DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ MENSUAL D’ÀMBIT COMARCAL | 3.000 EXEMPLARS

www.accentbergueda.cat

Núm. 05

SUMARI

>>pàg. 4

>>Societat 6

Alta tensió al Berguedà

>>pàg. 5

El curs escolar comença amb incompliments de

l’administració

El tancament de l’escola de Saldes, la suposa-da pèrdua de part del finançament de l’escola Bressol de Berga i la no posada en marxa del Batxillerat al SES Serra de Noet són els prin-cipals punts de conflicte de l’actuació de l’administració educativa en aquest inici de curs. Saldes ha vist com, per un error admin-istratiu en el recompte dels nens censats al

poble, l’escola era tancada i els nens havien de marxar a estudiar a l’escola de Vallcebre. Mal-grat que el departament d’educació va prome-tre en un primer moment la reobertura de l’escola pel curs 2011-2012, altres col•lectius del Berguedà coneixen els incompliments d’aquest departament. És el cas del SES Serra de Noet, fundat amb la promesa de poder oferir Batxil-

lerat. El departament no només ha incomplert la promesa sinó que per contra està pagant el concert del Batxillerat privat de l’Escola Xarxa. I enmig d’aquestes problemàtiques, la polèmica oberta sobre si l’ajuntament de Berga ha perdut o no una subvenció per la nova escola-bressol, la qual cada vegada és més lluny de poder-se inaugurar en les dates previstes.

El Berguedà ha viscut una de les millors collites dels darrers anys. Malgrat això, l’increment dels preus dels cereals que s’està vivint a nivell mundial, provocat en gran part per l’especulació de les grans corporacions amb el pro-ducte, afecta de forma contundent l’activitat agrícola de la comarca.

L’augment del preu dels cereals

Expedienten Ràdio BergaL’ajuntament de Berga ha expe-

dientat la concessionària de la ràdio -Bífidus Produccions-, a qui reclama més de 60.000 euros en concepte de cànon. L’expedient es va iniciar arran d’una denúncia de l’empresa editora del Berguedà Actual, la qual havia competit amb Bífidus Produccions per obtenir la concessió. Ara, la concessionària té 30 dies per presentar al•legacions.

Torna SintetitzaAcostar el cinema a tots els públics

és un dels objectius que ha dut a l’entitat Sala 13 a organitzar per segon any consecutiu, el Concurs Internacional de Curtmetratges dels Pirineus, Sintetiza. Enguany, l’organització promou masterclass per a donar a conèixer la història del cinema a joves estudiants de 4t d’ESO. Una alternativa al cinema de les grans productores.

El Ramadà a la comarcaA la nostra comarca es calcula

que son aproximadament 1.500 persones les que faran el ramadà . Més enllà de dejunar, el ramadà és una gran celebració, i és un dels cinc pilars de l’Islam. Una festa on els musulmans practiquen la pregària, l’abstinència i la caritat en un marcat caràcter familiar.

>>Societat 6

>>Economia 11

>>Cultura 13

Red Eléctrica Española ha pro-jectat una línia d'alta tensió per unir la central tèrmica de Cercs i Vic L’anunci de la construcció d’aquesta infraestructura ha des-pertat moltes contradiccions en-tre els habitants de la comarca. El projecte contempla tres opcions, totes elles, amb importants im-pactes sobre la fauna i els Espais Naturals Protegits de les dues co-marques. El tancament de la Tèr-

mica, previst per al proper 2012 i la nova infraestructura projectada per entrar en funcionament du-rant el 2015, obra escletxes a la desconfiança sobre la necessitat immediata del projecte. L’actual model de distribució d’electricitat, fortament centralitzat, respon a la necessitat de comercialitzar els excedents de producció elèctrica de què disposen alguns estats de la Unió Europea, com França.

Esports en homenatge a Josep Maria Isanta

>>pàg. 15

[ ]`02 OPINIÓ SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

Número 4. Tirada: 3.000 exem-plars. Número de dipòsit legal: L-671-2010. La responsabilitat dels articles d’opinió recau ex-clusivament en els seus autors.

L’ACCENT Berguedà és una publicació mensual d’informació comarcal. Per a contactar amb nosaltres podeu

fer-ho a accentbergueda@gmail.com

Consell de Redacció: Balma Badal, Abel Caldera, Aleix Ser-ra, Berta Francàs, Jordi Pont, Hug Tuyet i Montse Venturós. Maquetació: Hug Tuyet. Han col·laborat en aquest núme-ro: Mònica Pérez, Marc Solé,

Marcel Tuyet, Anna E. Puig, Àlex Moreno, Aida Morales, Sergi Serra.

Els continguts estan subjectes a una llicència Reconeixement-No comercial-Sense obres de-rivades 3.0 de Creative Com-mons.

accentbergueda@gmail.com

Envia’ns les teves informacions a:

Pensava en escriure un plany so-bre la dissortada i malaurada vida de la nostra oh pobre pàtria! o pot-ser un poema èpic exaltant les vir-tuts d’aquells herois pretèrits. Di-gueu-me, què celebrem un tal dia onze de setembre any rere any? En som conscients? Algú ho sap?

Què en traurem d’aplegar-nos sota monuments més o menys agraciats del conseller Casanova? Què en traurem de veure polítics portant fl ors colorides però buides de missatge a una possi-ble tomba que, dia si, dia també, ells mateixos ens estan cavant?

Haurem d’aguantar declara-cions plenes de ferms propòs-its que no s’acompliran mai, escoltar vanes reivindicacions que no ens portaran enlloc quan, ells, satisfets de la seva presumpta bona fe, hagin re-tornat cap a casa a fer un bon dinar, és clar, el senyor presi-dent es desfarà el nus de la corbata i automàticament par-larà en castellà, tant se val? Digueu-me si serveix d’alguna cosa que en els ajuntaments d’arreu del país un dia a l’any, per un cop no causa cap dany, anecdòticament, una estelada?

Sentirem com ens demanen “uni-tat i fermesa”, ens esperonaran a la pacient espera que a alguns ja ens comença a generar una frisan-ça desesperadora, ens demanaran

E D I T O R I A L

L’anunci que ha fet Juli Gendrau de fixar-se en l’organització del Misteri d’Elx -un altre patrimoni de la UNESCO del nostre país- per aplicar-la a la Patum pot ser una via per desvirtuar la festa berguedana. D’entrada, és molt positiu que hi hagi relacions entre aquestes dues festes dels Països Catalans, ja que és una forma de continuar teixint la xarxa que ens relliga com a nació, i de fer front als intents cada cop més descarats de l’espanyolisme per trencar els nexes entre el Principat i el País Valencià, les dues prin-

cipals regions del nostre país. Ara bé, el model aplicat a Elx és el d’un patronat copat fins dalt de diverses institucions. El Patronat de la Patum pot tenir molts defectes, però el pes institucional es limita al de l’ajuntament de Berga, i molt matisat pel pes de les comparses. Obrir el Patro-nat de la Patum a Diputació, Generalitat -o l’estat!- a canvi de diners pot significar l’ús descarat de la Patum per a promocions polítiques person-als o institucionals i acabar desvirtuant el nostre bé més preuat. La Patum ha estat feta

sempre pel poble; i les institu-cions, eclesiàstiques i munici-pals, s’ho han mirat sempre des de la barrera. Malgrat el Corpus, malgrat la missa i el bisbe, malgrat els salts da-vant de casa dels regidors, la Patum ha estat sempre en mans de la gent que la feia. Treure el tema dels diners -poques festes deuen tenir una relació èxit/cost tant favorable- situa el consistori berguedà a l’alçada del Núñez del Cracòvia. De polítics de-cidint sobre la Patum ja hi ha els que han d’haver-hi, i no en fa falta cap més.

Que no grapegin la Patum!

El nou alcalde de Gironella, David Font, ha convocat els ciutadans a les urnes per escol-lir quin dia de festa local fa el municipi. Aquest fet s'ha volgut vendre com un avenç en par-ticipació ciutadana, quan en el fons fa tota la pinta de ser una caricatura de baix nivell . Que la ciutadania pugui decidir di-rectament quin dia escull com a festa local és una cosa posi-tiva en sí. Això, però, hauria de ser un detall pràcticament insignifi cant dins una estratè-gia de participació molt més profunda. La política de par-ticipació a la comarca s'ha basat quasi sempre en proposar qües-tions intranscendents, aquelles que fi ns i tot es podrien deci-dir llançant una moneda. En canvi, a la classe política tradi-cional els fa un terror salvatge

qualsevol dret de la ciutadania a decidir coses de pes més enllà de les eleccions. “Per això ens van votar, per decidir nosal-tres”, és l'argument més recor-rent. Un argument fal•laç, ja que els ciutadans també van votar un programa electoral que en moltes ocasions és pa-per mullat. I, per exemple, la darrera vegada van votar en una conjuntura econòmica de boom urbanístic i cap pro-grama electoral no preveia una crisi com la que estem vivint ni, per tant, aportava mesures. La participació ciutadana no-més és de veritat quan el que decideixen els ciutadans de-termina el model a seguir. Per exemple, cap ajuntament s'ha atrevit a fer un referèndum sobre si els pisos i cases buides han de pagar un 50% més

d'IBI. Això sí que seria deci-dir sobre el model de política d'habitatge. Tampoc és previst que es pregunti res al voltant de la central de biomassa, del Parc de la Natura del Càmping ni del polígon d'Olvan. Totes aquestes infraestructures de-terminen models diferents de desenvolupament, i el poder -el polític i l'econòmic- té molt clar que el model actual no es qüestiona. Malaurada-ment, doncs, estem molt llu-ny del dia en que preguntes com aquestes se'ns plantegin i puguem dir-hi la nostra. Abans caldrà ensenyar a mol-ta gent que la democràcia no és escollir el cabdill més ben plantat per comandar els des-tins de la tribu, sinó gestion-ar els afers públics d'acord amb la voluntat del poble.

Participació de fi reta

que siguem coherents i que aguantem? I ells, què hi fan ells?

Un país no es forja a base de diades institucionals buides d’essència, sense solta ni volta. Amb programes d’actes, siguin del color que siguin els cartells anun-ciadors de la festa, plantejats per quedar bé amb la vianda al plat: desfi lades de policies calçats com si fóssin del terròs o bé cantaores esgarrapant poetes il•lustres, no.

No podem plantar-nos, resig-nats, en dies aparador, no po-dem pensar que ja farà la feina un altre i després ja ens adheri-rem a la iniciativa popular. Un país no es forja a base de diades institucionals buides d’essència, sense solta ni volta. Amb pro-grames d’actes, siguin del color que siguin els cartells anuncia-dors de la festa, plantejats per quedar bé amb la vianda al plat: desfi lades de policies calçats com si fóssin del terròs o bé cantaores esgarrapant poetes il•lustres, no.

No podem plantar-nos, resig-nats, en dies aparador, no po-dem pensar que ja farà la feina un altre i després ja ens adheri-rem a la iniciativa popular.

La solució passa, només, per nosaltres mateixos i la conseqüèn-cia de les accions vitals que diàri-ament executem. Per les nostres actituds i per les nostres inqui-etuds, per res més. Per la nostra capacitat d’autocrítica, pel nostre etern ressorgir de les cendres.

No ens podem conformar amb una baixada de torxes, el clàs-sic sopar de germanor o amb un vespre de concerts aguantant un vas amb la llegenda “Festa sí, lluita també”. No ens podem resignar simplement amb cobrir l’expedient de catalanitat ex-emplar fi txant diligentment en

l’enèsim onze de setembre de torn.

“No podem pen-sar que ja farà

la feina un altre i després ja ens adherirem a la

iniciativa popular”

Anna E. Puig

L’onze de setembre de torn

[ ]`L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010 OPINIÓ 03

COL·LABORACIÓ Àlex Moreno

A la pel•lícula de 1995 La haine (L’odi), de Mathieu Kassovitz, s’hi pot veure la vida de tres joves dels suburbis de París (banlieue), on fa relativament poc la realitat iguala la ficció. I bàsicament en el film, al meu parer, s’hi pot veure reflectit l’estat de tensió d’una part de la població, la mateixa societat i els poders fàctics dels estats contem-poranis. En La haine s’hi pot veure la qüestió del complex Estat francès.

La gran reflexió de la pel•lícula la trobem quan, en forma d’acudit, s’explica el cas d’un home que cau al buit des d’un edifici de 30 pisos i va dient a mesura que cau: “De moment tot va bé...”. L’obra ens mostra (tal com va dient la nostra societat) que c Tot i ser del 1995, L’odi reflecteix

en l’actualitat perfectament la crisi social que es viu, segurament perquè o bé a França hi va arribar ja fa temps i va ser apartada a les famoses banlieue o bé perquè el di-rector, a part de la genialitat, pos-seeix el do de l’anàlisi. Sigmeund Freud va descobrir dues pulsions bàsiques en l’ésser humà: la pulsió de mort, que es dirigeix primera-ment cap a l’interior i a tendeix a l’autodestrucció, i secundàriament cap a l’exterior, la qual acaba sent una pulsió agressiva i destructiva; i la segona pulsió, lligada a la prim-era, i contraposada, és la pulsió de vida (la pulsió d’Eros), incloent les famoses pulsions sexuals. Podem entendre la pulsió de mort

com aquella que porta l’home a cercar retornar a ser un ésser in-orgànic, a conseqüència de la prò-pia tensió existencial. I la pulsió de vida, com la contraposada. L’odi, que en el fons és el que ens mostra la cinta, és inherent a l’ésser

humà i està present en la societat i en l’home, de manera clara i vis-ible. I de la mateixa manera que la sexualitat i l’amor mou i ha mogut gran part del món humà, l’odi i l’agressivitat també l’ha mogut i el mou. Ha estat motor de tots els can-vis socials (més que el propi amor), guerres i confrontacions armades.

