L’atac al campament als afores d’Al-aaiun haencetat una nova onada de violència i repres-sió contra el poble sahrauí.Malgrat els testimo-nis que parlen de massacre i genocidi,la diplo-màcia internacional s’ha mantingut en una pre-tesa neutralitat,que només afavoreix els inte-ressos del Marroc.

>>Internacional 10

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

El PP liquida RàdioTelevisió de MallorcaEl PP ha designat José Manuel Carrillo, mili-tant d'UPyD, com a nou director general deRTVM. La missió de Carrillo és la de prepararel tancament de l'ens públic, una passa mésen l'ofensiva anticatalana del PP a Mallorca.Per aquest motiu, en entorns de l'ens es coneixCarrillo com “El Liquidador”.

>> Països Catalans 5

La casa tapiada per protestarL'arribada del PP al poder a Elx ha estat acom-panyada d'una ofensiva revengista contra qual-sevol mostra de progressisme o d'oposició. Undels casos més greus l'ha patit Juan Guilló, aqui després de protestar amb una pancartacontra l'actual alcaldessa en un ple anterior,l'ajuntament li ha tapiat la porta de sa casaal·legant uns impagaments.

>> Països Catalans 7

Més retallades a cultura al País ValenciàAl País Valencià el sector de la cultura comen-ça a sentir els efectes de la renovada majoriadel Partit Popular en època de crisi. Encarano s'han concretat els pressupostos pel 2012,però la nova consellera de Cultura, Lola John-son, ja ha començat a brandar les tisores.

>>Cultura 14

SUMARI

La plataforma d'afectats per leshipoteques i la crisi de Sabadellfa mig any que funciona i ja hadonat atenció a una quarentenade casos. És una de les múltiplesplataformes contra els desnona-ments que han sorgit arreu delsPaïsos Catalans, que han acon-seguit aglutinar no només acti-vistes socials sinó també perso-nes directament afectades delsbarris més populars. Parlem ambPau Llonch, un dels seus porta-veus, per conèixer quin és el tre-ball d'una plataforma local, coms'organitzen i quines perspecti-ves de futur tenen com a inte-grants de la lluita contra els des-nonaments.

>> Països Catalans 6

PAU FABRA PÀG. 2 // JORDI NAVARRO PÀG. 2 // MIREIA FORADADA PÀG.3 // JULI CUELLAR PÀG.3 //HÈCTOR MONTANER PÀG. 5

ENTREVISTA

S'ha complert un any de la multitudinària manifes-tació del 10J que,tot i ser convocada contra la reta-llada de l'estatut de la CAC, va acabar esdevenintun clam per la independència. Un any després, lasituació política ha canviat substancialment.Els prin-

cipals beneficiaris de l'onada mobilitzadora sobira-nista,CiU,un cop al poder han optat per aplicar unaagenda de doctrina de xoc neoliberal i aplanant elcamí per a la normalització política del PP en l'únicterritori de la nació on aquesta força no tenia cen-

tralitat política.Per poder analitzar l'actual conjun-tura política i també iniciar el debat sobre quin paperha de jugar l'esquerra independentista en aquestaconjuntura, hem parlat amb quatre persones dediferents àmbits de lluita.

““AA llaa TTrriippllee FFrroonntteerraa nnoohhii hhaa ccaapp aallttrree ppeerriillllqquuee nnoo ssiiggaa eell tteerrrroorriinnssttiittuucciioonnaalliittzzaatt””Raúl Aramendy, pedagog i productor agroecolò-gic, és director de CEMEP ADIS, organització sen-se ànim de lucre, amb més de quinze anys de vida,dedicada a l'agrogeologia, la defensa de la selvaparanenca i a l'educació i la comunicació popu-lar.

>>Internacional 10 i 11

Les mobilitzacions den defensa del català a l’escola no s’han fet esperar

10J: on som unany després?

“Aquesta és una lluita que toca el taló d’Aquil·lesdel capitalisme”

Veïns i veïnes aturant un desnonament

L’ACCENT 206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201102 OPINIÓ

PAU FABRA VALÈNCIA

Les retallades públiques en matè-ria de cultura contrasten amb lagran inversió -131 milions- que laGeneralitat dedica al Gran Premide Fórmula 1. L'anunciada impo-sició a la Universitat de Valènciad'una càtedra de tauromàquia tam-bé és clarificadora. Aquestes sónles prioritats d'aquells qui osten-ten el poder autonòmic. Tanma-teix, el País Valencià sempre haestat una petita gran olla de pro-ducció cultural. Ho hem fet als pit-jors moments i ho continuaremfent perquè malgrat tot, el gen dela resistència està gravat a l'ADNde les persones que vivim a aques-ta terra.

L'exemple fefaent el donen elsmúsics en valencià, malgrat nocomptar amb cap ajut institucio-nal. La imaginació i la perseveran-ça dels nostres artistes -en la majo-ria gent jove- és la clau de l'èxit.Si les institucions no els progra-men concerts ni festivals, els orga-nitzen ells; si les cases discogràfi-ques no n'editen discos, en creende noves o n'autoediten. La inicial

adaptació al medi, la mera super-vivència, ha donat pas a la socia-lització i la consolidació de la pro-ducció musical en llengua pròpia.És una molt treballada revolta con-tra la sectària política cultural delPP.

És clar que sempre hem de recla-mar la inversió pública en matè-ria cultural, els diners de la Gene-ralitat no són patrimoni del PP sinóde totes i tots els valencians. Hau-ria de ser el sector de la cultura ila societat civil qui decidira com,quan i on s'hi posen els recursospúblics. Però alhora no hem de per-dre de vista que, en el contextactual, l'autogestió és l'única viaper superar el blocatge amb inde-pendència del color del partit delgovern.

PUNT DE MIRA

El web sostenible.cat publica unarticle d'en Ramon Folch on, a tallde reflexió, opina sobre l'estructu-ració ferroviària del territori a l'es-tat espanyol. El seu veredicte con-tundent permet gaire dubtes: l'op-ció de potenciar el TAV no és la mésintel·ligent i, per suposat, no és lamés sostenible, eficient i útil. Enuna línia similar s'expressa l'eco-nomista Germà Bel, que en unainteressant entrevista al diari Arasentencia que el cost econòmic dela construcció a l'Estat espanyol del'AVE és fruit d'una decisió políti-ca centralitzadora motivada perdeliris de grandesa. Uns delirisderivats d'una herència imperia-lista i colonialista relativamentrecent, hi afegiria jo.

En tot cas, recullo a mode deresum aquestes dues veus autorit-zades, que em serveixen per il·lus-trar d'una manera gràfica i diàfa-na que Espanya, i de retruc Cata-lunya, és un estat amb aires de nouric, i que el cost d'estirar el braçmés que la màniga el pagaran lesfutures generacions perquè es tro-baran amb un territori trinxat iesmicolat per una infraestructuragegantina que connecta les princi-pals capitals de província amb lagran metròpoli que és Madrid. Unmodel ferroviari que ha marginatles rodalies i que ha impedit laimplantació de tramvies modernsque connectin les curtes distànciesurbanes.

Un model que impedeix l'estruc-turació ferroviària dels Països Cata-lans, i que aïlla ferroviàriamentels territoris catalans d'interior icostaners. Un model que condem-na Girona a esdevenir l'escenarid'unes obres eternes del TAV, queens condemna al constrenyimenthorari d'unes rodalies que ni ens

connecten satisfactòriament ambBarcelona ni amb Perpinyà, i queens deixen en situació d'aïllament

amb bona part de la Costa Brava,dels Pirineus, d'Osona.

En definitiva, el TAV és un autèn-

tic tap perquè no ens deixa margeper invertir en la imprescindiblemodernització del ferrocarril delsegle XXI, un mitjà de transportque ens aportaria benestar i futurperquè podria ser l'eina per supe-rar definitivament l'actual para-digma de mobilitat basat en el vehi-cle privat. El ferroviari, un siste-ma modern de transport de mer-caderies i passatgers que ensajudaria a estalviar emissions deCO2, i que ja al segle XIX ja apor-tava beneficis socials i econòmics.Però renoi, amb això del llegat impe-rialista els espanyols l'han ben espi-fiat, i s'han fos els estalvis amb untren que va a 250 quilòmetres perhora però que va buit de gent detan car i ineficient que és. Defini-tivament, si no ens espavilem eltren ens passarà de llarg i no ensesperarà.

*El blog d’en Jordi Navarro

TTAAVV,, ll’’aauuttèènnttiicc ttaapp ppeerr ddeesseennvvoolluuppaarr uunnaa xxaarrxxaa

ffeerrrroovviiààrriiaa mmooddeerrnnaa aa CCaattaalluunnyyaa

COL·LABORACIÓ JORDI NAVARRO*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Abel Caldera. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.), Joan Ballester,Guillem Colom, Pep Giner, Andrés González. OOppii-nniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky(coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López(coords.). CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler, Pau Tobar(coords.),Joan Sebastià Colomer, Borja Català. CCiièènn-cciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almudena Gregori, ÀlexGarcia EEssppoorrttss:: Rafaei Escobar. CCoorrrreecccciióó:: MercèMauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddiinnaacciióóggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Pau Tobar,VicentMarquès, Hèctor Montaner, Marc Torras, Juli Cué-llar, Jordi Navarro

Número 206 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

“Florin Bojor encara no té 30 anys. Des-prés de passar-ne sis a l'Estat espanyoli Catalunya, quan arribi a Romania (aTransilvània) es trobarà amb unes lleislaborals que faciliten acomiadar treba-lladors sense contemplacions. S'hauràde conformar amb un sou d'uns 150euros al mes, quan aquí n'aconseguiriauns 2.000, tot aplicant els seus conei-xements de filosofia, llengües i fins itot teologia” (Llibert Ferri, “La diàspo-ra romanesa veu difícil tornar”, Ara, 9de juliol). Amb aquest paràgraf explo-siu, dens, farcit -“car les paraules ves-sen de sentit”, com diria l'Espriu-, enLlibert Ferri aprofundia en un delsgèneres preferits de la literatura perio-dística en aquest país i suposo que entants d'altres: recordar-nos com d'a-graïts hem d'estar de viure en aquestpaís, de no agafar el tifus bevent aigüesestancades, que la nostra mare no morísal part ni ens assaltin -kalaixníkov enmà- bandes d'infants negres i panxutsa les autopistes. Quan Florin Bojor tor-ni a Romania es trobarà amb unes lleislaborals que permeten acomiadar tre-balladors sense contemplacions i es pen-sarà que la cosa va amb la raça, per quèel 90% dels romanesos que treballen alsPaïsos Catalans també poden ser aco-miadats sense contemplacions. Si elsagraden les sensacions fortes, senseedulcorants, hi ha l'economia submer-gida, que a l'Estat espanyol pot repre-sentar un 25% segons el Banc Mundial.Però també hi ha a la seva disposicióun assortit variat d'opcions que passenper les pràctiques perennes, les beques,

el treball temporal, etc. I si la seva apos-ta pel paradís català és de mitjà termi-ni hauran d'esperar ben poc perquè donMariano Rajoy implementi les impre-visibles i magnànimes receptes de lapatronal i en el millor dels casos etpuguin despatxar amb una indemnit-

zació de 20 dies per any treballat.Però és clar, Florin Bojor és filòsof i

ja se sap que el món empresarial perdel cul per aquest tipus de friquisme. Amés sap “llengües”, és a dir més d'una,un gran negoci al nostre país com éssabut. Però la joia de la corona són elsestudis de teologia, imprescindibles desdel boom de les noves tecnologies. Lli-bert Ferri taxa aquest patrimoni intel·lec-

tual en 2.000 al mes pel cap baix. Perquè?

