L'aigua ja corre pel primer tram del canal Segarra-Garrigues des del 5 de juliol. Però el debat sobre lapolítica hidràulica no està tancat. L'Assemblea Page-sa lidera l'oposició a aquest canal, i la Plataformaen Defensa de l'Ebre es torna a moure en contra delcanal Xerta-Sènia. Tant a la zona que ha de regar el

Segarra-Garrigues com a l'Ebre, tant pagesia comgrups de defensa del territori i professorat univer-sitari s'oposen a aquestes infraestructures perquèconsidere que representen un creixement insoste-nible de les mal anomenades demandes i trenquenels ecosistemes fluvials. L'ACCENT hem parlat amb

uns i altres per conèixer quins són els motius de l'o-posició a la política hidràulica de la Generalitat prin-cipatina, i també us expliquem els arguments d'Eu-ropa per aturar les obres del canal de ponent.

>>Països Catalans 5

El dilluns 20 de juliol membresde totes les organitzacions inde-pendentistes de l'horta acudirenal cementiri de Quart de Pobletper homenatjar Toni Villascusa,membre de Terra Lliure mort encombat.

Enguany fa 25 anys de la seuamort i, per això, s'ha realitzatun homenatge especial que, abanda de l'acte al cementiri,incloïa una xerrada i un sopar al'Ateneu Popular, el dijoussegüent.

Així, mentre a l'acte d'avant

del seu nínxol es va poder repas-sar la trajectòria d'aquest mili-tant exemplars, a la xerradade l'Ateneu es va poder deba-tre sobre el context de lluitadels anys huitanta i sobre l'e-volució de l'independentismefins a l'actualitat.

Un dels aspectes que méses van destacar de Toni Villas-cusa va ser el fet que, amb ell,l’independentisme més com-batiu va tindre una dimensióvertaderament nacional.

>>Països Catalans 8

MIQUEL RODRÍGUEZ PÀG. 2 // JOSEP A.VILALTAPÀG.2 // QUIM ARRUFAT PÀG.3 // // RAFA ESCOBAR PÀG. 10 // XAVI SARRIÀ PÀG. 12

El nou acord de finançamentautonòmic i la sentència del Tri-bunal Constitucional sobre l'Es-tatut principatí que està a puntd'arribar són un bon momentper fer balanç dels compromi-sos que assumien PSC, ERC i ICV-EUiA quan el desembre de 2003van signar el Pacte del Tinell,que va ser l'arrencada del pri-mer tripartit. A L'ACCENT ana-litzem el llarg procés d'estira iarronses que ens ha portat molta prop del mateix punt de par-tida.

>>Països Catalans

Aplecs i reivindicacióLa segona quinzena de juliolcompta amb dos dels aplecsestiuencs més destacats delcalendari català. D’una bandael Rebrot, que ha experimen-tat una transformació per ade-quar-se millor als nous plan-tejaments polítics, i de l’altral’Aplec dels Ports, que conti-nua amb la fórmula tradicio-nal després de trenta-una edi-cions.

>> Països Catalans 6

Un altre municipiantitaurí El municipi mallorquí de Cos-titx ha esdevingut el número64 dels Països Catalans a decla-rar-se antitaurí. El dilluns 24de juliol, el ple de l'Ajunta-ment d'aquest poble del Plaaprovà una moció elaboradapel col·lectiu de l'esquerra inde-pendentista Gent Activa.

>> Països Catalans 7

Trencar l’agermanamentde Barcelona-Tel AvivCrònica sobre la destrucció delparc de la pau Barcelona a Gazaper part de l'exèrcit israelià elpassat mes de gener. El parc el vaconstruir l'Ajuntament barcelo-ní. La campanya Amb Palestinaal Cor demana que Barcelona noestigui agermanada amb Tel Aviv

>> Internacional 9

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

FOTO: Parlament.cat

158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009

FINANÇAMENT

Prop de sis anysper arribar al

mateix lloc

Com cada any,el 20 de juliol es col·locaren flors sobre el nínxol de Toni Villascusa// FOTO:L’ACCENT

Embassament de Gimenells, inaugurat aquest mes de juliol,que respon a la política de foment dels regadius a les terres de Lleida

L’esquerra independentistarecorda Toni Villascusa

Per segon any consecutiu els Casalspopulars, les assemblees de joves, el

sindicat d’estudiants, les candidatu-res d’unitat popular, les organitza-

cions politiques i la resta de col•lec-tius de l’Esquerra Independentistade l’Alt Camp, el Baix Camp, el BaixGaià, la Conca de Barberà, el Priorati el Tarragonès, és a dir, la vegueriadel Camp, organitzem l’Aplec delCamp.

L’Aplec del Camp és un espai detrobada i participació de les entitatsque al llarg de l’any, al dia a dia, tre-ballem des de la constància per cons-truir espais de participació, organit-zar les festes majors populars, difon-dre i promoure les lluites en defen-sa del territori, per la reunificació ila independència dels Països Cata-lans, per l’alliberament de gènere,

en defensa dels drets dels iles treballadores i les nou-

vingudes...I sobretot és una alternativa real

al model d’oci imperant, basat en elconsumisme i l’homogeneïtzació cul-tural, que es basa en la participació,el voluntariat, i la promoció de lacultura popular.

Així doncs, la vostra presència,col•laboració i participació és essen-cial per construir entre tots i totesun Aplec per tothom, inclusiu, popu-lar i que serveixi per anar teixintcomplicitats entre totes les personesque dia a dia treballem i lluitem perconstruir un Camp més just i lliure.

Esquerra Independentista del Camp (EIC)

Engego la tele un dia qualsevol dejuliol i veig José Montilla infor-mant a la ciutadania d'aquest (trosde) país dels èxits que finalments'han pogut assolir, després d'unallarga temporada d'esforços col·lec-tius. "Victòria de la justícia". Ambl'expressivitat i l'alegria que elcaracteritzen i una mica més, Mon-tilla no estalvia qualificatius gran-diloqüents a l'hora de fer balançdel resultat. Al (tros de) presidentse'l veu content. Me n'alegro perell. Tot i que mai no he sentit lamés mínima simpatia pel seu (trosde) partit, no m'ha agrada que, pelseu origen, es qüestioni la sevacapacitat de defensar amb ferme-sa els interessos catalans davantles pressions foranies. Ara, tot ique amb mesos de retard, per fi hapogut demostrar que situa el méssagrat d'aquest país entre les sevesprioritats.

A continuació surten represen-tants dels altres partits del governregional i segueixen els comenta-ris triomfalistes: hem aconseguitel màxim que es pot aconseguiractualment. "Hem guanyat!". Lanota discordant la posa l'Artur Mas."Es podia haver aconseguit moltmés". Se li veu el plumero: aquestés dels que encara somnien mocionsde censura. El tema encara duramitja hora més. Pesats! Començo apensar que, tot i tractar-se d'His-tòria amb majúscules, tanta ree-missió televisiva, en plena canícu-la, potser no és bona del tot...

Que també us cansa que dosmesos després encara es parli delstriomfs del club que és més que unclub perquè el país és menys queun país? Sí, potser en fem un gramassa, però cal entendre que enaquests trossos de país les úniquesvictòries que podem celebrar sónesportives. De què voleu que parlila gent? En tots els altres terrenysfa temps que anem de derrota enderrota. Una bona mostra n'és l'ac-ceptació mesella de l'espoli al qualens sotmet l'Estat espanyol.

Les xifres de l'espoli, segons lesfonts, se situen entre 20.000 i 25.000milions d'euros al conjunt dels Paï-sos Catalans (entre 14 i 17.000 a laComunitat Autònoma de Catalun-

ya, entre 3 i 4.000 a les Illes i entre2 i 3.000 al País Valencià). Les xifresde la presumpta millora del finan-çament autonòmic ballen encaramés. En el cas del tros de país deMontilla podrien situar-se sobreels 3.000 milions d'euros. Vol diraixò que l'Estat lladregot passariaa fotre només entre 11 i 14.000milions d'euros a aquest (tros de)país? No. Una millora del finança-ment només alleu-geriria l'espoli sil'augment de recur-sos retornats a lesdiferents comuni-tats autònomes delPaïsos Catalans pro-cedís de la reducciódels destinats a lesregions espanyolesque en són recepto-res netes o dels assig-nats a despeses del'Estat que no es cal-culen territorial-ment sinó que esconsideren de tots(com la monarquia, l'exèrcit, TVE,l'aeroport de Barajas o el museudel Prado). Si la disminució derecursos destinats a l'interès gene-ral és poc probable -i podem donargràcies que no hi incloguin els fit-xatges del Florentino!-, la retalla-da de partides destinades a lescomunitats autònomes amb supe-ràvit ni es planteja. Al contrari,segons els prestidigitadors minis-

terials, amb el nou sistema totesles comunitats rebran encara més.D'on surten doncs aquests diners?De reduir la xifra de diners retor-nats en altres conceptes (com arales inversions directes de l'Estat oel finançament municipal)? D'aug-mentar la recaptació? En els dossupòsits el dèficit fiscal podria aug-mentar encara més. L'altra possi-bilitat, potser la més probable, és

que tot quedi si fano fa com estava.Al cap i a la fi, nohem d'oblidar queel presidentespanyol és unpersonatge que hafet de l'ús siste-màtic de la men-tida una arma dedistracció massi-va.

La continuïtatdel robatori estàgarantida i tota lanostra classe polí-

tica n'és còmplice,en la mesura que accepta la vam-pirització de part dels nostres recur-sos -més gran o més petita, en fun-ció de si es té o es vol la poltrona-en nom de la solidaritat interte-rritorial. Desgraciadament el dis-curs de la solidaritat ha arrelatentre sectors de la població catala-na -inclosos alguns independentis-tes!- fruit d'una visió hispanocèn-trica de la realitat. La reemissió

televisiva dels afortunadamentescassos títols de la roja també hafet molt mal. Solidaritat amb elsque entraren per Almansa? No estracta de quantificar-ne l'importacceptable sinó de negar-la d'arrel:per què hauríem de ser més soli-daris amb les regions pobres d'Es-panya que amb Botswana o PapuaNova Guinea, per posar dos exem-ple d'estats amb un índex de des-envolupament molt inferior a l'es-panyol i amb un índex de catala-nofòbia encara més baix?

Diuen que el nou model és méstransparent, que permetrà visua-litzar la solidaritat interterrito-rial. De nou la vella cançó de ferpedagogia a Espanya, l'intent estè-ril de desfer el tòpic del català garre-pa. Per què ens ha d'importar mésel que opinin de nosaltres a Albur-querque que a Ulan Bator? La peda-gogia cal fer-la aquí, a tots i cadas-cun dels trossos d'aquest país. Lagent ha de prendre consciència delque ens roba Espanya; potser ani-ria bé que acompanyant la sinto-nia d'inici dels Telenotícies, encomptes de les temperatures de lescapitals comarcals, aparegués uncomptador d'espoli fiscal, com elsque d'alguns blogs d'internet. Pot-ser així el dèficit fiscal no seria afons perdut sinó que en podríemtreure rèdits a mig termini; seriauna inversió en desafecció.

Algunes veus qüestionen sidenunciar l'espoli és compatibleamb plantejaments d'esquerra. D'es-querra espanyola segur que no, però-Alerta!- recordem que als anys 80el referent unitari de l'esquerraindependentista ja denunciava,amb els mètodes propis de l'època,el robatori que patia el poble tre-ballador català en mans de l'Estatsangonera espanyol. Perquè, a veu-re, independentment de qui en siguiel contribuent final, qui ha gene-rat la riquesa per la que es tribu-ta? Quina és la gent del país quepateix més les conseqüències de lamanca de recursos? La treballado-ra, que recorre a la sanitat públi-ca, o la jet set cutre, que presumeixde compartir clíniques privadesamb la reialesa i altres paràsitssocials?

L’ACCENT 158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 200902 OPINIÓ

Desafiar la legalitat que enscondemna MIQUEL RODRÍGUEZ BARCELONA

Mentre van apareixent notícies de tan-caments d'empreses, d'augment de l'a-tur, i de negociacions entre govern,patronal i sindicats per l'enèsima refor-ma del mercat de treball, no són poquesles iniciatives que, tímidament, es deba-ten en els sectors organitzats que llui-ten contra el capitalisme i les sevesconseqüències al nostre país. Tímida-ment, perquè després d'uns quantsmesos, i d'uns quants intents de sor-tir al carrer tot aplegant la majoriasocial que més està sent afectada perla crisi, s'ha pogut constatar fins a quinpunt el treball de reconstrucció delmoviment popular és un treball de llargabast que requerirà de picar pedradurant encara uns quants anys. La cre-ació de punts d'informació sobre dretslaborals, i similars és una excel·lentiniciativa que a llocs com a Sants ja hapermès entrar en contacte amb un delssectors més afectats per la crisi, comles treballadores immigrants (amb osense papers). El coneixement delsdrets propis és el primer pas per a poderdefensar-los.

Però no només es tracta de conèi-xer els drets propis. Es tracta d'enten-dre que aquests drets estan contrapo-sats als de la minoria dominant i explo-tadora. Es tracta de no creure el presi-dent del govern espanyol quan diu queells mai no signarien res en contra deles treballadores, un insult a laintel·ligència per qui, des de 1982, havist com, reforma rere reforma, el PSOEretallava els drets de les treballadores.Així ho van entendre les treballadoresd'autobusos, que van lluitar contraTMB i l'Ajuntament de Barcelona del"socialista" Hereu, i pels 2 dies de des-cans i que ara lluiten per un convenimillor que permeti ampliar aquestaplantilla en 500 treballadores més. Iaixí ho han entès també les treballa-dores d'algunes fàbriques de l'estatfrancès, que en defensa dels seus llocsde treball, o en defensa de coses tanelementals com rebre una indemnit-zació quan et quedes sense feina, hanassumit formes de lluita coercitivesque aquí serien intervingudes pel TOPde la democràcia restringida que patimcom a pròpies del moviment basc d'a-lliberament nacional.

