ACTES  DEL

IV  CONGRÉS

D’ARQUEOLOGIA  

MEDIEVAL  I  MODERNA

A  CATALUNYA

Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010

Volum I

4

Crèdits

EditaAjuntament de TarragonaAssociació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM)

Col·leccióTAU-Treballs d’Arqueologia Urbana número 3Actes del IV Congres d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya

Coordinació Isabel Fernández del Moral (ACRAM)Joan Menchon (Ajuntament de Tarragona)Josep M. Vila (ACRAM)

Consell de redaccióJordi Aguelo (ACRAM)Gemma Caballé (ACRAM)Marina Miquel (ACRAM)Lourdes Moret (ACRAM)Montse Piñeiro (ACRAM)Alba Rodríguez (ACRAM)Carme Subiranas (ACRAM)

Correcció lingüísticaAssumpta Grabolosa (Badabadoc Comunicació SCP)

© dels textos i les imatgesels autors

Disseny gràfic i maquetacióCentaures del Desert

Disseny de portadaGabinet de Disseny Gràfic, Ajuntament de Tarragona

© d’aquesta edicióAjuntament de TarragonaAssociació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM)

Impressió

IV CONGRÉS D’ARQUEOLOGIA MEDIEVAL

I MODERNA A CATALUNYA

Organització

Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval

(ACRAM)

Ajuntament de Tarragona

Comité científic

Maria Bonet (URV)

Antoni Caballé (GC)

Albert López (SPAL)

Josep M. Macias (ICAC)

Joan Menchon (Ajuntament de Tarragona)

Maite Miró (GC)

Isidre Pastor (Ad’AC)

Eduard Riu (GC)

Francesc Tarrats (MNAT)

Antoni Virgili (UAB)

Coordinació

Joan Menchon (Ajuntament de Tarragona)

Josep M. Vila (ACRAM)

Comité organitzador

Jordi Aguelo (ACRAM)

Gemma Caballé (ACRAM)

Isabel Fernández del Moral (ACRAM)

Marina Miquel (ACRAM)

Lourdes Moret (ACRAM)

Montserrat Piñeiro (ACRAM)

Alba Rodríguez (ACRAM)

Carme Subiranas (ACRAM)

Amb la col·laboració de

Departament de Cultura

Generalitat de Catalunya

Amb el suport de

Institut Municipal d’Educació de Tarragona

Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona SA

Antequem

Arqueociència SC SL

Arrago SL

Codex-Arqueologia i Patrimoni

Estrats

Janus SL

In memoriamDr. Manuel Riu i Riu (1929-2011)Dr. Xavier Dupré i Raventós (1956-2006)

201

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

ELS VIDRES D’ÈPOCA VISIGODA A CATALUNYA: PRIMERES DADES

Joan Manuel Coll Riera*

Introducció

L’estudi dels vidres de l’antiguitat tardana a Catalunya començà a la dècada de 1940 amb les excavacions de Pere de Palol al Puig Rom (Roses). En la publica-ció de les excavacions dels anys 1942-1948, l’autor en destaca una fotografia de les tiges massisses de vidre recuperades entre els diferents objectes recuperats en aquell poblat d’època visigoda (PALOL 1952). Aquells materials no van ser objecte de més atenció fins cin-quanta anys després, moment en que van ser estudi-ats i publicats en detall per part de J.-M. Nolla (NOLLA 1998). El primer estudi però, on es van caracteritzar un conjunt de vidres de l’antiguitat tardana va ser en la monografia del jaciment de Vilaclara (Castellfollit de Boix, Bages), on entre els diferents materials pro-cedents d’un vilatge d’època visigoda, els investiga-dors van identificar un seguit de copes i escudelles de vidre (ENRICH; ENRICH; PEDRAZA 1995).

Procedents de contextos urbans a Catalunya s’han re-alitzat tres estudis que cal tenir en compte. El primer, i se’ns dubte el més significatiu, tan pel volum com per la qualitat del material, és l’estudi de la vaixella en vidre recuperada a l’abocador urbà del carrer Vila-Roma de Tarragona (BENET I SUBIAS 1989), datat dins del segle V. Un altre conjunt de vidres el constitueixen els contextos urbans de Mataró, datats entre els segle V i VI, heterogenis i amb molts materials residuals de períodes anteriors (PÉREZ I SALA 2004), i finalment l’es-tudi dels vidres de la fase final d’un sector de la ciutat de Iesso, a Guissona (USCATESCU 2002).

