doncs, l'actual

7

Sala d'Usos mltiples es queda curta i t caracterstiques poc adients per representacions

teatrals o audicions, malgrat les millores que s'han fet en els tres darrers anys (entaulat,

millora de l'equip de so). Qesti de difcil soluci en l'actualitat, ja que la despesa que

significaria la seua construcci en algun dels espais encara lliures requeriria un finanament

especfic important. Seria sens dubte una qesti, en tot cas, per no oblidar. Tampoc cal

oblidar l'espai ara no utilitzat i poc habilitat que s la segona planta de l'antic Ribera Baixa, un

gran espai difan, amb molta llum natural i amb moltes possibilitats.

Segons la PGA, el curs actual ha comenat amb un total de 1183 alumnes. Cursen ESO

440 alumnes, Batxillerat 303 alumnes i Cicles Formatius 440. Sols hem pogut conixer la

distribuci d'homes i dones en Cicles Formatius (334 homes, 106 dones), per no en la resta.

Tampoc hem conegut la proporci d'alumnes immigrants. El torn de mat s el que arreplega

la major part de l'alumnat (983) que estudien ESO, Batxillerat o Cicles Formatius; el de la

vesprada el segueixen sols alumnes de Cicles Formatius ( 200 ).

La major part de l'alumnat es concentra, com ja hem dit, en el torn de mat, un 84%, la

qual cosa fa que els problemes de mobilitat, soroll, neteja i ordre en general s'accentuen.

L'edifici t un plantejament funcionalista, dissenyat per fer possible un grau d'ocupaci molt

elevat. Les grans dimensions de l'espai construt i la gran quantitat d'usuaris genera una

ambient de massificaci pels corredors dels aularis i en els esbarjos en les zones

d'entrada/eixida, en les confluncies de cada ala del primer pis amb les escales que abaixen de

la planta segona vestbul, Cantina i serveis. L'estudi de tota la problemtica que suposa l's

dels espais i installacions en el nostre institut hauria dencetar-se per afavorir una disminuci

de les molsties que tot aix provoca. En aquesta mateixa direcci pensem que cal humanitzar

l'esttica i organitzaci de molts espais. La decoraci del vestbul, la creaci d'aules-matria

amb la seua decoraci especfica, la renovaci de l'espai de la Sala de professors (menuda) per

a que siga ja la Sala de professors, les intervencions pictriques al pati, a les seues

columnes i parets ms poc agrades com les realitzades fa anys, pot afavorir un ambient

menys fred i asptic, amb la qual cosa afavorirem la convivncia.

L'nica dada que hem conegut sobre l'ndex socio-econmic i cultural (ISEC) de

lalumnat de lIES Joan Fuster, expressada per mitj dels qestionaris de context en les

proves diagnstiques de 2n d'ESO en 2013, se situa en el 3 sobre 5 en escala ascendent,

mentre que en 2012 va ser de 4.

Aspectes positius i negatius en l'organitzaci i el funcionament del centre

Per tal de fer l'anlisi de quins sn els aspectes ms destacats que funcionen de forma

positiva en el centre, aix com aquells elements negatius que caldria corregir, hem optat per

utilitzar el model DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) que s un bon

mtode d'avaluaci per iniciar la planificaci estratgica del centre. Des d'aquest model,

obtenim un quadre de doble entrada del centre on es reflecteix, per un costat els factors interns

(fortaleses i debilitats) i per l'altre els factors externs (oportunitats i amenaces).

8

DAFO DE L'IES JOAN FUSTER

(dades recollides pels aspirants a conformar el nou Equip Directiu)

Positius Negatius

Fortaleses Debilitats

Les persones que conformem la comunitat

educativa.

Escs nivell de treball en equip pel professorat.

No es fomenta la pressa de decisions i

estratgies en com.

Alumnat positiu.

Escassa participaci de l'alumnat. No hi ha

canals per expressar les seues inquietuds i

creativitat.

El Claustre, els Departaments didctics i les

comissions del Consell escolar.

Escassa informaci i falta de fludesa en la

transmissi.

La convivncia en el centre.

Poc debat i poques Iniciatives de millora

sotmeses a Claustre, COCOPE i Consell

Escolar.

Installacions modernes i , globalment, ben

equipades. Pati, biblioteca, aules especfiques,

tallers, trinquet , aula d'usos mltiples.

Poca actualitzaci dels documents de

referncia de l'institut: PEC, RRI, Pla i normes

de Convivncia, Pla d'acci tutorial, Pla

d'Evacuaci.

Oferta ampla d'estudis de Secundria

Obligatria i post Obligatria (tot el ventall de

modalitats de Batxillerat i interessants

modalitats de Cicles Formatius).

Informaci d'incidncies del alumnes als pares

i mares. Orientaci i informaci sobre les

dificultats i problemes en l'educaci dels fills.

La collaboraci de l'AMPA i les famlies

implicades en el centre.

Millorable coordinaci i impuls a l'acci de la

tutoria d'alumnes.

Normalitzaci de l's del valenci . Plantejament disciplinari d'intervenci, amb

poques estratgies de prevenci.

La inquietud formativa del professorat.

Criteris d'organitzaci dels grups i les

matries, especialment en els primers cursos

d'ESO.

Premis a la creaci literria (Castell i

Valenci)

Renovaci tecnolgica i adaptaci a l'era

digital. s d'Internet a l'aula.

Activitats d'exposici de les creacions

artstiques del nostre alumnat (actuaci

musical a final de curs, exposici de pintures

dels alumnes).

Pgina web (actualitzaci, modul accs pel

professorat, eina de participaci de tota la

comunitat).

Oferta variada d'activitats extraescolars Inseguretat de l'accs i l'eixida de les persones

per l'entrada principal.

Ubicaci als afores del poble, molt aprop dels

camps d'horta, en un entorn de poca pressi

urbanstica.

Els alumnes majors de 16 anys i menors de 18

no poden eixir de l'institut, ni en l'esbarjo.

