El referèndum d'autodeterminacióque l'executiu escossés volia dur aterme l'any que ve no sortirà enda-vant, ja que només hi donen suportl'SNP i els Verds. Amb tot, cal dir queAlex Salmond, primer escossés, ja haavisat que aquest serà el tema cen-tral de les eleccions de l'any 2011. L'S-

cottish Socialist Party (SSP), per laseva banda, ha criticat l'apropamentde l'SNP al partit liberaldemòcrata,ja que això allunya la idea d'unir laindependència nacional al canvisocial.

>>Internacional 11

El 7 de novembre de 1659 es va sig-nar el Tractat dels Pirineus fet queva suposar deixar sota domini fran-cès les comarques nord-catalanes.350 anys després Perpinyà tornaràa viure més que mai un clam peresborrar les fronteres imposades. La

diada també servirà per reivindicarevitar la fi de les emissions de TV3a la Catalunya Nord i la desapariciódels correfocs a causa de la transpo-sició de la directiva europea d'ús delfoc.

>>Editorial 3 / En Profunditat 8 +9

RAMON USALL PÀG.2 // QUIM FRAMIS PÀG.2 // BOI SEGARRA PÀG.2 // JUANRA RODRÍGUEZ PÀG.3 // LAIA JURADO PÀG.16

Socies: repressió sensecontemplacionsDurant els cinc anys que Socies haocupat el càrrec de delegat del Governespanyol a Palma, les agressions lin-güístiques i la repressió vers l’inde-pendentisme s’han convertit en elpa de cada dia a les illes: RamonSocies ha donat carta blanca a lesForces de Seguretat de l’Estat peractuar sense contemplacions.

>> Països Catalans 4

Un pacte que oblida el genocidi armeni"I ara qui recorda els armenis?"Aquesta frase fou pronunciada perAdolf Hitler el 1939 per referir-se algenocidi armeni i així justificar prè-viament el genocidi contra el poblejueu. Ara sembla que després desetanta anys aquelles paraules sóna prop de fer-se realitat.

>> Internacional 10

Entrevista a lamemòria del FRAP Tomàs Pellicer entrà a formar partdel FRAP. Quasi 35 anys després del'afusellament de tres membres d'a-quell grup, Tomàs Pellicer hanovel·lat la seua experiència. A l'en-trevista reflexiona que actualment"s'està veien com la Transició va dei-xar moltes qüestions sense resol-dre".

>> Contraportada 16

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

INTERNACIONAL

Periòdic popular dels Països Catalans

165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009

Escòcia: no hi haurà referèndum, per ara

350 anys després,clam per esborrar elTractat dels Pirineus

Milers de valencians i valencianesisqueren al carrer el passat dissab-te 31 d’octubre per relcamar la dimis-sió del president de la Generalitat.L’èxit inesperat de la convocatòriava recordar les grans mobilitza-cions contra la guerra. I com enaquella ocasió, el PP s'ha fet el sorda l’advertiment. La indignació,però, no és exclusiva dels valen-cians, ja que els escàndols s’este-nen per tots els Països Catalans.Tots els grans partits polítics hiestan esquitxats i les xifres de dinersque s’han desvitat fraudulenta-ment sumen milions d’euros.

>> Països Catalans 5

FOTO: L’ACCENT

La porta dels Països Catalans ,a la localitat de Salses

De moment,no hi ha majoria al Parlament escocès favorable al referèndum

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200902 OPINIÓ

XoriçosRAMON USALL LLEIDA

Em sembla recordar que l'any 2002, elcol·lectiu Visca la terra!, en el seu afanyper promocionar la Catalunya senceracom a marc de referència nacional, dedi-cà el seu popular calendari de butxacaals embotits dels Països Catalans. Abansho havia fet a les comarques, als dialec-tes, als bisbats, als indrets que són Patri-moni de la Humanitat, i posteriormentho faria a les conques hidrogràfiques, ales begudes de la terra o a les revoltespopulars.

El calendari de butxaca dedicat alsembotits ens presentava les moltes (imolt bones) llonganisses que té el nos-tre país. Com sempre que es tracta dedesignar una capital pels Països Cata-lans (un controvertit debat que hom pre-tenia solucionar establint la capitalitatdel país a Vinaròs, a mig camí entreValència i Barcelona, i més o menys al'alçada de la Ciutat de Mallorca) en elmapa dels embotits la llonganissa de Vicpugnava amb la girella del Pallars, lasobrassada de Mallorca i de la Marina,la baldana de sang de les Terres de l'E-bre, la carn-i-xulla de Menorca, o la boti-farra d'Ontinyent, entre d'altres, per fer-se amb el títol de principal ciutat embo-tida del país.

Si els bons amics del col·lectiu Viscala terra! es decidissin de nou a repren-dre l'edició del seus calendaris de but-xaca una bona opció pel 2010 seria dedi-car-los als xoriços dels Països Catalans.Però no als xoriços del carn de porc magra,picada i curada, sinó als xoriços de carn(també de porc) i ossos, que malaurada-ment tant abunden a casa nostra. Segu-rament el mapa quedaria petit per enca-bir-hi tots els lladregots i corruptes quees dediquen a furtar els diners dels altres.

La capitalitat d'aquest mapa de xori-ços de la Catalunya completa també esta-ria d'allò més disputada. Barcelona pug-naria fort amb els mèrits de xoriços "il·lus-tres", com els "prohoms" Fèlix Millet,Lluís Prenafeta o Macià Alavedra, al cap-davant. València exhibiria els triomfsdel Bigotes i el seu amiguito del almaPaco Camps, tot sota l'atenta mirada deRicardo Costa (amb el seu Infiniti FX50aparcat a la porta) i de Rita Barberà(lluint bossa de Louis Vuitton de 600euros). Ciutat de Mallorca no es queda-ria enrere, amb el Palmarena com a cavallde batalla principal per fer front a lesseves rivals.

Ubicar el quadradet vermell que desig-na la capital xoriça dels Països Catalansseria d'allò més difícil ja que a la pugnas'hi afegirien el Castelló de la Plana del'ínclit cacic Carlos Fabra, la Santa Colo-ma de Gramanet de Bartomeu Muñoz, iles múltiples ciutats que encara no hanpresentat formalment la seva candida-tura tot i que han fet mèrits sobrats perassolir tan elevada distinció.

Que vivíem en un país d'embotits erauna cosa que feia temps que sabíem delcert, que ho fèiem també en un paradísdels xoriços era una cosa que intuíemperò que encara no havíem certificat.Potser és hora d'alçar totes aquestes cati-fes que amaguen les restes del festí vani-tós de tots aquests aprofitats i contribuira posar fi al descrèdit que de la política,entesa com una art noble al servei delbé comú, provoquen tots aquells quenomés s'han de dedicat a omplir-se, i bé,les butxaques. Només així els Països Cata-lans no tindran més xoriços que els quesurtin al seu mapa d'embotits.

PUNT DE MIRA

Enguany els Països Catalans recordemel centenari de l'assassinat de -potser-el pedagog català més destacat. Reivin-diquem en Francesc Ferrer com a revo-lucionari, com a combatent per a tren-car amb la societat capitalista i trans-formar-la i, a més, fer-ho des del frontde l'educació.

El 13 d'octubre de 1909, ara fa 100anys, fou assassinat a Montjuïc Ferreri Guàrdia, acusat d'instigar els fets dela setmana tràgica. La convulsió i elclima revolucionari de l'època, la pola-rització social i l'aflorament impara-ble de la lluita de classes al carrer, vanfer que Ferrer avancés pel front de l'e-ducació, un front que les classes domi-nants temien com les pedres de les

barricades delscarrers de Bar-celona o lesvagues. Perquèl'educació deFerrer i Guàr-dia era real-ment transfor-madora, revo-lucionària itrencadoraamb la tradi-

ció autoritària, academicista i repro-ductora que l'església catòlica haviaimposat durant segles per a mantenirl'obediència dels oprimits. El més greude tot plegat és que visitant universi-tats i instituts d'aquest país -salvant

les diferències òbvies-, encara trobemun sistema educatiu estructurat per afer classes com fa 100 anys; per tant ésimportant la figura de Ferrer en la llui-ta per una educació transformadora iemancipadora de les persones fins i totavui. L'Escola Moderna de Ferrer i Guàr-dia practicava, a principis de segle, lacoeducació, l'escola laica, racionalistai científica, aspectes que un segle des-prés, continuen encara com una rei-vindicació de la pedagogia transforma-dora. Encara trobem escoles on nois inoies van en classes o edificis separatsfísicament, i l'església continua con-trolant gran part de les escoles concer-tades dels Països Catalans, i els concor-dats amb la Santa Seu continuen vigents.

Per tant la lluita de Ferrer continuaviva 100 anys després. Els partits delGovern d'Entesa que suposadamenthomenatgen a Ferrer Guàrdia assu-mint-lo com a referent en la seva polí-tica educativa, estan mantenint un sis-tema educatiu dual i segregador, ambpràctiques sexistes, amb mètodes ver-ticals i autoritaris, reproductor de lesdesigualtats de classe i de gènere: aixòels converteix en hipòcrites i menti-ders. Ferrer i Guàrdia va ser assassi-nat per les mans dels seus antecessorsde principis de segle, aquells que defen-saven, com "ells", els interessos delscapitalistes, els seus interessos de clas-se.

*Militant del SEPC

Ferrer i Guàrdia, 100 anys de lluita per l’educació transformadora

COL·LABORACIÓ QUIM FRAMIS*

Segons la definició del diccionari l’ad-jectiu que titula aquest article es refe-reix a allò relatiu o pertanyent a l'a-rrel o, en una altre significat, que afec-ta a l'arrel mateixa d'una cosa, el prin-cipi d'una cosa. En una altre accepciótrobem que radical també pot voler dirque canvia del tot, de dalt a baix, unacosa, com es ara, en política, les insti-tucions establertes.

A què treuen cap les cites del dic-cionari? Doncs al fet que aquest adjec-tiu forma part de la nostra realitat.L’escoltem o el llegim infinitat de copsen boca de molts comentaristes polí-tics, en mig de cròniques periodísti-ques o en articles d'opinió de molts mit-jans de comunicació. No obstant, lamajor part de vegades que aquests mit-jans l'empren, no ho fan utilitzant lesdefinicions presentades més amuntsinó atribuint-li un nou significat ambuna connotació negativa allunyada delsignificat real. En la majoria de casospodríem substituir la paraula “radi-cal” pels adjectius pejoratius “violent”,“extremista”, “ultra”, “dolent”,“mar-ginal” etc. sense que això canviï ni un

pam la informació o el missatge de lanotícia. Aquesta manipulació del llen-guatge no és gratuïta sinó que respona una motivació ideològica. Aquest fetqueda en evidència quan gairebé sen-se excepció els mitjans el fan servir al’hora de referir-se a molts dels col·lec-tius d'esquerres (per tant anticapita-listes) que formen part dels movimentssocials. Un exemple recent d'aquestfenomen són els informatius de TV3,que des de fa algun temps qualifiquena l'esquerra abertzaleil·legalitzada coma “esquerra independentista radical”en els seus informatius, per diferen-ciar-la d'Aralar que seria, suposo, l'es-querra abertzale “bona”. Un altre casactual el podríem trobar en la suposa-da “minoria violenta i radical” queestava a l'avantguarda de les revoltesestudiantils d’aquest darrer any. Nocal anar gaire més enllà per retrobarel mateix discurs que dividia els sin-dicalistes de TMB en “radicals i vio-lents” (altre cop) i “responsables” (CCOOi UGT). Són tots casos de natura dife-rent, però la utilització manipuladadel terme té en tots els casos l'objectiude desprestigiar i marginalitzar lesposicions dels sindicats d'estudiants i

treballadors més combatius o dels par-tits polítics i col·lectius que no accep-ten el marc de l'estat i les institucions.

Aquest fenomen té una gran trans-cendència. Perquè a força de reiterar-se, emulant a Goebels, el nou signifi-cat de la paraula va calant en les cons-ciències de la població i esdevé hege-mònic. L’alienació arriba fins i tot enaquelles persones que tenen una visiócrítica en front la realitat que moltscops accepten involuntàriament lamanipulació i associen aquest mot ambquelcom de despectiu.

Aquest fet té molta importància iens dona una idea de l’immens poderque acumulen els mitjans de comuni-cació convencional i el seu poder alie-nador. Desgraciadament en el momentactual els mitjans de comunicació anta-gònics i populars encara tenen unadifusió més aviat minsa. Encara estemmolt lluny de poder entrar en un cosa cos en el terreny informatiu per con-trarestar l’alienació ideològica domi-nant. Des dels moviments socials, i enparticular des de l’esquerra indepen-dentista, hem de tenir clara la impor-tància de tenir mitjans de comunica-ció propis per fer arribar el nostre mis-

satge sense cap distorsió i visualitzarles nostres lluites. No obstant i teninten compte que aquest fenomen és gene-ralitzat es repeteix en diferents motsi conceptes, des de la meva humil opi-nió, crec que no hauríem de defugiraquesta lluita en el terreny ideològic.Tot i la posició desfavorable, des delnostre cantó de la trinxera no haurí-em de defugir l'apel·lació de “radicals”,sinó acceptar-la i fer-ne pedagogia. Enla mesura del que sigui possible hemde donar la volta a la truita de la mani-pulació del llenguatge recuperant elsignificat del llenguatge que ens defi-neix. Som radicals, perquè en el nos-tre anàlisi i el la nostra crítica i a l'ho-ra de plantejar alternatives intentemanar sempre a la rel del problema. Somradicals perquè em entès que l'ordreactual de les coses és injust i que noméscanviant la rel del sistema econòmicimperant o destruint la rel de l'estatespanyol tindrem algun futur, com apoble i com a treballadors. La nostraradicalitat, no és intrínseca en la nos-tra natura, sinó més aviat antagonis-ta a les estructures de poder vigentsque perpetuen l'explotació. Sí, som radi-cals. Radicals i conscients.

BOI SEGARRA COL·LABORACIÓ

Radicals

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbitnacional dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado,46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tor-dera 34 baixos,08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròò-nniiccaa:: ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 1697 DDiissttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 0733 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeennee-rraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure Silvestrei Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,AbelCaldera,Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Gui-llem Colom, Laia Creus, Pep Giner, Andrés Gon-zález, Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba,Manel López (coords.). CCuullttuurraa:: Hèctor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebas-tià Colomer, Jordi Garrigós, Aurora Mora, FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. (coord.).CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: AndreuGinés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrrii-bbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueessttnnúúmmeerroo:: Quim Framis,Laia Jurado,Juanra Rodrí-guez, Boi Segarra, Ramon Usall

Número 165. Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament enels seus autors.

El passat dimarts 13d'octubre, el funestjutge Baltasar Garzónordenava la detencióde deu persones a Eus-kal Herria acusadesd'encapçalar la novaestratègia políticamilitar de l'organit-zació Euskadi ta Aska-tasuna. L'AudiènciaNacional espanyola,hereva de l'antic Tri-bunal de l'OrdrePúblic en temps deFranco, s'encarrega-va d'encarcerar elsimpulsors de l'últimaaposta de l'esquerraabertzale per tal desuperar el conflictearmat. Segons els seusmitjans afins, habi-tuals i de filosofiaunionista, ETA rebiael cop definitiu i totsho volien celebraramb la pompositatque es mereixia lanotícia. Desinformarper controlar: no és nova l'estratè-gia, fa dècades que s'utilitza, de fetel seu impulsor va ser un tal Goeb-bels, Joseph Goebbels, ministre dePropaganda del partit nazi ale-many: "Repetir una mentida milvegades acaba convertint-se en veri-tat". Màxima que marca la trajec-tòria del Ministeri d'Interior del'Estat espanyol (només cal recor-dar Acebes borbollant com una tite-lla desencaixada l'11 de març de2004: "Ha estat ETA, ha estat ETA,ha estat ETA").