Recentment s’ha efectuat l’estudi exhaustiu dels vidres del vilatge d’època visigoda de Can Gambús 1 (Sa-badell) (COLL en premsa), potser el més rellevant en quant a aquest tipus de material, amb prop de 2000 fragments recuperats i més de dos centenars d’indivi-dus identificats (MNI). També caldria esmentar aquí el breu estudi dels vidres del vilatge de Els Mallols (Cer-danyola del Vallès), coetani cronològicament al abans esmentat (FRANCÈS; HERNÀNDEZ; ARGELAGUÉS 2007).

Així doncs, en el present article donem a conèixer una visió general del conjunt de vidres documentat a diferents poblats o llogarets camperols de l'anti-guitat tardana, i que procedeixen de contextos ar-queològics cronològicament unitaris (S.V-VIII), sense

analitzar els escassos contextos urbans publicats a dia d'avui, com són Guissona, Mataró i Tarragona.

Cal remarcar que la recuperació d'aquests materials ha estat heterogènia, observant com en alguns jaci-ments, els estrats fèrtils han estat garbellats, en d’al-tres només s'ha efectuat una recuperació de material identificable a nivell visual, i en alguns ni tan sols s'ha recuperat en una proporció de fragments fiable estadísticament, a causa dels mètodes d’excavació aplicats, totalment obsolets i ineficients, i en els que no prima la recuperació dels materials (taula 1).

La tècnica

La tècnica usada en tots els recipients de vidre de l'antiguitat tardana és la del bufat lliure i el polit de la vora a foc. En una gran part dels fons atribuïts a les escudelles Foy 21, per exemple, em documen-tat la presència de empremtes circulars, situades al centre del revers de la peça i que indiquen la utilit-zació d'un puntill (o vara de ferro) amb la que es va subjectar el vas durant el seu procés d'elaboració, probablement durant el polit a foc de la vora. Aques-tes impressions presenten generalment un diàmetre entre 9 i 11 mm, tot i que amb una variació màxima documentada entre els 7 i 11 mm.

En altres casos s’ha documentat l'existència d'una empremta anular al revers d’algunes escudelles de fons còncau, generada probablement per la utilització d'una posta o anell de vidre tubular, que com el abans esmentat, serviria per a subjectar el vas i treballar el recipient en calent. Posteriorment al desenganxar la posta, l'empremta no seria eliminada de tot, quedant les restes d'aquella adherits al vas en alguns casos. Totes les marques de posta identificades als vilatges tenen entre 18 i 22 mm. de diàmetre (BIMSON 1980).

Entre les tècniques decoratives documentades des-taquem l'aplicació de fils de vidre blanc aplicats en calent en el revers de la vora. Generalment s'aplica un sol fil de vidre blanc anellant la vora, i en altres casos s'aplica el mateix fil enrotllat en espiral, donant entre tres i cinc voltes anellant la vora. La majoria d'aquests fils, a causa de la deficient qualitat del vidre blanc, no es conserven i només són identificables per

* Arrago, SL.

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

202

la seva empremta en negatiu, si bé en alguns casos excepcionals, a causa de processos tafonòmics poste-riors a l'amortització de les peces, algunes d'aquestes decoracions es conserven en bon estat.

Altres tècniques decoratives documentades la cons-titueixen el marcat en motlle per obtenir costelles helicoïdals en relleu sobre el contenidor d'algunes copes de tija buida Isings 111-Foy 23, i la torsió heli-coïdal de les tiges de les copes Foy 27.

Tipus i formes

Els vidres de l’antiguitat tardana són tots de color na-tural, amb diverses tonalitats, i es poden classificar en quatre grans grups emparentats estretament amb les produccions del migdia francès. Els vidres de època romana, i vigents durant el baix imperi, s’ha optat per seguir la classificació de Clasina Isings, la més efectiva i coneguda pels investigadors de l’arqueologia roma-na (ISINGS 1957). Posteriorment, durant l’antiguitat tar-dana (S.VI-VII), la similitud del registre formal i tecno-lògic de les produccions catalanes amb els d’aquella regió francesa ens ha permès usar com classificació de referència l'obra de Danielle Foy, on s’analitzen en detall les diferents formes, tonalitats i característiques físiques dels vidres (FOY 1995).