Perquè viu en una mena de parctemàtic -superpoblat de periodistes,polítics i acadèmics- en el qual tots elscatalans som corresponsals de TV3 i totsels romanesos són gitanos. No comprènque els corresponsals de la tele roma-nesa potser tenen indemnització peracomiadament (com creu que tenimtots aquí). Tampoc no comprèn que elsgitanos d'aquí tiren de PIRMI i ferra-lla com els d'allà encara que probable-ment la versió romanesa no incloguiPIRMI.

Ara Florin Bojor se'n torna al poble:“Vaig venir per estudiar i entendre lamentalitat i la societat catalana i espan-yola, i per ajudar els meus compatrio-tes romanesos, i ja ho he fet tot”. Sí queés veritat que darrerament fan mésbona cara (els romanesos, vull dir), peròja que ha estat el primer a “entendrela mentalitat i la societat catalana iespanyola” podria quedar-se a donarun cop de mà. Lamentablement no hofarà i orfes d'ell (i agermanats, ara sí,amb els romanesos per aquesta orfan-dat) acomiadem amb llàgrimes als ullsFlorin Bojor, que se'n va a Transilvà-nia. Allà hi podrà trobar, jaient al seutaüt, la prova en forma “humana” quea Romania també existeixen els con-tractes blindats, hi trobarà l'home que,a 20 dies per any treballat, si fos des-patxat provocaria un crack financer...i que, malgrat tot, és per al seu país elnegoci més rendible. A veure si per aquíprenen nota.

Dràcula com a model de relacions laborals

“La imaginació i la perseverança

dels nostres artistes -en la majoria gentjove- és la clau de

l'èxit”

L’autogestiócontra la tisora cultural

“ Llibert Ferri aprofundeix en undels gèneres prefe-rits de la literatura

periodística:recordar-nos com

d'agraïts hem d'estar de viure en

aquest país”

L'actuació de la policia, el jutge ila premsa davant les agressionssexuals, com és el cas de Menorcaa la festa de 'Ses Avellanes', supo-sa continuar reproduint la violèn-cia contra les dones. I és que, enca-ra ara, patir abusos i assetjamentsexual, no arriba considerar-se,tant pel món jurídic com per l'i-maginari col·lectiu, una agressiósexual si no hi ha penetració vagi-nal.

L'assetjament o agressió sexual,tal i com el defineixen Sue Wise iLiz Stanley ha de conceptualitzar-se com una agressió on s'utilitza elsexe (entre d'altres coses) per acon-seguir poder, o com un assetjamenton s'utilitza el poder per obtenirsexe. El punt fonamental és, pertant, si l'hem d'entendre com unaconducta de poder o com una con-ducta sexual. La interpretació desd'un punt de vista o un altre, és elque portarà al jutge a dictaminarun delicte d'agressió sexual, o bé,només un delicte de lesions, comés el cas de les noies de Menorca.

Ara bé, no només és una qües-tió que hem de reduir a l'àmbitlegislatiu. L'agressió sexual és elresultat d'una organització social(sistema patriarcal) que es legiti-ma a través de la institucionalit-zació de normes i sistemes de cre-ences que es preserven i s'actualit-zen. Aquesta esdevé quotidiana ala nostra realitat, i per tant s'aca-ba invisibilitzant, per la seva nor-

malització en una cultura on s'hi-persexualitza a la dona, pel seugènere i tota pràctica sobre els seuscossos. Aquesta invisibilitat repre-senta una dificultat per la identi-ficació, el control i la supressió del'agressió cap a les dones.

D'aquesta manera els criterisbàsics per la interpretació de l'a-gressió sexuals, en que es basa eljutge, consentiment d'ella i la for-ça exercida per l'home, són sepa-rats, d'acord amb la dinàmica dico-tòmica del patriarcat a l'hora d'es-tablir les relacions entre els gène-res (masculí - femení) i per tant al'hora d'interpretar els fets d'unaagressió sexual. Això, d'acord ambla definició de Wise i Stanley, ho

hem d'analitzar críticament, ja quetant la força (exercir poder) comaconseguir sexe, base de les agres-sions sexuals, seran indissociablesen aquests casos.

Així doncs, les sentències d'a-gressions sexuals, com la de Menor-ca, porten a qüestionar un cop mésla lògica sobre la que es construei-xen aquestes sentències. Entenenta més que les evidències materialsque verificarien l'agressió sexualsón complexes, perquè estem inda-gant en un terreny on es donen unseguit de conductes i condicionantsde tipus psicològic (humiliació) oagressions externes, però sensepenetració vaginal. Com també enmolts casos no existeix cap tipusde testimoni directe, o com en elcas de 'Ses Avellanes', l'entorn ones trobava la dona no ho interpre-ta com una agressió sexual, peraquesta naturalització de les con-ductes (hiper)sexuals i d'agressiócap a les dones.

La ideologia del patriarcatimpregna els sistema legislatiu ipenal espanyol, basant-se en unalegislació que es presenta presump-tament com a neutra i objectiva,però des del feminisme hem d'in-terpretar aquestes sentències comerrònies, entenent que responen auna anàlisi androcèntrica de l'a-gressió sexual.

*Militant de la CAJEI feminista de l'EI

L’ACCENT 206 OPINIÓ 03

El ministre espanyol de l'obra pública, José Blanco, va manifestar fa

uns dies que l'estat hauria de frenar en la construcció de noves infras-

tructures, que l'AVE era insostenible perquè un sol quilòmetre costava

en manteniment més de 100.000 euros anuals, que la gent s'havia acos-

tumat a viatjar per autovia sense pagar -i aquí als catalans i catalanes

se'ns va posar cara de no entendre res- i que s'havia de replantejar el

model de desenvolupament.

Que això ho digui un dels principals dirigents d'una força que ha par-

ticipat del consens de l'orgia urbanitzadora i especulativa en què s'ha

basat el desenvolupament del capitalisme espanyol en els darrers lustres

indica fins a quin punt té barra la casta política que administra l'estat.

Però sentir Blanco dir que potser sí que a partir d'ara abans de fer una

infraestructura caldrà fer un estudi de viabilitat econòmica ens indica

fins a quin punt el cinisme i la mentida envolten la cosa pública.

Anys i panys de propaganda sobre el fet que les infraestructures es

decideixen per criteris tècnics, que és el mercat qui regula el desenvolu-

pament, que treballar per la dinamització econòmica és treballar per al

benestar de la gent, i ara tot just se'ns presenta el desgavell de no haver

planificat racionalment la despesa, precisament perquè la construcció

d'aquestes infraestructures ha suposat a les grans fortunes, bancs, cons-

tructores i partits polítics poder assaltar i saquejar la hisenda pública

creada, especialment, a partir dels impostos pagats per les classes popu-

lars.

Tal i com l'esquerra independentista ha anat dient en totes i cadascu-

na de les batalles pel territori en què ha participat -i que no són precisa-

ment poques-, aquestes declaracions certifiquen que la planificació d'in-

fraestructures té un caràcter eminentment ideològic. I aquest caràcter

ideològic és manifesta tant en la vessant nacional com social.

Les infraestructures han estat el pal de paller de la vertebració de l'es-

tat -i per tant de la corresponent desvertebració de les nacions que aquest

estat subjuga-. Una vertebració radial, centralista, acompanyada d'una

obcecació malaltissa per evitar l'articulació de l'arc mediterrani, preci-

sament l'indret on s'estén la nació catalana. Avui en dia ja poca gent

informada s'estranya si sent afirmar que s'han utilitzat les infraestruc-

tures per a generar espanyolisme.

Però la concepció ideològica de les infraestructures també té un mar-

cat caràcter classista. La falsa identificació entre benefici privat i benes-

tar públic, la concepció de l'estat com un instrument al servei dels grans

empresaris -sota l'acrònim d'economia productiva- i la ideologia indivi-

dualista han marcat de forma determinant les inversions públiques. Fa

uns mesos, L'ACCENT publicava una dada que confirma aquesta teoria.

Els Països Catalans tenen tres vegades menys quilòmetres proporcionals

de xarxa ferroviària que Alemanya o Suïssa, mentre que l'estat espanyol

ha estat el país d'Europa amb unes inversions en ferrocarrils més eleva-

des. Inversions que anaven directament a sufragar l'AVE que abocava Bar-

celona i València a la centralització de Madrid. Una infraestructura al

servei de les grans empreses i d'unes classes socials determinades que ha

provocat la infrainversió en infraestructures d'ús massiu com els trens

regionals i de rodalies.

I qui ha pagat la factura de la festa? Doncs el contribuent -que com ja

s'ha constatat són majoritàriament les classes populars-, però sobretot

el contribuent dels Països Catalans. Més enllà d'algunes lectures simplis-

tes, des de l'esquerra independentista hem d'afirmar que l'espoli econò-

mic salvatge que pateixen els Països Catalans és el saqueig constant d'im-

postos pagats per les classes populars catalanes per a sufragar l'economia

especulativa i el clientelisme polític a altre indrets de l'estat a major

benefici de les diverses burgesies de l'estat. I alhora cal començar a fer

balanç i difondre tots aquells casos en què les postures del moviment

independentista van ser primer ridiculitzades, posteriorment atacades

i finalment es demostraren encertades. Tant quan vam dir que els esta-

tuts eren una via morta com quan vam dir que la inversió en macroin-

fraestructures, especialment l'AVE, era un model insostenible que no

aportava cap benefici a les classes populars que en suportaven el cost eco-

nòmic i ambiental.

E D I T O R I A L

La festa s’ha acabat

Amb l'excusa de la crisi ens estanaplicant el manual de la doctrinade xoc. L'objectiu que perseguei-xen està molt clar: liquidar els nos-tres drets socials, laborals i nacio-nals.

Això no ve d'ahir, ja fa més d'unany que el tripartit (que ara vande guais) va decidir aplaudir-li lesgracietes al govern de Madrid, quecompleix fidel el dictat dels mer-cats financers internacionals. Faun any que les anem entomant.Però, lamentablement, les duesdarreres eleccions (autonòmiquesi municipals) han dibuixat un esce-nari polític infumable, dominatpels "ESADE boys" i amb importantsbrots de xenofòbia.