Des d'aquestes pàgines m'agradariacelebrar que tornin aquestes formesde lluita, que siguin assumides per laclasse treballadora, i que a més a més,siguin enteses i ben vistes per bonapart de la societat de l'estat veí. Calcelebrar-ho, com la victòria de les tre-balladores d'ESSA de Palau que hanaconseguit evitar el tancament de laseva planta gràcies a 15 dies de vaguesi mobilitzacions, perquè si no aconse-guim generar una reacció popularàmplia que doni resposta a la crisi,aquesta continuarà despullant-nos delsdrets que els nostres avantpassats vanarrencar de les mans de la burgesia. Ino podem perdre'n més. Necessitemrecuperar els que hem perdut des l'i-nici de l'ofensiva neoliberal de finalsdels 70 i guanyar els més importants:la propietat col·lectiva dels mitjans deproducció, i el dret a decidir què pro-duïm i com ho distribuïm.

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ JOSEP A.VILALTA

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

“Començo a pensarque,tot i tractar-se

d'Història amb majús-cules,tanta reemissió

televisiva,en plenacanícula,potser no és

bona del tot...”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrrii-bbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellllddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: JoanBuades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, PepGiner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Fran-cesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgelli Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky.IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Alta-rriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa:: Joan Balles-ter, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, AuroraMora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler,Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa::Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.IIll··lluuss-ttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiissttrriibbuucciióó::Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueessttnnúúmmeerroo:: Xavi Gispert, Miquel Rodríguez, Josep A.Vilalta, Abel Caldera,Mercè Rubià, Aida Morales,QuimArrufat, Rafa Escobar, Xavi Sarrià.

Número 158. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

AAnnyy ddee vviiccttòòrriieess hhiissttòòrriiqquueess

II Aplec del Camp, espai de trobada i participació contra l’especulació!

L’ACCENT 158 DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009 OPINIÓ 03

Des de les pàgines d'aquest periòdic hem denunciat reiterada-

ment la doble vara de mesurar amb què es tracten diferents esde-

veniments en funció dels interessos dels grans imperis de comuni-

cació, dels estats i de les respectives classes dominants. El cop d'Es-

tat d'Hondures del passat 28 de juny és un més en aquesta llarga

llista d'hipocresies i, per tant, no cal tornar a fer l'exercici mental

d'imaginar-nos què haguera passat si els protagonistes del colp d'Es-

tat hagueren estat uns altres, d'una ideologia diferent i qui saps si

en un altre indret del món. Ho hem fet tantes vegades que, pel cos-

tum, correm el perill de no indignar-nos-hi més.

El cas és que la indulgència internacional envers els colpistes

està consolidant a poc a poc el govern, que a l'interior ha decretat

el toc de queda i ha llençat els militars i la policia contra els parti-

daris de Manuel Zelaya. És clar que quan parlem d'indulgència, tam-

bé volem dir connivència o, fins i tot, complicitat en la mateixa pre-

paració del colp. Però, a diferència del que succeí a Veneçuela, ara

fa set anys, la diplomàcia internacional i l'espectre conservador

occidental s'ha cobert les espatlles per no exposar-s'hi massa. I, men-

trestant, ja hi ha notícia de les primeres morts com a conseqüència

de la brutalitat dels cossos repressius.

Des del 2002, quan Hugo Chávez recuperà el poder gràcies a la

pressió popular i a la fidelitat de gran part de l'Exèrcit veneçolà,

els EUA havien limitat la intervenció més contundent a reforçar els

suports que conservava al sud de la Sierra Madre (especialment a

Colòmbia, estratègicament clau per als interessos ianquis), mentre

semblaven acceptar amb resignació l'aparició i consolidació d'un

bloc bolivarià liderat pel mateix Hugo Chávez. En aquest cas, quan

diem resignació volem dir, per descomptat, que es van limitar a des-

estabilitzar els governs contraris dins d'uns paràmetres democrà-

tics, això és, que no arribaren a forçar un colp d'Estat.

Així, mentre l'esforç bèl·lic nord-americà es destinava a l'orient

mitjà, més i més pobles decidien unir-se al projecte bolivarià o bé

s'adherien a iniciatives polítiques i econòmiques que, amb major o

menor contingut social, tendien a trencar la dependència envers

occident. Així, després de molts anys de dictadures, de governs reac-

cionaris i corruptes, la forquilla ideològica de l'antic corral dels

EUA havia oscil·lat cap a l'esquerra. I fins ara, res indicava que

aquesta tendència es poguera truncar, si més no a curt i mitjà ter-

mini.

És per això que el que està succeint a Hondures aquests dies és cab-

dal, perquè sembla marcar un canvi de tendència en la intervenció

nord-americana a la zona. Ni Manuel Zelaya és cap polític exemplar,

ni la democràcia vulnerada era cap ideal de llibertats i drets popu-

lars, però aquesta constatació no ens ha d'impedir ser clars en la seua

defensa perquè tota Sud Amèrica s'hi juga molt. De fet, el cop d'Estat

coincideix amb altres iniciatives dels EUA que semblen apuntar en

una mateixa direcció, com la instal·lació de set bases militars nord-

americanes a Colòmbia. L'Assemblea Bolivariana de Catalunya no ha

dubtat en relacionar els dos fets, que qualifica d'amenaça a la sobira-

nia de tots els països de Sud Amèrica. I per bé que també hi ha mos-

tres del "nou tarannà" d'Obama, com la promesa de suavitzar l'embar-

cament sobre a Cuba, sembla clar que el bastó cada cop és més gran, i

la safanòria cada cop menys atractiva.

Els EUA semblen estar decidits a endreçar de nou el seu corral.

Però Sud Amèrica ja no és el ruc d'aquesta paròdia i ja no vol seguir

el camí marcat per l'amo. Tanmateix, mai podem menystenir la

capacitat dels EUA per tornar a imposar el seu ordre a la zona. La

indulgència, la connivència i la complicitat hi poden ser armes efec-

tives si no les desemmascarem entre tots i totes. Aquesta és la nos-

tra responsabilitat. Una de tantes.

E D I T O R I A L

De rucs i de corralsAquests dies es debat en nombrosos

col·lectius i candidatures del voltantde Barcelona el Pla Territorial Metro-polità de Barcelona (PTMB). Per bé oper mal, l'esmentat Pla obliga a fer refle-xions globals sobre el territori, la sevaordenació i el seu ús. El Pla, criaturagenuïnament socialista, és inequívocen aquest sentit: el territori -com lapoblació- està al servei de l'expansiód'un model de creixement econòmicbasat en el Principat com a base logís-tica i corredor de mercaderies entreEspanya i França (o entre Àfrica/Sudd'Europa i Europa Central, com prefe-riu); i Barcelona com a marca comer-cial, operador de mercaderies i centrede negocis.

Amb l'epicentre del creixement basaten l'aeroport del Prat i el Port de Bar-celona, el Pla està basat, en definitiva,en la conversió de les comarques queengloba (Vallesos, l'Alt Penedès, el Garraf,el Baix Llobregat, el Maresme i el Bar-celonès) en l'extensió natural del pro-jecte empresarial de Barcelona SA. Unacapital, aquesta darrera, en esquizofrè-nica competició internacional per a lacaptació d'inversions i negocis, patolo-gia aguda d'aquests temps de globalit-zació capitalista. Competició que obli-ga a tensionar el territori del seu vol-tant -essent "el seu voltant" cada vega-da més ampli- per redibuixar-lo a favord'unes infraestructures i d'un modeleconòmic subsidiari de la capital.

Aquest procés d'expansió concèntri-ca de Barcelona no és nou, però amb elPla s'estableix per primera vegada undocument que el planifica a llarg ter-

mini (fins el 2026). És un Pla que noparla d'equipaments (hospitals, esco-les, etc) ni parla de com es finançaranles nombroses infraestructures previs-tes (carreteres, trens d'alta velocitat).Tampoc entra a valorar la generació deresidus i el seu tractament, ni tampocparla de com s'abastirà energèticamenttal concentració humana de població iactivitat econòmica. No preveu tampocl'aigua que serà necessària. I basant-seen estimacions fetes en els anys abansde la crisi, planifica urbanitzar de mane-ra continuada per encabir quasi unmilió més de persones en aquestes setcomarques.

El Pla, en definitiva, ens tradueixal paper els actuals i els futurs conflic-tes territorials que haurem d'afrontaraquestes comarques. Noves incinera-dores (com la proposada a Vallcarca, al

Garraf), noves infraestructures viaries(quart cinturó, desdoblaments), líniesd'alta tensió com la MAT, noves viesferroviàries (Tren Orbital, TAV per pas-satgers i TAV per mercaderies Barcelo-na - Estat francès), nous centres logís-tics (CIM a Banyeres del Penedès, CIMMartorell) o ampliació dels existents(Zona Franca), "mini" transvasaments,creixement urbanístic accelerat (lesàrees residencials estratègiques i més),etc.

A Vilanova i la Geltrú, en concret,el Pla supera la idea de la Vilanova dels100.000 habitants del Pla General localper començar a dibuixar la Vilanovadels 200.000 (Vilanova en té 65.000!) Iprevisions similars s'adjudiquen alsdiferents centres urbans d'interès con-vertits ara en nodes d'una xarxa metro-politana multinodal: Mataró, Marto-rell, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vila-franca, Vilanova i la Geltrú... L'anome-nada "segona corona metropolitana"-que també inclouria Igualada i Man-resa, tot i que la seva planificació terri-torial pertoca al Pla Director de lescomarques centrals- entra de ple en unprocés de profunda reconfiguració.

La segona corona metropolitana haestat des de fa anys i continuarà sentels propers quinze o vint anys escena-ri d'un dels principals conflictes quegenera el model de desenvolupamenteconòmic actual: el territori. És un con-flicte que fa anys que va començar ambforça en aquestes àrees i que s'ha fetsentir en les nombroses campanyes iprotestes de la població d'aquesta sego-na corona metropolitana contra lesagressions al territori, l'especulació i elcreixement urbanístic. Segurament, amés, no és del tot aliè el conflicte pelterritori al creixement de les Candida-tures d'Unitat Popular de les darrereseleccions municipals en alguns delspunts més calents d'aquest model dedesenvolupament: Mataró, Vilafrancadel Penedès, Molins de Rei, Vilanova ila Geltrú, Manresa. Com tampoc deuser del tot casual el creixement de lescandidatures de la corona que ve imme-diatament després de la segona coro-na: Valls, Berga, Vic.

És important tenir present el con-flicte que hi ha i el que vindrà, tant perles CUP que ja tenen representació, comper les que s'estan preparant per tenir-ne. Sabadell, Sitges, el Vendrell, Mar-torell, etc. Com també és important undels principis rectors del Pla Territo-rial, que és el de concentració urbanai xarxa multinodal, que a la pràcticasignifica que es delimita força estricta-ment el creixement dels assentamentsurbans petits (pobles i viles), en bene-

fici d'un creixement exponencial (i, pertant, d'una major tensió territorial) alsfuturs nodes d'aquesta xarxa metropo-litana que són, grosso modo, les capi-tals de comarca d'aquesta regió.

La crisi econòmica sobrevinguda elsdarrers dos anys és també un elementque intervindrà amb força en aquestconflicte. D'una banda desmunta bonapart de les previsions de creixementprevistes al Pla Territorial Metropoli-tà de Barcelona. Però de l'altra, situala reconversió del territori en econo-mia subsidiària (serveis de baixa qua-litat) de la capital en una posició avan-tatjosa. El desmantellament de bonapart dels sectors econòmics secundarisd'aquestes capitals de comarca (desman-tellament de la indústria tèxtil -Igua-lada-, de la indústria automobolística-Vilanova i la Geltrú-, etc.) minen lescapacitats de resistència de la poblacióal territori enfront un model de crei-xement que depreda el territori i dina-mita les societats afectades (en tant quedeixen de ser viles, per ser part inte-grant i desnaturalitzada de la metrò-poli).

Cal, doncs, ser conscients de l'esce-nari de conflicte que ens ve al damunt.I cal, en conseqüència, treballar el dis-curs i la capacitat de generar resistèn-cies i alternatives des d'aquests terri-toris al model de desenvolupament eco-nòmic previst al Pla Territorial Metro-polità de Barcelona. Cal apostar per unalectura aplicada de les propostes deldecreixement, de la territorialitzacióde l'economia (de la producció i de ladistribució de béns de consum), de la

generació i tractament de residus i delconsum i producció energètiques. Entred'altres.

Penso que, en bona part, l'èxit de lesCandidatures d'Unitat Popular enaquests nuclis dependrà de la nostracapacitat de ser útils a les necessitatsde bona part de la població pel que faa la defensa del territori i de modelseconòmics sostenibles. A la base, és uncombat que hem de lliurar a la globa-lització capitalista, a la deslocalització,a la submissió del territori i la seva genta models econòmics depredadors deterra i de treball. I el repte és que, aracom ara, si les correlacions de força nocanvien i s'alternen els partits del govern,aquest és un combat la responsabilitatdel qual recau, en bona part -no exclu-siva-, en nosaltres.