- Vidres de color verd oliva (400/475)En la major part dels contextos arqueològics analitzats trobem vidres de color verd oliva, verdós o verd clar,

tots vinculats estratigràficament als estrat d’ocupació de les vil·les romanes de Catalunya. Si bé durant el segle IV la major part dels vidres coneguts semblen peces de factura local, de colors clars o quasi-bé in-colors, com s’esdevé al context de vidres d’aquest pe-ríode de Can Palau (Sentmenat), a hores d’ara l’únic publicat a Catalunya (COLL 2004). A partir de les darre-ries del segle IV, entorn de l’any 400 fa la seva aparició un nou tipus de pasta de vidre, de bona qualitat i ca-racteritzada pel seu color verd olivaci. Aquest produc-ció, es assimilable al mateix grup identificat al migdia francès, en principi elaborat amb vidre d’importació (FOY et alii 2000). A Catalunya observem aquest tipus de vidre associat a un registre formal molt estandar-ditzat i caracteritzat per les vores secants, tallades en calent. Les formes més habituals són els gots (Isings 96), els plats hemisfèrics (Isings 96), els bols llisos (Isings 116) o amb depressions (Isings 117), les ger-res globulars (Isings 120) i les ampolles cilíndriques (Isings 126/127). Aquest repertori és el mateix que el que es va documentar a l’abocador domèstic del car-rer Vila-Roma de Tarragona, datat a mitjans del segle V (BENET i SUBIAS 1989). Cal remarcar que gran part de les formes d’aquest jaciment van ser classificades a partir de la tipologia d’Isings, tot i que seguint criteris del moment, es va crear una tipologia nova per a les formes poc conegudes aleshores1.

S’ha de tenir en compte que el repertori formal en vi-dre verd olivaci només apareix en els contextos asso-ciats a les darreres fases de vida de les vil·les romanes,

Làmina 1: vidres del poblat de la Plaça Major (Castellar del Vallès, Vallès Occ.), primera meitat del segle VI. Fig.1: Escudella Foy 21A decorada; Fig.2: vas de fons

de botó Foy 21C.

1 En aquest abocador es va documentar un rellevant conjunt de vidres datable entre de la primera meitat i mitjans del segle V. Alguns dels fragments són materials residuals altimperials com són els vidres de color verd maragda forma Vila-roma 9.18 o algunes

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

203

tan en els abocadors com en els estrats d’abandona-ment, i no són presents en cap dels assentaments o vilatges de l’antiguitat tardana que coneixem.

- Vidres de color verd aigua (475-550)Així, en els contextos estratigràfics de finals del segle V i la primera meitat del segle VI dC es documen-ten majoritàriament vidres de color verd pàl·lid, que són assimilables als definits com a "vert d'eau" (cat.= verd aigua) per Foy, caracteritzats per ser molt fràgils

i prims, amb tendència a alterar i desvitrificar-se en la majoria de els casos. Les formes associades són majoritàriament les escudelles Foy 21, hemisfèriques, de vora polida al foc, parets primes i base plana o lleugerament còncava, sempre engrossida, amb uns diàmetres que van dels 140 i els 220 mm, i una alçada baixa, entre els 3 i 5 centímetres generalment. Cal destacar l'escassa presència quantitativa a Catalunya, de garlandes i fistons2, elements decoratius vinculats a les primeres fases d'aquestes produccions i datats

Làmina 2: vidres del poblat de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occ.), segles VI-VIII. Fig.3-7, escudella Foy 21A sense decorar; Fig.8, vas àpode; Fig.9, vas de

fons de botó Foy 21C; Fig.10, llàntia Foy 22b; Fig.11, ampolla; Fig. 12-14, copes de tija buida Isings 111-Foy 23A; Fig.15, copa de tija massissa estriada Foy 27.

vores tubulars forma Vila-roma 9.17 (Isings 44). Els gots de la forma Vila-roma 9.4 i les escudelles de la forma Vi-la-roma 9.13 són probablement materials intrusius de mitjans o la segona meitat del segle VI, a l’igual que s’ha re-

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

204

entre finals del segle V i inicis del segle VI (Fig.1). En la majoria de casos els fils de vidre blanc no s'han conservat, conservant-se en negatiu o bé com a pols negre en el revers de la peça.

Els bols de la forma Foy 21 formen el grup més abundant, per exemple entre els vidres del vilatge de Can Gambús 1, on s'han identificat un mínim de 222 exemplars (EMN = 222, el 68.51% de tots els indivi-dus), el grup formal més nombrós de tot el registre del jaciment (COLL en premsa).