Per tant, ara que l’odi està tor-nant a aflorar de manera impara-ble, el poder, de nou, desitja poder tornar-lo a dirigir, manipular i utilitzar en favor seu, coneixe-dor del seu gran poder i potser caràcter imparable. Les dades ara mateix són clares: l’atur registrat a l’Estat espanyol és del 20,5%, el doble que la mitja de la Unió Eu-ropea (i uns set punts per sobre que la pròpia Grècia), el dèficit públic és de l’11%, hi ha el 25% més de ciutadans treballant de funcio-naris que en el sector industrial (3,1 milions de funcionaris i 2,3 milions en el sector industrial), trobem regions com ara Andalusia o les Canàries amb el 30% d’atur femení (les quals també són les comunitats amb més funciona-riat de manera comparada) que senzillament és una brutalitat i una bogeria, i actualment l’Estat espanyol només té uns 18 milions d’ocupats i una població que ja toca els 50 milions de persones.Sens dubte, la situació és in-

sostenible i el somni sembla que arriba a la seva fi. La fi del bom-bolla immobiliària va fer destapar les carències de l’Estat i va fer aflorar els enganys dels polítics durant 30 anys a fi de construir el seu propi Port Aventura. En aquest joc de mentides ha tingut molta importància la política es-panyola, des del famós “España va bien”, fins a l’última gran posada en escena d’Aznar a Me-lilla, sense obviar la darrera llau de detencions i amenaces terror-istes. Però encara és més silen-ciada la gran mentida catalana.

Per exemple, la Llei Electoral a Catalunya, obsoleta i poc justa, no és remodelada únicament per culpa dels polítics catalans (està inclosa en una part de l’Estatut de 1979), les infraestructures viàries de pagament van ser adjudicades pel Govern català i posteriorment, en molts casos, prorrogades les seves llicències; el sistema actual autonòmic va ser negociat pel pro-pi Govern català i aquell concert econòmic que ara reclama CiU com a solució va ser refusat, i Pujol li va dir a Arzalluz que era un suï-cidi econòmic per a ells; les caixes catalanes són segurament les que pitjor s’han comportat (amb una Caixa que ja ha trampejat la llei, que ha creat Critèria i que cotitza en borsa, amb una Caixa Catalu-nya atorgant sous d’uns 160.000 euros a l’any a Narcís Serra com a president d’honor, i sent la dar-rera caixa en el rànquing de deute cobert amb fons propis; uns di-rectius de Caixa de Tarragona que s’apugen el sou el 33% abans de la seva fusió i una Caixa Manresa que gasta gran part de l’obra social en complexos amb restaurants de luxe com ara Sant Benet), el cas Palau de

la Música i el nét del senyor que té un carrer a Berga, i la gran darrera perla de CiU comparant el fet que s’obri una comissió d’investigació amb un judici franquista.

La història ha demostrat que no hi ha millor manera de canalitzar l’odi que amb les vies del naciona-lisme, el racisme i l’imperialisme. I un cop més, sembla que els mags intenten treure el conill del bar-ret, segurament amb el conven-ciment que colarà. Des de l’Estat espanyol, altre cop tensions amb el Marroc, gran foc per exaltar el patriotisme, ressorgiment a la premsa del “problema basc i català” i un sens fi de titulars i debats parlant tant de l’Estatut com de l’opressió de llengua cas-tellana a Catalunya, com del ter-rorisme de la península o de la kale borroka. Guerres de banderes i xifres als balcons i als diaris per fets tan absurds com ara un Mun-dial de futbol, defensors del poble defensant partits polítics i mem-bres del Tribunal Constitucional fent discursos gairebé falangistes.

I des del cantó català, partits que se sumen a l’independentisme,

que parlen de concerts econòmics i que exalten el patriotisme a fi de poder dissimular que la mam-ella de la vaca ha tingut sempre la bandera que els altres han vol-gut, si en sortien primer pessetes i dòlars, i des de fa uns anys, euros.

De la mateixa manera que a la pel•lícula de Kassovitz l’home que cau va dient “de moment tot va bé”, a Catalunya fins ara s’ha dit “de moment tot va bé” i ara encara creuen poder dir-ho si altra vegada s’alça el pre-text del nacionalisme irracional.

Si deixem caure un objecte al buit podem pensar que es tren-carà quan impacti al terra per-què hi ha la Llei de la gravetat, però podem pensar una mica més i dir que serà perquè existeix el terra. Si existeix el nacionalisme al nostre Estat encara, de manera tan poc resolta, és perquè hi ha massa injustícies per solucionar, massa riquesa per no repartir de manera equitativa i perquè molta gent, de sentiment català i/o es-panyol, prefereix que així con-tinuï per acontentar una societat en decadència i que no orienti el seu odi cap on l’ha d’orientar.

Les nacions són fetes de persones i per les persones, i el naciona-lisme català tan sols té sentit si és per construir una societat més justa i un Estat que defensi primer les persones, la cultura, i la terra. La independència, sens dubte, faria un gran fa-vor a tothom, deixant ja sense gaires més vies d’escapatòria centenars de corruptes de nit i patriotes de dia, que no han fet altra cosa que utilitzar els senti-ments humans per a la pròpia fi.

L’Odi

“El nacionalisme català tan sols té

sentit si és per construir una

societat més justa i un Estat que

defensi primer les persones, la cul-

tura, i la terra”

“De moment tot va bé, quan en el fons és una socie-tat en decadència i en caiguda lliure

al buit”

[ ]`04 POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

EL TEMA DEL MES

Aquest setembre, els nens i ne-nes de l’escola de Saldes comen-cen el curs escolar a Vallcebre degut a una errada burocràtica i un malentès amb el Departament d’Educació. Aquest darrer, no va comptabilitzar ni inscriure degu-dament a tres nens i nenes que, empadronats a Saldes però escolar-itzats a Gòsol durant el primer tri-mestre, van retornar a l’escola de Saldes durant el segon semestre. D’aquesta manera, dins l’escola Pedraforca de Saldes només hi constaven 3 alumnes, una xifra que no arribava als mínims i que, per tant, no permetia garantir la continuïtat del centre.

Per tal de denunciar aquest fet i amb l’esperança de reobrir l’escola el més aviat possible, tant els veïns com l’Ajuntament, l’AMPA o l’Associació Amics i Amigues del Pedraforca han estat trebal-lant i criticant una situació que, segons argumenta el representant d’aquesta última, Ignasi Ripoll “es fonamenta en un problema exclusivament burocràtic, ja que no hi ha cap motiu de pes per tan-car l’escola i, legalment, poden tornar a obrir-la”. A més, segons afirma Ripoll, “hi ha un precedent

El SES Serra de Noet de Berga ha començat el nou curs sense el Batxillerat promès pel Departa-ment d’Educació. Quan es va de-cidir la construcció d’un nou in-stitut a la ciutat de Berga, des del departament d’educació es va fer la planificació d’iniciar els cursos per 1er d’ESO i any rere any anar implementant els cursos superi-ors. Quan l’any 2009 els alumnes de 4rt d’ESO dels centre havien de passar a Batxillerat, el Departa-ment d’Educació els va comuni-car que haurien de matricular-se al Batxillerat de l’altre institut, perquè, incomplint les promeses inicials, el SES no oferiria Batxil-lerat.

“L’estratègia de l’administració

educativa és con-tinuar apostant fort per la presència de l’ensenyament con-

certat a Berga”La indignació entre la comunitat

educativa i els sindicats de mes-tres té un dels seus fonaments en el greuge que suposa que mentre l’administració nega l’ampliació del Batxillerat públic, aquesta sub-vencioni any rere any el Batxil-lerat concertat de l’Escola Xarxa. Aquest concert ve a sumar-se al ja existent en la Formació Profes-sional de Sant Francesc, de la ma-teixa propietat que l’Escola Xarxa, i que tradicionalment ha impedit un augment de l’oferta pública de FP. Sembla ser, doncs, que l’estratègia de l’administració ed-ucativa és continuar apostant fort per la presència de l’ensenyament concertat a Berga.

La queixa de la comunitat de mestres ha tingut un ressò polític molt limitat, degut a les implicacions polítiques dels di-versos actors. Cal recordar que el cap de l’oposició, Daniel Bullich (PSOE), és també un alt respon-sable polític del Departament d’Educació i, per tant, abona l’estratègia de la conselleria de no implementar el Batxillerat al SES Serra de Noet. Alhora, l’Escola Xarxa està dirigida per Xavier Güell, un destacat di-rigent d’Unió Democràtica de Catalunya a la comarca, i comp-ta amb el suport explícit de l’ajuntament governat per CiU.

El nou curs escolar ja ha donat el tret de sortida a la ciutat de Berga. Un any més la capital de la comarca només disposa d’una es-cola bressol de titularitat pública, Flor de Neu. A més, el projecte de la nova escola bressol de la ciutat està actualment ajornat.

En el ple del juliol passat es va decidir ajornar l’aprovació del projecte de la nova llar d’infants a causa de les crítiques de la resta de grups municipals. El PSC acusa l’equip de govern convergent de perdre una subvenció del Departa-ment d’Educació de 410.000 euros per finançar el projecte. El Grup Socialista afirma que l’Ajuntament no va enviar la sol•licitud a la Gen-

a l’Escola de Tírvia, al Pallars So-virà, on va passar exactament el mateix i, al final, l’escola va seguir viva”.

L’Ajuntament, per la seva part, ha interposat un recurs conten-ciós administratiu contra la reso-lució del Departament d’Educació, al•legant que la Generalitat no ha seguit el procediment ordinari en aquests casos. De moment, però, només s’ha pogut negociar amb el Departament que l’escola no es tanqui definitivament i que, du-rant aquest curs, es facin obres de millora per tal de tornar-la a obrir si hi ha entre 8 i 10 nens el proper curs. L’AMPA, a més, ha demanat el suport del Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo i el Defensor del Menor.

I és que, per els saldencs, l’escola de Pedraforca ha representat una de les institucions bàsiques i més impor-tants del municipi: “l’escola és un incentiu per la gent que hi viu i per-què la gent nova es quedi”. Amics i Amigues del Pedraforca, a més, s’ha volgut preguntar públicament “per què” el Departament d’Educació està actuant contra els principis educatius que teòricament defensa.

Amb tot, diversos afectats i experts

com ara la Professora de Ciències d’Educació a la UAB especialitzada en escoles rurals, Agnès Torras, han afirmat que el tancament de l’escola representa una important pèrdua de serveis dins el poble. Torras s’ha mostrat en desacord amb el tanca-ment i ha teoritzat que l’educació infantil i primària és el primer graó d’accés a la cultura: “no es poden tancar les portes de la cultura i l’obertura social als infants de les escoles rurals, Saldes n’és un bon ex-emple”. A més, la pedagoga ha criti-cat les actuals contradiccions que pateix el sistema públic educatiu espanyol i català, a l’hora de com-plir els principals criteris educatius de la Unió Europea: “la UE prima la proximitat entre les escoles que ofe-

reixen educació infantil i primària i els seus alumnes”.

En aquests moment, ja s’ha de-manat cita amb el Conseller d’Educació, Ernest Maragall i amb el President de la Generalitat, José Montilla, tot i que encara no s’ha rebut resposta. Els veïns, les asso-ciacions i les institucions coincide-ixen en que hi ha ganes de fer co-ses i de seguir lluitant per l’escola de Saldes als carrers i per tots els mitjans, com així ho demostren els nombrosos vídeos al Youtube o el grup que s’ha creat al Facebook. De cara als propers mesos s’espera que s’entreguin els fruits d’una recollida de firmes a la Delegació d’Educació de Manresa o Barcelona.

Veins de Saldes congregats pel tancament de l’escola.

FOTO: AMPA DE L’ESCOLA DE SALDES

Al llarg del proper curs escolar 2011-2012, l’escola de Saldes romandrà tancada i els seus alumnes aniran a l’escola de Vallcebre, amb l’esperança de poder tornar a cursar els estudis al seu municipi de cara al curs següent.

Aida Morales

Veïns i veïnes de Saldes segueixen lluitant per l’escola del municipi

eralitat per optar a la subvenció, tot i haver estat advertit pel depar-tament. Els socialistes berguedans, amb Daniel Bullich al capdavant (el qual ocupa un càrrec impor-tant dins d’Educació i que és cap de l’Oficina de Relacions Externes del Departament d’Educació), són els que han destapat aquest afer. Aquesta, doncs, és una versió de-terminada pel poder de Bullich dins del Departament d’Educació, que no ha fet públic els fets fins a fi de termini.

Per altra banda, CiU ha afir-mat que l’Ajuntament de Berga ha presentat tota la document-ació requerida pel Departament d’Educació i no tenen comunicació que hagin perdut aquesta subven-ció. Els convergents berguedans

tampoc estan al cas d’haver ven-çut cap termini per presentar documentació complementària del projecte educatiu.

Gestió indirectaEl projecte de la nova llar

d’infants ja es demanava al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Cata-lunya) que se sol•licita a l’inici de cada mandat municipal. Aquest pla aporta 360.000 euros dels 1.298.000 euros totals que costa l’escola. La subvenció que segons els socialistes s’ha perdut aportava 410.000 euros del departament, que dóna 5.000 euros per a cada una de les 82 noves places del futur centre infantil, el 31,58% del pressupost del projecte. La resta del cost, 528.000 euros, l’Ajuntament de Berga pre-tén assumir-lo amb una gestió indi-

recta, que és una concessió privada de 15 anys de durada. En aquest punt, la CUP i la resta d’oposició van mostrar-s’hi contraris. Els grups municipals a l’oposició no creuen que l’externalització del servei ajudi la ciutat. Fins i tot els socialistes s’ha sumat a no fer la concessió privada, tot i que justa-ment va ser el PSC qui va introduir la gestió indirecta a Catalunya

Berga actualment té molta oferta privada de llar infantil amb les es-coles Vedruna i Xarxa. Per contra, només ofereix l’escola Flor de Neu com a alternativa a les concertades. El projecte de la nova escola bressol preveu que es construeixi a la plaça Gernika, en uns camps ja urban-itzables davant de l’IES Guillem de Berguedà.