*Regidor de la CUP de Vilanova

“El territori està alservei d'un model de

creixement econòmic basat enel Principat com a

base logística i Barcelona com a

centre de negocis”

“Cal treballar el dis-curs i la capacitat degenerar resistències i

alternatives des d'aquests territoris almodel de desenvolu-

pament econòmicprevist al Pla”

En defensa de la terra, és hora de combat

QUIM ARRUFAT COL·LABORACIÓ

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELON A

La dimissió de Carod-Rovira el febrerde 2004 com a conseller en cap de laGeneralitat de Catalunya dos mesos des-prés d'haver-se constituït el primergovern tripartit va ser la primera pro-va de la docilitat amb què el nou exe-cutiu principatí respondria a cada exi-gència del govern espanyol. L'excusa vaser la reunió que havia mantingut ambrepresentants d'ETA a Perpinyà feiapoques setmanes. El PSOE va pressio-nar el PSC, i Paqual Maragall va desti-tuir Carod del càrrec acabat d'estrenar.ERC va saber sortir-se'n presentantCarod a les eleccions estatals, i l'electo-rat va donar-li suport com mai abanshavia fet (més de 600.000 vots). Peròla gestió del conflicte va permetre alPSOE posicionar-se des del principi comun actor amb capacitat de marcar elslímits al tripartit.

El Pacte del Tinell que PSC, ICV-EUiAi ERC firmaven el 14 de desembre de2003 i que havia de ser el full de rutadel tripartit era ambiciós, i a Madridels havia inquietat. Entre d'altres coses,les tres forces polítiques es comprome-tien a treballar per "ampliar l'abast del'autogovern, elaborar un nou Estatuti adoptar un nou sistema de finança-ment". La intenció, deien, era trencaramb la dinàmica dels governs de CiUdels darrers 23 anys de la política delpeix al cove i fer un salt més enllà dela cotilla del sistema autonòmic perdotar el govern principatí de majorscompetències. L'objectiu d'un dels socis,ERC, era avançar cap a la construcciód'un Estat propi per al Principat de Cata-lunya. Totes aquelles declaracions d'in-tencions, però, no s'entendrien sensel'etapa anterior a les eleccions de l'1 denovembre, marcada per l'ofensiva espan-yolista del Govern d'Aznar i de les mobi-

litzacions al carrer. Així doncs, bonapart de la població reivindicava un can-vi real en clau nacional i social, i lestres formacions van escenificar quedonarien resposta a les demandes ciu-tadanes. Des d'aquella declaració devoluntats fins a l'actualitat, les estiresi arronses entre la Generalitat i el governde Zapatero (que assumia la presidèn-cia espanyola el març del 2004) hanestat constants, i el govern principatíha acceptat reiteradament el que liimposaven des de Madrid, que de nous'ha sortit amb la seva.

I per què diem que Madrid s'ha sor-

tit amb la seva? D'una banda, perquèl'Estatut resultant d'un procés de refor-ma que va arrencar amb el Tinell i quesembla que culminarà d'aquí a poquessetmanes tindrà ben poc a veure ambel text que va aprovar el Parlament deCatalunya el setembre de 2005 amb elsuport tant del tripartit com de CiU.Això significa que el Govern i els tribu-nals espanyols hauran aconseguit bui-dar l'Estatut dels articles més avançatsnacionalment i, a més, han sabut impe-dir que els partits catalans (o amb sucur-sal principatina, en el cas del PSC) man-tinguessin la unitat davant de les enves-tides de Madrid.

Aquell Pacte del Tinell ja preveia que

Madrid podia intentar obstaculitzar lesaspiracions catalanes de majors quotesd'autogovern plasmades en la reformaestatutària que es volia fer. És per aixòque l'acord que va donar pas al primertripartit contemplava les actuacions afer en cas d'obstaculització o bloqueigdel procés de reforma: "En cas de dila-ció indeguda en la tramitació, no pre-sa en consideració, impugnació o inade-quació substantiva del resultat finalrespecte a la proposta aprovada al Par-lament de Catalunya que representinuna obstaculització o bloqueig del pro-cés, la ciutadania catalana serà crida-da a pronunciar-se, mitjançant el pro-cediment de consulta general que s'es-timi més adient en aquella circumstàn-cia, sobre la seva adhesió al text estatutariaprovat pel Parlament". I afegia: "Entot cas, el Govern i les forces polítiquesincorporades a l'Acord Nacional, empren-dran totes les iniciatives jurisdiccio-nals, legislatives i polítiques que con-dueixin a fer respectar la voluntat expres-sada pel Parlament de Catalunya". Efec-tivament, hi va haver consulta a lesurnes, però no pas sobre el nou textestatutari aprovat pel Parlament elsetembre de 2005, sinó pel que van reta-llar a Madrid el llarg del curs 2005-2006després d'una dura campanya de la dre-ta espanyolista (que va tenir el suportde part del PSOE)contra els drets nacio-nals catalans (amb apel·lacions a l'ar-ticle 8 de la Constitució espanyola, enreferència al paper de l'exèrcit espan-yol com a garant de la unitat de l'Estatespanyol). Madrid, doncs, aconseguiano només retallar les aspiracions de lacambra catalana de diputats, sinó tam-bé l'incompliment d'un dels punts cen-trals del Pacte del Tinell. El que no s'had'oblidar, però, és que el tripartit vaacceptar aquella retallada. I que mal-grat que ERC decidís votar "no" al refe-rèndum estatutari, allò no li va impe-

dir continuar compartint govern ambels que havien votat al contrari.

D'una altra banda, Madrid tambés'ha sortit amb la seva en la reformadel finançament que volia aconseguirel tripartit. I és que, malgrat les decla-racions triomfalistes del PSC assegu-rant que el nou sistema de finançamentque s'ha aprovat aquest mes de juliol és"el millor de la història", el model resul-tant manté el mateix patró que finsara. És a dir, que és el Govern espanyolqui decideix (al Consell de Política Fis-cal i Financera, on l'Estat té la meitatdel vots), i els governs autonòmics dels

Països Catalans tenen el mateix pes perdecidir el model que els d'Extremadu-ra, Múrcia o Ceuta. Per tant, de bilate-ralitat no se'n pot parlar i el concerteconòmic que ERC propugna queda moltlluny.

Així doncs, aquella declaració polí-tica del Tinell, que volia conquerir majorsquotes de sobirania per al Principat apartir de plantejaments progressistesi socialment més avançats que els deCiU, va saber il·lusionar bona part dela població. Però prop de sis anys des-

prés aquell pacte ha quedat en papermullat. Pel camí de la reforma estatu-tària i del sistema de finançament, lail·lusió per un canvi rellevant s'ha esfu-mat, els republicans han perdut capa-citat de decisió dins del tripartit i hacaigut la seva credibilitat com a partitindependentista, ICV s'ha mostrat coma formació gestora del que calgui (espe-cialment significativa ha estat l'assump-ció de la Conselleria d'Interior) i el PSCha refermat la seva condició de sucur-sal de Madrid.

Molt soroll, doncs, per no res. O mésben dit: per trobar-nos amb un nou textestatutari i un nou sistema de finan-çament que enlloc de ser portes peravançar cap a l'exercici de l'autodeter-minació i per estrènyer llaços entre elsdiversos territoris dels Països Catalans,no fan més que reforçar el sistema auto-nòmic espanyol. De fet, tot plegat haestat, sobretot, un intent de canalitzarles creixents aspiracions independen-tistes de la població per diluir-les, des-prés, en una nova fórmula que inten-ti trobar el famós encaix amb Espanya.Queda ben poc de la voluntat expressa-da en el Pacte del Tinell "d'obrir unanova etapa que ens ha de permetre avan-çar en la construcció d'un país de ciu-tadans i ciutadanes lliures, que gaudei-xin del benestar social, les oportuni-tats i les llibertats democràtiques i nacio-nals més plenes". Un cop tant ERC comICV han demostrat que no són einesadequades per trencar amb el marcautonòmic vigent o per impedir queMadrid retalli i imposi al seu gust, i nitan sols són adequades per fer complirels compromisos del Tinell, l'esquerraindependentista té davant seu el rep-te d'enfortir-se per esdevenir l'alterna-tiva que permeti posar fi al peix al covehereu de la transició i obrir, de debò,una nova etapa històrica per als PaïsosCatalans.

L’ACCENT 158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 200904 PAÏSOS CATALANS

Reunió del 14 de juliol en què el Govern principatí dóna el vist-i-plau al nou acord de finançament

Molt soroll per no resDels compromisos del Pacte del Tinell a l'acceptació dels límits que imposa Madrid

“El govern principatíha acceptat reiterada-ment el que li impo-saven des de Madrid,que de nou s'ha sortit

amb la seva”

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

ANÀLISI

“Molt soroll per tro-bar-nos amb un nou

text estatutari i unnou sistema de finan-

çament que no fanmés que reforçar elsistema autonòmic

espanyol”

L’ACCENT 158 DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

AIDA MORALES LA POBLA DE LILLET

Tot just ara s'ha inaugurat el pri-mer tram del Segarra-Garrigues,però el debat sobre la políticahidràulica de la Generalitat i del'Estat porta cua. Un dels punts can-dents continua sent el canal Xer-ta-Sènia, el canal d'aigua que s'es-tà construint a les comarques delsud del Camp de Tarragona pertransportar una part de l'aigua del'Ebre als cultius i regadius de lescomarques del Baix Ebre i Montsiàque s'estiguin abastant per mitjàde pous d'aigua.

Va començar a construir-se per ini-ciativa del Departament d'Agricultu-ra de la Generalitat, i ha generat for-tes crítiques, tant a nivell ambientalcom polític, ja que, entre d'altres coses,no es té en compte el cabal ambientaldel riu i es considera un possible trans-vasament encobert.

El projecte hidrològic de Xerta-Sènia es contempla dins el II PlaHidrològic Nacional aprovat pel PPel 2001 i denegat pel PSOE el 2004.Compta amb un pressupost de 300milions d'euros i té una longitudde 33,8 quilòmetres, així com unacapacitat màxima de 19 m3/s.

Segons la Plataforma de Defen-

sa de l'Ebre (PDE), aquestes dimen-sions de l'estructura no responena un canal, sinó a una obra d'unaenvergadura molt superior, i s'a-lerta que "això pot representar untransvasament encobert cap a Cas-telló, degut a la proximitat de menysde 200 metres dels tubs".

Aquesta opinió també és com-partida per Unió de Pagesos, quehan participat en diverses mobilit-zacions i activitats en contra delcanal Xerta-Sènia, ja que ho consi-deren "sobredimensionat" i pocbeneficiós pel seu ram i la zona.

En els darrers dies, la Plataforma

de Defensa de l'Ebre ha declarat quesi es segueix per aquest camí i el governespanyol no té interès en aplicar ladirectiva del marc de l'aigua que reque-reix respectar el cabal mediambien-tal que el Delta de l'Ebre i la desem-bocadura del riu, el denunciaran. Amés a més, declara que aquest canal,així com el de Segarra-Garrigues, noserà utilitzat amb la finalitat amb laqual va ser construït, ja que el veri-table motiu és promoure un transva-sament del riu cap al País Valencià ique, per tant, sigui un "canal políticque no doni respostes a les necessi-tats reals del territori".

van haver d'emigrar. Així, ara enca-ra Unió de Pagesos considera queaquest canal és necessari. Doncs -entre altres motius- el reg permetreduir el context d'incertesa inhe-rent a la climatologia mediterràniaper a les explotacions de secà; per-met consolidar i augmentar produc-cions, atès que una hectàrea de regprodueix 4,8 vegades més que en elsecà; i que permet també canviar l'o-rientació productiva i fer conreus demés valor afegit.

Però els signantsdel Manifest de Vall-bona per un canalSegarra-Garriguesdel segle XXI (page-ses, professores uni-versitàries i altrespersonalitats lleida-tanes), ja el 1994argumentaven que"avui dia l'economiai la societat no sónel que eren en el pas-sat; els regadiusurgellencs ja no sónterra de promissió iels secans s'han adaptat a les pròpiescapacitats". Així pensen que la trans-formació en regadiu de les noves terrescal que sigui contemplada en el marcdel desenvolupament general delspobles de secà i orientada a la pobla-ció que hi resideix i, en cap cas, comun canvi unidireccional cap a un terri-tori pla, únic i de cultius intensius. Nitampoc ser "el cavall de Troia de gransexplotacions industrials".

En la mateixa direcció s'expressa,Pedro Arrojo, membre de la FundacióNova Cultura de l'Aigua, que exposaque aquest tipus d'obres representenun creixement insostenible de les malanomenades demandes, ja que se sobre-estimen les necessitats futures. I, amés, porten implícit un nivell de inefi-ciència tècnica i econòmica elevada,tan en usos urbans, industrials, comespecialment els agraris. Al mateixtemps que es fa una escassa i obsoletavaloració dels factors i impactes socials,ja que s'ha mitificat el paper socio-eco-

tativa d'una demanda per part de lapagesia que no existeix.