Aquesta forma, que va ser identificada per primera vegada a Conimbriga, amb diferents variants i diàme-tres entre els 120 i 210 mm. (ALARÇAO I ALARÇAO 1965 120-124, fig. 8-9, núm. 205-225. ALARÇAO 1976 155-235, concretament pàg. 193-194, lám. 42, núm. 203-212)., és una de les més difoses durant l'antiguitat tardana a la península ibèrica, documentant-se en els jaciments de Lucentum-Alacant (SÁNCHEZ DE PRADO 1984: 93, fig. 8, nº. 2-34 i fig. 9, nº. 1-11)., Begastri (MORALES 1984: 119-127). i el Tolmo de Minateda (GAMO 1998: 221-228, làm. 32.), així com a les províncies de Saragossa (OR-TIZ 2001: 328-329, fig. 85-90). i Còrdova (Presentats amb el nom -tipo Pedroches-. MARCOS I VICENTS 2000: 213-218). A Catalunya es van recuperar nombrosos exemplars a la vila romana de Vilauba on represen-ten la forma majoritària de vidre en els contextos as-sociats a la fase del baix imperi.(PALMADA 1999: 295-6, fig. 115, núm. 10-18, 20 y 2l. Els contextos estratigrà-fics i ceràmics, caracteritzats per l’escassetat i residua-litat de les ceràmiques fines, son evidentment de cro-nologia posterior, probablement d’inicis del segle VI). Aquesta forma és també una de les més ben docu-mentades en els diferents contextos urbans de l'anti-guitat tardana de Mataró (PEREZ i SALA 2004), amb una datació proposta entre finals del segle VI i i nicis del VII

3. Així mateix també és present en el poblat d'èpo-ca visigoda de Vilaclara, Castefollit del Boix (Anoia) (ENRICH; ENRICH; PEDRAZA 1995: 85-90, lám.9, fig. 27 i lám.10, fig.

17)., a Badalona4 i al Roc d'Enclar (Andorra) (FOY 1997:

321-325, fig. 174, núm. 1-10). Procedents del mateix àmbit comarcal que Can Gambús 1 hem publicat alguns jaciments rurals amb ceràmiques fines associades del segle VI, on la presència d'aquesta forma és la millor representada5. La cronologia d'aquestes escudelles se situa a grans trets, entre la segona meitat del segle V

i el segle VII, en els jaciments del migdia francès. A diferents vilatges s'observa la seva preponderància durant el segle VI, amb colors verd aigua, groguenc i ambre, encara que al llarg del segle VII s'observen uns pocs exemplars de color natural, verd o blavós essencialment, que no semblen residuals i que són absents en els contextos del segle anterior. Aquestes podrien ser la darreres produccions d'aquesta forma, elaborades ja durant la primera meitat del segle VII.

Altres formes documentades durant aquest període són els vasos de vora exvasada, engrossida i polida a foc, sempre entre 80 i 110 mm de diàmetre, de cos cilíndric lleugerament acampanat i fons arrodonit, i del qual no coneixem paral·lels exactes, tot i que aquesta forma podria assimilar-se als vasos de la for-ma Foy 2LB , (FOY 1995: 205, Pl. 14, nº. 147-153).datats entre finals del segle V i la primera meitat del VI , així com amb alguns amb alguns vores docu-mentats en els jaciment de Iesso (Guissona) (USCA-TESCU 2004: 41, 47, 57, fig. 5, núm. 20 y 21) i Marsella

(FOY 1998: 169, fig. 139, 289).

El got amb fons en forma de botó Foy 21C s’ha docu-mentat en diferents vilatges i jaciments, generalment amb un sol exemplar, sempre fragmentàriament, però del que se n’hi identifica la vora amb fils de vidre blanc aplicats i el fons amb el botó terminal, la part més característica (Fig. 2). Els diferents indivi-dus identificats són tots ells procedents de contextos arqueològics tancats, ben datats en segle VI.

- Vidres de colors groguencs (550-600)A partir de mitjans del segle VI, i durant tota la seva segona meitat, es documenta un abundant repertori de vidre caracteritzat per una nova pasta, més resis-tent i de color groguenc. Els fragments generalment es conserven en bon estat mentre altres presenten un notable grau de desvitrificació que afecta les su-perfícies, conferint un tacte aspre i d'aparença ru-gosa. Aquesta producció coexisteix amb altres dues produccions molt més minoritàries, una de color ambre i una altra gairebé incolora. Sorprèn la si-militud tècnica i morfològica amb les produccions coetànies del migdia francès. Aquestes pastes s'asso-cien a un registre tipològic variat, format majoritària-ment per escudelles Foy 21 (Fig. 3-7), sense decorar

difícilment poden datar-se més enllà del tercer quart del segle VI.