Hug Tuyet

El finançament i la proposta de gestió privada ajornen el projecte de la nova llar d’infants

La Generalitat apos-ta per l’ensenyament concertat

Redacció

[ ]` POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA 05L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010

Red Electrica Española (REE) ha projectat la construcció d’una línia d’alta tensió que ha d’unir Cercs i Vic. La línia tindria una potència de 220kV, només super-ada per les autopistes elèctriques del tipus de la MAT. Actualment, ja hi ha instal•lada una línia de mitja tensió que connecta les dues zones, transportant energia generada a la tèrmica de Cercs. Aquesta central es tancarà l’any 2012, però les diverses administra-cions no han donat una resposta clara sobre si la nova línia serveix o no per a suplir el tancament de la central. Igualment, tot i que s’ha negat que la infraestructura formés part de la MAT, el propi projecte redactat així ho contem-pla. Totes aquestes contradiccions fan que molts desconfi ïn de les in-tencions del projecte.

Tres opcionsL’estudi elaborat per REE propo-

sa tres opcions diferents per tal de construir la línia. Totes aquestes opcions tenen un impacte directe en àrees que gaudeixen d’una certa protecció. Travessar del Berguedà al Lluçanès, tal i com reconeix el propi estudi, implica haver d’actuar sobre grans super-fícies forestals.

La primera opció contempla aprofi tar el corredor que ja hi ha obert per a la línia de 110kV que actualment ja uneix Cercs i Vic. Tot i aprofi tar el corredor, la construcció de la nova línia oblig-aria a ampliar l’espai desarborat i canviar part de la infraestruc-tura. Aquesta opció afectaria di-rectament la Serra de Picancel, protegida amb la qualifi cació de Paratge d’Especial Interès Natu-ral (PEIN).

La segona i tercera opcions són al-ternatives per no haver de fer pas-

REE projecta una línia d’alta tensió entre Cercs i Vic

Abel Calderasar la línia per la Serra de Pican-cel. L’alternativa, però, traspassa l’àrea de protecció del trencalòs, una au en perill d’extincióMentre que la segona opció, un

cop evitada la Serra de Picancel, torna a passar per l’actual línia de 110kV, la tercera opció pren un recorregut nou fi ns a Gurb, pas-sant per Les Lloses.

Totes tres opcions tenen im-pactes importants en fauna i espais naturals, però també en recursos turístics i espais socio-econòmics, tal i com reconeix el propi informe de REE.

De moment, en les adminis-tracions municipals afectades per aquest projecte hi regna la precaució. L’estudi que s’ha fet públic serveix com a preliminar d’un estudi d’impacte ambiental que ha de determinar quina de les tres opcions s’escull. Tot i així, el fet que s’hagi donat a conèixer aquest projecte en ple estiu, i que la seva redacció estigui datada el 2008 ha aixecat un cert malestar i una ombra de sospita sobre les in-tencions fi nals del projecte.

REE nega cap relació amb la MATLa pròpia REE ha negat que

aquesta infraestructura formi part de la MAT. Amb tot, el propi projecte recull que un dels objec-tius del projecte és la construcció d’infraestructures que integrin les principals àrees de la regió a la línia de 400kV -coneguda com a MAT-. Segons REE aquest seria un aspecte addicional a l’objectiu principal del projecte, que és se-gons REE mallar la xarxa per evi-tar grans apagades.

Si l’actual infraestructura de 110kV porta energia des de la tèr-mica de Cercs cap a la plana de

Vic, el tancament de la tèrmica el 2012 obre l’interrogant sobre l’ús de la nova línia. L’opció que pren més força és que s’utilitzarà per abastir el Berguedà a partir d’electricitat transportada per la MAT des de l’estat francès. Amb tot, la instal•lació també podria ser utilitzada per a portar elec-tricitat des d’una suposada nova central que substituís l’actual.

El fet que la línia estigui pro-jectada per a entrar en servei el 2015, mentre que el tancament de la central de Cercs és previst per al 2012 evidencia també que el pro-jecte no és d’una necessitat imme-diata per a suplir l’electricitat que produeix la central.

L’APUNT

Models de generació i distribució d’electricitat

L’actual model de generació i distribució d’electricitat és un model fortament centralitzat que concentra les plantes de produc-ció principalment en zones de-safavorides. Als Països Catalans, les plantes de generació es troben en zones deprimides econòmica-ment i tradicionalment oblidades per l’administració. La propietat de la producció també respon a un model centralitzat, fent que qualsevol generació comercial

d’electricitat per part d’un par-ticular s’hagi de vendre a les companyies elèctriques.

A nivell europeu, la construcció d’autopistes elèctriques com la MAT respon no només a la vol-untat de països com França per comercialitzar el seu excedent de producció sinó també al pro-jecte de situar les grans plantes de producció energètica a països del nord d’Àfrica, aconseguint abaratir els costos i evitar els

confl ictes mediambientals. La MAT no respon, tal i com s’ha indicat algunes vegades, a cap dèfi cit energètic del Principat, el qual en realitat exporta part de l’electricitat que produeix.

Aquest model que actualment impera és radicalment oposat als models descentralitzats que esgrimeixen els partidaris d’un desenvolupament més sostenible, basats en la generació d’energia seguint criteris de proximitat.

Abel Caldera

“Totes les contra-diccions sobre la utilitat de la línia fan desconfi ar de les intencions del

projecte”“Un dels objectius d’aquest projecte és la construcció d’infraestructures

que integrin la zona a la línia de

la MAT”

[ ]` SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 506 POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA

L’ajuntament de Berga, amb els vots favorables de CiU i la CUP i l’oposició de PSC, ERC i Josep Saña, ha decidit obrir un expedient als gestors de la ràdio municipal per incompliment d’algunes clàusules de la concessió. Ja a principis del 2008 la CUP va denunciar que en els pressupostos municipals l’ajuntament assumia les despeses de lloguer del local, llum i telèfon, però aquelles queixes no van ob-tenir resposta pública per part de cap altre grup polític.

La concessió de la ràdio munici-pal es va fer el 2005, quan l’equip de govern de la ciutat era com-posat per PSOE i ERC. S’obrí un concurs públic amb un seguit de clàusules i finalment guanyà Bífi-dus Produccions, una empresa que tenia com a caps visibles els peri-odistes Jaume Fíguls, Fermí Riu i Xavi Rossinyol, antics treballadors de la ràdio. Els derrotats foren els impulsors d’un nou grup co-municatiu al Berguedà, vinculats al Berguedà Actual i a Canal 4. Aquest grup, encapçalat per Jordi Simon -que havia estat regidor de l’ajuntament de Berga pel PSOE

El ramadà és un període festiu durant el qual els musulmans practiquen l’abstinència, la pregària i la caritat. És el novè mes lunar del calendari islàmic i és conegut àmpliament pel de-juni dels musulmans. També rep-resenta un dels cinc pilars bàsics de l’Islam. L’abstinència de men-jar i beure s’inicia amb la sor-tida de la lluna, a final del vuitè mes, anomenat Sha’ban, si bé cal tenir en compte que és diferent per a tots els musulmans. El mo-tiu d’aquesta diferència rau en el fet que l’inici del ramadà té una estreta relació amb la Lluna i és així que, depenent del territori en què visquin els musulmans, el seu inici pot canviar en dies o hores. Enguany, al Berguedà i a la resta

L’ajuntament obre un expedient sancionador a Ràdio Berga

Redacció

entre 1995 i 2003- i el propietari del Càmping de Berga Joan Barniol com un dels principals inversors, tenia la ferma intenció de crear un grup mediàtic berguedà que disputés l’hegemonia a Regió 7 i reactivés el panorama ràdiotelevi-siu local. Aquesta iniciativa també comptava entre els seus impulsors amb el dirigent de CiU Ramon Mi-noves i el periodista Carles Solà, de coneguda trajectòria indepen-dentista, i intentà desenvolu-par un model de participacions econòmiques limitades per tal de consolidar la transversalitat del

projecte. L’evolució del projecte rebé un dur revés en no acon-seguir la concessió de la ràdio. Fi-nalment, només el setmanari Ber-guedà Actual pogué consolidar-se com a producte informatiu.

Ha estat precisament aquesta empresa qui ha posat damunt la taula els incompliments del contracte de concessió. Concreta-ment, el principal incompliment és no haver fet el pagament d’un cànon mensual de 1220 euros -més els increments anuals de l’IPC-, tal i com s’estipula literalment en el

contracte. També hi ha el fet que sigui l’ajuntament qui estigui as-sumint des de l’inici el pagament d’alguns dels subministraments dels locals de la ràdio. Una denún-cia que sottovoce ja venia fent, i que molts també interpreten com una vendetta particular.

Malgrat que l’equip de govern havia manifestat en privat un cert malestar amb l’orientació de l’emissora -que a ningú se li escapa que és propera al PSOE- i que era conscient dels incompliments, no s’havia atrevit a actuar fins que hi

ha hagut una denúncia externa. Un malestar que també s’estenia als sectors independentistes de la ciutat, que han considerat que se’ls ha menystingut informativa-ment malgrat la seva importància i activitat. Això fou especialment criticat durant la jornada del referèndum sobre la independèn-cia, que tingué un mins segui-ment per part de la ràdio. També s’han alçat crítiques pel fet que l’emissora emeti continguts propis basats en la teleescombraria.

Finalment, però, el passat 28 de juliol es portà aquest tema al ple municipal. S’acordà obrir un expedient sancionador, després d’un seguit de converses “in-fructuoses” amb els gestors de la ràdio, segons informà l’alcalde Juli Gendrau. Ara, Bífidus Pro-duccions tindrà fins a 30 dies per presentar al•legacions. De moment, l’empresa s’ha defen-sat només fent gala de les distin-cions que ha rebut -i que conver-teixen la ràdio en puntera arreu del país-, però no ha explicat en cap moment la seva versió so-bre l’impagament d’una quanti-tat que, pel cap baix, supera els 60.000 euros des de la reobertura de la ràdio el 2006.

Local on s’ubica Ràdio Berga al Passeig de la Pau.

FOTO: HUG TUYET

Montse Venturós

El ramadà, al Berguedàdel territori català, aquesta data va ser el dia 12 d’agost, moment en què els musulmans de tots els territoris occidentals van iniciar el seu dejuni diürn, que es prolon-garà durant 30 dies.

A la nostra comarca es calcula que són aproximadament 1.500 persones les que faran el ramadà. L’Azzedine viu a la comarca del Berguedà des de fa sis anys i creu que la pràctica del ramadà a Cata-lunya “és més complicat, ja que

ens hem d’adaptar a les tradicions del país on vivim i a l’entorn, que no practica el ramadà ni fa el dejuni. En un país islàmic, la festa és més que evident i tenim una intensa activitat social, però aquí les coses són ben diferents”, explica.

Més que un dejuniPer a moltes persones d’aquí,

viure i practicar el ramadà es-devé només deixar de menjar, però l’Azzedine creu que s’han d’explicar bé els termes de la seva cultura, ja que moltes vegades des d’aquí prejutgem les seves tradicions culturals. Per a ells el ramadà “és un mes de caritat, de pregària durant el dia i la nit, ens centrem en l’espiritualitat; però també és un mes de festivitat i de celebracions amb la família. Vin-

dria a ser l’equivalent de la Qua-resma que celebren els cristians”, comenta. També cal fer menció de les ex-

empcions de fer el ramadà. Les persones grans i malaltes, els menors i adolescents, les persones que estan de viatge, les dones em-barassades, les mares que han d’alletar els fills... són només al-guns exemples.

I l’Azzedine ens explica també

que “si algun dia no es fa el rama-dà, la persona que no l’ha fet ha de fer un acte de caritat i haurà de donar menjar a una persona ne-cessitada o bé abstenir-se de men-jar des de l’alba fins al crepuscle durant dos mesos”.

Quan el sol ja s’ha post, es trenca el dejuni. Un cop arriba la nit és moment de reunió amb la família i els amics, de celebració. L’últim dia del ramadà s’anomena id-al-fitr i representa el trencament del dejuni; és motiu de grans fes-tivitats i dóna pas a l’entrada del nou mes, anomenat xawwal. “Su-poso que és difícil d’entendre per a les persones d’aquí, però jo per-sonalment ho visc com una festa amb la meva família i també com un mes d’ajuda i caritat als més necessitats”, explica l’Azzedine.

“A la nostra comarca es calcula que són aproximadament

1.500 persones les que faran el rama-

dà”

“Per els musul-mans el ramadà

és un mes de cari-tat, de pregària durant el dia i la

nit”

RECULL DE NOTÍCIES

Laura Riera havia d’abandonar la presó el passat dissabte 21 d’agost. Com ja s’havia fet el passat hivern amb Diego Sánchez i Zigor Larre-donda, es va programar un acte de benvinguda. El fet que coincidís la seva sortida al carrer amb les festes de Gràcia va fer que aquest acte quedés emmarcat en les acti-vitats programades a la Plaça del Raspall. Els intents del PP de vin-cular algunes entitats gracienques amb l’entorn d’ETA a causa de les fotografies de presos polítics pres-ents a les barraques d’aquestes entitats durant les festes, era una estratègia que havia provat amb insistència però amb un èxit es-càs en els darrers anys. Aquesta vegada, però, l’estratègia varià i Dignidad y Justícia, una de les en-titats ultres instrumentalitzades per l’espanyolisme per atacar ju-dicialment l’independentisme va presentar una denúncia davant l’Audiència Nacional.

