L’alta tensió amenaça la Vall d’AlbaidaDurant les últimes setmanes la Vall d'Al-baida s’ha mobilitzat per oposar-se a la cons-trucció de la Línia d'Alta Tensió projecta-da per Iberdrola.

>> Països Catalans 5

Continuen les mobilitzacions per TV3 La manifestació convocada a Castelló de laPlana el passat 26 de febrer va aplegar mésde 10.000 persones per exigir el restabli-ment de les emissions de TV3 al País Valen-cià.

>> Països Catalans 6

Amb l’amiant no someuropeusUn mateix treballador afectat per l'amiantno gaudirà dels mateixos drets a Barcelona,París o Brussel·les, segons un darrer infor-me de la Universitat Pompeu Fabra de Bar-celona (revista InDret).

>> Economia 12

SUM

ARI

JOSEP VICENT FRECHINA PÀG. 2 // DAVID SEGARRA PÀG. 2 // TONI CUCARELLA PÀG.3 // JOAN VECORD PÀG. 16

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

El judici del cas Forat de la Vergonya ja ha quedat "vist per sentència",després que Jonathan Ivorra i Antoni Verdasco hagin segut a la banque-ta dels acusats. Malgrat que els Mossos han quedat en evidència amb lesseves declaracions, el perill de presó encara continua.

>>Editorial, 3 i Països Catalans 4

Trobada de casals a Can CapablancaEnguany, el Casal Cancapablanca de Saba-dell, juntament amb altres casals com el deSant Celoni o el de Badalona, celebra el seudesè aniversari. Per a commemorar-ho hanprogramat un calendari d'activitats que ocu-pa tot el mes de març,i finalitza amb un actepolític el 26 de març. La setmana anterior,concretament el 19 de març,se celebrarà unatrobada de casals populars d'arreu dels Paï-sos Catalans.En parlem amb en Xavi Pelliceri l'Eva Pous, membres del Casal Can Capa-blanca.

Milers de persones han eixit al carreraquest 8 de Març per reivindicar els dretsde les dones treballadores. En un con-text de crisi, però també de clima pree-lectoral, han sigut moltes les iniciativesque han recordat que la lluita feminis-ta és hui més necessària que mai.

>>En profunditat 8 i 9

Un 8 de març per recuperar la lluita feminista

ENTREVISTA

L’ACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201102 OPINIÓ

MMúússiiccss sseennssee sseennyyaallJOSEP VICENT FRENCHINA

Dies de perplexitat i reflexió. Laintensificació del setge delGovern valencià a Acció Cultu-ral i les seues immediates con-seqüències han fet aflorar, enunes poques hores, totes les nos-tres fortaleses, debilitats i con-tradiccions: la poderosa estruc-tura en xarxa que permeten lesnoves tecnologies, el lideratgecompromès i sostingut dels quisempre estan a l'alçada o unamica més amunt -gràcies, unaaltra vegada més, Vilaweb-, laconstatació de que, efectivament,nosaltres som el senyal, la remorde fons nacional que va prenentcos però que encara sembla llunyd'assolir la massa crítica neces-sària, el minuciós desconeixe-ment del país que ostenten algunsopinadors, les dificultats prin-cipatines per adoptar una estra-tègia coherent respecte al PaísValencià i, per damunt de tot, ladesastrosa articulació del nos-tre espai cultural víctima de lainsídia d'uns i la insolvència d'al-tres.

L'apagada de TV3 al País Valen-cià suposa, entre moltes altrescoses, que els valencians es que-den sense l'única finestra a tra-vés de la qual podien veure enacció els seus músics. Escadus-serament: sí. Més en funció delcompromís i la sensibilitat dedeterminades persones que peruna política oficial: també. Peròl'única al capdavall: la televisióvalenciana els ignora amb unrigor i tenacitat dignes d'altresmenesters tot i que, de tant entant, ens cole una excepció perdesmuntar cínicament aquestargument.

A TV3 li ha mancat sentit depaís, ha menystingut alegrementl'audiència valenciana -el depar-tament d'informatius i la secciód'esports s'ho haurien de fermirar-, no ha estat en ningunmoment conscient de la seua con-dició de potencial, i poderosís-sim, element articulador d'unespai cultural maliciosamentesquarterat o li ha faltat l'audà-cia i ambició necessàries per afer-ho. Tanmateix, escoltarSenior i el Cor Brutal com a filmusical del bar d'Infidels, dis-frutar d'un concert de Raimonal Gran Teatre de Xàtiva, o veu-re un reportatge de Miquel Gil iPep Botifarra tancant l'edició denit dels informatius, certamentno tenia preu.

Potser fóra bo prendre aques-ta etapa sense senyal, aquestacrisi que hem de fer passatgera,per repensar-se i començar a ima-ginar un nou senyal sense tan-ta restricció pusilànime ni tan-ta renúncia mandrosa. Si nosal-tres som el senyal, com tan afor-tunadament apuntava Partal,exigim-lo complet.

PUNT DE MIRA

Els miracles no es poden veurevenir. Fins que no passen. Finsque no estallen. Només passen onno hi ha esperança. On la terra ésmorta. On l'aigua està estancadai túrbia. On el sol crema i mata.Allà esclaten. Petits i grans.

A València som hort de mira-cles de fa temps. Terra seca, en lasuperfície. De llavors i correntshúmides, latents i profundes, ama-gades.

A l'altra banda de l'univers, alsghettos d'Amèrica, als barris deVeneçuela, la situació fa tempsarribà a l'espant i l'horror. Xan-cles de goma, calaveres tristes,laberints foscos. Sants i rosaris,foc de sicaris, nits tatuades, amorsde plom. Així són.

Masses del camp: antics llau-radors, antics indis, antics esclaus,antics europeus arruïnats, colom-bians, haitians... Tots arrencats,mastegats i despullats de les seuesarrels. Ara, bèsties humanes, elsdamnats de la terra.

La Caracas dels indis Caracas.El Guarataro del poeta AquilesNazoa. El 23 de Enero dels comba-tents. Convertits en camps de misè-ria. Com a Colómbia o Brasil, aGaza o al Líban. O a les perifèriesde Barcelona o València. Nascutsguerrers, indígenes i llauradors,condemnats a desplaçats, crimi-nals i miserables.

Ara, però, per sèquies i rius,per turons i carrerons, ja cau ibrolla una corrent turmentosa iturmentada. Les mares i els fillsmorts i vius clamen. La rèmor ésmassa. I esclaten les forces subte-rrànies, de dins, de baix.

Aquesta gent, que no era gent,que valen menys que la bala queels mata, com ens conta Galeano,ja volen ser gent. I miraculosa-ment, ningú sap com, prenengoverns, assalten el cel. Recupe-ren Amèrica per ells. Un Tretzed'abril de 2002 milions d'aquestsningúns baixarien a recuperar laseua Caracas, la seua Veneçuela,la seua Amèrica. I ho aconsegui-rien. Miraculosament.

Potser els seus fills siguen gent.Potser coneguen qui van ser Guai-

caipuro, Negro Primero i SimónRodríguez. Potser viatgen a l'in-terior de la seua història i la seuanació. Potser caminen per lainmensitat de les seues selves,platges, deserts i muntanyes. Pot-ser descobrisquen la bellesa delmón. La bellesa d'ells mateixos.

I potser els nostres fills tambéconeguen qui van ser Basset, Renaui Fuster. La bellesa de les nostres

serres, mars, rius, hortes i camps.La nostra bellesa. Potser.

Ara, miraculosament, als barrisde Caracas uns quants ja saben quisón Obrint Pas i canten les seuscançons.

Ara, miraculosament, al nos-tre país molts saben i canten tam-bé, les cançons d'Obrint Pas.

Potser algun dia els nostres fillsseran també gent.

1 de març de 2011. Aquesta és la data quemoltes persones vinculades als movi-ments socials de Barcelona estàvemesperant. Gairebé 5 anys desprès de ladetenció del Jona, la mal anomenadaCiutat de la Justícia acollirà un judicicontra la llibertat d'expressió i mani-festació, un judici de la vergonya que,esperem, posarà fi a quatre anys i migmarcats per moments durs, però tam-bé de mostres de suport i solidaritat. Iés que, malgrat l'absurditat del procés,el fiscal ha decidit tirar endavant aquestdespropòsit i acusar en Jona d'haverllançat coets en una manifestació peldesallotjament del Forat de la Vergon-ya, basant-se en unes proves que a diad'avui no existeixen. El fet és clar: neces-siten un cap de turc i pensen fer pagara en Jona, membre del teixit associa-tiu de la Sagrada Família, les misèrieselectoralistes dels partits de l'Ajunta-ment de Barcelona. Un ajuntament que,malgrat ser còmplice del cas del Foratde la Vergonya, es presenta com a víc-

tima i acusació en el judici.Recordem que l'acusen de dos delic-

tes que no va cometre: desordres públicsi atemptat a l'autoritat. I d'un tercer,manifestació il·lícita, del qual no nomésés culpable ell, sinó totes aquelles quehem assistit i continuarem assistint amanifestacions no legalitzades.

Perquè el de "manifestació il·lícita"és un delicte totalment polític, que limi-ta absolutament el dret a la lliure cir-culació i expressió, ja de per si empo-brits fins a dir prou. I perquè els motiusque van portar en Jona a assistir a aque-lla manifestació, el model de ciutatbasat en l'especulació i la impunitatdels polítics corruptes, segueixen inva-riables. En aquests 4 anys i mig, l'espe-culació ha continuat destruint els nos-tres barris, fent fora els veïns i veïnesde tota la vida i desnonant milers depersones de les seves cases. Creant,doncs, desenes de Forats de la Vergon-ya pels qual cal sortir al carrer. Men-tre corruptes com els del Cas Palau fan

la seva amb total impunitat, un jutgepot tancar el nostre company i amicfins a 8 anys a la presó per – i sona mésabsurd cada cop que s'escriu- exercir elseu dret de manifestar-se.

És per això, que el Grup de Suport aen Jona i els col•lectius sota-signantsexigim:

- L'absolució immediata d'en Jona.- La retirada de l'Ajuntament de Barce-lona de l'acusació particular i que elconsistori rectifiqui públicament la sevapostura.- Que mai més no es torni a utilitzar l'a-cusació de "manifestació il•lícita" perretallar els drets de la ciutadania.

Perquè només amb la solidaritat atu-rarem aquest judici polític.

Si l'especulació és un fet, manifes-tar-se és un dret!

Absolució Jona!

Allà on naixen els miracles COL·LABORACIÓ DAVID SEGARRA

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera, Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, Arnau Urgell i BelZaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: ÀlexTisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba,Manel López (coords.). CCuullttuurraa:: Hèctor Serra, JosepMaria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colo-mer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almudena Gre-gori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó::Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddii-nnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gis-pert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Josep VicentFrechina

Número 197 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

11 ddee mmaarrçç:: JJuuddiiccii aa eenn JJoonnaa,, jjuuddiiccii aall ddrreett ddee mmaanniiffeessttaacciióó!!

En l’anterior article (“De Salt aStanford”) tractava sobre JoanRamon Resina i prometia una sego-na part. És així per què, de la matei-xa manera que ell titulava el seuarticle “Salt com a símptoma”, eltema d’aquest “Paper de vidre” espodría dir que és “Joan Ramon Resi-na com a símptoma”. Símptomad’una narrativa lisérgica que esta-bleix que, com a mínim des de 1968encara que Resina ho remunta aRousseau, les societats humanes–és a dir els occidentals- viuen sotael jou del progressisme, àdhuc delmarxisme, hàbilment infiltrat enels diaris, les televisions, el fulldominical i, sobretot, les mentsdels ciutadans. Aquests principises deriven d’una herència il·lus-trada i ara els ideòlegs de la bur-gesia els rebutjen interessadament.En el cas que ens ocupa es tractade la idea que quan es produeixencomportaments que es puguin qua-lificar d’antisocials –concepte moltampli i vaporós- cal buscar les cau-ses en l’estructura social i no en lanaturalesa de l’home. Això es fona-menta en el raonament obvi queaquests fets es produeixen a Salt ino a la Bonanova on, casualment,

la gent se sent protegida quan hiha policia i l’enyora quan no hi és–de fet, mai no en té prou-. Comque Resina ja fa temps que ha aban-donat l’anàlisi racional de les cosesa favor de la demagògia no veu ladiferència entre una explicacióracional i una justificació moral ianomena aquest tipus de discursos“cultura de la coartada” ("Salt coma símptoma", Ara, 20-1-11). Com javaig recollir en una cita a “De Salta Stanford”, des del punt de vistade Resina d’aquest estat d’opiniótant laxe amb la “delinqüència”se’n deriva una gran “indefensiósocial”. Això tindria lògica si lapresència policial minvés a causad’aquest estat d’opinió i estigués-sim en un procés d’ampliació deles garanties jurídiques per a l’a-cusat. El fet que això sigui justa-ment a l’inrevés no impèdeix Resi-na afirmar que "una formidablerepressió infla un inconscientcol·lectiu vigilat per la censura dela correcció política. El que tena-lla Europa i la torna vulnerable ésla por a la veritat" ("Salt com asímptoma", Ara, 20-1-11). Qui exer-ceix aquesta censura? Amb quininterés? Aquestes són les pregun-

tes òbvies. Preguntes que Resinamai no respondrà per evitar posar-se en ridícul. Preferirà pescar enles aigües tèrboles de la demagògiai els grans conceptes. I, d’algunamanera, recordar-nos que a la Meca-Washington ja fa temps que s’handeixat d’hòsties i saben que si els“moros” fan atemptats o pertorbenl’ordre públic és per què no se’lsha estovat prou. I com sol passaramb els profetes de la Meca-Was-hington, de tant en tant cal pele-grinar a Israel. Ja fora del tema deSalt i parlant de la política exte-rior d’una hipotètica Catalunyaindependent: "Estats Units i Israelpodrien ser els aliats més determi-nants, però per guanyar-los Cata-lunya ha de capgirar el seu biaixradical amb proclivitats autodes-tructives" (Entrevista a www.direc-te.cat, 20-9-10). Resina pateix la“formidable repressió” de “la correc-ció política” i troba que els discur-sos dominants sobre la qüestió pales-tina són d’una radicalitat extre-ma. Es deu referir a Joan B. Culla,Vicenç Villatoro, Pilar Rahola, etc.On són els seus equivalents en elcamp de la defensa de la causa àrab?En la fèrtil fantasia de Joan RamonResina.

De Stanford a Salt (part 2)

LA VEU DELS LECTORS

Ja ho diuen: el sant com més llunyfa més miracles. I també cal dir quela solidaritat democràtica sol ser mésefusiva i fervent com més llunyà ésel país amb què solidaritzar-se. Si elpaís és a prop, fins i tot si és el pro-pi, sovint la solidaritat democràtica-el convenciment democràtic- sol sercom un paper de fumar .

Mireu, per exemple, quants arti-cles i quantes notícies generen lesrevoltes al nord d'Àfrica. Quanta soli-daritat! Ara fins i tot són decomòcra-ta-solidaris els governants que finsfa no res seien complaguts en la matei-xa taula amb els dictadors que arablasmen.

Arran del darrer atac espanyolis-ta contra el senyal de TV3 al PaísValencià (aquesta vegada a mans delgovern del corrupte Camps), hi hahagut qui s'ha atrevit a dir que la cul-pa de tot plegat la tenim els valen-cians, per haver votat majoritària-ment el PP. Fins i tot hi ha qui haanat més lluny i tot, i s'ha espolsatque la culpa és dels qui volem PaïsosCatalans. Més i tot, hi ha hagut quiha dit que com les victòries del PPsón per abassegadora majoria "demo-cràtica" cal que ens hi conformem, ique no protestem si no volem passar-nosaltres sí- per antidemocràtics.