5 En concret els jaciments de Can Bernades (Santa Perpètua de Mogoda), de l’església vella de Sant Menna i de Can Palau (Sent-menat): COLL, J. M.; MOLINA, J. A.; ROIG, J. «Contextos ceràmics de l’antiguitat tardana del Vallès». ArqueoMediterrania, 2, Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X) Taula Rodona, Universitat de Barcelona, 1997,

VI)». II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Vol. II, Sant Cugat, 2003, pàg. 476-480, làm. 3; COLL, J. M. «Los vidrios de la antigüedad tardía de la iglesia vieja de Sant Menna (Barcelona)». Jornadas sobre el vidrio en la España Romana, La

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

205

o amb escassos fils de color blanc anellant la vora, i copes de tija buida Foy 23 (Fig. 11-13), a més d'al-tres tipus com són les ampolles globulars (Fig. 14). Les anàlisis realitzades de les produccions franceses en vidre, en concret de les caracteritzades pel seu to groguenc (menor presència de ferro i titani), van donar com a resultat la individualització d'un grup de pasta homogènia i probablement importada, l’ano-mena’t grup dos (Foy; Picon; Vichy; Thirion-Merle 2003: 41-85), al qual sembla que s'assimilen la majo-ria de materials de Catalunya datats entre la segona meitat del segle VI i inicis del segle VII.

- Vidres de colors naturals verds i blaus (575/600-750)Els vidres d'aquest període es caracteritzen per ser de color verd natural intens, de bona factura i pasta resistent. Així mateix es documenta un altre tipus de pasta, minoritari, de color blavós natural. Ambdues pastes s'associen a un registre tipològic format majo-ritàriament per copes de tija buida Isings 111-Foy 23 (Fig. 16-26), amb un diàmetres de boca entre els 70 i 90 mm. Els peus, la part més resistent, generalment de anell tubular, presenten uns diàmetres entre 40 i 50 mm. Algunes d'aquestes copes presenten el cos marcat en motlle, amb costelles en relleu disposades en helicoïdal. A destacar la varietat de colors, entre el

groc, el verd, el blau i l'ambre que presenta aquesta forma, i que datem estratigràficament en diferents ja-ciments entre la segona meitat del segle VI (grogues) i el segle VII (verdes i blavoses) , les quals constitueixen el fòssil director dels contextos del segle VII. Associ-ades a aquestes pastes també s'identifiquen algunes poques escudelles de color verd i gran diàmetre, del tipus Foy 21, sense decorar.

Les copes Isings 111-Foy 23 es documenten per tot el Mediterrani oriental i occidental, representant durant la segona meitat del segle VI i el segle VII, la forma majoritària, tant en el migdia francès (FOY I SENNEQUIEr 1989:135-136), i Roma (SAGUÍ 2000), com en la matei-xa Cartago (TATTON I BROWN 1984.). Aquestes peces van ser identificades inicialment per C. Isings amb el número 111 de la seva classificació amb una cro-nologia proposta dels segles IV-V dC (ISINGS 1957:139-140), datació avui dia rectificada i precisada (FOY I BONIFAY 1984:289-308. FOY 1995:207-209. WHITEHOU-SE1999:168-170. SAGUÍ 1993:113-136). D'aquestes co-pes es troben exemplars en el jaciment de Vilaclara (Castellfollit del Boix, Anoia), un poblat rural d'èpo-ca visigoda amb una cronologia absoluta entre els segles VII i VIII dC (ENRICH; ENRICH; PEDRAZA 1995:85-90, lám. 1, núm. 4, lám. 4, núm. 12-15, lám. 6, núm. 38, lám. 10, núm. 16 y 18, lám. 11, nº. 21, lám. 13,

Làmina 3: vidres del jaciment de Vilaclara (Castellfollit del Boix, Bages), segles VII-VIII. Fig.16-26, copes de tija buida Isings 111- Foy 23A; Fig.27-30, copes

Foy 27. (Extret a partir de ENRICH-ENRICH-FEDRAZA 1995).

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

206

núm. 23 y 26, lám. 14, núm. 16), així com en els nivells de l'antiguitat tardana de Mataró (PÉREZ I SALA 2004.504, fig. 8, núm. 9-10, fig. 11, núm. 1), Badalona (Sense context estratigràfic, fons antics del museu. FLOS 1987:82-83, fig. 55, núm. 345-347), Saragossa (ORTIZ 2001:252-254, fig. 59, núm. 1-9), Lucentum-Alacant (SÁNCHEZ DE PRADO 1984:93-96, fig. 10, núm. 3-10. i Conimbriga (ALARÇAO; ALARÇAO 1965:134, lám. 10, núm. 254-256.

Altres formes presents en els jaciments, de mane-ra ocasional, són els llums d'oli de tija buida, o "hollow steam"6, característics de l'antiguitat tarda-na, i assimilables a la forma Foy 22b (Fig. 10) (FOY

1995206, Pl. 14, nº. 168-171b), dels que en trobem paral·lels propers a Saragossa (ORTIZ 2001:435, fig. 135, núm. 4), i el taller de Villeneuve-les-Maguelon-ne (Hérault, França) on es van documentar deixalles i peces defectuoses de làmpades còniques de tija buida (FOY I VALLAURI 1985:13-18). Així mateix aques-ta forma ja comença a ser documentada en àmbits civils dels VI-VII en diferents jaciments de Llombar-dia (Uboldi 2000:208-212, fig. 2, núm. 15-16, fig.3, núm. 4-13). També s‘han documentat altres tipus de llànties, de cos cònic, de vora expandida polida al foc, i amb tres nanses laterals aplicades al cos, associades però només a esglésies, i assimilables tipològicament a models del mediterrani oriental 7.