Accessibilitat des dels nuclis urbans prxims. Nombre molt gran d'usuaris en el torn de mat.

9

Positius Negatius

Fortaleses Debilitats

Higiene, preus i servei de la Cantina.

Neteja de les zones comuns (pati, vestbul,

exterior de la Cantina i de la Biblioteca) en

acabar l'esbarjo i d'algunes aules-grup.

Coordinaci amb els centres adscrits. Programa

de transici de Primria a Secundria

Serveis de WC per a l'alumnat en la planta

baixa i segon pis

Xarxa d'empreses collaboradores en les

prctiques de Cicles Formatius.

Activitats extraescolars en els primers nivells

d'ESO

Bona relaci amb l'Ajuntament de Sueca i les

principals entitats del municipi.

Falta de programa d'acollida per a l'alumnat

nou que no coneix cap dels idiomes oficials.

Programa de Diversificaci Curricular.

Falta rapidesa i qualitat en la informaci per

part d'alguns collegis sobre els alumnes que

es matriculen per primera vegada en 1r ESO

en el nostre centre.

Contracte Programa. Absentisme escolar.

Prctiques del Mster de Professor de

Secundria. s del mbil

Oportunitats Amenaces

La diversitat de l'alumnat. Alta ratio d'alumnes per grup i crrega horria

del professorat.

El potencial educatiu de la ciutat, l'entorn i la

comarca. Excessives tasques administratives.

Recursos educatius i formatius. Valors d'una societat canviant i actituds

parentals en certes situacions.

Coordinaci entre centres educatius. s social de la llengua prpia.

Assessorament d'Inspecci educativa. Canvis legislatius i falta de model educatiu

consensuat.

Associacions, conservatori, esports, centres

culturals.

L'excs de continguts dels currculums

afavoreix la metodologia tradicional i

dificulta la renovaci pedaggica.

Enriquiment cultural i noves actituds de respecte

i comprensi front a la diferncia. Excessiva oferta concertada.

La marca del nostre institut, amb moltes dcades

d'histria. Reducci de la natalitat.

10

B) Objectius bsics que es pretenen aconseguir amb l'exercici de la funci

directiva

Hem considerat interessant, per a una posterior avaluaci dels mateixos, agrupar els objectius

per mbits, destacant en cada mbit aquells que considerem prioritaris.

Alumnat

Objectiu 1: Aconseguir, amb les interaccions dins de l'institut, un desenvolupament integral de

l'alumnat.

Objectiu 2: Aprofitar la diversitat i la diferncia dins l'aula per enriquir els processos

d'ensenyana i aprenentatge.

Objectiu 3: Promoure la participaci i implicaci de l'alumnat com a part fonamental de la

comunitat educativa.

Professorat

Objectiu 4: Vetllar constantment per la cohesi, participaci i motivaci del Claustre de

Professors.

Objectiu 5: Afavorir el treball en equip i la coordinaci d'iniciatives per fer front als reptes de la

tasca educativa.

Objectiu 6: La formaci permanent dels docents com a eina de millora personal i educativa.

Comunitat Educativa

Objectiu 7: Afavorir la participaci de tots els membres de la Comunitat Educativa en el procs

densenyana i aprenentatge.

11

Objectiu 8: Garantir la correcta convivncia dins del centre.

Objectiu 9: Estimular la formaci de les famlies sobre temes educatius i proporcionar-los

estratgies educatives per educar els seus fills i filles.

Lnia pedaggica

Objectiu 10: Millorar l's dels recursos materials i humans en la tasca educativa a l'aula.

Objectiu 11: Aplicaci de mtodes d'innovaci educativa dins les aules.

Objectiu 12: Impulsar l'acci tutorial

Objectiu 13: Adoptar mesures eficients de coordinaci metodolgica i docent.

Objectiu 14:: Formar els docents sobre el concepte de Comunitats d'Aprenentatge per poder

aplicar-lo posteriorment a les aules.

Installacions, entorn i context educatiu

Objectiu 15: Organitzar amb eficincia i optimitzaci els diferents espais i temps escolars.

Objectiu 16: Augmentar i millorar els mecanismes d'informaci i comunicaci entre tots els

membres de la Comunitat Educativa.

Objectiu 17: Coordinar amb institucions i entitats les diferents actuacions no docents que es

realitzen en el centre.

12

C) Lnies d'actuaci i plans concrets que permeten la consecuci dels

objectius

ESTRATGIES BSIQUES SOBRE L'ORGANITZACI DEL CENTRE

La primera lnia a seguir afecta al marc normatiu intern del centre que est prou desfasat

en alguns dels seus documents (PEC) i altres cal revisar-los i adequar-los millor als problemes

i necessitats actuals. Aquestos documents contenen els objectius i estratgies principals de

l'institut, que han d'estar en consonncia amb la realitat.

PROPOSTA DE

MILLORA ESTRATGIES D'INTERVENCI

Proposta 1:

Actualitzaci del

Projecte Educatiu

de Centre

Revisi i adaptaci a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,

canvis socials i tecnolgics).

Participaci de tota la Comunitat Educativa.

rgans de coordinaci, representaci i govern.

Un any per encetar el procs i arreplegar les propostes. Segon any

sotmetre la proposta del nou PEC a la valoraci dels rgans de decisi

i formulaci de les esmenes definitives.

Indicador d'avaluaci: Aprovaci pel Consell Escolar

Proposta 2:

Revisi de les

Normes de

Convivncia

Revisi i adaptaci a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,

canvis socials i tecnolgics).

Participaci de tota la Comunitat Educativa.

rgans de coordinaci i de govern

Fer s de l'eina SOPRODIS per orientar-se en aquest procs i dotar-se

de protocols d'actuaci i descriptors de situaci.

Un any per encetar el procs i arreplegar les propostes. Segon any

sotmetre la proposta del nou PEC a la valoraci dels rgans de decisi

i formulaci de les esmenes definitives.