Poc de calat democràtic tenen elsqui espampolen aquestes (des)raons.El seu convenciment democràtic éspurament formal, superficial. Endemocràcia, la legitimitat democrà-tica no s'aconsegueix només per laforça de la victòria electoral, sinó perla manera com es governa, amb quintarannà. La victòria electoral, doncs,pot arribar a no ser legitimable si se'nfa un ús improcedent, indecent, des-honrat, pervers. És això el que ha fetel PP. Si guanya les eleccions -i tor-narà a guanyar-les- és perquè contro-la la majoria dels mitjans de comu-nicació, els públics i els privats. Unsmitjans on bona part dels valenciansestem prohibits, i sovint, fins i tot,escarnits. Com en un qualsevol règimtotalitari. I no tenint prou amb lamanipulació sistemàtica de la majo-ria dels mitjans, el PP practica elclientelisme més antic i depravat iaconsegueix així tenir milers de votscaptius. El PP venç, però no convenç.No venç democràticament ni con-venç com a partit democràtic.

En suma, els dictadors també hosón encara que es presenten a les elec-cions. Les dictadures també ho sónencara que convoquen eleccions regu-larment. I si alguns les guanyen és,precisament, perquè han pervertitel sistema democràtic en beneficipropi. Aleshores, els qui patim aques-tes situacions de precarietat demo-cràtica desitjaríem la solidaritat delsvers demòcrates, dels qui ho són ambla pell de cuiro i no amb un telet d'ou.Seria bo que els mitjans de comuni-cació que s'autoproclamen democrà-tics, especialment els de Catalunya,practicaren la solidaritat democrà-tica amb els valencians. No nomésperquè formen part de la mateixanació -ni que siga només lingüística-

, almenys per no quedar en evidèn-cia quan fan d'altaveu de les aspira-cions democràtiques d'altres païsosllunyans i, per contra, posen tantasordina, per no dir esparadrap, a labarbàrie que patim just al seu costat.

Afirmava dies arrere el presidentespanyol Zapatero que volien expor-tar als països africans, ara revoltatscontra els seus dictadors, la transi-ció espanyola, la qual va qualificarde "modèlica". Tanmateix, tot haventpatit aqueixa transició al País Valen-cià, cal preguntar-se de quin femerpolític copiaren el model. Als valen-cians, la transició ens ha massacrat.I n'hi ha que voldrien oblidar-la iexplicar-la passada pel sedàs del revi-sionisme. No debades ho han fet. Sónels qui han convertit Joan Fuster endiana del seu revisionisme covard ireaccionari, són els qui, com XavierRoig i d'altres, ataquen, com uns altrescòmplices de l'espanyolisme de latransició postfranquista, els PaïsosCatalans.

Per què encara avui dia no sabemqui va posar les bombes a Fuster, Guar-ner i Vicent Ventura? Ni amb el governdel POSE ho hem pogut saber. I ja hanpassat 30 anys. Ja ho vaig dir en unaltre post que atès que se'ns ha negatel dret de saber la veritat, almenystenim el dret de sospitar-la. Vull dir:potser els qui havien d'aclarir lescoses deuen ser els mateixos que lesvan instigar. No debades, portem tren-ta anys patint tota mena de violèn-cies, amb bombes fins i tot, contrapartits, sindicats, llibreries, perso-nes… I mai no hi ha hagut ni una solaacció contra els terroristes. Ni una!Tant ha valgut que governara el PP oel PSOE. Tots han consentit la matei-xa impunitat terrorista. Un terroris-me que mai no ha estat notícia deportada ni d'interior als mitjans decomunicació. Com una hemorroïdetotalitària, els valencians l'hem hagu-da de patir en silenci i sense gairesolidaritat. Vull dir: que no hem arri-bat a la degeneració actual per unalamentable conjunció de casualitatscalamitoses, sinó com a conseqüèn-cia d'una actitud política calculadaper part dels espanyols. Caldria queho recordaren els nostres compatrio-tes del nord quan ens escarneixen,als valencians, per la nostra situacióactual. Per a molts de nosaltres, sobre-tot els qui tenim memòria "històri-

ca" i ens resistim a oblidar el que hemviscut, Països Catalans és el nom quedonem a la Democràcia. Espanya ésel nom que ha emparat la violènciacontra la nosaltres, que representala mentida, la xenofòbia, la imposi-ció lingüística, el robatori, l'espolia-ció, la manipulació informativa, lacensura, la persecució política, laimpunitat terrorista… Caldrà quealguns, que ara tan alegrement dis-paren contra els Països Catalans,siguen conscients contra qui i con-tra què disparen realment.

És cert que en els darrers tempsbona part de la política valencianadita "valencianista", amb alguns delsseus intel·lectuals més eximis, hanapostat per renegar dels Països Cata-lans i blasmar-los. Són els qui fanrevisionisme de la transició. Afirmenque la culpa del fracàs del "valencia-nisme" és dels valencians que hemvolgut construir la nació completa.Hem sigut massa racionals, diuen. Iels espanyols, en les seues versionsregionalistes i folklòriques, ens hanguanyat la mà. És a dir, el cor i el votde la majoria dels valencians. La seuaproposta, davant aquesta "derrota",ha estat avindre's amb els pactes entreels espanyols -símbols, llengua, deno-minació, àmbit nacional…-. Han defu-git el conflicte. Ara i sempre. Però elconflicte hi era, hi és. Un conflicteentre la resistència valenciana i l'a-gressió espanyolista. La resposta polí-tica, fins ara, ha estat pactar, renun-ciar i retrocedir. I tot això revestitamb el revisionisme més reacciona-ri.

D'ençà que va morir, Joan Fusterés la figura preferida dels seus colps.Cal fer visible i identificable el cul-pable, blasmar les seues idees, i elsqui ells consideren els seus "segui-dors", com si Fuster i tots els catala-nistes valencians fórem part d'unasecta abominable. Tanmateix, tot iles seues fal·làcies, mentides i revi-sions, el fracàs de la democràcia alPaís Valencià no és atribuïble als argu-ments catalanistes, sinó a la incom-petència de la política "valencianis-ta", que sempre s'ha negat a comba-tre les agressions dels espanyolistes.Sempre han defugit el conflicte, elsha fet pànic la confrontació i, és clar,l'espanyolisme ens ha rebolcat. Aradiuen que la culpa és de Joan Fusteri dels Països Catalans. La culpa és,d'una banda, de l'espanyolisme vio-lent i antidemocràtic que ens ha fetascles, per sobretot la culpa és de lacovardia, de no haver-los combatutamb una decisió democràtica sòlidai contundent, convençuda i valenta.La resposta dels polítics i intel·lec-tuals "intel·ligents" ha estat dispa-rar contra els valencians irreducti-bles i pactar amb l'enemic. I sobre-tot "comprendre" la "legitimitat demo-cràtica" de l'espanyolisme. Per aixòa uns no els reca exclamar "PaïsosCatalans, no gràcies", i a uns altresaplaudir-los-ho. És la resposta delscovards.

Per la Democràcia al País Valen-cià, defensem els Països Catalans.

L’ACCENT 197 OPINIÓ 03

Cas Jona: els tribunalsdiran quètoca fer

Jonathan Ivorra i Antoni Verdasco són els dos noms propis que hi ha darre-

ra l'anomenat "judici de la vergonya", que ha fet seure aquests dos veïns de

Barcelona a la banqueta dels acusats. Estan imputats per presumptes delictes

de desordres públics, atemptat a l'autoritat i manifestació il·lícita pels alda-

rulls de 2006 durant la mobilització contra l'especulació urbanística i en defen-

sa del Forat de la Vergonya. Passat el judici, la Fiscalia i l'Ajuntament de Bar-

celona segueixen demanant 8 anys de presó per a cadascun d'ells.

La vista oral contra Ivorra i Verdasco s'ha celebrat 4 anys i mig després de

la detenció del primer, quan un escamot de policies encaputxats el va emma-

nillar al mig del carrer, davant els ulls de la seva companya. Van ser els pri-

mer moments de tensió d'una situació de patiment que s'ha allargat durant

tot aquest temps, amb l'angoixa de saber que l'administració pública i la Fis-

calia s'han posat d'acord per tancar els encausats amb una pena totalment des-

proporcionada i basant-se en un muntatge policíac molt barroer.

L'encausament d'Ivorra i Verdasco va tenir lloc mesos després de que s'ha-

guessin produït els fets, amb l'Ajuntament preocupat per la imatge de feblesa

projectada davant el moviment veïnal del Forat i els moviments socials de Bar-

celona. Així, els Mossos d'Esquadra es van posar al servei del consistori i van

procedir a utilitzar un mètode, si no habitual, sí molt conegut per tota la dis-

sidència del nostre país: el muntatge policíac i la cacera de caps de turc. Tot,

sota la supervisió de la polèmica i temuda regidora de Seguretat de Barcelo-

na, Assumpta Escarp.

Després de 53 mesos d'espera, durant el judici les acusacions no ha presen-

tat proves contundents contra cap dels acusats, no hi ha testimonis presen-

cials que els puguin reconèixer i tampoc no hi ha declaracions inculpatòries.

Tot i així, Ajuntament i Fiscalia segueixen en la mateixa línia: acusen Ivorra

dels tres delictes, es refien exclusivament d'una declaració viciada de la bri-

gada política dels Mossos, i obvien tots els testimonis i evidències que excul-

pen Ivorra dels delictes, més enllà d'haver acudit a una manifestació no comu-

nicada. El que sorprèn, doncs, no és la duresa de l'acció policíaca, a la qual hi

estem més o menys avesats, sinó la manca d'escrúpols de l'Ajuntament i la Fis-

calia, dues entitats que podrien estar vetllant per garantir els drets dels seus

ciutadans, i no per trepitjar-los.

Val a dir, però, que tot plegat podria haver-se convertit un cas repressiu més

si no fos per la desproporció de la condemna que es vol imposar: 8 anys de pri-

vació de llibertat que es sumen als 4 anys i mig de dilatació judicial.

Durant tot aquest temps, han estat molts i molt diversos els actes i accions

que han anat acompanyant en Jona, que no ha dubtat en assumir la campan-

ya política i ha rebut grans dosis de solidaritat arreu dels Països Catalans.

Ara, però, és quan arriba el moment de la veritat: aviat coneixerem la pri-

mera sentència. Si aquesta és absolutòria, caldrà felicitar la jutgessa per haver-

se sobreposat a les possibles pressions polítiques i policíaques que hagi rebut.

D'aquesta manera, s'iniciarà amb bon peu el possible procés de recursos a l'Au-

diència Provincial i al Tribunal Suprem, ja que és molt probable que l'Ajunta-

ment vulgui continuar acarnissant-se amb la situació de les dues víctimes del

cas. Cal dir, però, que si la sentència és condemnatòria, el procés també hau-

rà de seguir viu, per mor dels recursos que interposin les defenses. Ara bé, si

arriba una condemna, el recurs més important serà el del carrer: les alarmes

s'hauran encès i totes les eines de l'esquerra independentista i dels moviments

populars dels Països Catalans s'hauran de posar en marxa.

Per això, des d'ara mateix cal situar-se en el pitjor dels escenaris, per

estar preparats i previnguts, de manera que es pugui donar una resposta

adequada a la màxima pena que se li pugui imposar a en Jona. No hi ha cap

dubte de que si s'arriba a aquest extrem, la resposta haurà de ser (i serà)

nacional i multitudinària. Però el nivell de duresa i combativitat de la matei-

xa el marcaran els tribunals amb la gravetat de la sentència.

E D I T O R I A LPaïsos Catalans és democràcia

TONI CUCARELLA COL·LABORACIÓ

DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011

X. GISPERT ZEGRÍ BARCELONA

El judici del cas Forat de la Vergonyaja ha quedat "vist per sentència", des-prés que Jonathan Ivorra i AntoniVerdasco hagin segut a la banquetadels acusats. Les seves defenses hantornat a demanar l'absolució, però laFiscalia i l'Ajuntament de Barcelonavolen tancar-los a la presó durant 8anys. Això, malgrat que els únics tes-timonis de càrrec són uns agents delsMossos d'Esquadra, i les proves mésimportants són una fotografia borro-sa i l'anàlisi de l'orella d'un dels acu-sats.

Ara, la decisió sobre el futur d'I-vorra i Verdasco ja està en mans dela jutgessa, que ha de dirimir si elscondemna o no pels presumptes delic-tes de manifestació il·lícita, desor-dres públics i atemptat a l'autoritat.

Sobre el primer delicte, els dosinculpats admeten haver acudit a lamanifestació. L'Ajuntament i la Fis-calia asseguren que l'acte no haviaestat comunicat i que, per tant, era"il·lícit". Tot i així, els advocats defen-sors, Jordi Busquets i Antoni Luchet-ti, apunten que els acusats no podiensaber-ho, ja que hi havien acudit con-vocats per cartells al carrer, i en arri-bar ningú no els va informar de quel'acte era "il·legal".

En aquest sentit, val a dir que Jona-than Ivorra ha estat al centre de lacampanya política per l'absolució delsencausats defensant, precisament, eldret a la llibertat d'expressió i, pertant, el seu dret a manifestar-se con-tra l'especulació urbanística.

Desordres i atemptatD'altra banda, tant Ivorra com Ver-dasco, que no es coneixien de res abansque comencés el procés judicial,neguen haver participat en els delic-tes de desordres i atemptat. De fet,en el cas d'Ivorra l'única possible pro-va existent és una imatge on es veuuna persona amb la cara destapadaauxiliant dos manifestants encaput-xats que estan llançant coets.

Segons les acusacions, la personade la cara destapada és Jonathan Ivo-rra. Un extrem que sustenten, només,en el testimoni d'un dels agents poli-cials, que diu reconèixer-lo del barrion fa ronda i espionatge de movi-ments socials (veure peça a part).

La defensa considera que aquestaafirmació és subjectiva i està vicia-da, a més de ser absolutament invà-lida per demostrar la identitat d'unapersona, tant per la manca de visibi-litat de la imatge, com per la no exis-tència d'estudis científics i per la pre-disposició de l'agent que diu reconèi-xer l'acusat.

Aquesta afirmació de la defensaes va veure reforçada durant el judi-ci per la reacció de la magistrada quepresidia la sala, que en veure la imat-ge va assegurar veure-hi "noméstaques". A més, cap dels agents quehan participat en la investigació tam-poc no han justificat perquè s'han

negat a fer estudis científics de caràc-ter fisonòmic que demostrin o des-cartin que aquella persona és Jona-than Ivorra.

Muntatge policíacDurant la vista oral també va decla-rar una testimoni del cas, Maria O.,que havia estat amb Ivorra durant lamanifestació. La testimoni va confir-mar que desconeixia que es tractésd'una mobilització il·legal. A més,també va assegurar haver marxat amb

Jonathan Ivorra del lloc dels fets abansque es produïssin els aldarulls.

Pel que fa a l'acusació contra Anto-ni Verdasco, les proves que tenen con-tra ell es basen en una ronyonera queell nega haver dut al damunt durantla manifestació i la prova fisonòmi-ca de la seva orella, que només demos-traria la seva presència a la manifes-tació. Verdasco també va aportar untestimoni, un funcionari de la Dele-gació del Govern des de fa més de 20anys, que va assegurar haver-lo salu-

dat a un altre lloc de Barcelona en elmoment en el qual suposadament s'es-taven produint els aldarulls.

