Del 22 de març al 5d’abril de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 54

Entrevista a Claudia Korol, responsable d’educació de las Madres de la Plaza de Mayo

Tancamentscontra el procésde regularització

Països Catalans / 5

Els treballadors deMiniwatt porten laprotesta a la Borsa

Economia / 7

Comiat a la xilenaGladys Marin

Internacional / 8

Bolívia no surt dela crisi

Internacional / 9

Sumari: 10 anys sense l’Ovidi

L’esfondrament del túnel demaniobres de la Línia 5 del metroal seu pas pel barri barceloní delCarmel ha deixat 34 famílies sensecasa, 700 persones més que espe-ren en hotels tornar a casa seva -quan els tècnics els assegurin queno hi ha perill que el seu edificis’ensorri- i moltes preguntes sobreles causes i les responsabilitats detot el que ha succeït. I és que sem-bla cada cop més clar que, en laconstrucció del túnel, les empresesconstructores es van estalviar

diners en els materials, i aquestapodria ser una de les conseqüèn-cies de l’esfondrament. Derivada,al seu torn, de la política massahabitual de subcontractació, queque manté l’execució de les obrespúbliques lluny del control de lesinstitucions. I mentrestant, elspolítics al Parlament de Catalunyas’han esbatussat sense aportarsolucions ni trobar responsablespolítics del que va succeir.L’anomenada crisi del Carmel, toti que té una magnitud més àmplia

del que és habitual, no és un casaïllat. Al barri de la Teixoneratambé denuncien l’aparició d’es-querdes per culpa de la mateixaLínia 5 i el barri de l’Estació deSallent s’està esfondrant perquè esva construir sobre les cavitats de leantigues mines. La major part d’a-questes realitats tenen un punt encomú: són barris populars on lesadministracions acostumen a dedi-car pocs recursos.

Països Catalans / Pàgina 4

Del 7 al 12 de març Barcelona vaviure una setmana de lluita con-tra els decrets autonòmics i esta-tals que regularan la coexistènciaentre les difereents tipologies deconreus. La distància entre elstransgènics per una banda i elsconvencionals i ecològics peruna altra serà només de 25metres. Aquesta és una de lesprincipals denúncies de laPlataforma Transgènics Fora(PTF) que reclama un debatobert i transparent sobre la qües-

tió. Entre altres accions, els acti-vistes de la PTF han estat penjatsdavant del Departamentd'Agricultura del govern autonò-mic i han ocupat temporalment laseu de l'empresa Novartis, líderen el sector agroalimentari mun-dial i que realitza experiments adiversos punts del nostre país. Aaltres punts com a Mollerussatambé s’han realitzat manifesta-cions.

Països Catalans / Pàgina 6

El Carmel vol solucionsabans de tornar a l’oblit

Setmana de lluitacontra l’agriculturatransgènica

Ovidi Montllor fa deu anys que ens va deixar i va marxar “de vacances” / Foto: Pilar Aymerich

L’esvoran obert al Carmel ha obert moltes preguntes sobre la inversió als barris populars / Foto: Dani Codina Activistes de la Plataforma penjats davant del DARP / Foto: Oriol Clavera

Finalment s'han acomplert els 10 anysde la mort del cantautor d'Alcoi, peròl'any Ovidi continua. Malgrat elsescassos esforços institucionals (espe-cialment sagnants a Alcoi), no s'hapogut silenciar aquest aniversari des-prés d'haver silenciat l'Ovidi en vida.Des del brillant reportatge que va apa-rèixer a la revista Folc, i que també haemès TV3, fins l'homenatge que li retToti Soler (el seu guitarrista) amb l'es-pectacle "Deu catalans i un rus" pas-sant per iniciatives més modestes, haestat la gent qui ha hagut de demostrarque no tan sols existeix allò quealguns volen veure, i que l'Ovidi té elrespecte i l'admiració de certs sectors(els bons, com deia ell mateix) que liagraeixen la combativitat, el compro-mís, l'expressivitat i la capacitat per acaracteritzar a cada cançó un tros devida. L'homenatge que l'Ovidi mereixés restar a la memòria dels catalans iles catalanes amb aniversaris i senseells, per a recordar-nos tot el que estàper construir.

Periòdic popular dels Països Catalans

Aquest article s'escriu poc desprésde les manifestacions del dia 19 demarç (segon aniversari dels bom-bardejos sobre l'Iraq) a diversosllocs del món amb els lemes cen-trals d'exigir la retirada de totes lestropes de l'Iraq i expressar la solida-ritat amb el poble palestí. En líniesgenerals han estat un èxit. Milers depersones han denunciat la políticabel·licista de l'actual administraciónord-americana, S'ha exigit la fi del'ocupació de l'Iraq i el dret delspalestins a l'autodeterminació. S'haexigit també, que EUA deixi d'ame-naçar a Síria, l'Iran...A Barcelona la presència de més detres mil persones ha manifestat elseu rebuig a la guerra. Però aquestaxifra per alguns és normal i peralguns altres obliga a reflexionarper milllorar les perspectives.Abans de continuar amb aquestescrit d'urgència cal aclarir que laPlataforma no ha tingut una discus-sió per decidir què ha de fer o comha de continuar. I no ho ha fet per-què ha estat absorbida pel calendaride les convocatòries internacionalssobre l'Iraq o Palestina i, per tant,s'ha dedicat més a analitzar la situa-

ció internacional i en tasques orga-nitzatives per dur a terme novesaccions.Com que es tracta d'una opinióexclusivament personal i d'urgèn-cia només tractarem alguns puntsque segurament s'haurien de trac-tar de cara al futur. Primer de tots'han de tenir en compte les carac-terístiques de la Plataforma. Enaquesta darrera etapa ha estat unpunt de trobada de moltes entitatsi persones amb un objectiu con-cret: No als plans político-militarsd'EUA. Desmuntar la idea de"l'eix del mal" que tenia en un pri-mer moment el govern Bush.Però arran de la retirada de les tro-pes espanyoles i de la derrota delgovern d'Aznar la presència derepresentants de les entitats a lesreunions ha baixat considerable-ment. I la gent tampoc s'ha moles-tat en explicar les raons de l'aban-donament, ni ha fet propostessobre si cal continuar o no. Algunsconsiderem que la Plaforma és unaeina útil mentre hi hagin les ame-naces de Bush i Cia. Només caladoptar criteris de funcionamentadequats a les noves circumstàn-

cies.Tenim tres grans reptes. Primercontinuar fent accions de protestacontra la guerra de l'Iraq, contraqualsevol altre conflicte armat.Això vol dir començar a preparar bél'acció internacional del 4 de junysobre PalestinaEn segon lloc hem de reflexionarsobre la quantitat d'idees i propostesque han sorgit en les mobilitza-cions. Dit d'una altra manera que laciutadania no protesti només contrala guerra sinó que també contribuei-xi i denunciï l'augment del milita-risme i defensi valors de cultura depauI en tercer lloc i relacionat amb elsegon definir una estratègia per dura terme campanyes i activitats paci-fistes que s'hi combinin les accionstradicionals amb la desobediènciacivil.La Plataforma tindrà sentit o futursi es considera que val la pena estaralerta per mobilitzar-nos de maneraunitària i desenvolupar pràctiquesque interessin a totes o algunes deles entitats que en formin part.

Francesc TubauPlataforma Aturem la Guerra

2 / Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 54. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabili-

tat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte:

Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell.

Països Catalans: Laia Altarriba, Sergi Argelés, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus,Jordi Garrigós, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés,Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel

López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció:Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia.

Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell, Martí Gutíerrez.

Han col·laborat en aquest número: Francesc Tubau, Lluís Rubió

Un cop més la realitat ha demostrat que la política europea de rebudai tracte dels immigrants no resol la situació d'exclusió en què viuenmoltes d'aquestes persones. Si fa un any el tripartit i el govern deZapatero ens ensenyaven quin era el seu tarannà expulsant per la forçacentenars d'immigrants de la Catedral de Barcelona, l'evidència delfracàs -un mes i mig després que hagi començat- del procés de regu-larització impulsat pel govern de Madrid fa pensar que les personesque han vingut al nostre país per treballar continuaran patint explota-ció laboral, marginalitat, persecució policial i criminalització.

El govern estatal havia anunciat que amb aquest procés es regularit-zaria bona part de la població que no té els papers en regla -unes700.000 persones als Països Catalans. Però quan fa un mes que hacomençat el procés només s'han presentat 100.000 sol·licituds a totl’Estat, i el delegat del Govern espanyol a Catalunya consideravaaquesta setmana que ja serà positiu si finalment es concedeixen150.000 permisos. L'expectativa del govern espanyol era poder arri-bar als 800.000.

La raó del fracàs es troba en les condicions per a la regularització, jaque, a excepció de l'àmbit domèstic, és l'empresari qui ha de sol·lici-tar la regularització. I a molts empresaris ja els està bé continuarpagant sous de misèria i no respectar els drets laborals dels treballa-dors. A part d'aquesta majoria d'empresaris que prefereixen mantenirels treballadors sense regularitzar, també n'hi ha que, com denunciavael número 52 de L'Accent, cobren entre sis i deu mil euros per con-tracte laboral. Una altra reacció que ha provocat el procés de regula-rització és l'acomiadment de treballadors en situació irregular: el diarieconòmic La Gaceta de los Negocios reconeixia que en els primers 16dies s'havien produït 59.000 acomiadaments, dada que contrasta ambles 48.000 peticions de regularització que s'havien fet aleshores.

Però abans que s'acabi aquest procés, bona part dels col·lectius d'im-migrants han decidit mobilitzar-se per aconseguir redreçar-lo. Els dies11, 12 i 13 de març mig miler de persones immigrades es va tancar endiverses esglésies, universitat i seus de sindicats de Barcelona i SantaColoma de Gramenet perquè el govern replantegi algunes de les con-dicions, sobretot el requisit del contracte, i també contra els centred’internament, autèntics camps de concentració on les persones per-den pràcticament tots els seus drets. Si no reben cap resposta en elsentit que han demanat, ja han anunciat mobilitzacions i una tancadaindefinida a partir del 2 d'abril.

Més enllà de si s'aconsegueix introduir algun canvi en l'actual procésde regularització, el problema rau en un sistema que posa per davantde tot l'objectiu dels beneficis econòmics. I per fer-ho utilitza elsmecanismes que en cada època li són més útils; en aquest cas, la divi-sió de la classe treballadora entre els que fa més temps que viuen alcontinent europeu i els que hi acaben d'arribar buscant feina perquèles potències occidentals han expoliat els seus països d'origen. El trac-tat constitucional que fa un mes les catalanes i els catalans del sud delPirineu vam acudir a votar aprofundeix aquestes polítiques de discri-minació. I és que, d’una banda, consolida l’Europa fortalesa i crea lacategoria per als nouvinguts de “residents de llarga durada” -ambmenys drets que la resta de ciutadans- i, d’una altra, impulsa encaramés les polítiques neoliberals i acaba de desmantellar l’estat assisten-cial. Si les catalanes i catalans del nord del Pirineu, juntament amb laresta de pobles d’Europa que acudiran a les urnes, no rebutgen deforma clara aquest text, s’albiren temps encara més difícils per a lespersones immigrades, així com per la classe treballadora en conjunt.