Indicador d'avaluaci: Aprovaci pel Consell Escolar

13

PLANTEJAMENTS PEDAGGICS I PROPOSTES DE MILLORA EN

RELACI AMB ELS PROCESSOS D'ENSENYANA I LAPRENENTATGE DELS ALUMNES

Primerament, considerem molt important que el Claustre siga sabedor de la importncia

de les propostes dun aprenentatge innovador, aix s, el professorat ha de conixer quins sn

els avantatges i ha destar convenut en tot moment de la lnia pedaggica que es va a seguir.

Per tant, hem descoltar i donar suport a totes aquelles propostes que seguisquen aquesta lnia.

Aquestes propostes han danar encaminades a una visi plural del procs educatiu,

basada en els valors del dileg i del pensament crtic, en la cultura de la transformaci i la

cooperaci docent i comunitria.

Per aconseguir a, partim de diferents plantejaments; el tradicional, el de projectes i el

de laprenentatge cooperatiu. Aquest ltim, per exemple, ens sembla idoni i una bona

alternativa per proveir dels ingredients necessaris la nostra tasca i avanar cap a la

transformaci esmentada.

Volem fer partcips a les famlies en algunes activitats daprenentatge doncs entenem la

seua implicaci en la vida del centre com una interacci natural.

Som conscients, per, que la implementaci daquestos nous mtodes pedaggics no

sn sempre fcils dengegar, per hem doferir al nostre professorat una proposta que siga

captivadora i que illusione. Cal donar informaci perqu el professorat conega b aquestos

plantejaments innovadors, planificar cursos de formaci, etc. Tamb considerem que sha de

treballar primerament en fase experimental, treballant les primeres experincies en grups de

professors implicats i en grups dalumnes adequats, per traslladar desprs aquestes

experincies educatives a la resta de la comunitat educativa.

En conclusi, convertir la cultura de la queixa en la cultura de lacci i la transformaci.

Recuperar, des de tots els mbits, la capacitat dactuar.

Aquest equip directiu est fortament convenut que cal propiciar les condicions

essencials per a la implementaci del currculum, transformar la prctica docent, lassoliment

de laprenentatge i la millora de la qualitat educativa.

Tamb, en qu hem de centrar latenci en els estudiants i en els seus processos

daprenentatge i per potenciar-ho ens s necessria la planificaci.

Ser primordial, generar ambients daprenentatge, treballar en collaboraci, donar-li

importncia al desenvolupament de les competncies de lalumnat, aconseguir estndards

curriculars i tindre aprenentatges establerts.

14

El centre haur de proveir els materials educatius necessaris per afavorir aquest

aprenentatge.

Per altra banda, hem dafavorir la inclusi, atendre la diversitat i incorporar temes de

rellevncia social. Els serveis de lAjuntament han de collaborar per a que aquesta tasca tinga

millors resultats.

Per acabar aquesta introducci a les nostres propostes, cal configurar un pacte entre

lalumnat, el docent i la famlia. Cal confiar en la tutoria i en lequip orientador del centre.

PROPOSTA DE

MILLORA ESTRATGIES D'INTERVENCI

Proposta 3

Protocol de

detecci preco i

transversal de

l'assetjament

Atenci especial als grups de menors de 16 anys per part de la

Direcci d'Estudis, tutors i equips educatius.

Crear un ambient de confiana en la relaci amb els alumnes que faa

possible conixer problemes d'aquesta gravetat.

Sensibilitzaci dels alumnes amb treballs de dinmica de grups per a

l'empatia.

Eina TIC Mybulling a disposici de tots i totes els/les alumnes (per

detectar casos d'assetjament).

Revisar el protocol per al tractament de cassos d'assetjament. Fer s

de l'eina SOPRODIS que ofereix una bona guia d'orientacions i

possibilitats d'actuaci.

Indicador d'avaluaci: Mitjanant enquestes als alumnes i professors. Valoraci del

conjunt del curs per la Direcci en la COCOPE, Claustre i Consell escolar.

Proposta 4

Revisi del Pla

d'Acci Tutorial

Revisi i adaptaci a les condicions actuals (diversitat de l'alumnat,

canvis socials i tecnolgics) del Pla d'Acci tutorial

Tutors, Departament d'Orientaci, COCOPE i Direcci d'estudis.

El primer any es faran les propostes de modificaci que seran

sotmeses a l'aprovaci dels rgans de decisi a finals de curs.

Indicador d'avaluaci: Aprovaci de la memria anual sobre l'acci

tutorial per la COCOPE.

Proposta 5

Potenciar la relaci

de les famlies amb

el centre

s de l'eina Remind per millorar la rapidesa i fludesa de la

informaci entre els tutors i els pares i mares dels alumnes.

Realitzaci d'una activitat d'acollida i presentaci al comenament de

curs dirigida a pares i mares d'alumnes de primera incorporaci al

centre, especialment els de 1r d'ESO.

Fomentar la participaci de pares i mares en activitats del centre

(Setmana cultural, revista del centre, participaci puntual en sessions

de tutoria amb els alumnes, etc.).

15

Promoure la creaci d'una Escola de pares i mares amb la

collaboraci del Departament d'Orientaci, Ampa i Ajuntament de

Sueca

Indicador d'avaluaci: Valoraci pels tutors, AMPA i Departament d'Orientaci.

Proposta 6

Millorar l'atenci i

les estratgies de

tractament de les

conductes

disruptives a l'aula

Fer s de l'eina SOPRONIS per dissenyar estratgies d'actuaci

apropiades a cada cas.

Revisar la classificaci de les faltes de disciplina de l'SGD.

Revisar el funcionament del procediment d'expulsi de l'aula.

Creaci d'un Aula de Convivncia..

Indicadors d'avaluaci: Dades estadstiques sobre indisciplina a l'aula.