A més, l'advocat d'Antoni Verdas-co va deixar palès en diversos momentsdel judici que, al seu parer, el cas ésun "muntatge policíac" contra perso-nes compromeses amb els movimentssocials i veïnals de Barcelona. El lle-trat creu que els agents de la policiavan agafar els acusats com a caps deturs arran del rebombori mediàticque van suposar els fets.

L’ACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201104 PAÏSOS CATALANS

Concentració de solidari a les portes dels jutjats

EEll ““jjuuddiiccii ddee llaa vveerrggoonnyyaa”” eess ttaannccaa sseennssee pprroovveess,, ppeerròò ccoonnttiinnuuaa eell ppeerriillll ddee pprreessóó

DDeeccllaarraacciióó ffiinnaall"Vull expressar la meva preocupa-ció, com a ciutadà, per l'existèn-cia de fitxers polítics en mans dela policia". Amb aquesta afirma-ció Jonathan Ivorra va voler fer úsdel seu darrer torn de paraula alfinal del judici, després que hagues-sin estat interrogats tots els testi-monis i pèrits. Prèviament, Ivo-rra i Verdasco ja havien respòs ales preguntes de les defenses i lesacusacions amb total serenitat iamb tota mena de detalls, recor-dant que havien acudit a la mani-festació assabentats per les convo-catòries de les associacions de veïnsi veïnes i del col·lectiu en defen-sa del Forat de la Vergonya.

SSuuppoorrtt ssoocciiaallDurant el judici, celebrat la Ciu-tat de la Justícia, unes 200 perso-nes es van congregar a les portesdels jutjats cridant lemes per l'ab-solució dels encausats i en favorde Jonathan Ivorra. Un acte públicque va tancar una setmana de mobi-litzacions i accions de protesta,com la manifestació que va aple-gar mig miler de persones pelscarrers de Ciutat Vella, el desple-gament de desenes de pancartesarreu del territori i l'acció de diver-ses solidàries de l'Eixample que esvan encadenar a les portes del tem-ple de la Sagrada Família. Durantels darrers 4 anys de campanya,Jonathan Ivorra ha anat acumu-lant el suport i solidaritat de des-enes de personatges públics, lídersveïnals i moviments socials d'a-rreu del país.

X. GISPERT ZEGRÍ BARCELONA

Un rotund "sí" pronunciat per uncap de brigada dels Mossos d'Es-quadra davant la jutgessa va con-firmar dimarts passat que aquestcos policial utilitza fitxers polí-tics i persegueix moviments socialsi veïnals de Barcelona. Amb la sevaafirmació, l'agent de l'autoritatresponia una qüestió de l'advocatJordi Busquets, que li havia pre-guntat si coneixia la militànciadel seu client, Jonathan Ivorra,en el sí de l'Assemblea de Joves del'Eixample Nord (AJEN).

De fet, el policia no només vaconfirmar que ja tenia constànciade que Ivorra era membre delcol·lectiu independentista, sinótambé que ho sabia des de tempsabans que es convoqués la mani-festació durant la qual es van pro-duir els aldarulls que l'han fet seu-re a la banqueta dels acusats.

Durant el judici a Ivorra i Ver-dasco van arribar a declarar finsa nou policies diferents, entre ells,el que va reconèixer obertamentels seguiments als moviments

socials, que també va admetre queell no havia estat a la manifesta-ció. De fet, el mosso va assegurara la jutgessa que havia reconegutJonathan Ivorra a través d'una

imatges de TV3 i BTV, i va adme-tre que la seva visió estava "esbiai-xada".

Aquest mateix agent va ser l'en-carregat d'explicar una rocambo-lesca història sobre com va trans-córrer la detenció d'Ivorra. Va asse-

gurar que en veure les imatges esva adonar que una de les personesera un jove del carrer Sardenya,on ell feia feina habitualment. Des-prés, va dir, fent ronda el va tor-nar a veure i va advertir els seuscompanys de que Ivorra es troba-va al carrer en aquells moments.Segons l'agent armat va ser llavorsquan es va procedir a la seva deten-ció.

El MACBA i el periodistaA banda de l'admissió de la perse-cució política, el testimoni delsdiferents agents dels Mossos vadestacar també per un cúmul decontradiccions i clarobscurs. Percomençar, els agents que havienestat a la manifestació van asse-gurar haver presenciat el llança-ment de coets, però no van saberexplicar perquè no s'havia detin-gut o perseguit els responsables del'acció en el moment dels fets. Defet, ni tan sols no van poder expli-car perquè no es van endur els cas-quets dels coets o el matalàs queprotegia un dels manifestants. Aixòpodria permetre haver extret

empremtes dactilars, o saber si elscoets suposaven un perill real oeren simples coets de berbena.

A més, alguns dels agents vanassegurar que els coets van passar-los molt a prop d'on estaven, inten-tant confirmar l'existència del pre-sumpte delicte d'atemptat a l'au-toritat. Un extrem que quedavadescartat en la primera declara-ció d'aquests policies davant el jut-ge instructor, quan van assegurarque els coets els havien passat moltmés lluny.

Finalment, també durant el tes-timoni dels policies, es van poderevidenciar altres zones obscures.Segons els agents, amb ells hi haviaun periodista, de qui desconeixienel nom i a qui no van identificar,malgrat que podria ser un testi-moni de gran vàlua. Els agentstampoc no van saber explicar per-què els responsables del Museud'Art Contemporani de Barcelonano han volgut presentar cap recla-mació de danys i perjudicis, quanels presumptes coets van impac-tar contra la façana de l'edifici delmuseu.

Els Mossos admeten la persecuciópolítica als moviments socials

“Els agents no hansabut explicar perquè

no van arrestar ni perseguir els respon-

sables dels fets, o perquè no van recollir-

ne les proves”

L’APUNT

PAU ROMERO ONTINYENT

Durant les últimes setmanes s'hansucceït a la Vall d'Albaida una sèriede protestes i mobilitzacions cíviquesper oposar-se a la construcció de laLínia d'Alta Tensió projectada perIberdrola per connectar la subesta-ció d'Ontinyent amb la línia JuanUrrutia-Alcoi.

El projecte, que va aparéixer el2005, travessa paratges d'alt valorpaisatgístic i forestal com la Coval-ta, la font del Patge i la serra delTorrater (dins del paratge protegitOmbria-Pou Clar). En el seu moment,tant els ajuntaments afectats com elservei forestal de la Conselleria deMedi Ambient, van desestimar el tra-çat que proposava l'empresa per l'e-levat impacte mediambiental.

Tot i això, el 24 de maig del 2010,la Generalitat Valenciana atorgà l'au-torització administrativa per fer lesobres.

Al setembre, diversos incendis pro-vocats a la Vall d'Albaida arrasarenbona part de l'ombria de la comarca(des d'Ontinyent fins al port d'Albai-da). El 15 de gener, va aparéixer aldiari Levante la notícia de l'expro-piació dels terrenys per començar afer obres per damunt dels terrenysque s'acabaven de cremar.

Aquesta notícia va sobtar moltagent que no sabia res del projecte i

va encendre la indignació que s'es-campava pel carrer i les xarxes socials.Davant de la imminència de les expro-piacions i l'inici de les obres, diver-sos col·lectius van convocar unaassemblea per mirar d'articular l'o-posició ciutadana a la línia. Entre lestasques que estan realitzant hi ha larecollida de signatures i fons (perinterposar un recurs legal) així comla difusió d'informació sobre el pro-jecte, mitjançant punts informatiusi exposicions improvisades a mercatsi places, xerrades informatives i diver-ses concentracions.

El passat 19 de febrer es va realit-

zar una jornada festiva a Ontinyent,amb espectacles diversos, tallers ijocs populars, que van acabar ambuna concentració on acudiren propd'un miler de persones. La pressiósocial i mediàtica ha aconseguit queels ajuntaments plantegen recursosi demanen a l'empresa la paralitza-ció del projecte, emparant-se en lalegislació que preveu la revisió del'estudi d'impacte ambiental en casque canvien les condicions de l'en-torn.

Des de la plataforma assenyalenque els treballs de la maquinària pesa-da (nous camins, grues...) compro-

metran seriosament la regeneraciónatural de la flora que va sobreviu-re al devastador incendi del setem-bre, accelerant el procés de desertit-zació que amenaça les muntanyes delterritori valencià. Demanen que esparalitze immediatament el projec-te i es temptegen alternatives teninten compte l'estratègia territorial dela Generalitat, que preveu utilitzarels corredors d'infrastructures.

Els dies 24 i 25 de febrer es vansignar les actes d'expropiació i el mésprobable és que les queixes dels ajun-taments i de la societat civil siguende nou ignorades i la justícia és pro-nuncie amb els fets ja consumats,com ja hem vist a molts altres llocs.

A Ontinyent, les expropiacionscanviaren de lloc en últim momentper evitar les protestes que hi haviaa l'Ajuntament, on havien citat ini-cialment els propietaris. Finalment,les actes es signaren a la seu de l'As-sociació de Gegants i Cabuts a portatancada. A Benissò, el mateix alcal-de va signar contra el projecte abansd'entrar a signar les expropiacions.Diversos afectats també es van quei-xar als representants de la compan-yia i van plantejar possibles alterna-tives al traçat i van lamentar tant eldany irreparable com "l'herència quequedarà per a futures generacions".

Aquest conflicte s'ha de situar,però, en un context més ampli, i és

el de l'ús de les expropiacions forço-ses (per ser declarades "d'interéspúblic") que han permés la construc-ció d'aquest tipus d'infrastructuresarreu de l'Estat espanyol, i ha passatper damunt de la voluntat de lespoblacions afectades. Serien casoscom el de la Valldigna, Vilamarxant,la zona dels Pics d'Europa, o la MATa Girona.

Des de la plataforma també handemanat que es revise la necessitatreal d'ampliar la potència de la xar-xa elèctrica tenint en compte lesactuals polítiques d'estalvi energètici l'aparició d'electrodomèstics i bom-betes de baix consum. Una altra qües-tió és la dels problemes de subminis-trament elèctric de la costa d'Ala-cant, resultat de la massificació turís-tica que a banda de beneficis, ensdeixa uns resultats mediambientalsben negatius (esgotament hídric, ges-tió de residus, urbanisme salvatge ialtres infrastructures necessàries permantindre el negoci).

Mentrestant, a la Vall d'Albaida,l'empresa té sis mesos per executarles obres a partir de les expropiacionsi s'estan preparant noves mobilitza-cions i protestes per a dur terme quanIberdrola es pose a treballar sobre elterreny.

MÉS INFO:WWW.CREMATSENSEFILS.BLOGSPOT.COM

L’ACCENT 197 DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

Les protestes contra l’alta tensió s’han estés ràpidament per la comarca

Una línia d’alta tensió travessaràles serres cremades fa sis mesos ala Vall d’Albaida

ANDREU MERINO BARCELONA

Des de fa més d'un any, la famíliaPérez Santiago espera que l'Ajunta-ment de Barcelona els atorgui unhabitatge d'urgència social. La Sín-dica de Greuges es va pronunciar afavor seu, però tot i així l'Ajunta-ment no cedeix. Davant de la situa-ció de desempara, van decidir ocu-par un habitatge buit de titularitatpública al barri del Verdum propie-tat d'Administració, Promoció i Ges-tió SA, òrgan vinculat al departa-ment de Medi Ambient i Habitatgede la Generalitat de Catalunya.Dimarts passat van patir el tercerintent de desnonament.

Més de 60 persones van respon-dre a la crida feta per l'Oficina deDrets Socials de Nou Barris (ODS) il'Associació 500x20. Nombrososcol·lectius van acudir a la convoca-tòria. Entre ells, associacions i enti-tats del barri, la CGT, l'Assemblea deBarcelona, l'Assemblea d'aturats iuna llarga llista de formacions del'esquerra anticapitalista. A les 10del matí, arribaven al carrer Marín

número 28 tres dotacions dels Mos-sos d'Esquadra, representants delsserveis socials, membres dels jutjatsi també de l'Institut Català del Sòl(INCASOL), no només amb la inten-ció d'executar el desnonament, sinótambé de prendre'ls la custòdia delsseus tres fills. La resistència popu-lar davant l'habitatge dels Pérez-San-tiago, va impedir que aquestes duesaccions es duguessin a terme.

Després d'aquest tercer intent dedesnonament, l'advocat de l'ODS con-tinua treballant per evitar que lafamília es quedi al carrer. El mateixadvocat afirma que la família ha fettots els tràmits per rebre el pis d'ur-gència social i mai s'han negat apagar un lloguer dins les seves pos-sibilitats econòmiques. Davant d'a-quest cul de sac, l'ODS ha presentatun recurs davant la inoperància del'Administració després de la deman-da de la Síndica de Greuges Assump-ció Vila.

Lluny del que es pugui pensar,els Pérez-Santiago no representenun cas aïllat: des de l'inici de la cri-si econòmica el 2007, 40.000 famí-

lies han estat desnonades a Cata-lunya i més de 79.000 arreu dels Paï-sos Catalans. Abans del greu procésde rescissió que encara estem vivint,els bancs finançaven el 100% de lacompra d'habitatges, i concedienhipoteques a famílies que, potser,en aquell moment no tenien prourecursos per pagar-les. Aquestes sónles famílies que un cop ha comen-çat la crisi, han patit per mantenircasa seva i, en més d'una ocasió,

han acabat marxant a al força. Defet, no només marxant, perquè lallei estipula que si un cop el bancha reclamat l'immoble a la família,aquest no és venut, és la mateixafamília qui ha de seguir pagant eldeute. Com a opció per intentar solu-cionar la precària situació de mol-tes famílies i la nefasta política d'ha-bitatge de molts governs munici-pals, la CUP ha impulsat mocions amolts municipis per donar suport

a les famílies expulsades de casaseva.

El portaveu de la CUP a Barcelo-na, Xavi Monge, ha afirmat en decla-racions a L'ACCENT, que "l'Ajunta-ment de Barcelona fa molts menysdel que podria fer en política d'ha-bitatge". En aquest sentit, Mongeexplica les iniciatives diverses quela CUP està tirant endavant a Barce-lona per aconseguir millores enaquest camp. En primer lloc, la cre-ació d'una comissió que esdevinguiun vincle entre propietaris i lloga-ters per garantir que els desnona-ments no es facin mai per raons eco-nòmiques. A més, també proposennoves funcions pel Parc públic del'Habitatge. Entre d'altres, aconse-guir l'expropiació d'habitatges buitsen sòl barceloní, així com de la cons-trucció de més habitatges públicsdestinats al lloguer. Monge afirmaque si ja és reprovable que les cons-tructores privades tinguin pisos buitsi especulin amb ells, "és insultantque l'Ajuntament i INCASOL man-tinguin habitatges de titularitatpública sense ocupar".

La resistència popular evita el tercer intent de desnonament al barri del Verdum de Barcelona

Els veïns i veïnes impediren que s’efectuara el desallotjament

L’ACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201106 PAïSOS CATALANS

ABEL CALDERA BERGA

Amb un sofà, unes cadires, un llum,una tauleta i un televisor. En pija-ma, bata, sabates d'anar per casa, elsulls embenats i la boca tapada. Ambaquesta posada en escena, el passat2 de març, coincidint amb la sessióordinària del ple de les Corts Valen-cianes, una vintena de membres deMaulets, Endavant OSAN i el centresocial Terra realitzaren una perfor-mance simbòlica en defensa de la lli-bertat d'expressió.