EDITORIAL

La immigració:eina del sistema

El futur de la PlataformaAturem la Guerra

Perquè l'indepen-dentisme necessitaavançarFa força temps que rumio, pensoper què el nostre independentis-me no avança, per què, majorità-riament, el militant independen-tista és jove, per què es considerauna opció qüestionable, etc.Doncs bé, he trobat dues explica-cions per a respondre aquestespreguntes. Una és la que fa rela-ció a la jove militància. Aquest,des del meu punt de vista, vedonat per la idea que ens hanimposat de que l'independentismecombatiu és un estadi juvenil,com aquell que passa la pubertat.Seguidament madura i, per defec-te, deixa d'ésser independentista.La segona explicació, des delmeu punt de vista, és per un fetmolt evident: la varietat de siglesi la divisió que això comporta. Elfet d'existir PSAN, MDT,Endavant, Terra i Llibertat,... tan-tes organitzacions per a represen-tar el mateix, per a una mateixalluita provoca inseguretat i des-confiança. No demostra unamaduresa política i és clar, aixòno suposa un bé ni per avançar niper expandir-nos.Penso que la unitat de l'EI ja no ésútil, és necessària. Cal que l'EI

tingui una sola veu, una solarepresentació. Però ara per ara,sembla que els interessos parti-distes tenen més importància quemuntar una única veu. Si ho estanfent en l'àmbit estudiantil, per quènosaltres no podem?La Candidatura d'Unitat Popularés una mostra, per mi és un granpas, però a diverses organitza-cions no els hi fa gràcia, potserserà perquè perden protagonis-me? El cas és que en comptes d'a-judar a millorar-ho, es dediquen adinamitar-ho.Doncs bé, a tots aquells quedefenseu les vostres sigles amb lamort, cosa que no feu per lanació, que sapigueu que cadaorganització és un pal més queimpedeix que la roda de l'inde-pendentisme avanci.Tomàs Sayes, subscriptor de la

Pobla de Lillet (Berguedà)

Per DignitatNacional i respecteals Drets Humans;Socias, dimissiója!!!Davant la nova agressió als dretslingüístics dels catalanoparlantsper part d'aquesta colla d'analfa-bets i feixistes espanyols anome-

nats policia nazional i guàrdiaincivil caldria replantejar-se siaquest delegat del Govern quetenim serveix per quelcom o sim-plement és una titella del GovernCentral colonial de torn. El quehauria de fer si es considera unapersona demòcrata i defensoradels drets humans més elementalsés plegar, perquè això ja no es pottolerar més de cap de les maneres.Fins quan haurem d'aguantar elscatalans perquè se'ns respecti ifaci cas? Fins que un d'aquestsdeixelebrats li pegui un tir a unmallorquí o mallorquina pel fetde dirigir-se en la seva pròpiallengua? És increïble que aixòpassi encara, després de 28 anysde suposada democràcia. ElPSOE s'omple la boca de diàleg ide l'Espanya plural, però a l'horade la veritat permet que aquestesviolacions -que cada vegada sónmés freqüents- restin impunes isense càstig. On és la igualtat quepregona tant la sacrosantaConstitució espanyola? Jo no laveig enlloc. En fi, esperem que almanco el delegat del govern esdisculpi de l'actuació dels seusdeixebles. Per altra banda des d'a-questes ratlles d'indignació vullexpressar la meva solidaritat isuport envers Maria Lluc ColomMayol.

Despertaferro (Mallorca)

EL PUNT DE VISTA

Amb el nou format de L'Accent, inaugurem "La veu dels lectors", espai on podreuparticipar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat.Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un textd'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

OPINIÓ

/ 3Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

L’APUNTDenuncien casos de corrupcióvinculats a l'especulació

Aure Ribera, València

Durant les últimes setmanes hanestat diverses les denúncies fetesen comarques dels Països Cata-lans sobre possibles casos decorrupció lligats als diferents pro-jectes especulatius impulsats o lli-gats a les administracions localscontrolades pel Partit Popular,sobretot al País Valencià.L'escàndol de PegoUn dels primers casos, i delsquals ja es va fer ressò aquestperiòdic (vore L'Accent 52), sesitua a la població de Pego, a laMarina Alta. Pel que fa a aquestavila, el 22 de gener, l'Ajuntamentva fer exposició pública d'un pro-jecte per construir aproximada-ment 1.500 habitatges i un campde golf de vint-i-set forats, undels més grans de tot el país. Unavegada publicat el decret munici-pal d'exposició d'aquest projecte,es començaren a produir les pri-meres irregularitats quan algunsdels propietaris que s'aproparen ales oficines municipals a dema-nar informació foren enviats,mitjançant una nota penjada a laRegidoria d'Urbanisme i ambsegell oficial, a les oficines de lapromotora. Alguns dels interessats, desprésde molt d'insistir als responsa-bles de l'Ajuntament nomésaconseguiren que els digueren siels seus terrenys es trobaven ono dins la zona afectada; alhoraque alguns d'ells arribaren arebre pressions per tal que ven-gueren. A hores d'ara ja s'han presentatunes nou-centes al·legacionsbasades en diferents motius,entre les quals destaca que elprojecte presentat per l'empresaInversiones Patrimoniales de laMarina S.L, no compleix amb elPla d'Ordenació de RecursosNaturals (PORN) de la marjalPego-Oliva, o el fet de no con-templar l'existència de gairebéuna trentena d'espècies animalsprotegides. A més de les raons de tipusambiental o urbanístic, aquestprojecte, com s'apunta al mateixformulari d'al·legacions al qualha tingut accés L'Accent, podriaincórrer en un cas de corrupció

per diferents motius. En primerlloc perquè el regidor d'Urba-nisme d'aquesta població, EduardSíscar, podria haver mantingutrelacions professionals amb l'ar-quitecte del projecte del Camp deGolf, José Salas, com a aparella-dor dels seus equips de treball. Amés, hi ha l'agreujant que l'em-presa promotora ni tan sols esta-va constituïda el dia quel'Ajuntament va fer públic el seuprojecte urbanitzador; i almoment que es donà d'alta ho feuamb un capital social de només600.000 d'euros; quan per podertirar endavant el projecte calien420 milions. Un altre dels factors que podenajudar a entendre l'abast i elsinteressos que s'amaguen aldarrere dels plans d'aquest

Ajuntament, rau en l'existènciade dos projectes alternatius, unencapçalat pel germà del respon-sable màxim de la ConselleriaValenciana de Territori iHabitatge, Rafael Blasco; i l'altreper Bancaixa.El cas del transvasamentXúquer-VinalopóUn altre dels casos de possiblecorrupció denunciats recentmentafecta les obres del transvasa-ment del riu Xúquer al Vinalopó,al seu pas per la comarca de l'AltVinalopó, com es va fer ressó elperiòdic L'Avanç en la seua edi-ció del 4 de març. En aquest sen-tit, segons la denúncia de laPlataforma Xúquer Viu, AndrésMartínez, un dels principalsimpulsors d'aquest trasvasament,beneficiaria la seua empresa

Horfres Patrimonial de la requa-lificació de vora un milió demetres quadrats al terme deVillena per a la construcció decamps de golf i de més d'unmiler de vivendes. En aquestaoperació immobiliària també hiparticipa el tennista Joan CarlesFerrero mitjançant l'empresaProsport Golf. La denúncia de Xúquer Viu secentra en un presumpte tracte defavor de la Societat Estatald'Aigües del Xúquer -de la qualMartínez és membre del seu con-sell d'administració- cap a laJunta Central d'Usuaris delTrasvasament, també presididaper Martínez, a l'avançar laquantitat de vint milions d'eurosque hauria d’haver aportat alprojecte la Junta d'Usuaris.

Emmudir lesdenúnciesDavant el seguit de denúnciesproduïdes les últimes setma-nes, la resposta del PartitPopular, principal implicat enla majoria d'aquest casos, haestat ben diferent. En el cas de Pego va passar,com ja s'informà al número 52,per l'intent d'agressió física alsresponsables del programa deràdio L'Altaveu -des del quales feren les denúncies de lesactuacions urbanístiques-, ique ha estat suspès provisio-nalment.Pel que fa a la situació deRàdio Pego, cal rectificar lesinformacions que publicàrem al'anterior número i matisarque, més que censura alsmateixos informatius, històri-cament s'han viscut pressionspolítiques cap als col·labora-dors de l'emissora que es mos-tren més crítics amb les actua-cions municipals. Una situacióconflictiva entre els mateixosresponsables polítics que fins itot va propiciar la dimissió enbloc de tot el consell d'admi-nistració de l'emissora en unaocasió.En altres casos, el PartitPopular ha arribat a l'extremde presentar una moció en unple municipal contra uncol·lectiu ecologista. Això ésprecissament el que va passarfa pocs dies a Benissa (MarinaAlta). En aquesta ocasió el PP va uti-litzar la tàctica de la difama-ció. Quan el col·lectiu el Runarva presentar un dossier infor-matiu a un grup d'eurodiputatssobre els plans urbanístics del'Ajuntament d'urbanitzar25.000 habitatges, la respostava ser la presentació de lamoció, encara que a últimahora seria retirada, però ambl'agreujant d'avisar els mitjansde comunicació de la poca fia-bilitat de l'entitat denunciant.En aquest sentit, la connivèn-cia del Partit Popular amb elsgrans grups de comunicació haestat assenyalada en diversesocasions, ja que les construc-tores són un dels primersanunciants de la premsa escri-ta local, especialment al PaísValencià.

Els casos d’especulació urbanística van molt lligats a la corrupció / Foto: L’Accent

Algunes de les denúncies se centren a Pego i en eltransvasament Xúquer-Vinalopó

Manifestació a València encontra dels abusos urbanísticsEn un context de forta contesta-ció del desenvolupisme imperantal País Valencià i de les denún-cies com les de Pego o del trans-vassament del Xúquer, el passat12 de març es va celebrar unamanifestació pels carrers deValència (l’Horta) en contra delsabusos urbanístics. La convocatòria, organitzada per

la Plataforma Abusos Urbanís-tics No, va arreplegar dues milpersones que demanaren un plageneral d'ordenació territorialque ature les continues agres-sions al territori basat a unmodel de creixement turístics -urbanitzacions i golfs- que, enparaules dels organitzadors, jaestà més que esgotat.

Aquesta convocatòria va comptaramb el suport de diferents entitatsvalencianes, com les plataformesen defensa del territori XúquerViu, la Plataforma de Comarquesdel País Valencià, Salvem elCabanyal i diferents grups locals,fonamentalment de les comar-ques de la Ribera, La Safor i lesMarines.