Un debat que ve de lluny El debat sobre la necessitat d'amplia-ció de la zona de regadiu a la planade Lleida ve de lluny, ja que, quan el1865 va entrar en funcionament elcanal d'Urgell, que va ajudar a pros-perar a molts pagesos de la zona, moltsd'altres que en van quedar al marge

la Unió Europea i la Generalitat haposat de manifest la "xapussa" quesuposa aquest canal, en què no s'haplanificat gens ni mica. I és que con-sidera que està plantejat en funcióde les necessitats del segle XIX, doncsel debat al respecte fa molts anys quedura, i que des de llavors s'ha con-vertit en "una promesa electoral,govern rere govern". Una promesaperò, que es basa en una falsa expec-

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Tan sols s'han inaugurat 6 dels 84 qui-lòmetres totals del Canal Segarra-Garrigues, però l'escenificació fetaper part del govern tripartit ha estatla de la realització d'un triomf moltesperat. I és que el canal Segarra-Garrigues representa la inversió públi-ca més important del Principat des-prés del Tren d'Alta Velocitat i lainversió més important de la Gene-ralitat, amb un pressupost de 1.500milions d'euros.

Aquest "triomf", però, ràpid s'havist qüestionat. La Unió Europea haamenaçat l'Estat espanyol d'imposar-li una multa elevada si no corregeixen dos mesos les il·legalitats del canal.Il·legalitats que responen a l'incom-pliment d'una sentència imposadaper Brussel·les el desembre de 2007en la què quedava provat que la Gene-ralitat no compleix la seva obligacióde protegir les aus estepàries en leszones afectades per les obres del canal,que han de ser incloses en les zonesespecials de protecció d'aus (ZEPA).La Generalitat assegura complir lanormativa, però no aclareix quin seràel pla d'usos que es donarà a les 40mil hectàrees de ZEPA, en les qualsno s'hi podrà regar.

Gerard Batalla, membre de l'As-semblea Pagesa de Catalunya, ha expli-cat a L'ACCENT que el conflicte entre

LLaa iinnaauugguurraacciióó ddeell SSeeggaarrrraa-GGaarrrriigguueesseevviiddeenncciiaa llaa nneecceessssiittaatt dd’’uunnaa vveerrttaaddeerraa oorrddeennaacciióó tteerrrriittoorriiaall

nòmic actual del regadiu, mentre s'haeludit valorar amb rigor, el valor socialque suposa conservar rius i paratgesnaturals de muntanya. De forma quees trenquen els ecosistemes fluvials ies provoca una pèrdua irreversible d'unvaluós patrimoni natural, al temps quees deterioren seriosament les funcionsambientals que aquests ofereixen(auto-depuració natural, sostenibili-tat dels deltes, etc.)

Equilibri entre la conservaciódels cultius tradicionals i la conservació de les ausEn aquest sentit, molts pagesos con-sideren que s'ha d'incorporar l'acti-vitat agrària com una eina de gestiói conservació del territori i que pertant, cal una vertadera ordenacióterritorial per afrontar el nou plane-jament de la zona. De la mateixamanera que el plantejament generaldel regadiu del Segarra-Garrigues s'had'incloure dins d'una nova estratè-gia global en els regadius de les pla-nes de Lleida, afavorint l'estalvi del'aigua i la modernització dels rega-dius històrics.

Així, l'Assemblea Pagesa s'oposaal model que representa el Segarra-Garrigues, un canal que comportaràuna "substitució molt bèstia del con-reu tradicional" i que, en canvi, dei-xarà moltes altres zones excloses d'ai-gua. El que en paraules de GerardBatalla servirà "per inundar, igualque als Monegros" i implantar-hi un

sistema monocultiude panís transgènicconcentrat enpoques mans. I ésque els costos milio-naris per hectàreaque suposa -amb lescondicions de laGeneralitat- l'adap-tació al nou sistemade cultiu noméspodran ser assumits,diuen, per unesgrans empreses queja ara estan inver-tint en la compra d'a-

quests terrenys. És per això que aposten per un

canal que permeti regar a tots elsmunicipis, però amb menys quantiatd'aigua, i que serveixi de suport alsregadius tradicionals (oliva, vinya,cereals...). I, en tot cas, amb alguneszones més petites d'horta amb mésquantiat de regadiu. Però que perme-ti, al mateix temps, la protecció d'ausa tota la zona.

Les expropiacions Els conflictes, però, no s'acaben aquí.Els i les pageses consideren que nose'ls estan pagant unes indemnitza-cions justes per les explotacions deri-vades de la construcció del canal.Segons Unió de Pagesos aquestes hau-rien de situar-se per sobre dels 2 eurosel metre quadrat, mentre que les qua-nitats que està pagant la Confedera-ció Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) perl'expropiació de finques estan entreels 0,6 i 0,9 euros.

El president Montilla inaugurant el primer tram del Segarra-Garrigues // FOTO:www.canalsegarra-garrigues.cat

Xerta-SSènia, un canalpolític o de necessitat?

“La Generalitat nocompleix la seva

obligació de protegirles aus estepàries enles zones afectades

per les obres delcanal”

Acció dels Jóvens en Defensa de l’Ebre contra el transvasament

ABEL CALDERA BERGA

Després d'un parèntesi de tres anys,el Rebrot va tornar a Berga el passattercer cap de setmana de juliol. Enre-re han quedat els grans concerts alcamp de futbol -ara recobert d'unagespa inaugurada a un mes vista deles municipals i que encara està perpagar a causa de la pèrdua de la sub-venció-, i les grans acampades a lazona sud de Berga -a mig construir iparalitzada a causa de la fi de la bom-bolla immobiliària. Des de l'organit-zació s'havia remarcat la voluntatd'iniciar un nou concepte d'aplec,allunyat dels grans cartells musicals,i la proposta fou un cap de setmanaamb matins i tardes farcides d'acti-vitats formatives i de debat, i nits deconcerts de plaça.

La participació global de prop d'unmiler de persones a les activitats delRebrot és, comparativament ambaltres anys, una participació baixa.Els concerts nocturns no eren el

reclam per fer quilòmetres i assistira l'aplec, això era més que evident iera la por que molta gent de l'entornde l'organització havia expressat lessetmanes precedents. Tot i així, ana-litzat des de l'òptica festiva, l'afluèn-cia de públic fou la suficient com pergenerar diversió i bons records alsassistents a l'aplec.

Si tenim en compte, però, que elprincipal reclam i activitats de la tro-bada han estat de formació i inter-canvi polític, aquests centenars depersones es converteixen en una xifraque cap organització juvenil de lesformacions parlamentàries és capaçde congregar en les seves escoles d'es-tiu. Sovint s'han escoltat crítiquesen la línia que en els aplecs tradicio-nals les activitats més polítiques estandesertes mentre les activitats noc-turnes s'omplen fins dalt; doncs bé,aquest Rebrot ha sabut mantenir unequilibri més que raonable en aquestaspecte. I és que gran part d'aquestmiler de persones eren militància de

diverses organitzacions o casals inde-pendentistes.

Una aposta com aquesta només éspossible consolidar-la amb els anys,a partir de generar un segell propide qualitat que vagi molt més enllà

de si el grup que toca és famós o no,i que fidelitzi com a public part dela cada cop més nombrosa base socialde l'esquerra independentista.

A nivell polític, el Rebrot 2009també ha constatat les dinàmiques

de confluència en l'espai juvenil del'esquerra independentista. No nomésl'assistència de moltíssima militàn-cia d'altres organitzacions diferentsde Maulets, sinó el fet que aquellmateix dissabte, Berga fos escenaride les reunions tant de la coordina-dora general de la CAJEI com de lamesa nacional del SEPC.

Pel que fa a la revitalització de laDiada del Pi de les Tres Branques, lavaloració ja no pot ser tant positiva.Més del mateix i poques possibilitats,almenys a curt termini, de fer un saltqualitatiu pel que fa a l'assistència.Com va dir en Titot al seu parlament,"si haguéssim de prendre el pols al'independentisme en funció de l'as-sistència a una trobada anual com laDiada del Pi de les Tres Branques, elsresultats foren certament desoladors".

L'ACCENT, present a l'aplec Com ja és tradició en les grans citesde l'independentisme, L'ACCENTtambé ha estat present aquests tresdies a Berga amb l'edició d'un núme-ro especial dedicat a l'aplec, ambinformació pràctica i articles d'opi-nió. Veure gent llegint el periòdicde portada blava es va convertir enuna de les estampes més habitualsdel cap de setmana a la capital delBerguedà.

L’ACCENT 158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

La comarca dels Ports és una de les més des-poblades dels Països Catalans;sense cap grannucli urbà,sense infraestructures ni serveis,els habitants d'aquesta comarca porten mésde trenta anys reclamant una major atencióper part de les autoritats; i ho fan reivindi-cant alhora la seua identitat cultural,la seuallengua i les seues tradicions.Açò,en defini-tiva, és l'Aplec dels Ports, que enguany haarribat a la XXXI edició.

El xicotet poble de la Mata, de pocmenys de 200 habitants, ha sigut l'es-cenari d'aquestes jornades reivindi-catives que, com cada any, han aple-gat milers de joves. És la quarta vega-da que s'hi celebra l'aplec: en oca-sions anteriors, es va denunciar lacontaminació tèrmica de la comarca(1990) o senzillament la dificultat deviure amb normalitat a la comarca.Enguany, l'Aplec s'ha centrat en recla-mar majors serveis sanitaris per aten-dre les necessitat de la població i peraquest motiu, el poble estava ple derètols i pancartes exposant les defi-ciències de la comarca i la despesaque suposaria resoldre-les, per demos-trar que gran part de les reclama-

cions no suposarien un gran esforçper a les administracions.

A diferència d'altres grans festi-vals, a l'Aplec no hi ha cap gran empre-sa ni institució al darrere; no hi hasubvencions ni campanyes mediàti-ques; i la gent que hi treballa, ambmolt poques excepcions, és la matei-xa gent del poble. Això, entre tantes

altres coses, fa de l'Aplec una festaexcepcional.

Reivindicació i cultura Durant els tres dies que va durar l'a-plec, els concerts i la festa s'han barre-jat amb altres mostres de cultura, comara teatre, tallers o, fins i tot, una actua-ció castellera. Hi hagué també dues tau-

les rodones sobre la llengua i sobre lamemòria històrica i la història oral. Enaquesta darrera, amb un auditori ple,Kassim Carceller, un dels organitzadorsde l'Aplec, explicà el projecte de reco-pilació de la història oral de la Mata apartir d'entrevistes als seus habitants.S'hi exposaren altres experiències, comla de Benassal (l'Alt Maestrat), que ha

comptat amb la participació de l'histo-riador Emili Ferrando. La taula rodo-na fou una bona ocasió per comprovarla vitalitat de la recuperació de la memò-ria a les comarques de Castelló.

Amb un caire més festiu, el dissab-te per la vesprada, els assistents a l'a-plec pogueren observar el vol ras d'u-na avioneta, que sobrevolava el pobleamb l'objectiu de fotografiar una gransenyera que recorria el trajecte del pobleal recinte dels concerts.

La música i la festaUn dels grans interessos de l'Aplec eral'actuació del grup Tom Bombadil; des-prés del retorn a l'escenari durant lesfestes de la Magdalena, aquest míticgrup de Castelló tornava a lliurar-se alpúblic fidel malgrat els problemes tèc-nics que hi hagué durant tota la nit.Tom Bombadil, a diferència d'altresgrups, no renuncià a fer ballar els seusseguidors, que com ells, aguantaren lesapagades de llum i les deficiències del'equip de so, que, d'altra banda, no espoden atribuir a l'organització.

L'endemà, els grups Atzukak i Sva-ters oferiren unes quantes hores dediversió que ompliren la zona de con-certs de gom a gom.

06 PAÏSOS CATALANS

LLaa MMaattaa cceeddeeiixx aammbb èèxxiitt eell tteessttiimmoonniiddee llaa vviittaalliittaatt ddee llaa ccoommaarrccaa ddeellss PPoorrttss

Durant l’Aplec es va desplegar una gran senyera per poder fotografiar-la des de l’aire // FOTO:L’ACCENT

El xicotet poble de la comarca ha viscut tres dies de festa i de reivindicació

Pancarta reivindicativa durant un dels concerts del Rebrot // FOTO: Maulets

El públic dóna un aprovat alt al nou plantejament del Rebrot

DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009 07PAÏSOS CATALANS

BORJA CATALÀ PALMA

El municipi mallorquí de Costitx haesdevingut el número 64 dels PaïsosCatalans a declarar-se antitaurí. Eldilluns 24 de juliol, el ple de l'Ajunta-ment d'aquest poble del Pla aprovà unamoció elaborada pel col·lectiu de l'es-querra independentista Gent Activa ique fou presentada per la regidora Car-me Ferragut, de Costitx pel Canvi (CpC),una candidatura progressista i nacio-nalista d'àmbit local.

La importància de la declaració deCostitx com a antitaurí rau sobretot enquè, per primer pic, s'aprova una mociód'aquest tipus a un ajuntament de lesIlles. Després d'aconseguir que 63 con-sistoris del Principat s'hagin declaratantitaurins -entre ells Barcelona, si béamb una eficàcia més que dubtosa, jaque es continuen organitzant curses-Mallorca ha aconseguit sumar una deles seves localitats a la llista que ence-tà Tossa de Mar en 1989, ara fa 20 anys.

En aquest sentit cal destacar queels Països Catalans són el motor dela lluita mundial contra les cursesde bous, ja que és amb diferència elpaís on més municipis s'han decla-rat antitaurins. De fet, només 13 loca-litats fora dels Països Catalans ho són.El darrer municipi a declarar-se anti-

taurí fou Caracas: la capital de laVeneçuela bolivariana ho féu el pas-sat abril.