Els activistes, que portaven unapancarta amb el lema "Per la Lliber-tat d'expressió als Països Catalans" icartells que acusaven els governs deCamps i Zapatero, representaren unafamília valenciana sense dret a veu-re TV3 i repartiren informació entreels assistents al ple de les Corts i altresciutadans que passaven per la portade la institució.

Els organitzadors de l'acte con-sideren en un comunicat que el tan-cament de les emissions dels dife-rents canals de TVC "és un atac moltdur al català i a la llibertat d'ex-pressió", denuncien el "caràcterautoritari" del Partit Popular i recor-den que "el govern espanyol, en mansdel PSOE, comparteix aquest desin-terès per la nostra llengua, ja queintentà aturar el debat de la ILP'Televisió Sense Fronteres' al Con-grés dels Diputats".

Multitudinària manifestació a CastellóA l'última edició en paper de l'AC-CENT informàvem de diverses con-centracions que s'estaven organit-zant. En aquests quinze dies les con-vocatòries s'han multiplicat i sónmilers les persones s'han mobilit-zat a desenes de pobles i ciutats delPaís Valencià, com Alacant, Ontin-yent, l'Alcúdia, Vilafranca dels Ports,Llíria, Pedreguer, Elx, Algemesí,Cullera, Albalat de la Ribera, Sue-ca, Alcoi, Xàtiva, Pego, Nules, Gan-dia, Borriana o Xodos.

Tampoc no han faltat les protes-tes en altres localitats dels PaïsosCatalans, com Vilanova i la Geltrú,Reus, Barcelona o Montserrat, peròcal destacar sobretot la manifesta-ció que es va realitzar a Castelló dela Plana el passat 26 de febrer. Mésde 10.000 persones participaren enuna protesta multitudinària per exi-gir el restabliment de les emissionsde TV3 al País Valencià. Segons unportaveu de l'Esquerra Independen-tista de la Plana (EIP) "es tracta d'u-na de les marxes més grans que esrecorden en la història recent deciutat". La manifestació va conclou-re amb la lectura d'un manifest acàrrec del filòleg Vicent Pitarch,professor de la Universitat Jaume Ii membre de l'Institut d'Estudis Cata-lans.

Protestes a les universitatsvalencianesL'àmbit universitari també ha vis-

cut respostes de tot tipus. Segonsens informa Aina Tarrassó, porta-veu del SEPC, hi ha hagut protes-tes a la Universitat de València, laUniversitat Politècnica de Valèn-

cia i la Universitat Jaume I de Cas-telló. El rector d'aquesta última,Vicent Climent, encapçalava lamanifestació citada i la mateixainstitució ha denunciat els fets i

ha demanat "per raons culturals,que se restablisca l'emissió". Decla-racions similars ha emés el Consellde Govern de la Universitat deValència. Per la seua banda, l'es-

tudianta Tarrasó considera el tan-cament de TV3 una "cortina de fum"per ocultar la mala gestió i els escàn-dols de corrupció del PP.

Altres reaccions institucionalsMentre que el govern espanyol esdesentén del conflicte, diversosajuntaments han aprovat mocionsa favor de les emissions de TV3.Alguns exemples són els de SantFeliu de Llobregat, Morella, Vina-ròs, Benicàssim, Vilafranca delPenedès, Castelló o Ares del Maes-trat, aquests dos últims governatspel Partit Popular.

Finalment, el Parlament de Cata-lunya ha aprovat una declaracióon expressa el "seu suport a unacord entre els governs de la Gene-ralitat Valenciana i de la Genera-litat de Catalunya perquè tots elsrespectius canals de ràdio i televi-sió arribin als dos territoris ambnormalitat" i s'ha anunciat unareunió entre Camps i Mas el 20 d'a-bril a València.

FRANCESC BLANCO VALÈNCIA

Escola Valenciana (EV) va fer un altremoviment a favor de la llengua i la cul-tura catalana. El 26 de febrer va pre-sentar el document Un model d'edu-cació plurilingüe i intercultural peral sistema educatiu valencià. Segonsla mateixa associació, l'objectiu de laproposta és assolir un ensenyamentde qualitat en el qual el català com allengua vehicular siga majoritari pera tot l'alumnat, "proporcionar a l'a-lumnat una igual competència en valen-cià i castellà" i complementar-lo amb"el domini funcional de dues llengüesestrangeres". La Federació d'associa-cions per la llengua va realitzar l'actea l'aula magna de la Universitat deValència on hi havia un centenar depersones i una quantitat similar es vaquedar fora.

Un gran ventall d'entitats cultu-rals van omplir l'aula magna: Acadè-mia Valenciana de la Llengua, ConsellValencià de Cultura i les cinc univer-sitats públiques valencianes. Tambéorganitzacions polítiques i sindicals:PSOE, EU, Bloc, ERPV, la Delegació delGovern, Intersindical, CCOO, UGT iCSIF. Tenint en compte el tipus de docu-ment que es va presentar no podia fal-tar representació del món educatiu:Moviments de Renovació Pedagògica,Associació de Direccions de Secundà-ria i les coordinadores comarcals d'Es-cola Valenciana. EV va explicar a L'AC-

CENT que el model educatiu que pre-sentà no és una ruptura, "es parteixdel model actual, que es consensuà arafa quasi trenta anys, per tant és unarevisió actual i millorada". El docu-ment presentat és la culminació d'u-na feina que es va encetar molt detemps enrere. "Hem volgut arribar alconsens d'antany i per això hem fetuna ronda prèvia de contactes ambentitats i organitzacions molt diver-ses: sindicats, partits polítics de tottipus i fins i tot algun grup local delPP".

Que els partits se'l facen seuEl document es va encarregar a la Uni-tat per l'Educació Multilingüe (UEM),organisme format per la Universitatd'Alacant, l'Institut Interuniversitaride Filologia Valenciana i la mateixa

EV. El projecte, segons va explicar aL'ACCENT la Federació, s'ha presentaten precampanya electoral perquè bus-ca influir en els programes dels par-tits polítics. Però no sols això, la pro-posta també vol arribar a l'actual Con-selleria d'Educació.

En relació amb la Conselleria, EVpensa que la política educativa del PPestà condicionada per un sector depares i mares molt extremista que novolen que el català estiga a les escoles.A més de acontentar al PP de Madrid:"El PP no pot estar advocant per la tira-da enrere del català als centres delPrincipat i la seua implantació al PaísValencià". Sense oblidar la missió delsuposat bilingüisme: "A llarg termini,amb aquesta idea volen fer un sistemaeducatiu en el qual el castellà siganomés la llengua vehicular".

Mínims i màximsEl projecte es va plantejar sense gransambicions i amb una gran intenciód'aplegar suports de tot arreu. Els llin-dars màxims, tal i com ho va qualifi-car EV, són el Programa d'Ensenya-ment en Valencià (PEV) i el Progra-ma d'Immersió Lingüística (PIL). Amb-dós usen com a llengua vehicular elcatalà (com el sistema educatiu prin-cipatí), tot i que al PIL el castellà témés presència. Mentrestant, el mínimque es va exigir al document fou queals Programes d'Incorporació Progres-siva (PIP), on la llengua vehicular ésel castellà i es va introduint a poc apoc en català, la llengua del país tin-ga una presència del 50% com a mínim.Ja que, a hores d'ara molts PIP esde-venen de factomodels curriculars ple-nament en castellà. EV lamenta que"la retirada de la incorporació pro-gressiva és impossible, no l'accepta-rien".

Encara cal professorat bilingüeAltra de les exigències de la Federacióés la millora de la formació del profes-sorat. Actualment hi ha professoratque ni tan sols està del tot capacitatper a fer classes en català. Per tant, elmodel trilingüe que defensa EV és, ahores d'ara, inassolible. L'entitat excla-ma que "cal un procés de formació, nonomés per fer una matèria en altrallengua, sinó també amb altres mèto-des i des d'una altra perspectiva".

UUnnaa ffaammíílliiaa sseennssee TTVV33 aa llaa ppoorrttaa ddee lleess CCoorrttss VVaalleenncciiaanneess

Acció simbólica a les portes de les Corts Valencianes, per denunciar el tall d’emissions de TV3 // FOTO: L’ACCENT

Milers de persones participen en una manifestació històrica a Castelló de la Plana i les protestes es multipliquen arreu del país

Escola Valenciana presenta una proposta educativa per millorar l’ensenyança del català i el plurilingüisme

ABEL CALDERA BERGA

Des que CiU accedí al govern autonò-mic del Principat els seus gabinets decomunicació han centrat el discurs enel missatge que les arques estan sequesi calen mesures dràstiques. Aquest dis-curs ha empeltat amb tota la retòricaantiprogressista que CiU desplegà pera desgastar el tripartit, i alguns delselements simbòlics d'aquesta retòricahan estat els que s'han posat a prime-ra línia de telenotícies per a exempli-ficar les retallades. Les retallades en elcapítol social contrasten amb l'anuncid'inversions i nous projectes en l'àm-bit policial i d'infraestructures.

Ensenyament acaba amb els ordinadors a l’aulaLa consellera d'educació, Irene Rigau,va iniciar l'onada de males notícies ambl'anunci que se suprimia el projecte 1x1de digitalització de les aules. Malgratque aquest projecte havia rebut críti-ques precisament dels sectors educa-tius que més havien treballat la intro-ducció de les TIC a les aules, l'anuncide la consellera era percebut com unrecolzament a les tesis educatives basa-des en un model més tradicionalistaque veu com a negatiu l'impacte de lesnoves tecnologies sobre una concepciómolt academicista de l'educació.

D'altra banda, la no substitució deles baixes per malaltia com a instru-ment d'estalvi també ha activat el males-tar en el món educatiu, especialmenten el sector de les escoles bressol, queva protagonitzar un seguit de mobilit-zacions i finalment aconseguí arran-car el compromís del departament sobrela substitució d'aquelles places impres-cindibles de l'educació infantil i l'edu-cació especial.

El departament també anuncià reta-

llades econòmiques genèriques i donàl'encàrrec als centres per tal que les exe-cutessin. Així, de cara al curs vinent,els centres educatius hauran de reta-llar entre un 15% i un 33% del seu pres-supost ordinari, fet que ja ha aixecatles protestes de molts directors de cen-tre que consideren literalment impos-sible dur a terme aquesta reducció sen-se afectar serveis bàsics com la netejao la calefacció.

La retallada en sanitat afavoreix les mútues privadesEl conseller de sanitat i anterior cap dela patronal d'hospitals privats, Boi Ruiz,també s'ha apuntat a l'onada d'anun-cis de tisorades presentant un pla pera retallar el 10% del pressupost del depar-tament. Entre les mesures proposades

hi ha la de aplaçar sine die operacionsconsiderades lleus com les cataractes.Aquesta mesura aguditza la tònica deretallades encobertes en les prestacionssanitàries que ja havia dut a terme elgovern tripartit tancant parcialmentalguns serveis de diversos hospitals.Aquest anunci, i en especial la suspen-sió de les operacions “lleus” fa preveu-re un augment de les afiliacions a mútuesprivades.

L'anunci de retallades també posaen perill els projectes d'ampliació dediversos centres hospitalaris per ade-quar la xarxa assistencial a la realitatdemogràfica actual.

Atlantistes nomenats per a la política exteriorEn la política exterior, CiU ha deci-

dit marcar un perfil nítidamentatlantista amb els nomenaments dela setmana passada. Com a Secreta-ri General de Relacions Exteriors,Mas s'ha decantat per Senén Floren-sa, un diplomàtic -fou ambaixadorespanyol a Tunísia durant el governAznar- molt proper a Duran i Llei-da. Com a director general del ram,Florensa comptarà amb SalvadorSedó, responsable de relacions inter-nacionals d'UDC. Sedó és membredel buró polític de la InternacionalDemocratacristiana, des d'on ha des-tacat especialment pel seu proseli-tisme en contra de les revolucionsllatinoamericanes. Finalment, coma director general de Cooperació alDesenvolupament, ha estat nome-nat Carles Llorens, responsable de

relacions internacionals de CDC iautor del llibre “Dissidents”, en quetraçava una imatge positiva delsprincipals dirigents de la contrare-volució cubana. Aquests nomena-ments vénen a sumar-se al de JuanPrat com a delegat de la Generalitata Brussel·les. Prat, persona molt pro-pera a Vidal-Quadras i també a Durani Lleida, havia servit el govern Aznarcom a ambaixador espanyol davantl'OTAN. Aquest conjunt de nomena-ments remarquen una aposta polí-tica molt més encarada a estrènyerlligams amb els sectors europeus iamericans més neoliberals i atlan-tistes que no pas a una internacio-nalització de la qüestió nacionalcatalana, tal i com haurien esperatuna part dels votants de la coalició.

L’ACCENT 197 DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ BARCELONA

La CUP, que a inicis d'any va afir-mar que seria present als comicismunicipals de més de 80 localitats,ja ha presentat en públic més d'u-na cinquantena d'aquestes candi-datures. Aproximadament la mei-tat d'aquestes candidatures és la pri-mera vegada que es presenten al seumunicipi. A nivell territorial, l'ex-tensió de candidatures ha estat sobre-tot en comarques on ja existia prè-viament alguna CUP. A nivell dePrincipat, a Ponent i al Camp hi hahagut una certa expansió de candi-datures, no així a les Terres de l'E-bre. Al País Valencià, de moment,s'ha anunciat la presentació de duescandidatures, una a Barxeta -on jas'hi va concórrer el 2007- i una altraa Benifairó de la Valldigna.

D'altra banda, la CUP presenta-rà la seva oferta electoral a prop dedos milions d'electors residents alBaix Llobregat i el Barcelonès, essentaquesta una de les majors incògni-tes de la jornada electoral per a l'es-querra independentista. On ja algu-nes enquestes primerenques vandesvetllant quin pot ser el panora-ma és en algunes ciutats mitjanescom Vilanova, Vilafranca, Manre-sa o Girona, en què es preveu unaugment gens menyspreable del vota la CUP.

La CUP també és present en algunsmunicipis a través de candidaturesrupturistes més àmplies. Aquestssón els casos de Gramenet, Sant Perede Ribes, Salt o Premià de Mar. Encanvi, a Sabadell, l'Entesa per Saba-dell ha respost negativament a l'o-ferta de coalició plantejada per laCUP i per diferents moviments socialsde la ciutat, amb la qual cosa la can-didatura de l'esquerra independen-tista es presentarà en solitari perprimer cop a la capital vallesana.

JOAN BALLESTER PORRERES

Aquests darrers dies hem viscut ladissolució del partit frontissa perexcel·lència, Unió Mallorquina, querecordem ha format part de la granmajoria de governs a les Illes, tantamb el PP com amb els suposats pac-tes d'esquerres. La major part delsseus membres han passat a un par-tit de nova creació, Convergènciaper les Illes, que concorrerà per pri-mera vegada a les pròximes auto-nòmiques i municipals.

Darrerament les sigles de UMeren cada vegada un llast més pesat.Múltiples imputacions dels seusmembres han anat tacant de mane-ra periòdica el partit (les darreresfa només 15 dies) i la seva direccióha decidit prendre una decisió coma mínim expeditiva: dimissió detots els seus membres per anar aformar part d'un nou partit on tin-drà poders quasi absoluts el diri-gent Pep Melià. "Atesa la magnitudde tots els casos de suposada corrup-ció, on ni el president del partit ni

la seva estructura actual tenen res aveure, el partit pren una decisió. Quecadascú aguanti allò que ha fet", asse-gurà públicament Melià quan anun-cià la decisió, presa pel consell nacio-nal amb un 85 % de suports. Pel camíperò, el nou partit ha perdut el suportd'una part important de l'antiga UM,tant els munaristes (sector partida-ri de l'antiga presidenta Maria Anto-nia Munar, imputada per corrupció)com els nadalistes (sector de Miquel

Munar, antic portaveu d'UM a Ciu-tat i també imputat) no s'han volgutsumar al nou partit, ja que segonshan declarat alguns dels seus mem-bres s'han sentit exclosos i insultatsper l'actual direcció.