PAÏSOS CATALANS

Per a més informació

www.elrunar.org

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005 PAÏSOS CATALANS / 4

L APUNT El Carmel: un esvoranc queha obert moltes preguntesLaia Altarriba i Piguillem, Barcelona

El divendres 18 de març hem sabutque el formigó que revestia l’interiordel túnel del Carmel que es va esfon-drar tenia una resistència d’entre “un10 i un 90% inferior respecte de l’es-tàndard”. Això és el que es desprènde les actes de les reunions de treballon participaven les constructoresFCC, Comsa i Copisa, els tècnics del'enginyeria Tec-Cuatro i Geocontrol,representants de TMB i un enginyerde GISA. Des del mes de setembre ladirecció d’obra els ho havia comuni-cat, però la constructora no havia fetres per resoldre-ho.Aquest ha estat l’últim capítol del’esvoranc que es va obrir el 26 degener al popular barri barceloní delCarmel, i que ha expulsat més d’unmiler de persones de casa seva.D’aquestes persones, 34 famíliess’han quedat per sempre més sensela que havia estat casa seva, perquèel perill de nous esfondraments reco-manava tirar a terra els edficis onvivien.Des del 25 de gener, dia en quèl’Ajuntament va decidir desallotjarels primers veïns -els del número 10del carrer Calafell- perquè haviendetectat problemes en el túnel ques’estava construint de la Línia 5 delmetro, fins al dia que hem sabut queel formigó amb què es treballava erade mala qualitat, han passat prop dedos mesos. Durant aquestes setma-nes, els 700 veïns que encara conti-nuen allotjats en hotels i cases defamiliars han sentit massa promesesque no s’han complert i han vist comels polítics es discuteixen senseaportar solucions als seus problemesconcrets. Mentrestant, moltes perso-nes i col·lectius de la ciutat es pre-gunten per què s’ha produït l’esvo-ranc. Abans que es fes públic que elciment era de mala qualitat, alCarmel tothom ja estava convençutque els treballs que es feien per allar-gar el metro no complien totes lesgaranties necessàries, i a alguns elsobrers els havien explicat que elsdies abans de l’esfondrament queiaterra del sostre del túnel.Barris oblidatsPere Pujol, d’Arquitectes SenseFronteres, pensa que la subcontrac-tació té alguna cosa a veure ambl’esvoranc: "Sembla que en les obres

del tunel van intervenir diverses sub-contractes. La llei de l'administraciócivil diu que no es pot subcontractarmés d'una vegada, però algunesvegades l'empresa inicial subcon-tracta una altra empresa". SegonsPujol, "les empreses paral·leles al'administració (com GISA) servei-xen sobretot per anar de pressa i nohaver de complir els terminis reque-rits, perquè si ho fes l'administracióseria més lent, però possiblementmés segur". Després de l’esvoranc del Carmels’han conegut altres queixes, ja quela construcció de la mateixa línia 5sembla que també ha obert esquerdesa la Teixonera, les obres del TGVcausen tremolors a l’Eixample ialguns es pregunten si no hi ha massapressa en l'execució de totes aquestesinfraestructures on la seguretat hauriade prevaler. Maragall, Clos i altres responsablespolítics han assegurats aquests diesque invertiran els diners que calguiper arreglar el Carmel i solucionartotes les deficiències que pateix.Unes deficiències que són les matei-xes que pateixen els barris veïns comla Teixonera o Nou Barris, barriadespopulars oblidades per l'administra-ció, com passava fa dos mesos ambel Carmel. Pere Pujol denuncia que

"aquests barris reben menys inversióque d’altres. A més, quan les institu-cions hi inverteixen, els projectess'executen pitjor. L'administració noaposta mai per la inversió social, nies preocupa per la pobresa ni perl’infrahabitatge". Al cap i a la fi, l’esvoranc del Carmelno només ha deixat moltes famíliessense sostre i d’altres amb el temorde tornar a una casa que se'ls potesfondrar a sobre, sinó que també ha

deixat molts interrogants sense res-pondre: per què es va produir l’esvo-ranc? qui n’assumirà les responsabi-litats polítiques? per què es permetenles subcontractes o per què no hihavia el mateix pressupost per aaquests barris que per al Fòrum?Preguntes obertes que les veïnes iveïns del Carmel esperen que algúrespongui abans que altres esvorancsde l'actualitat els apartin dels teleno-tícies.

UnmovimentveïnalcontrovertitAssociació de Veïns del Carmel,Assemblea de Joves d’Horta-Guinardó, Associació d’Afec-tats, Associació de Comer-ciants... Des que el 26 de generel terra del Carmel es va obrir ies va empassar un pàrquing delcarrer Calafell, els veïns i veïnesdel Carmel s’han organitzat pertal de resoldre la situació en quèes troben i per fer sentir les quei-xes que tenen cap a l’administra-ció per com ha gestionat la crisi.Però la diversitat de situacions(gent que ha perdut la casa persempre més, afectats que tenenesquerdes, comerciants que fasetmanes que no poden obrir elsseus negocis, etc), i la dispersiódels afectats en diversos hotelslluny del barri ha impedit que escreés una coordinadora persumar forces a l’hora d’adreçar-se a l’adminstració. Als anyssetanta i noranta, hauria estatl’Associació de Veïns del barriqui hauria portat el pes de lamobilització i hauria aglutinattots els afectats. Però la situaciósocial i política ha canviat, imolts veïns i veïnes acusenl’Associació de Veïns actuald’estar en connivència amb l’ad-ministració. Fins i tot afectatscom la Montse Hernández nos’estan d’assegurar que “l’asso-ciació està manipulada perl’Ajuntament”. En Gerard del’Assembea de Joves d’Horta iGuinardó (que forma part de laCAJEI) explica que després deproduir-se l’esvoranc es vanadreçar a l’Associació de Veïnsper oferir-se en el que calgués,però es van adonar que no teniencap interès de mobilitzar el veï-nat. Davant d’aquesta realitat,van decidir convocar com aAssemblea de Joves una mobilit-zació de protesta contra la gestióque estava fent el govern de lasitució. La mobilització va esde-venir multitudinària perquè s’hivan afegir centenars d’afectats.Actualment, una part dels veïnscontinua mobilitzant-se cadadissabte, però des de l’As-semblea de Joves se n’han des-vinculat perquè pensen que nosón ells qui ha de portar el prota-gonisme i perquè ho impulsenalgunes persones amb interessospoc clars.

Carme Ferrándiz davant les runes de casa seva / Foto: Dani Codina

Des que el 26 de gener el terra es va obrir al barri del Carmel, 700veïns esperen una solució mentre resten oberts molts interrogants

Un esfondrament ambmoltes històriesLa Montse Hernández és una mestra del barri delCarmel que des del dimarts 25 de gener no té casa ni téànim per a anar a treballar. Eren les 9 de la nit del dia25 quan uns responsables de l'Ajuntament els van dir aella i a la resta de veïns del número 10 del carrerCalafell que, per precaució, sortissin del seu pis, amb lapromesa que l'endemà podrien tornar. Però al matí lesobres de la línia 5 del metro van provocar un esvorancal costat de la seva casa, i a ells només els van deixarentrar un moment per a recollir quatre coses i sortircorrent. El dimarts 1 de febrer les excavadores comen-çaven a tirar a terra l'edifici on ha viscut els últims 22anys, i des de llavors està allotjada amb el seu marit iles seves dues filles en un hotel esperant que laGeneralitat els doni un nou habitatge. I mentre espera,té el convenciment que la Generalitat va decidir enso-rrar l'edifici perquè no es veiés que l'esvoranc que vaproduir el pàrquing en enfonsar-se era tan gran.La Carme Ferrandiz és una altra afectada del número10. L'edifici estava construït sobre un terreny dels seus

avis, on havia la caseta on va néixer. Fa 25 anys els avisvan fer una permuta del terreny i es va construir l'edifi-ci. Aquesta dona de 39 anys no ha tornat a la feina desdel dia 26 perquè no es veu capaç d'enfrontar-se alpúblic que atén normalment si abans no soluciona lasituació que es troba la seva família. La Carme denun-cia que se senten enganyats des del principi. Explicaque, després del desallotjament de la primera nit,només van poder entrar un moment l'endemà per reco-llir algun objecte personal i sortir corrent. En canvi,assegura que en la part baixa de l'edifici hi havia unasucursal bancària i que a ells sí que els van deixar treu-re tot el que hi tenien, fins i tot la caixa forta.La major part de veïns del número 10 coincieixen aassenyalar que el que més mal els fa és no haver pogutendur-se res de casa seva. Un altre veí, el MaximilianoBaldero, rellotger, explica que el dia 26 només li vandeixar emportar-se el gos, i res més. Dins la casa es vaquedar la col·lecció de segells, els rellotges que ellmateix havia arreglat i records de tota una vida.

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls

Centenars d'immigrants es van tan-car a diversos locals de Barcelona iSanta Coloma de Gramenet el segoncap de setmana de març. Volien ferpalès el descontent pel procés deregularització i exigien una flexibi-lització dels requeriments que se'lsdemanen per aconseguir arribar a la"legalitat". La mobilitzacióMés de 500 immigrants es van tan-car de divendres a diumenge 13 demarç a diversos locals de Barcelonai Gramenet, responent a la iniciativaorganitzada per l'Assemblea per laRegularització Sense Condicions(ARSC). El seu objectiu era protes-tar contra l'impossibilitat d'acollir-sea l'actual procés de regularitzaciómalgrat poder demostrar amb altresdocuments l'estada al nostre país desde fa molt temps. Després de fer un minut de silenci illegir un manifest en record a les

víctimes de l'11-M però també fentreferència a totes les guerres i lesinjustícies, es van traslladar deforma massiva en metro des deplaça Universitat als diversos locals.

Les reivindicacionsEls immigrants demanaven que sesuprimeixi el requisit del contractelaboral, com també el certificatd'empadronament, ja que conside-

ren que suposen dues barreres insu-perables per a molts i que els deixenen mans dels empresaris i lesmàfies. Així doncs, exigeixen quesiguin acceptats altres documentslegals mentre demostrin claramentla seva estada al país: informes poli-cials, bitllets d'avió, comptes banca-ris, resguards oficials, etc. D'altrabanda també reclamen que s'ampliïel termini per presentar les sol·lici-tuds per la normalització, que demoment acaba el proper 7 de maig.Vaga de famAproximadament 350 immigrantsvan fer una vaga de fam als seus res-pectius locals; una manera més con-tundent de reclamar els seus drets.Mentre que els que es trobaven alcampus nord de la UPC i a la parrò-quia de Sant Miquel de SantaColoma l'iniciaven el mateix diven-dres al vespre, els immigrants con-centrats al poliesportiu de SantMedir van decidir començar-la unamica després: dissabte al matí.

Arnau Urgell, Barcelona

Del 7 al 12 de març Barcelona vaviure una setmana de lluita contraels decrets autonòmics i estatalsque regularan la coexistència entreels conreus modificats genètica-ment amb els convencionals i els

ecològics. Segons l'esborrany de lanormativa que preveu aprovar elDepartament d'Agricultura (DARP)del Principat només seran 25metres els obligatoris per separarles diferents tipologies de conreu.Aquesta distància és, segons laPlataforma Transgènics Fora (PTF),

clarament insuficient i condemnal'agricultura ecològica -i també laconvencional- a la contaminació.El lema que encapçala les demanesde la setmana d’accions és "peruna Catalunya i un món lliures detransgènics". S'ha de tenir encompte que uns 120 municipis bel-gues, 1.250 de francesos i 1.806d'italians s'han declarat lliures deconreus modificats. Així mateix,són 20 les regions europees comBretanya, Escòcia, Gal·les, Sardenyai la Comunitat Autònoma Basca lesque impulsen a nivell continentaliniciatives per aturar els efectes dela contaminació transgènica. AlsPaïsos Catalans ja se superen les16.000 hectàrees de blat de morotransgènic, quan el 2003 (veureL'Accent 38) n'eren 9.364.Setmana de lluitaLa PTF ha volgut visualitzar ambaccions espectaculars la manca dedebat públic en una qüestió tantranscendent per les generacionsfutures. D'aquesta manera, unsactivistes s'han penjat durant totala setmana dalt dels arbres de

davant de la seu del Departamentd'Agricultura. A part de manifesta-cions el dilluns i el dissabte, s'hanrealitzat accions com l'ocupació del'oficina de Novartis-Sygenta. Estracta de l'empresa més importantde l'anomenat agrobussiness anivell mundial, i al nostre país rea-litza experiments a les comarqueslleidatanes. Així mateix, està invo-lucrada a la creació del Tecnoparcde Reus (Baix Camp) juntamentamb el tripartit de la ciutat. Segonsentitats del Camp de Tarragona"promourà una indústria amb con-taminació genètica i contribuirà aconsolidar un mercat favorable ales grans multinacionals i en contradels petits productors".Les protestes no s’han organitzatnomés a la ciutat de Barcelona, jaque el passat dissabte 19 de març,en motiu de la fira agrària deMollerussa (Pla d’Urgell), desenesde persones van manifestar-se denou contra les polítiques quepoden condemnar el blat de moroque es produeix al Principat a lacontaminació transgènica.