L'oposició a aquesta pràctica ha cres-cut molt els darrers anys, ja que la majorpart de les declaracions de viles anti-taurines s'ha produït des de 2004. Elcanvi de mentalitat s'estén i al rebuig

a les curses s'hi suma la reducció d'a-feccionats.

Com a aspecte negatiu, al País Valen-cià, tot i l'oposició manifesta de diver-sos col·lectius i entitats, no només nos'ha arribat a cap declaració d'aquesttipus, sinó que la televisió públicaretransmet importants fires taurines.

Costitx,sí; Palma,noSegons explicà Ferragut, regidora i mem-bre de Gent Activa, amb la declaracióes fa palès que Costitx no se sent iden-tificat amb una pràctica "bàrbara i des-fasada" que és "símbol de la identitatespanyolista". En aquest municipi nohi ha plaça de bous ni s'hi organitzacap espectacle d'aquesta mena.

L'aprovació de la moció en aquestpoble de l'interior de l'illa de devers1.000 habitants és un primer pas, ja queGent Activa vol traslladar la iniciativaa més pobles, i la farà arribar a les can-didatures independents d'altres locali-tats.

A Palma, durant la celebració deldarrer debat sobre la ciutat, que tinguélloc en juny, el Bloc (coalició dins l'e-quip de govern formada per PSM, EU,Verds i ERC) no presentà una propostade resolució per declarar Palma anti-taurina perquè no estava consensuadaamb els seus socis, PSOE o UM, segonses van excusar.

L’Ajuntament de Costitx ha aprovat la iniciativa antitaurina

L’ACCENT 158

Es tracta de la primera localitat de Mallorca que pren aquesta iniciativa en favor dels drets dels animals

CCoossttiittxx,, 6644èè mmuunniicciippii ddeellss PPaaïïssoossCCaattaallaannss aa ddeeccllaarraarr-ssee aannttiittaauurríí

QQuuèè ééss GGeennttAAccttiivvaa??El col·lectiu Gent Activa es pot defi-nir com una assemblea d'unitat popu-lar nascuda l'any 2008 a Mallorcaformada per persones provinents desectors feministes, ecologistes, anti-capitalistes i independentistes de l'i-lla. A Gent Activa s'hi han aplegatmilitants històrics i actuals de l'EI,així com persones vinculades alsmoviments socials i d'altres que maino havien militat en cap organitza-ció. Aquesta plataforma manté unafluïda relació amb les CUP, amb quicomparteix posicionaments i objec-tius. Amb una assemblea insular,Gent Activa ja compta amb nuclis adiverses localitats com ara Alaró,Inca o Palma. De moment, Gent Acti-va Palma també ha organitzat la pro-testa del dia d'alliberament LGTB iunes jornades sota el títol "La crisi,el capitalisme... i les nostres alter-natives!".

C. ARES I X. GISPERT PALMA

"Abús d'autoritat,insults xenòfobs i agres-sions"."Barricades, desordre públic i resis-tència a les forces de seguretat".Dues ver-sions,però un sol fet que ha acabat desta-pant l'odi racista imperant entre els agentsde la Policia Local de Palma.

El passat 15 de juliol, Palma fou tes-timoni d'un greu episodi de violèn-cia protagonitzat per la Policia Localcontra la comunitat musulmana. Unepisodi que sorprenentment tambéha tret a la llum un preocupant orgullespanyolista vinculat pels mateixosagents als fet en qüestió.

Eren devers les onze de la nit, i

la mesquita del barri de Pere Garauestava immersa en l'oració. Segonsels testimonis presents, diversosagents irromperen a cop de porra cri-dant: "Jo som l'autoritat. Anau totsa la merda i al vostre país". Empen-tes, renou, i resistència dels allà pre-sents, tres dels quals foren detinguts,entre ells el president de la LligaMusulmana de Balears FranciscoJiménez.

Una estona abans dos policies querealitzaven una ronda localitzarenun ciclomotor presumptament robat.Li donaren l'alto, però el conductorno s'aturà, i minuts més tard atura-ren i identificaren un jove marro-quí de 25 anys, de nom Driss. Teòri-

cament els agents quedaren satisfets,però després decidiren entrar al tem-ple musulmà amb reforços.

Consumades les agressions dinsel temple, els agents traslladarenemmanillats els arrestats, que roman-gueren dues hores al quarter de SanFerran, a les portes del qual unes 200persones protestaren pacíficament.

Al dia se-güent la Lliga interposàuna denúncia formal, mentre elsposicionaments institucionals comen-çaven a perfilar-se. Un breu comu-nicat de l'Ajuntament sostenia que"els agents no van actuar amb inten-ció ofensiva". Amb tot, Cort convocàuna reunió "amistosa" entre el col·lec-tiu musulmà i representants del sin-

dicat policial, moderada per la capde Seguretat Ciutadana, Pepa Peláez.El resultat de l'encontre fou expres-sat en una roda de premsa conjuntades de la seu de la Lliga Musulmana.

Els ànims es destensaren, s'anun-cià una investigació per aclarir elsfets i Peláez resumí que es tractavad'un "fet puntual" i que la intencióera "continuar mantenint bona rela-ció amb el col·lectiu musulmà". Amés, demanà disculpes per si s'haviaofès la comunitat. No hi haguerencomentaris sobre la "lleugeresa" enl'ús de la violència policial.

El principi d'acord aconseguí quela Lliga anul·lés una manifestacióprevista en protesta per l'actuació

policial, si bé la denúncia contra elsagents es mantingué.

Però aquest acte de diplomàcia noagradà als agents i representants delsindicat de la Policia Local, acostu-mats a un altre tipus de resposta polí-tica que, habitualment, empara i jus-tifica la seva impunitat.

Així, els representants del cosdenunciaren coacció, pressió exer-cida a les portes del quarter i opor-tunisme per part del col·lectiu musul-mà. En el text, a més, exigien a labatlessa Aina Calvo la destitució dePeláez per "realitzar una roda depremsa en una seu islàmica, presi-dida per una bandera que no és del'Estat, ni tan sols de les Illes". "Todossomos iguales ante la Ley", senten-ciaren els agents després de fer surarla seva aversió cap a la comunitatmusulmana i amor a la banderaespanyola.

Conflicte entre policia i polítics arran d’una agressió xenòfoba a la mesquita de Palma

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 20098 PAÏSOS CATALANS

ANDRÉS GONZÁLEZ TORRENT

Enguany es compleix un quart desegle de la mort en combat de ToniVillascusa. El 20 de juliol de 1984aquest valencià de l'Horta deixà laseua vida als carrers d'Alzira (Ribe-ra Alta) quan es disposava a posarun artefacte explosiu a les oficinesde l'INEM de la localitat. Una accióemmarcada en la campanya de pro-paganda armada de Terra Lliure quepretenia assenyalar els simbols del'ocupació espanyola sobre el PaïsosCatalans.

Villascusa havia nascut 27 anysabans a Quart de Poblet (l'Horta) alsi d'una família castellanoparlant ipoc propera a les idees catalanistes.Tot i això ell va freqüentar els cur-sos de valencià "Carles Salvador" ipoc a poc va anar assumint el cata-là com la seua pròpia llengua, con-vertint-se en un convençut militantde l'esquerra independentista, movi-ment que experimentava en aquellsanys una forta expansió arreu dels

Països Catalans.Poc després del seu naixement la

seua família va emigrar a Darmstadt(Alemanya), on Toni va viure de for-ma intermitent i on va conèixer ala seua futura dona, Antònia Flores.Amb ella es va traslladar a viure aCastelldefels i va continuar estu-diant alemany i electricitat, encara

que per motius de treball finalmentva tornar al País Valencià. Fou enaquesta època quan entrà en contac-te amb les idees naturistes, unes con-viccions que va assumir fins les últi-mes conseqüències, negant-se a con-sumir antibiòtics després de l'explo-sió accidental que el va matar.

Pel que fa al seu activisme polí-

tic, el 1981 va entrar a militar al PSAN,va impulsar la Coordinadora Inde-pendentista del Baix Llobregat, elsComitès de Solidaritat amb els Patrio-tes Catalans i el Moviment de Defen-sa de la Terra, del que fou un delsseus precursors a la comarca. A par-tir de 1982-1983 va anar deixant laseua militància en aquesta organit-zacions passant a ser el primer valen-cià membre de l'organització arma-da Terra Lliure, una decisió que liva costar la vida.

Actes d'homenatgeDes d'eixe dia, cada any es comme-moren aquests fatídics fets amb unhomenatge al cementeri de Quart dePoblet. Enguany, diverses organit-zacions independentistes com Aler-ta Solidària, SEPC, COS, PSAN, Enda-vant, Maulets, CAJEI, MDT, l'AteneuPopular de València o el Centre SocialTerra, han volgut recordar els 25 anysde la seua mort amb el tradicionalacte a Quart de Poblet, on mig cen-tenar de persones escoltaren l'emo-tiu parlament de Núria Cadenas, iamb una xerrada i un sopar a l'Ate-neu Popular de València, on es vaparlar i debatre sobre la figura deVillascusa i el seu context històric.

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

XAVIER MONGE BARCELONA

La requalificació dels terrenys delMiniestadi del Futbol Club Barcelonaés més a prop que mai. Malgrat la divi-sió en el bipartit municipal, l'alcaldeHereu és a punt de tancar un acordamb Xavier Trias, president del grupmunicipal de Convergència i Unió,principal partit de l'oposició. Aquestacord implicaria la construcció de pisosen terrenys que el Pla General Metri-polità (PGM) té reservats a equipa-ments. Des de la primera proposta l'any1998 per part del Futbol Club Barcelo-na fins avui ha plogut molt però hi hadiversos aspectes claus que no hanvariat: la insistència del club, el suportdel PSC i l'oposició veïnal.

L'actual directiva del Barça estàdecidida a tirar endavant el projectedel Miniestadi, que podria suposar pelclub uns ingressos d'uns 100 milionsd'euros que permetrien sufragar entreun 30 i un 40 per cent de la remode-lació del Camp Nou d'acord amb la pro-posta faraònica de Norman Foster, queha estat pressupostada en 250 milions.Tot plegat dista molt de la imatge declub solidari i treballador que vol ven-dre l'equip de Joan Laporta que no hadubtat en mantenir una proposta espe-culativa ideada en l'època del cons-tructor Nuñez. I és que el projecte

actual és hereu directe de la propostaBarça 2000 que el mateix Laporta vaatacar per motius ben similars als queesgrimeixen ara els veïns. D'altra ban-da, no és casualitat que un dels prin-cipals defensors del projecte a la direc-tiva actual i probablement un dels artí-fexs d'haver desencallat la situació ésXavier Sala Martín, membre de la Fun-dació Catalunya Oberta, el lobby delsector més liberal de Convergència, ique algunes fonts properes a Laportaveuen com a candidat continuista a lapresidència del Barça.

Iniciativa ja s'ha oposat al projec-

te però res fa pensar que la seva par-ticipació al govern municipal servei-xi de gaire quan el PSC té les coses collavall. Per la seva banda, el PP i ERCsegueixen amb negociacions per sumar-se a l'acord. Per part d'ERC, Portabe-lla ha fet diverses propostes, com araque el nou barri sigui ecològic peròalhora que s'hi construeixi un aparca-ment de 1.000 places enlloc de millo-rar la xarxa de transport públic comdemanen els veïns. El PP en canvi s'halimitat a atacar a l'alcalde alhora queanuncia que "donarà suport a un pro-jecte que sigui bo per a Barcelona, el

barri i el club".Associacions de veïns i entitats del

barri de les Corts estan en peu de gue-rra des del primer dia per intentar atu-rar l'operació urbanística. Els veïnsafirmen que al barri li calen més equi-paments ja que els que hi ha es trobensaturats. Així doncs, seria una grancontradicció augmentar la densitat depoblació que saturi més encara els ser-veis del barri enlloc de crear-ne denous per garantir-ne la suficiència iqualitat. Una piscina municipal pen-dent des de fa 5 anys, tres residènciesper gent gran, un CAP o diversos cen-tres educatius de tots els cicles sónalguns dels equipaments que l'Ajun-tament assegura que no pot executarper manca de sòl, quelcom poc justi-ficable amb més de 180.000 metres qua-drats de transformació previstos.

Els opositors al projecte també handenunciat les presses de l'Ajunta-ment per aprovar ara la requalifica-ció per tal d'estalviar-se crítiquesaprofitant el mes d'agost. A més amés, estan disposats a dur l'operacióals tribunals ja que va en contra delque estableix el planejament urba-nístic diferent. Cal tenir en compteque els terrenys del Barça estan con-siderats com a consolidats i difícil-ment es podria justificar un canvi enaquesta qualificació del sòl.

Vista aèria de l'estadi del Barça

LLaa rreeqquuaalliiffiiccaacciióó ddeell MMiinniieessttaaddiieennttrraa eenn ffaassee ddeecciissiivvaa

Homenatge a Toni Villascusa 25 anys després de la seua mort

REDACCIÓ PALMA

El passat dia 20 de juliol es va pre-sentar públicament la nova assem-blea d'Endavant (OSAN) a Mallorcaamb la intenció de "construir i enfor-tir l'esquerra independentista i launitat popular" a l'illa, tal com afir-men els impulsors en una carta públi-ca. A la missiva, enviada a totes lesorganitzacions i col·lectius de l'es-querra independentista de Mallor-ca i a d'altres moviments socials ipopulars, remarquen que tot i quela situació actual és "difícil" a causade la crisi capitalista, l'espanyolis-me, les agressions masclistes "i unllarg i maleït etcètera", han pres la"determinació" de "continuar llui-tant".