La mobilització dels "indignats"expressa l'afartament de la pobla-ció i representa l'embrió d'un movi-ment popular contra les retalladesque ha encès tots els llums d'alar-ma en els despatxos del poder. Peraixò, han recorregut a la repressió

i la criminalització, que en aquestcas, atesa la significació del movi-ment, té una dimensió eminent-ment mediàtica.

Les acusacions d'antidemòcra-tes i violents han estat abastamentrefutades. Ara bé, les acusacionsd'anticatalanisme, difoses per bonapart del catalanisme conservador(incloent, fins i tot, alguns que esproclamen independentistes, comCarod-Rovira o López Tena), merei-xen una reflexió i una resposta.

La meva reflexió és que l'esque-rra independentista té l'obligaciód'introduir en aquest moviment lareivindicació del dret d'autodeter-minació com a un eix estratègic pera l'aprofundiment democràtic i latransformació social. Qui tinguimandra o dubtes existencials, queplegui o assumeixi les pròpies con-tradiccions. Si bona part dels lemesi les consignes es fan en espanyoli en clau espanyola és perquè desde l'esquerra independentista cadas-

cú ha anat a la seva bola i no hemactuat amb prou determinació i cla-redat. Cal esmenar-ho i valorar laurgència del desplegament d'einesde lluita eficaces en el terreny juve-nil i sociolaboral (bàsicament, pen-so en Maulets-Cajei, el SEPC i en laCOS).

La meva resposta a les acusa-cions d'espanyolisme, que des defa uns dies apareixen en els mit-jans de comunicació, és que aramateix CiU no té cap legitimitatper apel·lar al patriotisme quan lesseves polítiques estan fracturantla cohesió social del país i, també,quan demostren que no tenenmanies en pactar i repartir-se elpastís amb l'espanyolisme PP, unpartit que dia rere dia i arreu delsPaïsos Catalans practica el genoci-di sistemàtic contra la identitatlingüística i cultural catalana.

*Blog d'en Juli Cuéllar

MIREIA FORADADA* COL·LABORACIÓ

DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011

Reflexió i resposta indignada JULI CUÉLLAR COL·LABORACIÓ

SSii nnoo hhii hhaa ppeenneettrraacciióóvvaaggiinnaall,, nnoo hhii hhaaaaggrreessssiióó sseexxuuaall

ABEL CALDERA BERGA

L'anunci que els quatre alcaldes dela CUP es rebaixaven substancialmentel sou ha provocat debat entre opi-nadors i polítics en un context de for-tes mobilitzacions contra la castapolítica professional. El detonant d'a-quest debat ha estat el ressò que lesbaixades de sou dels quatre alcaldesde la CUP ha obtingut entre amplissectors de la població.

A Arenys de Munt, Josep ManelXimenis percebrà 1.200 euros men-suals La CUP d'aquest municipi ja vareclamar el 2008 una rebaixa gene-ral del 20% de les retribucions quel'ajuntament pagava als càrrecs elec-tes i grups municipals. Tot i rebut-jar-se la proposta,

Per la seva banda, Jaume Casalsde Navàs ingressarà 1.780 euros netsmensualment per dedicar la jorna-da laboral completa a les tasques d'al-caldia. Aquest sou és lleugeramentinferior al que ingressava com a pro-fessor de secundària. En total, harebaixat les despeses en càrrecs elec-tes fins a un 20% respecte l'anteriorequip de CiU.

A Viladamat, tant Irene Palou comla resta de l'equip de govern perce-

bran 160 euros nets mensualment.En aquesta població de poc menys de500 habitants alcaldessa i regidorspodran continuar mantenint les sevesanteriors ocupacions, que en el casde Palou és la de directora d'una esco-la primària. L'anterior equip degovern, en canvi, havia previst una

dedicació exclusiva per a l'alcalde,que cobrava 1.200 euros.

A Celrà, Dani Cornellà s'ha abai-xat el sou un 17,5% i també ha abai-xat el sou a la resta de regidors, tantde l'equip de govern com de l'oposi-ció, un 10%.

Casos diametralment oposats al

d'Arbúcies, on Entesa -el grup ads-crit a ICV- amb majoria a l'ajunta-ment, ha augmentat el sou del seualcalde un 200%. Cal recordar queEntesa es creà com a escissió de laCUPA provocada per persones que pre-tenien professionalitzar-se en la polí-tica.

Aquesta diversitat de casos és degu-da a l'absoluta autonomia que té cadaens municipal per fixar els sous delsseus integrants. Les diverses propos-tes per a establir una escala salarialunificada per a tots els municipishan topat amb l'oposició dels partitspolítics. La CUP, per la seva part, hafet públiques mitjançant el seu por-taveu nacional les línies que regei-xen els electes de la formació en matè-ria de sous. Preguntat per L'ACCENT,Marc Sallas ha afirmat que “som par-tidaris que hi hagi sous justos i pro-porcionats, d'acord amb el què cobrala majoria de treballadors d'aquestpaís. Els alcaldes i regidors d'aquestpaís no han d'aspirar a enriquir-seamb els seus sous dels ajuntamentson treballen, ells són allà per servira un poble o ciutat que, per cert, estàpatint una crisi econòmica molt pro-funda”. També s'ha mostrat partida-ri de suprimir o limitar dràsticamentles dietes que molts càrrecs públicscobren per assistir a patronats, orga-nismes i consells d'administraciód'empreses municipals i que acabenfent que un sou base aparentmentajustat sigui complementat amb unsingressos que superen sovint els 6.000euros.

L’ACCENT 206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201104 PAÏSOS CATALANS

Jaume Casals al balcó de l’Ajuntament de Navàs

REDACCIÓ VALÈNCIA

Una vintena d'ultres pertanyents aEspaña 2000, Grup d'Acció Valencia-nista i Coalición Valenciana van reben-tar el passat dimarts 5 de juliol la pre-sentació del llibre de Vicent Flor “Pera ofrenar noves glòries a Espanya” ala FNAC de València.

L'acció va seguir els mateixos parà-metres que en les innombrables oca-sions anteriors des de 1977. Els ultres,els mateixos que des de fa anys mouenels fils de l'extrema dreta a la capi-tal -ties maries històriques incloses-. La impunitat, absoluta, ja que lapolicia arribà quasi mitja hora des-prés de l'inici dels incidents i noméss'emportà detingut Juan Garcia Sen-tandreu perquè aquest personatge esnegà a sortir pel seu propi peu de lasala i insultà el cap policial. La res-ta d'ultres van poder marxartranquil·lament a casa i des de ladelegació del govern i el propi PSOEla reacció ha estat d'absoluta tebie-sa.

La gravetat dels fets rau en queels agressors llançaren cadires i exem-plars del llibre i cridaren insults con-

tra Guillem Agulló, en una clara apo-logia del crim. D'altra banda, cal recor-dar que entre els ultratjats figura laparlamentària Mònica Oltra, presen-tadora de l'acte. Això, precisamentla setmana en que la Audiència Nacio-nal ha iniciat diligències contra elsmanifestants del 15M per insultarparlamentaris, posarà seguramentde relleu la doble vara utilitzada con-tra moviments socials o contra xar-xes ultres.

“Noves glòries a Espanya” és unassaig que va un retrat del blaveris-me com a fenomen accessori al nacio-nalisme espanyol que ha permès unaprofunda espanyolització del PaísValencià. No és, ni molt menys, l'ú-nic llibre que hi ha sobre aquestatemàtica, però sí un dels que ha dei-xat més tocat el món blaver. El seuautor, el professor Vicent Flor, és alho-ra un antic blaver, que havia estatmembre de l'ultra Grup d'Acció Valen-cianista i de les Joventuts d'UnióValenciana, i que posteriorment for-mà part d'un petit grup que des delblaverisme virà cap a les files del Bloc,on ocupà la màxima direcció del par-tit a la ciutat de València.

LLaa CCUUPP aaccoonnsseegguueeiixx ffeerr aafflloorraarr eell ddeebbaatt ssoobbrree eellss ssoouuss dd’’aallccaallddeess ii ddee rreeggiiddoorrss

Una vintena d’ultresrebenten a València la presentació d’un llibre de Vicent Flor

ABEL CALDERA BERGA

Entre les diverses retallades proposa-des per la Generalitat del Principat,hi ha la supressió d'un departamentespecífic a Vicepresidència d'atencióa les entitats culturals d'arreu dels Paï-sos Catalans. CiU ha suprimit aquestservei i ha adscrit l'atenció i ajuda aaquestes entitats al servei que asses-sora les comunitats catalanes a l'exte-rior, especialment els casals catalansde Sudamèrica.

Qui ha alçat la veu d'indignació aestat l'entitat nord-catalana Aire Nou,que des de mitjans dels anys 90 és unade les entitats culturals més activesdel Rosselló. Aquesta entitat, que reu-neix més de 150 socis, programa cur-sos de català per a adults i ha impul-sat colles castelleres, de diables i degrallers, a banda d'organitzar diver-sos aplecs de cultura catalana.

En una missiva dirigida a ArturMas, Aire Nou afirma amb contundèn-cia que “sol·licitem per part de la Gene-ralitat de Catalunya el mateix tracte

que la resta d'entitats de cultura popu-lar” perquè fan part del territori cata-là.

L'associació també recorda a Masque les entitats que ella ha impulsatestan federades a federacions catala-

nes. Així, els Castellers del Riberal sónsocis de la Coordinadora de Colles Cas-telleres de Catalunya des del 1997, elsDiables i Bruixes del Riberal pertan-yen a la Federació de Diables i Dimo-nis de Catalunya des del 2001, Ham-let el Drac del Riberal pertany al Bes-tari Festiu i Popular de Catalunya desdel 2006 i els Falcons del Riberal per-tanyen a la Federació de Falcons deCatalunya des del 2009.

En declaracions al diari Avui, elpresident d'Aire Nou, Hervé Pi, expli-ca que s'assabentaren del canvi en elmoment de tramitar les subvencions.“El termini es tanca el 18 de juliol. Iprobablement confien que moltes asso-ciacions s'ho empassaran per por deperdre la subvenció. Però nosaltreshem decidit no callar-ho. Fem partdels Països Catalans, ara ens diuen quesem a l'exterior i volem ser a l'inte-rior”.

Retallada a les “ambaixades”Un dels preus que pagarà CiU alsuport del PP als pressupostos és elde la substancial retallada de les ofi-cines de la Generalitat a l'exterior,un dels projectes estrella d'ERC iCarod-Rovira. CiU s'ha compromèsa presentar un pla de reestructura-ció d'aquestes “ambaixades” quesuposarà la supressió d'algunes d'e-lles i l'eliminació en totes elles detots els serveis i projectes que no tin-guin a veure amb la promoció d'em-preses catalanes a l'estranger.