El cert és que Unió Mallorquinano ha aturat d'acumular casos decorrupció entre les seves files, algunsde prou sonats, com la imputació dela que havia estat la presidenta perexcel·lència de la formació, Maria

CCiiUU mmaarrccaa eell sseeuu ppeerrffiill mmééss nneeoolliibbeerraall

RReennttaatt ddee ccaarraa dd’’UUnniióóMMaalllloorrqquuiinnaa

Protestes a Sabadell contra les retallades del nou Govern principatí LLaa CCUUPP jjaa hhaapprreesseennttaatt eennppúúbblliicc mmééss ddeecciinnqquuaannttaa ccaannddiiddaattuurreess

Antonia Munar i que han culmi-nat aquest darrers dies amb unescorcoll de la mateixa seu, fet queha precipitat els esdeveniments.Amb el canvi, segons va dir el noupresident, es vol "trencar amb elpassat", encara que seguiran ambla mateixa estructura de partit.Tampoc es modifica l'essència delpartit, que es defineix de centre,liberal i nacionalista. El canvi mésimportant és en l'àmbit d'actuació,que passa de ser únicament Mallor-ca a ser de totes les Illes.

Amb tot, pareix que els dirigentsdel nou partit s'ho juguen tot a unacarta. Un cop passades les eleccions,si no aconsegueixen algun diputatpodria suposar l'extinció del mateix.A més ja haurien cremat la cartadel canvi de nom. També s'ha espe-culat amb el possible escenari deque algun dels integrants del noupartit fos acusat també de corrup-ció abans de les eleccions, cosa quepodria ser letal. A més, per prime-ra vegada, CxI haurà de competirper l'espai polític amb Jaume Font,que després de deixar el PP va cre-ar el partit Lliga Regionalista, quees defineix com de centre regiona-lista, competència que podria dei-xar a tots dos fora del Parlament.

DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201108 EN PROFUNDITAT

REDACCIÓ VALÈNCIA

Milers de persones han eixit al carreraquest 8 de Març per reivindicar elsdrets de les dones treballadores. Enun context de crisi, però també de cli-ma preelectoral, han sigut moltes lesiniciatives que han recordat que lalluita feminista és hui més necessà-ria que mai.

Les manifestacions més multitu-dinàries han estat les de Barcelona(3.000 assistents) i València (15.000assistents segons l'organització), onmultitud de col·lectius i organitza-cions han eixit al carrer amb dife-rents lemes i reivindicacions. A altresciutats, com Castelló de la Plana (400assistents), Alacant (500 assistents)o Palma (300 assistents) també hi hahagut convocatòries, tot i que menysnombrosos. A Tarragona, la manifes-tació s'ha posposat fins el dissabte 12,per bé que el 8 de març hi ha hagutun acte commemoratiu al centre dela ciutat.

L'esquerra independentistaL'esquerra independentista ha estatpresent a gran part de les mobilitza-cions dels Països Catalans amb unmateix lema: "Dona, lluita pels teusdrets", per bé que mentre a Barcelo-na i Palma s'ha posat l'accent en elsefectes que les retallades socials tenen

sobre les dones, a València s'ha insis-tit més en els efectes de la crisi.

Com explica el manifest de l'es-querra independentista valenciana,"les treballadores som les principal-ment agredides per l'actual situacióde crisi, i si no fos per l'augment cons-tant de la violència masclista, senzi-

llament ni se'n parlaria... Ara ja notoca parlar ni de 'lleis d'igualtat', nide 'compaginar la vida laboral ambla familiar'... ja que ara mateix, elque toca és que les dones romanguema casa".

És per aquest motiu, que el bloc del'esquerra independentista anava pre-cedit d'una performance on se repre-sentaven les cadenes que encara carre-

guen les dones de hui en diatasques domèstiques o la msovint vinculada a la religió

I s'han mostrat les vies pcar-les: "només la solidaritattat i la lluita de totes les treres, podrà garantir els canvnostra situació reclama a critimplicar als homes treballadcienciats, perquè lluiten taacabar amb el patriarcat, sisteel que se sustenten tota la replotacions".

Per la seua banda, les orcions de joves Maulets i Caemès un comunicat conjuntdenunciat que "A les joves enyen que la igualtat ja està aque homes i dones tenim elxos drets legals i aquí acabablema. Però, on és aquesta iCom pot ser que encara manla seva existència, quan és oles dones estem rebent el daquests temps de crisi?". Aproposat "agafar el testimoniaquelles dones que varen llunostres drets i alçar-nos amper destruir aquesta presó aens ha tocat viure, de totesmes possibles. Ja sigui mitjavaga general, juntament ambtres companys treballadorstravés de la Vaga de Cures, u'sectorial' de braços caiguts

“Les treballadoressom les

principalment agredides per

l'actual situació decrisi”

Milers de persones denuncieefectes de la crisi sobre les do

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 197

, com lesmoralitat,ó.per tren-t, la uni-eballado-vis que lats, i així,dors con-mbé perma sobre

esta d'ex-

rganitza-ajei hant, on hanns ensen-assolida,ls matei-a el pro-igualtat?ntinguinobvi quedoble en

Així, hani de totes

uitar pelsmb forçaa la quals les for-ançant lab els nos-s, com auna vagaen totes

aquelles tasques que se'ns atribuei-xen pel fet de ser dones i que realit-zem gratuïtament per mantenir lamà d'obra del capitalisme."

300 persones a PalmaDevers tres-centes persones van recó-rrer els carrers de Palma en la mani-festació del 8 de març, amb motiu delDia Internacional de la Dona Treba-lladora, que just celebrava el seu cen-tenari, informa la redacció de la capi-tal de Mallorca.

Durant la jornada de lluita, lesorganitzacions de l'Esquerra Inde-pendentista de Mallorca (Endavant,Maulets i SEPC) encapçalaren un delsblocs més nombrosos, i ompliren l'es-cenari de consignes reivindicativescontra les retallades dels drets socialsi laborals de les dones.

Convocada per diferents col·lec-tius feministes i de dones, la marxacomptà amb el suport del col·lectiude joves saharauis, i també altres sec-tors dels moviments populars deMallorca.

D'altra banda, tampoc no faltarena la cita cares conegudes de la vidapolítica mallorquina que aprofitarenper fer-se veure abans dels comicisdel maig. Alguns dels homes públicspresents feia temps que no s'apropa-ven a la mobilització anual del 8 deMarç.

ElectoralismeMoltes de les iniciatives delDia de la Dona Treballadorahan tingut un marcat caràc-ter electoral, especialmental Principat i el País Valen-cià, on governa la dreta. AValència, per exemple, s’hapresentat un manifest ambel lema “Les dones diemprou a Camps” signat perdestacades persones delmón de la cultura comara Carme Miquel, laperiodista Reis Juan,la escriptora GemmaPasqual o l’actriuRosanna Pastor. Ambaquest manifest, lessignants han volgutreivindicar unamodel de societatmés just i menyscorrupte, i hanrecordat algunesde les revoltesque s’han pro-duit els darrersmesos, recla-mant una res-posta sem-blant per ferfora la dreta.

en els ones

L’ACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201110 INTERNACIONAL

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L.A. BARCELONA

Un grup de militants d'organitza-cions socialistes i sindicals estavenveient un documental el 19 de febrera Harare, la capital de Zimbabwe,sobre la recent revolta popular aEgipte, quan diverses dotacions poli-cials van irrompre a la sala on ereni van detenir fins a 46 persones. Desd'aleshores estan arrestades pen-dents d'un judici que les podria arri-bar a condemnar a pena de mort.

Els fiscals de l'Estat zimbabwèsargumenten que els 46 detinguts aca-baven de veure el documental de l'ai-xecament egipci i que estaven deba-

tent com “organitzar-se per acabaramb el govern constitucional de Zim-babwe”. Quan van comparèixer el 23de febrer davant del tribunal, les vaacusar de “conspirar per enderrocarel govern a través de mitjans incons-titucionals” i de “traïció a la pàtria”.La primera acusació es podria tra-duir en una pena de fins a vint anysde presó, la segona podria suposaruna condemna a mort.

En aquest moment tots els acu-sats estan a la presó, on els van tras-lladar després de passar per comis-saria. Especialment en el momentde la detenció, però també posterior-ment, alguns dels arrestats han patitmaltractaments i tortures. En con-

cret, són vuit les persones que handenunciat que han estat colpejadesi tortudres. A més, els arrestatsdenuncien que no han rebut l'aten-ció mèdica que necessiten, especial-ment els que són zero-positius (unarealitat molt estesa a Zimbabwe) ouna de les detingudes, que es va tren-car una cama quan la van llençarescales avall en detenir-la.

Els propers dies el jutge ha dedecidir si els deixa en llibertat sotafiança, si els manté a presó a l'espe-ra que els jutgi un tribunal superioro si considera que no hi ha cas i pertant els allibera sense condicions.

Els detinguts pertanyen a la Fede-ració de Sindicats de Zimbabwe

(ZCTU), la Unió Nacional d’Estu-diants de Zimbabwe (ZNSU) i l’Or-ganització Socialista Internacional(ISO). Una de les persones del grupde suport que s'ha creat des de Cata-lunya explica que totes aquestes orga-nitzacions lluiten contra el governque hi ha al seu país, que està empa-rat en un sistema legal similar al bri-tànic però que a la pràctica és unadictadura. L'actual president del paísafricà és Robert Mugabe, que ha estatal poder des de 1980. La persona delgrup de suport (que prefereix no direl seu nom) explica que sí que es per-meten altres partits polítics, peròque en realitat és un pantomima per-què l'únic partit que pot actuar és el

de Mugabe. I afegeix que “hi ha unpressió constant contra les organit-zacions d'esquerres que es concretaen accions de cossos policials al mar-ge de la legalitat”.

Temor a una revolta inspirada en el nord d'ÀfricaEl grup català de suport als encau-sats explica que a “Zimbabwe lamàquina de propaganda del règimha estat treballant a tot ritme pervilipendiar els companys detingutsi per intimidar la població”. I inter-preta que, “veient el que està suc-ceint a les dictadures i règims auto-ritaris més al nord, Mugabe i elsseus sequaços podrien posar-se ner-viosos, i la intenció d’aplicar penesexemplars als detinguts per tal d’a-feblir els moviments i les lluitesexistents i també per enviar un mis-satge a la gent que la resistència noserà tolerada”.

4466 aaccttiivviisstteess ddee ZZiimmbbaabbwwee eess ppooddrriieenn eennffrroonnttaarr aa uunnaa ppeennaa ddee mmoorrtt

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Un dels referents de la lluita sindi-cal a Andalusia, Diego Cañamero, estroba en ordre de cerca i captura perno haver-se presentat el passat 18 defebrer a un judici. Aquest portaveudel SAT (Sindicato Andaluz de Tra-bajadores) estava imputat per haverfomentat piquets durant la vaga gene-ral del 29S.

Diego Cañamero ja havia anun-ciat dies abans del judici que no s'hipresentaria: “No acudiré a cap decla-ració ni a cap judici, i, a no ser queem detinguin, no acudiré enlloc, i siem porten davant del jutge no con-testaré res del que em preguntin”. Iva explicar el per què de la decisió:“Em declaro insubmís judicial per-què no crec en els jutges ni en els fis-cals ni en les persones que adminis-tren la justícia, així que tant m'és siem multen o em posen a la presó”.

“Després de 30 anys no he vist, enel 90 per cent dels casos, una míni-ma equitat cap a nosaltres”, lamen-ta aquest sindicalista. I concreta aquè es refereix: al llarg de tots aquestsanys han processat a 350 afiliats delsindicat, els han condemnat a mésde 60 anys de presó i a 400.000 eurosde multa per diversos processos oberts.

El SAT promou la insubmissiójudicialDavant d'aquesta situació, i arran

de la citació de Diego Cañamero, elSAT (que és hereu de la lluita delSindicato de Obreros del Campo) hadecidit impulsar una campanya d'in-

submissió judicial.En un article, un dels militants

del sindicat explica són conscientsque “aquest augment de la repres-

sió per part dels poderspúblics a través de la san-ció penal no és exclusivacontra el SAT, sinó que res-pon a una estratègia d'a-plicació del dret excepcio-nal als col·lectius dissi-dents amb l'ordre socioe-conòmic”. I entén que enaquest marc la repressiócontra els col·lectius dis-sidents i en concret con-tra el SAT “compleix lescaracterístiques de la teo-ria del Dret Penal de l'E-nemic: avançament de lapunibilitat, penes despro-porcionades respecte aldret penal normal i rela-xació o supressió de deter-minades garanties proces-sals individuals”.

Alguns casos que exem-plifiquen aquesta denún-cia: prohibició de les con-centracions i manifesta-cions que el SAT va convo-car el 27 de gener contral'aprovació de la reformadel sistema de pensions;peticions de presó per l'o-cupació de finques o con-centracions a la via públi-ca organitzades pel SAT;

detencions mediàtiques d'imputatsa casa seva o a la seva feina, enllocde ser citats a declarar davant dels

tribunals d'acord amb el mètode decitació habitual.

Davant d'aquesta realitat, quequalifiquen de “montatges policialsi judicials, hostigament i repres-sió”, el Comitè Nacional del SAT hadecidit impulsar una campanya pací-fica de desobediència civil que con-sisteixen “no acudir a més judicisfarsa menter no cesi la persecuciócontra el sindicat”.

La imputació contra CañameroPel que fa a la imputació actual con-tra Diego Cañamero, el Jutjat de Pri-mera Instància i Instrucció núme-ro 1 de Morón de la Frontera (Sevi-lla) l'ha citat com a imputat per lajornada de vaga del 29 de setembre.

Segons la citació, el líder sindi-cal està acusat d'un delicte contraels drets dels treballadors. El docu-ment detalla que els piquets infor-matius del SAT “havien promogutsuposadament el tancament delstres col·legis i de l'Institut d'Ensen-yament Secundari de Monellano,mentre a El Coronil els sindicalis-tes havien forçat la paralització deles instal·lacions municipals, aixícom la suspensió de l'activitat comer-cial i el tancament dels centres edu-catius”.

És a dir, que han imputat el por-taveu del SAT perquè el sindicat vapromoure la vaga entre diversos cen-tres educatius andalusos.

El sindicalista andalús Diego Cañamero, en cerca i captura

Diego Cañamero ha rebut mostres de solidaritat d’arreu del món

L’ACCENT 197 DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011 INTERNACIONAL 11

MANEL LÓPEZ ESTEVE LLEIDA

La mobilització permanent del poblede Tunísia d'ençà del mes de desem-bre ha donat el seu darrer fruit: elprimer ministre Mohamed Ganuchis'ha vist obligat a dimitir, juntamentamb diversos ministres del seugovern, els darrers dies de febrer.Aquest fet posa sobre la taula queels homes i dones que estan prota-gonitzant el procés revolucionaritunisià no tant sols no han claudi-cat alhora de continuar defensantal carrer les seues demandes sinóque, a més, estant veient com lamobilització continua dona bonsresultats: 1) han aconseguit avortarun procés de transició superficialamb la dimissió de Ganuchi, i, 2)s'ha imposat una de les demandescentrals de les forces opositores d'es-querres i d'una part de la societatcivil: engegar la constitució d'unaAssemblea nacional constituent.