Proposta 7

Protocol d'acollida

a l'alumnat

nouvingut

Perode d'adaptaci per als alumnes nouvinguts, especialment els que

desconeixen l'idioma.

Classes especfiques per ensenyar-los l'idioma.

Sollicitar professorat per atendre'ls.

Tutela a crrec d'alumnes majors o en condicions d'ajudar.

Indicadors d'avaluaci: Els alumnes objecte del protocol, els professors encarregats i els

alumnes ajudants expressaran mitjanant un qestionari la seua valoraci.

Direcci d'Estudis far un informe i el traslladar a la COCOPE.

Proposta 8

Dinamitzaci de

les tutories

s de l'aplicaci Remind per facilitar una bona i rpida comunicaci

als pares i mares de les incidncies que afecten als seus fills.

Establir un calendari d'activitats per a les tutories de cada nivell.

En els grups d'ESO els alumnes i els tutors disposaran de mitjans

especfics de dinamitzaci:

- Hort escolar (1r ESO).

- Jocs d'estratgia: escacs, dames i altres. (1r i 2n ESO).

- Creaci artstica: realitzaci de vdeos, participaci en la revista

escolar i en la setmana cultural. (Tots els nivells)

Fomentar la participaci dels alumnes en la tutoria per avaluar del

procs d'ensenyament, identificar problemes de relaci entre els

membres del grup i amb els professors..

Participaci en les sessions d'avaluaci de l'alumnat de cada grup.

Aquesta participaci es limitar a la part de la sessi dedicada al

conjunt del grup.

En els grups de primer ESO hi haur un cotutor/a.

Collaboraci dels departaments de Biologia, Tecnologia, Arts

Plstiques i Matemtiques.

Collaboradors externs per ajudar en l'hort escolar: pares/mares, grups

de suport a l'agricultura ecolgica. Material bsic per al treball de

l'hort (ferramentes, planters, productes no txics i ecolgics pels

16

tractaments, magatzem).

Collaboraci externa: Associaci d'Escacs de Sueca i Federaci

d'Escacs de la Comunitat Valenciana. Taulers i fitxes d'escacs i dames

es guardaran a l'armari de la tutoria.

Les despeses es carregaran al pressupost general del centre.

Una vegada preparat l'espai de l'hort, els grups de primer d'ESO faran

algunes sessions de tutoria a l'hort. Cada tutoria es desdoblar en dos

grups: un va a l'hort amb el/la tutor/a o co-tutor/a, l'altre es queda

jugant jocs d'estratgia .

Es convocaran i publicitaran els premis pel millor hort, el torneig

d'escacs i el concurs de vdeo i/o creaci artstica..

Les rees de Cincies Naturals, Tecnologia, Arts Plstiques i

Matemtiques inclouran en les seues programacions les activitats

relacionades amb aquestes activitats que estimen oportunes..

Indicador d'avaluaci: Valoraci mitjanant enquesta de tots els que hi participen.

Valoraci per la COCOPE.

Proposta 9

Impulsar la creaci

d'una revista del

centre elaborada

pels alumnes

No s necessari que siga de paper, potser tamb virtual, aprofitant l's

de la tecnologia digital.

Participaci i elaboraci pels alumnes amb l'assessorament que

necessiten.

Un grup de professors com a suport per facilitar la coordinaci i

planificaci.

Instrument d'avaluaci: Enquesta online als lectors mitjanant qestionari Web

Proposta 10

Institucionalitzar

una Setmana

Cultural

Plantejar la Setmana cultural com una setmana de projectes.

Els alumnes i les seues creacions i produccions seran els principals

protagonistes, per tamb els pares i mares, professors i resta del

personal del centre.

Impulsar lelaboraci de projectes des de les tutories amb participaci cooperativa.

Implicaci del Consell de delegats/des.

Coordinaci per la subdirecci del centre.

Instrument d'avaluaci: Valoraci pels alumnes a les seues tutories, per la COCOPE,

Claustre i Consell escolar a les seues reunions.

17

Proposta 11

Revisi dels criteris

d'organitzaci i

agrupament dels

alumnes.

Agrupar els alumnes de forma heterognia i equilibrada per no

acumular en un sol grup alumnes amb problemes acadmics i/o de

comportament. Especialment en els grups d'ESO.

Fer les connexions horries perqu siga possible aquest criteri.

Desdoblament de totes les matries de 1r ESO.

Cuidar la configuraci dels grups de primer idioma (Francs) evitant

la confluncia d'alumnes avanats i principiants en el mateix grup.

Arreplegar al llarg del curs i especialment al final les indicacions de

les juntes d'avaluaci i dels professors tutors per a la distribuci dels

alumnes actuals en el curs segent.

En l'avaluaci 0 que es far el ms aviat possible des del comenament del curs- es revisar la llista d'alumnes de cada grup i

es proposaran els canvis oportuns per afavorir una major integraci

de l'alumnat.

Indicador d'avaluaci: Valoraci dels resultats acadmics per grups i nivells per

detectar desequilibris en la formaci de grups i conixer els encerts i errors.

Proposta 12

Activar el paper de

l'alumnat

Participaci a les avaluacions.

Reunions regulars del Consell de Delegats/des. Participaci en la

revisi del PEC i de les Normes de Convivncia del Centre.

Reunions de la Direcci amb els representats de l'alumnat.

Participaci activa a la Setmana cultural. Preparaci d'activitats i

exposici de les seues obres i productes.

Participaci a la Revista escolar.

Collaboraci activa en la detecci de situacions d'assetjament.

Participaci i formaci en el Programa de Mediaci. Participaci en

la tutela d'alumnes nouvinguts o necessitats d'orientaci.

Indicador d'avaluaci: Valoraci pel Consell de Delegats/des, Claustre i rgans

de coordinaci i decisi.

Proposta 13

Permetre l'eixida

del centre als

alumnes del torn

L'alumnat major de 16 anys podr eixir del centre durant el temps

d'esbarjo. A tal efecte el seu carnet escolar ser de color verd.