CiU adscriu l’ajuda a entitats dels Països Catalans al serveid’assessorament de les comunitats catalanes a l’exterior

“CiU i PP acordenretallar la presència

exterior de la Generalitat “

HÈCTOR MONTANER I PEIRÓGANDIA

A mitjan juliol de 2006, un petit grupde persones, amics i companys de llui-ta als carrers de València i al campusuniversitari de ciències de Burjassot,es van reunir al centre social Terra ivan perfilar les bases per a la creaciód'un nou col·lectiu social, el Grup deMuntanya Viarany. Aquestes persones,procedents de diversos col·lectius (Assem-blea Terralada, el CEPC i Maulets) i quetenien en comú uns quants anys demilitància en la defensa del territori,així com d'afició per la muntanya vandecidir crear un nou grup de muntan-ya que pretenia esdevenir no un típicgrup o colla de gent aficionada a ferexcursions de cap de setmana o dedi-cada a la competició de muntanya, sinóun col·lectiu social que volia conèixerde cap a peus les muntanyes, els turons,les serres i els camps dels Països Cata-lans i també d'altres indrets del món.Aquest coneixement però, havia d'anaracompanyat indestriablement per laguia i també coneixença d'aquells col·lec-tius, centres socials i persones que enla seua lluita diària per la justícia i revo-lució social defensaven i defensen aquellsterritoris particulars que el grup haanat visitant i descobrint. Viarany, amés a més, pretén qüestionar amb laseua activitat i el seu quefer el modeld'oci capitalista o neoliberal, basat úni-cament i exclusiva en el consum com-pulsiu i l'alienació nocturna dels diven-

dres i els dissabtes. Des d'aquella reunió han passat ja

cinc anys, durant els quals tots els mem-bres del grup i totes aquelles personesque han participat a les activitats orga-nitzades pel mateix, hem pogut cami-nar i pujar cims, boscos, marjals i campsdel nostre territori (la Safor, Aitana,Mariola, la Serrella, els Besiberris, laMaladeta i l'Aneto, Montserrat, Tra-muntana, Penyagolosa, Agulles de San-ta Àgueda, etc.) i d'altres llocs molt mésllunyans, entre d'altres, el Toubkal al'Atlas o la Piràmide Vincent als Alps.Han estat cinc anys on el grup ha llan-çat la proposta de les Marxes Interco-marcals pels Països Catalans, tot orga-

nitzant la de la Ribera, la Valldigna ila Safor (durant les 3 primeres edicions)i la de l'Alcoià, el Comtat i la Vall d'Al-baida (la 4a edició). Fins i tot, organit-zàrem la 33a edició de l'Aplec Excursio-nista dels Països Catalans a Simat i Beni-fairó de la Valldigna, conjuntamentamb els companys i les companyes delGrup d'Esports de Muntanya de Beni-fairó i del Grup de Muntanya Valldig-na.

Durant tot aquest temps, el grup hacomptat amb la companyia, ajut i guiade persones i col·lectius dels indretsque el grup visitava. La llista d'entitatsés ben extensa i a tall d'exemple podemrecordar l'Ateneu Arrels de Beniarrés,

l'Ateneu la Forca de Carcaixent, la Pla-taforma contra l'Alta Tensió de la Vall-digna, la Coordinadora d'Estudis Eòlicsdel Comtat, Salvem la Valleta, el Cen-tre Excursionista de Pedreguer, Tren si-AVE no, el Casal Popular Panxampla deTortosa, la Plataforma en defensa del'Ebre, la Plataforma pels Pobles de laSafor, la FAB (Festes Alternatives deBorriol), el Centre Excursionista de Cas-telló de la Plana, els Greixers de Caste-lló de Rugat, la Goleta de Xeraco, la Fun-dació Casal Jaume I Safor-Valldigna, elCasal Popular de Castelló de la Plana,el Casal Popular de Benissa, el Serveide Política lingüística de la Universi-tat de València, la Directa, L'ACCENT,l'Assemblea del Terra, Maulets, Enda-vant, així com diversos ajuntamentsdel País Valencià.

El passat divendres 1 de juliol, Via-rany va organitzar una petita festa d'a-niversari on totes les persones que vamacudir vam poder recordar, amb la pro-jecció de fotos i vídeos les experiènciesviscudes en les excursions realitzadesdurant tots aquests anys. Observant elspaisatges, els somriures i els rostres detotes les persones que ens han acom-panyat, molts de nosaltres pensem que,efectivament, hem obert una petita sen-da o viarany en el cor d'aquells que ambnosaltres han recorregut muntanyes icamins. Acostant-nos, així, a l'objectiudel grup, conèixer per estimar i esti-mar per lluitar i defensar barris, poblesi muntanyes. Cinc anys de creixement,amb nous companys i noves compan-

yes i acumulant noves experiències,fent que el binomi militància-muntan-ya haja esdevingut inseparable i formepart de les nostres vides per sempre.Gràcies pel vostre treball, per les con-verses, xarrades i rises en cada pas, encada caminada! Totes sou Viarany! 5anys i els que queden!

Salut i muntanya!

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Cada dia queden menys hores perquèMallorca desaparegui definitivamentdel nostre mapa audiovisual. Les pri-meres passes del PP balear i de la sevalíder al Consell de Mallorca, MariaSalom, han confirmat que el la priori-tat estratègica del partit conservadorespanyol és “liquidar” Ràdio i Televi-sió de Mallorca (RTVM). I el responsa-ble de fer-ho serà el nou director gene-ral de l'ens públic, José Manuel Carri-llo, un advocat que havia treballat depolicia i bomber i que es va presentarcom a número 3 de la llista d'UPyD ales eleccions muncipals de Palma. Dinsles oficines de l'ens ja se'l coneix com“El Liquidador”.

Ni els més de 100 empleats que sus-tenten RTVM, ni la direcció sortint, niles desenes d'empreses i productoresque hi fan feina no tenen ja cap espe-rança en un canvi de rumb per part del'equip de govern del PP, que ha con-firmat les seves intencions repetidesvegades. Tot i així, els tres agents impli-cats han donat suport explícit i (més

o menys) actiu a la causa contra el tan-cament de RTVM, liderada pels treba-lladores i treballadores de l'ens, que jahan organitzat diversos actes de pro-testa. A més, en les darreres setmanes,han començat a sentir-se amb unamica més de força les veus de diferentsentitats del teixit associatiu mallor-quí, acompanyades de diferents for-mes de suport per part del movimentsindical, de periodistes, artistes, col·lec-tius locals, etc. Una solidaritat que elstreballadors i treballadores han rebutamb els braços oberts, conscients queel tancament de RTVM no només supo-sarà afegir a les llistes de l'atur diver-sos centenars de persones (entre tre-balladors de la casa i afectats per lessubcontractacions), sinó també la liqui-dació d'un servei públic bàsic i de pro-ximitat.

Tant Televisió de Mallorca com OnaMallorca han estat durant els darrersanys les principals garants de la super-vivència i projecció de la informaciólocal dels pobles i ciutats de l'illa. Durantel camí i durant el naixement de l'ens(esquitxat, per cert, per un cas de corrup-

ció) s'han comès molts errors i irregu-laritats, però el cert és que en els darrersanys s'ha pogut consolidar un mitjà decomunicació en català molt més pro-fessional que abans, i molt més pluralque la majoria.

I és precisament per això -per serun mitjà professional, plural i en cata-là- que el PP sembla tenir-hi l'ull posat.Des que va començar la campanya elec-toral i fins avui, els conservadors espan-yols han mantingut que volien tancarl'empresa “per motius econòmics” ,malgrat que han estat incapaços d'ar-gumentar-ho. A més, s'han trobat ambunes xifres i una xarxa pública queposen en ridícul aquest discurs i, tam-bé, el recurs de les comparacions oparal·lelismes amb IB3, l'Ens Públic deRadiotelevisió de les Illes Balears.

Carrillo,el liquidadorPer això, la campanya contra el tan-cament de RTVM s'ha estès a una indig-nació social en defensa de la llibertatd'informació i d'expressió, de la llen-gua catalana o del dret a disposar demitjans públics propis. Cal tenir en

compte que RTVM és un dels pocs mit-jans de comunicació de Mallorca queno ha tingut mai cap vergonya de par-lar des d'una perspectiva local i en laseva pròpia llengua.

José Manuel Carrillo ja ha pres pos-sessió del seu nou càrrec com a direc-tor de l'ens, i durant aquests dies elstreballadors i treballadores de RTVMesperen començar a conèixer la mag-nitud i els terminis de la liquidació.Malgrat que sembla que el tancamentés inevitable, alguns encara tenen pre-càries esperances en la recol·locació dedeterminats sectors de l'empresa, o enalgun nou ens privat, i hi ha molt incer-tesa sobre les indemnitzacions querebrà la plantilla i els terminis del pro-cés de tancament i finalització de lesemissions.

Les darreres filtracions de les reu-nions de Carrillo amb la direcció de lacasa apunten que el tancament podriaproduir-se en un termini d'entre 2 i 3mesos, i que el Consell de Mallorca pre-para indemnitzacions elevades, possi-blement, per evitar grans protestescontra el tancament.

L’ACCENT 206 DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

EEll PPPP eess pprreeppaarraa ppeerr lliiqquuiiddaarrRRààddiioo TTeelleevviissiióó ddee MMaalllloorrccaa

55 aannyyss ddee mmuunnttaannyyaa ii eexxppeerriièènncciieess

El Consell de Mallorca nomena un membre de les llistes d’UPyD per tancar l’empresa pública audiovisual de l’illa

Excursió de Viarany el febrer passat

NNoouuss eeppiissooddiiss ddeerreepprreessssiióóccoonnttrraa ssiinnddiiccaalliisstteessddee TTMMBBREDACCIÓ BARCELONA

Aquesta setmana s'han viscut dosnous episodis de repressió contra sin-dicalistes de Transports Metropoli-tans de Barcelona, fent-se públiquesles peticions fiscals per dos casos judi-cials que impliquen dirigents de laCGT a TMB.

En el primer cas, Saturnino Mer-cader i Josep Garganté van ser acu-sats de lesió a l'honor d'un directiude TMB per denunciar que aquestdirectiu havia donat instruccions deprovocar un company sindicalistaper empènyer-lo a cometre una fal-ta disciplinària i així poder-lo san-cionar. La petició fiscal és de fins a18 mesos de presó i una pena-multaque ronda els 6.500 euros per cadas-cú.

El segon cas és la denúncia inter-posada per TV3 contra Josep Gargan-té, a qui s'acusa d'haver trencat unacàmera d'aquest mitjà durant la pas-sada vaga general del 29 de setem-bre. En aquesta ocasió, l'acusació esfeu mitjançant l'aportació als Mos-sos d'Esquadra d'imatges enregistra-des per TV3 durant la jornada devaga. En aquestes imatges no es potapreciar qui és que trenca la càme-ra, sinó només quines persones vanestar prop d'aquell escenari en elsminuts anteriors a l'incident. I entretotes aquelles persones, els Mossosd'Esquadra van decidir presentarcàrrecs contra Garganté, molt cone-gut per ser un dels portaveus de l'e-xitosa lluita pels dos dies de descansals autobusos de Barcelona. En aquestcas, la petició fiscal suma una mul-ta de més de 8.000 euros.