Així mateix, analitzen la creaciód'Endavant a Mallorca "com una apos-

ta necessària per construir el movi-ment que volem", afegint que la novaexpansió d'aquesta organització "supo-sarà un salt qualitatiu considerableper l'esquerra independentista deMallorca, ja que per primera vega-da des de fa molts d'anys hi hauràuna organització nacional adulta delnostre moviment a la nostra illa."

Les persones que han creat aques-ta nova assemblea, provinents majo-ritàriament de Maulets i de l'antigaCEPC, afirmen al darrer paràgraf queaquesta "aposta s'ha d'entendre sem-pre en clau positiva i constructiva:la nostra intenció no és altra queconstruir i enfortir l'esquerra inde-pendentista i la unitat popular deMallorca, alhora que proporcionaruna sortida militant més als com-panys i companyes de Maulets i delSindicat d'Estudiants dels Països Cata-lans, que complementi la que ja supo-sa Gent Activa". Per acabar citen unaconeguda frase de Guillem d'Efak,frase que també fa servir el popularBiel Majoral a una cançó: "fes-te enfo-ra, becadeta, que no és hora de dor-mir!".

NNeeiixx EEnnddaavvaannttaa MMaalllloorrccaa ppeerrrreeffoorrççaarr-hhii eell pprroojjeeccttee iinnddeeppeennddeennttiissttaa

“Endavant s'haimplantat a Mallorca

per construir i enfortirl'esquerra

independentista i laUnitat Popular a l'illa”

Acte al cementeri de Quart de Poble // FOTO: L’ACCENT

L’ACCENT 158

violació del dret internacional com ésl'atac indiscriminat contra una infraes-tructura civil- suposaria enviar un mis-satge d'impunitat.

L'Ajuntament barceloní al·lega queaixò suposaria trencar també l'agerma-nament amb Gaza, però el fet és que hiha pocs motius per defensar el joc a tresbandes.

L'agermanament trilateral: unmiratge al desertEl setembre del 1998, Barcelona va impul-sar una iniciativa d'agermanament tri-lateral amb Gaza i Tel Aviv, tot i que,segons la web de l'Ajuntament, les actua-cions anuals conjuntes previstes a tres

bandes, per raons derivades del conflic-te, "mai s'han pogut dur a terme".

Més destacable, tanmateix, és queel propi Ajuntament de Tel Aviv deci-dís 'congelar' unilateralment tota rela-ció amb Gaza el febrer del 2008 "finsque tornin millors dies", en paraulesde l'alcalde, Ron Huldai.

Huldai va fer carrera a l'exèrcit israe-lià durant 26 anys, en els que va servircom a pilot de combat i instructor devol. Durant els últims bombardeigs, l'al-calde va declarar que "Israel no es potpermetre el luxe d'un segon error. Elque està en joc a Gaza no és simplementla seguretat dels habitants del sud del

amb més de 80.000 palestins, la majo-ria dels quals van ser expulsats per for-ces sionistes amb la fundació de l'Estatd'Israel.

El 1950, les autoritats israelianes vanaprovar la Llei de Propietat dels Absents,que legalitza l'apropiació per part del'Estat de les cases i terres dels refugiatsi desplaçats que no poden tornar-hi.

Precisament, un dels principals pro-blemes dels més de 20.000 palestins queencara viuen a Jaffa són les demolicionsi els desallotjaments de les seves llars,pels que es veuen amenaçades més de500 famílies. L'excusa de les autoritatsisraelianes és que les famílies ocupenun terreny que, segons la Llei de Pro-

pietat dels Absents, pertany a l'Estat ola falta d'una llicència per construir.

Per tant, les autoritats municipals,incloses les de Tel Aviv, si no responsa-bles de l'adopció d'aquestes polítiques,sí que en són còmplices, en portar-lesa la pràctica. La societat civil catalanaconsidera que la solidaritat amb unpoble discriminat no passa per apro-fundir els llaços amb aquell que prac-tica el cop de buldòzer.

Ningú no és una illa:el moviment BDS El 2005, més de 170 organitzacions pales-tines van fer una crida a la comunitat

DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009

internacional perquè emprengui unacampanya de boicot, sancions i desin-versions (BDS), semblant a la que es vaaplicar contra el règim de l'apartheidsud-africà, per tal d'exercir pressió sobreIsrael per a que reconegui els drets delspalestins i acabi amb l'ocupació il·legal.

Evidentment, no es tracta de boi-cotejar un poble ni d'antisemitisme,sinó de censurar les institucions que,en nom d'aquest poble, perpetuen unasituació d'injustícia i violació del dretinternacional des de fa més de seixan-ta anys.

En el marc d'aquest moviment inter-nacional, l'Ajuntament de Barcelonapodria adoptar una actitud valenta itransformar en acció les seves parau-les de compromís amb el poble palestí.

Alguna cosa més que pedres i sorraEl parc de la pau Barcelona era quel-com més que pedres i sorra. Era un espaiobert al territori més densament poblatdel món, que fa més de dos anys quepateix un bloqueig inhumà. Era un llocon jugar, passejar i somiar amb una vidaon no ploguin les bombes.

L'exèrcit israelià va decidir destruiraquest espai malgrat que no hi haviacombatents a la zona ni suposava unperill per a les seves tropes. Per aquestmotiu, perquè Barcelona té amb Gazaun compromís que va més enllà de lespedres i la sorra, cal enviar un missat-ge clar a aquells que escombren amb elsseus buldòzers i tancs la legalitat inter-nacional.

Per això, sí, reconstruïm el parc.Però no, no ho fem sense denunciar lainjustícia i reforçant els vincles ambqui només vol destruir-lo.

* Beatriz Martínez forma part d'AmbPalestina al Cor, una campanya de

solidaritat amb el poble palestí impulsada per diverses organitzacions de la societat civil catalana

(http://naqba-catalunya.blogspot.com/).

país, sinó principalment la victòria dela democràcia en general i del món àrabmusulmà moderat sobre el fanatisme,l'absolutisme i l'islam integrista".

Tenint en compte l'opinió de l'alcal-de de Tel Aviv sobre la campanya indis-criminada de l'exèrcit on ha treballattants anys, el futur de la relació demiratge entre Gaza i Tel Aviv és moltpoc prometedor.

Un Estat que discrimina,un munici-pi que discriminaTot i ignorar que el que era un acord derelació trilateral s'hagi convertit en dosacords bilaterals, cal que l'Ajuntamentrecordi el context general en què par-ticipa en nom dels barcelonins.

En els últims anys, són cada vegadamés les veus que denuncien el sistemade discriminació sistemàtica d'Israel.El 2007, John Dugard, Relator Especialde l'ONU sobre la situació dels dretshumans als territoris palestins ocupats,va publicar un informe on assenyala-va que "encara que els dos règims sóndiferents, les lleis i pràctiques d'Israelal territori palestí ocupat sens dubtes'assemblen a aspectes de l'apartheid".

Però Israel no només discrimina lapoblació ocupada, sinó també els seuspropis ciutadans i les minories palesti-nes que viuen a Israel, que malgrat tenirla nacionalitat israeliana, són ciuta-dans de segona classe. Això es tradueixen lleis diferents en qüestions com l'ac-cés a la terra i la reunificació familiar.

En aquest context, les autoritatsmunicipals tenen una rellevància fona-mental, ja que, com a instàncies degovern local, alimenten amb les políti-ques concretes sobre el terreny un sis-tema estatal de discriminació.

Tel Aviv-Yafo: a cop de buldòzerEl municipi amb què es va firmar l'a-cord d'agermanament està format perdues unitats territorials: Tel Aviv i Jaf-fa. Jaffa era la ciutat més important dePalestina durant el mandat britànic,

BEATRIZ MARTÍNEZ*

"Els soldats estaven com bojos. Com queno sabien què fer, han destrossat el parc,les cases i els cotxes. (…) Què podem dir?No hi ha paraules. Estan bojos. No tenendret a destrossar-lo. Era només un parc,no en té la culpa, són només pedres isorra, què hi té a veure amb això?".

Aquest és el testimoni d'una de lescentenars de famílies veïnes del parcde la pau Barcelona, construït el 2005a la ciutat de Gaza mitjançant un pro-jecte de cooperació de l'ajuntament deBarcelona i destruït el 2009 per l'exèr-cit israelià durant l'operació Plom Fos.

Les tres setmanes de bombardeigs,entre el desembre del 2008 i el generdel 2009, van acabar amb un macabreball de xifres: 1.417 morts (926 civils i313 nens) i 5.303 ferits (606 nens). Cal-dria afegir centenars de milers de des-plaçats, milers de cases destruïdes i cen-tenars de centres sanitaris i escoles ata-cats. Ni les instal·lacions de l'ONU, niles mesquites ni els cementiris no esvan salvar. I el parc Barcelona no va sercap excepció.

L'excepció és que es tractava d'unespai construït amb els impostos delsbarcelonins, gràcies a un projecte tri-lateral d'agermanament entre la ciu-tat comtal, Gaza i Tel Aviv.

Durant la campanya bèl·lica, l'Ajun-tament de Barcelona va deplorar elsatacs i va exigir el compliment del dretinternacional. Després, quan es va conèi-xer la destrucció del parc, l'Ajuntamentva manifestar que el reconstruiria tantaviat com pogués.

Tanmateix, moltes organitzacionsde la societat civil catalana li van exi-gir que la iniciativa anés acompanya-da d'un gest de denúncia i que es tren-qués la relació d''agermanament' ambTel Aviv, ja que, més enllà de la injus-tificable massacre, la destrucció de laplaça havia esat un acte gratuït i deli-berat. Reconstruir la plaça -sense queIsrael es responsabilitzés d'una greu

Una excavadora destrueix el parc de Gaza

“El parc de la pauBarcelona,a Gaza,elva construir l'Ajunta-ment de Barcelona el2005; l'exèrcit israeliàel va destruir el passat

mes de gener”

INTERNACIONAL 9

Barcelona i el parc de la impunitat de Gaza

Campanya per trencar l’agermanament entre Barcelona i Tel Aviv

“Reconstruïm el parc,però no ho

fem sense denunciarla injustícia i reforçant

els vincles amb quinomés vol destruir-lo”

L’ACCENT 158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009

Sònia Bagundanch GIRONA

El Més Que Rock d'engany arribaamb més força que mai. Desprésde tres anys apostant fort pelsgrups més potents del panoramamusical català, Benifairó de la

Valldigna vibrarà el proper 1 d'agost ambla Gossa Sorda com a cap de cartell. De fet,la Gossa repeteix, i és que ja va actuar elprimer any al costat d'Obrint Pas i Pirat'sSound Sistema, entre altres. Era l'any2007 i el Més que Rock naixia de l'ambiciód'uns quants benifaironers que els movienles ganes de potenciar les festes del poble.Aquella primera edició ja fou un èxit: mésde 1.500 assistents.

Des de llavors Benifairó de la Valldignagaudeix cada any amb una nit farcida debona música que aconsegueix atraure unagenerosa colla d'aficionats. I la presentedició promet no ser una excepció: direc-tament els The Kluba, una formació queha sabut aprofitar la dilatada trajectòriad'un grup del tot consolidat com eren elsSkalariak. The Kluba és una nova forma-ció que ha sabut treure rèdit als beneficisde la renovació tot combinant-ho amb elsfruits de la fornida experiència adquiridaamb Skalariak.

I de casa estant tindrem la Gossa Sordapresentant la seva gira més potent: el SaóTour 09, fruit del seu darrer treball, Saó,que ha consolidat el grup, ha esdevingutuna de les bandes més seguides i escolta-

des dels Països Catalans. Alhora, unanovetat que agradarà a tots aquells que nopoden viure sense Obrint Pas. Es tracta deBenimaclet Klub Ska, una nova formaciócomposta entre d'altres per membres d'O-brint Pas, que després de quinze anys demilitància musical ininterrompuda vandecidir fa mig any deixar provisionalmentels escenaris (tot i que han retornat ambun intens estiu de gira per Europa). Els

Rafa Escobar MANISES

Quan arriba l'estiu moltspobles del nostre territoricelebren les seues festes,totes elles sorgides de tra-dicions molt diverses que en alguns casos es remun-

ten a segles enrere. Les processonsreligioses, les desfilades de moros icristians, els castells, els gegants, elfoc, la música i la festa omplen elscarrers de les nostres ciutats i pobles.Però en alguns d'aquests pobles podemtrobar tradicions molt curioses, és elcas de la tomatina de Bunyol, durantla qual tones i tones de tomaca madu-ra són emprades com a projectils enuna caòtica i malbaratadora guerra.

Un altre exemple de tradició curio-sa és la cavalcada de la ceràmica a

Manises, celebrada cada 18 de juliol.En aquesta festa els ceramistes repar-teixen peces de ceràmica de diferentqualitat a una enorme quantitat degent que aborda desesperadamentunes carrosses composades de tracto-ret i carro. En molts moments la cerà-mica vola per l'aire buscant els bal-cons, fet que ha produït algun quealtre ferit.

La cavalcada de la ceràmica és unacelebració que arranca de la postgue-rra, no és casualitat que se celebrecada 18 de juliol, representa una menad'acte caritatiu i de demostració depoder de la classe dominant del poble,vinculada tradicionalment a la pro-ducció d'un tipus de ceràmica decora-da manualment per pintors artesans.