/ 5Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

BREUSSetmana de lluita en contra elsdecrets de coexistència de conreusAccions per frenar els decrets que permeten una separació de conreus de només25 metres i que condemnen l’agricultura ecològica a la contaminació transgènica

Es firma laprivatitzacióde la sanitat ala Marina AltaEl passat 13 de març es firmaval'acord entre la Conselleria deSanitat de la GeneralitatValenciana i la UTE MarinaSalut -formada per l'assegurado-ra DKV i les caixes CAM iBancaixa. Aquest acord preveula privatització de la gestió de lasanitat comarcal i un retard en laconstrucció del nou hospital deDénia. El col·lectiu sanitari de lacomarca s'ha oposat des de 2003als plans de la conselleria, ja queconsideren que suposarà rebai-xar la qualitat en el servei.Aquest model -que ja funciona aTorrevella- podria aplicar-se,segons el conseller VicenteRambla, a les noves actuacionsde Llíria, Gandia i Elx.

Valldignacontra l'altatensióLa lluita constant contra l'altatensió a la subcomarca de laValldigna continua. L’última mobilització va ser elpassat 15 de març, quan es vaorganitzar la desena Marxa deles Torxes, amb l'objectiu de ferpalesa la voluntat de voler unaValldigna neta i econòmicamentsostenible on s'hi respectin elsvalors ecològics i paisatgístics. Aquesta jornada de mobilitzacióha estat, una vegada més, unamanera de dir ‘no’ de formarotunda al projecte d'alta tensióque amenaça la zona.

Neix lacoordinadorade mitjansalternatius delPaís ValenciàLa coordinadora de mitjansalternatiu del País Valenciauneix mitjans de comunicacióescrits i audiovisuals de diverseslocalitats valencianes com RàdioMalva, Radio Klara, L’Avanç iL’Accent, entre altres, tots ellsmitjans alternatius, independentsi lliures.La iniciativa, impulsada per lanova emissora local Pluràlia TV,és la resposta al projecte presen-tat pel govern valencià, el qual jaha estat criticat per la Unió dePeriodistes pel marcat caràctergovernamental que tindria elfutur Consell AudiovisualValencià, ja que estaria monopo-litzat per l'Administració i, pertant, pel partit majoritari a lesCorts.

Activistes enfilats als arbres de davant del DARP / Foto: Oriol Clavera

Més de 500 immigrants es tanquenper reclamar "papers" per a tothomConsideren que el procés de regularització és un fracàs i demanen queno se'ls deixi en mans dels empresaris i les màfies

PAÏSOS CATALANS

Immigrants tancats al Centre Cívic de Cotxeres

Arnau Urgell, Barcelona

En els darrers dies s'han realitzataccions a diverses localitats delsPaïsos Catalans per tal de denunciarla presència de l'exèrcit espanyol.Aquests esdeveniments han coinciditamb la constatació que, almenys enset ocasions, la CIA ha utilitzat l'ae-roport de Son Sant Joan (Mallorca)per traslladar presumptes membresd'Al-Qaeda -detinguts il·legalment-cap a camps d'internament com elsde Guantánamo o l'Afganistan.L'exèrcit busca reclutesEl Saló de l'Ensenyament deBarcelona i el municipi vallesà deSant Cugat han estat punts on s'harebutjat l'intent de reclutar joves perpart de l'exèrcit espanyol. A la Fira deBarcelona l'Assemblea Antimili-tarista de Catalunya va realitzar una"desinfecció" del "virus militar" que,segons els activistes, "no tenia capmena de sentit en una mostra educa-tiva". D'altra banda, a Sant Cugat, el

col·lectiu local CASC va encapçalarles protestes per tal de fer fora delmunicipi l'oficina mòbil de recluta-ment. El consistori -format per CiU iERC- va autoritzar primerament lapresència militar davant de l'Auditoriperò finalment va cedir a les pres-sions populars. S'ha de recordar queSant Cugat del Vallès es va declarar

com a "municipi per la pau". Rebuig al ministre de DefensaEl ministre de Defensa espanyol vaser rebut a Vic amb una concentra-ció de rebuig per part de l'EsquerraIndependentista local. José Bonoes va desplaçar a la capital d'Osonaper celebrar els 75 anys del trentranspirinenc que enllaça Bar-

celona amb la Tor de Querol (AltaCerdanya). Curiosament, el viatgedel manxec va acabar a Ripoll -ones van repetir les protestes i elsMossos van detenir dues persones-ja que la línia ferroviària -una deles que presenta un pitjor estat-està tancada per obres entre aques-ta vila i Ribes de Freser.

6 / Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

BREUS

Onada de des-allotjamentsil·legalsEn les darreres setmanes s'han pro-duït diversos desallotjamentsil·legals de cases o centres socialsokupats. En el cas de Sabadell, eldesallotjament va quedar en intent,ja que els membres de Can Barbavan resistir l'atac de policies muni-cipals -que han estat denunciatspels fets.En canvi una casa recentment oku-pada a Manresa i el centre sociall'Estella de Mataró no van tenir lamateixa sort. En el primer cas finsa sis persones van ser detingudesper part dels Mossos d'Esquadra.A Mataró el desallotjament fou el18 de febrer i al llarg del darrermes s'han produït actes i manifes-tacions de rebuig. La CUP de lacapital del Maresme ha culpat altripartit mataroní de la situació, jaque permetrà la construcció a lazona de quatre gratacels de pisosde luxe.

Presos envaga de famEls cinc presos i preses polítiquescatalanes van iniciar una vaga defam, conjuntament amb el col·lec-tiu de presos polítics bascos, el dia14 de març. Aquesta protesta rei-vindica el seu reagrupament, l’atu-rada de les tortures i pallisses a lespresons, la derogació del règimd’aïllament i el reconeixement delseu caràcter de represaliats polítics. A més, també pretén denunciaruna política penitenciària que vul-nera els drets més fonamentals iels dispersa a milers de quilòme-tres del seu entorn afectiu.

Policies muni-cipals proces-satsTres joves graciencs van identificaren una roda de reconeixement elsdos agents dels UPAS que vanencapçalar l’agressió que van patirla matinada del 9 de gener passat.Per la seva part, la jutgessa va citara declarar els agents imputats percinc delictes i també els tres jovesperquè es pugui fer un informeforense de les lesions que van patir.La Coordinadora Antirepressivade Gràcia continua exigint ladimissió de Jordi Hereu, regidorde l'Ajuntament de Barcelona.

Mobilitzacions el dia internacionalde la Dona Treballadora

Aina Torres i Rexach, Barcelona

Milers de persones es van manifes-tar el 8 de març, Dia de la DonaTreballadora, a diferents ciutatsdels Països Catalans per expressarel seu rebuig a l'actual sistemapatriarcal i, en alguns dels casos, ala nova llei integral del PSOE con-tra la violència de gènere.Grans marxes a València iBarcelonaAixí, a València el bloc indepen-dentista format, entre d'altres perEndavant i Maulets, va llegir unmanifest conjunt en el qual es cri-ticava el nou projecte del governespanyol al·legant que al text no hiha cap mesura social, que es tractala lluita contra la violència degènere des d'un punt de vistarepressiu deixant de banda l'educa-tiu i que no es plantegen mesurespreventives abans de la primeraagressió. Al final de l'acte, un grup

de manifestants va llençar un pastíscontra la diputada del PSOE, AnaNoguera, "per mostrar el rebuig a

la hipocresia institucional que volfer creure que la nova llei contra laviolència de gènere del PSOE és la

solució definitiva", segons vandeclarar.Manifestació alternativa aBarcelonaA Barcelona, tretze grups feminis-tes i de l'Esquerra Independentistavan participar a la manifestació des-vinculant-se de la convocatòria delspartits i sindicats majoritaris. Així, adiferència de la convocatòria ofi-cial, el bloc va acabar al carrerFerran i es va llegir un manifestalternatiu al mateix l'escenari de laplaça Sant Jaume, instal·lat per aco-llir els parlaments dels convocantsoficials. A més d'Endavant iMaulets, altres col·lectius s'hanmostrat crítics amb el nou projectedel govern espanyol pel que fa a lamanca de polítiques socials i de pre-venció, a les deficiències pressupos-tàries, al fet que no es qüestioni elsistema patriarcal i a la poca comu-nicació amb el moviment feministaa l'hora d'elaborar el projecte.

Acció durant la manifestació de Barcelona del 8 de març / Foto: Oriol Clavera

Protesta a Vic en contra la presència del ministre de Defensa José Bono

Les crítiques del 8 de març se centren en el sistema patriarcal i en la nova llei delgovern espanyol

L'aeroport de Palma s'ha utilitzat com a base d'operacions“antiterroristes” per part de l’agència d’intel·ligència nord-americana

Accions contra la presència de l'exèrcitespanyol als Països Catalans

PAÏSOS CATALANS

/ 7Del 22 de març al 5 d’abril de 2005 ECONOMIA

Àlex Tisminetzky, Barcelona.

Les negociacions entre els represen-tants dels treballadors i la multina-cional LG-Philips han tornat a unpunt mort. La direcció continua ofe-rint la prejubilació dels treballadorsde més de 55 anys i una indemnit-zació de 45 dies per any treballat ala resta de la plantilla, mentre elcomitè d'empresa reclama larecol·locació de totes les personesacomiadades amb les mateixes con-dicions en que treballen actualment.L'estancament de les converses harevifat les protestes i accions delstreballadors, que en els darrersmesos han protagonitzat manifesta-cions, tancades i vagues de fam(veure números anteriors deL’Accent). El dijous 10 de març, unstres-cents empleats de la factoriavan realitzar una jornada de vaga i

van marxar des de la Zona Francafins al centre de Barcelona, tallantdurant tres hores la Gran Via d'en-trada a la ciutat. Posteriorment, els

manifestants es van concentrardavant el Parlament autonòmic, onrepresentants del Comitè d'Empresavan ser rebuts per tots els grups par-

lamentaris, a excepció del PP. Elsrepresentants sindicals van fer arri-bar les seves demandes als polítics ivan protestar públicament per lesretallades en la moció parlamentàriaque finalment es va votar al ple par-lamentari, on havien estat descartatsels punts que reivindicaven lanacionalització de l'empresa i elboicot a la multinacional.El dilluns 14 de març novament elstreballadors de Miniwatt van sortiral carrer, aquest cop amb una con-centració sorollosa davant la Borsa,on unes cinc-centes persones vanobstaculitzar l'entrada de l'edificidurant dues hores.Des de la Xarxa contra elTancament d'Empreses i laPrecarietat s'ha fet una crida a lasolidaritat amb aquesta empresa enlluita, i al boicot als productes deLG-Philips. El dia 19 una vintena

de persones van repartir octavetesdavant de l'Eroski de Cornellà deLlobregat (Baix Llobregat) i pelproper divendres 8 d'abril la plata-forma sindical ha convocat a laresta de moviments socials a feraccions de solidaritat ambMiniwatt, concentrant-se a les setde la tarda del mateix dia a la plaçaUniversitat per difondre entre elsconsumidors la consigna de boicot ala multinacional. La Xarxa a més haanunciat que plantejarà les mobilit-zacions del Primer de Maig cen-trant-se en les deslocalitzacions idenunciant el cas concret de lesdarreres actuacions de Philips aMiniwatt i IAR-Ibérica.Un nou tancament a ValeoL'empresa de complements auto-mobilístics Valeo ha fet públic enels darrers dies un nou tancament,en aquest cas de la seu del polígonindustrial de la Roca a Martorelles(Vallès Oriental), que pot significarl'acomiadament de centenars de tre-balladors. El comitè d'empresa,amb majoria de delegats de CGT,ha anunciat que no pensa acceptarl'expedient de regulació (ERO).Aquesta és la tercera factoria deValeo afectada per ERO en elsdarrers tres anys.