Diverses organitzacions sindicalsi polítiques ja han expressat el seusuport als represaliats i han assen-yalat Assumpta Escarp com una deles instigadores d'aquesta persecu-ció, interpretant aquestes demandescom el regal enverinat que Escarpdeixa abans d'abandonar el càrreccontra aquells qui, des de l'activitatsindical, havien aconseguit una deles victòries obreres més importantsdels darrers anys.

ANIVERSARI VIARANY

MARC TORRAS SABADELL

Després d’aturar un desnonament,el deute persisteix i apareixeràuna nova data d’execució. Comactua llavors el col·lectiu ambaquestes famílies?Cal tenir en compte que, segonsdades del CGPJ, des de 2008 fins arahi ha hagut prop de 400.000 exe-cucions hipotecàries, el que signi-fica que els jutjats estan bastantcol·lapsats. En aquest sentit guan-yem temps i obtenim un marge pera la negociació amb l’entitat ban-cària i per a la denúncia del cas.Alhora el banc també veu als afec-tats en una posició de força i es veuforçat a deixar de menystenir-los.

Què heu demanat a les entitatsbancàries?Nosaltres el que demanem i defen-sem des d’un punt de vista políticen tots els casos és la dació en paga-ment. És a dir, que amb l’entregade les claus de l'habitatge quedi sal-dat el deute amb l’entitat bancà-ria. Això a l’Estat espanyol no pas-sa i a més en la subhasta del pis–que acostuma a quedar deserta-es taxa l’immoble al 50% del valorde taxació inicial. Per tant, l’afec-tat queda sense casa, a la llista demorosos, sense poder accedir a uncrèdit ni a avals per a un altre pis...se l’està condemnant a no ser res.Per tot plegat comencem per dema-nar la dació en pagament i la pos-sibilitat d’un lloguer social.

I com han respòs? En la majoria de casos –uns set ovuit fins al moment- encara no hemobtingut resposta, portem poctemps. Ells reben el document, elsignen i es comprometen a estu-diar el cas amb el seu gabinet jurí-dic.

I teniu expectatives de treure’nalguna cosa?Sí, perquè en realitat per al banctampoc és una mala opció rebre unlloguer d’aquell pis. Nosaltres tam-bé juguem amb les seves contradic-cions -no podem ser molt puristesi hem de recordar que estem par-lant de persones- i ells probable-ment tindran problemes per a ven-dre aquell habitatge. Per tant, con-fiem que es doni aquesta situacióque cada cop està passant a mésllocs.

Tenint en compte que partiu dezero en aquesta lluita com heugestionat tots els aspectes de cai-re legal?És un bagatge col·lectiu que hemheretat sobretot de la plataformade Barcelona i del seu web on apor-ta informació molt clara i fona-mental. Tot i això vull posar èmfa-si en què no és tan complicat. Defet, una de les coses que denunciemcom a moviment és que és un pro-cés administratiu molt tancat. És

a dir, com a afectat reps un expe-dient en el moment en què deixesde pagar i no pots fer res. No etspart afectada i pràcticament notens dret a defensar-te. Per aixòinsistim molt que no som una ofi-cina assistencialista i burocratit-zada que pot garantir una solucióal problema de cadascú sinó que elcol·lectiu és una eina de lluita.Podem aturar un desnonament,podem fer més pressió al banc...però si no canvia la legislació, l’a-fectat està gairebé venut en termeslegals. Comptem amb alguns advo-cats en diverses plataformes per-què hi ha coses puntuals que calfer-les de forma precisa, però nosón tantes! En realitat l’assessora-ment és col·lectiu i amb les diver-ses experiències es retroalimenta.

Com i qui va començar la plata-forma a Sabadell?L’aposta neix des del MovimentPopular de Sabadell fa poc més demig any. Després d’una xerrada del’Ada Colau, membre de la plata-forma de Barcelona i una personamolt formada, ens vam engrescara tirar-ho endavant. A partir d’a-quí vam decidir convocar unaassemblea oberta i va venir moltagent tot i haver-la anunciat nomésuna setmana abans.

S’hi han sumat veïns i gent des-polititzada o ha estat més aviatuna resposta de movimentssocials? En el col·lectiu hi ha ‘afectats’ i‘solidaris’ i els segons representemun 20% del total. D’altra banda, ésobvi que s’han generat moltes siner-gies amb el moviment 15M però tam-bé hem tingut una reciprocitat sig-nificativa amb la xarxa veïnal. Defet la Federació d’Associacions deVeïns de Sabadell ens va instar atreballar plegats arran d’una direc-triu de la CONFAV que incidia entreballar aquest aspecte. Per aixòara estem elaborant un conveni decol·laboració per veure com podemtreure més profit de treballar ple-gats. De moment encara no s’haplasmat molt però hi ha moltesganes tant per part dels veïns comper part nostra de tirar-ho enda-vant.

Com feu els contactes amb lesfamílies afectades?Doncs directament vénen a lesassemblees. Entenc que la gent esbusca la vida i com que el movi-ment ha pres tanta notorietat, ràpidens troben. Nosaltres hem fet dife-rents actes de visibilització en diver-sos barris, hem tingut presència

en mitjans locals i hem fet difu-sió. A partir d’aquí crec que la gentafectada ens busca i a través delweb s’informa de quan i on ens reu-nim.

Sembla que en aquesta qüestió ésmés fàcil vèncer prejudicis cap acerts col·lectius...És que també és important consi-derar el factor que molta gent estàperdent la por. Una de les coses perles quals intentem lluitar tambéés contra la culpabilització de lapobresa a que estan sotmeses mol-tes persones, la consideració socialque són persones ‘fracassades’.Nosaltres col·lectivament inten-tem conscienciar a la gent que aixòés un problema social i polític i nopas d’aquestes persones i això tam-bé les fa emprenyar-se i solidarit-zar-se amb la resta. De fet moltsafectats segueixen venint encaraque el seu cas estigui parat.

Quin recorregut heu fet en rela-ció amb els representants polí-tics?Està clar que en el terreny políticserà clau la ILP que es presentarài això és una qüestió en el marcestatal ja que afecta a la legislació,però a nivell local també es podenfer coses. A Sabadell, el grup muni-cipal de l’Entesa va presentar unamoció marc que està penjada al webde la plataforma i tots els partitsla van aprovar. Bàsicament el textfa una reflexió sobre la legislacióactual i insta als representants esta-tals a fer canvis. Per tant no com-promet a fer res als ajuntaments inosaltres denunciem la hipocresiadels que s’atreveixen a signar aixòmentre qui no està fent res per can-viar-ho són els membres del seumateix partit.

D’altra banda, existeix unamoció molt més compromesa quehem recollit de la CUP de Vilafran-ca i estem estudiant presentar-la.Més que res que abans volem fer-ne campanya de difusió i generarun cert debat social i no presentar-la com un mer tràmit. Aquest textcomporta molts més aspectes comper exemple que l’ajuntament ins-ti la banca que els informi de cadaexecució hipotecària. D’aquestamanera tots els mecanismes de quedisposa la institució també inter-venen en aquest procés –serveissocials, policia...-

Com funciona la coordinació ambla resta de plataformes?Hi ha molta coordinació a travésd’internet, s’ha rebut molta infor-mació a través de correu electrò-nic i hi han hagut algunes troba-des puntuals per compartir expe-riències, protocols...

Hi han expectatives d’esdeveniralguna cosa més si s’aconsegueixla dació en pagament?Realment em semblaria una victò-ria massa gran com per poder valo-rar ara mateix què fer després.Aquesta és una lluita que toca eltaló d'Aquil·les del capitalisme desdel punt de vista d’aplicar mesu-res polítiques col·lectives correc-tives del mercat, d’aturar elsbancs... per tant no serà gens fàcilguanyar. Primer necessitem les500.000 signatures abans de sismesos, després cal que els granspartits permetin que es tramiti –amés, en la prèvia d’unes eleccions-i finalment que s’aprovi. Em cos-ta d’imaginar què fer després per-què una dació en pagament subs-tancial i retroactiva ja seria ungran triomf.

L’ACCENT 206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201106 PAïSOS CATALANS

“Aquesta és una lluita que toca eltaló d’Aquil·les del capitalisme”

Les campanyes contra els desnonaments s’estan estenent arreu del país

Afectats per la hipoteca i la crisi aSabadell porta menys de cinc mesosde vida i ja compta amb una cin-quantena de casos de persones queestan pendents de ser desnonades.Pau Llonch,un dels impulsors, insis-teix en el caràcter polític d’una ini-ciativa que ja ha aturat un desno-nament a la ciutat i que creix envolum de feina i d’integrants set-mana rere setmana.

ENTREVISTA

Pau Llonch, promotor de la

plataforma d’Afectats per lahipotèca i la crisi

a Sabadell

REDACCIÓ BARCELONA

Sant Llorenç Savall (Vallès Occi-dental) / 2 de juliol Inici del CorrellenguaEl tret de sortida del Correllengua2011 es donà al Vallès Oriental ja quel'edició d'enguany homenatjarà lafigura del poeta i dramaturg sabade-llenc Pere Quart en el vint-i-cinquèaniversari de la seva mort. Els actess'iniciaren amb una cercavila quefinalitzà a la Plaça Major de Sant Llo-renç, on davant de centenars de per-sones

Sabadell (Vallès Occidental)/ 5 de juliol Manifestació en defensa de lasanitat públicaUn miler de persones, convocadespel comitè d'empresa de l'HospitalParc Taulí i la Federació d'Associa-cions de Veïns de Sabadell es vanmanifestar per tercera vegada en sismesos per denunciar les retalladesde serveis i personal, que es concre-taran amb l'augment de les llistesd'espera, la supressió de llits i unprevisible col·lapse a urgències permanca de personal.

Montcada (Horta) / 30 de juny Manifestació pel repartiment

del treball i la riquesaConvocats per la COS, Endavant i l'as-semblea d'aturats local, unes 150 per-sones es manifestaren pel repartimentdel treball i contra la crisi. L’objectiude la mobilització era denunciar lesretallades socials així com marcar ambpunts negres alguns dels responsablesdirectes de l’actual crisi capitalista(bancs o grans empreses com Merca-dona, entre d’altres). També es denun-cià la manca d’instal·lacions sanità-ries públiques, el mal ús i balafiamentdels impostos, els retalls socials, sala-rials i la precarització laboral, l’abúsbancari o els grans beneficis obtin-guts per la classe empresarial valen-ciana i estatal.

Ontinyent (Vall d'Albaida) / 2 de juliol Manifestació contra la líniad'alta tensióGairebé un miler de persones es mani-festaren a la capital de la Vall d'Al-baida contra el projecte de línia d'al-ta tensió entre Ontinyent i Alcoi ques'ha de construir a través de les zonescremades en els terribles incendisprovocats de setembre de 2010.