Els Departaments didctics disposaran les mesures que estimen

oportunes sobre les conseqncies acadmiques de les faltes

d'assistncia reiterades.

18

de mat majors

de 16 anys

La Direcci d'estudis proposar un calendari especfic d'exmens

en cada avaluaci de 2n de Batxillerar per a les matries que aix

ho solliciten. Es valorar introduir aquest sistema en 1r de

Batxillerat.

La Direcci far un estudi sobre l'absentisme escolar en els grups

d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius i comparar dades i

resultats amb els obtinguts en anys anteriors. En cap cas es

computaran com a faltes d'assistncia no justificades les absncies

de l'institut per motius de vaga convocada en temps i forma.

Instrument d'valuaci: Valoraci pels alumnes, Claustre, COCOPE i Direcci del Centre

en les actes de les reunions corresponents.

Proposta 14

Coordinaci del

treball en equip

Realitzaci de reunions de coordinaci d'equip educatiu de grup, de

nivell, d'etapa o de cicle per tractar assumptes comuns i portar les

seues propostes a la COCOPE. Connexions horries adients per fer-

lo possible sense sobrecarregar l'horari del professorat.

Coordinaci dels tutors per nivells en reunions peridiques amb el

Departament d'Orientaci i la Direcci d'Estudis per identificat

problemes i acordar lnies d'actuaci. Connexions horries per fer-ho

possible. Assessorament de la Direcci d'Estudis per dur endavant la

proposta de dinamitzaci de les tutories.

Millorar les formes de comunicaci. Informaci ms visible de les

activitats diries que puguen afectar a altres professors o grups.

Comunicaci de reunions i documentaci per correu electrnic. s

de l'aplicaci Telegram per coordinar grups de treball i transmetre la

informaci. Aquesta aplicaci s gratuta i pot utilitzar-se en mbils,

tabletes o Pcs.

Indicador d'avaluaci: Les actes de les reunions dels diferents rgans i agents del procs.

Proposta 15

Canviar el model

d'aules-grup pel

d'aules-matria

Estudi de viabilitat: Conixer les necessitats d'aula matria de cada

departament. Inventari daules. Anlisi dels horaris. Fer simulacions d'horaris grup, aula-matria i professorat i valorar

els pros i contres dels resultats obtinguts en comparaci amb el

sistema actual. Valorar els efectes sobre la mobilitat al centre.

Informar alumnes i pares del canvi i de les millores que ha de

comportar.

Revisar lestat de les taquilles dels alumnes. Assignaci provisional daules. Revisi dhoraris. Assignaci definitiva de les aules.

Cada departament s'encarregar de l'organitzaci de les seues aules

matria i establir els mitjans que es requereixen per dur a terme la

transformaci.

La Direcci del centre aportar el seu ajut als departaments i posar a

la seua disposici el personal de serveis necessari.

La Comissi de Coordinaci Pedaggica tindr un paper fonamental

en la direcci i valoraci de tot el procs de creaci de les aules

19

matria.

S'assignaran al pressupost general del centre les despeses produdes.

El primer any ha de ser d'estudi de la situaci, coneixement de les

necessitats i de les possibilitats de canvi. Si fra viable, el primer any

es podria decidir fer una aula matria per a cada departament de les

matries comuns.

El segon any es procediria a la generalitzaci en Batxillerat i ESO.

Indicador d'avaluaci:

Senquestar alumnes, professors i personal de serveis sobre el grau de satisfacci i les millores o problemes observats. Es demanar l'opini i participaci dels equips educatius

d'ESO i Batxillerat, aix com de les coordinacions d'ESO i Batxillerat.

L'equip directiu far un seguiment dels canvis i valorar en tot moment les conseqncies

organitzatives en la vida del centre.

La COCOPE reunir les diverses valoracions i far un informe que ser comunicat al

Claustre i al Consell Escolar.

Proposta 16

Adquirir

equipament

didctic per a

Cicles Formatius

Modernitzaci dels tallers de Formaci Professional.

Pressupostar i fer un pla de despeses a llarg termini donada la

importncia de la inversi.

Revisar a l' inici de curs i en funci de situacions imprevistes.

Indicador d'avaluaci: Actes dels departaments didctics afectats. Informe del Director

d'estudis de CF.

Proposta 17

Introduir el llibre

digital en substituci

del llibre tradicional

Aprofitar els avantatges de la tecnologia digital pe millorar les

condicions d'ensenyament.

Establir un pla d'introducci de tabletes o miniordinadors personals

per al treball dels alumnes, comenant pels nivells inferiors d'ESO.

Inclour una valoraci econmica i tcnica de la seua viabilitat.

Els Departaments didctics elaboraran un estudi dels materials

didctics disponibles en les seues matries en format digital.

La COCOPE, el Departament d'Orientaci i la Direcci del centre

proposaran el pla d'incorporaci d'aquesta tecnologia.

Indicadors d'avaluaci: Acta de les reunions de COCOPE, enquesta als alumnes

i els pares i mares.

20

Proposta 18

Pla de normalitzaci

lingstica del

valenci

Donar suport a les iniciatives de la Comunitat escolar en defensa de

la llengua prpia.

Donar suport a les iniciatives en aquest sentit de tots els membres

de la Comunitat educativa, especialment, les activitats del

Departament de Valenci.

Fomentar la participaci dels membres de la Comunitat educativa

en les Trobades d'Escola Valenciana.

Indicador d'avaluaci: ndex d's de la llengua en els diferents mbits (acadmic,

administratiu, comunicaci entre professors i alumnes).

PROPOSTES SOBRE MITJANS MATERIALS, S D'ESPAIS I RENOVACI

TECNOLGICA

Proposta 19

Servei de Reprografia

informatitzat i

automatitzat.

Amb un ordinador potent i compatible amb les fotocopiadores.

Enviament per adrea electrnica dels treballs d'impressi amb un

dia d'antelaci.