Tot i aquests èxits relatius, lespossibilitats de que el procés detransició acabi desembocant tantsols en un escenari de reformes par-cials o, fins i tot, es produeixi algunintent de cop d'Estat, com ja haapuntat maliciosament un delsministres dimissionaris, AhmedNejib representant del social libe-ralisme del Partit Democràtic Pro-gressista, resten ben obertes. Tant

sols la constitució d'un subjectepolític organitzat a l'entorn del pro-grama immediat del Comitè Nacio-nal de Salvació de la Revolució sem-bla que pot resultar l'antídot vàlidper a què el procés de transició noacabi només reduït a una simpletransacció.

Assemblea constituent i disso-lució del govern provisionalEn aquest sentit, el Comitè Nacio-nal de Salvació de la Revolució ràpi-dament ha plantejat quins han deser els passos necessaris per a avan-

çar cap a una transició rupturista:dissolució del govern provisionalde transició, constitució d'un Con-sell de govern provisional integratper membres sense cap vincle ambl'anterior règim, constitució, en unperíode de pocs mesos, de l'Assem-blea Nacional constituent, aprova-ció d'un nou tractat constitucionali dissolució de la policia política.

Si tenim present que aquest pro-grama s'acompanya amb les cridespermanents del mateix Comitè a lamanifestació i mobilització davantels possibles complots al procés i ala solidaritat amb la revolta delpoble libi i de tots els pobles àrabsper la llibertat, la dignitat i la jus-tícia social entendrem el perquèentre sectors molt importants dela població el Comitè Nacional esvist com la veu legítima del pobletunisià. Ara bé, qui conforma aquestComitè de Salvació de la Revolució?En primer lloc, i més important perla capacitat de mobilització delstreballadors, la Unió General delsTreballadors de Tunísia que, en cer-ta mesura, ha canalitzat política-ment el procés de revolta iniciat aldesembre. Tot i que l'actuació d'a-questa central sindical no es carac-teritzà sempre per ser de combatfrontal en contra del règim de BenAli, la seua capacitat de mobilitza-ció i el fet d'haver-se mantingut alllarg dels anys en l'oposició al règimli atorguen un paper central en el

procés obert de transició. Junta-ment amb la UGTT hi trobem alComitè Nacional de Salvació el"Front 14 de Gener", format per una

desena de partits comunistes, socia-listes i panarabistes, que es consti-tuí en iniciar-se la revolta com unpol d'acció política d'esquerres,

democràtic i nacionalista, el prin-cipal moviment islamista Ennad-ha, el partit "Congrés per la Repú-blica" i tot un seguit d'associacionssocials i professionals que van desdel Sindicat nacional de periodis-

tes o advocats fins a l'Associació delluita contra la tortura.

En bona mesura, que l'onada deprotestes populars iniciades a Tuní-sia acabi desmuntant els pilars del'antic règim de Ben Ali dependràde si la institucionalització del noupoder de l'Estat segueix el rumb delprograma del Comitè Nacional deSalvació de la Revolució. De momenttot sembla indicar que això és pos-sible, sobretot perquè el poder con-tinua essent fort i en moviment alcarrer.

Tunísia: entre la reforma i la ruptura

Les reivindicacions populars no s’han aturat amb la fugida de Ben Ali

D'ençà que Mohamed Buaziz es calà foc el passat 17 de desembre com a protesta davant els abusos policials del règim deBen Ali, el poble tunisià ha aconseguit enderrocar, en primer lloc, l'autoritarisme de la família Ben Ali, un fals govern de transi-ció i, tot just fa una setmana, el primer ministre Mohamed Ganuchi, antic home fort de Ben Ali, i el seu govern. Sembla que larevolta tunisiana es dirigeix cap a una transició de ruptura capaç de desballestar els fonaments de l'autoritarisme, la subordi-nació internacional i la liberalització econòmica salvatge iniciada a finals dels anys vuitanta.

REDACCIÓ BARCELONA

Des de Cuba han destapat que lesagències de notícies internacionalses dediquen a reproduir mentidessense contrastar que difonia CarlosSerpa Maceira, un suposat “perio-dista independent”, des de l'illa.

Ha estat el mateix Carlos SerpaMaceira qui ho ha destapat, en ferpúblic amb un vídeo a la web CubaInformación, on se'l veu transme-tent via telefònica notícies falses aRadio Martí (emissora de Miami quefa propaganda contra el govern cubà)i aquesta emissora les transmetiasense verificar. També mostra comdiverses notícies que es va inventarles van reproduir agències interna-cionals com Europa Press.

El suposat periodista era en rea-litat un agent de seguretat de l'Es-

tat cubà, i durant anysha fet veure que donavasuport a les Damas deBlanco a difondre la sevaversió sobre el que suc-ceeix a l'illa caribenya.Amb el temps s'havia con-vertit en una de les prin-cipals fonts informati-ves per mitjans exteriors.

Les mentides difosesEntre les mentides que va relatarCarlos Serpa i que les agències vanreproduir, n'hi ha una que va difon-dre el 16 de març de 2010 EuropaPress i que explicava, sense dubtar,que dos suposats dissidents van sercolpejats i arrestat a l'Havana perhaver mostrat una fotografia deMartin Luther King. Una altra deles falsedats que l'agència espanyo-

la va transmetre sense contrastarva ser que la policia havia colpejatles Damas de Blanco, cosa que unvídeo demostrava que era falsa. Iencara més greu, Carlos Serpa vaassegurar que a Cuba hi havia “des-apareguts”, cosa que mai s'ha pogutdemostrar, però que de nou EuropaPress va reproduir, i que després vandifondre altres mitjans internacio-nals.

Cuba destapa que les agènciesinternacionals reprodueixen mentides sobre l’illa

“el poder continuaessent fort i en

moviment al carrer”

“Comitè Nacional de Salvació de laRevolució ràpida-ment ha plantejat

quins han de ser elspassos a seguir”

ÀLEX TISMINETZY BARCELONA

Un mateix treballador afectat per l'a-miant no gaudirà dels mateixos drets aBarcelona, París o Brussel·les, segons undarrer informe de la Universitat PompeuFabra de Barcelona (revista InDret).Men-tre a altres estats europeus s'han creatdiversos fons per indemnitzar econòmi-cament les víctimes d'aquesta perillosasubstància, a l'Estat espanyol els treba-lladors es veuen obligats a llargs proces-sos judicials per obtenir quanties moltinferiors a les dels altres empleats euro-peus. Segurament l'explicació s'ha debuscar en el fet que la dictadura fran-quista va ser la principal productora euro-pea de l'anomenada "pols assassina", iamb la reforma,les complicitats i els silen-cis es van perpetuar fins a ben entradala Transició.

El Fons d'indemnització francèsLe Fonds d'Indemnisation des Vic-times de l'Amiante (FIVA) va seraprovat per l'Estat francès el 2001,i té com a finançament bàsic uns410 milions d'euros, sorgits de lesaportacions del Govern, la Segure-tat Social gala i les sancions impo-sades pels jutges i les autoritats aempresaris infractors en matèriade prevenció de riscos referents al'exposició a aquesta substància.

Aquest fons abona una indem-nització a totes les persones quehan estat afectades per malaltiesderivades de l'exposició a l'amianten territori de l'Estat francès, itambé als familiars directes de lesvíctimes mortals. Les quanties ales quals tenen dret els beneficia-ris són importants: per exemple,un treballador afectat per un càn-cer pulmonar amb una incapacitatpermanent per a qualsevol feina tédret a una indemnització de propde 146.000 euros, mentre que unempleat amb plaques pleurals (pre-

sència d'amiant als pulmons sen-se cap limitació funcional actual,però amb perill de patir càncer) té

dret a 22.000 euros, quanties toteselles bastant més superiors a lesobtingudes pels treballadors de l'Es-tat espanyol que han reclamatdurant anys en llargs processosjudicials.

El model belga L'Asbestfounds-Fonds d'Amiante(AFA) és el nom triat per l'Estatbelga pel seu fons d'indemnitza-ció, aprovat el 2006, i que també esfinança amb les aportacions delGovern, les cotitzacions dels empre-saris que han fet ús de l'amiant iles sancions imposades les empre-ses condemnades per infraccionscontra la salut laboral.

Les víctimes belgues no comp-ten amb indemnitzacions tan altescom les franceses, però es determi-nen prestacions periòdiques per atots els treballadors afectats, inde-

pendentment de si les empreseshan tancat o no, o de si hi va havermanca de mesures de seguretat del'empresari, amb 750 euros men-suals (en 15 pagues) per a tots elsque pateixin la malaltia de l'amiant,l'abestosi.

Altres països també han instau-rat formes de compensació econò-mica pels milers d'afectats d'aques-ta plaga del segle XX, com en el casd'Holanda, on el Instituut Asbes-tslachtoffers (IAS) es comprometa indemnitzar aquells treballadorsque hagin treballat en empresesque avui en dia ja no existeixin.

El silenci espanyolPerò una altra realitat ben dife-rent es viu al sud dels Pirineus.L'Estat espanyol va ser durant granpart del segle XX la principal pro-ductora europea de productes ambamiant, en destacaven als PaïsosCatalans les fàbriques d'Uralita SA(uralites, Cerdanyola del Vallès),Rocalla SA (fibrociment, Castell-defels), Alstom SA (construccionsde trens, Barcelona) o Honeywell(frens de cotxes, el Prat del Llobre-gat), on milers de treballadors vanestar exposats a aquesta pols.

Cap fons d'indemnització haestat creat per cap autoritat. Peròa més, a pesar de les milers de per-sones que moren cada any de càn-cers que només poden atribuir-sea l'amiant (com el càncer de pleu-ra o mesotelioma), les dades ofi-cials reconeixen només unes poquesdesenes de casos de malalties pro-fessionals. Miguel Arenas, advocatdel Col·lectiu Ronda que ha treba-llat molts d'aquests casos, s'ha atre-vit a qualificar els efectes de l'a-miant com a veritable genocidi.

A pesar d'aquest fet, o precisa-ment a conseqüència del mateix,

l'Estat espanyol va ser el darrer queva prohibir l'amiant el 2002, i vaallargar al màxim les darreres mora-tòries europees. I els afectats enca-ra avui en dia resten en la sevamajoria sense cap reconeixementni compensació, havent d'arrosse-gar llargs procediments judicialsper determinar com a professio-nals les seves patologies, i per ser

indemnitzats per empreses quedurant dècades no han hagut decomplir cap normativa de preven-ció de riscos, sota la mirada silen-ciosa i còmplice de les autoritats,franquistes primer i constitucio-nals després.

L’ACCENT 19712 ECONOMIA DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011

LL’’aammiiaanntt,, lleess mmoorrttss iinnvviissiibblleessREDACCIÓ BARCELONA

L'amiant és una perillosa subs-tància prohibida des de fa dèca-des a gairebé tota la Unió Euro-pea per causar asbestosi, a mésd'altres greus malalties respira-tòries, principalment càncersde pulmó o pleura.

La paraula amiant prové dela paraula grega "indestructi-ble", i és un compost de silicatsde magnesi i ferro. L'amiant oasbest per la seva resistència haestat utilitzada històricamenten múltiples aplicacions, prin-cipalment en la construcció, enla variant de fibrociment, i enla indústria automobilística, lanaval i la ferroviària.Des de mitjans del segle XX vadeixar-se d'utilitzar a gairebétots els estats europeus. A l'Es-tat espanyol, principal produc-tor europeu d'amiant fins afinals dels anys 1980, aquestasubstància en canvi va ser per-mesa fins a ser progressivamentregulada i restringida l'any 2002.

LL’’EEssttaatt ffrraannccèèss ii BBèèllggiiccaa iinnddeemmnniittzzeenneellss aaffeeccttaattss ddee ll’’aammiiaanntt mmeennttrree ll’’EEssttaatt

eessppaannyyooll ssiilleenncciiaa lleess vvííccttiimmeess

L’empresa Uralita no ha assumit la seua responsabilitat en la malaltia

Poc a poc les associacions d'a-fectats de l'amiant es van este-nent pel territori català. Pri-mer van ser les associacions demunicipis altament afectats,com Castelldefels o Cerdanyo-la del Vallès, i després els vanseguir els comitès de les empre-ses encara en actiu, com aHoneywell del Prat de Llobre-gat (amb majoria sindical de laCGT) o el Port de Barcelona.

Aquestes associacions, a mésd'organitzar l'assessoramentlegal i mèdic als afectats, tam-bé han iniciat una via de reclamació al Govern espanyol perquè permeti la jubilació anticipada i ambbeneficis econòmics de tots aquells treballadors exposats a l'amiant. Després d'anys de silenci, l'amiantestà sortint a la llum, com milers de les seves víctimes.

Les primeres veus de protesta

“La dictadura fran-quista va ser la prin-

cipal productoraeuropea de l'anome-nada ‘pols assassina’,i amb la transició elssilencis es van per-

petuar “

“Estat espanyol vaser el darrer que vaprohibir l'amiant el2002, i va allargar almàxim les darreres

moratòries europees”

L’ACCENT 197 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Ate-neu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // AteneuIndependentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafran-

ca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23,Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34,Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista deSants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda FrancescTarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta deFoc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUPMolins de Rei // CUP Sant Celoni // L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // L'Ocell Neg-re - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos, València //SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011

ÀLEX GARCIA HERNÀNDEZVALÈNCIA

Alimentació saludableEntenem per alimentació saluda-ble aquella alimentació sana i segu-ra per aconseguir un estat nutri-cional adequat amb la finalitat d'ob-tenir un estat de salut correcte iprevenir els desequilibris nutricio-nals i les malalties.

Un alimentació equilibrada, pertant, és indispensable en un estilde vida saludable.

L'educació i formació en hàbitsalimentaris saludables ha de serl'eina més accessible per promou-re la salut en la població, posantespecial èmfasi en què nens i nenesadquirisquen aquests hàbits ali-mentaris saludables amb la finali-tat d'afavorir el seu creixement idesenvolupament, i evitar malal-ties cròniques durant l'edat adul-ta. També durant l'edat adulta unaalimentació equilibrada és deter-minant per evitar el risc de desnu-trició que les persones majors pos-seeixen.

Actualment podem observar coms'han modificat alguns hàbits asso-ciats al fet de menjar: han augmen-tat el nombre de menjars que es rea-litzen fora de la llar i el temps des-tinat a estar assegut durant el men-jar amb la resta de comensals, etc.

Per aconseguir un estat nutri-cional adequat, és necessari incor-porar una àmplia varietat d'ali-ments a la nostra ingesta diària.Aquesta varietat resulta impres-cindible, ja que cada aliment con-té uns nutrients específics, els qualsal seu torn, tenen funcions espe-cífiques en el nostre organisme queho fan essencial per a la nostra die-ta. És per això que el nostre cosnecessita de cadascun d'ells i en laproporció adequada.

Els aliments s'agrupen segonsel seu nutrient principal. Han deconsumir-se en una quantitat deter-minada durant el dia i/o la setma-na, per aconseguir una dieta equi-librada. Els aliments que han deser ingerits diàriament són els cere-als i derivats, creïlles, verdures,hortalisses, fruites, llet i derivatslàctics, oli d'oliva i 1 o 2 litres d'ai-

gua al dia per mantenir una ade-quada hidratació. Aliments comllegums, fruita seca, peixos, ous icarns magres, es prendran alter-nativament diverses vegades a lasetmana.