Ens han parlat de garanties pro-cessals, d'independència judicial ide testimonis policials irrefuta-bles. Ens han parlat de tot això iens parlaran de molt més, malgratque no són més que falòrnies debar. Els i les que hem estat jutjatsper aquest tribunal especial sabemque les garanties processals esredueixen a una mera formalitat,que el poder legislatiu i el judicialformen una piconadora il·legítimaprostituint la tan escatainada sepa-ració de poders de la qual en par-lava Montesquieu, i que les provespolicials incontestables es reduei-xen amb una normalitat esgarrifo-sa a declaracions estretes sota tor-tura. Des de les entranyes de l'Es-tat espanyol, amb l'ardit que tantsbons resultats els dóna, sentencienque tot és ETA i que tot forma partd'un mateix entramat que busca lamateixa finalitat. En literaturaaixò s'anomena metonímia: con-fondre la part amb el tot. Però pertal que ningú no es pensi que vullparlar de metàfores i de relativi-tats abstractes em passaré al terrenydel concret. Anem a pams.

Cinc persones romanen segres-tades a la presó i tres més estan enllibertat sota fiança per desenvo-lupar una activitat política públi-ca. La deriva autoritària i repres-siva de l'Estat espanyol, en el marc

de la qual s'han d'entendre aques-tes detencions, tan sols ofereix unasortida a la societat, i aquesta ésla perpetuació del conflicte. I aixòno només ho penso jo, sinó que tam-bé ho pensen les quaranta mil per-

sones que el dissabte 17 d'octubrees van manifestar a la ciutat deDonosti per recalcar dues coses:

D'una banda, que l'única fina-litat de la Llei de partits és negarel dret a la participació políticad'un sector de la ciutadania queprofessa una ideologia abertzale isocialista, i, que davant d'aquestfet, on es criminalitzen les idees,mai s'acceptarà l'escenari de blo-queig i passivitat que es vol impo-sar.

I de l'altre, que la unitat delssindicats ELA, LAB, ESK, ESTEE-EILAS, EHNE I HIRU, i dels partitspolítics EA, EB, PNB, Aralar i, evi-dentment, Batasuna deixa en entre-dit les teories repressives de l'Es-tat espanyol.

El PNB i el sindicat de la sevamassa social ELA van sortir al carreri van signar el manifest conjuntmalgrat les advertències explíci-tes de Rubalcaba: "Tot aquell quesurti (amb la manifestació) defen-sarà al carrer una estratègia polí-

tica i militar dis-senyada per ETA".Una vegada més elsespanyols es que-den sols, en mino-ria aclaparadora, iimposant per laforça les sevestesis.

La multitudinà-ria manifestacióque va omplir degom a gom la Bahíade la Concha deDonosti no era unademostració depoder, de capacitato de potència del'esquerra abertza-le. El que vam veu-re va ser la fotogra-fia d'un futur, lail·lusió d'un horit-zó i l'esperançad'un camí per recó-rrer. I molts pen-sem que pot i deuajudar a coordinaresforços entre totsi totes aquelles que

desitgem realment construir unescenari democràtic com a plata-forma per superar les causes delconflicte armat.

Perquè d'una banda tenim unministre d'Interior que diu en unaroda de premsa: "O violència o polí-tica". I ho diu després d'una ope-ració policial contra tots aquells itotes aquelles que busquen obrirnoves vies polítiques a l'espiral onens trobem, i tot just quan l'Estatespanyol inicia un nou judici con-tra els militants de Segi, l'organit-zació política del jovent abertzale.I d'altra banda tenim una majoriasocial que va voler proclamar ambla seva presència i representativi-tat que no està disposada a tolerarmuntatges polítics policials quenomés busquen trencar qualsevoltemptativa per desembocar en unmarc en què la societat pugui triarlliurement el seu futur.

L'Estat espanyol vol sotmetre aEuskal Herria, i per tal d'aconse-guir-ho està disposat a retallar lesllibertats civils i polítiques mésbàsiques. La repressió és l'apostaque més beneficis li reporta a curttermini. Però la lluita d'allibera-ció d'un poble mai és un esprint, ila iniciativa política frontal és lamillor forma de combatre la bar-bàrie, l'apartheid i l'empremta delsque ara estan patint les conseqüèn-cies de la seva coherència en for-ma de presó i aïllament. Perquèuna vegada més s'emporten llunyals companys i les companyes, a lespersones, tot i que inevitablementdeixen més determinació que maials barris, als pobles i les ciutats,determinació per continuar avan-çant. Empresonen la democràcia,sí, però mai podran silenciar la veude tot un poble.

“La solidaritat és la tendresa entre pobles.”

Che Guevara

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 OPINIÓ 03

El 1659, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, les dues potèn-

cies militars de l'època a l'Europa continental començaven el repar-

timent de les terres catalanes, consumat finalment el 1715 amb la con-

questa d'Eivissa. Catalunya Nord era el primer bocí de pàtria a ser

governat per lleis estrangeres com a territori ocupat. L'oposició a

aquest repartiment fou tan forta que només amb la instauració d'un

estat fortament militaritzat s'aconseguí finalment doblegar la resis-

tència catalana. Els Angelets, i posteriorment les guerrilles antibor-

bòniques de Carrasclet, són l'acta testimonial del "mai no ens rendi-

rem" de la nació catalana.

350 anys després, el nord de la nostra nació ha pogut sobreviure

a la maquinària més perfecta de destrucció d'identitats que ha cone-

gut Europa: l'Estat francès. Això ha estat possible per diversos fac-

tors. Principalment per la perseverança de la gent del territori, però

també perquè sempre hi ha hagut un nexe entre Catalunya Nord i la

resta de Països Catalans. La mata de jonc ha sobreviscut perquè ha

crescut junta.

Amb el Tractat, els Pirineus, que sempre havien estat un eix ver-

tebrador i d'intercanvi, esdevenien per primera vegada una fronte-

ra. Els estats han utilitzat les eines d'adoctrinament i control més

adients per a cada moment: a la compra de les elits cal afegir-hi la

utilització de l'escola i el servei militar com a elements de desnacio-

nalització dels catalans. Quan això no ha bastat, no han dubtat a uti-

litzar la força de les armes.

En aquests dies d'efervescència dels referèndums, molts opina-

dors de l'independentisme virtual diuen que cal oblidar els altres

territoris diferents de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Aques-

ta postura revela la mentalitat colonitzada dels qui l'emeten: ator-

gant-se el dret de decidir qui és català només per als principatins fan

bona l'estratègia divisòria dels espanyols, considerant Catalunya Nord

un reducte simpàtic però perdut només fan que rubricar també el

Tractat dels Pirineus. Amb aquestes actituds, lluny de construir la

futura República independent per a la nació catalana, només s'acon-

segueix fer bullir l'olla de l'autonomisme exaltat i fomentar el derro-

tisme. Amb la reivindicació de la nació completa subvertim l'ordre

europeu. Algú dirà que això és un entrebanc per a la causa d'allibe-

rament, però ningú pot aportar cap prova que les independències a

Europa hagin vingut sense que hi hagi hagut subversions profundes

de l'ordre establert.

Ha de ser una tasca important combatre les fronteres mentals que

ens han deixat tres segles de dominació. I això, per la militància inde-

pendentista, significa treballar incansablement per continuar teixint

la xarxa que relliga la nació fins a fer-la indestructible. Una xarxa que

cal teixir entre totes, sense que ningú s'arrogui la patent de la catala-

nitat. Una xarxa d'anada i tornada, en totes les direccions.

Catalunya Nord té molt a aportar a la lluita per la llibertat. Una

història de lluites obreres i socials que també és la nostra història.

Fou un nord-català qui abolí l'esclavitud a França, fou un nord-cata-

là qui revoltà la marina francesa quan se la volia fer intervenir en

la guerra civil russa contra els bolxevics, foren nord-catalans qui con-

vertiren la muntanya del Canigó en un refugi per la llibertat quan

els nazis ocupaven la nostra terra. I també avui en dia, amb lluites

pel repartiment del treball i la riquesa, donant exemple de com revol-

tar un poble contra una agressió a un territori, amb els seus pagesos

lluitant per preservar l'economia agrària.

Aquest 7 de novembre caldrà tornar a reivindicar la indepen-

dència de la nostra nació, però també, de manera optimista, cal-

drà celebrar que 350 anys d'intents de destruir-nos no han aconse-

guit el seu propòsit. Continuem vius malgrat els edictes i decrets,

malgrat haver estat carn de canó a les seves guerres, malgrat haver

patit nazis i franquistes, malgrat totes les humiliacions inimagi-

nables als nins que parlaven català... Dissabte 7 ens retrobem als

carrers de Perpinyà.

E D I T O R I A L

350 anys resistint EEmmpprreessoonneenn llaa ddeemmooccrrààcciiaa

JUANRA RODRÍGUEZ COL·LABORACIÓ

“L'Audiència Nacionalespanyola ha encarcerat els

impulsors de l'últimaaposta de l'esquerra

abertzale per superarel conflicte armat”

XAVIER GISPERT PALMA

El 5 de febrer de 2009,centenars (si no milers)d'activistes catalans van recordar les porres,detencions,tortures i empresonaments arbi-traris en sentir la notícia del traspàs de l'exde-legada del Govern espanyol al Principat deCatalunya, Júlia García Valdecasas. Feia mésde 3 anys que García Valdecasas no tenia capresponsabilitat política,però el funest recorddeixat entre l’independentisme i els movi-ments socials seguia ben viu entre les gene-racions joves del 90.

García Valdecasas va fer sempre honoral seu cognom i a la seva família -pro-fundament compromesa amb el fran-quisme- des que va assumir càrrecs algovern del PP de José Maria Aznar. Així,quan el 1996 fou nomenada delegadadel Govern poca gent esperava res debo d’aquesta baronessa de la dreta mésreaccionària.

El que ningú s’imaginava és que el2004, quan encara no havia passat unany de la seva dimissió com a delegadadel Govern al Principat, un altre terri-tori dels Països Catalans patiria l’arri-bada d’un “virrei” de similars caracte-rístiques. Es tractava de Ramon Socies,l’actual delegat del Govern espanyol ales Illes Balears. Natural de Sóller(Mallorca), afiliat al PSOE i a la UGT,va arribar a la delegació amb aires decombat antiPP, presentant-se com unautèntic demòcrata i defensor dels dretsindividuals i col·lectius.

Durant els cinc anys que Socies haocupat el càrrec de delegat, la seva actua-ció ha anat sumant punts per assimi-lar-se cada pic més a l’acció de Valde-casas, fins al punt que les agressionslingüístiques i la repressió vers l’inde-pendentisme s’han convertit també enel pa de cada dia a les illes: Ramon Sociesha donat carta blanca a les Forces deSeguretat de l’Estat per actuar sensecontemplacions. A més, el delegat nitan sols ha fet honor al seu passat sin-dical, fins al punt que també la CGT vaarribar a exigir la seva dimissió.

Prohibit parlar en catalàEl llistat d’agressions contra catalano-parlants a les illes durant aquests anysés inacabable: el professor de secundà-ria i exmilitant de Maulets, Marc Peris,va ser maltractat i amenaçat el 21 dejuny de 2006 al centre històric de Pal-ma; la funcionària de la comunitat autò-noma, Joana Estarellas, fou retingudai vexada, també, pel sol fet de parlar encatalà; Saïda Sadouki, intèrpret d’àrabi bereber, fou vexada l’agost de 2007 perla mateixa raó; Eduard Coll, un jove deMenorca, i la seva mare, foren acusatsde desobediència a l’autoritat en 2008,per parlar en la llengua de Menorca;un dels darrers casos, el d’Ivan Cortés,també culminà amb agressions físiquesdins el recinte de l’aeroport de Palma.

Són només alguns dels casos, i entots ells (com en molts altres), els pro-tagonistes de les agressions han sigutmembres dels cossos i forces de segure-

tat de l’Estat, sobretot, de la PoliciaNacional i de la Guàrdia Civil espanyo-les. Doncs bé, ni una sola investigació,ni una sola dimissió. Cap cas no ha moti-vat cap represàlia perpart del delegatespanyol RamonSocies, màxim res-ponsable d’aquestsdos cossos policials al’arxipèlag.

En aquest sentit,Socies s’ha guanyatl’enemistat de totesles entitats de defen-sa de la llengua. L'O-bra Cultural Balear(OCB) ha exigit laseva dimissió en reiterades ocasions.Cal recordar, a més, com Socies va callardavant l’espectacle protagonitzat per

la Policia Nacional espanyola en motiude dues recents convocatòries: la Cade-na per la Llengua organitzada per l’OCBi la concentració contra el català con-

vocada per sindicatsmèdics ultraespanyo-listes. El ball de xifresfou, com sempre,esperpèntic. Però amés, en aquest cas lapolicia hi posà culle-rada exagerant lesdades fins a límitsinimaginables enfavor de la convocatò-ria feixista i en con-tra de la catalanista.Tot, dirigit de dels des-

patxos de la Delegació del Govern, enmans del “socialista” i “demòcrata”Ramon Socies.

A més, el líder de l’OCB Tomeu Mar-tí té dos processos judicials pendents.Un, per haver discutit amb agents poli-cials arran de les xifres que estaven ofe-rint respecte la Cadena per la Llengua.I l’altre, perquè la Guàrdia Civil va deci-dir entrar a l’Acampallengua (festa pelcatalà) de Sa Pobla i endur-se detingutl’històric dirigent catalanista desprésd’una discussió.

En nom del reiSa Pobla fou també la localitat que aco-llí una de les concentracions antimo-nàrquiques celebrades a Mallorca l’anypassat en solidaritat amb els joves deGirona acusats d’ultratge a la Coronaespanyola. La Guàrdia Civil encerclà elpoble i no dubtà ni un segon a utilitzarla força bruta per dissoldre la manifes-tació. Una actuació semblant a la quehavia tingut lloc uns dies abans a Pal-ma, quan la Policia Nacional espanyo-la dissolgué a cops de porra una mani-festació que havia sigut prohibida perla Delegació del Govern. A més, i peracabar de d’adobar-ho, els joves inde-pendentistes que havien sol·licitat elpermís foren denunciats per l’adminis-tració pública.

Finalment, cal destacar també l’ac-titud de Socies davant els afers sindi-cals, tant a la universitat, on tambéenvià el cos d’antiavalots per actuarcontra els estudiants antiBolonya, comen els conflictes laborals. El delegat delGovern va ser l’encarregat de boicote-jar la vaga indefinida dels treballadorsde Remolcanosa, al Port de Palma, quedurà diversos mesos. Socies arribà aemetre dos decrets per augmentar elsserveis mínims i, posteriorment, féu lavista grossa davant l’incomplimentil·legal de l’acord per part de la direc-ció de l’empresa. El conflicte culminàamb tots els treballadors que havien fetla vaga acomiadats (menys un), un grupd’esquirols fent la feina bruta a la patro-nal i la CGT exigint, per enèsima vega-da, la dimissió del delegat del Governespanyol a Balears, Ramon Socies.

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200904 PAÏSOS CATALANS

XAVIER GISPERT PALMA

Les càrregues policials i els cops de porra indiscrimi-nats han anat a Mallorca molt més enllà de les convo-catòries independentistes. De fet, a Socies no li tremo-là la mà tampoc a l’hora d’acarnissar-se en les mani-festacions més populars i massives de la història d’Ei-vissa i de Mallorca. El delegat del Govern “socialista”també fou l’encarregat de col·laborar amb el Governde Jaume Matas (PP) en la repressió contra les convo-catòries ecologistes i en defensa del territori. Sociesenvià els antiavalots per irrompre violentament, per

exemple, a les mobilitzacions contra el macro hospi-tal de Son Espases (Secar de la Real, Palma) i a les innu-merables convocatòries contra les autopistes que s’es-taven construint a Eivissa en l’era Matas.