En el marc d'aquestes mateixesmobilitzacions, el 8 de juliol es rea-litzà a Agullana una marxa noctur-na pels espais afectats per la cons-trucció de la línia.

L’ACCENT 206 DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

JORDI ALDEGUER ELX

En Joan Guilló és en vaga de famdes del passat 24 de juny en ser des-nonat de sa casa, presumpta-ment,com a represàlia pel seu acti-visme veïnal al front de l'Associa-ció Plataforma Intercultural i SocialEls Palmerars.

Per què?L'IVVSA ha desnonat aquest veí, ofi-cialment, per no fer front als 183euros del pagament mensual. Peròper aquest veí, el seu desnonamentes deu a un clar exemple de repres-sió política per la seua participacióactiva al moviment veïnal d'aquestbarri, i més concretament pels fetsocorreguts en el ple del consistoridel 22 de febrer de 2010.

Aquell dia, en Joan va voler ferun acte públic de denúncia de lautilització que la llavors cap de l'o-posició municipal, na MercedesAlonso, feia de la situació de degra-dació del barri dels Palmerars, i dela seua relació amb l'IVVSA. En aque-lla pancarta es podia llegir “La por-taveu del PP Mercedes Alonso per

fi treballarà per als ciutadans. Demos-tre-ho ja i paralitze els desnona-ments!”.

Quan va començar el ple, a en Joanse li va apropar el marit de l'actualalcaldessa i li va etzibar “si sacas lapancarta, atente a las consecuencias”.

La valentia d'aquest veí va serreduïda -tot i la minusvalidesa d'enJoan Guilló, que ha de caminar ambdues crosses- a espentes per varis mili-tants del PP, entre d'ells, SantiagoFernandez, actual regidor del PP ipresident de la Asociación GitanaLos Palmerales.

L’IVVSA, el PP i l’ètnia gitana.I és que la situació que s'està vivintal barri dels Palmerars els darrersanys és una mostra més de les pràc-tiques clientelistes que utilitza el PPper confondre als ulls del poble valen-cià institucions públiques amb el seupartit.

En aquest barri, construït al finaldels 80 com a habitatges socials des-tinats principalment a famílies d'èt-nia gitana, que és propietat de la Gene-ralitat Valenciana mitjançant l'IVV-SA, fa molts anys que es denuncien

mancances greus d'equipaments isalubritat com humitats als baixosdels edificis o d'acumulació d'aigüesresiduals.

Quan l'IVVSA ha engegat algunamillora del barri, o ha entregat clausd'habitatges, aquesta institució hafet participar d'aquests actes oficialsno al llavors regidor d'urbanisme oa l'alcalde, si no a la cap del PP enElx, na Mercedes Alonso, utilitzant

aquests actes oficials com actes departit.

Veïnes del barri dels Palmerarsdenuncien, també, que el PP utilit-za, suposadament, alguns caps visi-bles de l'ètnia gitana per legitimar-se davant el barri amb pràctiquesclientelistes, ja que asseguren quealgunes famílies properes al PP hanvist com el seu deute era condonatper l'IVVSA, i d'altres famílies, en

UUnn vveeíí dd’’EEllxx eenn vvaaggaa ddee ffaamm eennpprrootteessttaa ppeell sseeuu ddeessnnoonnaammeenntt

Joan Guilló està en vaga de fam des del 24 de juny

canvi, han rebut notificacions depropers desnonaments.

Vaga de famPer tot això, en Joan Guilló va adre-çar-se a l'alcaldessa el passat 15 dejuny mitjançant una carta on lidemanava una reunió per provarde trobar una solució al seu desno-nament, ja què entén que és l'alcal-dessa qui té la clau perquè en Joanpuga tornar a casa.

En la mateixa carta li comuni-cava que de no ser respost per partde l'Ajuntament, començaria unavaga de fam el dia 24 de juny.

L'alcaldessa, però, encara a diad'hui no s'ha posat en contacte ambell, tot i que només eixint a la por-ta del seu despatx el podria trobar,ja que en Joan hi és dia i nit asse-gut als banquets que hi han a la por-ta de l'edifici de la Llotja, seu del'Ajuntament.

Desprès d'una revisió mèdica,l'estat de salut d'en Joan és òptim,tot i que desprès de 17 dies de vagade fam, les dures condicions de l'es-tiu il·licità fan témer un empitjo-rament de la seua salut.

MMiilleerrss ddeeppeerrssoonneessrreemmeemmoorreenneell 1100JJREDACCIÓ BARCELONA

Milers de persones -40.000 segonsels organitzadors, 13.000 segons laGuàrdia Urbana- van manifestar-seel passat 9 de juliol pel centre de Bar-celona per commemorar la manifes-tació d'ara fa un any i denunciar ques'havia pervertit el missatge inde-pendentista d'aquesta.

La convocatòria sorgí al genera ales xarxes socials animada per peti-tes entitats de la constel·lació sobi-ranista, però no comptà amb el bene-plàcit d'institucions ni societat civiloficial. La pròpia convocatòria, tre-ballada sobre la marxa, optà per ferbandera d'aquest silenci institucio-nal i presentar-se com “la primeramanifestació sobiranista de la socie-tat civil sense suport institucionalni subvencions”.

Si bé les organitzacions nacionalsde l'esquerra independentista nos'adheriren a la convocatòria deguta la pròpia espontaneïtat de la matei-xa i al seu caràcter de base, diversoscol·lectius locals del moviment recol-zaren el manifest i la marxa comp-tà amb una nodrida representacióde militants de l'esquerra indepen-dentista.

MMoobbiilliittzzaacciioonnss ddee nnoorrdd aa ssuudd

Malgrat l’arribada de l’estiu, les mobilitzacions no s’han aturat

DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201108 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BARCELONA

Què creieu que va aportar el10J a la lluita independentis-ta?

JAUME CASALS: Crec que el 10J vadonar, en gran part, la raó al dis-curs de l'Esquerra Independentistaque dèiem que els estatuts no erenla solució i que l'únic camí possibleés la independència. El clam de lamajoria de la gent va ser indepen-dència per molt que els grans mit-jans de comunicació ho intentessinamagar tot parlant de "manifesta-ció en defensa de l'estatut". Per miva ser una fase més en l'avenç i cla-rificació dels posicionaments inde-pendentistes que ja s'havia comen-çat a articular i visualitzar a nivellpopular amb les consultes. En poctemps semblava que posàvem a l'es-tat espanyol contra les cordes, peròels de sempre han potenciat la des-mobilització i ens han deixat benclar que el procés serà llarg i que caluna forta conscienciació i organit-zació de la societat catalana per ferrealitat el nostre anhel.

MARTA CORDOMÍ:Aquesta manifes-tació va constatar allò que moltsindependentistes ja havíem augu-rat anys enrere: la via autonomistaestava abocada al fracàs. La presade consciència de la fi d’aquestaestratègia, però, ha arribat de la màd’una sentència que no només fereixla dignitat del Parlament de Cata-lunya sinó que manifesta una vega-da més l’opressió del Principat a lesinstitucions espanyoles.Probablement la perspectiva histò-rica permetrà veure l’abast de lamanifestació que pot haver marcat

un canvi de cicle a la polític al Prin-cipat. Tal com han apuntat les darre-res enquestes ara mateix un refe-rèndum sobre la secessió al Princi-pat de Catalunya podria obtenir unamajoria favorable, un resultat impen-sable anys enrere.

GONÇAL BRAVO: En primer lloc, enparlar de la manifestació històricadel 10 de Juliol de 2010 cal tenir benclar això, que fou històrica. Mai s’ha-via aplegat tantíssima gent exigintla Independència. Això és un fet tan-gible i innegable, que marca un abansi un després. Ara bé, com recentment deien desd’Òmnium Cultural, aquella mani-festació en bona part era una reac-ció visceral, més que una respostareflexionada o organitzada, d’unapart importantíssima de la poblacióde la CAC, davant l'absolutamentlamentable política espanyola enrelació a “Catalunya”. I dic “Cata-lunya” entre cometes, perquè desd’aquest “sobiranisme transversal”,que es ven com a “majoritari”, escontinua apostant per un modelpurament catalunyès, regionalista,davant d’un projecte netament i cla-rament de construcció nacional.

TONI RICO: La manifestació del 10Jva ser la consecució d'anys de llui-ta independentista i, especialment,va ser com un punt important d'a-rribada després de les darreresaccions massives de caràcter inde-pendentista que s'havien realitzatarreu del Principat des de la consul-ta del 13 de setembre de 2009 a Arenysde Munt fins a les que es van fer el25 d'abril de 2010. Crec que tot i ladiversa procedència dels manifes-tants que aquell dia omplien el Pas-

seig de Gràcia, el crit independen-tista va sobrepassar qualsevol intentd'instrumentalització per part deles forces autonomistes. De fet, el10J podem dir que va ser la certifi-cació que en el cas del Principat, lavia autonomista d'encaix dels cata-lans en Espanya ha mort definiti-vament i dubte molt que puga tor-nar a revifar.

Com interpreteu l'evolució dela política de CiU en aquestdarrer any?

JAUME CASALS: Aquest darrer anyCiU ha demostrat amb el seu falssobiranisme puntual que l'únic quebuscava era poder tornar a assolirpoder. Ells venien sobiranisme, peròbàsicament el que buscaven era ero-sionar els governs socialistes perpoder tornar a governar. Han estattrampejant la situació per recupe-rar la Generalitat i anar aguantantfins a les municipals on ha tornat aquedar clar que la seva aposta sobi-ranista curiosament passa per enten-dre's amb el PP. El mateix PP quedenuncia la immersió lingüística alPrincipat, tanca TV3 i les línies envalencià al sud de la nació, i que ales illes també aposta per eradicarl'ús del català. Ha quedat clar, si algúen dubtava, que ells no tenen unaaposta nacional sinó que només elsinteressa seguir escalfant la cadiratot buscant el maleït encaix.

MARTA CORDOMÍ: El regionalismede CiU ha arrasat després de la des-feta del tripartit, amb una propos-ta de pacte fiscal, presumiblementamb el PP a Madrid, que té tots elsnúmeros per esdevenir un foc d’en-cenalls més impossible que la matei-

xa independència. En un context decrisi econòmica, però, la ciutadaniaha apostat per un Govern fort i a ladreta. El regionalisme convergent,però, no pot continuar amb el peixal cove pujolià com si res no haguéspassat. Les retallades en matèria dedrets socials i els pactes amb la dre-ta espanyolista poden esquerdar laseva hegemonia actual.

GONÇAL BRAVO: El desenvolupamentdels fets aquest darrer any nomésha portat a que guanye CiU amb undiscurs terriblement ambigu, queels ha permès garantir-se la “legiti-mitat” electoral, per fer el que lagran burgesia “catalana” vol i neces-sita: augmentar els seus beneficis acosta dels nostres drets socials i labo-rals (i també nacionals, ja que lesseues retallades també estan afec-tant directament a la nostra llen-gua i cultural nacionals).