A partir d’aquell moment la ma-quinària mediàtica va començar a funcionar. L’espanyolisme més desacomplexat (PP i C’s) van de-manar un posicionament clar d’ajuntament i Generalitat, aprof-itant per insistir en el discurs de la “connivència” i “inhibició” davant els “radicals”. La reacció d’un Montilla en època preelec-toral, decidit a que no se li obrís un nou flanc de “connivència amb ETA” a la premsa madrilenya, fou la d’assumir i fer complir acrítica-ment qualsevol ordre que vingués dictada per l’Audiència Nacional.

La prohibició dictada pel jutge Pablo Ruz contenia els ja clàs-sics elements de justificació de l’estratègia del “tot és ETA” i no donava el més mínim marge per a trobar una posició intermèdia. Així doncs, la resposta de la Gener-alitat fou la d’envair policialment el barri de Gràcia.

La pressió dels mitjansL’alineació dels grans mitjans

de comunicació catalans amb el discurs de l’Audiència Nacional impedí als promotors de l’acte de benvinguda explicar o matisar al-gunes de les qüestions que anaven apareixent a premsa, ràdio i tele-visió. Malgrat que l’acte en tot moment fou anunciat com un acte de benvinguda, des dels mit-jans públics i les agències oficials es parlà en tot moment d’un acte d’homenatge i enaltiment, termi-

Escalada repressiva estival contra l’esquerra independentista

Abel Caldera

nologia que va acabar fins i tot im-pregnant les notícies de la premsa d’un perfil més independent. I malgrat que aquest fet fou reitera-dament denunciat, cap mitjà de comunicació varià la seva línia. La manipulació més greu, però, fou com de forma reiterada s’acusà

Laura Riera de ser la responsable de l’atemptat contra un regidor al PP de Viladecavalls. La pròpia Audiència Nacional espanyola va absoldre Riera d’aquest càrrec el 2005, però això no fou suficient per tal que la premsa rectifiqués. Tampoc, en cap mitjà, s’obrí el

debat sobre aquesta segona con-demna -ara mediàtica- imposada a algú que complí íntegrament la condemna imposada per un tri-bunal i que, per tant, segons els propis raonaments de l’estat, ja hauria “pagat el seu deute amb la societat”.

Tarda de violència policialDissabte 21 a la tarda, centenars

de policies d’antidisturbis i de paisà ocupaven els carrers d’una Gràcia en plenes festes. Tancats a la plaça del Raspall, hi havia dos centenars de persones que s’havien apropat per protestar per la prohibició de l’acte. En el moment en que els organitzadors de l’acte intentaren llegir un comunicat on es denunciava la manca de llibertat d’expressió i es donava per desconvocat l’acte, i malgrat que el comandament policial tenia constància que aquell manifest no incomplia la resolució de l’Audiència Nacio-nal, uns quants antidisturbis del cos policial s’abraonaren da-munt l’escenari i detingueren el portaveu de les organitzacions convocants. Martí H., que no re-cuperà la llibertat fins l’endemà al migdia.

En el mateix moment, unes altres dues-centes persones que no havien pogut accedir a la plaça, iniciaren una mani-festació pacífica allunyant-se de “l’indret prohibit” i dirigint-se a la Plaça de la Vila. Just abans d’arribar a aquesta plaça, de-senes d’antidisturbis començar-en a apallissar per l’esquena els manifestants. Tot això passava en una plaça on en aquells mo-ments s’estava celebrant el corre-foc infantil, generant moments de pànic i aixecant la indignació dels allí congregats. Amb aquesta càrrega, la Generalitat esceni-ficava gràficament la seva dis-posició a complir de forma taxa-tiva les ordres de l’Audiència Nacional i dissipar cap mena de dubte sobre una suposada “con-nivència”.

A Sants, tambéDesprés d’un dissabte de festa

major protagonitzat per un jutge de l’Audiència Nacional i els Mossos d’Esquadra, l’atenció de l’aparell mediàtico-judicial es dirigí cap a les festes de Sants, on com cada any hi havia convo-cat un brindis en record de totes les persones privades de llib-ertat. Novament, l’Audiència Nacional considerà que l’acte s’havia de prohibir, no perquè aquest constituís un delicte, sinó perquè hi havia la possi-bilitat que allí s’hi cometés un delicte. Finalment, les entitats decidiren desconvocar l’acte no sense abans haver protestat pel que consideraven un atac a la llibertat d’expressió.

Eudald Calvo és portaveu de Maulets, i un actiu militant del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona. El passat dimarts 24 d’agost, mentre estava estudiant a la biblioteca d’Argentona, els Mossos d’Esquadra van pre-sentar-se a casa seva i, en no trobar-lo, van comunicar als seus familiars que es presen-tés a la comissaria el més aviat que pogués. Ell s’hi presentà, juntament amb el seu pare, i allà li comunicaren que que-dava detingut per associació il•lícita, un delicte penat amb entre 2 i 4 anys de presó.

Aquesta imputació era nova dins l’estratègia repressiva de l’estat contra l’EI catalana; no així contra la basca. La incerte-sa sobre l’abast de les acusa-cions, i el fet que un delicte d’associació il•lícita no el pot cometre una persona sola, en-cengueren les llums d’alarma davant una possible ràtzia con-tra l’independentisme juvenil.

La manifestació convocada davant de la comissaria a les vuit del vespre d’aquell mateix dimarts fou durament rep-rimida pels antiavalots, fer-int a una desena de persones i detenint al germà d’Eudald Calvo. Els propis Mossos negar-en en un primer moment ha-ver practicat cap càrrega, però l’aparició d’un vídeo amb les imatges dels fets deixaren en evidència l’actuació policial.

Més en evidència quedà la “qualitat democràtica” dels Mossos d’Esquadra amb la denúncia feta per Calvo en sor-tir en llibertat provisional dels jutjats. Calvo fou despertat als calabossos de la comissaria al crit de “Arriba España” i fou reiteradament provocat per un agent que feia sonar el “Cara al Sol” amb el seu telèfon mòbil.

Amb la sortida de Calvo dels jutjats, finalment es conegué l’abast de les acusacions. L’operació provenia de la comis-saria dels Mossos de Cerdanyola del Vallès i estava relacionada

amb la campanya de boicot contra els preus dels ferrocar-rils iniciada pel SEPC i altres col•lectius d’estudiants. A Cal-vo se’l relacionava amb els fets només a partir de fotografies on se’l veia amb un megàfon encapçalant manifestacions, i per informacions de la brigada d’informació dels Mossos ob-tingudes, suposadament, de la pròpia UAB, la qual hauria pas-sat un llistat dels militants més actius en les lluites estudiantils.

Juntament amb Calvo, en el sumari es relacionen com a membres del suposat grup clan-destí a persones no vinculades ni amb l’esquerra independen-tista ni tampoc amb les lluites estudiantils. Així, dos dels im-putats ho són per haver pintat graffitis a l’exterior dels vagons, mentre que un altre ho és per haver-se negat a pagar el bitl-let. Calvo afirmà desconèixer en absolut cap d’aquestes persones, en el que sembla un muntatge policial molt mal preparat o fet, simplement, amb l’objectiu d’assetjar militants polítics.

L’APUNT

Detingut el portaveu de Maulets

1 i 2. Imatges de la concentració per la llibertat d’Eudald Calvo. 3. Ferides a l’esquena del pare d’Eudald Calvo després de ser apallissat pels antiavalots.

FOTO: ADRIÀ CALVO

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 58 NACIONAL [ ]

La tauromàquia als Països catalans

ABEL CALDERA BERGA

Les corregudes de toros tal i com les coneixem avui en dia tenen el seu origen al segle XVIII. Si bé hi ha moltes teories que pretenen emparentar aquesta tradició amb cultures antigues -com la minoica- la realitat és que fins al segle XVIII les festes amb toros formaven part del conjunt de festes amb diversos animals. Els espectacles medievals consistien en organitzar caceres a cavall de diversos animals -entre els quals els toros- per part de la noblesa en espais públics, deixant que el poble en fos espectador. Si el noble volia tenir un gest con-descendent amb la plebs, els do-nava permís per saltar a l’arena a matar un brau a garrotades i ganivetades. Aquestes pràctiques tan sanguinàries foren ja criti-

cades per l’Església i a l’Estat es-panyol Felip V en prohibí la seva pràctica als nobles. En aquest mo-ment és on apareix la tauromàquia moderna: els ajudants dels no-bles, que participaven a peu a les batudes, esdevenen els protago-nistes. L’espectacle es reglamenta i va prenent cos durant la primera meitat del segle XIX tal i com el coneixem avui en dia. L’inici de la tauromàquia representa, doncs, una modernització, humanització, reglamentació i estilització de les antigues matances medievals. Ar-rela a la península -on alguns reis intenten prohibir-la sense èxit-, a Occitània i a les colònies ameri-canes. És prohibida, per exemple, el 1825 a Gran Bretanya.

Al llarg del segle XIX l’espectacle taurí es converteix, al nostre país, en l’espectacle

de masses per excel•lència a les ciutats industrials, arribant al seu zenit als anys 1920. Posteri-orment, la irrupció del cinema i del teatre popular introdueixen un element de competència.

Si bé és cert que l’associació d’aquest espectacle a l’espanyolitat ja apareix al segle XIX, aquesta no es defineix de forma agressiva, sinó en sentit d’arrelament popular enfront alguns intents prohibicionistes. Serà amb el franquisme quan aquesta remarca de l’espanyolitat es farà en el sentit de la unitat de l’estat. L’espectacle encara gaudirà fins als anys 60 de molta popularitat social, però serà fi-nalment vençut pel futbol com a espectacle de masses. La soci-etat viu als 60 i 70 moments de transformació i de canvi de certs

valors. La consciència animalista -que el mateix Marx titlla al Man-ifest Comunista d’excentricitat burgesa al segle XIXi ecologista adquireix un caràcter popular i de progrés. Alhora, l’accentuat procés d’urbanització i moder-nització de la societat –molt més marcat als Països Catalans que a la resta de l’estat- fa desaparèixer l’estrat cultural de ruralitat que encara romania en àmplies capes populars, amb el conseqüent re-plantejament de la relació entre animals i persones. Aquest és el context en el qual, amb la reno-vació dels cànons culturals, les corregudes de toros són excloses com a tradició pròpia. També de-sapareixen al mateix temps les altres pràctiques salvatges amb animals en molts dels municipis catalans. Una cultura catalana que rebutja aquest espectacle en-

frontada a una cultura dominant espanyola que el reclama com a propi és l’espai ideal pel qual, als anys 80, s’introdueix e l debat identitari dins la tauromàquuia, quan fins alesho res havia estat una pugna entre “il•lustrats” i “tradicionalistes”.

La prohibició de les corregudes de braus ha estat possible degut a la dràstica reducció de seguidors de la tauromàquia. Fins i tot la major part de l’espanyolisme que diu defensar la festa i que enar-bora estanqueres amb el brau, no només no assisteix mai a cap correguda sinó que té nuls co-neixements del món taurí. Un univers que, amb més o menys enrenou està destinatt a desa-parèixer en els propers anys, tal i com reconeixen els seus propis aficionats.

L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010 NACIONAL 9[ ]

La tauromàquia als Països catalans

L’independentisme de Mallorca,pioner en la lluita contra la tauromàquia

Ja fa quatre estius que l’Esquerra Independentista està demostrant ser capdavantera en la lluita an-titaurina a Mallorca. Lemes com “La sang no és cap espectacle” o “Palma no assassina, ciutat anti-taurina” han creat un moviment fort i ampli contra la tortura ani-mal, mobilitzant a joves, i no tant joves, any rere any, a diferentsindrets de l’illa.

Accions i concentracions de tot tipus han demostrat que aquesta lluita també engresca el jovent a sortir al carrer i mobilitzar- se, i que seguirà sent així fins que no s’eradiqui del tot el maltracta-ment animal i la imposició cul-

tural que suposen les corregudes de bous a Mallorca.

Com moltes altres lluites con-tra les imposicions espanyoles al nostre país, a Palma la batalla antitaurina també ha hagut de suportar la repressió policial, que ha provocat fortes càrregues i de-senes de persones ferides. Durant la campanya de 2008, la Policia Nacional espanyola va intentar silenciar les nombroses concen-tracions que van aplegar cente-nars de persones.

De fet, el primer any que es va encetar la campanya, la policia va identificar als manifestants i va canviar la ubicació de la concen-tració, deixant tan sols un petit espai on manifestar-se.

Posteriorment, es van utilitzar les porres durant la protesta. L’any següent, les concentracions convocades per Maulets ja només es podien fer en zones prèvia-ment encerclades, i les concentra-cions acabaven en càrregues i amb ferits, fins i tot alguns menors d’edat. En ocasions, els manifes-tants també han hagut de patir seguiments dels cossos policials.

Maulets a l’ajuntamentMalgrat aquests casos de repres-

sió, la lluita antitaurina no s’ha aturat a Mallorca, i aquest any Maulets Palma ha entrat al ple de l’ajuntament per adreçar-se directament als polítics, reivin-dicant amb una pancarta que Palma es declarí ciutat antitau-rina.

Així i tot, aquesta lluita no es centra només a Ciutat, ja que tam-bé a altres municipis, com a Inca, Maulets i altres col•lectius popu-lars han protagonitzat cada any una jornada antitaurina el dia en què hi havia la correguda de bous. A Felanitx també s’ha participat als actes que s’han dut a terme contra les corregudes de bous.