Ramon Socies, rodejat de bosses de fem // FOTO: WWW.MPT.ES

Ramón Socies: el “García Valdecasas” de Mallorca?

“El delegat delGovern va ser

l’encarregat de boi-cotejar la vaga indefi-nida dels treballadors

de Remolcanosa, alPort de Palma”

El pas per la batllia de SóllerJOAN BALLESTER PORRERES

El pas de Ramon Socias per la bat-llia de Sóller en dues etapes (1996-1998 i 2001-2003) no deixà indife-rent a ningú. La primera etapaestigué caracteritzada per l’ober-tura del polèmic “túnel de Sóller”i una agre polèmica davant el seuintent de fer una carretera de Sólleral Port de Sóller pel ben mig de lamuntanya; la forta oposició veï-

nal a la mateixa, que tenia unimpacte paisatgístic brutal feu atu-rar el projecte. Tant en una etapacom en l’altra la seva gestió es vacaracteritzar per un cert populis-me i un enfrontament constantamb els nacionalistes del PSM (Par-tit Socialista de Mallorca) amb quiformava coalició. Encara ara se’lconeix al seu poble com en Ramon“sí sí”, ja que era la resposta quedonava davant qualsevol suggeri-ment o queixa per després no ferres. Finalment també serà en granpart seu el “mèrit” de que el PPguanyés per primera vegada leseleccions de Sóller després del seuúltim mandat el 2003.

L’APUNT

“Les agressions lin-güístiques i la repres-sió vers l’independen-tisme s’han convertit

també en el pa decada dia a les illes”

AAmmbb eell PPPP ii ccoonnttrraa eellsseeccoollooggiisstteess

“Encara ara se’l coneixal seu poble com enRamon “sí sí”, ja queera la resposta que

donava davant qual-sevol queixa per des-

prés no fer res”

El delegat del Govern espanyol a les Illes Balears ha sumat punts per assimilar-ssea una de les figures més temudes de la repressió espanyola als Països Catalans

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

plex residencial i d'oci Cúbics, un delsque més rebuig ha provocat entre elveïnat de la ciutat. El projecte, queencara està en obres, inclou tres edi-ficis: dos gratacels de pisos de lloguerpúblics i privats -de 14 i 25 plantescadascun-, un hotel i dotze sales decinema.

Els terrenys, situats a l'avinguda

d'influències, comis-sions i suborns- d'unprojecte urbanísticadjudicat a unaempresa de l'entornde l'ex-diputat del PSC,Luís Andrés García.Després aquestaempresa aturaria elprojecte fins aconse-guir una modificaciódel pla que permetésuna major construc-ció d'habitatge lliurei vendria els terrenysa una altra promoto-ra, amb el conseqüentguany econòmic.

Els plans urbanístics en el punt de mira La investigació de l'Audiència Nacio-nal espanyola se centra en tres ope-racions urbanístiques, dues a Grame-net i una a Sant Andreu de Llavane-res.

La de més envergadura és la deGramenet, que s'anomena 'OperacióPallaresa' i està relacionada al com-

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Un alcalde del cinturó metropolità del PSC,dos arxirepresentants de la burgesia bar-celonina de CiU,constructors abocats a l'o-bra pública i un exdiputat del PSC exercintde consigliere a la siciliana conformen latrama que ha destapat la corrupció urba-nística que molts intuïen.

Dimarts 27 d'octubre al matí es conei-xia la detenció del batlle de Grame-net del Besòs, Bartomeu Muñoz, elregidor d'urbanisme del mateix muni-cipi i dos dels ex-alts càrrecs del governPujol, Macià Alavedra i Lluís Prena-feta, a més de diversos empresaris il'ex-diputat Luís Andrés García, acu-sats dels delictes de corrupció urba-nística, associació il·lícita, tràfic d'in-fluències i blanqueig de diners.

El centre de tot aquesta trama decorrupció és Gramenet del Besòs, peròtambé s'estan investigant els consis-toris de Sant Andreu de Llavaneres iBadalona.

El modus operandi d'aquest grupconsistiria en l'aprovació per partdels ajuntaments -a través del tràfic

LLaa ccoorrrruuppcciióó uurrbbaannííssttiiccaa aallss aajjuunnttaammeennttssggoovveerrnnaattss ppeell PPSSCC aaccaabbaa aammbb aallccaallddeess ii eexx-ccoonnsseelllleerrss aa llaa pprreessóó

MACIÀ ALAVEDRA

Qui és? El 1982 és nomenat portaveu de CiUal Parlament i conseller de Gover-nació de la Generalitat. I el 1987 assu-meix el càrrec de Conseller d'Indús-tria i Energia fins 1989, quan passaa ser Conseller d'Economia i Finan-ces.

El 1997, ja fora de la política par-lamentària, és nomenat Presidentdel consell d'administració de lasocietat Autopistes de Catalunya finsel 2003. També ha estat president deles societats Abertis Logística i KernPharma SL.

El seu paper en la trama Un dels altres intermediaris comis-sionistes que connectava els ajunta-ments socialistes amb les empresesconstructores. Quan ostentava càrrecspúblics els quadres de la seva dona,que és pintora, es cotitzaven vora els2 milions de pessetes per posterior-ment caure fins a menys de 600 euros.

No s'ha pogut provar mai, malgratels molts rumors, que utilitzés lacompravenda de quadres per a cobraradjudicacions. Ara, però, sembla queexisteixen proves telefòniques delcobrament de comissions.

LUIS ANDRÉS GARCÍA 'LUIGI'

Qui és? Ex-diputat del PSC. Va ser expulsatd'aquest partit el 1999 en ser impu-tat per una estafa quan presidia laimmobiliària AGT. Des d'aleshoresva desenvolupar diversos càrrecs aempreses de serveis que subcontrac-taven obres pels ajuntaments.

El seu paper en la trama Segons l'auto de l'Audiència Nacio-nal espanyola és el nexe d'unió delgrup i el que s'hauria embutxacatmés diners. Gràcies a la seva relacióamb l'alcalde de Gramenet i els empre-saris imputats, hauria manejat elstempos del desenvolupament urba-nístic i les adjudicacions de les obres,

a més de requalificacions de terrenysi el conseqüent augment de cons-trucció de pisos lliures.

JOSEP SINGLA BARCELÓ

Qui és? Constructor igualadí, president de Proi-nosa, fundada el 1974 amb Juan Jimé-nez. Fill de l'alcalde franquista d'Igua-lada entre 1957 i 1963. Entre els nom-brosos càrrecs que ostenta també hi hael de vicepresident primer del Gremide Constructors d'Obres de Barcelona,membre de la junta directiva de la Cam-bra Oficial de Contractistes d'Obres deCatalunya i integrant del consell d'ad-ministració de l'empresa mixta Gesto-ra de Runes, a més de figurar com apresident de la Cambra de Comerç deKazakhastan a Espanya.

El seu paper en la trama Segons dades del web de l'Ajuntamentde Santa Coloma de Gramenet, Proi-nosa està relacionada amb una vin-tena d'obres al municipi els últims

cinc anys, sobretot d'escales mecàni-ques. Juntament amb Lluís Casamit-jana Serraclara (de la promotoraEspais, vinculada al desenvolupamentespeculatiu de Diagonal Mar), hau-ria pagat les quantitats exigides envirtut de les adjudicacions de con-tractes i les modificacions de plansaconseguides a través de l'empresariManuel Carrillo Martín, qui entrega-ria les quantitats al ja ex-alcaldeMuñoz.

BARTOMEU MUÑOZ

Qui és? Alcalde de Gramenet del Besòs des de2002, moment en què succeeix Manue-la de Madre.

Fill de l'últim alcalde franquista dela ciutat, també ocupava el càrrec deprimer secretari de la Federació Socia-lista del Barcelonès Nord des de 1981.

Fortament criticat per les entitatsde Gramenet, sobretot per la seva polí-tica urbanística i la seva poca trans-parència en la gestió municipal.

El seu paper en la trama El seu càrrec com a alcalde de Gra-menet és el que ha permès que s'a-provessin i es modifiquessin elsplans urbanístics.

LLUÍS PRENAFETA

Qui és? Exsecretari general de Presidèn-cia durant els govern de CiU de1980 a 1990. Considerat la mà dre-ta de Jordi Pujol. Durant els anys90 crea el diari El Observador, queno prospera.

L'any 2000 crea la FundacióCatalunya Oberta, entitat que actuacom un autèntic lobby liberal ambpresència en diversos àmbitspúblics del Principat.

El seu paper en la trama Se l'acusa, juntament amb MaciàAlavedra i Luis Andrés García Sáez,de ser l'intermediari i comissio-nista en la trama de corrupció. Ésa dir, que seria qui hauria desen-volupat els contactes entre lesdiverses instàncies de les adminis-tracions i empresaris, rebent peraixò grans quantitats de diners.

QQuuii ééss qquuii eenn eell ccaass PPrreettòòrriiaa??

Pallaresa, eren públics però l'Ajun-tament se'ls va vendre fa set anys aun hòlding d'empreses anomenat Cen-tre Comercial Gramenet SL. Hòldingformat per Proinosa (de Josep Sin-gla), Riera i Excover, que al seu tornva vendre les seves accions a TultarS.L (de Luís Andrés García) i a ArdChoille N.V.

Un cop aconseguit el canvi en elPla urbanístic que va permetre reduirla superfície comercial i de pisos deprotecció i augmentar els pisos demercat, l'entitat Centre ComercialGramenet va ser venuda a ProsaviPromociones i Exportaciones Inmo-biliarias, SL. En el marc d'aquestaoperació l'ex-diputat del PSC, LuísAndres García, va rebre 1,3 milionsd'euros. La resta d'intermediaris esvan quedar tots els beneficis de l'o-peració especulativa en detrimentdel Consistori.

A banda, també s'està investigantel projecte de pàrquing de Fondo,Moraguas i Banús, el Mercat del Fon-do, la CIBA, llars d'infants i altres,totes activitats de l'empresa munici-pal Gramepark, presidida pel regidord'urbanisme -també empresonat-,Manuel Dobarco Touriño. De fet, Gra-mepark gestiona la immensa majo-ria de les operacions urbanístiquesque a hores d'ara es fan a Gramenet:promocions d'habitatge públic, granpart dels darrers processos d'expro-piacions o la gestió de la Torre Sòniaper als afectats del Fondo.

Bartomeu Muñoz,quan encara exercia d’alcalde de Gramenet

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200906 PAïSOS CATALANS

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

"Han convertit la ciutat en una marca comer-cial, en un aparador on les veïnes hem deballar o parar quiets com maniquís per talque res desentoni a la música de grans cons-tructores i grups hotelers.Som aquí per diralt i clar que ens plantem davant la Barce-lona de l'Hotel Barceló,del Fòrum,del 22@,del calaix de Sants,del túnel d'Horta,de lesCasernes de Sant Andreu,de la requalifica-ció del miniestadi i de les bufetades quedia rere dia ens venta el poder municipal".Amb aquesta declaració d'intencions es vapresentar diumenge 25 d'octubre la CUPde Barcelona.

Ho va dir el portaveu, Xavi Mon-ge, des de l'escenari del CAT (Cen-tre Artesà Tradicionàrius, a Grà-cia), un edifici que es va quedarpetit per acollir el prop de mig milerde persones que van assistir a unacte que dóna el tret de sortida auna CUP que vol "reinventar Bar-celona".

Davant del model Barcelona queimpulsa l'Ajuntament amb el con-sens de tots els partits amb repre-sentació al consistori, la CUP voltreballar per construir un altremodel de ciutat: "La nostra és laBarcelona on la canalla pot jugar

a pilota a les places, on les treba-lladores sexuals han de poder gau-dir dels mateixos drets socials ilaborals que la resta, on la cultu-ra popular té el seu àmbit d'expres-sió". Monge va contraposar aques-ta Barcelona a la ciutat que pro-mou l'Ajuntament: "La seva és laciutat on la Rambla és només peral turisme, on els carrers esdeve-nen meres vies de trànsit i les pla-ces grans esplanades de ciment per

contemplar". La pregunta que més s'ha fet les

darreres setmanes a les personesque participen a la CUP de Barce-lona és si aquesta candidatura espresentaria a les eleccions del 2011.Monge va aclarir que ho tenen enment, però que només hi aniran si

han fet la feina que pertoca durantels propers mesos. I va concloure:"Tant si som a l'ajuntament com sino, perquè serà el contrapoder elquè serà capaç de reinventar i recu-perar barcelona. Un contrapoderque farem entre totes les que estemavui aquí i les que esperen al carrer

per una Barcelona pensada per lagent i per uns Països Catalans lliu-res!"

A l'escenari també hi va pujaruna representant del SecretariatNacional de la CUP, Aina Baraho-na, que va recordar els quatre eixosde treball d'aquestes candidatures:el dret a decidir i la territorialitatdels Països Catalans; la defensa delsdrets i interessos de les classes popu-lars i treballadores; la defensa delterritori; i la defensa de la llenguai cultura catalanes, espina dorsaldel poble català.

Els organitzadors de l'acte tam-bé van convidar a parlar l'escrip-tor barceloní Julià de Jòdar, que vacelebrar la presentació pública dela CUP i la va emplaçar a transfor-mar el model actual de la Barcelo-na pactista i elitista i que es recu-peri l'espai públic com a àmbit derelacions. A més, Jòdar va reivin-dicar el paper de les ciutats i elspobles en el procés d'alliberamentnacional..

XXaavvii MMoonnggee:: ““EEnnss ppllaanntteemm ddaavvaanntt llaa BBaarrcceelloonnaa ddee ll’’HHootteell BBaarrcceellóó,, ddeell FFòòrruumm ii ddee lleessbbuuffeettaaddeess qquuee eennss vveennttaa eell ppooddeerr mmuunniicciippaall””

El CAT es va omplir del tot per escoltar la presentació de la CUP de Barcelona

REDACCIÓ VALÈNCIA

Un any més, com passa des dels anyshuitanta del segle passat, l'esquerraindependentista és present a l'Aplec delPuig (l'Horta Nord) el darrer diumen-ge d'octubre, el dia 25 aquesta vegada.Estava convocat i organitzat pel PartitSocialista d'Alliberament Nacional(PSAN) i hi assistiren vora 400 perso-nes.

A l'acte polític de l'Aplec hi partici-pà Núria Cadenes, militant del PSAN;Josep Manel Ximenis, regidor de la Can-didatura d'Unitat Popular (CUP) d'A-renys de Munt; Carles Móra, batlle d'A-renys de Munt; Josep Guia, comitè exe-cutiu del PSAN i Hèctor Serra, porta-veu de la CAJEI al País Valencià. Aquestdarrer va posar la veu de la formaciójuvenil a l'Aplec. Serra va defensar launitat nacional dels Països Catalans ila necessitat de la seua independència.A més a més sentencià que "no volemser un trosset més dins d'aquesta UnióEuropea assassina de pobles, llengüesi cultures, i restrictiva dels drets méscabdals de la classe treballadora". Eljove independentista també va recor-dar el lluitador català Toni Villaescu-sa.

Per la seua banda, dos dels protago-nistes del referèndum d'Arenys de Munt,Josep Manel Ximenis i Carles Móra, vanexplicar els ets i uts del procés de con-sulta d'Arenys i també posaren al dia

de les accions que han esdevingut arreudel país com a conseqüència. SegonsMóra, l'independentisme és un projec-te en expansió i un referent social deprogrés.