TONI RICO: Històricament la dretacatalana ha jugat el doble rol de mos-trar-se discursivament nacionalis-ta per als seus votants i políticamentregionalista per als governantsespanyols. Això li ha servit per amantenir el poder durant molt detemps i, alhora, poder-se consolidarcom a partit hegemònic al Princi-pat. Els equilibris interns del par-tit on, sobretot, un personatge comDuran i Lleida encara tensa la cor-da cap al regionalisme i la bona rela-ció amb Espanya, fa que CiU es tro-be davant d'una situació políticainterna i conjuntural nova per a ellstambé. És per això que intenta ven-dre idees impossibles com les delconcert econòmic, per exemple, ambla intenció sobretot de mantenir unacerta tranquil·litat interna, mentre

que en aquests moments una majo-ria dels seus votants i militants tenenclar que això de reformar Espanyas'ha acabat. El mateix Jordi Pujol hoestà afirmant.

Quin camí creieu que ha deprendre l'esquerra indepen-dentista per a afrontar aques-ta nova etapa?

JAUME CASALS: Actualment crec queés molt important l'organització.Hem de seguir potenciant la forma-ció de la militància i és així com evi-tarem caure en el desencís o en fal-ses dreceres. Un altre vessant impor-tant és potenciar la comunicació,hem de difondre el nostre pensa-ment arreu tot utilitzant les einescomunicatives que tinguem al nos-tre abast. També és importantíssimaprofundir el treball municipal perfer arribar a gran part de la pobla-ció el nostre missatge. Com més enssenten més ens entenen, la gent jano ens veu com una cosa estranya ialiena, sinó com els que plantegemsolucions. Coherència, paraula i tre-ball. El camí és llarg, però cada diaque passa avancem.

MARTA CORDOMÍ: L’esquerra inde-pendentista ha de continuar la fei-na començada ja fa molts anys deconscienciació i arrelament alspobles i ciutats dels Països Catalans.El referent polític que suposa aramateix la CUP a nivell municipal ésla prova de que aquesta feina no haestat en va. L’aposta de l’esquerraindependentista pel marc dels Paï-sos Catalans i l’alliberament nacio-nal lligat al benestar de les classespopulars forma part del missatge del10J.

Un any després de la man independentista més gran

Un any després de la manifestació de centenars de milers de persones contrala retallada de l'estatut, i que esdevingué una mobilització de clar to inde-pendentista, el panorama polític ha canviat radicalment. CiU s'ha fet amb elpoder i ha desplaçat l'agenda política cap a una doctrina de xoc per a aplicarel seu model neoliberal. Això, juntament amb un rearmament del poder delPP al conjunt dels Països Catalans, configuren un escenari poc imaginat la nitdel 10 de juliol.

Per a fer balanç d'aquest any, L'ACCENT hem querra independentista provinents de diverse

Jaume Casals és alcalde de Navàs per la CUP.Marta Cordomí és regidora de la CUP a CardedToni Rico (Novelda) és historiador i militant de Gonçal Bravo (València) és portaveu nacional

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 206

El camí, doncs, passa ara per exer-cir un municipalisme que faci rea-litat, si més no a petita escala, allòque ha estat l’essència de la l’inde-pendentisme rupturista. Treballardes de la base, sense caure en l’eli-tisme de la classe política i sobretotenfortir l’arrelament a la societatcivil a través de les associacions i lacultura popular del país.

Finalment, l’obertura de l’esque-rra independentista a projectes lide-rats per la societat civil, com ara lesconsultes, pot ser una manera detreballar per la independència i guan-yar espais que tradicionalmenthavien estat dominats pel regiona-lisme. En temps de reestructuraciódel mapa polític cal buscar l’espaide la CUP i les organitzacions sindi-cals, estudiantils i juvenils per talde continuar fent una feina que elpaís necessita.

GONÇAL BRAVO: Per mi una de lesmancances principals del 10J de 2010,i de tot el “moviment sobiranista”català, ha estat sempre el món labo-ral. I tot i que la COS en el darrerany ha fet avenços importants, eixosavenços no venen donats precisa-ment per les mobilitzacions “sobi-ranistes”. És més, m’atreviria a dirque cap organització sindical “nacio-nal i de classe” s’ha vist reforçadaper aquests moviments. I ací rau unade les principals febleses del sobira-nisme català/catalunyès, la seuaincapacitat per lligar la lluita nacio-nal a la social (i viceversa).

Si volem arribar a ser lliures, veri-tablement i completament lliures,cal tenir ben clar que sense una orga-nització sindical de classe, econò-micament independent de qualse-vol estament, combativa, plural i

organitzada a tot el nostre territo-ri nacional, no ho podrem ser mai.

D'altra banda és imprescindibleel reforç i visibilització del marcnacional complet, potenciant unadinàmica organitzativa de base i bencoordinada en clau de classe, popu-lar i nacional.

TONI RICO: L'esquerra independen-tista té l'obligació d'encapçalar unmoviment polític i independentistad'esquerres fort i amb cara i ulls queli permeta jugar les seues cartes eldia en què s'hagen de decidir passesimportants en l'alliberament de lanació catalana. Les darreres eleccionshan demostrat que una gran majo-ria dels independentistes d'aquestpaís són d'esquerres i no s'empassenaquella idea de "transversalitat" quealguns sectors ens han intentat ven-dre els darrers temps. Tot i que l'in-dependentisme com a idea és "trans-versal", és totalment estúpid creu-re que això s'ha de materialitzaren un sol partit polític que, alho-ra, juga pretesament a l'ambi-güitat ideològica. En aquest sen-tit la CUP té un paper clau coma referent institucional de l'es-querra independentista, peròtambé com a eina de mobilitza-ció popular. La CUP ha demos-trat que és capaç d'arribar a sec-tors socials que mai s'havienplantejat la independència coma projecte de futur per al seu paísi això s'ha aconseguit partici-pant de les lluites als barris,dels moviments socials, de lesmobilitzacions sindicals, etc...Cal, doncs, consolidar la CUPcom a referent polític d'unmoviment que és moltampli i heterogeni però

que s'ha de saberadaptar a lanova realitatpolítica dels Paï-sos Catalans. I ésmés, si l'esquerraindependentistano participa en totsels fronts de lluita,uns altres ho faranper nosaltres.

ifestació n de la Història

parlat amb quatre persones de l'es- es organitzacions i diferents territoris.

deu.

e l'esquerra independentista. l de la Coordinadora Obrera Sindical.

L’ACCENT 206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201110 INTERNACIONAL

MARIA FREIXAS BARCELONA

Si algú tenia dubte de quin era elpoder de l'Estat d'Israel per podermoure fitxes i prendre decisionsmés enllà de les seves fronteres, enles darreres setmanes es fa palesala seva capacitat per a fer i desferen benefici de la seva estratègiasionista. Ni per terra, ni per mar,ni per aire es podrà visitar Pales-tina amb finalitats solidàries, sobre-tot si parlem del territori enclaus-trat al sud-oest de l'ens artificialjueu que és Gaza. Ens trobem davantd'una esperpèntica actitud ja cone-guda per part de l'estat d'Israel,però sobretot cada vegada més extre-ma i deplorable pel que fa al paperque estan realitzant els organis-mes internacionals i alguns Estatsi països.

Així doncs, qualsevol aroma quepugui fer olor a llibertat és tantsols una cortina de fum on s'hi ama-ga un pla israelià cada vegada mésmaquiavèl·lic i llunyà a un procésde pau real i just per a la poblaciópalestina.

Per terraL'any 2006 vaig viatjar a Palestinaper primera vegada i, un cop a Jeru-salem, iniciàvem els tràmits perentrar a Gaza mitjançant el conso-lat de l'Estat espanyol. Teníem elspapers en ordre i malgrat els diver-

sos viatges al barri on es troben lamajoria de les ambaixades, els impe-diments varen ser uns quants i con-tradictoris, notificant-nos final-ment que no podíem entrar a Gaza.D'això, ja en fa 5 anys, però no calni anar tant lluny ni parlar delmeu cas en particular, sinó queesdevé incomptable la quantitat depersones i personalitats que s'hanquedat a les portes dels punts decontrol fronterers amb el territo-ri de Gaza. Tant sols sota estrictesrequeriments i una mica de sort,hi ha alguna possibilitat per entrar-hi.

Per mar Quan encara no havien passat mas-sa dies de l'aniversari en què la pri-

mera Flotilla viatjava a Palestinaper tal d'intentar trencar el blo-queig que pateix Gaza i en què elvaixell Mavi Màrmara de mati-nada es va veure sorprès amb l'as-salt surrealista de l'exercit israe-lià, en què van assassinar 9 perso-nes i una cinquantena van resul-tar ferides, la segona edició es vaposar en marxa rumb a Palestina,el passat 1 de juliol. Enguany, for-mada per més d'una desena de vai-xells i unes 500 activistes en repre-sentació d'una cinquantena de paï-sos, d'entre les quals 40 són de l'Es-tat espanyol.

Un dels objectius de la Flotillaés trencar simbòlicament el blo-queig que va ser implementat perl'Estat d'Israel fa més de 4 anys.Així doncs, divendres 1 de juliol,les diferents embarcacions tenienpensat iniciar el viatge des de dife-rents ports grecs, però les forcesde seguretat hel·lenes van impe-dir-ne la sortida. Abans del blo-queig, però, es van descobrir diver-sos sabotatges a algunes de lesembarcacions que haguessin pogutcausar la inundació d'algun d'a-quests vaixells.

L'Estat de Grècia té el cul llogati, com diu la dita, no pot seure quanvol i es fan molt creïbles les diver-ses fonts afirmant que Grècia hau-ria rebut beneficis econòmics a can-vi de cedir al reclam d'Israel pertal de no deixar que els internacio-nals trenquessin el bloqueig a Gaza.

Per airePer últim, la campanya internacio-nal “Benvinguda Palestina”, ubi-cada sobretot a l'Estat francès, peròamb la participació d'altres països,així com de la mateixa Palestina,va engegar una iniciativa per aire,

volant en massa fins a l'aeroportde Ben Gurion. L'objectiu era denun-ciar Israel i la pressió sionista perno deixar entrar internacionalssolidaris en territori palestí arreldels fets de la Flotilla, així comtambé per tal de commemorar elsetè aniversari en què el TribunalSuperior de Justícia va sentenciarl'aturada i retirada del mur de l'a-partheid. Aquest divendres passat,8 de juliol, centenars de personeshan estat vetades a viatjar en elsmateixos aeroports d'origen, d'al-tres han estat ja deportades, aixícom més d'un centenar resten detin-gudes a l'aeroport de la capital israe-liana a l'espera de ser deportadesen les properes hores.