Elaborar pressupost i adquirir els mitjans per activar el servei

El Secretari informar sobre les possibilitats

Indicador d'avaluaci: Grau d'utilitzaci del servei pels possibles usuaris.

Proposta 20

Ampliar i millorar les

TIC

Reunir la Comissi d'Informtica que s'ocupar de tots els aspectes

relacionats amb les noves tecnologies, el seu funcionament i

aplicaci com a eina didctica.

Comunicaci dels equips de treball i disponibilitat de la informaci

mitjanant xarxes externes i internes.

Sollicitar la dotaci d'equipament informtic modern i adequat per

a les noves necessitats educatives.

Millora i manteniment de la pgina Web de l'institut.

Incorporar de forma progressiva l'entorn moodle en el procs

21

d'ensenyana i aprenentatge.

Augment de l's d'internet en l'aula i de diversos programes

informtics imprescindibles.

Indicador d'avaluaci: Grau de satisfacci dels usuaris expressat en qestionari. Valoraci

feta per la Comissi d'Informtica.

Proposta 21

Transformaci de la

Sala de Professors

(menuda)

Guanyar espai per a la Sala de professors (menuda) amb l'aula

contigua, llevar el mur de separaci i habilitar el nou espai.

Crear un ambient acollidor, amb una adequada disposici del

mobiliari (armaris departaments, taules, ordinador, perxes,

fotocopiadora, garrafes d'aigua i mquina de caf).

Incorporar un tauler digital. Posar un parell de sofs.

Posar en aquesta sala els casellers dels professors (que estan en

l'altra sala).

Millorar la illuminaci de la Sala per a poder fer feines de lectura i

correcci de treballs en condicions.

Indicador d'avaluaci. Grau de satisfacci dels usuaris expressat en qestionari a l'efecte.

Proposta 22

Transformaci de la

Sala de Professors

(gran)

Aprofitar aquest espai ara poc utilitzat subdividint-lo en dos espais

mitjanant una paret, d'obra o mbil. Un espai podria servir d'aula,

que substituiria l'eliminada en la proposta anterior; l'altre espai

podria ser adequat per installar l'Aula de Convivncia o com a sala

d'estudi annexa a la Biblioteca (on els alumnes podrien parlar).

Demanar pressupost de la despesa i, si s'escau, aprovar-la.

Indicador d'avaluaci: Grau d'utilitzaci de les installacions.

Proposta 23

Habilitar i dotar

d'utilitat didctica la

cambra del 2n pis.

L'actual Sala d'Usos Mltiples est prou sobrecarregada. Aquest

espai amplssim i infrautilitzat es pot convertir en sala d'usos

diversos.

Oferir-lo als diferents membres de la comunitat educativa.

Equipament mnim: ordinador, projector, pantalla i udio.

Pressupostar neteja, habilitaci i dotaci mnima.

Indicador d'avaluaci: Informe del secretari sobre tot el procs.

Proposta 24

Creaci d'un grup de

treball per impulsar

l'educaci ambiental i

per a la salut

Estudiar la situaci del reciclatge en el nostre centre, en totes les

seues installacions, i fer propostes de millora.

Estudiar les possibilitats d'estalvi energtic d'illuminaci i

calefacci al centre.

Estudiar el nivell de contaminaci acstica de les zones comuns

ms utilitzades i plantejar mesures de millora.

Estudiar els hbits d'alimentaci dels alumnes durant els esbarjos i

22

temps d'esplai i proposar-ne mesures per aconseguir una

alimentaci ms saludable.

Podr participar qualsevol membre de la comunitat educativa.

Indicadors d'avaluaci: Valoraci per l'alumnat, claustre, Direcci i Consell escolar.

Proposta 25

Revisi del Pla

d'evacuaci del

centre

Revisar l'actual Pla i contemplar les necessitats possibles, no sols

foc, tamb ferits, per exemple.

Estudiar la situaci dels espais especfics: gimns, tallers, trinquet,

etc.

Fer simulacre en condicions reals per conixer la seua eficcia.

Indicadors d'avaluaci: Valoraci per l'equip directiu, Claustre i Consell escolar

Proposta 26

Creaci d'una Borsa

de Treball

Actualitzar el llistat d'empreses de FCT.

Fer una Borsa de Treball.

Publicitar la Borsa entre les empreses i institucions.

Indicadors d'avaluaci: Nombre de persones inscrites i contractades.

Proposta 27

Ordenar l's dels

accessos de vianants i

vehicles al centre

Buscar soluci per evitar la concurrncia de cotxes i vianants per

l'entrada principal.

Delimitar la zona d'aparcament i installar una porta automtica en

algun dels accessos.

Posar un vdeo porter.

Indicadors d'avaluaci: Valoraci per la Direcci.

Proposta 28

Habilitar els lavabos i

WC d'alumnes

actualment utilitzats

com a magatzems

En la planta baixa i el segon pis hi ha serveis per alumnes tancats i

inhabilitats com a tal des de fa anys, cal posar-los en funcionament

i alleugerir aix els altres serveis.

Demanar als alumnes la collaboraci activa perqu denuncien

qualsevol mal s d'aquestes installacions.

Sollicitar del personal de neteja la seua opini i les propostes sobre

l's que es fa d'aquestos espais.

Indicador d'avaluaci: El Secretari informar en Claustre sobre les deficincies i problemes

produts en l's d'aquestes installacions.

Proposta 29

Millorar la decoraci

i esttica dels espais

Sollicitar dels membres de la Comunitat educativa idees i

propostes per fer ms habitable i agradable el nostre centre.

Decorar amb plantes part de la zona del vestbul. Introduir les

plantes ornamentals en altres espais del centre (aules-matria i

23

comuns especfiques, Sala de professors, Aula de convivncia, etc.).

El Departament d'Arts promour activitats entre l'alumnat perqu

participen en aquesta proposta.

Indicador d'avaluaci: Grau de satisfacci manifestat pel diferents usuaris en una enquesta.