A l'actualitat, amb una classeempresarial local dedicada principal-ment a la construcció i amb una pro-ducció ceramista en retrocés i única-ment mantinguda per qüestió d'esta-tus local, la cavalcada s'ha convertiten un esdeveniment turístic de prime-ra magnitud, al qual acudixen milersde persones de diferents indrets, queen molts casos vénen amb caixes i fur-gonetes per carregar el màxim deceràmica possible.

Resulta un espectacle difícil dequalificar vore riuades de gentamuntonant-se sota de les carrosses,empenyent-se i fins i tot arribant ales mans per aconseguir unes peces,en la majoria dels casos defectuoseso de baixa qualitat. Tot això mentremolts manisers assisteixen a l'espec-tacle ben bocabadats, bé amb unsomriure condescendent. Un espec-tacle digne de vore!

MMaanniisseess:: llaacceerrààmmiiccaappeerr ll''aaiirree!!

10 CULTURA

Benimaclet Klub Skaens recordaran quinssón els sons del poblede Benimaclet, aValència (l'Horta).Finalment, l'encarre-gat de cloure la nit degresca catalana seràDj Merey, el punxadiscos dels barcelo-nins Pirat's SoundSistema.

Benifairó de laValldigna viurà eixosdia també les seuesfestes populars, demanera que tots elsassistents al Més QueRock podran gaudirdel poble. Disposarande zona d'acampada ide piscina durant totel dia. Però per si elcartell del festival

encara fos poc, l'Ajun-tament del poble ha programat per a les festesun concert del cantaor socarrat Pep Gimeno"Botifarra", la veu de la saviesa popular musi-cada que ha donat a conèixer la música d'a-rrel tradicional valenciana arreu dels PaïsosCatalans i de l'estranger. El xativí ha estatrecentment guardonat amb el Premi JoanPellicer 2009 per la seua trajectòria en defen-sa de la natura i el Premi Ovidi Montllor 2007al millor disc de folk.

Hèctor Serra ALDAIA

Les biblioteques públiques valen-cianes tornen a l'estricta actuali-tat cultural i ho fan a mercè denoves reduccions pressupostàriesque les situen en una espiral d'a-

bandonament i marginació força preocu-pant. Ajuntaments i regidories de Culturaja han denunciat en altres ocasions lamancança de fons suficients dels arxiuspúblics, a causa de les escasses dotacionseconòmiques que la Conselleria de Culturahi destina. Tot i que res no és nou, la notí-cia ha tornat a posar sobre el tapet la ges-tió de la Generalitat Valenciana enversl'habitud lectora: la tisora, enguany, cos-tarà als centres bibliotecaris una pèrduade 80.000 euros en ajudes pel foment de lalectura respecte de l'any anterior. En con-cret, la partida ha quedat en 71.000 eurosque hauran de repartir-se més de 400 cen-tres de lectura situats arreu del PaísValencià.

Trinidad Miró, la polèmica consellerade Cultura (va dir que deu anys de la mortde l'Ovidi eren massa pocs per retre-li unhomenatge), ha defensat la retallada totemmarcant-la en l'ordre d'Economia derebaixar les inversions dels departamentsen plena crisi econòmica. El cert és quehan minvat de manera considerable elsdiners cap al suport a la lectura, però lesreduccions no són tan dràstiques pel quefa al suport a la indústria editorial. Lesbiblioteques valencianes utilitzen les par-tides de la Generalitat per finançar activi-tats diverses com presentacions de llibres,

xerrades i taules rodones amb els escrip-tors, conta-contes... Si la quantitat depressupost que rebien per cobrir això jaera de per sí ben minsa, amb la reduccióde la partida d'enguany, el panorama noés precisament esperançador.

La importància del foment de la lecturaagafa especials consideracions si atenem ales xifres de lectura al País Valencià. Fauns mesos, la mateixa consellera Miró vafer-se ressò dels resultats d'un estudi quesituava en el 54,7% l'índex de lectors aterres valencianes durant 2008. Això sig-nifica un retrocés de 0,9 punts respecte de2007, i el retrocés va en augment any rereany. Segons aquestes dades, el País Valen-

cià estaria situat en la mitjana estatal pel quefa a habitud lectora i compra de llibres.

AAllttrreess rreettaallllaaddeessNo només la lectura s'ha vist amenaçada amb lesretallades pressupostàries realitzades des deldespatx de Trinidad Miró. També els museus hanvist reduïdes les seues ajudes. L'Institut Valenciàd'Art Modern (IVAM) ha rebut dos milions d'eu-ros menys que el 2008, ha passat de 13,7 a 11,5milions. Com no, la universitat pública és undels altres àmbits més maltractats. La reducciód'un 25% en el finançament de les universitatsvalencianes el 2009 posa en èmfasi la històricareivindicació de la institució acadèmica sobreuna major atenció econòmica.

LLeess bbiibblliiootteeqquueess ddeell PPaaííss VVaalleenncciiàà,, lleess ggrraannss oobblliiddaaddeess

LLaa GGoossssaa SSoorrddaa ii BBeenniimmaacclleett KKlluubbSSkkaa,, ppllaattss ffoorrttss ddeell MMééss QQuuee RRoocckk

“La cavalcada arranca de la

postguerra i representauna demostració de

poder de la classe dominant del poble”

L’ACCENT 158 DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2009 CULTURA 11

Felip Pineda BENISSA

La història de The Skafeïnats és lamateixa que la de moltes bandes: unconjunt de joves que es coneixen al'institut i decideixen unir-se pertocar versions dels grups que sempre

han escoltat. El 2004, al barri de Sant Marcel·líde la ciutat de València, va tenir lloc d'aquestamanera el naixement de la formació, inicial-ment amb el nom de Marmal. A poc a poc elprojecte va anar adquirint un caire més seriósi, després de diverses etapes en les quals es vananomenar de diferents maneres (Skatergories,Capità Peskanova), la formació es va consolidardefinitivament el 2006, prenent el seu nomactual. Des d'aleshores han pujat graons de qua-litat i s'han donat a conèixer arreu dels PaïsosCatalans fins a convertir-se en una de les for-macions joves més prometedores d'ska en cata-là. L'estiu de 2008 van editar el seu primer discd'estudi, Ska Show, sota llicència Creative Com-mons. Els últims mesos han estat de gira arreudel país i han participat enla Setmana per la Llenguade la Universitat de Valèn-cia i festivals de renom comel Feslloch. A més, com aguanyadors de l'Esclat'09,organitzat per Maulets, vanpoder actuar a l'última edi-ció del Rebrot el passat 17 dejuliol. Una bona prova delreconeixement que assoleixel grup ha estat el lliura-ment dels premis ValènciaSka 2009, en el qual van ser guardonats pelmillor directe, millor disc i millor composició.

The Skafeïnats no han inventat cap fórmu-la; segueixen les mateixes receptes que ja vanfer triomfar als grans clàssics de l'ska. Grupscom New York Ska Jazz Ensemble, Skatalities,

The Toasters, Tok-yo Ska ParadiseOrchestra o Mad-ness són els que elshan inspirat perfer la música quefan. A més delssons skatalítics,s'atreveixen ambaltres gèneres comel jazz, el reggae oel dub, de maneraque les seues can-çons presenten unventall d'influèn-cies molt ampli. DeSka Show desta-quen peces com"Blanc i negre","Als teus braços" o"Nana negra", diver-tides i amb ritmescàlids que conviden

a

ballari passar-ho bé. Com nopodia ser d'una altra maneratenint en compte quins són elsseus referents en el món de lamúsica, hi apareix una cançó ins-trumental, "Capita Peskanova",que és un homenatge a l'etapaanterior del grup. Allò més atrac-tiu d'aquest disc, però, en són lescol·laboracions. La veu de Suca,

cantant del mític grup de València Ki Sap,encaixa perfectament en el tema "Punys enga-rrotats". Aquest mateix tema guanya encaramés força amb la intervenció de Carles "Biano"(Orxata Sound System), que en fa una excel·lentremescla al final del CD. Però Carles no és l'únic

membre d'Orxata que hi ha col·laborat.Ho ha fet també Natxo Jiménez, que haposat les trompetes a "L'illa tropical". I ésque entre els dos grups hi ha un estretlligam, ja que fins i tot comparteixen bai-

xista (Jaume Guerra).Amb unes lletres no excessivament elabora-

des però compromeses, The Skafeïnats hanaconseguit traure un disc senzill i fàcil d'escol-tar. Però el seu punt fort és el directe, que és onel grup es pot lluir millor a causa del caràcterfestiu de la seua música. Pel seu estil, encaixenen qualsevol festa major o concert d'estiu i deben segur garanteixen la festa i el bon rotlloque aquestos àmbits exigeixen. Allunyats d'al-tres propostes més innovadores, The Skafeïnatshan decidit apostar per un model ja conegut iamb molt bons precedents, i el resultat ha estatsatisfactori: Ska Show no decep a aquells quebusquen música feta en català i de qualitat sen-se més complicacions.

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 28 de juliol al10 d’agost de 2009

AAggeennddaa>> El dissabte 1 d'agost els companys de la COSi de l'Ateneu Popular de València organitzenuna festa d'estiu a la Granja Júlia de Paterna.Hi haurà sopar i beguda i l'actuació de Toni del'Hostal i un recital de poesia eròtica musicada.Els beneficis aniran destinats a l'autogestió del'Ateneu Popular de València i de la COS.

>> A partir del divendres 31 i durant tot el capde setmana tindrà lloc el II Aplec del Camp al'Aleixar. Hi haurà zona d'acampada, tallers,cercavila i, com no, concerts. El dissabte actua-ran el Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreriesi Skatacrack.

>>També el dissabte 1 d'agost se celebrarà el 1rAniversari Casal Popular Manuel de Pedrolo.Des de les 12h hi haurà activitats per a tots elsgustos, que acabaran a les 21h amb un sopar ikaraoke.

>>A Benifairó de Valldigna se celebra el 3r fes-tival Més que Rock. Serà al camp de futbol a par-tir de les 23:40h i hi pujaran a l'escenari La Gos-sa Sorda, The Kluba, Benimaclet Klub Ska, DjMerey i Pep Gimeno Botifarra. Hi haurà tambézona de lliure acampada i piscina.

>> El dijous 30 de juliol, la CUP organitza ambel suport de Salvem l'Empordà i Defensem elTren de L'Empordà una excursió informativaper veure les destrosses que s'estan fent a lacomarca.. L'excursió eixirà a les 19:30 de la pla-ça de l'ajuntament i anirà fins a les obres de lanova estació a Vilafant.

>> Del 31 de juliol al 9 d'agost, hi haurà les jor-nades de debat sobre models energètics i gene-ració d'energia. Serà l'Horta de Sant Joan. HIhaurà tallers i xerrades i encontres diversos perintercanviar experiències. Vegeu tota la progra-mació a www.decreixement.net/grup/jornades-denergia-i-medi-ambient.

“Els valencians The Skafeïnats són

una de les formacions joves

més prometedoresd'ska en català”

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: SSkkaa SShhooww

TThhee SSkkaaffeeïïnnaattss:: ttoott uunn xxoouu

WWW.TDK.CAT

Roger Sánchez Amat BARCELONA

Canella, aigua "civà", llet gelada, aiguallimó, granissats, avenat… I orxates,d'arròs, d'ametlla, d'avellana, fins itot de llavors de cànem o de carbassa.I, naturalment, de xufla. Està clar

que els valencians són uns mestres dels refres-cos. La proximitat del tròpic segur que vaimpulsar-los en el seu moment a cercar recur-sos per combatre el calor. Això, i la petjada quevan deixar els àrabs, establerts allí del segleVIII. Segurament la prescripció de l'alcoholper part dels clergat mahometà feu disparar laimaginació popular. Foren els mateixos àrabsque introduïren el conreu de la xufla al PaísValencià. D'origen incert (el Sudan, Israel ol'Orient Mitjà), aquest tubercle ja fou produïtpels egipcis, i se n'han trobat restes a les sevestombes. Els antics xinesos consideraven que elseu consum produïa benestar, i els perses jadifonien les seves virtuts nutritives i curati-ves, que actualment han quedat demostradescientíficament.

De fet, els beneficis que comporta per a lasalut són un bon motiu per prendre'n. Ésantioxidant, energètica, facilita la digestió, vabé per la diarrea, resulta ideal per hiperten-sos, és cardiosaludable, té un elevat continguten fibra, baixa el nivell de colesterol… I és molt

més saludable que la majoria de refrescosindustrials. Vaja, que el proper got d'or-xata me'l prendré amb un convencimentdevot, i amb l'alleugiment que el seu con-sum, a vegades irremeiablement abusiu,tampoc em perjudicarà. Fins i tot potserque en multipliqui els efectes positius. Ala propera incursió orxatera ho provaré.Dos, tres, quatre litres… Al proper articleprometo publicar els resultats. Si el fetde beure orxata, a més d'un plaer, és bopel cos, sóc feliç. D'infant, les visitesfamiliars a la Valenciana, a Aribau ambla Gran Via, eren efusivament celebra-des. I d'adolescent, sempre hi havia unmoment per bandejar la xibeca i gaudir dela preuada llet vegetal. Nèstor Luján, la consi-derava la "beguda de més efímera eficàcia con-tra la set, però de més gloriós paladar al pic del'estiu". La primera orxata de la temporadasempre era memorable. Mentrestant quedavacalmar el mono amb els succedanis industrialsque, fora conyes, no estan pas tant malament…si no fos perquè reben el nom precisamentd'orxata.