Finalment, l’any passat el col•lectiu independentista Gent Activa va aconseguir que Costitx es declarés el primer municipi antitaurí de Mallorca. Seguint aquest exemple, i després que al Principat s’hagin prohibit les cor-regudes de bous, Maulets aposta a Mallorca per continuar llui-tant per aconseguir que l’illa es declari antitaurina, i perquè es

prohibeixi aquest macabre espe-ctacle. Des de Maulets Mallorca asseguren que continuaran amb aquesta lluita, en primer lloc, perquè la tauromàquia suposa una lenta i dolorosa mort per a l’animal. A més, recorden, “ prèviament el bou es droga i es maltracta perquè surti a la plaça indefens, desorientat i estressat, amb dificultats respiratòries i vi-suals i amb una gran ansietat”, que fa que corri desesperat per la plaça. Una vegada allà, es troba indefens davant del torero i ago-nitza la seva mort sense poder enfrontars’hi. A més, aquesta tor-tura, malnomenada festa, és una macabra tradició, aliena a l’illa de Mallorca i que ha estat im-posada culturalment per l’Estat espanyol.

BLANCA DOLORES PALMA

El poble valencià seguirà tenint bous al seu territori. El con-seller de Governació, Serafín Castellano, declarava el 28 de juliol que els bous “no corren el perill de desaparèixer mentre hi haja aquest govern al capdavant de la Generalitat valenciana”.

Açò afirmava Castellano quan se li va preguntar per la prohibició per part del Parlament de Cata-lunya. Tanmateix, afirmà que “respecta” la decisió de l’òrgan principatí encara que una de-cisió així no es prendria al Par-lament valencià.

El conseller va dir que no sol no s’aboliria la pràctica taurina sinó que el Govern valencià duia “a terme polítiques que poten-cien i prolonguen la seua super-vivència”.

Castellano feia referència als tràmits per part de la Generali-tat valenciana per declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) les cor-rides de toros i els bous al car-rer, com han fet altres governs conservadors com el de Madrid i Múrcia.

Els bous al carrer

Pel que fa als correbous o bous al carrer, el conseller popular va

ressaltar que “les estadístiques demostren que són més de 6.000 festejos que se celebren” en territori valencià. “Aquestes pràctiques ancestrals, que no es basen en la tortura i la mort pública de l’animal, queden excloses de la Llei de protecció d’animals en espectacles públics recentment modificada a través d’una ILP aprovada pel Parla-ment de Catalunya”, apunta el portal web Festes.org que tracta les festes d’arreu dels Països Catalans.

Segons la web, els bous al car-rer tenen al País Valencià tres modalitats: el correbou (solta de l’animal per carrers delimitats

amb barreres i el toreig per part de persones espontànies), el bou embolat (es fa de nit i es posen unes boles de foc en uns en-granatges metàl•lics subjectes a les banyes de l’animal i es deixa lliure pels carrers delimitats) i el bou amb corda (es lliga una gruixuda corda a les banyes del brau i es corre al seu voltant).

Al marge dels bous al car-rer, festa més arrelada en les classes populars, al País Valen-cià hi ha set places de bous per fer corrides: tres a les capitals de província, una a Algemesí i tres menors a Villena, Oriola i Monòver. Als espais taurins del sud del país es realitzaren 105

matances el 2008 i 72 el 2009.

Protestes contra els bous

Des de fa anys també hi ha man-ifestacions i protestes contra les activitats taurines al País Valen-cià. Com ressaltàvem a L’ACCENT 183, el 17 de juliol l’associació protectora d’animals Lacua con-vocà una manifestació contra les festes taurines a Alzira (la Ribera Alta) on aplegà al voltant de 250 de persones.

Uns dies després, el 22 de juliol, un centenar de persones es con-centraven davant de la plaça de bous de València per protestar contra les corrides de toros.

El Govern valencià defensai promou les pràctiques taurines

CESC BLANCO SAGUNT

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 510 NACIONAL [ ]

Vora 150 persones es van concen-trar el migdia del 27 de juliol a les portes del Centre d’Internament per a estrangers (CIE) de València per demanar el seu tancament. Les persones que es reuniren també mostraven la seua solidaritat amb Noura Benrrabah. La jove magri-bina va ser expulsada el 13 de juliol al Marroc després de passar 40 dies al CIE de València. La xica denun-cià haver patit assetjament sexual a una comissaria de la Policia Na-cional espanyola d’Oriola i fou repa-triada abans de poder comparèixer com a víctima al seu judici. La con-centració s’inseria en la campanya pel tancament dels CIE, la qual està secundada per diversos col•lectius en defensa dels drets humans i con-tra el atacs xenòfobs (Antifeixistes PV,Col•lectiu Sense Papers, Jarit, SOS Racisme...). La mateixa cam-panya ja va realitzar una concen-tració a les portes del CIE Sapadors de València el 25 de maig d’enguany. Noura, el seu advocat i fins i tot el fiscal del cas van demanar que la jove magribina no fora expulsada per tal de comparèixer al seu judici. Malgrat açò, el procés de repatri-ació es va accelerar i així s’impedia que Noura testificara. Açò va impos-sibilitar “realitzar una investigació i un judici en condicions, ja que es quedava sense víctima ni testimoni, deixant així amb tota probabilitat

impune al presumpte agressor”, se-gons un escrit de la web de la cam-panya pel tancament dels CIE. El col•lectiu ha tramès una queixa al Defensor del Poble.

Llarg camí d’expulsió

Segons s’havia informat a Noura i a la seua família l’expulsió es faria des de l’aeroport de Barajas (Ma-drid) cap al Marroc. Tanmateix la mitjanit del dilluns 12 de juliol “va

ser portada en furgó policíac des del CIE de València a l’aeroport de Bara-jas, on la van pujar la matinada del dimarts a un avió cap a Màlaga”, se-gons denuncia la pàgina web de la campanya pel tancament dels CIE. Va ser ingressada momentàniament en un centre d’internament de la ciutat andalusa i en un altre furgó fou traslladada, amb més víctimes d’expulsió, cap al port d’Algeciras. “Va partir custodiada en un ferri cap a Ceuta i finalment va ser aban-

donada a la frontera mentre la seua família l’esperava a Casablanca, amb l’angoixa de no haver tingut informació de la seua situació du-rant més de 24 hores”, sentencia el comunicat del web de la campanya.Tortures al CIE de València La Co-missió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CARPV) va presentar el desembre de 2009 un informe on s’evidenciaven tortures i maltracta-ments dins del CIE de Sapadors a la capital valenciana. L’estudi l’havia

realitzat la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) analit-zant la realitat de tres CIE: a Màla-ga, Madrid i València. El projecte el va dirigir Pau Pérez-Sales, prestigiós científic i observador internacional dels drets humans. Es va seguir una metodologia basada en visites als centres, entrevistes privades amb el funcionariat, amb la policia del centre i amb persones internes. Hi havia tres graus de constatació d’evidències: indicis (quan només hi ha una font d’informació), con-viccions firmes (quan hi ha dues) i conviccions provades (quan hi ha tres persones que confirmen el fet).

Doncs es va qualificar com a convic-ció provada que la nit del 9 d’agost de 2009 un funcionari del CIE de València colpejà a diversos interns sense cap motiu aparent. Va irrom-pre a mitjanit a la cel•la, i amb una companya mirant-s’ho, el funciona-ri va insultar i maltractar amb una barra diversos interns.

Quan es va presentar l’informe, el desembre de 2009, el director as-segurava en una entrevista que “la vida dins dels CIE és insuportable”. “El que més em va sorprendre és com a algú li pot canviar la vida en qüestió de segons pel simple fet de ser al carrer [...] Ni tan sols saben si eixiran o no; si tornaran a veure les seues famílies o si els repatri-aran als seus països”, va explicar PauPérez-Sales.

CESC BLANCO SAGUNT

Actes a València pel tancament dels CIE i en solidaritat amb Noura

Un cop més la gendarmeria francesa ha mort a trets dos joves, en aquest cas un d’ells d’ètnia gitana. Això provocava al-hora, importants disturbis. Un cop més, també, el govern francès respon a aques-ta situació amb noves mesures repres-sives. En aquest cas, desmantellar, en un període de tres mesos, la meitat dels cam-paments de la població gitana del país i expulsar de forma immediata la població gitana d’origen romanès i búlgar “que es vegin involucrats en un delicte”.Segons el president francès, Nicolas Sar-

kozy, és “inadmissible la situació de no dret que caracteritza les poblacions de gitanos, vinguts de l’Europa de l’Est. Han estat censats 200 campaments il•legals, que són font de tràfics il•lícits, condi-cions de vida profundament indignes, explotació de nens per a la mendicitat, prostitució o delinqüència”. Malgrat això, segons la premsa francesa, dels 400.000 gitanos censats a l’Estat francès, el 95% tenen nacionalitat francesa i no-més una tercera part són nòmades. Un fet que fa entreveure, segons la premsa francesa, a l’intent de Sarkozy de desv-iar l’atenció dels casos del finançament

il•legal de partits.Sigui aquest el motiu immediat o no,

s’evidencia la continuïtat en la política xenòfoba del govern francès, que amb aquesta mesura atribueix la delinqüèn-cia i la inseguretat a la població gitana, sobretot la nòmada o d’origen búlgar o romanès. De fet, les associacions de romanís no han tardat a qualificar aquestes mesures de “declaració de guer-ra”.Disturbis i protestesArran del primer d’aquests dos nous as-

sassinats, a la població on vivia el jove, Saint-Aignan, de menys de 5.000 habi-tants, es van produir nombrosos atacs contra posicions de la Gendarmeria i la crema de cotxes. Segons la versió de la policia, el jove mort, Luigi Duquenet, hauria perpetrat un robatori en un caixer automàtic i, en la fugida s’hauria saltat un control de la Gendarmeria amb intenció d’atropellament.Una versió que la família i la població

gitana del municipi no es va creure en cap moment.Aquell mateix cap de set-mana, a Grenoble, un altre jove de 27 anys va morir per trets de la policia. La resposta als suburbis de la ciutat van ser tres nits de disturbis.

Ofensiva contra la població gita-na i romanesa a l’Estat francès

REDACCIÓPERPINYÀ

Tres mesos després de la manifestació de rebuig a l’acte racista de Plataforma x Catalunya a Vilafranca del Penedès, en que varen participar més de 400 per-sones, aquest mes d’agost 7 persones han estat citades a declarar el proper 30 de novembre. A més d’aquestes 7 per-sones citades, hi ha dues persones més encausades. Són les dues detingudes de-sprés de la manifestació, que ja varen ser citades uns dies després i estan a l’espera de la resolució judicial. Cap d’aquestes 7 persones citades va ser

identificada en cap moment, ni durant el transcurs ni al final dela manifestació, segons informa la Co-

ordinadora Antirepressiva del Penedès. Aquest fet posa de manifest, un cop més, la identificació a través de fotografies i imatges de televisió. Des de la mateixa Coordinadora An-

tirepressiva s’ha deixat clar que “la manifestació antiracista va ser una acte massiu i pacífic que va esdevenir una re-

sposta digna de la societat vilafranquina i penedesenca contra els intents de tren-car la convivència per part del partit ul-tradretà i racista Plataforma per Catalu-nya amb Josep Anglada al capdavant”. És per això que consideren sorprenent que “mentre l’Ajuntament cedeixi espais i material municipals per organitzar actes racistes, s’acabin encausant dues per-sones i citant-ne set a declarar”.

De fet, els aldarulls que es van produir al final de la manifestació van ser provo-cats pels mateixos membres de PxC quan, un cop desconvocada la manifestació -que s’havia produït sense incidents-, varen aprofitar per llançar pedres contra els manifestants. Els Mossos d’Esquadra, a més, varen carregar contra alguns dels manifestants a cops de porra i ruixant-los amb esprai.

Repressió a Vilafranca després del rebuig massiu a PxC

REDACCIÓBARCELONA

“La manifestació an-tiracista va ser una

acte massiu i pacífic”

[ ]` POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA 11L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE V2010

Aquest mes d’agost s’ha fet evi-dent l’alarma entre diferents sec-tors de la pagesia, atesa la con-stant alça dels preus dels cereals a escala mundial des del mes de juny passat. La confirmació, el 5 d’agost passat, per part de Rússia de prohibir provisionalment les exportacions de cereals ha com-portat de manera imminent un seguit de compres especulatives de futurs. Els cereals representen el primer producte agrícola en valor econòmic, en ocupació de super-fície, i és el primer aliment de la ramaderia i per a l’home.

Malgrat el que pugui semblar, en l’àmbit de la comarca, el Berguedà, així com les comarques veïnes, han tancat la temporada de sega amb bons resultats. La campanya d’aquest 2010 s’ha vist incrementa-da entre el 15% i el 30%, més que la mitjana dels darrers anys i suposa la millor collita dels últims deu anys, segons dades del Departa-ment d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.

Josep Beringues, membre de la co-missió permanent comarcal d’Unió de Pagesos i productor de llet de la Casa Cal Gris, assegura que “certa-ment aquest any la collita ha estat molt bona a la nostra comarca, i en general a Catalunya”.

La zona sud de la comarca del Berguedà conrea entre 250 i 1000 hectàrees anuals de cereals, men-tre que pel que fa al nord se’n conreen entre 50 i 250. La comar-ca s’abasteix de les principals va-rietats com ara el blat, l’ordi i la civada; i en menor mesura, del sorgo, el blat de moro i el sègol.

Als Països Catalans, les collites d’aquest 2010 han estat molt bones igualment, dades que ja auguraven els pagesos durant la primavera, davant de les intenses precipi-tacions que hi va haver durant aquesta estació.

Reclams a l’AdministracióA principi del mes d’agost, Unió

de Pagesos exigia a l’Administració més implicació i una intervenció més eficaç per tal d’evitar un nou augment en els preus dels cereals. Aquest augment, segons el sindi-cat, podria afectar clarament el sector ramader. Aquesta ha estat la màxima que el sindicat agrari ha reclamat durant aquest mes d’agost, en què diferents factors

El preu del cereal: manca de producte, augment de demanda o especulació?