L'Aplec durava des de les 10 del matífins a les 6 de la vesprada i a part del'acte polític, les 400 assistents tambépogueren gaudir dels entrepans, tallerinfantil, paradetes, dolçaines i tabals,cançons i paella.

El Bloc fa el seu AplecEl darrer diumenge d’octubre també ésl’escollit pel Bloc Nacionalista Valen-cià per celebrar un aplec de militànciaa la part baixa del Puig. Enguany, elpartit valencianista aprofità l’ocasióper recordar Miquel Grau, assassinatl’octubre de 1977.

AIDA MORALES BARCELONA

Amadeu Casellas, el pres anarquista con-demnat el 1986 per atracar bancs i finan-çar les lluites socials,va haver d'abandonarla seva tercera vaga de fam el passat 21 d'oc-tubre per motius judicials i de salut.

Després de 102 dies sense ingerir ali-ment i 10 dies fent una vaga de set,el pres llibertari, Amadeu Casellas,ha hagut de posar el punt i final a laseva tercera vaga de fam. Els motiusvan ser, entre d'altres, les dues crisisque el van conduir, pràcticament, alcoma, i l'ordre judicial que permetialligar-lo i intubar-lo a l'alimentacióartificial.

Josep Delgado, membre del grupde suport a l'Amadeu Casellas i mem-bre de la CNT de Manresa ha explicata L'ACCENT l'estat de salut del pres:"L'Amadeu ja ha començat a menjarlíquids i caldo, i ara, fins i tot, harecuperat uns 3 quilos. Malgrat això,encara ha d'estar intubat amb sèrumles 24 hores del dia perquè té la pres-sió arterial molt baixa". Delgado tam-bé ha afegit que el seu estat físic tar-darà equilibrar-se: "sobretot pel quefa referència a les extremitats supe-riors i inferiors, que estan extrema-dament primes".

Actualment, la recuperació de Case-llas se segueix portant des de la Uni-tat Hospitalària Penitenciària de l'Hos-pital de Terrassa. La neuròloga quel'até ha explicat que Casellas ha per-dut la sensibilitat d'algunes parts de

les cames de manera irreversible, iels especialistes han remarcat queencara s'estan fent proves per com-provar que no hi hagi seqüeles inter-nes als diferents òrgans vitals.

Pel que fa a les negociacions, Del-gado ha explicat que amb aquesta últi-ma vaga de fam Casellas no ha acon-seguit cap acord palpable. Malgrataixò, ha afegit que durant l'últimavisita que va rebre el pres, un inspec-tor dels Serveis Penitenciaris va plan-tejar a Casellas algunes possibilitatsque acabarien amb el seu estat d'em-presonament actual: "L'inspector vacomentar que hi havia la possibilitatde que les preventives siguessin com-pletes i d'acabar amb el règim tan-cat".

Davant d'aquesta situació, Delga-do ha remarcat que la lluita de Case-llas continua tant a dins com a forade la presó. Segons ha explicat, el grupde suport no aturarà la campanya nideixarà de fer actes, ja que "ara hi hamés gent conscienciada que mai" il'objectiu central és la llibertat con-dicional de Casellas: "El grup de suportexigim l'absolució de l'Amadeu, entred'altres motius, perquè ja ha complerttres quartes parts de la condema".

Context de la tercera vaga de fam Casellas va començar aquesta terce-ra vaga de fam el dia 15 de juliol de2009, quan la direcció de Can BriansII i després la de de Quatre Camins livan notificar la intervenció de la seva

correspondència, la prohibició de totesles visites, excepte la del seu advocat,i tot un seguit de mesures repressi-ves incloses dintre del DepartamentEspecial de Règim Tancat (DERT).

Aquesta declaració incomplia elsacords que s'havien aconseguit ambels Serveis Penitenciaris de la Gene-ralitat de Catalunya i el Síndic deGreuges en el moment de finalitzarl'anterior vaga de fam, que havia durat77 dies.

Altres vagues de fam Casellas va iniciar la primera vaga defam el dia 28 d'abril de 2008, a la pre-só de Quatre Camins. Aquesta accióva durar 12 dies, i es va realitzar ambd'altres presos que volien denunciarl'actuació antiquada i errònia de laJunta de Tractament, l'òrgan enca-rregat d'avaluar el comportament il'evolució dels presos. D'aquesta vagade fam, se'n va desprendre el com-promís de les institucions peniten-ciàries de revisar i refer els dictàmensde la Junta, una promesa que no esva complir.

La segona vaga de fam va comen-çar com a resposta a totes les menti-des anteriors. En aquesta ocasió, elpres anarquista va estar 77 dies sen-se ingerir aliment. La segona vaga defam va finalitzar el 5 de setembre de2008, amb la intervenció del Síndicde Greuges i el fals compromís delsServeis Penitenciaris de la Generali-tat de Catalunya d'oferir-li el tercergrau.

L’independentismevalencià celebrà l’Aplec del Puig

Aplec del Puig d'enguany

AAmmaaddeeuu CCaasseellllaass ffiinnaalliittzzaa llaavvaaggaa ddee ffaamm ddee 110022 ddiieess

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

CESC BLANCO SAGUNT

El Voluntariat pel valencià (VV) ésun projecte inserit en l'Escola Valen-ciana. És una iniciativa de partici-pació lingüística que té per objectiu"posar en contacte voluntaris que vul-guen destinar una hora a la setma-na (durant un mínim de 10 setma-nes) a conversar amb persones quevolen llançar-se a parlar en valen-cià". Enguany s'ha creat una novacampanya comunicativa per tal dedonar a conèixer el Voluntariat pelvalencià amb el mateix epígraf quealtres anys: "Parla'm en valencià". Amitjan octubre es presentava a Valèn-cia i a Alacant aquesta nova campan-ya. Al Cafès Lisboa de València hofeien el president d'Escola Valencia-na, Diego Gómez, i el coordinador delVoluntariat, Vicent Moreno.

Una de les novetats de la campan-ya d'enguany és la Guerrilla del VV.Aquesta nova aposta consisteix en ungrups d'actors i actrius que faran,segons Vicent Moreno, "teatre decarrer per atraure al personal per-què es qüestionen perquè no podenparlar en valencià". L'esmentada Gue-rrilla estarà fins el 2 de novembre apeu de carrer i també en espais tan-cats com l'Estació del Nord a Valèn-cia. Les parelles lingüístiques de volun-tariat han arribat fins a les 1.000darrerament.

Filologia Catalana vista des laGeneralitat ValencianaEl Voluntariat pel valencià té unobjectiu ben clar: promoure la llen-gua i normalitzar el seu ús a qual-sevol situació. Davant d'aquesta pos-tura hi ha l'actitud contrària quemostra la Generalitat Valencianavers la llengua de totes i tots elsvalencians. Un exemple d'açò és elque denuncia el sindicat STEPV(ensenyament al País Valencià): laConselleria d'Educació va publicarel 22 d'octubre la convocatòria d'u-na borsa de treball de valencià per

El Voluntariat pel Valenciàrenova la seua estratègia

a Secundària i EOI on no s'incloïala llicenciatura de Filologia Catala-na. Tanmateix, les llicenciaturesque sí s'acceptaven eren: Filologia,secció Filologia Valenciana; Filolo-gia, secció hispànica (valencià) iFilosofia i Lletres, divisió Filologia,secció Filologia Valenciana.

Açò suposa que "cap persona ambla titulació de Filologia Catalana,l'única que expedeixen les univer-sitats des de 1993, hauria de ser adme-sa en la borsa perquè no posseeixcap de les titulacions que es reque-reixen", segons STEPV.

OOrrggaanniittzzeenn uunnaa ccoonnssuullttaa ppooppuullaarr aa VVaallèènncciiaa ppeerr ddeecciiddiirr eell ffuuttuurr ddeellssoollaarr ddeell TTeeaattrree PPrriinncceessaa

Diego Gómez,president d’Escola Valenciana,amb alguns dels voluntaris

EEnngguuaannyy ll’’eessttuuddiiaannttaattoorrggaanniittzzaa llaa FFMMddee llaa UUAABBEl rectorat de la UAB ha eliminatla festa major argüint raons eco-nòmiques i per la imatge roïnaque donava -s'ha de tenir en comp-te que opta al premi Campus d'Ex-cel·lència ofert pel Ministeri. Aixídoncs, els i les estudiants s'hanorganitzar per celebrar la festael 5 de novembre com qualsevolaltre any. El SEPC ha tingut unpaper fonamental en la coordi-nació d'un projecte que oferiràactes culturals i festius, vint con-certs i barres i paradetes al llargdel dia.

NNoouu ccuurrss ddee llaa UUnniivveerrssiittaattCCoommuunniissttaa ddeellss PPPPCCCCAquest curs comença l'estructura-ció d'un projecte amb dos anys a lesesquenes. Enguany es pot comptaramb el primer curs d'introduccióal marxisme amb la consolidació dedos anys de docència i l'inici, a par-tir del 28 de novembre, del segoncurs que versarà sobre economiapolítica i constarà de 6 sessions ambespecialistes de gran qualitat comsón els membres del seminari d'e-conomia crítica Taifa. MÉS INFOR-MACIÓ: www.universitat.cat/ucpc/

EEllss BBoorrbboonnss nnoossóónn bbeennvviinngguuttssaa LLlleeiiddaa Una cinquantena de persones esconcentraren el 26 d'octubre davantde l'Escorxador de Lleida per mos-trar el seu rebuig a la visita del Prín-cep Felip de Borbó i Letizia Ortiz en

motiu de la inauguració del ParcCientífic i Tecnològic Agroalimen-tari de Gardeny. L'Assemblea deJoves de Lleida (CAJEI) s'avergon-yeix de "l'actitud de vassallatge iprovinciana de l'Alcalde i del Rec-tor" i denuncia que "els Mossos hancoaccionat els drets dels manifes-tants" en envoltar-los i encapsularla munió.

BREUS

“L'Assemblea deJoves de Lleida s'aver-gonyeix de "l'actitudde vassallatge i pro-vinciana de l'Alcaldede Lleida i del Rector

de la UdL”

“La Conselleria vapublicar la convocatòriad'una borsa de treball

de valencià per a Secun-dària i EOI on no s'in-

cloïa la llicenciatura deFilologia Catalana"”

REDACCIÓ VALÈNCIA

El veïnat del barri de Velluters de laciutat de València podrà opinar en lespròximes setmanes sobre quin ús livol donar al solar que fins fa pocs mesosocupava el centenari Teatre Princesa.

Aquesta iniciativa, impulsada perdiverses entitats com Ca Revolta, Enda-vant (OSAN), l'Agrupació d'Arquitec-tes Sostre i l'Associació de Veïns ElPalleter, naix amb la idea de recupe-rar aquest espai amb la participació iimplicació de tota la comunitat.

El tret d'eixida d'aquesta campan-ya es va donar el passat 31 d'octubreamb l'ocupació simbòlica d'aquest solarsituat al carrer Moro Zeit. Amb aquestacte, que incloïa música en directe, larealització d'un mural reivindicatiui una passejada explicativa, els orga-nitzadors donaven per iniciat un perí-ode de consulta que durarà fins el 12de novembre.

Al llarg d'aquests dies es podrantrobar urnes a diferents punts delbarri, com per exemple als locals deCa Revolta i l'Associació de Veïns, adiversos centres educatius i a altrespuntes estratègics com el Mercat Cen-tral o la Plaça del Tossal.

Les paperetes de la consulta comp-ten amb un total de 10 preguntes quepermeten als participants opinar sobreaspectes molt diversos. En primer lloctrobem una part de diagnosi, on espregunta al veïnat sobre la situacióactual del barri per tal de conèixer lesseues necessitats i inquietuds. D'altrabanda trobem preguntes on se'ls deman-da quines són les seues propostes pera l'espai concret del solar del TeatrePrincesa: quin tipus d'instal·lació pre-fereixen, si volen que siga destinat anous equipaments públics, si volenque estiga gestionat pel propi veïnat,etc.

La iniciativa comptarà amb altresactivitats relacionades amb la consul-ta, com una passejada crítica per Ciu-tat Vella, on s'assenyalarà als dife-rents agents responsables de la situa-ció, i una jornada d'urbanisme parti-cipatiu organitzada per Sostre-Agrupació d'Arquitectes.

La llarga història del “Princesa”El Teatre Princesa, dissenyat per l'ar-quitecte José Zacarías Camaña i cons-truït al bell mig del barri de Vellutersel 1853, fou un dels primers teatres dela capital del Túria. Com a centre cul-tural va acollir, a banda de teatre, les

primeres projeccions de cinema mutque es feren a la ciutat de València.

Durant la segona república fourebatejat com a Teatre de la Llibertat,por tal d'eliminar les referènciesmonàrquiques, però prompte va haverde limitar les seues activitats al Tea-tre, al no estar preparat per projec-tar pel·lícules sonores. Durant la gue-rra fou escenari de mítings i confe-rències antifeixistes i amb el fran-quisme experimentà una granreforma, ampliant el seu aforamenta 850 butaques.

Des de la dècada dels 60 ha funcio-nat de forma intermitent i finalmentfou tancat al voltant dels anys 90. L'any1999 un grup de joves va ocupar l'edi-fici per tal de denunciar l'especulacióimmobiliària a la zona. Aquesta rei-vindicació acabà amb més de 50 detin-guts i la mort d'un dels participants,José Luis Enguídanos, qui va caure desde la platea al pati de butaques durantel transcurs del desallotjament.

Des d'aleshores l'estat de l'edificiha anat experimentant un procés dedeteriorament que culminà el passatfebrer amb un incendi per causes des-conegudes i el posterior enderroca-ment.

Els veïns i les veïnes van omplir les primeres butlletes de la consulta //FOTO:L’ACCENT

DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200908 EN PROFUNDITAT

REDA

La Catbril deprés dgada ala televé Pi, psa de l

LLaa mmaaqquuiinnààrriiaa eessttaattaall ffrraanncceessaa nnoo hhaa aaccoonnsseegguuiitt eessbboorrrraarrllaa iiddeennttiittaatt ccaattaallaannaa aall nnoorrdd ddee llaa nnaacciióó

La fro

Relacionsentre el nord i el sud Malgrat el Tractat dels Pirineus,les relacions entre nord i suds'han imposat per damunt deles fronteres. Des de finals delsegle XIX, a banda de les tradi-cionals relacions econòmiques,socials i fins i tot familiars entreels pobles fronterers,s'hi afegi-ren les relacions culturals i polí-tiques. Amb la fi de la GuerraCivil,desenes de milers de cata-lans del sud s'exiliaren al nord.En els darrers vint anys s'hanintensificat aquestes relacionstambé a nivell institucional,ambmúltiples iniciatives com la cons-trucció de l'Hospital Transfron-terer de Puigcerdà,i a nivell espor-tiu,amb l'aparició de penyes dela USAP i el Barça a banda i ban-da de la frontera.A nivell políticdiverses organitzacions inde-pendentistes tenen presència aambdós costats de la ratlla,entreelles,Maulets .

Catalunya Nord:350 anys de frontera

MIT

LAIA

Els coya Nonormtècnialació ata prà

El cha expa partmeny

CU

D voo

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 165

ACCIÓ BARCELONA

talunya Nord es podria quedar a partir de l'a-e 2010 vinent sense les emissions de TV3. Des-

de vint-i-cinc anys d'emissions "al·legals" l'apa-analògica pot suposar la fi de les emissions deevisió pública del Principat de Catalunya. Her-president de la Federació d'entitats per la defen-la de la llengua i cultura catalanes a la Catalun-

ya Nord, considera que la Diada ha de servirper reclamar una nova frontera -en aquest castelevisiva- que s'aixeca ara entre ambdues ves-sants de l'Albera.