S'ha d'evitar el sedentarismepracticant diàriament exercici físicmoderat, ajustant la ingesta d'ali-ments al nivell d'activitat del diaper mantenir el pes corporal ennivells desitjables (actualment esconsidera que almenys un 60% dela població adulta és sedentària enel temps d'oci).

Si s'ingereixen begudes alcohò-liques (només adults), ha de ser deforma moderada, fomentant el con-sum de begudes fermentades ambbaix contingut alcohòlic com sónel vi, la cervesa, el cava o la sidra,en lloc d'altres begudes alcohòli-ques com les destil·lades.

És completament necessarimoderar el consum dels productesque aporten un major contingut ensal, greixos saturats i trans i sucrescom són carns grasses, pastisseria,brioixeria, sucres i begudes refres-cants ja que en els últims anys hacrescut enormement el consum deproductes d'elaboració industrial,

com els aliments precuinats, elsaperitius (snacks), les postres i labrioixeria/pastisseria industrial.Reduir la seua ingesta és fonamen-tal per aconseguir un pes corporal

adequat i evitar possibles malal-ties cardiovasulars.

Dieta MediterràniaLa Dieta Mediterrània és un con-junt de dietes característiques delspaïsos mediterranis. El benefici dela Dieta Mediterrània es basa en lavarietat dels aliments ingerits i enles tècniques per cuinar-los.

Es caracteritza per un alt con-

sum de verdures, llegums, fruites,fruita seca, cereals, peix, i oli d'o-liva com a lípid predominant. Tam-bé inclou el consum moderat de vi.Consum en baixa proporció de carn,mantegues i productes làctics. Calingerir un mínim de cinc menjarsal dia: desdejuni, esmorzar, men-jar, berenar i sopar. Sent desacon-sellable passar moltes hores senseingerir aliments. Durant el sopars'ha d'intentar triar aliments fàcilsde digerir, com a verdures cuites,sopes, peixos o làctics, per tenir unsomni reparador no pertorbat peruna digestió pesada.

La Dieta Mediterrània "tradicio-nal" posseeix beneficis per a la salutcientíficament provats. A més amés, és una alimentació rica enfibres i antioxidants. Aquests efec-tes biològics, i molts més, perme-ten considerar la Dieta Mediterrà-nia com una excel·lent propostaper a la prevenció de malalties car-diovasculars.

En les últimes dècades, els hàbitsalimentaris de la majoria de paï-sos de l'àrea mediterrània (sobre-tot europeus) estan evolucionantdes d'un patró dietètic tradicionalcap a patrons d'ingesta més propis

de les societats anglosaxones i delnord d'Europa, amb una contribu-ció més alta de grassa animal alconsum energètic total, i una dis-minució progressiva del percentat-ge d'energia aportat per carbohi-drats complexos i de fibra vegetal.

Aquests canvis del comporta-ment alimentari, junt amb unaactivitat física baixa, es relacio-nen amb un major risc de patirmalalties cròniques com a malal-ties cardiovasculars i diabetis.

El 16 de novembre de 2010, elComitè Intergovernamental per laSalvaguarda del Patrimoni Cultu-ral Immaterial de la Humanitat lava declarar "Patrimoni Immaterialde la Humanitat de la UNESCO".

ObjectiuL'objectiu bàsic ha de ser aconse-guir una alimentació saludable. Alnostre país aconseguir una alimen-tació saludable i equilibrada pas-sa per tornar a basar-nos en la Die-ta tradicional Mediterrània. Mal-grat que alguns aspectes, com elconsum de fruites, inclosos els sucsde fruites, i de peix romanen esta-bles amb un lleuger augment, entermes generals s'està produint desdels anys 80 del segle XX un des-equilibri nutricional que es veurepresentat en un major consumde carn i de productes amb alt con-tingut en greixos, modificant nega-tivament la qualitat i quantitatdels greixos i produint un augmentdel contingut calòric total en lanostra dieta. El consum excessiu,desproporcionat i continuat degreix incrementa el risc de sofrirmalalties coronàries i altres pato-logies. Això sí, cal afegir que elgreix és un component importanten la nostra dieta. Una visió sim-plista d'aquest i dels seus efectesresulta perjudicial per poder acon-seguir i mantenir un estat nutri-cional adequat.

A més, és necessari destacar quela falta d'informació clara i com-pleta sobre greixos i carbohidratsprincipalment i els efectes d'aquestssobre la salut, contribueix defin-tivament al desequilibri nutricio-nal que es dóna actualment en lanostra societat.

Actualment la dieta a casa nostra es troba en contínua evolució. Cal saber valorar-la i avaluar-la per poder donar resposteseficaces per millorar l'estat nutricional de la nostra població, ja que actualment vivim un progressiu, i sembla que tambéimparable, canvi del patró dietètic tradicional.

Els productes frescs de la mar són una parti fonamental de la dieta mediterrània

Dieta equilibrada: Dieta Mediterrània

“S'ha d'evitar elsedentarisme

practicant diària-ment exercici físic

moderat”

L’ACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201114 CULTURA

Borja Català MANISES

Per a un determinat perfil de gent,l'arribada de les falles constitueixl'excusa perfecta per abandonarValència durant uns dies: el soroll,les gentades, la disbauxa general i,

per què no dir-ho, la coentor que impregnamolts dels actes de la festa oficial, controladaen bona part per la dreta antivalenciana. Tan-mateix, no tota la festa es belluga pels cerclesinstitucionals i conservadors, i les FallesPopulars i Combatives (FPC) ofereixen unaalternativa autogestionada i de base que con-vida a no marxar del cap i casal, com bé indi-ca el seu lema d'enguany: Jo em quede.

Els diversos col·lectius que organitzen lesFPC han preparat una programació que tornaa recuperar l'esperit de la festa popular i quearranca aquest dijous 10 de març amb la inau-guració de l'exposició fotogràfica Glosadors,de l'Oriol Cladera, col·laborador habitual deL'ACCENT. La mostra es podrà visitar a ElRacó de la Corbella (C/ Maldonado 46, baixos).L'endemà la festa es trasllada a Ca Revolta (C/santa Teresa 10), on a les 20h el versaor Jose-mi Sánchez cantarà les albaes de benvinguda.Després,a les 22.27h començarà al mateixespai el cercatasques amb dolçaina, tabal ialbaes off.

El dissabte 12 al migdia tindrà lloc unesmorzar a El Racó de la Corbella, on hi hauràuna trobada de germanor de les festes popu-lars de les comarques del País Valencià. Devesprada, a les 17h les FPC es mouran cap a laplaça del músic López Chavarri on hi ha orga-nitzada una trobada cultural. Ja a la nit, elpunt de trobada serà al centre cultural Arte-facto (C/ Peu de la Creu 8), on arribarà el tornde l'Arròs Movie Party amb paella col·lectiva

amb l'actuació dels Ovidi Twins i Koulumek(21h). Ho organitza Compartir Dóna Gustet.

La següent jornada serà el dimarts 15, nitde la plantà i de la música en valencià. El tea-tre Micalet (C/ Mestre Palau 60) acollirà elconcert d'Arthur Caravan, qui hi durà l'espec-tacle Si t'arriba el dematí (20h). Aquest acteestà coorganitzat amb la Societat Coral elMicalet i el preu de l'entrada serà de 7 euros, 5euros si es compra de manera anticipada. Ja ales 22h, l'Assemblea de Joves de València hapreparat un concert a l'Ateneu Popular (C/Pere Bonfill 12) amb Skac al rei, Skalingrad,Mos-Kou, Aixada i PD.

El dimecres 17 el programa arrancarà al'hora de dinar amb la calçotada antirepressi-va que tindrà lloc a El Racó de la Corbella (cal-drà reservar). Paït el dinar, els campionats detruc i xamelo al mateix local ajudaran a pas-

sar la vesprada amb calma fins que en arribarel vespre (20:36h) la festa ens porte al barridel Botànic, on Arquitectures Col·lectives hapreparat un comboi a la fresca amb concerts,música i varietés a l'espai de l'associació cul-tural Magatzems (C/ Túria 53).

Finalment, la vespra de sant Josep serà eldarrer dia de FPC. A les 14h tindrà lloc el setéconcurs internacional de paelles. A la mitja-nit, a Ca Revolta, hi haurà l'ESOC in the bal-cony (maremeua quina por!) [sic]. I a les duesde la matinada, al mateix centre social, unafesta de disfresses amb la música de 3Chutasdj's.

D'altra banda, una novetat d'enguany deles FPC ha estat l'edició del seu primer llibretde falles, en col·laboració amb l'associació cul-tural Moixama, el qual es pot descarregar a laweb www.fallespopulars.org. Una altra inicia-

tiva per tractar de recuperar una festa tantanys segrestada, però que és de totes i tots elsque es queden a València aquests dies.

FFaalllleess ddeesscceennttrraalliittzzaaddeessDes de fa anys que les Falles Populars i Comba-tives intenten recuperar el centre de la Valèn-cia per a la festa, ja que aquest és el punt queconcentra més gent, però també el més asset-jat per la mercantilització, el turisme i lesinstitucions. No obstant això, hi ha activitatsalternatives arreu de la ciutat, des de la Mal-varosa a Sant Marcel·lí.

Cal destacar els actes que s’organitzen, comcada any, al Centre Social Terra, al barri deBenimaclet. Enguany, el Terra i Maulets hanorgantizat per al dia 16 una programació bencompleta: amb paelles al carrer, plantà i cre-mà de falla, cercavila i, per acabar, concert deNaia i de Batà.

D’altra banda, el dijous 17, Escola Valencia-na ha organitzat el tercer Concert de Falles aBurjassot, que enguany tindrà en cartella elsSva-ters, presentant el disc Sexe, putxero iRock&Roll, Rapsodes, presentant Ouiea!!! iBenimaclet Klub Ska. Les entrades són a 5euros i es regalarà el CD de la Gira als 1.000primers assistents.

““LLiitteerraattuurraa ii ccoommpprroommííss”” ddeellaa mmàà ddeell SSEEPPCC

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

L'any passat, el Sindicat d'Estu-diants dels Països Catalans(SEPC) organitzà, aplegades sotael nom de “Literatura i compro-mís”, una sèrie de xerrades i

recitals poètics al voltant de les figures deJoan Fuster, Joan Brossa, Maria MercèMarçal i Manuel de Pedrolo. L'èxit d'aque-lla primera iniciativa d'aquest caràcter vaesperonar el SEPC a donar-li continuïtat ienguany celebraran la segona edició d'u-nes jornades pensades per donar a conèi-xer l'obra d'aquells autors que han vistcom “la insubornabilitat i la fermesa per-sonal” que els són pròpies els ha tancat laporta per accedir al “cànon d’escriptors aqui es recorda, homenatja i edita” des deles institucions oficials i acadèmiques.

El tret de sortida d'aquesta edició eldonà una conferència celebrada a l'edificihistòric de la Universitat de Barcelona -totes les activitats tindran lloc a l'edificien qüestió- i que se celebrà el passat dime-cres 9 de març i girà al voltat de la figurade l'Anna Murià. La sessió següent, el 16de març, se centrarà en la MontserratAbelló i comptarà amb la seva presència.Després serà el torn de la Felícia Fuster(23 de març) i del Blai Bonet (30 de març).La clausura d'aquestes jornades, el 6 d'a-bril, serà a càrrec d'AraÉsDemà, que oferi-rà el recital poètic musical “Vicent AndrésEstellés: Ací em pariren i ací estic”.

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Aprincipis del 2009, els investi-gadors que treballaven a l'an-tic edifici del Govern Militarde Castelló amb la documenta-ció dels judicis sumaríssims

del primer franquisme, van alçar el crital cel davant la iniciativa del Govern cen-tral de traslladar cap a Madrid la docu-mentació militar sota l'argument milvegades repetit de la “unitat d'arxiu”.Davant les múltiples reaccions de protes-ta de diferents sectors de la societat lamajoria de forces polítiques castellonen-ques reclamaren, algunes d'elles de formasincera, d'altres amb la única voluntat dedesgastar encara més el govern Zapatero,el retorn no només d'aquesta documenta-ció sinó també de l'espoliada a finals delsanys trenta i principis dels quaranta i

que encara és retinguda a l'Archivo

General de la Guerra Civil Española ambseu a Salamanca. Per la seva banda, elGovern espanyol va respondre que nocalia esverar-se, que un cop microfilma-da, la documentació tornaria cap a Caste-lló.

Els dubtes que des d'un primermoment planaren sobre si la documenta-ció referent als judicis sumaríssims rea-litzats a la província de Castelló queretornarien serien els originals o les

còpies microfilmades s'ha resolt en con-tra de l'arxiu castellonenc. I ara, dosanys després, és altre cop a la societatvalenciana a qui toca de reclamar elretorn d'allò que els va ser furtat i que vaser denunciat no només per historiadorsi i institucions acadèmiques diverses sinótambé per l'Ajuntament i la Diputació deCastelló i la mateixa Generalitat Valen-ciana. Davant l'argument del Ministeride Defensa segons el qual no ha d'haver-hi queixa possible perquè tota la docu-mentació ha estat retornada, els historia-dors locals han redactat una carta la des-tinatària de la qual és la ministra CarmeChacón en la que demanen la devoluciódels originals i no pas de les còpies. Defet, si com argüeix la ministra, és elmateix un original que un còpia, per quèinsisteixen sempre en quedar-se ells elsoriginals i retornar-nos a nosaltres lescòpies?

NNoossaallttrreess eennss qquueeddeemm aa VVaallèènncciiaa

LLeess FFaalllleess PPooppuullaarrss ii CCoommbbaattiivveess ooffeerreeiixxeenn uunn aannyy mmééss uunn aalltteerrnnaattiivvaa ddeebbaassee aa llaa ffeessttaa ooffiicciiaall

AA CCaasstteellllóó sseegguueeiixxeenn rreeccllaammaanntt eell rreettoorrnn ddee llaa ddooccuummeennttaacciióó ddeell ffrraannqquuiissmmee

L’ACCENT 197 DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 2011 CULTURA 15

Joan Sebastià Colomer i TejadaBARCELONA

L’any 1917 la major part de l’Impe-ri Rus vivia d’una agriculturaendarrerida, gens mecanitzada id’estructura feudal. Des del puntde vista cultural això es mani-

festava en l’analfabetisme massiu i el pre-domini ideològic de l'església ortodoxa.Però l’estructura social russa era profun-dament contradictòria i això era nomésun aspecte de la realitat. A Moscou i aSant Petersburg el capitalisme s’havia des-envolupat de manera espectacular i aques-ta irrupció de la modernitat va donarlloc, des del punt de vista artístic, a unperíode destacat per la radicalitat de lespropostes d’escriptors com Maiakovski,cineastes com Dziga Vertov, arquitectescom Konstantin Mèlnikov i Moisei Gins-burg, i d’artistes visuals del movimentconstructivista, com Liubov Popova, Vla-dimir Tatlin, Kazimir Malèvitx, Rodxenkoo El Lissitzky. L’exposició Construir larevolució, que es pot veure al Caixafòrumde Barcelona des del 4 de febrer fins el 17d’abril, descriu aquest context i la partici-pació decidida d’arquitectes i artistesplàstics en la construcció del socialisme.Consta d’unes 250 obres: fotografies d’ar-xiu d’edificis construïts entre 1920 i 1930,procedents del Museu Estatal d’Arquitec-tura Schusev de Moscou i que s’exposenper primer cop; dibuixos, pintures imaquetes de la Col·lecció Costakis del

Museu Esta-tal d’Art Con-temporani deSalònica(obres deMalèvitx,Rodtxenko iPopova) i unaselecció defotografiesen color i degran formatdel fotògrafbritànicRichard Parerealitzadesentre 1992 i2010 sobre elsprimers 15anys d’histò-ria de laUnió Sovièti-ca que docu-menten ladegradació que han patit la majoria d’a-quests edificis. S’hi poden veure tresmaquetes: la de la casa de Mèlnikov, ambfinestres hexagonals; la del club de treba-lladors Rusakov, amb els seus plans incli-nats, i la de la Torre Tatlin, un projecteper al monument a la Tercera Internacio-nal que havia de tenir 400 metres d’alça-da.