Làmina 4: vidres del poblat de Puig-Rom (Roses, Alt Empordà), segles VII-VIII. Fig.31-34, copes de tija llisa i estriada Foy 27. (Extret de PALOL 2004).

Làmina 5: Fragments de vidre de l’antiguitat tardana recuperats en alguns jaciments.

esglésies de la Seu d’Egara (Terrassa), Monestir de Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès) i l’Església Vella de Sant Menna (Sentmenat). Els materials es troben en fase d’estudi.

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

207

Entre les ampolles, se n’han documentat de petites dimensions, tipus flascó, o ungüentari, assimilables als tipus Foy 26 - Gamo 1C, (FOY 1995:209-210, PL. 16, Nº. 198-199. GAMO 1995:307-308, FIG. 3, NÚM. 1-2). procedents de contextos del segle vI. La resta de pe-ces són atribuïbles a ampolles de mitjanes dimensi-ons, assimilables probablement al tipus IIB de Gamo

(Sense nanses conservades. GAMO 1995:309, fig. 2, núm. 1). El període visigot final (finals s.VII-s.VIII) es caracteritza per l'escassa presència de vidres, ela-borats amb una pasta de bona factura, resistent, de color verd-blavós o verd natural, que recorda a les produccions romanes imperials. El reperto-ri formal associat a aquesta pasta queda restringit únicament, de moment, a les ampolles i les copes de tija alta del tipus Foy 27 (Figs. 15, 27-34), de peu engrossit treballat en calent, tija massissa i alta, llisa o amb un estriat helicoïdal, i contenidor troncocò-nic de vora engrossida.

Exemplars d’aquest tipus de copa de tija alta han estat documentats a Puig-Rom (Roses), un poblat fortificat, amb materials associats datats entre finals del segle VI i el segle VIII

(NOLLA 1998.), al poblat de Vilaclara (Cas-tellfollit del Boix, Bages), amb la mateixa cronologia

(ENRICH; ENRICH; PEDRAZA 1995:89, lám. 14, núm. 7), al Tolmo de Minateda (Minateda, Hellín)8i en diferents contextos arqueològics de la ciutat de Saragossa (Orti 2001:429-434, fig. 131, núm. 1-4, fig. 132, núm. 1-9).

Altres paral·lels, aquesta vegada en vidre blavós, es troben al sud de França, concretament a Ruscino i en Dassargues, assentaments que han estat datats en el segle VIII

(FOY 1995:211, Pl. 17, nº. 200-223). En el cas de Can Gambús, tots els fragments d'aquestes copes se situen en contextos ceràmics i estratigràfics de la darrera etapa de vida i fase d'abandonament del poblat, que s’ha de datar entre finals del segle VII i el segle VIII (COLL en premsa).

Conclusions

Amb aquest estudi hem establert el repertori general dels recipients de vidre en ús en els llogarets i po-blats d'època visigoda a Catalunya (segles VI a vIII), els quals es corresponen perfectament amb els de la França mediterrània, tant tècnica com formalment, apreciant algunes variacions locals o regionals en-cara per definir. Aquestes similituds ens indiquen una unitat en el registre material vinculada a l'àrea del Golf de Lleó, molt marcada també, per exemple, en el registre ceràmic. L'anàlisi exhaustiva de tots els fragments de vidre recuperats durant el procés d'ex-cavació de cada jaciment, al costat de la ceràmica, l'estratigrafia i les diferents analítiques (numismàtica,

C14, termoluminescència) ens permetrà conèixer la seqüència evolutiva d’aquests assentaments rurals.

Així doncs, en primer lloc, tots els contextos estrati-gràfics amb vidres associats haurien de valorar indi-vidualment, en detall, un cop s'hagi elaborat l'anàlisi total del jaciment, per establir pautes de sincronia o diacronia de les estructures. Fins ara la majoria de materials dels poblats es presenten agrupats per ca-tegories i no per contextos, impossibilitant una dis-tinció entre les possibles fases d'un mateix jaciment.