"No fem nosa a ningú, és qüestió de volun-tat política" s'exclama Hervé. I és que no recla-men cap "impossible tècnic", de fet durant pocmés de mig any les emissions digitals delscanals de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals (CCMA) van arribar-hi de mane-ra al·legal tal i com ha passat fins ara ambles analògiques.

El juliol de 2008 es va instal·larun repetidor privat a la zona delpic Neulós, al massís de l'Albera,per fer arribar el senyal digitaldels quatre canals de la CCMA(TV3, Canal 33, K3/300 i 3/24) aixícom Televisió d'Andorra i CanalNord a les comarques nord-cata-lanes. Tanmateix el febrer de 2009els tècnics de l'Agència Nacionalfrancesa de les Freqüències vanconstatar l'existència de "canals

estrangers" i van procedir a tancar el repetidor. D'a-questa manera es tornava a la situació iniciada el 1985,amb un repetidor analògic situat en territori admi-nistrat per l'Estat espanyol i reemissors en diversospunts de la Catalunya Nord.

L'apagada analògica, prevista per l'abril de 2010,pot deixar les comarques nord-catalanes amb unaquota de televisió en català absolutament ridícu-la. I és que France 3 -l'emissora pública amb des-connexions regionals- emet cinc minuts setma-nals d'informatius en català i un programa de 20minuts cada tres setmanes. Hervé Pi explica quela Generalitat de Catalunya manté el compromísd'evitar la fi de les emissions però hores d'ara "des-coneixen la situació".

a TDT pot suposar una nova ontera entre nord i sud

TJANS DE COMUNICACIÓ

ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

orrefocs corren perill als carrers de la Catalun-ord. Quan el proper 4 de gener entri en vigor laativa europea que regula l'ús del foc i de piroc-a a l'espai públic, la transposició d'aquesta legis-a l'Estat francès podria fer desaparèixer aques-àctica cultural. cap dels Diables i Bruixes del Riberal, Joan Marill,plicat a L'ACCENT que la transposició establiràtir del gener que la gent no es pot apropar a

ys de 15 metres d'un espectacle amb pirotècnia,

i que per tant no poden dansar amb els diables comes fa als correfocs.

Marill confia molt poc que d'ara al dia d'entradaen vigor de la nova normativa el Govern francès res-pongui a la petició que han fet els Diables i Bruixesdel Riberal i moltes altres entitats de la CatalunyaNord per tal que la normativa s'adeqüi a les celebra-cions populars existents: "Segur que abans del dia 4de gener no rebrem resposta". A més, lamenta que nohan rebut cap suport dels quatre parlamentaris nidels dos senadors que surten de les comarques de laCatalunya Nord. Amb una excepció: la pregunta que

va fer un dels diputats al Govern sobre la nor-mativa; però Marill afegeix que la va fer ambmolt poca convicció.

L'actitud d'alguns ajuntamentsnord-catalans ha estat diferent,ja que fins a 20 consistoris hanmostrat el suport a les reivindi-cacions dels diables, i molts d'a-

quests asseguren que celebraran correfocsmalgrat que la nova normativa entri envigor. També han rebut el suport de polí-tics del sud del Pirineu, com el presidentdel Parlament de Catalunya, Ernest Benach,que els va rebre i que ha enviat una car-ta al president del Parlament francès expli-cant com havia transposat la normativael Govern espanyol. I és que al sud de l'Albera sí quees podran continuar celebrant correfocs gràcies a lamanera com s'ha adaptat la normativa europea.

Emprendre el camí de l'exili Davant de el silenci de l'administració francesa davantles seves queixes, els Diables i Bruixes del Riberal van

enviar fa algunes setmanes una car-ta a la Generalitat de Catalunyaon demanaven asil polític. JoanMarill explica que el dia 3 de generés el que tenen previst per pujarals cotxes i "emprendre el camíde l'exili", ja que no els deixenaltra opció. L'objectiu d'aquestaacció, explica Marill, és donarressò a les seves demandes i queen parli la premsa estatal fran-cesa.

Pel dia abans, el 2 de gener,estan organitzant un correfoc especial, on simbò-licament tallaran el cap a un diable amb una gui-llotina i cremaran una bruixa.

LTURA POPULAR

iables i Bruixes del Riberal: “Noolem fer correfocs engabiats”

“La CatalunyaNord es podria

quedar sense lesemissions de

TV3“

“Els Diables i Bruixes del Riberal

han demanat l'asil polític al sud de

l'Albera“

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200910 INTERNACIONAL

CRÒNICA

MONTSE VENTURÓS BERGA

"I ara qui recorda els armenis?"Aquesta frase fou pronunciada perAdolf Hitler el 1939 per referir-seal genocidi armeni i així justificarprèviament el genocidi contra elpoble jueu. Ara sembla que desprésde setanta anys aquelles paraulessón a prop de fer-se realitat.

Després de gairebé un segle derelacions congelades, amb la sig-natura dels Protocols de Zuric perpart d'Armènia i Turquia el passat10 d'octubre de 2009, es passavapàgina al genocidi armeni. Presentsels principals caps de la diplomà-cia mundial, i els dos protagonis-tes; ministres d'exteriors dels estatsarmeni i turc, Edward Nalbadiani Ahmet Davutoglu respectivament.

El primer protocol, destinat a

reconèixer la integritat territorialdels dos països amb el reconeixe-ment de les fronteres actuals -fruit

TTuurrqquuiiaa ii AArrmmèènniiaa ppaasssseenn ppààggiinnaa aall ggeennoocciiddii aarrmmeennii

considerada una manera efímera ifàcil d'intentar passar per alt l'as-sassinat de més d'un milió d'arme-nis a mans de l'Imperi Otomà en elperíode que va de finals del segleXIX al primer terç del segle XX.

L'acord turcoarmeni obeeix a lanecessitat d'arribar a punts d'acordper poder realitzar un apropamentmutu a la Unió Europea. L'entra-da de Turquia es percep lluny -ésl'eterna candidata-, tot i que res-pon a les condicions imposades perla Unió. Diferents intervencions,com la seva participació activa en

no li falten motius per mirar mésenllà de les seves fronteres.

La signatura dels protocols veacompanyada de fortes reticènciesper part dels armenis a la seva vali-desa i efectivitat. L'exemple mésclar el trobem en el rebuig total iabsolut mostrat per la diàspora; -conseqüència directa del genocidide 1915-, compta amb cinc milionsi mig d'armenis, que superen ambescreix el nombre d'habitants de larepública. Estats com el França,Rússia, els Estats Units i Líbia vanrebre en el decurs de les passadessetmanes la visita del presidentarmeni amb l'objectiu de promou-re els protocols. Com a resposta,manifestacions contràries a la sig-natura de l'acord i un clar rebuigabsolut i majoritari al que consi-

deren una traïció. La població armè-nia veu com ara s'esvaeixen anysde lluita pel reconeixement d'ungenocidi del qual se'n nega l'exis-tència de manera insistent per partde l'estat turc.

el projecte de gasoducte de promo-ció europea Nabucco, ho demos-tren. La por al deteriorament deles relacions fraternals amb l'Azer-baidjan és, per als turcs, la partfosca de l'acord.

La rúbrica representa un pas méscap a un objectiu cabdal per a laUnió Europea: desfer-se de la depen-dència energètica russa. Així, ambels ulls sobre el Caucas i en ple polsde poder contra Rússia pel controlde la zona, a la Unió Europea, mal-grat no tenir capacitat per resol-dre els seus problemes estructurals,

del Tractat de Lausana de 1924-,suposa directament la renúncia ales províncies de la Turquia orien-tal per part d'Armènia.

El segon protocol desenvolupaels aspectes purament econòmics,culturals i històrics de les relacionsentre ambdós països tals com l'o-bertura de la frontera tancada perTurquia des de 1993 arran del con-flicte al Nagorno Karabahk o la cre-ació d'una "comissió d'estudi" enca-rregada d'elaborar un discurs his-tòric consensuat entre ambdós paï-sos. Aquesta darrera ha estat

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEMBARCELONA

La dona és a casa seva. Havia estatguerrillera dels Tupamaros a l'U-ruguai. Havia estat torturada ihavia passat per la presó. Ja faanys que va ser alliberada. Ha con-tractat un grup de paletes perquèfacin unes feines al jardí. La carad'un dels homes li és familiar, peròno recorda de què; ell se la mira,i de sobte li ve a la memòria: aquellhome va ser un dels que la van tor-turar quan va ser detinguda durantla dictadura; l'home la mira tran-quil·lament i la saluda, com quisaluda un antic veí que fa tempsque no troba.

Això és el que permet la impu-nitat. I els votants a l'Uruguai aca-ben de decidir que continuaràvigent. Gairebé la meitat dels quevan acudir a les urnes (el 47%) eldiumenge 25 d'octubre van votarperquè anul·lessin la llei de 1986que garanteix la ipmunitat alsmilitars que havien comès crims

contra els Drets Humans durantla dictadura (1973-1985). Però novan arribar al 50% requerit.

La trobada amb l'antic tortura-dor l'explica una de les protago-nistes del documental "Siete ins-tantes". Després que ell la saludés,ella va anar cap a la cuina, garra-tibada per la impressió; es va aga-far fort al marbre, la ràbia se lamenjava per dins, estava immobi-litzada; va pensar d'agafar un gani-vet per clavar-li; va pensar quinganivet aniria millor; però al capd'uns segons es va adonar que fer-ho només serviria perquè l'envies-sin de nou a ella la presó. No vaclavar-li el ganivet. Ella va expli-car als altres treballadors queaquell home era un torturador;com a mínim que sapiguessin ambqui estaven treballant. Però ell vapoder marxar tranquil·lament acasa seva. I com que l'anomenadaLlei de caducitat continuaràvigent, si el tornés a trobar, elltornaria a marxar sense que nin-gú li pogués demanar comptes de

les tortures que van inflingir alservei de la dictadura.

A Barcelona fa uns dies vamtenir la sort de poder veure aquestdocumental, "Siete instantes", queretrata de manera excel·lent elcompromís, però també els dub-tes i les pors, de set dones que vanparticipar en la lluita dels Tupa-maros i que van patir la repressió

de la dictadura uruguaia. Va seren el marc del festival Docúpolis,que en va reconèixer la qualitaten atorgar a la seva directora, Dia-na Cardozo, el Premi Docúpolis alMillor Documental.

Hi ha il·lusió al documental,quan decidiu unir-vos a la guerri-lla; hi ha contradiccions, quanreconeixes que tenies l'esperança

de no haver de disparar mai; hiha la soledat que acompanya laclandestinitat, i trobes el teu ger-mà a l'autobús i t'ho has de dir totamb els ulls perquè no pots par-lar-hi; hi ha el terror dels interro-gatoris; hi ha l'espectacular fugi-da de desenes de preses una nit;hi ha la vigilància, i la conversa,amb un polític segrestat en unade les anomenades presons delpoble (vídeo: La cárcel del pueblo- MLNT); hi ha la terrible delacióde la casa que t'havia acollit quant'amagaves; hi ha la traumàticadecisió d'executar el veí que us hadescobert per casualitat; hi ha lacompanyia de les altres preses; ifins i tot hi ha una pilota que etpermet escapar amb la mentdurant una dècada d'aïllament enuna cel·la. Hi ha, en resum, undocument excepcional per conèi-xer la generació que a l'Uruguaiva decidir agafar les armes percombatre l'autoritarisme i avan-çar en una transformació políti-ca i econòmica del sistema.

Impunitat a l’Uruguai: el risc de trobar l’antic torturador al jardí de casa

“L'acord turcoarme-ni obeeix a la neces-

sitat d'arribar apunts d'acord perpoder realitzar un

apropament mutu ala Unió Europea”

El genocidi armeni va suposar la mort de més de dos milions de persones // FOTO: Iconic Photos

Pàgina de la revista Compañero de l’any 1981

“Els protocols deZuric enterren elgenocidi armeni i

suposen per a la UEuna nova via de

penetració al Caucas”

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 INTERNACIONAL 11

portaveu de l'Scottish Socialit Party(SSP), qui va criticar aquest acosta-ment de l'SNP al partit "dels gran nego-cis". Fox afegí que això podria provo-car la davallada del suport popular ala independència, especialment perpart d'aquella gent que vol unir l'alli-berament nacional al social.

Finalment, però, al partit liberal-demòcrata va guanyar la postura deno donar suport al referèndum, ja queseria "una traïció al programa que pre-sentarem a les darreres eleccions".Aquesta negativa va ser fortament cri-ticada per l'SNP: Allasdair Allan, mem-bre del parlament escossés, afirmà que"qualsevol partit que rebutja el dretde la gent a decidir el futur d'Escòcia

GUILLEM COLOM EDIMBURG

Finalment els liberaldemocràtes escocesoshan decidit no votar a favor de la realitzaciód'un referèndum d'autodeterminació a Escò-cia, amb la qual cosa els plans de l'SNP perfer el referèndum l'any que ve esdevenenpràcticament impossibles.

El darrer dia del mes d'octubre el Par-tit Liberal Demòcrata va decidir, enuna conferència a Dunfermline, nodonar suport al referèndum que voldur a terme el Govern d'Escòcia l'anyque ve. Era la darrera opció que li que-dava a l'Scottish Nationalist Party(SNP) per poder treure endavant lavotació parlamentària que iniciés elspreparatius de la consulta, que haviade tenir lloc el 30 de novembre de 2010,dia de la festa nacional escocesa.

D'aquesta manera, l'SNP, que gover-na en minoria (47 diputats), no haaconseguit el suport de cap altre par-tit excepte els Verds (2 diputats), fetque els impedeix treure endavant lallei que permeti realitzar el referèn-dum. Des d'un principi els tres par-tits de l'oposició, conservador, labo-rista i liberaldemòcrata, s'oposaren ala idea de celebrar la consulta, peròdurant els darrers mesos han apare-gut veus en aquests darrers que dema-naven que els seus 16 parlamentarisvotassin a favor de realitzar la con-sulta. Aquest canvi es basava en la mésque probable victòria conservadora ales eleccions britàniques del properany, fet que unit al bloqueig del refe-rèndum podria provocar un gran aug-

pagarà un preu molt alt a les prope-res eleccions". Tot i això, cal afegir quela determinació de l'SNP, en especialde Salmond, ha aconseguit un canvide postura dins el partit liberaldemò-crata, car tot just acabar la conferèn-cia un membre del partit va explicarque "El referèndum manipulat de Sal-mond ha estat rebutjat majoritària-ment pel partit. Però jo desitjo poderrealitzar un referèndum dins uns ter-mes equilibrats i justos" Així mateix,com va fer veure un membre de l'SNP,aquest tema ha provocat "profundesdivisions" dins els liberaldemòcrates,fet que fa que augmenti l'optimismedins el partit de cara a les propereseleccions.

LL''SSNNPP nnoo aaccoonnsseegguueeiixx ssuuppoorrtt ppaarrllaammeennttaarrii ppeerr aall rreeffeerrèènndduumm

Imatge del Parlament escossés, dissenyat pel català Enric Miralles i inaugurat l'any 1999

ampliar l'autonomia escocesa. Aquestfet va ser molt criticat per Colin Fox,

ment de l'SNP en les properes elec-cions escoceses. De fet, Alex Salmond,primer ministre escossés i presidentde l'SNP, va afirmar a la conferènciaanual del seu partit que si el referèn-dum no es realitzava l'any que ve, "lacampanya de les eleccions de l'any 2011girarà bàsicament entorn de la realit-zació de la consulta".