A. Ginés i Sànchez, València.

Per una banda, a la capital del Campde Morvedre, el sindicat CGT hadenunciat les actuacions de la UGTi de CCOO per obstaculitzar la pre-sentació d'una candidatura del sin-dicat alternatiu a les eleccions sindi-cals. Segons va fer públic en un

manifest del 16 de febrer on qualifi-cava de "gangsterisme" aquestesactuacions. Els dos sindicats institu-cionals, amb la complicitat del ladirecció de l'empresa, van anul·larla candidatura de la CGT al·legantque hi havia un candidat "duplicat"que també estava a la llista deCCOO. La mesa electoral, però, no

va actuar en contra de la segona llis-ta on apareixia el candidat "dupli-cat". El dia següent és va lliurar unanova llista amb una substitut i lamesa hagué d'acceptar la candidatu-ra. No obstant, els problemes novan acabar ací ja que un dia després,el cap de llista per la CGT va rebreuna notificació de la mesa electoral

per la qual s'informava que els can-didats de la CGT havien presentat laseua renúncia quedant, així,anul·lada la candidatura. Des de laCGT han afirmat que la renúnciadels candidats es va produir perpressions de l'empresa i els altresdos sindicats. En el seu comunicat,afirmen que una de les persones queva reununciar "i que per por a repre-sàlies, no vol donar el nom, ha reco-negut que va ser visitat, segons lesseues paraules per els 'jefes' i candi-dat en les llistes d'UGT per a com-minar-lo que signara el paper derenúncia." El sindicat llibertaritambé ha denunciat que s'ha impe-dit als membres de la CGT "repartirpropaganda sindical a favor delsdiscapacitats, de la dona, dels ser-veis socials i en contra de l'anome-nada 'Constitució europea', i no obs-tant CCOO, si que va poder repartirbosses individuals plenes de totamena de propaganda, entre ella el“Sí” a l'anomenada Constitucióeuropea per l'interior dels locals del'ONCE".

Censura per expressar-se en cata-làPer altra banda, l'STPV-Intersindical Valenciana ha denun-ciat que el sindicat UTO-UGT del'Agència Provincial de l'ONCE deCastelló de la Plana va impedir queel seu representant al comitè d'em-presa estiguera assistit per un tèc-nic. En un comunicat fet públic elpassat 11 de març, la Intersindicalva explicar que el seu representant,invident, va assistir a la constituciópostelectoral amb un assessor delsindicat legalment nomenat a la fid'ajudar en el diferents tasques,però en presentar el paper no s'acre-ditava aquesta condició el presidenten funcions del comitè, membred'UGT, es va negar a llegir-lo per-què estava en valencià. El presidenten funcions i la resta de membres del'UGT van exigir que l'escrit es pre-sentara en espanyol i posteriormentvan obligar a l'assessor a abandonarla reunió ja que no era treballadorde l'empresa. El representant de laIntersindical va explicar que si l'as-sessor abandonava ell també hohauria de fer, ja que la seua ajuda liera imprescindible. L'STPV-Iv haanunciat que recorreran per la viajurídica aquesta actuació "antisindi-cal" i "antidemocràtica". Altres sindicats, com la COS hanfet públic el seu suport i solidaritatamb els representants de la CGT i laIntersindical a les respectives dele-gacions de l'ONCE.

Irregularitats sindicals a l'ONCEde Castelló de la Plana i SaguntEls sindicats Intersindical Valenciana i CGT han denunciat públicament diversesirregularitats que han patit en el procés d'elecció de representants sindicals i la presade possessió posterior

Manifestació de la CGT a València / Foto: Arxiu de L’Accent

Els treballadors de Miniwattbloquegen la BorsaL'estancament en les negociacions ha portat talls de carretera i concentracionsdavant la Borsa i el Parlament autonòmic

Mobilització de la Xarxa contra els Tancaments / Foto: Arxiu de L’Accent

I N T E R N A C I O N A L8 / Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

Manel López i Esteve, Lleida.

El 8 de març, coincidint amb eldia de la dona treballadora, elscarrers de Santiago de Xile s'om-pliren de banderes roges perdonar l'últim adéu a la que fouuna de les més conegudes lluita-dores contra la dictadura feixistade Pinochet i que des de feia unany i mig lliurava la seua últimabatalla contra el càncer que lihavien diagnosticat. Més d'un

milió de persones acompanyarenla família de Gladys Marín en elseguici fúnebre fins al cementirigeneral de Santiago, on forendipositades les restes de la diri-gent comunista xilena.Gladys Marín ingressà el 1958 ales Joventuts Comunistes de Xile,quan entrà en contacte a l'EscolaNormal de Santiago, on estudiavaper ser professora, amb laFederació d'Estudiants Norma-listes i amb joves militants comu-

nistes. Des d'aquest moment lavida de Gladys Marín, com la demolts altres xilens, aniria estreta-ment unida a la lluita pel socialis-me, a l'antiimperialisme i, a partirdel 1973, al combat contra la dic-tadura feixista d'AugustoPinochet. El 1963 fou escollidasecretària general de les JoventutsComunistes, i aquest mateix anys'unia amb el seu company JorgeMuñoz, que el 1976 seria detingutper la DINA i passaria a formarpart de tots aquells xilens i xile-nes que serien torturats i assassi-nats i que encara avui constencom a desapare-guts.Aquests anys enquè Gladys mili-tà a les joventutscomunistes forenels anys en què aXile, i a bonapart del món, esproduí una im-portant onada demobilitzacions solidàries amb elVietnam que despertaren en moltsjoves xilens una forta consciènciaantiimperialista, i en aquestsmateixos anys es produïa la crea-ció i l'ascens de la Unitat Popular,que triomfaria electoralment ambSalvador Allende el 4 de setem-bre de 1970.El 1965 Gladys Marín fou escolli-da per primer cop diputada perSantiago, essent reelegida fins elcop d'Estat militar de 1973. Entreel 1970 i el setembre de 1973,anys en els que les joventutscomunistes realitzaren unaimportant labor de suport a laUnitat Popular i multitud d'activi-tats al carrer, Gladys tingué unaimportant participació en iniciati-ves com les Brigades de TreballVoluntari, compromeses en tas-

ques com la construcció de canalsde regadiu, la distribució de pro-ductes de primera necessitat... obé en la important marxa que esrealitzà contra el feixisme i laguerra civil. Amb el cop militar de 1973Gladys Marín passà a la clandes-tinitat, i el desembre de 1973, perdecissió del Partit, demanà asil al'ambaixada d'Holanda per poder,vuit mesos després, sortir delpaís. A l'exili realitzaria una tascaimportantíssima de denúncia id'internacionalització dels crims iviolacions dels drets humans ques'estaven produint a Xile, i alhoradestacaria la seua militànciainternacionalista que anys des-prés faria que el Consell d'Estatde Cuba li otorgués la condecora-ció José Martí i el MovimentSandinista la medalla AugustoCésar Sandino. Aquest interna-cionalisme caracteritzaria GladysMarín fins els darrers moments de

la seua vida enquè denunciàcontundentmentl'ocupació d'Iraki Palestina is'adherí al pro-cés revoluciona-ri engegat aVeneçuela.El 1978 tornàclandestinament

de l'exili i encapçalà fins el 1990la resistència comunista, junta-ment amb d'altres forces revolu-cionàries, contra la dictaduramilitar. El 1994 fou escollidasecretària general del PartitComunista de Xile i el 1998 foula candidata a la Presidència de laRepública, formant part d'unacandidatura de l'esquerra xilena.Fou també la primera en presentara Xile una querella contraAugusto Pinochet per genocidi iviolacions dels drets humans.Probablement foren molts elserrors comesos per Gladys Marínen la seua llarga trajectòria revo-lucionària, però per sobre d'a-quests resta el mèrit d'haver tre-ballat tota una vida a primeralínia pel triomf de la classe treba-lladora xilena.

Gladys Marín, testimonide lluita i resistència

La defensa de DelValle valora eltrasllat del cas al’AudiènciaNacionalEstat Espanyol. La defensa de l’ad-vocat xilè Fernando del Valle, detin-gut en l’última operació contra lesmàfies de blanqueig de diners ins-tal·lades a la Costa del Sol, ha decla-rat que estudien la possibilitat dedemanar el trasllat del cas al’Audiència Nacional. Segons sem-bla, diferents empreses immobilià-ries vinculades a la trama Del Vallepodrien haver estat actuant també aAlacant.

El govern deQuito descartanegociar amb lesFARC Equador. Lucio Gutiérrez, presi-dent d’Equador, negà la setmanapassada haver mantingut cap diàlegni compromís amb les guerrillescolombianes de les FARC. Aquestesdeclaracions són la resposta alcomunicat que l’organització va ferpúblic on, després de ratificar elcompromís de frontera, exigien reci-procitat respecte a aquest tema depart de Quito. Gutiérrez declarà quenomés negociarà amb les institu-cions legalment constituïdes.

Sócrates volrestituirl’ensenyamentobligatori fins als18 anys Portugal.. El recentment nome-nat primer ministre de Portugalha declarat que una de les prime-res mesures del seu gavinet seràrestituir l’ensenyament obligatorifins a la majoria d’edat. Amb ellema “Més i millor educació”, esprepara tota una campanya derenovació pedagògica que buscareduir a la meitat els casos de fra-cás escolar i l’abandó prematurdels estudis.

L’ex-generalSchmitt, novamnetacusat de torturesa AlgèriaEstat Francés. Maurice Schmitt haestat novament inculpat per anticsmilitants de l’FLN d’haver dirigitpersonalment les sesions de tortura ales que foren sotmesos en el contextde la batalla d’Alger l’estiu de 1957.El militar, que actualment té 75 anys,ha rebujat aquestes noves imputa-cions. igual com ho va fer el juny de2001 quan Malika Koriche, AliMoulaï i Rachid Ferrahi, també mili-tants de l’FLN, l’acusaren del mateixdelicte.

Vazquez seràinvestigat pelTSXG.

Galiza L’alcalde d’A Corunha,Francisco Vázquez, serà investigatpel Tribunal Superior de Xustiza deGaliza per les irregularitats en la ges-tió d’un edifici. El fiscal dePatrimoni del Tribunal, AntonioRoma, ha acceptat les denúncies del’oposició. L’immoble en qüestió fouadquirit l’any 97 per Vazquez al’ONCE. Un any després, el PlaGeneral d’Ordenació Municipal varebaixar el grau de protecció de l’e-difici, permetent unes reformes pro-hibides fins aleshores.