Proposta 30

Reivindicar el nostre

centre, la seua histria

i les seues activitats

actuals

Difondre entre els membres de la Comunitat educativa la nostra

histria com a centre.

Promoure la participaci d'antics alumnes i professors en la vida

actual del centre (Web, Revista escolar, Setmana cultural).

Difusi de les activitats i dels programes formatius fent s de

qualsevol eina de comunicaci, especialment les xarxes socials.

Indicador d'avaluaci: Participaci d'ex-alumnes i ex-professors en les activitats del centre,

ress als mitjans de comunicaci i xarxes socials.

CRITERIS EN RELACI AMB LES ACTIVITATS

COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

Les activitats complementries i extraescolars suposen un complement molt important a

les tasques diries realitzades a l'aula. La importncia de coordinar aquest tipus d'activitats s

totalment necessria entre els diferents equips que les programen. Aquesta coordinaci ens

donar la coherncia pedaggica que necessita el centre a l'hora de planificar a llarg termini la

seua oferta educativa completa.

s per aix, que considerem important agafar com a propis els segents criteris en relaci

a aquest tipus d'activitats.

Establir la relaci d'activitats complementries i extraescolars que, com a mnim,

hauria de realitzar l'alumnat del centre durant el seu pas per ESO, Batxillerat i Cicles

Formatius. Aprovar aquesta relaci per la COCOPE i el Claustre de Professors.

Programar per nivells, cicles i etapes les diferents activitats proposades en la relaci

anterior.

Garantir la realitzaci, en cada nivell i en iguals condicions, de les mateixes activitats

complementries programades.

Establir per nivells o etapes els perodes de cada avaluaci en qu no es podran

realitzar activitats extraescolar per interferir amb la realitzaci d'exmens.

Estipular dins de les Programacions Didctiques d'Aula com van a preparar-se

didcticament les activitats programades.

Mantenir una continutat en la realitzaci de les activitats estipulades en la relaci de

mnims amb un comproms de l'equip docent per dur-les endavant.

Coordinar amb l'AMPA l'oferta d'activitats extraescolars oferides fora de l'horari lectiu.

Garantir un mnim de qualitat i participaci en aquest tipus d'activitats.

Donar suport als equips esportius del centre-

24

D) Composici de l'equip directiu

Director: Xavier Tarras Cruz

Llicenciat en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat de Valncia.

Pertany al Cos de Professors de Secundria des de l'any 1994.

Ha estat destinat en diferents IES de la Comunitat Valenciana (Castell de la Plana,

Alcal de Xivert, Alberic, Gandia, Tavernes de la Valldigna, Catarroja). Va estar

destinat a l'institut de Sueca entre els anys 94 i 99, on finalment ha tornat a ser destinat

des de 2012. Ha sigut Cap de Departament d'Economia al llarg de 12 cursos i Cap de

la Famlia Administrativa en 4 cursos. Membre actual del consell escolar de l'IES Joan

Fuster.

Membre de lAssociaci de Professors dAdministratiu, Comer i Economia del Pas

Valenci APACE (actual President), Subdirector del Cor de lIES Berenguer Dalmau

(5 cursos), membre de la Junta Directiva de lAMPA Tirant Lo Blanc des de fa 3

cursos, en qualitat de pare (actual President).

Corrector PAU especialista economia: 5 convocatries.

Secretari: Enrique Francisco Botella

Mestre de Taller de l'Escola de Mestria Industrial. s professor funcionari del Cos de

Professors Tcnics de Formaci Professional des de l'any 1988.

Vicedirector en l'IES Enric Valor de Silla (3 cursos), Cap d'Estudis en l'Institut de F.P.

Ribera Baixa de Sueca (1 curs) .

Ha realitzat cursos de formaci relacionats amb la gesti dels recursos humans i cursos

de mrqueting i gesti empresarial. Es tutor de FCT (prctiques), crrec que ha exercit

20 anys. Coordinador de les prctiques de la nova Formaci Professional Dual en la

Famlia Administrativa del IES Joan Fuster, Sueca.

Membre del tribunal doposici de Processos de Gesti Administrativa (3

convocatries).

25

Direcci d'Estudis: Javier Herrera Corduente

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Valncia. Funcionari del Cos de Professors

de Secundria des de l'any 1990.

Coordinador d'ESO (2 cursos) i Director d'Estudis a l'IES La Snia de Paiporta (curs

1993/94). Destinat a l'IES Joan Fuster des del curs 1994/95. Cap de Departament de

Filosofia (6 cursos). Ha participat en les Comissions de Claustre i Biblioteca de l'IES i

ha participat en cursos de formaci de renovaci pedaggica (Didctica de la Filosofia,

Dinamitzaci de la Biblioteca escolar, Brain Gym, etc.)

Durant 2 cursos ha sigut tutor de prctiques del Curs daptitud pedaggica CAP. Ha

sigut dues vegades tribunal doposicions de Secundria, per a lassignatura de filosofia.

Vicedirector: Juan Armenteros Garrido

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Valncia lany 1985. Funcionari del Cos

de Professors de Secundria des de lany 1988. Professor de lIES Joan Fuster de

Sueca des de 1990, dels quals, 12, ha sigut cap del departament de filosofia.

Ha cursat un curs de Formaci de directors de 50 hores.

Participant com a autor en el Projecte dinvestigaci i innovaci educativa: Qu

debemos hacer?. Ha participat en el grup dInnovaci educativa en Filosofia, seminari

Jos Gaos. Ha sigut membre del Grup dinnovaci i investigaci educativa Yanda. Ha

participat com a alumne en els Cursos dinnovaci i investigaci pedaggica de la

filosofia dels professors francesos Nicole Grataloup i Frederic Cossuta.

Ha participat com a professor en el curs sobre Nietzsche, la genealogia de la moral (a

Torrent i a Godella) i en el curs sobre Lescepticisme de Joan Fuster, realitzat a la

Biblioteca Suecana.