Crítiques per part de l'SSPAmb tot, la idea de Salmond era queels liberaldemòcrates votassin a favor;per això va fer una nova proposta: quela pregunta no girés únicament sobrela independència d'Escòcia, sinó queinclogués tres opcions: independèn-cia, continuar dins el Regne Unit o

GUILLEM COLOM EDIMBURG

En els darrers mesos el BNP ja haviacomençat a aparèixer sovint als dia-ris, sortint de la marginalitat en quèes trobava uns anys abans. Aquestacreixent influència era resultat delsregidors que havia anant aconseguinta diverses poblacions angleses l'any2008, 10 en total, destacant el pes polí-tic del de l'Assemblea de Londres. Ambtot, la irrupció d'aquest partit nazi al'agenda política ha estat producte delsdos eurodiputats que assolí a les darre-res eleccions al Parlament Europeu.

D'aquesta forma, la BBC, recorrenta la seva tradicional objectivitat, vaconvidar Griffin al programa QuestionTime, que marca l'agenda política set-manal. Aquesta polèmica decisió vaprovocar que el BNP centrés el debatpolític per uns dies, amb la majoria dediaris atacant Griffin i aquest presen-

tant-se com una víctima, seguint eltípic discurs dels partits neonazis euro-peus. Amb tot, no van ser només elsdiaris i els telespectadors del progra-ma els que atacaren Griffin: una con-centració de més de mil persones a lesportes de la seu de la BBC a Londresva aconseguir retardar l'entrada dellíder feixista, qui finalment haguéd'emprar una porta lateral. A aques-ta concentració, on hi hagué 5 detin-

guts, s'hi sumaren concentracionsdavant la seu de la BBC a altres pobla-cions, com ara Bristol, Liverpool, Not-tingham, Belfast, Glasgow i Edimburg.

El canal públic va rebre centenarsde protestes per haver legitimat unpartit obertament racista: des de laplataforma Unite Against Fascism,convocant de la concentració fins albatlle de Londres o diversos diputatslaboristes. Els convocants de la con-

centració criticaren que això suposa-va "una enorme propaganda per lesidees del BNP" i que podria provocar"un increment dels atacs a la pobla-ció negra i africana". En la mateixalínia es va expressar Ken Livigstone,batlle de la zona urbana Londres, quiva acusar al canal de tenir les "manstacades de sang" si augmentaven elsatacs racistes. El batlle independent,adreçant-se als responsables de la BBC,afirmà el següent: "Vosaltres viviu aun món confortable, però pels jovesmusulmans que tornen a ca seva, pas-sar davant un grup de racistes influïtsper les idees de Griffin pot ser moltperillós". Fins i tot el diputat laboris-ta per Londres acudí a la concentra-ció, afirmant que la decisió de convi-dar a Griffin era "pèssima". Un delspocs polítics que va defensar la deci-sió de la BCC va ser el Primer Minis-tre Gordon Brown, tot i que va afegir

que el BNP era un partit "racista i sec-tari".

El BNP a EscòciaLa força i el creixement del BNP es con-centra a Anglaterra, especialment ales àrees més pobres i deprimides, onles idees racistes es poden introduirmés fàcilment des de l'inici de la cri-si econòmica. Amb tot, els darrers anysel partit ha crescut també a Escòcia,passant dels 3000 vots fa deu anys als29000 a les darreres eleccions europe-es. Ara bé, el Secretari de Comunica-ció i Mitjans de l'Scottish NationalParty (SNP), partit que governa Escò-cia en minoria, va afirmar que el par-tit nazi no té cap representat electe aaquest país, tot demanant-se perquèels escocesos havien de suportar l'apa-rició d'aquest individu a la BBC Brità-nica, incidint en la necessitat de cre-ar una televisió nacional escocesa.

Preocupació a la Gran Bretanya pel creixement del BNPEl passat 23 d'octubre, Nick Griffin, líder del nazi British National Party, ocupava lesportades de tots els diaris, després d'haver estat entrevistat a la BBC

“Qualsevol partitque rebutja el dretde la gent a decidir

el futur d'Escòciapagarà un preu molt

alt a les propereseleccions”

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3. Capella-des // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos,Lleida // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20,baixos.Valèn-cia // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona //Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

“La dècada dels 70 va viure unaexplosió sindical que va millorarles condicions de vida de la gent”

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Des que et vas col·legiar l'any1970, molt ha canviat l'ofici d'ad-vocat laboralista, quins creus quehan estat els principals canvis?Des d'aquells anys 70 tot ha can-viat molt, segurament sobretot ambl'entrada de les noves tecnologies,però potser l'espina dorsal de lafeina de l'advocat que defensa tre-balladors és més o menys la matei-xa, defensar els drets laborals, nimés ni menys.

Segurament la feina ha canviatmés pels advocats d'empresa, doncsara són més forts i estructurats quefa unes dècades, amb uns despat-xos més consolidats i potents, men-tre que abans potser predominavamés la figura de l'advocat de famí-lia que assessorava persones benes-tants en tots els àmbits, inclòs eld'empresa.

Com ha canviat el tipus de treba-lladors que veus a les visites?La classe treballadora si que ha can-viat. Recordo que la gent que ensvenia a visitar als anys 70 eren enla seva gran majoria immigrantsdel camp, molts d'ells andalusos,amb un nivell cultural i econòmicmolt baix, però amb una conscièn-cia social molt més gran de la quees pot observar avui en dia.

Es notava una consciència declasse molt més clara i definida enaquells treballadors dels anys 70,que molts d'ells potser ni sabienescriure, que en l'actualitat; a lamínima que la gent ha obtingutcerts beneficis socials i salarialsmira molt més per ella mateixa sen-se lluitar pels drets col·lectius.

Molt ha canviat també el movi-

ment obrer i el sindicalisme enaquests 40 anys, com creus queha estat aquesta evolució?Home, la gran diferència és preci-sament que als anys 70 i 80 sí quees podia parlar de moviment obrer,amb capacitat de mobilització i deforça real al carrer, mentre queactualment, tret de reductes sin-dicals molt lloables, la gran majo-ria dels treballadors no participend'un moviment en defensa dels seusdrets.

Cal tenir en compte a més queen morir Franco el sindicalisme jaestava molt controlat i dirigit pelPSUC, que llavors estava a la clan-destinitat, i que ja donava les direc-tius cap a un sindicalisme de ges-tió del capitalisme, de col·labora-ció amb els empresaris, que final-ment va cristal·litzar en els Pactesde la Moncloa.

El govern, els sindicats CCOO iUGT i la patronal estan en pro-cés de negociació d'una nova Refor-ma laboral. Com valores les refor-mes laborals en aquests anys desde la mort de Franco?

A la mort del dictador hi havia,d'una banda, una legislació sindi-cal nefasta, netament feixista, onl'Estat autoritari i centralista dic-tava el que serien els conveniscol·lectius actuals, les condicionslaborals de cada sector. En trencar-se aquest monopoli estatal hi vahaver una explosió sindical, i ambuna capacitat de mobilització moltimportant es va aconseguir unamillora real de les condicions devida i de treball de la classe treba-lladora.

Segurament el moment més boa nivell laboral va ser el períoded'Arias Navarro, el 1976, amb l'en-trada en joc dels convenis col·lec-tius pactats "lliurament" i la pos-sibilitat de readmissió per part deltreballador acomiadat improce-dentment. Però va durar poc, i ambels Pactes de la Moncloa ja es vaveure que la reforma del franquis-me seria política, però en cap casdeixarien que fos econòmica, de lesrelacions laborals i econòmiques.

I va ser en aquest punt que CCOO,i en menor mesura UGT que gaire-bé no existia, van acceptar el noupaper de gestors de la crisi i d'a-

companyament del capital, paperque no han deixat fins a l'actuali-tat.

Com valores l'actual escenari sin-dical?Una minoria sindical va apostar jaals 70 i 80 per una altra manera de

fer sindicalisme alternatiu i com-batiu, fet des de l'assemblea d'em-presa, des de la base, i encara esmanté actualment aquest nucli irre-ductible, a la FTC, al sector críticde CCOO, a CGT o al que queda dela CNT.

Però la veritat és que, tot i anarcreixent, és encara minoritari, i és

molt complicat que pugui fer peri-llar el monopoli de CCOO i UGT, jaque no compten amb la seva infraes-tructura i capacitat de difusió, sinósimplement amb la feina diària iquotidiana a les empreses i a lesassemblees.

Durant aquests anys des de Coop57has viscut també molts canvis enel món cooperativista...La veritat és que sí. Als anys 70 desde gran part del moviment sindi-cal veiem el cooperativisme comuna forma d'autoexplotació, i erapercebut amb una important des-confiança.

En el meu cas aquesta percep-ció va anar variant a partir de lesexperiències de cooperatives quevan sorgir durant la crisi del petro-li dels anys 70. Els treballadors d'al-gunes empreses que es van quedarsense empresaris van decidir con-tinuar com a cooperatives, com enels casos de Numax o Molmatric,entre moltes d'altres. I com a des-patx vam decidir donar-los suport,no sense un important debat ante-rior, i crec que va ser una bona deci-sió, ja que han estat experiènciesmolt interessants d'autogestió.

I quin és actualment l'escenaricooperativista?Cooperatives n'hi ha de molts tipus,i és molt difícil opinar sobre el con-junt. N'hi ha que han sabut fer unsalt important en l'autogestió enbase a la cooperació, i n'hi ha onl'autoexplotació té un pes impor-tant, o fins i tot l'explotació de tre-balladors i terceres persones.

Finalment, a nivell polític tam-bé s'han ofert importants canvisen els moviments polítics de l'es-querra catalana. Quins creus quepoden ser la seva valoració ambla perspectiva de tants anys?Des del meu punt de vista hi ha ungran desencís. Els partits parla-mentaris només actuen buscant unvot de persones que moltes vega-des s'han de tapar el nas per votar-los, i l'esquerra extraparlamentà-ria encara, desgraciadament, ésmolt minoritària. Sempre podenhaver experiències que intententrencar aquesta realitat, com podenser ara les CUP, però encara hi hamolta feina a fer.

Jordi Pujol i Moix, al seu despatx

“La desconfiança versel cooperativismes vacaviar quan treballa-dors que es van que-dar sense empresarisvan decidir continuar

ells mateixos”

“El sindicalisme dirigitpel PSUC donava les

directius cap a un sin-dicalisme de gestió

del capitalisme”

Jordi Pujol i Moix, advocat laboralista i president de Coop57

Més de quaranta anys defensant els drets de la classe treballadora als jutjats ofe-reix una perspectiva de la realitat laboral d'un país. Des dels darrers dies de vida deldictador Franco, passant pels diferents governs i per múltiples reformes laborals, enJordi Pujol i Moix ha pogut copsar l'evolució social i jurídica en el món del treballdes del seu despatx del Col·lectiu Ronda de Barcelona i com a participant actiu enel Coop57. Amb una experiència tan dilatada, hem volgut conèixer les seves refle-xions respecte a les actuals problemàtiques en el món laboral i cooperativista.

ENTREVISTA

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

A. GREGORI VALÈNCIA

Els mètodes de conservació dels ali-ments han estat al llarg de la his-tòria un dels problemes principalsque l'ésser humà va trobar des delmoment que va ser capaç d'acumu-lar-ne per a la seua supervivènciaper fer front a períodes de cares-tia. Un exemple són les grans neve-res o antics pous de neu presentsal nostre territori des de tempsancestrals.

De la mateixa manera s'hanemprat altres tècniques basades enla conservació d'aliments com sónla sal, la mel, l'oli, etc. És cap a lasegona meitat del segle XIX, ambl'arribada de la revolució químicaunida a la industrialització del sec-tor alimentari, quan les tècniquesexperimentaren grans canvis i elsconservants naturals deixaren depredominar per donar lloc a altressintètics. El mateix procés es vaproduir amb altres additius ali-mentaris emprats per modificarcaracterístiques diverses dels ali-ments com ara l'aroma, el gust, elcolor, la textura, etc., que deixa-ren de ser exclusivament naturals,donant lloc als químics.

Actualment entenem el concep-te d'additiu alimentari per qualse-vol substància que, normalment noes consumeix com un aliment ensí, sinó que s'usa com a ingredientcaracterístic en l'a-limentació, inde-pendentment delseu valor nutritiu.L'addició d'aques-tes substàncies demanera intencio-nada a la cadenaalimentària es faper tal de treureun màxim rendi-ment econòmic enl'aliment finalobtenint produc-tes més duradors iamb unes caracte-rístiques més atractives per al con-sumidor.

En aquest sentit ha existit certacontrovèrsia sobre la incorporaciód'aquestes substàncies als aliments,de manera que si abans es tenia unapostura de precaució front a estos araes consideren innocus. En la darre-ra normativa recollida en el Real

Decret del 142/2002, l'Estat Espanyolaprovava el llistat positiu d'additiusde diferents colorants i edulcorantsper al seu ús en l'elaboració de pro-ductes alimentaris. Tot i que l'ús d'a-questes substàncies està regulat, noestà del tot clar quin ús se'n pot fer.

A més, la legislaciódifereix molt d'unspaïsos als altres. Lanormativa espanyo-la especifica parà-metres com la dosimàxima d'additius,tanmateix quedenper matisar altresaspectes com laingesta màxima dià-ria admissible perpersona (IDA) laqual depèn del pesde l'individu entrealtres factors.

Alguns aspectes com aquests sóncrítics, ja que la ingesta d'alimentsque fem habitualment pot sobre-passar aquest límit, no delimitatlegalment.

Toxicitat dels additiusAmb l'excés de consum d'alimentsamb additius apareixen riscs de patir

certes malalties o toxicitats com lesal·lèrgies, problemes estomacals,asma o fins i tot altres malalties mésgreus com el càncer. Cadascuna d'a-questes manifestacions estan pro-duïdes per determinats additius enconcret.

Els nitrats, que fanla funció de conser-var carns, estarienen el grup dels E-149,E-150, E-151 i E-152, ipoden presentardiversos problemesde toxicitat severs.El perill radica quanal nostre estómac esprodueix una reac-ció de transformacióa nitrits. Dos gramsd'estos últims podencausar la mort d'u-na persona per con-traure la malaltiaconeguda com a metahemoglobinè-mia, sobre tot en cas dels nens. Unaltre risc d'aquestes substàncies ésla seua transformació en nitrosami-nes que poden provocar l'aparicióde càncer.

Un altre grup perillós seria el delssulfits, continguts en els vins, most

o sidra amb els E-220 i E-228 quepoden causar manifestacions cutà-nies o diarrea. Un exemple paradig-màtic seria l'E-122, o azorrubina,colorant roig artificial que en expe-riments científics amb ratolins s'haobservat que pot produir anèmies,

limfomes i tumors.L'azorrubina estroba als cara-mels, gelats i pas-tisseria i a païsoscom Noruega, Suè-cia, els EstatsUnits o Japó estàprohibida.

Ens les darre-res dècades hemobservat canvis deposicionamentrespecte a la toxi-citat d'aquestsingredients ali-

mentaris que nohan sigut més que la conseqüènciade la progressiva mercantilitzacióde l'alimentació i al control d'aquestsector per part de grups empresa-rials cada cop més grans, que hanintroduït la lògica del mercat i elbenefici obviant les possibles reper-cussions en la salut pública.

“Ens les darreresdècades hem obser-vat canvis de posi-

cionament respectea la toxicitat d'a-

quests ingredientsalimentaris”

Proves químiques per trobar els additius dels aliments, a una escola anglesa

Els additius, una part més a considerar en lanostra alimentació

CESC BLANCO SAGUNT

FFaallssooss ccoonnsseennssooss ppeerr aall’’úúss ddee ccoolloorraannttssXIMO GUILLEM-LLOBAT VALÈNCIA

Els nostres aliments són un cocktaild'additius. Conservants, colorants, aro-mes i de més additius constitueixen unapart essencial de cada aliment envasatque consumim. Açò, però, no sempre hasigut així. Fou en la segona meitat delsegle XIX quan hi hagueren els canvisen la cadena alimentaria que van per-metre aquesta controvertida deriva capa uns aliments cada cop més artificials:més i més deslligats de la cultura i lanatura on es van originar.