Amb aquests elements, que tenen l’ar-quitectura com a element central, se’nsexplica com el nou Estat demandava nous

tipus d’edificis, des de cases-comuna pels treballadors queemigraven a la ciutat, com lade Narkomfin, fàbriques quealliberessin les dones del tre-ball domèstic no remunerat,com la de pa de Moscou i lacuina industrial Nàrvskaya,que feia el servei de menja-dor als habitants de Lenin-grad (abans Sant Petersburg),clubs i equipaments esportiuscomo el Dinamo i Rusakov,per promoure una mà d’obrasana i productiva, fàbriques icentrals elèctriques per ferfront als plans d’industrialit-zació, o edificis amb finalitatpropagandística, entre elsque destaquen el Mausoleu deLenin i la seu de Pravda.Segons Irina Korobina, delMuseu d’Arquitectura de

Mosou "la majoria dels edifi-cis estan amenaçats per la falta d’uninventari i l’especulació immobiliària, cara Rússia no existeix consciència ni interèsper aquest període i només es destinenrecursos a rehabilitar edificis de seglesanteriors". La mostra ha estat organitzadaper la Royal Academy of Arts de Londres,en col·laboració amb la Fundació ”la Cai-xa” i la Col·lecció Costakis del SMCA deSalònica, i forma part dels actes de l’AnyDual 2011 de l’Estat espanyol a Rússia i deRússia a l’Estat espanyol.

La porta de la gàbiaCarles Boix, Antoni Abat i August GilMatamala A Contra Vent, 2011

El professor de ciència política a laUniversitat de Princeton Carles Boix,el professor de dret constitucionalcomparat i teoria legal de la Univer-sitat de l'Estat de Nova York Antoni

Abad i l'advocat August Gil Matamala analit-zen la decisió presa pel Tribunal Internacionalde Justícia de 22 de juliol de 2010 sobre Kosovo -que hi apareix traduïda íntegrament. Segons lainterpretació que fan d'aquesta sentència elsautors de La porta de la gàbia, una declaracióunilateral d'independència no vulnera la lega-litat institucional i, per tant, pot esdevenir uninstrument més a l'abast d'aquells pobles quelluiten per l'emancipació nacional.

Gargantua i PantagruelFrançois RabelaisEditorial Laertes, 2011

La Bárbara Azaola Piazza, llicenciadaen Filosofia i Lletres especialitzadaen filologia àrab i Islam va publicar,el 2008, un excel·lent treball quetenia per objecte la història contem-

porània d'Egipte des de Muhammad Alí fins al'actual govern d'en Hosni Mubàrak queaquests dies trontolla, passant per en Naser ien Sadat. La història d'aquest estat és particu-larment rellevant perquè és el més poblat i elque més influència ha exercit en la regió delnord d'Àfrica, des d'on s'han escampat lesseves particulars visions de l'islamisme, elpanarabisme o el socialisme.

Entre l'amor i la lluitaJordi CarbonellEdicions Proa, 2010

Entre l'amor i la lluita és el nom quehan pres les memòries d'en JordiCarbonell. Nascut a Barcelona el1924, es llicencià en Filologia Romà-nica a la Universitat de Barcelona i,

posteriorment, dirigí la Gran Enciclopèdia deCatalunya del 1963 fins el 1971, quan va ser ces-sat, i va ser professor de català a la UniversitatAutònoma de Barcelona, d'on va ser expulsat el1972 a causa del seu compromís polític. Pel quefa a la seva activitat política, fou un dels fun-dadors de l'Assemblea de Catalunya, a qui varepresentar a la commemoració de l'11 desetembre a Sant Boi, on va recordar la necessi-tat “que la prudència no ens faci traïdors”. Pos-teriorment, liderà Nacionalistes d'Esquerra,incorporant-se finalment a ERC, del qual enfou president.

Ordre públic i violència aCatalunyaAAVVEdicions Dau, 2011

Aquest treball posa a la llum públicapart de la documentació que sobreordre públic i violència conté l'Ar-xiu Montserrat Tarradellas i Maciàdel monestir de Poblet. Dividit en

quatre parts, la primera se centra en els orga-nismes revolucionaris que, com el Comitè Cen-tral de Milícies, presidiren els primers dies dela guerra. La segona i tercera conté els docu-ments de la Generalitat que mostren el pas del'ordre revolucionari al republicà. El llibre esclou amb un recull de documentació referida aconflictes de caràcter local com ara el que pro-tagonitzà l'anomenat Cojo de Málaga a la Cer-danya o els també populars Fets de la Fatarella.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

CCoonnssttrruuiirr llaa rreevvoolluucciióó

“L’exposició Construir larevolució descriu aquest

context revolucionari i la par-ticipació decidida d’arquitec-

tes i artistes plàstics en laconstrucció del socialisme ”

L’ACCENT 197DEL 11 AL 24 DE MARÇ DE 201116 CONTRAPORTADA

SSii ttaannmmaatteeiixx ssee''nnvvaann ((eellss rriiccss ii eellssiimmppoossttooss)) JOAN VECORD DIARI D'AVORT

Alguna cosa no rutlla quan escoltesel conseller d'economia, el senyor Mas-Colell, justificar la supressió de l'im-post de successions pel risc de què lesgrans fortunes "abandonin Catalun-ya" (bé, pròpiament no ho va dir així,sinó recordant-nos que "són les quetenen més mobilitat".

Collons, senyors de CiU, ¿que nohavíem quedat que el fonament d'a-quest país, els nostres patriotes depedra picada, els capitans que gover-nen la nostra nau amb fermesa, elsestels que ens guien des de la foscorcap a la Terra Promesa d'un PIB ques'apuja eternament, són les grans famí-lies catalanes, els nostres grans patriar-ques empresarials? Com podria ser,doncs, que aquests paladins de l'or-dre, del progrés i de l'amor més pro-fund envers la seva terra marxessincap a d'altres contrades per un fet tanterrenal i obscè com l'evasió fiscal?

Esclar que tot plegat no és res nou,i que ja fa temps que se senten veusque critiquen l'impost de successionsperquè les rendes que més hi hauriende contribuir ja fa temps que no hofan perquè van aprendre com evitarde fer-ho (pot resultar-ne il·lustratiuun passeig pels fòrums de la pàginade NoSuccessions, però cal que sapi-gueu, si encara no hi heu entrat, quetambé hi ha moltes intervencionsdemagògicament lacrimals i, sobre-tot, de nous membres de les classesmitjanes altes que consideren abusiutributar per un patrimoni "tan min-so com de només 600.000 euros").

Però alguna cosa no rutlla quanescoltes que el conseller d'economia,el senyor Mas-Colell, ho justifica totplegat la mateixa setmana en què s'hafet públic l'informe 2009 de La Res-ponsabilidad social corporativa en lasmemorias anuales de las empresasdel IBEX 35 on es posa de manifestque mentre a l'Estat espanyol la recap-tació per l'impost de societats s'hareduït un 55% des del 2007, la inver-sió empresarial en paradisos fiscalss'ha disparat.

És a dir, de què collons serveixtanta laxitud impositiva si els rics,tanmateix, se'n van? Fins a quinpunt hem de rebaixar el llistó tribu-tari per a què Ses Majestats Capita-listes tinguin la bondat i magnifi-cència d'invertir en el nostre país?Els hi traiem ja del tot els impostos,els hi regalem terrenys públics pera què hi construeixin les seves fàbri-ques, els hi deixem portar treballa-dors de la Xina disposats a treballar10 hores al dia 6 dies a la setmanaper un sou molt inframileurista? Perquè no, en canvi, els enviem a pren-dre pel sac i acceptem que hem decomençar a pensar en un futur (moltmés pobre sí, però també l'únic sos-tenible) on la felicitat i la riquesano vinguin mesurats per ProductesInteriors Bruts, índexs d'atur i ren-dibilitats econòmiques? Tothom ambun sostre calent per a dormir i men-jar a taula per a esmorzar, dinar isopar, que els luxes ja els aniremveient segons les nostres capacitatsper a conviure amb major o menorharmonia.

LA REMATADA

ABEL CALDERA BERGA

En què consisteix aquesta trobadade casals?Enguany celebren 10 anys els casalsde Sabadell, Sant Celoni i Badalona.Ens vam plantejar conjuntamentintentar fer quelcom més que els ani-versaris habituals. Així va sorgir laproposta d'una trobada de casals quees faria a Sabadell.

És una trobada essencialment detreball. Durant tot el dia hem estruc-turat un seguit dedinàmiques ambla intenció d'inter-canviar experièn-cies i explorar pos-sibles línies de tre-ball futures. Almatí es farà unintercanvi d'expe-riències i a la tar-da hi haurà sis tau-les temàtiques. Encinc d'aquestestaules es tractarantemes com elfinançament delscasals, la respostaal feixisme, elpaper dels casalsen el treball muni-cipalista, l'okupació d'espais o aspec-tes legals. En una sisena taula es trac-tarà sobre projectes de futur.

La part festiva la deixem per a l'ho-ra de sopar. Ens acompanyarà en PauAlabajos i posteriorment, a la nit, l'as-semblea de joves de Sabadell organit-za un correbars pel centre de la ciu-tat.

Quin és l'objectiu de la trobada?

L'objectiu de la trobada és fer un inter-canvi d'experiències i de formes d'or-ganització, sense partir de cap ideapreconcebuda. No volem portar a latrobada una proposta concreta de coor-dinació en un futur, sinó que volemque sigui allà on es debati si la coor-dinació es veu necessària o no, i enquins aspectes.

Es pretén reemprendre l'experièn-cia no reeixida de l'anterior Xarxade Casals?Tenim clar que hi va haver motiusconcrets que van fer fracassar l'ante-rior Xarxa de Casals. Una realitat tandiversa i fins i tot en certs aspectes

contradictòria ésmolt complicatfer-la encabirdins una estruc-tura jerarquitza-da, amb òrganspermanents iamb compromi-sos militants anivell nacional.La dinàmica delscasals, per allò boi per allò dolent,és molt localista.

Per tant, qual-sevol nova expe-riència de coor-dinació ha d'a-prendre d'allòque no va funcio-

nar i s'ha de basar en fer coses que elscasals perceben com una necessitat.En realitats tan plurals, les experièn-cies de coordinació només tenen futursi aporten coses tangibles.

La realitat dels casals és quantifi-cable?Un altre objectiu de la trobada és elde projectar la importància dels casalsa nivell nacional. Una part dels socis

dels casals, aquells que no tinguinuna vinculació massa directa amb lesestructures més polítiques del movi-ment, saben que hi ha altres casals,però probablement no coneixen l'a-bast que té aquest moviment. Fins itot gent més militant sovint no ésprou conscient del que significa laxarxa política i social que constituei-xen els casals.

Hem convidat 120 casals. Això voldir que és una realitat molt sòlida.No ens podem aventurar a donarxifres, però que qui conegui aquestarealitat pensi per un moment en elnombre de socis que acostuma a tenirun casal i faci números. Els casalsaglutinen milersde persones. Defet, pràcticamentla totalitat de lamilitància de l'es-querra indepen-dentista està vin-culada al casal delseu barri o poble.

Quin creieu queés el paper delscasals dins elmoviment inde-pendentista?Els casals assumei-xen paper moltvariats segons lasituació de cadapoble. Hi ha casalsque al seu poble juguen tots els papersde l'auca, mentre que altres casalssón una infraestructura física queaixopluga organitzacions prèviamentexistents i acull els actes d'aquestes,i fins i tot hi ha casals amb clara voca-ció de ser un espai marcadament juve-nil. La trobada també ha de servir pera fer una radiografia. Tots els modelsde casals són vàlids, i creiem moltimportant no actuar amb una idea

preconcebuda. Qualsevol proposta defutur ha de partir de la realitat queexisteix, no pas d'idees preconcebu-des de com hauria de ser aquesta rea-litat.

De fet, la trobada també serviràper a reflexionar sobre on som i capa on podem anar. Fa deu anys tothomtenia molt assumit que els casals erenla primera pedra per a construir unmoviment estructurat. I el món delscasals es va estructurar a partir d'a-questa idea. Una dècada després podemveure com tot allò ha donat els seusfruits. Ara, però, què és el que hemde fer? Tenim una esquerra indepen-dentista que cada vegada és més pre-sent socialment, que en alguns indretsde la nació té una projecció a nivellinstitucional, etc. Els casals ens hemde replantejar la nostra funció? Hemde seguir fent la mateixa tasca? Aquestssón elements que ens agradaria deba-tre, no tant per arribar a una veritatabsoluta sinó més aviat per a adonar-nos tots plegats que cal estar semprepensant el motiu pel qual treballemd'una determinada manera.

A Sabadell enguany celebreu 10 anysde casal. Què ha aportat el casal ala ciutat en aquests 10 anys?El Casal ha estat un motor polític. Haestat un espai que ha socialitzat o haajudat a socialitzar políticament atota una generació. Moltes de les rea-litats que actualment existeixen hansorgit del Casal. I moltes altres s'han

engreixat amb lesaportacions degent del Casal. Sibé prèviament jaexistia el MDT ila PUA a la ciu-tat, entitats comla CAL de Saba-dell, l'organitza-ció feminista Jus-ta Revolta o béEndavant sorgei-xen directamentde gent del Casal.Fins i tot l'assem-blea d'okupes,molt activa fa unsanys, va tenir enel casal una enti-tat Tota la gent

involucrada en moviments socialsreconeix el paper cabdal de Can Capa-blanca a la ciutat.

No podem dir que l'esquerra inde-pendentista no existiria sense elscasals, perquè no podem preveure quèhagués passat, però se'ns fa difícilimaginar de quina manera que no fosa través de l'extensió dels casals l'es-querra independentista hagués pogutcréixer com ho ha fet.

Enguany,el Casal Cancapablanca de Saba-dell, juntament amb altres casals com elde Sant Celoni o el de Badalona,celebra elseu desè aniversari. Per a commemorar-ho han programat un calendari d'activi-tats que ocupa tot el mes de març,finalit-zant amb un acte polític el 26 de març.Lasetmana anterior, concretament el 19 demarç, se celebrarà una trobada de casalspopulars d'arreu dels Països Catalans. Enparlem amb en Xavi Pellicer i l'Eva Pous,membres del Casal Can Capablanca.

XXaavvii PPeelllliicceerr ii EEvvaaPPoouuss,, mmeemmbbrreess

ddeell CCaassaall CCaannCCaappaabbllaannccaa ddee

SSaabbaaddeellll

ENTREVISTA

“Se’ns fa difícil imaginar com l’esquerra independentista haguéspogut créixer sense els casals”

“La trobada ha deservir per a radiogra-

fiar la realitat delscasals i debatre si és

necessari establirmecanismes decol·laboració”

“Fa deu anys tothomtenia molt assumit

que els casals eren laprimera pedra per aconstruir un movi-ment estructurat”