Apareix mortl’exprimerministred’InteriorucraïnèsUna nova polèmica ha fet tremolarel panorama polític a Ucraïna des-prés de que aparegués mort l'anticexministre d'Interior Yuri Krav-chenko a primers del mes de març.El suposat suïcidi ha coincidit lamateixa setmana en què el polítichavia de declarar per la seua possi-ble vinculació amb la mort d'unperiodista el setembre del 2000. Elcadàver de Georgy Gongadze,director del diari virtual UkrainsaPravda, va aparèixer decapitat quantreballava en la investigació desuposats casos de corrupció vincu-lats al govern d'aleshores, presiditper Leonid Kuchma. Kravchenkova exercir el seu càrrec des del 1995fins al 2001, quan va haver de dimi-tir per l'escàndol de l'assassinat delperiodista. El govern comptava ja amb unaforta oposició, que es va posar enevidència durant les multitudinàriesmanifestacions ocorregudes durantel passat 2004 després que es pro-clamés la victòria de VictorYanukovich, el candidat de Kuchmai del Kremlin. Davant de les denún-cies de frau i manipulacions, foufinalment nomenat el candidat pro-occidental Victor Yuschenko. Aquestha declarat que els crims d'estat i lavulneració dels drets humans hanestat una pràctica habitual delsgoverns anteriors i que és el momentde destapar totes aquestes trames. De fet, el fiscal general Piskun hafet pública la detenció de dos coro-nels dels serveis secrets d'Interiorque podrien ser els autors materialsde l'assassinat de Gongadze.L’exmandatari ucraïnès Kuchmas’ha declarat innocent dels càrrecsde corrupció i d’estar darrere de lesdesaparicions tant de Gongadzecom de Kravchenko.

L’APUNT

Miners xilens despedint en manifestació la líder comunista

EN PERSPECTIVA

RECULL DE PREMSA

El 1965 Gladys Marínfou escollida per

primer cop diputadaper Santiago, i vaser diversos cops

reelegida fins el copd'Estat militar de

1973

Juanjo Garcia. València.

Les noves informacions sobre lesdiferents formes de tortura a labase nord-americana deGuantánamo han coincidit ambels fet de San Martin demostrantque la situació penitenciariaconstitueix un problema dedimensions continentals i unarealitat poc coneguda. Així men-tre un grup de 125 eurodiputatsengegà una campanya per verifi-car l'estat de les presons a Cubala resta de països del seu entornhan estat exempts de passar talexamen. Tanmateix la revolta del

passat febrer al penal de SanMartin, a la província de BuenosAires, s'afegeix a una llarga d'e-pisodis sagnats. L'aixecament ala presó argentina se saldà ambun balanç de dos guàrdies morts,un policia i cinc reclusos. Laresolució tràgica del motí ha ser-vit per donar a conèixer dadesesfereïdores. El centre peniten-ciari comptava amb 1.700 reclu-sos mentre que la capacitat eranomés 700. A més en la provín-cia de Buenos Aires 75 presoshan mort amb violència als pri-mers mesos de 2005.Massificació i precarietat són lacombinació bàsica d'aquest còc-tel incendiari. Però durant aques-ta dècada se n'ha afegit unacaracterística; la forta presènciade les màfies. Així, per exemple,l'any 2002 tingué lloc a SaoPaulo un motí conjunt de les vint-i-set presons de l'estat.L'aixecament conjunt i fortamentplanificat deixà al descobert el

creixent poder del crim organit-zat a l'interior dels centres dereclussió i la permeabilitat delsmurs brasilers. L'empremta d’or-ganitzacions criminals tambéapareix a la revolta de LaEsperanza, a El Salvador amb 20morts, o El Porvenir, Honduras,amb 61, totes dues de 2004.La situació penitenciaria ha patituna paràbola encara sense puntd'inflexió. Així les presonsperuanes han deixat d'ésser lesmés lluminoses trinxeres de llui-ta, com definí l'AbimaelGuzmán, màxim dirigent delPCP-Sendero Luminoso. Avuiperò, com destaca l'InstitutLlatinoamericà de les NacionsUnides per a la prevenció delDelicte (Ilanud) les presons hanesdevingut veritables escoles decriminals. Fet que es combinaamb l'aprofundiment del feno-men dels narco-estats, dimensiópoc ressenyada pels mitjans decomunicació occidentals.

Manel Lopez i Esteve, Lleida

El passat 6 de març, el president de laRepública de Bolívia, Carlos Mesa,anunciava en un llarg discurs televi-sat la intenció de renunciar a la presi-dència del país a causa de les protes-tes socials existents en bona part delterritori bolivià i a la voluntat delsmoviments populars de fomentar unainestabilitat social i política que liimpedia realitzar la seua tasca degovern.D'aquesta manera, Carlos Mesa pre-tenia aparèixer davant l'opinió públi-ca boliviana com a víctima de lesdemandes intransigents dels movi-ments populars i, alhora, conformaramb tot el seguit de forces polítiquesparlamentàries, a excepció del MASd'Evo Morales, un acord de governa-

bilitat que permetés fer front a lesdemandes populars, per la via repres-siva, i salvaguardar els interessos deles transnacionals al país. Al mateixtemps, Mesa també anuncià, arrandel pacte amb l’MNR, el MIR,l’ADN i l’NFR, la seua intenció deconvocar eleccions anticipades, tot ique sembla que les forces polítiquesde l’autodenominada BancadaPatriòtica no comparteixen la decisióde la convocatòria anticipada d'elec-cions.Les contradiccions del governMesaEl que ha portat, però, a Carlos Mesaa aquest carreró sense sortida ha estatel seu doble joc, des de que l'octubrede 2003 assolí la Presidència, com-prometent-se, d'una banda, a realitzarels canvis que la societat civil exigiai a tirar endavant l'anomenada "agen-da d'octubre", que incloïa entre d'al-tres coses la nacionalització del gas i

la realització d'una AssembleaNacional Constituent per tal de rede-finir l'Estat bolivià. I, de l'altra, arepresentar els interessos de l'oligar-quia i del capital estranger generantunes noves condicions jurídico-polí-tiques que no alteressin les seuesinversions i beneficis.Així, les contradiccions del governMesa, que no hem d'oblidar que asso-lí el càrrec de la mà de SánchezLosada -el president bolivià que,entre el 1993 i el 1997, lliurà tots elssectors estratègics de l'economiaboliviana al capital estranger i queactualment resideix als Estats Units-,han esdevingut insalvables arran delsdarrers episodis de mobilitzaciópopular a Bolívia, el desenllaç delsquals encara resta pendent.Aquestes darreres mobilitzacions

s'han concretat en un seguit dedemandes, algunes de les quals s'ar-rosseguen des de l'octubre de 2003,quan Mesa aconseguí la presidènciadel govern. Potser la demanda mésimportant d'aquesta darrera onada demobilitzacions ha estat la de l'expul-sió de l'empresa multinacional Suez-Lyonesse des Eaux -la més importantcorporació mundial de distribuciód'aigua potable- de la ciutat d’ElAlto. Des de que el 1997 aquestaempresa, sota els auspicis del BancMundial, es féu càrrec de la distribu-ció de l'aigua ha empitjorat notable-ment la qualitat del servei, sobretotper a la població amb menys renda,han augmentat les tarifes de consumi de connexió i, a més, s'han anul·latels usos i costums tradicionals paraccedir a l'aigua potable.

Ara bé, la reivindicació més relle-vant, ja present en la revolta d'octu-bre de 2003, és l'exigència que s'esta-bleixi un impost d'un 50% sobre l'ex-plotació dels hidrocarburs, queactualment es troba en la seua totali-tat, a través de concessions, en mansde multinacionals, i que aquestimpost formi part de la Lleid'Hidrocarburs que encara s’està dis-cutint. Així doncs, els talls de les viesde comunicació, les mobilitzacionsmassives i l'ocupació dels pous petro-lífers que s'iniciaren el passat 21 defebrer es feren per tal d'assolir lesmesures bàsiques de "l'agenda popu-lar d'octubre": la recuperació delshidrocarburs, la realització del'Assemblea Nacional Constituent ila defensa de la sobirania i la dignitatnacional.

Una alternativa unitària popularEn aquest sentit, i per tal d'articularuna mobilització i una alternativapolítica unitària, el passat 9 de marçla Central Obrera Boliviana (COB),la Confederación Sindical Unida deTrabajadores de Bolivia (CSUTB),les federacions de Cocacoleros, elMAS i la Federación de JuntasVecinales de El Alto, entre d'altres,signaren el Pacto revolucionario deunidad per derrotar el bloc neoliberalarticulat entre el govern i el congrésen defensa de les multinacionals delpetroli, del gas i de l'aigua. En parau-les de Felipe Quispe, dirigent sindicalde la CSUTB que l'any passat renun-cià al seu càrrec de diputat nacionalperquè estava "tip de la política bur-gesa", en aquest pacte hi ha "l’altraBolívia, la Bolívia que encara no tépresident i que vol l’Assemblea cons-

tituent". Tot i les esperances queaquesta iniciativa unitària ha desper-tat en els diversos sectors popularsbolivians i en bona part dels movi-ments revolucionaris d'Amèrica delSud, no serà pas fàcil articular unaalternativa popular i revolucionàriaunitària per les importants divergèn-cies entre les forces populars bolivia-nes. De fet, ja s'han produït les pri-meres desavinences en la postura amantenir enfront del govern, del con-grés i davant d'unes possibles elec-cions anticipades.El que sembla clar, però, és que lasituació de Bolívia, segon Estat méspobre d'Amèrica del Sud amb undeute extern de més de 5.500 milionsde dòlars -cosa que comporta que esdestini quasi el 30% del PIB bolivià apagar el deute-, no es transformarà niamb el govern Mesa ni amb les direc-trius del FMI, o en tot cas, es trans-formarà però a pitjor.

La situació de Carlos Mesa evidencia el fracàs deles reformes neoliberals a Bolívia

Bolívia, la crisique no acaba mai

Mesa preteniaaparèixer davant

l’opinió pública com avíctima delsintransigents

moviments populars

La reivindicació mésrellevant és

l’establiment d’unimpost d’un 50%

sobre l’exportaciód’hidrocarburs.

Guantánamo al sudde Guantánamo

Del 22 de març al 5 d’abril de 2005 / 9INTERNACIONAL

El fins ara president de Bolívia va lliurar tots els sectors estratègics de l’economia boliviana als EUA

L’exèrcit nord-amercià tortura a la base de Guantánamo

Jordi Garrigós, Barcelona

"Per senyera, senyors, quatre barres.Per idioma, i senyores, català. Percondició, senyors, sense terres. Peridea, i senyores, esquerrà."Coincidint amb els deu anys de lamort d'Ovidi Montllor, la revistaFolc ens apropa una mica més l'obrai vida d'aquest autor, intèrpret, rap-sode i músic , fill de família humil iamb una ferma convicció de pertàn-yer a la classe obrera i als PaïsosCatalans. El dvd es divideix en duesparts, documental i concert, queajuden a fer-nos una idea de qui vaser l'Ovidi en boca dels seus fami-liars, amics més íntims i de totesaquelles persones que hem conegutl'obra de l'alcoià una vegada ja no haestat entre nosaltres.Crònica d'un artistaL'amistat que l'artista va tenir ambgent com Raimon, Quico Pi de laSerra, Guillermina Motta i com no,

l'entranyable guitarrista que l'acom-panyà als escenaris fins la seva mort,Toti Soler, es fa palesa en aquestreportatge on aquests ens mostren laqualitat humana que tenia l'Ovidi i elrespecte que li van tenir com a perso-na íntegre que era. També es fa espe-cialment interessant l'aprofundiment

que els directors de l’homenatge hanfet en la relació del artista alcoià ambles noves generacions de catalans,molt ben representats per l'Àlex delsInadaptats o el cantautor valenciàFeliu Ventura en un fragment onse'ns mostren instantànies del CasalPopular Ovidi Montllor de la vila de

Gràcia i un videoclip on els mateixosInadaptats musiquen un poema reci-tat per l'Ovidi. Un altre moment des-tacat del documental és l'actuació queel cantant fa al concert homenatge aRaimon al Palau Sant Jordi deBarcelona l'any 1993, on interpretade forma magistral "M'aclame a tu"L'Ovidi en accióLa segona part del dvd és un recitalque oferí el cantant d'Alcoi acompa-nyat de Toti Soler i d'una banda demúsics a l'interior del Palau Macayade Barcelona l'any 1985 per al pro-grama Música Vista. En el concert,l'Ovidi repassa el bo i millor de laseva carrera amb cançons com"Autocrítica i crítica", "Perquè vull"o la inoblidable "Homenatge aTeresa", presentada aquesta vegadaen format videoclip. Com a anècdotacal destacar que es divideix la graba-ció en dues parts, una primera on totsels músics van vestits de carrer i unasegona on anaven guarnits d'esmò-quing; bé, hi anaven tots menysl'Ovidi, que s'hi va negar. Resumint, aquest és un bon docu-ment que la revista Folc ens ensenyaa tots aquells que no vàrem gaudir del'Ovidi en vida, quina era la simbolo-gia i l'aura que rodejava un artistaque, si per alguna cosa s'ha destacatde la resta, és per el seu compromísamb la cultura catalana i amb la sevacondició, la de la classe obrera.