Fixem-nos en el cas dels colorants.En la segona meitat del segle XIX s'in-ventaren i es començaren a difondre elscolorants derivats del quitrà d'hulla.Havien de substituir els colorants vege-tals; més naturals i d'ús molt més limi-tat. La seua progressiva incorporació alsaliments industrials no estaria, però,mancada de controvèrsia.

Aquells nous colorants van nàixeren un moment en què la ciència adqui-ria un fort caràcter transnacional. Lesexposicions universals i un ampli ven-tall de congressos internacionals vanser l'escenari ideal perquè autoritatspolítiques de desenes d'estats i cente-nars o milers d'experts debateren sobremedicina, farmàcia, química i moltesaltres qüestions científiques i socials.

Els nous colorants també tinguerenel seu espai en aquells escenaris inter-nacionals. Des de 1876 van ser debatutsen grans congressos com ara els d'higie-ne i demografia, que se celebrarien finsa finals de segle cada dos o tres anys ales principals capitals europees. Allà esva aprovar un bon nombre de resolu-cions en favor de la seua prohibició. Met-ges i farmacèutics adduïen que aquellscolorants sovint mostraven una altatoxicitat a baixes dosis i quan no hofeien, el seu consum prolongat podiaigualment tenir conseqüències desas-troses sobre la salut dels consumidors.A més a més, afirmarien que l'ús de colo-rants constituïa un clar engany. Ambells, l'aliment adquiria de manera arti-ficial la coloració que li era pròpia quanestava fresc i així simulava la frescorque no tenia.

Ara bé, si seguim l'evolució d'aquestsdebats, podem observar com a finals desegle començaren a ser majoritaris elsposicionaments favorables a l'ús de colo-rants artificials. Aquest canvi però, nova ser conseqüència de l'aparició de nousarguments racionals que desmentienels plantejaments anteriors. Al contra-ri, van ser els mateixos metges i farma-cèutics que abans condemnaven l'ús d'a-quells colorants qui començaren a plan-tejar la necessitat de fer excepcions a lanorma; unes excepcions que sovint bene-ficiaven els interessos comercials delsseus respectius estats. Els sanitaris araaprofitaven la seua condició d'expertsper afavorir interessos econòmics par-ticulars i a poc a poc anaven abando-nant arguments esgrimits anys abans(com aquells relatius a la toxicitat a llargtermini o les conseqüències que tindriaun consum cada cop menor d'alimentsfrescs). Finalment se superaven els frensa la incorporació d'aquests additius, peròes feia tot deixant sense resoldre algu-nes de les grans qüestions que inicial-ment s'havien plantejat.

L’APUNT

“Grups empresarialscada cop més granshan introduït la lògi-

ca del beneficiobviant les possiblesrepercussions en la

salut pública”

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200914 CULTURA

Felip Pineda BENISSA

Del 26 al 31 del passat mes se cele-brava a l'Octubre Centre de Cul-tura Contemporània (OCCC) laSetmana Octubre. El motiu erael lliurament dels Premis Octu-

bre, que tots els anys homenatgen a perso-nes o institucions amb una contribució des-tacada a la cultura catalana. En aquest con-text, es van realitzar tot un seguit d'actesque van culminar el dissabte 31 amb la ceri-mònia d'entrega dels guardons. D'entretotes les activitats programades, destaca elCongrés de Mitjans de Comunicació, queamb 18 edicions a l'esquena s'ha convertiten una cita de referència per a professio-nals i teòrics de la comunicació. Coordinatper Rafa Xambó (UV), Josep Lluís GómezMompart (UV) i Enric Marín (UAB), el con-grés d'enguany s'estructurava al voltant detres eixos: el periodisme, el cinema i la lite-ratura. Aquestos tres temes i els vincles queexisteixen entre ells van ser abordats desde diverses perspectives per personatges derellevància al món comunicatiu.

Cal destacar la xerrada de l'historiadordel cinema Mirito Torreiro, que inauguravael congrés i va fer una profunda anàlisi dela situació actual de la crítica de cinema ala premsa i la seua decadència. També laconferència de la professora Giulia Colaizzi

sobre la qüestió de gènere i els discursos depoder al cinema i la d'Albert Chillón, queva oferir una visió antropològica del procésde creació cultural. No va quedar enrere elpolèmic escriptor Ferran Torrent, que vacontestar de manera directa i desenfadadales preguntes dels assistents ni les dues tau-

les redonesque s'hi vanrealitzar. Laprimera, ambOctavi Martí,Ventura Pons i

Joan Álvarez sobre les adaptacions literà-ries i la segona, al voltant del documenta-lisme, amb la intervenció de Mercè Ibarz,Toni Canet i Montse Armengou. També vanser presents al congrés Alfons Cervera, Mar-tí Domínguez, Enric Bordería, Marià Sán-chez, Jenaro Talens i Hugh O'Donell. Al

final decada jorna-da es vaprojectarunapel·lícula,entre lesquals vampoder veurela famosaSostienePereira, l'excel·lent documental De nens ila producció de 2009 L'ombra del poder.

PPeerriiooddiissmmee,, cciinneemmaa ii lliitteerraattuurraa aa ll’’OOccttuubbrree

Blue, però jo ja havia planejat aquella sessiópensant en l'estil d'en Bill Evans"-, Paul Cham-bers (contrabaix), Julian "Cannonball" Adder-ley (saxo alt), Jimmy Cobb (bateria). Davis sig-na totes les composicions però hom atribueix aBill Evans "Blue in green" i "Flamenco sket-ches" (en col·laboració amb Davis). La pràcticadels caps de banda d'apropiar-se de l'autoria depeces dels seus col·laboradors ("sidemen") erafreqüent. Charlie Parker havia cobrat drets per"Donna Lee" -que va acabar esdevenint un stan-dard-, composada per Davis els anys 40 quanera "sideman" de Parker.

Segons Evans, els músics es van presentar al'estudi amb esboços d'escales i melodies.Davis els va donar instruccions de cada peça iprou. La llegenda que el disc es va enregistraren una sola presa és falsa, però. "So What" i"All Blues" havien estat tocades pel sextet enconcerts anteriors. Tan sols "Flamenco sket-ches" fou completada a la primera execució ila presa no fou definitiva tot i que ha estatpublicada.

El resultat és la ruptura amb el hard bop iles denses seqüències d'acords de l'època ambdos temes ("Freddie Freeloader" i "All blues")francament blues. Davis ho descrivia com un"retorn a la melodia". "Sense acords... et dónamolta més llibertat i espai per escoltar-ho tot.No cal que et preocupis pels canvis i pots fermés amb la línia (melòdica). És el repte deveure com en pots ser de melòdicament inno-vador. Quan et bases en els acords saps que alfinal dels 32 compassos els acords s'han acabati no hi ha res més a fer que el que ja has fet,amb variacions. Crec que està començant unmoviment en el jazz més enllà de les estructu-res convencionals d'acords... hi haurà menysacords però possibilitats infinites".

Béla Bartók i Maurice Ravel, que utilitzavenla modalitat. Ja els seus pares havien provatsense fortuna de donar-li una formació clàssi-ca i el 1957 havia inclòs a Miles ahead la pri-mera peça de música clàssica europea queDavis va enregistrar, "Les noies de Cadis" deLéo Delibes. Va experimentar amb les escalesmodals en una peça de "Milestones" (1958) ialguna altra de "1958 Miles" del mateix any,amb prou èxit per provar d'enregistrar unàlbum sencer en aquesta línia a l'estudi deColumbia Records a Nova York, el 2 de març iel 22 d'abril de 1959. El sextet el formavenMiles Davis, John Coltrane, Bill Evans -tot ique recentment havia abandonat el sextet ihavia estat substituït per Wynton Kelly; comdiria Davis: "Wynton va arribar tot just abansd'entrar a l'estudi per enregistrar Kind of

aturar aquí: en dosanys marcavanovament unabans i un desprésamb Dig (1951), nai-xement de l'esmen-tat hard-bop. Enaquest període vatreballar ambmúsics de prestigicom Sonny Rollins,Art Blakey, Thelo-nious Monk i Char-les Mingus.

El 1953, GeorgeRussell va publicarel tractat Conceptelidi cromàtic d'or-ganització tonal,que el va influir enla decisió d'explorarles escales modals, que no eren cap novetat

en la història no tan sols dela música clàssica, la músi-ca religiosa medieval o latradició oriental si no finsi tot del blues.

La popularitat de Davisva esclatar el juliol de 1955al Festival de Jazz de New-port. Aquell mateix any vaintegrar John Coltrane alseu quintet com a saxofo-nista. Tres anys després laincorporació decisiva deBill Evans (pianista i deixe-

ble de Russell) a una bandaque ja havia esdevingut sextet. Evans el vaintroduir a alguns compositors clàssics com

SSeennssee aaccoorrddss.. KKiinndd ooff bblluuee

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Fa 50 anys que es va publicar Kind ofblue. L'obra més popular de MilesDavis (1926-1991). El disc més venutde la història del jazz. D'extremaelegància, bellesa serena i senzilla,

proposava una tècnica de desenvolupamentbasada en les "escales modals" en contrastamb la seva obra anterior (Miles ahead i elsquatre discs que va publicar el 1956 amb el seuquintet), d'estètica hard-bop. Aquest tombestilístic va tenir una influència duradora enel jazz posterior.

Nascut a Alton (Illinois) en un famíliaafroamericana benestant, el 1927, la sevafamília es va traslladar a un barri blanc d'EastSt. Louis que va rebre, el 1944, la Billy Ecksti-ne Band. Dizzy Gillespie i Charlie Parker n'e-ren membres i Davis va ingressar com a tercertrompetista per un parell de setmanes. Es vatraslladar a Nova York per a aprofitar unabeca a la Julliard School ofMusic, va estudiar poc i valocalitzar Charlie Parker.Aviat va ser membre delseu quintet.

Com a cap de banda vacomençar amb un nonetd'instrumentació poc usualque incloïa un corn d'har-monia, una tuba i uns jovesGerry Mulligan i LeeKonitz. Amb el materiald'aquesta època trauria elseu primer LP: Birth of thecool (1949), considerat -com elseu nom indica- l'obra fundacional de l'estèticacool. L'activitat innovadora de Davis no es va

“Fa 50 anys que es vapublicar Kind of blue.

L'obra més popular deMiles Davis (1926-

1991).El disc més venutde la història del jazz”

Andreu Merino BARCELONA

Vicent Sanchis en l'apartat d'assaig(Premi Joan Fuster) per Francocontra Flash Gordon, ManuelMolins en teatre per Dones, dones,dones, Rafa Gomar en novel·la (Pre-

mi Andròmina) per Andròmines i Lluís Calvoen poesia (Prem Vicent Andrés Estellés) ambCol·lisions, han estat els guanyadors dels Pre-mis Octubre, que enguany han celebrat la seva35ena edició. L'obra de Sanchis analitza la cen-sura patida pel còmic nord americà Flash Gor-don a Espanya en diverses etapes del règimfranquista, i permet estudiar les restriccions através de codis polítics o morals que imposavael franquisme en la indústria de l'edició.

Vicent Sanchis ha afirmat que "l'evoluciódel règim es veu en l'evolució de la censura

aplicada al còmic, i el Flash Gordon originalnord americà m'ha servit de referència perveure com anaven manipulant la versió espan-yola." Una mostra d'aquesta manipulació ésque l'heroi del còmic va ser utilitzat als EstatsUnits com a símbol de la resistència nazi, peròevidentment Espanya no podien circularexemplars d'una publicació que criticava elsaliats alemanys. Així doncs es va optar perometre sense miraments la publicació d'aques-ta aventura. Però la censura no afectava nomésl'àmbit polític sinó també el moral. Com éssabut, un dels pilars de la dictadura era ladefensa dels valors tradicionals, i Flash Gordontambé va patir aquesta hipocresia. En més d'u-na publicació espanyola d'aquest còmic veiemcom els nus femenins de la versió americana,aquí apareixen ridículament tapats per la màd'algun dibuixant pressionat per la censura.

En les altres disciplines dels Premis Octu-bre, Manuel Molins ha estat el vencedor delpremi de teatre amb Dones, dones, dones,segons ell "un homenatge a les dones, quedurant dos mil anys han estat ocultades i silen-ciades." L'obra de Molins analitza la psicologiafemenina a través del monòleg interior i ambtocs de mitologia clàssica. El jurat ha destacatla viabilitat de ser representada a l'hora d'ator-gar-li el premi.

Lluís Calvo amb Col·lisions ha construït unconjunt de faules sobre el pas del temps ambprotagonistes grotescos i inadaptats social-ment. I per últim, Rafa Gomar s'ha endut elguardó a la millor novel·la . En la seva primeranovel·la llarga, Gomar construeix del procés dedol d'un periodista, després que se li mori ladona, i segons l'autor ret homenatge a la ciutatde València.

LLaa cceennssuurraa ddeell rrèèggiimm ffrraannqquuiissttaa,, pprroottaaggoonniissttaa ddeellss PPrreemmiiss OOccttuubbrree 22000099

L’ACCENT 165 DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 2009 CULTURA 15

Helena Morén Alegret BARCELONA

Si sortiu de l'estació de Sants veu-reu (si no l'han esborrat quan hipasseu) a la plaça dels PaïsosCatalans una pintada que diu:'Apaga la tele i llegeix un poe-

ma'. Aquest article parla de poesia i unabona manera de començar és llegir IvetteNadal. Curiosament el primer text en elseu recent poemari Camí privat (RocaUmbert, 2009) està escrit a l'estació deSants, el 9 de setembre de l'any 2006. Diul'inici: 'Camí privat./ I vas dir-me:/ és pera nosaltres.' Perquè, com em va dir un copJesús Lizano: "la poesia és individual i éssocial" (Illacrua, núm.98, abril 2002).

Ivette Nadal va sorprendre tothomquan amb només vint anys va presentar elseu disc de debut, Guerres dolcíssimes(Aumón, 2008). Tot i la seva joventut,Nadal ja havia aparegut com a artista enl'escola itinerant Campus Rock del festi-val Senglar Rock i va aprofitar les can-çons que hi va compo-sar, l'experiència i laxarxa creada (ToniXuclà, David Rossell,Cris Juanico) per factu-rar un primer disc ambuna poètica pròpia iuna veu encisadora ipersonal. Ivette Nadaldurant aquests últimsanys ha combinat laseva faceta de cantautora amb la de poeta;com a tal, ha fet diversos recitals sola i

compartint escenaris amb Enric Casasses,Blanca Llum Vidal, Joan Vinuesa o GerardQuintana, i ara, a l'espera d'un segon disc

que apareixerà el gener de2010, acaba de publicaraquest llibre disc anomenatCamí privat.

La veu d'Ivette Nadal lapodem llegir i escoltar aCamí privat. En paper, elrecull de poemes tenen tansols la música dels mots i del'ànima que hi ha posat. Tot

i l'errata a la contracobertadel llibre (que diu incloure el disc Guerresdolcíssimes) el que trobarà el lector al CD

són deu poemes (de la quarentena del lli-bre) recitats per la poetes-sa de Granollers.