Montse Venturós

han intervingut de manera con-tundent a l’alça dels preus a què s’han vist immersos alguns cereals com son el blat i l’ordi. Malgrat tot, però, el sindicat

català aclareix que enguany hi ha hagut alguns països que han vist reduïdes les seves collites, però també assenyala que altres estats com ara Austràlia o els Estats Units han tingut collites excel•lents i han registrat cotes altes de pro-ductivitat. Els Estats Units, per la seva banda, han registrat la tercera millor collita de la seva història. El problema, doncs, no rau en el volum produït, sinó en l’ús que se’n fa. La Llotja de Barce-lona va tancar la darrera setmana de juliol amb preus que oscil•laven entre els 4 i els 7 euros més que la tercera setmana de juliol, i amb previsions a l’alça.

Així doncs, aquest any els preus dels cereals s’han vist augmentats d’ençà el mes de juny, en què UP ha pogut estimar que el preu del blat de moro o l’ordi ha augmen-tat entre 6 i 25 euros la tona (€/T), mentre que el preu del blat pani-ficable augmentava en 17€/T. En trobem amb el fet que l’augment del preu podria arribar a les taxes de la gran crisi alimentària que es va patir entre els anys 2007 i 2008, malgrat que la producció sigui molt superior a la d’aquella cam-panya.

La situació a la comarca Beringues afirma que “la pu-

jada dels preus s’ha notat, so-bretot a l’hora de comprar el pinso. I sembla que aquesta tendència alcista de moment no frenarà pas”. Per altra banda, però, Beringues hi afegeix que “estem esperant, però possible-

ment el preu del blat de moro també es veurà incrementat du-rant la propera tardor”.

Per altra banda, Josep Altar-riba, agricultor i ramader de l’Espunyola, afirma que “el prob-lema del cereal és que durant els últims anys s’hi ha barrejat grups inversos. La seva voluntat és la de fer diner fàcil i ràpid, i augmentar una quota d’entre el 20% i el 30% en dos o tres mesos, cosa pràctica-ment inviable sense que ningú en surti malparat. Aquest fet provoca irremeiablement que molts pro-ductors hagin de vendre el seu producte per sota del seu cost, ja que el gran mercat està bloquejat per aquestes corporacions”.

En el mateix sentit, Beringues exposa que “el preu del cereal ha augmentat quan la collita ja estava feta i, per tant, venuda. El pagès que no pot tenir el cereal a casa, el porta al magatzem. És aleshores quan es produeix l’increment. Mentre el pagès ha hagut de ven-dre el seu producte a un baix preu i que els dóna un marge de benefi-

ci mínim, les empreses i corpora-cions el venen a un preu molt més elevat”.

Les grans corporacions controlen part dels mercats mundials de ce-real i acaben fent elles mateixes les previsions de producció amb les quals posteriorment estipulen els preus de mercat. Així doncs, la causa principal d’aquest augment en els preus es dóna per les opera-cions especulatives de les grans multinacionals, si bé aquestes fix-en els preus a partir de situacions hipotètiques pel que fa al consum, al mercat i a la producció.

Sembla que la situació que s’ha produït a Rússia ha provocat en-cara més l’alça d’aquestes opera-cions especulatives i la conseqüent fluctuació dels preus. Aquesta situació podria provocar greus conseqüències, sobretot pel que fa al sector porcí, ja que el model de granges és principalment de tipus familiar i el que això podria aca-bar provocant és la desaparició d’aquests petits nuclis i la seva integració en grans empreses, fet

que condueix directament a un model de gestió a mans de poques empreses.

El cereal, al món A escala mundial, la FAO, Organ-

ització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, va emetre un comunicat el 4 d’agost en què feia esment de les males collites registrades enguany en els diferents estats productors de cereals i alertava d’un possible augment de preus. Tanmateix, no considerava en cap cas que la situ-ació que s’està vivint sigui similar a la viscuda fa dos anys. La FAO també preveu que sigui possible que la situació s’agreugi de cara a les collites del proper any 2010 i 2011 si les exportacions continuen tancades per part de Rússia. La producció que aquesta organ-

ització xifra per a aquest 2010 es de 2.238 milions de tones (M/T), en total un descens de 41M/T re-specte a l’any anterior.

Per altra banda, trobem que l’Estat rus ha decidit frenar les seves exportacions de blat de moro, blat, civada i ordi a causa de la pèrdua de gran part de la collita com a conseqüència de la sequera i les altes temperatures que ha reg-istrat aquest estiu, on cal afegir-hi els diversos incendis que han afectat gran part del país i han provocat una pèrdua important de la producció prevista. L’anunci rus va provocar el pànic a reviure una crisi alimentària mundial. Tanma-teix, però, el primer ministre rus, Vladimir Putin, ja va anunciar el 2 de setembre que preveien mante-nir la prohibició fins al setembre de l’any vinent i no fins al desem-bre d’aquest any, tal com inicial-ment estava previst. Altres zones com ara el Kazakh-

stan, Ucraïna i el Canadà, així com els països del Mar Negre, im-portants i exportadors tots ells de cereals arreu del món, també han patit les conseqüències de les males collites. Les inundacions del Pakistan, segons dades de la FAO, han danyat el 14% de la superfície total de cultiu.

El context mundial, clarament induït per les polítiques neoliber-als i el lliure mercat, condueixen a la pagesia a un pou sense fons en què és difícil sobreviure. Quan aquesta encara pateix les conse-qüències de l’encariment de les matèries primeres durant la greu crisi que va patir el sector agroali-mentari durant els anys 2007 i 2008, noves traves s’imposen en el camí.

FOTO: HUG TUYET

FOTO: HUG TUYET

Vista de diversos camps de cereals a Avià, amb la Serra de Noet de fons.

Camp de cereals al Barri de la Creu, Avià.

[ ]` SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 512 POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA

“ Consultes per la independèn-cia: i ara què?”, aquest fou el títol de la xerrada que el passat dia 4 de setembre tingué lloc al Casal Panxo de Berga. Una trentena de persones, assistiren en aquesta jornada, organitzada pel Casal Panxo, la CUP i Maulets i que do-nava el tret de sortida a tot un seguit d’activitats que totes tres entitats han organitzat de cara a aquest mes de setembre. La conferència, a càrrec de Toni

Rodon i Marc Santjaume, tots dos docents de Ciències Polítques de la Universitat Pompeu Fabra de Bar-celona, esdevingué un exhaustiu anàlisi de les consultes per la in-dependència que han tingut lloc a molts municipis del Principat durant el passat any 2009 i el pres-ent 2010. Recordem que les consultes per la

independència s’iniciaren al mu-nicipi d’Arenys de Munt el dia 13 de setembre del passat any. Aquest fet, va produir un autèntic efecte dominó i des d’aleshores han estat 513 municipis els que ja han pogut votar en la consulta popular per la independència. La xerrada constava de tres parts

clarament diferenciades. Una petita introducció, amb dades es-tadístiques seguit d’un anàlisi en profunditat del què varen repre-sentar les consultes a nivell na-cional, una síntesi on es procedí a l’estudi de l’impacte de les con-sultes ja, per passar fi nalment a

Un altre estiu sense incendis al Berguedà

La Coordinadora Obrera Sindical, la Intersindical-CSC i la Coordi-nadora General del Treball del Berguedà tornaran a reclamar unes millors condicions laborals el proper dimecres 29 de setem-bre en la jornada de vaga que es convocarà a la nostra comarca i arreu dels Països Catalans.

Es tractarà, segons diuen, d’impulsar una vaga general per fer front a la Reforma Lab-oral, a l’augment dels impostos indirectes, a la supressió de la despesa pública, a les polítiques antisocials de l’Estat i, fi nal-ment per buscar un model de societat més justa, equitativa i solidària amb els drets laborals i nacionals del poble català.

De moment, i a nivell comarcal, els diversos sindicats ja estan preparant les respectives cam-panyes d’agitació i conscienci-ació per a la vaga. La COS, per la seva part, vol promoure piquets informatius a les botigues i, el 29 de setembre, una mobilit-zació conjunta amb els membres de la Plataforma Sindical. La Intersindical-CSC també ha afir-mat que l’objectiu és coordinar una petita manifestació a nivell comarcal: “estem intentant con-vocar una manifestació alterna-tiva a la dels sindicats grocs”.

En defi nitiva, les previsions de participació a la vaga és positiva. La Intersindical-CSC afi rma que la mala conjuntura econòmica i industrial del Berguedà està pro-movent nous moviments favo-rables a la lluita obrera com ara l’Assemblea d’Aturats i Aturades del Berguedà. Segons la COS, la vaga general ha de signifi car un punt de refl exió: “és un toc d’atenció a l’Estat i un motiu per què els i les treballadores s’adonin de que cal lluitar pels seus drets”.

“La mala conjun-tura econòmica i industrial del Berguedà està

promovent nous moviments favo-rables a la lluita

obrera”

El sindicalisme berguedà prepara la vaga del 29-S

Les pluges abundants de la prima-vera i estiu, que van ser localment molt destacables els mesos de juny i juliol, han propiciat un altre es-tiu sense incendis al Berguedà. Des de l’1 de gener i fi ns al 5 de setem-bre s’han declarat 5 incendis a la comarca, tots ells focs molt petits, que només han cremat un total de 0,05 hectàrees de superfície forest-al (500 m2). Es tracta d’una super-fície molt semblant a la que es va cremar al llarg de l’any 2009 i que no té res a veure amb els milers d’hectàrees cremats al Berguedà el fatídic juliol de 1994.

Les característiques plu-viomètriques de la primavera i

principis d’estiu, que poden variar molt d’un any a l’altre en un clima tan irregular com el nostre, deter-minen en bona part la facilitat amb la que es poden produir incendis importants. Enguany, gràcies a les pluges freqüents i abundants, la comarca ha mantingut una verdor primaveral durant bona part de l’estiu, cosa que afavorit la integri-tat dels boscos. A la resta del Princi-pat, el 2010 també està sent un dels anys amb menys incendis de les darreres dècades, ja que s’han cre-mat poc menys de 600 Ha forestals en 400 focs diferents. En canvi , al País Valencià l’estiu es tanca tràgi-cament amb els incendis que han asolat la Vall d’Albaida i que en el moment de tancar aquesta edició encara e stroben fora de control.

Aleix Serra

Aida Morales

Consultes per la independència, a debat

Redacció

l’exposició d’experiències inter-nacionals d’autodeterminació com la del Quebec, amb les què els Països Catalans podrien em-mirallar-se de cara al futur. Segons Toni Rodon, que feu la

primera part de la conferència, “en relació amb els resultats obtinguts a Berga cal dir que és bastant simptomàtic del que passa a la resta de Catalunya. Es reprodueix un patró bastant semblant”, i afegí que “allà on es va fer una feina organitzativa transversal i acumulant esforços d’associacions i petites entitats és on els resultats van ser més positius”. Segons els dos politòlegs, el

fenòmen de les consultes repre-senten “un mecanisme de partici-pació ciutadana que tenen pocs exemples al llarg de la història recent del país”. En la segona part de la xer-

rada, Marc Santjaume remarcà que “les consultes aprofi taren una estructura d’oportunitats polítiques concretes: una situ-ació de frustració general del país, una via estatutària morta, els partits que deien capitalit-zar l’independentisme no ho es-taven fent, per tant, s’obrí una escletxa”. Finalment, s’obrí el torn de de-

bat, que val a dir, fou altament participatiu i obrí també moltes

altres qüestions al redós de les possibilitats d’alliberament dels Països Catalans. Enllaçant amb les consultes,

cal dir que el municipi de Gó-sol, és dels pocs que encara no ha realitzat la consulta per la independència al seu municipi. L’Associació de Dones de Gósol ha estat l’encarregada d’organitzar la consulta de cara al proper 17 d’octubre. De moment, ja han or-ganitzat una xerrada en la qual hi participà l’Alcalde d’Arenys de Munt Carles Móra i un dels mem-bres de la Coordinadora Nacional de les Consultes. El 9 d’octubre hi ha previst l’acte central de la campanya.

FOTO:: BERTA FRANCÀS

Els ponents de la xerrada que es va realitzar al Casal Panxo.

[ ]`L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010 CULTURA I ESPORTS 13

“Donar un punt d’inflexió al cinema pel que fa a la freqüèn-cia amb la qual hi van els espe-ctadors”, “Acostar el cinema a tots els públics”, o “Fomentar una mirada diferent a la de les productores” són alguns dels motius pels quals l’entitat Sala 13 ha programat, per segon any consecutiu, el nou Festival Inter-nacional de Curtmetratges dels Pirineus, Sintetitza. Així ho ha explicat a L’Accent Berguedà Janina Vilana, una de les organitzadores del certamen que se celebrarà els propers dies 15, 16, 17, 18 i 19 de setembre.

Amb aquesta voluntat, Sala 13 també ha inovat respecte a l’edició anterior i enguany pre-senta unes sessions de master-class destinades als instituts i que consistiran en donar a co-nèixer la història del cinema als alumnes de 4t d’ESO a través de curtmetratges o de fragments de pel•lícules. Una altra de les novetats també serà la jornada de Filmets per a la convivència, que consistirà en un passi de dotze curtmetratges de temàtica social i a partir dels quals se’n faran unes xerrades.

També com a novetat del certa-men, aquest any serà el primer que Sala 13 homenatjarà una pel•lícula, en aquest cas Psicosi, d’Alfred Hitchcock, que arriba al 50è aniversari. Així ho ha explicat Vilana: “Aquest any homenatjarem Psicosi: es pro-jectarà el film i després es farà la presentació de la pel•lícula i s’acabarà amb un cinefòrum. És la primera vegada que es fa, i la idea és que cada any es buscarà una pel•lícula diferent per hom-enatjar”, diu.