Josep Maria Solé, Barcelona

L'Ovidi Montllor Mengual va néi-xer a Alcoi el 4 de febrer del 1942.La seva vocació, la interpretació, lava descobrir llegint la bibliotecaque guardava a casa seva el seuoncle Rafael Mengual, mestre inha-bilitat pel règim. D'aquest prime-renc període vital, i resultat tant del'observació de les condicions devida que pateixen a casa, com de laideologia anarquista del seu pare,l'Ovidi n'extreu un compromíssocial amb el poble català i amb laclasse treballadora.Als dotze anys, l'Ovidi, que era elgermà gran, entra al mercat laboralrealitzant les feines més diverses.En plegar de treballar, comença areunir-se amb la gent de LaCazuela, un grup de teatre alcoià.Després marxa a Barcelona, on s'hiestarà fins el 1961, any en què escasarà i tindrà la seva primera filla(anys més tard en tindrà una sego-na).Un any després tornarà a Barcelona.I altre cop a treballar de dies i aactuar de nits, ara amb un seguit degrups com el Grup de TeatreIndependent o el Teatre Experi-mental Català, que realitzaven unteatre que pretenia acostar la cultu-ra al poble. La seva participació en

els diferents muntatges és cadavegada més continuada i el troba-rem a Els baixos fons, d'en MàximGorki, a Ronda de mort a Sinera,d'en Salvador Espriu, i a Un homeés un home, d'en Bertolt Brecht.A partir d'aquest moment, el teatreanirà deixant pas a la cançó. La sevaprimera actuació es va produir el1968. Uns mesos després es vaincorporar al Grup de Folk, però nos'hi va acabar d'integrar perquè "josortia a l'escenari vestit de negre,com sempre, i ells anaven vestits decolors, de festa". Mig any després,actuava, juntament amb en Pi de laSerra i en Raimon, al Palau de la

Música Catalana, i gravava el seuprimer disc senzill amb quatretemes. El primer llarga durada, Un entretants, és del 1972. El 1973 gravaCrònica d'un temps, amb músics del'òrbita del jazz progressiu. L'anysegüent publica A Alcoi, un disc queinicia una llarga relació musical iamical amb el guitarrista Toti Soler.La seva particular crítica al procésde transició quedarà gravada el 1977a De manars i garrotades. Dos anysmés tard, aconsegueix gravar OvidiMontllor diu Coral Romput, d'enVicent Andrés Estellés. El 1980, espublica 4-02-42.

Amb la instauració de la democrà-cia parlamentària és arraconat. Nohi ha manera d'aconseguir gravarcap disc, i el nombre d'actuacionsva disminuint. Fruit d'aquest silenciimposat és el seu decantament versel cinema. Destacarem aquí nomésalgunes de les pel·lícules on vaintervenir: Furtivos, del José LuísBorau, La ciutat cremada, del'Antoni Ribas, La portentosa vidadel pare Vicent, d'en Carles Mira,Soldados, que li va valer el premi almillor actor al Festival de Cinemade Cartagena de Indias, i El pico del'Eloy de la Iglesia.També forçat per la manca d'activi-tat musical, participarà de projectestelevisius dels quals només faremmenció del produït per TVE sobreles novel·les policíaques de PepeCarvalho.El 1994 inicia la gravació de VeríGood, però després de gravar Elmeu poble Alcoi, una afonia li vaimpedir de continuar. Malgrat l'afo-nia, i tot esperant que desaparegués,va presentar, al Teatre Lliure deBarcelona, Ovidi Montllor diuSagarra. El seu enregistrament, queha estat publicat, ens deixa sentir laprecaritat de la seva veu. També,probablement per no deixar escaparel fet que semblava que retornavacert interès de les discogràfiques capa la seva activitat, va començar apreparar el que havia de ser unacol·lecció de deu compactes d'unahora de durada cadascun amb deumonografies de poetes catalans. Undarrer projecte que apostava, comho havia fet sempre l'Ovidi, per lacultura en majúscules, i que no esva poder tirar endavant perquèaquella afonia s'havia convertit enun càncer que el va matar el 10 demarç del 1995.

10 / Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

Un heroi de classeobreraEl documental "Ovidi Montllor, crònica d'un artista" retratala vida del polifacètic cantautor d'Alcoi en un homenatgenecessari

Breu biografia de l'Ovidi Montllor

L’Ovidi en l’espectacle La guerra i el món l’any 1981 / Foto: Pilar Aymerich

LA NOTÍCIA

Deucatalans iun rus

Aquest és el nom de l'especta-cle amb el qual Toti Soler, l'ex-cel·lent guitarrista de l'Ovidi iresponsable de bona part de lamàgia de les seves cançons,homenatga el seu company iamic. A “Deu catalans i unrus” l'Ovidi es desdobla:l'Ovidi cantant és EstherFormosa, l'Ovidi rapsoda és enCarles Rebassa. I el seu denominador comú ésla guitarra (i també la veu) d'enToti Soler, que va oferir unaactuació excel·lent amb la pul-critut i l'elegància que caracte-ritzaren els treballs que va feramb l'Ovidi Montllor. Pel que fa als altres, ja se sapque el paper d'impostor és proudifícil de jugar. Malgrat aquestfet, en Carles Rebassa va mar-car alguns dels momentscalents de la vetllada i va exal-tar el públic recitant amb unagran convicció. Ester Formosava cumplir sobradament en laseva funció de cantant, però notant pel que fa a la caracterit-zació de les cançons, que éson, probablement, és més difí-cil suplantar l'Ovidi. El resultat global és un meres-cut homenatge a l'Ovidi i a lavigència de la seva obra i unconcert brillant al qual esperauna gira intensa pel Principat.Que ens haguem de veureaplaudint amb aires de reivin-dicació les paraules “dic benalt que parlo català i ho faig ala manera de València” ensdemostra fins quin punt lescoses no han canviat d'ençàque l'Ovidi va escriure els seustemes més emblemàtics.

CULTURA

Aquest març fa deu anys de la seva mort i aquells quedurant anys el van silenciar, ara volen parlar per ell.Rescatar la seva pròpia veu és el millor homenatge

L’Ovidi a les 6 hores de Canet

El cantautor d’Alcoi a casa seva l’any 1994 / Foto: J.M. Morales

CULTURA11 / Del 22 de març al 5 d’abril de 2005

Aquest és un dolç semblant altorró, però amb pinyons. És trac-ta de banyar pinyons amb sucrecremat i el xocolata, i deixar-hofer dur. No cal dir que es pot feramb qualsevol fruit sec, encaraque la proporció de sucre potvariar. Hi posarem una miquetade mel de taronger, perquè així elseu sabor afruïtat combinarà béamb l'amargor del xocolata. Siho feu en forma de galeta, n'ob-tindreu una presentació queimpressionarà les vostres visites.És molt dolç, de manera que sivoleu tenir èxit ho haureu de feren èpoques en què tothom tingatendència de resistir estoicamenttota mena de dolços, com elNadal o les festes del vostrepoble. No cal fer servir un xoco-lata dels que són etiquetats com aespecífics per a fondre: podemfer servir qualsevol xocolatasense llet de qualitat i amb unpercentatge de cacau de més del50 %. És clar que el xocolata ésmolt versàtil i s'hi poden fer mol-

tes coses -passeu-vos per unapastisseria-, però moltes són forade l'abast d'una cuina normal;aquesta recepta és fàcil i es potfer amb l'equipament habitual.PreparacióEl volum de pinyons i sucre hade ser el mateix. Es posen duescullerades de mel de taronger enel got, i s'acaba d'omplir fins aenrasar amb sucre. S'aboca tot enun perolet amb una culleradad'aigua i es posa al foc, tot reme-nant contínuament. Mentrestant,cobrim el banc amb un full depaper d'alumini i en preparem unaltre i una fusta gran. Una vega-da estiga el sucre ros, hi abo-quem el mateix volum de pin-yons, remenem ràpidamentnomés el necessari perquè quedemesclat de manera homogènia iho retirem del foc. Ràpidamentho aboquem al paper d'alumini.Si volem fer-ho en forma de rajo-la, ho aboquem directament desdel perolet; si en volem fer gale-tes, agafem cullerades i les

posem damunt del paper, unamica separades. Ara cal cobrir-ho amb l'altre full de paper d'alu-mini i pressionar des de dalt ambla fusta, perquè queden la rajolao les galetes ben plans. Calactuar ràpidament durant totaquest procés, ja que el sucre esposa dur molt ràpidament. Sivoleu que el sucre es qualle méslentament i que siga més malea-ble, podeu afegir-hi glucosa, quees compra en botigues especialit-zades. Retireu el paper de dalt.

Per a un got de cada de sucre ipinyons es poden fer servir 125g de xocolate. Agafeu el peroleti poseu-lo al bany maria, abo-queu-hi el xocolate fet trossos iremeneu fins que siga fos.Repartiu-lo per damunt de lamescla de sucre i pinyons ambl'ajuda d'una cullera, sobretot siho feu en forma de galeta. Podeuposar-ho en un lloc amb unatemperatura més baixa perquèqualle més ràpidament, peròrecordeu que el xocolate no espot posar mai a la nevera. Unavegada estiga ben sec, desengan-xeu-ho del paper i deseu-ho enun recipient ben tancat.

AGENDAMARÇ

Dijous 24 a Dilluns 27Les Borges Blanques (Les Garrigues). III Trobada

d'Estudiants dels Païssos Catalans. Xerrades, debats i con-cert amb Revolta 21 i Disidencia Organitza : AlternativaEstel i CEPC

Dimarts 29Sabadell (Vallès Occidental). Xerrada de "els objectius de

la repressió" al Casal Independentista, c/les paus 19, a les19'00. Organitza: Casal Independentista de Sabadell iAlerta Solidària

ABRIL Divendres 1Ribes (Garraf). Sopar solidari antirepressiu a les 21.30h al

Ger, c/del pi 25. Organitza: GerValència (Horta). Inauguració de l'exposició de Toni Miró.