Ha cursat un curs de Postgrau de propostes per a lactualitzaci didctica de la

filosofia. Ha participat en el Grup de treball Resoluci de Conflictes en Secundria.

Durant 4 cursos ha sigut tutor de prctiques del Curs daptitud pedaggica CAP.

Ha sigut tribunal doposicions de Secundria, per a lassignatura de filosofia. Ha sigut

dos vegades tribunal dels premis extraordinaris de Batxillerat de la Comunitat

Valenciana. En aquestos darrers anys sha format en TICS, participant en diversos

cursos. Actualment s membre del Grup dinvestigaci i innovaci pedaggica

Descobrim Junts, de la Ribera.

Ha participat com a coautor en el llibre de text Textos de filosofa para la prueba de

acceso a la Universidad, de leditorial Anaya Educacin.

26

Direcci destudis: Guadalupe Nogueroles Garca

Professora Superior de Msica en lespecialitat de Flauta Travessera pel Conservatori Superior de Msica de Valncia. Forma part del cos de Professors de Secundria des

de lany 1991.

Experincia docent a lI.B. Sant Vicent Ferrer dAlgemes i a lI:B: Juan de Garay de Valncia. Destinada a l IES Joan Fuster de Sueca des del curs 93/94 on ha sigut Cap de Departament des daleshores. Tamb ha format part del Consell Escolar en aquest centre. Ha participat en lorganitzaci de la Setmana del Llibre aix com en diverses activitats extraescolars i danimaci lectora. Ha realitzat diversos cursos de Pedagogia musical, Anlisi Musical, Msica al

Batxillerat, Direcci Coral, Resoluci de conflictes i Intelligncia emocional, entre

altres.

Ha sigut tutora de prctiques del Practicum per a lobtenci del ttol de Mster que habilita per a lexercici de les professions de Professor deducaci Secundria, Batxillerat, formaci professional i ensenyances didiomes.

Ha format part de tribunal doposicions a Professor de Secundria en lespecialitat de

msica a lany 1999 i tamb ha sigut tribunal dels Premis Extraordinaris de

Batxillerat.

E) Procediment d'avaluaci de la gesti directiva i del mateix projecte

El treball en equip i la participaci dels membres de la Comunitat educativa s un dels

aspectes fonamentals del nostre projecte. La coordinaci horitzontal i vertical serveix per

executar els objectius i estratgies del PEC, aix com la seua concreci en les activitats

corresponents. La gesti directiva ha de ser avaluada al llarg de tots els processos de treball,

especialment en els rgans de coordinaci didctica, Claustre i Consell escolar.

Considerem, doncs, que la manera de conixer els resultats de les mesures proposades i

la consecuci dels objectius plantejats s fer partcips tots els integrants de la comunitat

educativa, que sn, a ms, aquells que aplicaran el projecte.

El Consell Escolar i el Claustre, juntament amb la COCOPE, seran els rgans idonis per

avaluar lassoliment dels objectius plantejats en aquest projecte. El processament daquesta

informaci far que lequip directiu faa una valoraci de la seua feina i introdusca les

modificacions oportunes.

27

La retroacci daquesta informaci tamb es far de forma directa mitjanant el contacte

personal, telefnic, fent s de les xarxes socials, etc. Daquesta manera la informaci arribar

al professorat, a les mares i pares i a lalumnat de forma rpida.

La coordinaci de la tasca docent es vehicula mitjanant els diversos rgans de

coordinaci del professorat: Reunions de Tutors, Equips Educatius de nivell, Coordinadors

d'etapa, Caps de Departaments (COCOPE) , Claustre i Consell escolar:

Reunions de Tutors i Equips de nivell i Departaments: Es reuniran peridicament

per fer el seguiment de l'alumnat i aplicar les mesures necessries sobre

l'avaluaci, el seguiment de les normes, el funcionament dels grups, la

convivncia, les activitats programades i les eixides del centre

Coordinaci Direcci d'estudis/Coordinadors d'etapa: El nostre institut posseeix un

coordinador en cada nivell per coordinar la tasca de cada equip de nivell d'ESO i

altres dos coordinadors per a Batxillerat i Cicles Formatius. Es reuniran

peridicament per avaluar els problemes i les necessitats de cada etapa.

Caps de Departament/COCOPE: Aquesta coordinaci esdev la Comissi de

Coordinaci Pedaggica. Periodicitat i eficcia de les reunions per poder

organitzar adequadament les propostes de millora que aquesta candidatura vol dur

a terme en la coordinaci pedaggica i la renovaci de metodologies educatives al

centre. Especial atenci al seguiment del nou alumnat de 1r ESO i a la seua

diversitat. Participaci activa en l'elaboraci de les diverses propostes de

documents dins de l'mbit d'ensenyana i aprenentatge.

Les propostes seran analitzades posteriorment per passar finalment a la COCOPE,

Claustre i Consell Escolar.

Lassignaci duna franja horria de 12-14h els dimecres permetria celebrar aquestes

reunions amb temps suficient i assistncia del professorat implicat.

Pel que fa a la coordinaci externa s'ha d'aprofundir especialment amb els centres de

primria. Tamb s necessari establir un programa d'atenci a l'alumnat en collaboraci amb

els serveis d'educaci de l'Ajuntament, que no siga noms un pla d'absentisme.

28

F) Qualsevol altre aspecte que laspirant considere rellevants

Aquest projecte s un document obert que, a banda de totes les propostes que formula

l'Equip Directiu aspirant, recull tamb les aportacions realitzades pels nostres companys i

companyes de Claustre, les recollides amb entrevistes amb alumnes, pares i mares, membres

del Consell escolar i personal d'administraci i serveis.

Malgrat que a l'hora de la presentaci del Projecte, aquestes propostes estan en procs

de recollida, la Comissi de Selecci i la resta de la Comunitat educativa les podr conixer

de primera m al llarg del procs.

29