Torna SINTETITZA, l’alternativa al cinema de les grans productores

Berta Francàs Una altra de les novetats d’aquest any és el fet que s’han establert dues categories: l’Oficial, que ha rebut 227 propostes de curts, i la Sintetitza, que ha rebut entre 20 i 30 curts. Aquesta segona està destinada al cinema més amateur, i el premi és menor que el desti-nat a la secció Oficial. En aquest cas, el premi és de 600 €, mentre que el premi Oficial està dotat de 8.000 €. Es tracta, en les dues categories, d’unes quantitats que surten bàsicament dels patroci-nadors i de la col•laboració de l’Ajuntament de Berga, ja que la participació i inscripció al certa-men és gratuïta, així com ho és l’entrada a les projeccions, que es faran al Cinema Catalunya du-rant els dies del festival.

En aquest sentit, i amb l’objectiu d’incentivar el consum de cin-ema al Berguedà, Sala 13, junta-ment amb el Circuit Urgellenc (que és l’empresa gestora dels Cinemes Catalunya de Berga), proposa un carnet de soci que permetrà accedir a les projec-cions cinematogràfiques dels di-vendres, dissabtes i diumenges durant tot l’any al mateix preu que el dia de l’espectador.

Sala 13 naixia de mans de tres joves interessats en el món del cinema i amb voluntat de promoure’l a la comarca i acon-seguir obrir les portes al món.

Arribats a aquesta segona edició, el col•lectiu organitza-dor explica estar aconseguint els seus objectius: “L’any pas-sat van participar al festival 99 curts, i aquest any n’hem rebut 227 sense comptar els de la cat-egoria Sintetitza, i per tant, això és tot un èxit, ja que no només hem superat les expec-tatives, sinó que hem més que duplicat la participació de l’any passat”, assegura Vilana. “Obrir les portes al món i fer-ho sense la necessitat de les grans mul-tinacionals” també és un dels objectius assolits pel col•lectiu.

Així ho manifesta Vilana: “La nostra intenció és potenciar que es pugui veure cinema de tot el món sense que hagi hagut d’estar promogut per les grans productores i, en aquest sentit, s’ha aconseguit arribar bastant lluny, ja que la difusió s’ha fet només a través d’Internet i hem rebut curts de 37 països d’arreu del món”, assegura.

“L’any passat van participar al fes-tival 99 curts, i

aquest any n’han rebut 227, és tot

un èxit”

“Com a novetat del certamen,

Sala 13 homenat-jarà la pel•lícula, Psicosi, d’Alfred Hitchcock, que

arriba al 50è ani-versari”

“Sintetitza pretén donar un punt

d’inflexió al cin-ema pel que fa a

la freqüència amb la qual hi van els

espectadors”

Cartell del concurs internacional Sintetitza d’enguany.

Programació de Sintetitza a dia del tancament d’aquest diari, 7 de setembre.

[ ]` SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 514 CULTURA I ESPORTS

En un entorn social i polític força agitat, arriba a Vilada com anell al dit l’obra teatral Falsa crònica de Lluís Companys, de Miquel Martí i Solé. Serà el proper di-umenge 12 de setembre i ho farà a càrrec de l’agrupació teatral La Teia, que amb aquesta comè-dia reprèn el seu dinamisme de-sprés d’uns anys d’inactivitat.

Així ho ha explicat a L’Accent Ber-guedà el director de l’obra, Martí Miquel Solé, que és pedagog, ha treballat a la Unesco com a coor-dinador de la xarxa d’Escoles As-sociades a aquesta organització internacional i resideix actual-ment a Vilada des de fa tres anys: “Feia molts anys que La Teia havia deixat de funcionar, i amb una altra persona que n’havia format part vam voler-la reactivar i jo vaig posar sobre la taula la idea de fer aquesta obra com una proposta més de les que hi havia. El fet de

Gironella ha acollit durant el mes d’agost a 22 alumnes proce-dents de punts tan diversos com ara Romania, Alemanya, Rússia, Polònia, Suècia, França, Anglat-erra, Israel, Croàcia, l’Equador, el Marroc, Madrid o Galícia.

Ho ha fet amb l’objectiu principal de donar-los a conèixer la llengua i la cultura dels Països Catalans, en la 22a edició de les Jornades Internacionals de Cultura i Llen-gua Catalanes, organitzades entre

Torna La Teia i ho fa amb ‘Falsa crònica de Lluís Companys’

Berta Francàs ser el 70è aniversari d’aquell assa-sinat i l’entorn actual, en què els drets nacionals de Catalunya són obviats novament per una injusta sentència del Tribunal Constitu-cional, fa que sigui un moment molt adeqüat per poder-la fer després de tants anys”, explica. Els orígensL’obra es va representar per prim-era vegada el 20 d’octubre de 1990 al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat, a càrrec del grup teatral Triangle. En aquell cas, va ser amb motiu del 50è ani-

versari de l’assassinat del presi-dent Lluís Companys, i l’agrupació teatral Triangle la va escenificar posteriorment a Manresa, a Sant Sadurní d’Anoia i a Barcelona (al Teatre Helena, de Gràcia, i al Cen-tre Cívic de Sant Andreu). Els seus orígens, però, se situen a Mèxic, on Miquel Martí va conèixer la néta de Lluís Companys i es va començar a interessar per ell. A partir d’aquí, Miquel Martí va recórrer a la biografia feta per Josep Maria Poblet, de la qual se n’han extret gran part dels dis-cursos de l’obra. En aquest sen-

tit, Miquel Martí diu que l’obra podria concebre’s com a crònica gairebé real dels esdeveniments, però que va tenir en compte el fet que hi ha alguns matisos no reals a l’hora de qualificar-la com a falsa: “Es diu falsa crònica perquè els historiadors no s’enfadin –riu-, però és bas-tant real. Ara bé, hi ha els es-cenaris, per exemple, que sí que són falsos, i tampoc és certa la conversa que Lluís Companys manté amb el capellà abans de morir, ja que sí que se sap que va rebre la visita d’un capellà,

però no se’n coneix la conver-sa”, explica l’autor de l’obra.

Punt de partidaMiquel Martí assegura que aques-ta obra ha de servir per impulsar novament el teatre a Vilada i ex-plica que el grup ja té en ment noves obres de cara a poder fer actuacions un parell de cops a l’any. Així mateix, La Teia també té la intenció de poder presen-tar l’obra a Avià i no descarta escenificar-la a altres pobles si els ho demanen. Tot plegat, sense perdre de vista un altre dels ob-jectius que es persegueix amb Falsa crònica de Lluís Compa-nys: “L’obra és una barreja en-tre història i filosofia; es busca presentar una part de la història dels Països Catalans a través d’un personatge important, a la vegada que es mostra també aquesta mena de psicologia de l’heroi, on es veu la filosofia de donar la vida per Catalunya quan Companys espera que el vagin a detenir sabent que podria haver escapat”, explica Miquel Martí.

Membres del grup teatral la Teia de Vilada.

FOTO: LA TEIA

22 anys ensenyant la Llengua i la Cultura dels Països Catalans

els ajuntaments de Gironella i Masdenverge, i l’Institut Ramon Llull. Es tracta d’una activitat de les més antigues que es fan als Paï-sos Catalans, i, com cada any, els alumnes han fet una estada de tres setmanes en la qual han passat 15 dies a Gironella i la resta, a Mas-denverge, a les Terres de l’Ebre.

22 anys d’històriaSi les Jornades naixien de mane-ra casolana fa 22 anys a mans de l’alcalde de Gironella d’aleshores, Lluís Bertran -i amb el suport del Congrés de Cultura Catalana-, amb la creació de l’Institut Ramon Llull passaríen a rebre el segui-ment tècnic i el suport econòmic per part d’aquesta institució. Així ho ha explicat a L’Accent Ber-guedà el director de les Jornades, Alfred Quintana: “Quan l’Institut Ramon Llull va entrar a les Jor-nades com a coorganitzador, es va iniciar com una segona etapa

Berta Francàs en la qual es va començar a seguir el model que ens demanava la in-stitució, que consistia en comptar amb un segon territori on fer-les, de manera que des del 2005 es van començar a fer també durant uns dies a Masdenverge”, aclareix.

La incorporació de l’Institut Ra-mon Llull permet un contacte di-recte a l’hora d’apropar la infor-mació a la majoria d’universitats del món i això facilita arribar a més alumnes. I és que les Jor-nades Internacionals de Cultura i Llengua Catalanes de Gironella

estan adreçades únicament a es-tudiants no catalanoparlants que hagin estat cursant un mínim de 60 hores de llengua catalana en centres d’estudi de fora de l’àmbit lingüístic català i que tinguin un coneixement i un domini bàsics del català oral, ja que la voluntat de les Jornades és que es puguin acabar de formar; és a dir, fer-les servir com un curs d’immersió. Amb aquest objectiu, les Jornades segueixen una estructura bàsica de classes teòriques de llengua i cultura als matins; i a les tardes, vespres i nits, es fan activitats més diferents com poden ser con-ferències, visites o altres activi-tats més lúdiques i esportives.

Riquesa culturalSegons Quintana, les Jornades cada any compten amb alguna o altra novetat, i destaca el fet que enguany hi ha hagut alumnes pro-cedents de nous països com ara

el Marroc o l’Equador: “El fet que cada vegada hi hagi estudiants de més indrets és molt positiu per als Països Catalans, ja que ens és molt necessari poder disposar de traductors potents; si no hi ha la formació, per exemple, d’un turc que et sàpiga traduïr en català, no et serveix de res tenir diners. L’important és tenir aquesta per-sona capaç de poder-ho fer. I per això, també és molt necessari te-nir un coneixament del context cultural”, explica. En aquest sen-tit, Quintana també ressalta la importància de les Jornades pel que fa a Gironella i Masdenverge: “ Aquestes Jornades suposen una aportació a la cultura catalana i també internament pels indrets que les acullen impliquen una activitat que no acostumen a te-nir la resta de l’any, alhora que permeten un contacte amb gent de fora i també una certa pro-moció dels pobles”, manifesta.

“L’obra busca pre-sentar una part

de la història dels Països Catalans a través d’un per-sonatge impor-

tant”

Falsa crònica de Lluís CompanysDia: 12 de setembreHora: 19.00hLloc: Local Cultural

de Vilada

“Les Jornades pretenen acabar de formar; és a dir, fer-les ser-

vir com un curs d’immersió”

“El fet que cada vegada hi hagi es-tudiants de més indrets és molt positiu per als

Països Catalans”,

[ ]`L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010 CULTURA I ESPORTS 15

Aquesta ruta és un bon recurs per dies en què es disposa de poc temps, ja que és un itinerari força curt en un terreny variat i agrad-able. Sortim des del túnel de la Mina (carretera BV-4241 entre Berga i Sant Llorenç de Moru-nys). Aparquem en l’esplanada d’abans del túnel i comencem a caminar per la dreta de la carret-era, seguint un camí indicat per un pal senyalitzador de camins.El primer tram puja fort i ens ajuda a començar a entrar en calor. La forta pujada acaba al marcat Coll de Jouet, on trobem una pista que ha espatllat força el bosc i que arriba fins al san-tuari de Tossals, en runes. Sem-bla que hi ha la intenció de res-taurar el santuari, però la pista

Més de 5 anys després de l’assassinat de Josep Maria Isanta encara són molts els actes de re-cord i homenatge que es contin-uen organitzant al llarg de l’any, com poden ser el recital poètic o el festival musical Punk al Bosc, que es va celebrar a principi de juliol. Amb el final de l’estiu arriba la Marató Esportiva, una de les acti-vitats que aconsegueixen una par-ticipació més àmplia i diversa de la societat berguedana i que tornarà a organitzar la Plataforma per a la Convivència al Berguedà. La sisena edició d’aquesta jornada cívica en-torn de la pràctica de l’esport en l’àmbit popular arriba el proper dissabte 18 de setembre, novament a les diverses pistes i espais del col•legi de Santa Eulàlia de Berga.Mantenint el format i les dates que han permès l’èxit de les edi-

6a edició de la Marató Esportiva en homenatge a Josep Maria Isanta

cions anteriors, el tret de sortida de la Marató Esportiva serà a les 9 del matí, amb una cursa atlètica que recorrerà alguns carrers de la ciutat i tindrà sortida i arribada al mateix col•legi. A continuació, i durant tot el dia, s’aniran de-senvolupant les diverses competi-

cions per equips, com ara el Bàs-quet 3x3, el Vòlei 4x4 i Futbol Sala 5x5. Els equips es poden inscriure fins al dia 15 de setembre en di-versos bars i botigues d’esports de Berga. A banda dels esports d’equip, també hi haurà la possi-bilitat de participar a la Marató a

través d’altres esports que no re-quereixen inscripció prèvia, com ara el tennis taula, la petanca o les bitlles catalanes. Aquesta dar-rera especialitat, desconeguda fins fa pocs anys per molts dels assis-tents a la Marató, ha tingut molt bona acollida les darreres edicions.El gran impacte i indignació que va causar a Berga i a tota la comarca l’assassinat de Josep Maria Isanta durant la Patum del 2005 es va fer ben visible durant les setmanes pos-teriors a través de moltes manifesta-cions i actes de rebuig a la violència i de suport a la família i amics. Més endavant, també en la participació massiva dels berguedans en actes com ara la Marató Esportiva, que naixia el setembre del mateix any amb l’objectiu de mantenir viu el record, així com ajudar a obte-nir part dels recursos econòmics necessaris per tal d’afrontar el procés judicial que s’obria.