Organitza: Casal Jaume I-RussafaDissabte 2Vic (Osona) Xerrada sobre la Violència repressiva, el feixis-

me i la impunitat al Casal Independentista a les 17'00h.Organitza: Casal Independentista de Vic i Alerta Solidària

Barcelona (Barcelonès) Jornada de solidaritat amb els tre-balladors de Miniwatt. Durant tot el dia xerrades, passi devídeo i dinar al c/Virtut amb Cesk Freixas. Organitza:Endavant Gràcia

Castellar del Vallés (Vallès Occidental). Concert ambPirat's Sound Sistema + Catiuska + Cesk Freixas. A les21'00h a Can Calissó, entrada gratuïta. Organitza:Assemblea de Joves de Castellar

Girona (Gironès). Concert amb "Ovidi Montllor: deu cata-lans i un rus" a càrrec de Toti Soler, Ester Formossa iCarles Rebassa a dos quarts d'11 del vespre al teatre delCentre Cívic Sant Narcís de Girona. Organitza: Ateneu 24de juny

Barcelona (Barcelonès) Manifestació per la regularitzaciódels immigrants a la plaça Universitat a les 17'00h.Organitza: Assemblea per la Regularització SenseCondicions

Diumenge 3Terrassa (Vallès Oriental). Dinar i xerrada: La repressió

política arreu de les comarques a partir de les 14'00h alConsell de la Joventut. Organitza: SAT

Alcàsser (Horta). Concert de Pau Alabajos i els músics for-tius. Organitza: CSA El Montó

Dissabte 9Artés (Bages). Concert amb Cheb Balowski, Desechos i

altres. Organitza: A.P. La Falç Barcelona (Barcelonès). Jornada de solidaritat amb els Tres

de Gràcia. Concert amb Obrint Pas, La Fera Ferotge,Pirats i altres. Pl. Revolució i CAT. Organitza: Coord.Antirepressiva de Gràcia

Ingredients per a quatre personesUn got de sucre, dues cullerades de mel de taronger, un gotde pinyons, 125 g de xocolate apte per a fondre, aigua.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, BarPatapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, CasalJaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-CampusBurjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal PopularFèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, CasalIndependentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola,A.C Jaume I. Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa:Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta:Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació AireNou de Baó, CEPC-UP. Safor:Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra:Torà. Segrià:La Falcata. Selva:Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès:Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès:Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental:Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, elMirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot (Cardedeu) / Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn (C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) /Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) /Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus,19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte(Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros deOlano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI(Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. SantRafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) /Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / CasalQuico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. FeliuMonné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)

On trobar L'Accent

Pedres de pinyonsamb xocolata

"La Universitat Popular multiplica lamemòria dels 30.000 desapareguts"

Aina Torres i Rexach, Barcelona.

Aquest any la UniversidadPopular fa 5 anys. Quin va ser elmotiu que va impulsar un grup deles Madres de la Plaza de Mayo acrear-la el 2000?Cal tenir en compte que les Madres,ara fa 28 anys, van sortir a buscar alsseus fills en plena dictadura enfron-tant-se amb tot el poder: militars, jut-ges, advocats i polítics, tots ells for-mats en les universitats de l'estat. Amés, les Madres van rebutjar lesreparacions econòmiques que els hioferia el govern per la desaparició deles seves filles i fills, així com qual-sevol monument que els hi pogues-sin dedicar perquè creien que la llui-ta dels seus fills i filles no podia sercongelada en un monument. Així,passats els anys es va pensar en crearla Universitat Popular perquè elssomnis i els ideals pels quals vanlluitar els seus fills i filles, així comla seva memòria no es perdessinquan s'esgotés la vida física de lesMadres, ja que moltes tenen entre 70i més de 90 anys. D'aquesta manera,la universitat sorgeix amb l'objectiuque els somnis dels seus fills pogues-sin arribar a noves generacions itambé de formar els movimentspopulars. Podríem dir que la univer-sitat és un espai que multiplica per-manentment la memòria dels 30.000companys i companyes desaparegu-des.

La universitat, com que no és ofi-cial, no permet que els estudiantstinguin un títol oficial reconegut.Què duu a aquests joves a estudiara la Universidad Popular?La gent que entra a la UniversitatPopular de les Madres ho fa perquèestà buscant una alternativa al modeld'educació argentí que reprodueix elsistema capitalista i que està pensat iplanificat d'acord amb les polítiquesdel Banc Mundial. Tot i així, moltesprofessores de la Universitat Populartambé donem classes a les universi-tats de l'Estat, i reconeixem que allàa dins hi ha una batalla de moltsdocents i estudiants que intentencanviar aquest sentit de la universitatestatal. La Universitat Popular nodóna títols oficials com a universitatperò no impedeix que els joves tin-guin títol en altres universitats. Tot iaixí, cal tenir en compte que ningúdóna títols per la nostra lluita, ja queés molt difícil que algú consideri queestà graduat en aquest aspecte. Laintenció és que la universitat servei-xi als sectors populars; per exemple,hi ha molts companys que han estu-diat periodisme d'investigació i queavui estan treballant en mitjans decomunicació i són reconeguts per-què la formació que han rebut ésbona.Expliqui'ns com funciona i quès'ensenya a la carrera que vostècoordina i a les onze carreres més

que podem trobar a la universitat.La carrera d'Educació Popular, quejo coordino, és un espai de formaciód'educadors dels moviments popu-lars, no busquem formar els movi-ments directament sinó els educa-dors d'aquests moviments. En altrescarreres, com la de PsicologiaSocial, l'objectiu és formar a psicò-legs socials que puguin actuar en elsmoviments, i la carrera de DretsHumans és una carrera dirigida adonar eines perquè els movimentstinguin possibilitats d'afrontar ambmajor capacitat la batalla quotidianaque no és només contra la fam i ladesocupació, sinó també per tots elsdrets, inclosos els drets a la llibertat ia la justícia. La d'Investigació

Periodística ja l'he comentat i lad'Economia Política intenta oferiruna altra mirada sobre l'economiaque la que s'ensenya a les universi-tats oficials. També hi ha la carrerade Cine Documental que, entre d'al-tres, forma a companys dels movi-ments populars perquè els mateixosmoviments puguin elaborar la sevapròpia documentació. Pel que fa a lacàtedra de Formació Política queporta el nom de Che Guevara, i quetambé coordino, és comuna a totesles carreres i, en aquest cas, intentemfer una anàlisi de com funciona elcapitalisme des d'una mirada bastantcentrada a l'Amèrica Llatina i tambéun repàs de quines han estat lesexperiències de lluita pel socialismeal nostre món.

Un alumne de la seva universitatva dir: "Desitjo conèixer eines

polítiques, econòmiques i socialsque permetin fer aportacions a leslluites del meu poble". A part deformar persones dels movimentspopulars en les carreres universi-tàries, quines tasques porten aterme més enllà de l'aula?A la càtedra d'Educació Popular, perexemple, a més de formar educadorspopulars dels moviments, els propismoviments ens demanen cursos deformació en els seus llocs i nosaltreshi anem. Sempre, però, intentant quedesprés de cada curs quedi allà un

equip d'educació popular que puguicontinuar amb la tasca i desenvolu-par els seus propis programes de for-mació, ja que ens sembla fonamentall'autonomia dels moviments popu-lars i el fet que no hagin de dependrede nosaltres. A més, participem de lalluita política i social juntament ambels moviments, també som un movi-ment popular i som part d'articula-cions que lluiten per la llibertat delspresos polítics, etc. També fem uncongrés anual de salut mental i dretshumans en el qual els movimentstreballen en la discussió sobre pro-blemàtiques específiques.

Després de cinc anys de funciona-ment, quina opinió té del treballque ha desenvolupat la universi-tat? Hi ha desafiaments pendents?Considero que la tasca que ha desen-volupat la universitat és positivaperò al mateix temps també té limi-tacions i desafiaments pendents. Leslimitacions bàsicament vénen dona-des pel motiu que els professors de launiversitat no cobrem per la nostrafeina, per nosaltres és una militància,una forma de compromís social iaixò fa que haguem de treballar enaltres llocs. Això, es veu reflectit, perexemple, en el fet que hem creat lescarreres que hem pogut i no totes lesque pensem que s'haurien de crearperquè de vegades no tenim elsdocents idonis o bé que no tenim eltemps suficient per formar-nos coma docents. Un altre aspecte, és que ala universitat coincidim docents quevénen de diferents perspectives polí-tiques i això dóna una gran riquesaperquè tenim diversitat, però a lavegada també s'han donat casos enels quals el professor fa classesmagistrals i verticals, i això no hau-ria de ser així.

Quina opinió té de l'educació uni-versitària al nostre país? Seriapossible una Universitat Populardels Països Catalans? No tinc gaire autoritat per parlar decom és l'educació aquí, però pel quehe pogut veure crec que hi ha críti-ques comunes a les que nosaltresfem de l'educació a l’Argentina.Crec que també hi ha poca críticadels continguts i de la metodologia iconsidero que, igual que al’Argentina, la relació de la universi-tat amb els moviments socials, ésgairebé nul·la. Tot i això, he conegutmolts grups que intenten canviar totaixò. Pel que fa a la possibilitat queexistís aquí una universitat popular,crec que això està en mans d'aquestsmoviments, malgrat que no vull pen-sar en translacions mecàniques.Espero que hi pugui haver moltesexperiències diferents als PaïsosCatalans perquè m'emporto una moltbona impressió de la gent que heconegut i que està disposada a can-viar les coses, no només a nivell edu-catiu, sinó també a nivell polític.

Entrevista a ClaudiaKorol, responsabled'educació de lesMadres de la Plaza deMayoClaudia Korol exerceix com a docent a la Universidad Popularde les Madres de la Plaza de Mayo a Argentina, a més de coor-dinar dues càtedres d'aquesta universitat, la Càtedrad'Educació Popular i la Càtedra de Formació Política ErnestoChe Guevara. Ha visitat el nostre país per participar en elFòrum Social per l’Educació que va tenir lloc a Barcelona itambé ha fet xerrades a diferents universitats dels PaïsosCatalans.

Korol, a més, exerceix com a periodista, és secretària de redac-ció de la revista América Libre i corresponsal d'ADITAL(Brasil), de Punto Final (Xile), de Jornal Brasil de Fato(Brasil), de Radio Rebelde (Cuba), del diari de les Madres dePlaza de Mayo (Argentina) i d'Enfoques Alternativos(Argentina). A més, és la productora del programa La Rosa delos Vientos, de FM La Tribu, ràdio alternativa d'Argentina.També és autora dels llibres Rebelión, reportaje a la juventudchilena; El Che y los argentinos; Feminismo y Marxismo, diá-logo con Fanny Edelman i Chile, entrevista a Gladys Marín,entre d'altres.

Com a educadora popular, Korol participa en projectes de for-mació política amb moviments de camperols, de piqueteros id'organitzacions de dones. L'any passat, va guanyar el premiPensar a Contracorriente 2004 per un treball sobre el movi-ment de treballadors desocupats de la província de Salta, unade les zones més pobres d'Argentina.

Claudia Korol va formar part de la Federació Universitària deBuenos Aires i de la Federació Universitària Argentina. Amés, va participar en les brigades juvenils de solidaritat ambNicaragua i en les brigades juvenils de solidaritat amb Xiledurant la dictadura de Pinochet.

"Els professors de launiversitat no

cobrem per la nostrafeina, per nosaltresés una militància,

una forma decompromís social."

"La gent ve perquèbusca una alternativaal model d'educació

que reprodueix elsistema capitalista

planificat d'acord ambles polítiques del Banc

Mundial."

/ 12Del 22 de març dal 5 d’abril de 2005 CONTRAPORTADA