Així mateix, l'estudi dels vidres permet observar com els recipients de vidre identificats són atribuïbles ma-joritàriament a elements de vaixella domèstica, com són les escudelles (forma Foy 21) i les copes (formes Foy 23 i 27), i en menor quantitat a altres tipus de re-cipients com són ampolles o llums d'oli. La diversitat tipològica, escassa, es relaciona amb l'evolució cro-nològica d'aquestes formes, així com amb els circuits comercials de difusió i consum d'aquests productes, encara poc coneguts.

Sense entrar en interpretacions i consideracions his-tòriques s'observa fàcilment que el nombre de recipi-ents de vidre disminueix gradualment respecte a cada fase precedent. Així mateix aquesta reducció quanti-tativa s'associa a una reducció tipològica i formal, gra-dual, del registre en vidre al llarg del període visigot, almenys en el cas dels poblats. Com es constata en diferents llocs del món romà mediterrani, la diversitat formal de la vaixella de vidre, variada i homogènia fins a mitjan segle V, es redueix gradualment i gradu-alment durant l'antiguitat tardana. Aquestes dades se-rien confirmades per l'absència de vidre autòcton en els jaciments del període carolingi a Catalunya (s.IX-X).

Bibliografia

ALARÇAO, J.; ALARÇAO, A. (1965). Vidros romanos de Conimbriga. Coimbra.

ALARÇAO, J. (1976). «Verres». A: DELGADO, M.; MAYET, F.; MOTINHO, A.; DA PONTE, S., Fouilles de Conimbriga, VI, céramiques diverses et verres, Paris, p. 155-235,

BENET, C.; SUBIAS, E. (1989). «Els vidres». A: Un aboca-dor del segle V dC en el Fòrum Provincial de Tàrraco, Memòries d’excavació 2, Taller Escola d’Arqueologia, Tarragona, p. 329-349.

BIMSON, M. (1980). «Ring -pontil marks- and the em-pontiling of a group of seventh-century anglo-saxon glass» Journal of Glass Studies, 22, Corning, New York, p. 9-11.

23b son atribuïbles a la forma Foy 27.

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

208

-COLL, J. M. (en premsa). «Los vidrios del poblado de época visigoda de Can Gambús 1 (Sabadell, Barce-lona)». Jornadas nacionales sobre vidrio de la alta edad media y andalusí, La Granja (San Ildefonso), 2-4 noviembre de 2006.

CROWFOOT, G.M.; HARDEN, D. (1931). «Early Byzantine and Later Glass Lamps». Journal of Egyptian Archae-ology, XVII, p. 196-208.

ENRICH, J.; ENRICH, J.; PEDRAZA, L. (1995). Vilaclara de Castellfollit de Boix (el Bages), Un assentament rural de l’antiguitat tardana, Arqueoanoia Ed., Igualada.

FLOS, N. (1987). Baetulo, els vidres, Monografies Ba-dalonines, 10. Badalona.

FOY, D. (1995). «Le verre de la fin du IVe au VIIIe siècle en France méditerranéenne. Premier essai de typo-chronologie». Le verre de l’Antiquité Tardive et du Haut Moyen Age. Typologie-Chronologie-Diffusi-on, Guiry-en-Vexin, p. 187-242.

FOY, D. (1997). «Els vidres». Roc d’Enclar, transfor-macions d’un espai dominant segles IV-XIX, Andor-ra, 1997, p. 321-325.

FOY, D. (1998). «Le verre du sondage 10». A": BONIFAY, M.; CARRE, M.B., RIGOIR, Y. Fouilles à Marseille. Les mobiliers (Ie-VIIe siècles ap. J.-C.), Études Massaliè-tes, 5, París, p. 165-173.

FOY, D.; BONIFAY, M. (1984). «Eléments d’évolution des verreries de l’Antiquité Tardive à Marseille d’après les fouilles de la Bourse (1980)». Revue Archéologi-que Narbonnaise, XVII, p. 289-308.

FOY, D.; VALLAURI, L. (1985). «Témoins d’une verrerie du haut moyen Age à Maguelone (Hérault)». Archéo-logie du Midi Médiéval, 3, p. 13-18.

FOY, D.; SENNEQUIER, G. (1989). À travers le verre, du Moyen Âge à la Renaissance, Rouen.

FOY, D.; PICON, M.; VICHY, M. (2000). «Les matières du verre et la question des produïts semi-finis». Anti-quité et Moyen Age. Arts du feu et productions ar-tisanales, Actes des XXè Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, 21-23 oct.1999, Antibes, p. 419-432.

FOY, D.; PICON, M.; VICHY, M.; THIRION MERLE, V. (2003). «Caractérisation des verres de l’Antiquité tardive en Méditerranée occidentale: l’émergence de noveaux courants commerciaux». Échanges et commerce du verre dans le monde antique, Actes du Colloque de l’AFAV, Aix-en-Provence et Marseille 7-9 juin 2001, p. 41-85.