Les xifres d’assistència i partici-pació a la Marató s’han mantingut estables al llarg de les diverses edi-cions, amb una inscripció que ha oscil•lat entre els 50 i 60 equips comptant les diverses competi-cions. Per tant, es tracta de cente-nars de participants cada any, als quals cal afegir-hi un bon nombre d’espectadors, col•laboradors i or-ganitzadors. L’edició de l’any pas-sat va comptar amb la inscripció de 23 equips de vòlei, 19 de futbol i 16 bàsquet. Aquesta assistència de públic i participants es veu afa-vorida per l’ambient que procura l’organització, de record i hom-enatge al Pep, però també festiu i obert a la participació de tothom. Les diverses competicions comp-ten sempre amb la participació conjunta d’esportistes dels dos sexes amb edats i nivells molt diver-sos, de manera que es tracta d’una convocatòria per a tots els públics.

Aleix Serra FOTO: PLATAFORMA PER A LA CONVIVÈNCIA

Participants en anteriors edicions de la Marató esportiva.

A PEU PER LA COMARCASender dels Tossals

Lloc de sortida: Boca sud del Túnel de la Mina (Capolat)Distància: 10 quilòmetresDesnivell positiu: 645 metresTemps aproximat: 3 horesDificultat: Fàcil. Algun tram de mitja grimpadaCartografia: Rasos de Peguera-Serra d’Ensija (1:25.000), Editorial Alpina

FITXA:

Més informació a la web www.engarrista.com

Marc Soléés un pegot que costa justificar. Doncs on hi havia un bonic camí ara hi ha un pegot de pista. Seguint a trossos el camí i a tros-sos l’aparatosa pista pugem el Serrat del Moro després d’un úl-tim tros força dret. La pista baixa fort fins un collet i acaba de pujar fort fins al Santuari dels Tossals, un edifici totalment enrunat, des d’on tenim esplèndides vistes cap al la plana del Baix Berguedà. És un lloc molt bonic. Anem seguint el camí, marcat amb senyals de Sender Local (SL), amb marques blanques i verdes. Baixem cap a l’altra banda fins un collet on conflueixen diversos camins, en-tre ells el que puja de Capolat. Nosaltres seguim de dret, i el SL es converteix en GR. Anirem seguint el GR una bona estona. Aquest camí segueix la carena

de la Serra dels Tossals pel ves-sant sud, la banda assolellada.Passem pocs metres per sota del Tossal de Runers, el més oriental dels tossals de la serra. Seguim el camí tot planejant, gaudint sobre-tot de les vistes cap a la plana, i també cap al nord, on s’obren bones perspectives cap al Port del Comte i també cap al Cadí i el Pe-draforca. El camí fa una petita zi-za-zaga per superar el Mal Pas de Runers, un tram que, tot i no ser tan pla com la resta del camí, no té cap dificultat. El camí és ben fre-sat i evident, i va planejant, però amb algunes pujades i baixades. Passem una zona més planera, el Pla de Trasserra. Baixem lleugera-ment per una pista no transitada fins un collet, on el camí tendeix cap al nord per vorejar el Tossal de Tresserra, el més significa-

tiu, amb 1.526 m., tot i que no és el més alt. Al capdamunt hi ha un vèrtex geodèsic. Per accedir-hi cal seguir el camí que voreja fent una marcada ve baixa. Quan el camí principal torna a tendir cap al sud després d’haver-ho fet cap al nord, cal enfilar pel dret. Deixem enrere el Tossal de Trasserra i arribem al Coll del Bosc de Casòliba, on deixarem el camí principal, que fa una volta més llarga però també més fàcil. Avui, al coll esmentat prenem el camí de la dreta que voreja els tossals de Casòliba i Vilella per l’est. Aquest tram de camí és poc transitat i més endavant cal parar atenció. Passat el Tossal de Vilella el camí baixa fort, i cal mig grim-par en diversos punts. Aquest tram de baixada és molt pronun-ciat i a més la zona és obaga i

tendeix a patinar. No és un lloc perillós, però sí que cal anar amb compte, ja que és bastant dret i el camí no és del tot evident. Fi-nalment el camí precari acaba abocant a un de més evident, gairebé al Coll del Bosc de Vilella.A la confluència de camins podem gaudir d’una vista esplèndida de l’estètic Roc de les Monges, inici de la feréstega i poc accessible serra de la Timonosa. En aquest punt prenem el camí evident cap a la dreta. Aquest camí seg-ueix tota la serra dels Tossals pel vessant nord, a mitja alçada, per terreny molt obac. Passem el coll de l’Era després d’una pe-tita pujada. El camí planeja amb tendència a baixar, però amb al-guna sorpresa inesperada, com ara la pujada dels Matamatxos, que ben bé fa honor al seu nom.Més endavant el camí s’eixampla, ja que antigament havia estat una pista. Si la seguim de dret anem a parar a la boca nord del túnel, però per evitar creuar-lo per dins, abans que el camí comenci a baixar més fort pre-nem un evident camí cap a la dreta, que en pocs minuts de pu-jada moderada ens torna al coll del Jouet, per on havíem passat gairebé a l’inici de l’excursió. Cinc minuts més de baixada i tornem a ser al peu del túnel de la Mina.Una ruta fàcil i coneguda a la zona, però amb diverses possibilitats d’escurçar-la o allargar-la segons les ganes. És una ruta molt agraïda, ja que és fàcil i ràpida, però molt variada i amb vistes excel•lents.

HISTÒRIES DELS PAÏSOS BERGUEDANSSergi Serra Uró

Mònica Pérez

LA SAL DE LA TERRA

Va canviar el mar per les muntan-yes. La Sílvia és fi lla de Borriana, un poblet de la província de Cas-telló situat a la vora del mar. Es-tudià els tres primers anys de Filologia Hispànica a la Univer-sitat de Castelló i els dos darrers, a la Universitat de València on, un any i mig més tard, també es llicencià en Filologia Catalana. Un cop formada acadèmicament, la Sílvia es va apuntar a la borsa de treball valenciana. “Vaig treballar en feines que no tenien res a veure amb el que havia estudiat”, comen-ta. Finalment, va decidir assaben-tar-se de l’estat de l’ensenyament a Catalunya; tanmateix, reconeix que traspassar del País Valencià al Principat li va costar Déu i ajut, però va aconseguir fer el pas grà-cies a l’infl ux d’una amistat que ja havia vingut a exercir la docència a casa nostra: “Vaig anar a Tortosa a apuntar-me a la borsa de tre-ball catalana. Tot va anar molt de pressa, m’hi vaig inscriure al juny i al gener ja vaig fer la primera substitució a Badalona”, explica. Després d’impartir docència en de-terminats instituts catalans, li tocà posar els peus a Berga. “Quan vaig preguntar on era Berga, els meus companys de feina em van dir que era un poblet de muntanya aïllat del món”, diu entre somriures. De totes maneres, però, decidí arris-car-se a trepitjar aquest lloc gaire-bé mancat d’infraestructures, ja que “la qüestió era trebal-lar per guanyar punts i ad-quirir experiència”, reconeix.Però el temps passa, la vida fa moltes voltes i les coses canvien. Si a la Sílvia li haguessin dit que acabaria establint-se en aquest po-blet “aïllat del món”, de ben segur que no s’ho hauria cregut. Ara, però, és una coneguda professora del SES Serra de Noet i, tot i que no li agrada fer plans a llarg termini perquè “la vida et dóna sorpre-ses”, està molt orgullosa d’haver-se establert a Berga amb la seva parella: “L’ambient és molt bo, la gent és agraïda i la vida és molt tranquil•la. Em recorda el meu poble”, rememora. Valora tots i ca-dascun dels passos que l’han portat de la vora del mar a la muntanya.

SílviaDurant bona part del segle passat, el Berguedà visqué del tèxtil i de la mineria. A la dècada dels vui-tanta, els dos pilars de l’economia berguedana s’esfondraren. Ale-shores, una angoixant pregunta es féu inevitable: i ara què? Les famílies afectades pel tancament de fàbriques, colònies industri-als i explotacions mineres reac-cionaren de maneres diverses: uns quants agafaren els estris i marxaren de la comarca, altres s’acolliren a prejubilacions i jubi-lacions anticipades, els més joves s’hagueren d’espavilar aprenent noves feines, etc.

En aquells moments tan difícils, quan el futur dels Països Bergue-dans s’albirava negríssim, des de diferents sectors es començà a parlar del turisme -esdevenir un territori turístic- com a possible alternativa per al redreçament econòmic de la comarca. Des de llavors, ha anat augmentant el nombre de turistes que ens vis-iten i han anat sorgint càmpings, hotels, segones residències, res-taurants, fi res, museus i centres d’interpretació, senders… Tot de propostes, iniciatives i negocis enfocats cap al turisme.

Des de fa dècades, per tant, dife-rents persones, famílies i insti-tucions -cadascú pel seu cantó, barallats entre ells o sumant es-forços- han anat treballant per fer del turisme una font d’ingressos important per a l’economia ber-guedana.

És aquest el futur de la comarca? Ha de ser -o pot ser- el turisme el principal generador de bitllets del Berguedà? O només hauria de ser un sector més, i no el més im-portant, de la nostra economia?

Sigui quin sigui el futur que ens espera, hem de tenir clar que pensar en el turisme com a font d’ingressos no és un invent d’ara ni de fa vint o trenta anys. Ja fa temps que els berguedans van aprendre la parauleta. Si mirem enrere, veurem que fa setanta, vuitanta o més de cent anys ja es parlava d’aprofi tar els paisatges

La Suïssa catalanaque ens envolten com a reclam turístic. Ho deien de maneres di-verses, però el missatge era clar: Berga i comarca reuneixen un conjunt d’encants que han de po-tenciar-se turísticament.

Alguns berguedans d’antany mi-raven la seva terra i hi veien un trosset de món tan ple de racons encisadors pintats de verd i blau que els més eufòrics gosaven dir-ne la Suïssa catalana. I observaven que (malgrat no haver-hi encara fulleteria de promoció ni ofi cines de turisme) ja hi havia nombrosos catalans que s’acostaven al Ber-guedà per gaudir, aquí, dels seus dies de lleure.

L’agost de l’any 1900, Lo Pi de las Tres Brancas explicava que “aumenta cada dia més lo nom-bre de forasters que, fugint de la vida rutinaria de la capital,

pujan á disfrutar de la variació d’encants que ofereix en la pres-ent temporada aquest retall de muntanya catalana”. L’estiu següent, el mateix quinzenari berguedà informava que “nostra comarca continua essent visitada per nombrosas familias forasteras provinentas d’apartadas encon-tradas de Catalunya, quinas no abandonan aquesta montanya sens haver visitat lo pintoresch santuari de Queralt y’l famós Pi de las tres brancas, quin ja vé es-sent considerat com lo símbol del Catalanisme”.

Si fem cas de la premsa del mo-ment, a principi del segle passat el turisme ja anava a l’alça, mal-grat que molt pocs berguedans pensessin aleshores en els visi-tants com a persones a qui tractar bé… per tal d’obtenir-ne benefi cis econòmics. L’estiu del 1905, El Cim d’Estela ho explicava així: “Pochs istius s’havía vist á n’aquesta ciutat un contingent tant nom-brós de forasters com aquest any. Y nosaltres tant campants, sense preocuparnos per rés d’ells, ni de felshi agradívola llur estansa en-tre nosaltres. ¡Y pensar que Berga podrá esser un lloc d’estiuheig in-millorable, si volguéssim! ¡Oh la rutina!”.

A la dècada dels vint, la premsa berguedana continuava amb el mateix discurs: Berga i comarca reuneixen molts atractius per a ésser un territori turístic, i

això s’ha d’aprofi tar. El juliol de l’any 1927, el quinzenari La Co-marca Bergadana sortí al carrer amb “Berga, ciutat d’istiu” com a titular de portada. A continu-ació s’explicava perquè la capital berguedana podia esdevenir -si es feien les coses bé- un impor-tant centre turístic i d’estiueig: “tots els forasters que ‘ns visiten reconeixen les excelencies clima-tológiques de la nostra població, que deixen sempre amb greu re-cança, i senten per Berga gran atractiu i agradosa recordació. I és que la nostra població reuneix

les condicions naturals que la fan veritablement una ciutat de veraneig i centre d’excursions in-teressants, com cap altra de Cata-lunya (…) La excelent topografi a de Berga, el seu cel lluminós, el seu clima sanitós, les seves aigües puríssimes i els seus encontorns, semblants als paisatges suissos, són qualitats que formen els com-ponents d’un poble estiuenc”.

A les pàgines interiors d’aquest número de La Comarca s’hi podia llegir que, en aquells dies d’estiu del 1927, començava “a ésser im-portant l’afl uència de les famílies i estiuejants de la capital que pas-sen els mesos estivals en nostra població”. I el redactor seguia subratllant la semblança -un xic exagerada- entre el Berguedà i els paisatges suïssos: “A tots els des-itgem un feliç estiueig en nostra Suïssa Catalana”.

El mes de febrer de l’any 1928, La Comarca Bergadana defensava de manera contundent i entenedora que turisme vol dir diners i que, per tant, el Berguedà no podia de-ixar escapar l’oportunitat que la mare natura li havia regalat: “les poblacions necessiten el turisme. La població qu’ en té, guanya moltes pessetes (…) Berga ma-teix te un be de Deu de paissat-ges i boscuries i fonts no gaire lluny, com poques poblacions tingui. Ara la gent ja comença a pujar-hi. Pro el dia que ‘ls grans hotels i les carreteres remuntin la muntanya, l’invasió será se-gura”.

Dos anys més tard, el juliol del 1930, una altra publicació ber-guedana, la revista Tagast, insis-tia: “Berga és, potser, la ciutat de Catalunya més privilegiada per la natura i que millor respon, en tots els ordres, a les exigències del turisme (…) té clima d’altura i molt sa; una situació excel•lent; a cada recolzada us meravella un panorama nou sense parió; cada caminet us acompanya a una font (…) El tresor que emmar-quen les muntanyes berguedanes és literalment inèdit, completa-ment desconegut”.

FOTO: ALEIX SERRA

Muntanyes de l’Alt Berguedà. A primer terme, la Comabona. Al fons, el Pedraforca.