Recordo quan vaig descobrir les xufles, ron-dant els deu anys, a la festa major del poble,on les venien com a llaminadura. Com podiaser que d'aquella bola arrugada i marronosa ensortís un nèctar tant exquisit? No vaig dubtar

en fer l'experiment, i tot i que no vaig aconse-guir el resultat esperat, vaig fer-me la mevaorxata. Curiós aquest tubercle. Es tracta d'unrizoma (òrgan de reserva de l'arrel) que, a lapenínsula, es conrea exclusivament a l'HortaNord valenciana, indret que reuneix les condi-cions climàtiques i geològiques òptimes per aldesenvolupament de l'exigent vegetal. Són 16pobles que disposen d'una denominació d'ori-gen. Un veritable santuari, on tot bon creienthi ha de peregrinar com a mínim un cop a lavida. Atenció: l'orxata se serveix granissada. Sies vol líquida, s'ha d'especificar. I teniu la pos-sibilitat d'acompanyar-la amb fartons, un

brioix allargat que s'acostuma a sucar calent.Al segle XVIII els valencians la començaren acomercialitzar a la resta del país i a Espanya.Al segle XIX ja es tractava d'una beguda moltpopular. El 1836 s'obria la primera orxateria aBarcelona, a càrrec d'un valencià, el tio Nelo.Vestit de llaurador, també servia bunyols aca-bats amb xocolata, torrons a l'hivern i altresbegudes a l'estiu (xarop de pocem, de sidra,granissats). Pel que fa al mot, orxata prové delllatí hordeata (d'hordeum, ordi). De fet, a l'e-dat mitjana ja existien llets vegetals, com l'or-diat. En un moment donat, aquest mot derivàcap a orxata i passa a denominar diversesbegudes vegetals, i acabà aplicant-se gairebéexclusivament a la llet de xufla. Ara bé, la lle-genda indica un altre origen: una frase del reiJaume I. Després de tastar una beguda que unapagerola li acabava de donar, preguntà la pro-cedència, responent-li ella que es tractava dellet de xufla. El monarca, sorprès, exclamà:"Això no és llet, és or, xata". Poc científic, peròbonic.

LLaa rreecceeppttaa Netegem bé les xufles i les posem en remulldurant unes vuit hores. Escorrem i trituremamb la batedora elèctrica afegint-li aigua per afacilitat la mòlta. Si volem aromatitzar la pre-paració, hi triturarem també pell de llimona iun canó de canyella. Afegim més aigua, fil-trem amb una tela ben fina i posem el sucre.Seguidament ho refredem a la nevera. Jatenim l'orxata enllestida.

Terra d'Escudella. Sants, Països Catalans

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

OOrrxxaattaa ééss ssaalluutt

L’ACCENT 158DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 200912 CONTRAPORTADA

PAU TOBAR VALÈNCIA

Què vos va impulsar a organitzar-voscom a Ateneu Popular? Quines erenles necessitats que hi trobaveu? Cap al 2005 la gent de Carcaixent esta-va ja organitzada en diferents assem-blees com ara Endavant o l'Assembleade Joves i ens reuníem al Casal JaumeI. Però teníem la necessitat de trobarun espai propi al qual li puguèrem donarla forma que nosaltres consideraremamb la idea també de buscar un puntde trobada polític per a la gent del poblei d'alternativa cultural i d'oci. Sobretotcomençàrem gent més jove ja que lagent més gran estava més assentada.De l'ateneu formen part treballadors itreballadores que provenim de la llui-ta sindical, de l'estudiantil, de l'anti-feixisme, de l'ecologisme; som gent anti-capitalista de diferents sensibilitats(autònoms, independentistes, comu-nistes,...).

Quina és la vostra manera d'organit-zar-vos? S'organitzem assembleàriament al mar-ge de les institucions i dels partits delsistema. Som una assemblea oberta peròevidentment la nostra actitud és mili-tant té un compromís clar amb les llui-tes del país i qui vulga participar a l'as-semblea ho ha de saber i respectar.

La Forca és un ateneu autogestio-nat. Experimentàrem un funcionamentamb quotes però valoràrem que era unapostura còmoda, ja que molta gent s'a-conformava amb aquesta col·laboració.Per això canviàrem de model, conti-nuem acceptant contribucions mili-tants, però aquestes han deixat de serel centre de l'autogestió. Allò que volemés que l'Ateneu esdevinga una alterna-tiva real i fer-ho possible exigeix, entrealtres, que hi haja un esforç quotidiàde l'assemblea per donar vida al local igarantir la seua subsistència econòmi-ca.

En quina zona del poble està situat?I quina és la vostra relació amb el veï-nat?Prop del casc històric. El nostre carrerés un atzucac i això marca molt perquèes manté un tipus de vida molt proper.La relació amb les veïnes i els veïns ésbona, hi ha de més i menys assidus ales nostres activitats, però existeix uncontacte directe amb tots ells. Aspirema que tots i totes s'acaben implicant demanera directa en la lluita revolucio-nària al poble.

Quin paper juga La Forca en les llui-tes que es produeixen a Carcaixent ia la comarca? En les lluites de base que es duen alpoble l'Ateneu és un punt de trobadaimportant. En general totes tenen coma nexe la Forca. La lluita feminista ésuna de les que més s'han aprofundit,

amb l'Associació de Dones Juristes. Tam-bé la lluita contra l'especulació front alcamp de golf o a la destrucció de la serra-amb Salvem la Bossarta. Aquestes llui-tes pel territori culminaren en una satí-rica candidatura municipal, el Partitdel GOLF (Grup Organitzat pel LliureFormigonar) que venia a ser una críti-ca molt forta des de l'humor a l'especu-lació. La candidatura tenia per objectiuposar en evidència el sistema de partits,acomplert l'objectiu es retirà explicantel sentit del conflicte, tot vinculant-hoamb el govern municipal del PP. En elprojecte va participar molta gent i moltdiversa.

Carcaixent és un dels pobles amb mésteixit associatiu de La Ribera. Pensemque l'Ateneu ha servit d'estímul per talque en la comarca hagen eixit estructu-res organitzades amb major continui-tat. Col·laborem amb diferents col·ectiuslocals, intentem participar de totes lesiniciatives populars de la Ribera. Ells ielles saben que poden comptar amb nosal-tres. Però evidentment ens centrem enl'àmbit local perquè ja existeix una xar-xa relativament forta. La idea és acon-seguir que aquesta xarxa puga fer-se rea-litat a la comarca.

Quines activitats organitzades per l'A-teneu destacarieu? Dins de l'espai tenim dos fronts vincu-lats entre sí: el polític i el cultural. Pel

que fa al polític hem impulsat o hemdonat cabuda a diferents xerrades, reu-nions, discussions,... A La Forca hemacollit debats diversos des de la lluitapel barranc de Barxeta a la defensa dela revolució cubana -on va participarAdelaida Guevara- o la lluita contra elG-8. A nivell cultural el que més hemimpulsat és la música alternativa cata-lana -que té sempre una gran respostaen el poble-, també menjars popularscom l'arròs al forn anual, però sempredes del compromís i promoguent la impli-cació de la gent en la lluita.

L'eixida al carrer ha sigut progres-siva perquè en part els primers tempsde La Forca foren de consolidació idebat polític. Al poble hem participaten l'organització de diades feminis-tes com el 25 de Novembre o el 8 deMarç; també ens impliquem en altresdiades com ara el 9 d'Octubre, el 23d'Abril o el 25 d'Abril. A part d'aixòhem promogut diferents accions enca-rades a la denúncia pública, la perse-cució diària dels responsables políticsdels problemes de Carcaixent, i ho femdavant tot el poble. Hem fet accionsper la defensa del territori com la quefèrem amb el lema de "Carcaixent =Marbella" el dia de la inauguració dela Plaça d'Espanya, o el lliurament decarbó a l'alcaldessa el dia de reis, o elpamflet "Loloski" (Lola és l'alcaldes-sa) on es recollien irònicament les

Núria

XAVI SARRIÀ VALÈNCIA

Diguem-ho clar: quina classe dedemocràcia és la que permet que untribunal d'excepció aplique una lleiespecial que provoca l'aïllament d'u-na jove durant deu dies d'indefen-sió a les clavegueres de la policia ique se l'empresone durant quatremesos en règim preventiu i que que-de en en llibertat sota una fiançade 15.000 euros sense més provesque la seua militància llibertària?Doncs aquest és el cas que es va tor-nar a jutjar el passat dia 13 de juliola l'Audiència Nacional espanyola.Un cas que, per desgràcia només ésun exemple més de la llarga, foscai trista llista que continua eixam-plant les vergonyes de les autori-tats d'ací i d'allà.

I és que l'exemple d'aquesta edu-cadora social de Sarrià de Ter ésescandalós. Però encara ho és mésque facen falta exemples tan alar-mants com aquest perquè el debatsobre la perversitat de la justíciaespanyola esclate en les tertúliesmediàtiques de torn. Un debat, però,que sempre acaba aigualint-se ambel mateix argument: l'acusació deterrorisme. Encara que siga supo-sat, és clar. I és aquella mena deterror que ningú sap d'on prové peròque tants fruïts ha donat als païsosdits civilitzats a l'hora de justificarallò que no se sap com justificar.

Precisament aquesta fou l'acu-sació que va permetre la detenció iempresonament de la Núria a Sotodel Real, amb l'argument d'estarrelacionada amb un estrany esca-mot que ningú encara ha sabut posarcara i ulls perquè no hi havia mésindicis que la seua ideologia ni mésproves que una llibreta amb anota-cions de la campanya de suport aJuan Serroche (anarquista que estrobava pres a Itàlia i que finalmentha estat absolt). Una connexió, però,que fou suficient per posar en mar-xa la maquinària repressiva d'unestat on no hi ha res més creïble perla cleca mediàtica i política localque acusar de terrorista als qui nopensen com ells.

I així fou com el passat dia 13el teló del circ d'aquell edificilleig i trist del centre de Madrides tornà a alçar. I, com sempre,hi va tornar aparèixer el vesperde periodistes i el jutge estrellai els vidres gruixuts i les càme-res fixes i els agents antiavalotsi tota la parafernàlia que tantagrada als falcons de la mà duracontra la dissidència en sentitample. Perquè aquell dia tocavafunció. I la Núria Pòrtulas ésjove, militant i anarquista i, pertant, la dolenta perfecta de l'o-bra que, de nou, es va represen-tar. Colla de farsants...

LA REMATADA“Aspirem que el veïnat s’acabe implicanten la lluita revolucionària al poble”

"ofertes" especulatives del governmunicipal -Rom la Cacique, etc ,...Per altra part hem organitzat la con-centració contra la presentació delpartit feixista Coalición Valencianaque va reunir un nombre considera-ble de joves i que va suposar la seuaposada en evidència davant poble,la retirada de la candidatura i el tan-cament del local. També a Carcai-xent s'han donat accions solidàriescom ara quan varen denunciar a dosactivistes de Salvem la Bossarta perenganxar cartells crítics amb l'alcal-dessa durant la nit. La resposta fouuna encartellada popular -del mateixcartell- a les 9 del matí del sendemàal centre del poble.

Quins són els problemes més impor-tants de Carcaixent? Els problemes de Carcaixent estan vin-

culats al sistema econòmic al qual estemlligats: el capitalisme. No es poden enten-dre si no els veiem en aquest context.La gestió municipal s'ha mogut sempreen una lògica especulativa: afavorintels grans centres comercials sabent queaixò afonaria el xicotet comerç, la cons-trucció del camp de golf en front d'al-ternatives d'oci populars, l'extensió detarongers en zones on la superfície bos-cosa ha desaparegut a conseqüènciad'un incendi,... en definitiva la gestióurbana de Carcaixent està enfocada agenerar uns productes i serveis que nopodrem gaudir com a poble sinó queestan destinats a l'oci d'un turisme d'altnivell. Allò greu és que molta gent deCarcaixent pareix ressignada però enaixò treballem, en aconseguir construirl'alternativa i implicar al veïnat en lalluita.

Com valoreu la vostra experiència? Considerem que La Forca ens ha servitper madurar políticament. La pràcticai els continus debats a l'assemblea haservit per formar-nos com a militants,en la resposabilitat i en la solidaritat.Per altra part és positiu que, estigueno no d'acord amb nosaltres, els veïns iveïnes ens donen credibilitat. L'Ateneuens ha fet il·lusionar-nos i per prendreforça per a continuar endavant.

El model d'Ateneu Popular és expor-table? Quins consells donarieu a lagent que vulga tirar endavant un pro-jecte semblant?

Si, és més el considerem necessari. Téun paper clau en la construcció d'unmoviment popular. Evidentment cadarealitat pot trobar el seu propi model,allò important és que siguen espais lliu-res i populars. Com es fa?. Doncs jun-tant-te amb la gent del poble i organit-zant-te. I també apredre continuamentde les errades tot fent autocrítica. L'au-tèntic consell que podem donar és donarel pas i crear espais alliberats.

Parlem amb Isaac Vidal i Canet, Carles Pérez Pedrón, Alfred Lorente Cuenca, JordiTormos Borràs, membres de l'Ateneu Popular La Forca, un espai autogestionat quedes de fa quatre anys dibuixa somnis de rebel·lia des de Carcaixent i per a tota LaRibera del Xúquer.

Isaac Vidal i Canet, Carles Pérez Pedrón,Alfred Lorente Cuenca,

Jordi Tormos Borràs, membres de l’Ateneu Popular La Forca

ENTREVISTA