FRANCÉS, J.; HERNÀNDEZ, J.; ARGELAGUÉS, M. (2007). «El vidre». Els Mallols, Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i l’antiguitat tardana (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental), Exca-vacions Arqueològiques a Catalunya 17, Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 201-204.

GAMO, B. (1995). «Vidrios de época visigoda en Es-paña, una aproximación». Le verre de l’Antiquité Tar-dive et du Haut Moyen Age. Typologie-Chronologie-Diffusion, Guiry-en-Vexin, p. 301-317.

GAMO, B. (1998). La antigüedad tardía en la provin-cia de Albacete, Albacete.

ISINGS, C. (1957). Roman Glass from Dated Finds, Arc-haeologia Traiectina, 2, Groningen-Djakarta.

KEAY, S. J. (1998). «African amphorae». Ceramica in Italia: VI-VII Secolo, Firenze.

MACIAS, J. M. (1999). La ceràmica comuna tardoan-tiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII), Tarragona.

MARCOS, A.; VICENT, A.M. (2000). «Vetri di V-VII sec.d.C. nel N.E. della provincia di Córdoba (Spagna)». An-nales du 14e Congrès de l’Association Internationale por l’Histoire du Verre, Italia/Venezia-Milano 1998, p. 213-218.

MORALES, M. L. (1984). «Vidrios de Begastri». Antigüe-dad y Cristianismo, I, Murcia, p. 119-127.

NOLLA, J. M. (1998). «Els objectes de vidre del Puig de les M-uralles (Puig Rom, Roses)». Empúries, nº 51, p. 237-250.

ORTIZ, E. (2001). Vidrios procedentes de la provincia de Zaragoza, El bajo Imperio Romano, Zaragoza.

PALMADA, G. (1999). «Estudi dels objectes de vidre». A: CASTANYER,P.; TREMOLEDA, J., La vil·la romana de Vilauba (Camós). Un exemple de l’ocupació i explo-tació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany, Girona, p. 291-300.

PALOL, P. (1952). «Castro visigodo de ‘Puig Rom’ (Ro-sas)». La labor de la Comisaria Provincial de Exca-vaciones Arqueológicas de Gerona durante los años 1942-1948. Informes y Memorias de la Comisaría General de Excavaciones Arqueológicas 27, Madrid, p. 163-182, làm. XLII-LX

PALOL, P. (2004). El Castrum del Puig de les Muralles (Roses, Alt Empordà), Sèrie monogràfica, 22, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona.

De la fi de la Tarraconense a la consolidació dels comtats

209

PÉREZ SALA, M. (2004). «Estudi dels vidres procedents dels contextos de finals del segle VI / primer terç del segle VII». Laietania, 15, La transició del muni-cipium d’Iluro a Alarona, cultura material i trans-formacions d’un espai urbà entre els segle V i VII dC, Museu de Mataró, p. 499-541.

SAGUÍ, L. (1993). «Produzioni vetrarie a Roma tra tar-do-antico e alto medioevo». A: PAROLI, L., DELOGU, P. La storia economica di Roma nell’alto Medioevo alla luce dei recenti scavi archeologici, Firenze, p. 113-136.

SAGUÍ, L. (2000). «Produzione vetrarie a Roma tra V e VII secolo. Nuovi dati archeologici». Annales du 14e Congrès de l’Association Internationale por l’Histoire du Verre, Italia/Venezia-Milano, 1998, p. 203-207.

SÁNCHEZ DE PRADO, M.D. (1984). «El vidrio romano en la Provincia de Alicante». Lucentum, III, Anales de Universidad de Alicante, p. 79-100.

TATTON BROWN, V.A. (1984). «The glass». Excavations at Carthage: The British Mission, Volume I, 1, The Avenue du President Habib Bourguiba, Salammbo, The site and finds other than pottery, Sheffield, p. 194-212.

UBOLDI, M. (2000). «Recipienti in vetro di età altome-dievale da recenti scavi archeologici in Lombardia». Annales du 14e Congrès de l’Association Internati-onale por l’Histoire du Verre, Italia/Venezia-Milano 1998, p. 208-212.

USCATESCU, A. (2002). «El vidrio romano y tardoanti-guo del sector denominado Casa I de Iesso (Guis-sona, Lérida). Campaña de 1999». Jornadas sobre el vidrio en la España romana, Fundación Centro Na-cional del Vidrio, Real Fábrica de Cristales, La Gran-ja, p. 33-62.

WHITEHOUSE, D. (1999). «The date of the glass from Karanis». Journal of Glass Studies, 41, Corning, p. 168-170-