El primer poemaripublicat d'aquesta can-tautora es presenta ambpròleg de Víctor Sunyol,que hi diu amb encert:"L'interès d'Ivette Nadalper conèixer i establirels territoris i els límitsde la poesia i la cançó,no és nou. Fa anys que esmou entre els dos móns ique té aquesta inquietudde coneixement, i hi ha treballat; i ho ha

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

La revolta que s'inicia el 1640 i queha rebut el nom de Guerra delsSegadors és definida per en PierreVilar a Catalunya dins l'Espanyamoderna com un "moviment

espontani, violent, popular i defensiu". Sónles característiques de la revol-ta camperola del 6 de junyde 1640 quan, farts d'anysd'haver d'hostatjar les tro-pes que es batien per l'hege-monia europea contra les dela França borbònica, prenenla ciutat de Barcelona. Elcrit de "Visca la terra, muiralo mal govern, múiran lostraïdors" que van escampantpels carrers no és una pro-clama buida, i el virrei deSanta Coloma i els funciona-ris servils són morts. Però siaquest aixecament de segadors que té l'ori-gen en el rebuig a les tropes no és un focd'encenalls i tant el Consell de Cent com laGeneralitat decideixen assumir-ne la seva

direcció política és perquè entre l'Estat i elPrincipat de Catalunya hi ha plantejat unconflicte de fons.

Si l'Imperi espanyol es trobava, a inicisdel segle XVII, en un estat de ruïna econò-mica que feia perillar el seu Imperi; elPrincipat, per contra, estava vivint unasituació de prosperitat en tots els terrenys.I aquest fet és aprofitat per l'Estat per fer

reaparèixer, el 1620, el"quint", un impost quepermetia al rei l'ad-quisició directa de lacinquena part delsdrets cobrats al Princi-pat. La queixa tant delConsell de Cent com dela Diputació és d'alça-da, sobretot si es té encompte que el Princi-pat ja estava tributantamb Felip IV cincvegades i mitja del quetributava amb Carles V.

Però no és només un problema fiscal, el queplantegen, sinó un problema polític que téa veure amb les "llibertats" que li són prò-pies com a "nació".

D'aquesta manera, quan els segadors esfan els amos i senyors de Barcelona, lesdues principals institucions polítiques delpaís no dubten a posar-se al front. Però,encara que l'Imperi espanyol estigués enfranca decadència, la guerra de Secessió noes podia vèncer sense comptar amb el recol-zament d'un rei, en aquest cas d'un borbó,Lluís XIII, que fou nomenat comte de Bar-celona. Tot i que l'Estat francès estava en

millor posició per enfrontar una guerraque l'espanyol, el seu resultat, plasmat enel Tractat del Pirineus del 1659, va ser fran-cament negatiu pels catalans territorial-ment parlant (1/5 part del Principat) peròno va ser percebut com a tal pels coetanis,que malgrat no haver aconseguit el seu pro-pòsit inicial, la secessió, obtingueren con-sol en mantenir els "privilegis" i aconseguirl'amnistia dels separatistes.

HHiissttòòrriiaa

LL’’eessccaappççaammeenntt ddeell PPrriinncciippaattddee ffaa 335500 aannyyss

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: CCaammíí PPrriivvaatt

IIvveettttee NNaaddaall:: uunn ccaammíí pprriivvaatt ppeerr uunn nnoossaallttrreess

“'Apaga la tele i llegeixun poema', i una bonamanera de començarés llegir Ivette Nadal”

“A l'inici del segle XVII el Principat estavavivint una situació deprosperitat en tots els

terrenys”

fet des del lloc precís: des de la certesaque no hi ha punt d'arribada, sinó nomésviatge".

És curiós que un camí privat es publi-qui en un llibre, però això passa amb lapoesia. Es diuen coses que en principi sóninefables, fins i tot es diuen sense dir-les.Nadal escriu i recita al CD sense embuts,amb tots els ets i uts, i amb versos bonics,com aquest "Abans-d'ahir no l'altre", quediu: 'Abans-d'ahir no l'altre/ vas penjar elviolí,/ i vas fer escalada,/ per primera/ iúnica vegada.// Abans-d'ahir no l'altre/vas fer la primera abraçada/ quan encaraet barallaves/ per seure a la falda/ del teupare.// Abans-d'ahir no l'altre/ vas provarla xocolata,/ i et van demanar la docu-mentació/ per cridar l'atenció fora decasa.// Abans-d'ahir no l'altre / veniespeix a la parada./ I et vas sentir poeta/per primera vegada.// Abans-d'ahir nol'altre/ em vas proposar pujar a la barca./

I jo no m'hi vaig enfilar,/ perpor de la tramuntana.'

El poemari acaba ambuna secció que Nadal ano-mena "Ai que no t'ho hedit", on deixa mirar el queella escriu a la llibreta,frases (nascudes de lectu-res i encontres) que podenarribar a ser poemes, o no.Pensaments, pors i feblesess'hi camuflen, es decoren ies destaquen. Com: 'L'amor

lliure m'asfixia'. O: 'M'hasensenyat a dubtar del qui no dubta'.

“Ivette Nadal ha treballat des de la

certesa que no hi hapunt d'arribada,sinó

només viatge”FO

TO:A

rnau

Jaum

ira

L’ACCENT 165DEL 3 AL 16 DE NOVEMBRE DE 200916 CONTRAPORTADA

A.GINÉS I SÀNCHEZ / PAU TOBARVALÈNCIA

Coincidint amb l'aniversari dels afu-sellats del 75, han aparegut nombro-sos testimonis reivindicant la memò-ria del FRAP. Ha estat una coincidèn-cia? En certa mesura, sí. No hi ha cap deci-sió conjunta. Més bé ha sigut l'esgota-ment de la Transició el que ha motivatque molts expliquem les nostres expe-riències d'aquella època. Ara s'està veiencom la Transició va deixar moltes qües-tions sense resoldre, com ara l'autode-terminació dels pobles de l'Estat espan-yol. Tampoc no va saber recollir la memò-ria dels lluitadors antifranquistes, allòque se'n diu la memòria històrica. Huien dia ningú no sap què fou el FrenteRevolucionari Antifascista y Patriota(FRAP) i per això ara ho volem expli-car.

Com neix el FRAP? A finals dels 60 i ha una regeneraciódels moviments revolucionaris d'arreudel món. El Partit Comunista, que haviasigut protagonista de l'antifranquismefins eixe moment, perd atractiu per amolts joves que volen una major radi-calitat i també una renovació dels plan-tejaments teòrics, en consonància ambels moviments d'alliberament nacio-nal que estaven triomfant. Així, escis-sions del PC i altres organitzacions fun-den el FRAP , constituït formalment el1973. Hi foren especialment destacatsels membres de la FUDE. Es pot parlar,doncs, d'un cert trencament generacio-nal en la lluita antifranquista.

Quina implantació tingué el FRAP aValència? El FRAP de València fou una organit-zació de masses, possiblement en majormesura que ho fou a Madrid. Pense queaixò s'ha de saber. Jo vaig entrar-hi quanestava a la universitat, i és la impres-sió que vaig tindre, més que no pas lad'una organització marginal i radica-litzada, com s'ha volgut fer creure.Aquesta és la memòria que jo vull rei-vindicar per al FRAP.

Evidentment, el FRAP no era l'úni-ca organització revolucionària de l'an-tifranquisme. De fet, a València n'hihavia de més radicals pel que fa a l'úsde la violència revolucionària (com amínim fins a l'estiu de 1975, quan s'hicrea el grup armat). Potser a Madrid síque el FRAP es caracteritzà per ser unmoviment més contundent pel que faaccions armades; però no ací, ni tam-poc a altres indrets, com ara al PaísBasc, on el MLNV tenia una pràcticamolt més radical que la nostra.

En tot cas, l'etiqueta de terroristaens la van penjar el 1973, quan durantels enfrontaments arran de la nostraconvocatòria de l'1 de maig, mor un poli-

cia. Fou el primer policia franquistamort en aquest tipus d'enfrontament.Van saltar les alarmes, i la reacció con-tra el FRAP fou contundent, amb des-enes de detinguts.

Què feia por del FRAP? La seua acció revolucionària. Els fetscom la manifestació de l'1 de maig deMadrid podien ser una amenaça per alRègim i la Transició pactada. En aques-ta manifestació participaren més de10.000 persones i hi hagué 143 detin-guts; els enfrontaments s'allargarendurant tot el dia. En certa mesura fouuna situació nova per l'Estat. I això elsfeia por. D'altra banda, teníem una grancapacitat per reconstruir-nos desprésdels cops repressius. Com que el FRAPera un moviment de masses tenia unagran flexibilitat: era com una "goma"que s'estirava quan es detenien els diri-gents, però que de seguida tornava aagafar força perquè les bases continua-ven intactes.

Quin és el record que guardes de laclandestinitat? En tinc un gran record, gairebé romàn-tic. Quan ixes de la clandestinitat perdsuna identitat que t'ha donat una rea-lització plena a la vida. Molts dels quehem viscut en clandestinitat tenimaquest record. De totes maneres, entrara la clandestinitat no era una opció: oho feies, o t'esperava la tortura i la pre-só de per vida.

Al llibre Grupo Armado narres l'últi-ma fase del FRAP, en ple procés deTransició, quan els partits antifran-quistes es legalitzen i renuncien a

molts dels seus principis. Per a nosaltres fou una època moltdura. Formàvem part d'un "grup armat"que es dedicava a aconseguir recursosper mantenir un partit, el PCE(m-l),en vies de legalització. Per això mateix,el PCE(m-l) no reconeixia la nostraexistència i teníem la consigna de dirque érem delinqüents comuns en casde ser detinguts. De fet, quan ho vamser, no hi hagué cap reivindicació polí-tica de les nostres accions, de la nos-tra lluita. En certa mesura estàvemaïllats del partit. Segurament fou aixíperquè quan desarticulen el nostregrup, s'estava aprovant la Constitucióespanyola i no convenia remoure aques-ta vessant de la lluita antifranquista.Precisament, en el meu llibre he vol-gut caricaturitzar els personatges perplasmar millor la burocratització delpartit, l'autoritarisme d'alguns perso-natges que allunyava les decisions delque pensàvem una part de la militàn-cia, per bé que sempre n'assumíem lesdirectrius. Cal dir també, que des delFRAP s'impulsaren iniciatives moltinteressant, com ara la creació d'unTribunal per a Jutjar els Crims del Fran-quisme; però la Transició arrasà ambtot allò. En tot cas, pense que s'ha dereivindicar la militància de moltíssi-ma gent que no tenia aspiracions per-sonals i que es va jugar la vida per unsideals.

Per què t'has decidit ara a escriure elllibre? En certa mesura, sempre ho havia tin-gut al cap. A la meua família hi ha unatradició d'escriptors i per això semprem'ha empés a explicar d'aquesta mane-ra la meua història. Arran d'una entre-vista que em van fer per a una tesi doc-toral que s'està preparant a la UAB, vaigrescatar gran part de la experiència quetenia esborrada de la meua ment. Defet, el procés ha estat difícil, perquè hahagut d'acudir a la premsa i la docu-

Osona bull amb laconsulta per laindependència

LAIA JURADO I CANADELL* VIC

Trucades, reunions, trobades, xerra-des, negociacions. És el ritme quela comarca d'Osona està prenent pertal d'aconseguir portar a terme laconsulta popular sobre la indepen-dència el 13 de desembre.

Jo pensava que per Vic, ciutat de40.000 habitants, el 13 de desembreera una data massa propera perpoder preparar bé la consulta, peròper necessitat s'ha de fer i es farà.Resulta que a partir de gener, l'Es-tat espanyol serà el president de laUnió Europea i, per tant, les con-sultes que es realitzin a partir degener, tindran moltes més dificul-tats per fer-se ressò fora de les nos-tres fronteres. Per tant, a la comar-ca d'Osona tots ens hem posat lespiles per tal d'aconseguir que el 13-D estigui tot apunt per poder anara votar i que aquesta consulta tin-gui el mateix ressò que va tenir lad'Arenys de Munt o, molt més, isigui una passa important per acon-seguir la independència del nostrepaís

Però la feina no només és que hihagi tota la logística en marxa, cosaque és relativament fàcil, quan larealitzen gent unida i amb ganesd'arribar a bon port, sinó que lamàxima preocupació és que la gentvagi a votar. I aquí és on estem posantel màxim d'esforços, en la partici-pació.

Una jornada electoral molt benmuntada però que la gent no hi par-ticipi, no és vàlida. A Vic ens hemproposat que hi ha d'anar més del50% dels ciutadans, per tal de tenirdades que pugin ser vinculants.

Què té de bo aquesta consulta?Que hi poden anar a votar els menorsa partir de 16 anys i les persones immi-grants, sempre i quan estiguin empa-dronats a la ciutat. Aquests dos col·lec-tius de ciutadans mai han donat laseva opinió a les urnes, per tant ésun incentiu que tenen a la partici-pació. Ara falta trobar l'incentiu perla resta de la ciutadania, enganya-da pels afers polítics que des de faanys perverteixen la política.

I aquesta és la feina que tenimtots els partits, col·lectius i gent atítol individual d'Osona que estemtreballant tots a una amb indepen-dència del color polític que puguemtenir cadascú, per tal de motivar ala gent i anar a la cita que ens hemmarcat. Una nova consulta sobre lanostra independència, amb l'objec-tiu que el dia 13 de desembre siguiuna data important en el nostre alli-berament nacional.

Espero i desitjo que aquest diaes puguin fer moltes més consultesarreu de Catalunya, amb tot el quecomporta d'ambient electoral abansde les votacions i que el clima quela independència és possible s'es-tengui com una taca d'oli.

Treballem per la participació itreballarem pel sí a la independèn-cia.

* Regidora de l'Ajuntament de Vic, per la CUP.

LA REMATADA“L’esgotament de la Transició ens ha motivat a explicar les nostres experiències”

mentació de l'època per reconstruiralguns dels fets que eren borrosos almeu cap. Mai fins a aquest momenthavia tornat a parlar d'aquells anys, nitan sols amb els companys amb qui elsvaig viure. De fet, fer-ho públic ara, hasigut dur, perquè per a la ment de lamajor part de la gent, encara som terro-ristes, o en millor dels casos, atracadorsde bancs.

Les reflexions del llibre són actuals? He intentat situar molts dels debats teò-rics en aquella època. La discussió ide-ològica era fonamental en un momentde crisi política; tanmateix, les refle-xions són actuals, fetes des de la meuavisió de la societat. En aquest sentit, ésuna història del desengany, però tam-bé una reivindicació de la lluita en unmoment en què estem tornant a veu-re-li els dents a la "bèstia". Durant laTransició no érem conscients de tot elque estava passant; però ara, que n'es-tem veient els resultats, ho podem enten-dre millor. En molts aspectes estemretornant a la situació anterior: mirem,sinó, el que passa al País Basc. No vàremacabar amb la "bèstia" i ara s'està des-pertant.

Quines han sigut les reaccions al lli-bre? El llibre és una novel·la de ficció, ambfets i personatges ficticis, però que esbasa en la meua experiència. És peraixò que no tots han vist bé que elpublicara; en especial els que ixen mésmalparats. Però també hi ha d'altresque simplement no volen remoureaquests records. No obstant això, lesreaccions han sigut positives en lamajoria dels casos i molts companys(molts d'ells que no coneixia en per-sona) m'han escrit per ratificar el queexplique al llibre. En tot cas, el llibreha despertat molt d'interès i, a la meuapàgina, ja n'hi he comptabilitzat 30.000descàrregues.

Tomàs Pellicer entrà a formar part delFRAP a través de la Federació Univer-sitària Democràtica d'Estudiants(FUDE), quan tenia 21 anys. Durant laseua militància antifranquista formàpart d'un dels grups armats d'aques-ta organització de masses. Visqué enla clandestinitat i també passà per lespresons franquistes (ho continuavensent, aprovada la Constitució). Ara,quasi 35 anys després de l'afusella-ment de tres membres del FRAP, elsúltims afusellats del franquisme,TomàsPellicer ha novel·lat la seua experièn-cia,que ha autoeditat i que es pot des-carregar des de la pàgina www.tpe-llicer.com.

Tomàs Pellicer,exmembre del

FRAP i autor del llibre Grupo Armado

ENTREVISTA