S'agreugen els impedimentsper entrar a GazaAnar a Palestina per demostrar lateva solidaritat es pot convertir enuna odissea complicada, però siparlem del territori de la Franjade Gaza, segurament les possibili-tats d'arribar són mínimes, per nodir nul·les. A partir d'ara, s'hau-ran d'extremar les precaucions sies vol ser solidari amb Palestinades del mateix territori; encara quefins ara ja era complicat, no que-da dubte que el panorama actualdel moviment de solidaritat ha deprendre consciència de les dificul-tats.

Una actitud com la que estàdemostrant el govern israelià i una

magnitud envers l'acció-reacció queva in crescendo, alhora que abas-ta sectors més amplis, fa que enstrobem en dues línies de lluita cla-rament marcades: d'una banda, estracta de seguir fent pressió direc-ta als territoris palestins, sobretotpels moviments de solidaritat, bus-cant alternatives per saltar-se lesnormes per no trencar també l'aï-llament davant el món en què viuenels palestins en territoris ocupats;de l'altra, motivar i fer entendrea la resta de moviments socials iorganitzacions per tal que contem-plin el boicot a Israel com una cam-panya inherent en el seu discursantiimperialista i en les seves líniesde treball.

Ni per terra, ni per mar, ni per aire

“Un dels objectiusde la Flotilla és tren-car simbòlicament elbloqueig que va ser

implementat perl'Estat d'Israel fa més

de 4 anys”

La Franja de Gaza necessita l’ajuda per trencar els efectes del bloquig // FOTO: http://mushirapalestina.com/

Israel torna a bloquejar la solidaritat internacional amb Gaza

MARIA FREIXAS BARCELONA

Les conclusions de la Cort Inter-nacional de Justícia de l'Haia, ambdata 9 de juliol de 2004, senten-cien, en primer lloc que "La cons-trucció del mur que està alçantIsrael, la potència ocupant alsTerritoris Palestins Ocupats(TTOO), incloent Jerusalem Orien-tal i els seus voltants, i el seu règimconnex, són contraris al dret inter-nacional." I en el segon punt,"Israel està obligat a posar fi a lesseves violacions del dret interna-

cional; està obligat a aturar imme-diatament els treballs de cons-trucció del mur que està alçantals TTOO, incloent JerusalemOriental i els seus voltants, a des-mantellar de seguida l'estructu-ra que ha alçat, i, immediatament,a revocar o deixar sense cap efec-te tots els decrets legislatius i nor-matius amb ella relacionats, d'a-cord amb el paràgraf 151 d'aques-ta Opinió."

D'altra banda, el Tribunal tam-bé diu que "Israel està obligat afer reparacions per tots i cadas-

cun dels perjudicis i danys cau-sats per la construcció del mur alsTTOO, incloent Jerusalem Orien-tal i els seus voltants." Però la ideadel mur a Cisjordània no era nova.

Des de 1994, Gaza, amb unapoblació actual d'aproximadament1.5 milions d'habitants i una exten-sió de 360 km2 que la fan una deles zones més poblades del plane-ta, està completament envoltadaper una barrera que aïlla als pales-tins que hi viuen de la resta delmón.

MMuurr ddee ll’’aappaarrtthheeiidd:: 77 aannyyss dd’’iinnccoommpplliimmeennttss

L’ACCENT 206 DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

JOSÉ MANZANEDA CUBA*

Jorge Cervantes, pres a Cuba, abando-nava fa dies una vaga de fam, desprésd'aconseguir que el govern de l'illa l'ex-carceri. Quan surti, emigrarà amb laseva família –com ho va fer anterior-ment el seu germà– a territori espan-yol.

"Dissident" i "lluitador pels dretshumans" són els termes que fan servirels mitjans quan parlen de Cervantes.El curiós és que aquests mitjans hanaplicat en les notícies sobre aquest pres–en una pràctica molt poc habitual enells– una política informativa exem-plar de presumpció d'innocència, jaque no esmenten el motiu pel qual estrobava, fins a la seva última detenció,en situació de llibertat condicional: elpresumpte intent de violació d'una jovea la ciutat de Santiago de Cuba. Aques-ta jove explicava en diversos blocs cubansel moment de l'agressió: "Vaig comen-çar a cridar, vam començar a forcejar,i com més forcejava i plorava, ell mésem pegava; em va trencar la boca, lacara se'm va inflar completament detants cops que em va donar”.

La mateixa mare de Jorge Cervan-tes reconeixia al diari El Nuevo Heral-doque els seus problemes amb les auto-ritats cubanes provenen de la seva acti-vitat de delinqüència comú. Ja el 1997va ser condemnat a sis anys de presópel robatori en una empresa de l'estat.

No és l'únic cas d'aquestes caracte-rístiques. L'anomenada "dissidència"cubana ha integrat a les seves files amoltes persones amb un perfil similaral de Cervantes. Recordem el cas d'Or-lando Zapata Tamayo, pres que com-plia condemna per diversos actes deviolència, com l'agressió amb matxeta un ciutadà, i que va ser captat per la"dissidència" un cop a la presó. Allà,va començar una vaga de fam amb rei-vindicacions com ara tenir telèfonmòbil i cuina a la seva cel·la. La sevamort va ser finalment capitalitzadaper l'extrema dreta de Miami, amb elsuport dels grans mitjans internacio-nals.

"Aquí, (als Estats Units,) al país dela llibertat, descansaran les seves cen-dres en pau", deia fa uns dies la mared'Orlando, Reina Luisa Tamayo. Unacuriosa "pau" si tenim en compte queel seu fill va ser enterrat al mausoleude la Brigada 2506, és a dir, al costatdels mercenaris que van intentar envairCuba el 1961 i van ser derrotats a PlayaGirón. Una vegada més, mentia sobre

les circumstàncies de la mort del seufill, que atribuïa a que les autoritatscubanes li havien negat aigua durant18 dies, i repetia el guió polític dictatpels seus amfitrions de Miami, al dema-nar "més sancions" dels EUA a Cuba.

La “dissidència”acollida a l’Estat espanyolUna mostra representativa de la tallamoral de l'anomenada "dissidència"cubana la tenim en el comportamentde molts dels expresos excarceratsdurant l'últim any i acollits pel Governespanyol. Repassem-los.

Entre els primers expresos que vanviatjar el juliol del 2010, alguns es quei-xaven davant els mitjans el mateix diade la seva arribada perquè els havienallotjat en un hostal del barri obrer deVallecas, a la perifèria de Madrid.Oleivys García, esposa de l'expres PabloPacheco, expressaven el seu "descon-cert" perquè "el bany és col·lectiu i leshabitacions no estan ventilades". Unaltre, Normand Hernández, maleïahaver de "conviure amb 40 persones"en unes instal·lacions per a immigrants.

Mesos més tard, Juan Antonio Ber-múdez Toranzo, també expres i vice-president de l'anomenada FundacióCubana de Drets Humans, protestavaperquè "estem en una habitació de tres

llits sense condicions, l'alimentació ésmolt dolenta, molts ancians i nens nila mengen. A Espanya s'estan violantpràcticament els nostres drets humans”.

Les protestes per suposades prome-ses econòmiques incomplertes per partdel Govern espanyol s'han repetit endiversos llocs. El Centre d'Estrangers

de Torrelavega, pertanyent a Creu Roja,va expulsar al començament de junyl'ex-pres cubà Erick Caballero Martí-nez per agredir un dels treballadors.Caballero denunciava a la premsa queels estaven tractant "com a uns sim-ples immigrants".

Un altre expres i exvaguista de fam

a Cuba, Néstor Rodríguez Lobaina, carre-gava contra la Creu Roja espanyola perla lentitud en el pagament de l'ajudaeconòmica mensual promesa, i perquèen van traslladar en un incòmode auto-bús des de Madrid a Màlaga.

El mes d'abril de 2011, un altre, MarioAlberto Pérez Aguilera, es negava aacceptar l'allotjament que va posar ala seva disposició la Comissió Catòlicade Emigrants de Castella-la Manxa. Laresponsable de l'ONG, Ana Belén Sanz,va assegurar que li havien ofert dosapartaments, de sis i cinc places, perla seva família i que ell els va rebutjar.

Al juny de 2011, altres expressoscubans i els seus familiars van comen-çar una vaga de fam a la ciutat de Màla-ga per les "condicions infrahumanes"–paraules textuals– de les habitacionsdel centre de la Comissió Espanyolad'Ajuda al Refugiat (CEAR). Les "con-dicions infrahumanes" eren –segonsles denúncies que van fer a la prem-sa– l'existència de pols, la petita gran-dària de les habitacions, la dolentíssi-ma alimentació i la falta d'intimitat.La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refu-giat va decidir finalment expulsar delcentre a aquestes set persones, entreelles l'expres Carlos Martín Gómez i laseva germana Sabina Martín, repre-sentant de les Damas de Blanco. Els

motius: les agressions físiques entreells, les amenaces i agressions verbalsconstants als treballadors, la introduc-ció d'alcohol i armes blanques al cen-tre, i l'abandonament dels tallers ocu-pacionals. És a dir, per les mateixesactituds violentes i insolidàries per lesquals, quan vivien a Cuba, la gran prem-sa els catalogava com a "perseguits" pelgovern cubà.

Així protestava Sabina Martíndavant les càmeres de l'agència EFE:"Des que vam venir a Espanya, el governno ha complert res del que ens va pro-metre. Volem anar als EUA, que és ones defensen veritablement la democrà-cia i els drets humans".

Des de CEAR ja havien criticat set-manes abans la situació de privilegidels 115 expressos cubans acollits pelGovern espanyol, en contrast amb lamanca de sensibilitat i suport a altrespersones procedents de països ambsituacions greus de conflicte o perse-cució política.

Un altre cas cridaner és el del tam-bé expres José Ubaldo Izquierdo, aco-llit en aquesta ocasió a Xile. Allà elgovern li va aconseguir feina a unaemissora de ràdio: no va trigar dos diesa abandonar-la, perquè li "quedava mas-sa lluny" del seu domicili.

Però qui ha donat el cop de gràciainformatiu que despulla definitiva-ment a aquests "expresos cubans deconsciència" és, curiosament, la por-taveu de les anomenades "Dames deblanco" a Cuba, Laura Pollán. Fa unsdies, Pollán tirava per terra la versió–repetida fins la sacietat pels mitjansde comunicació– que els expresos hansortit de Cuba obligatòriament, en unsuposat "desterrament forçat". I és quePollán assegurava a la premsa que "elpres que digui que el van obligar a emi-grar, està mentint, perquè la prova latenim en els 13 que són aquí, que s'hanquedat a Cuba".

Mentrestant, el govern dels EUAacaba d'aprovar 20 milions de dòlarsper alimentar la "dissidència" cubana,que ha de justificar els cobraments ambtot tipus d'invents, exageracions i men-tides que es converteixen immediata-ment en notícia pels grans mitjansinternacionals. Uns mitjans que, sobreaquest escandalós acte d'ingerència quecap país consentiria, segueixen apli-cant el seu "democràtic" bloqueig infor-matiu.

*Article publicat a Cubainformación

Lliçons de moral de la “dissidència” cubana des del seu imaginari “desterrament”

El suport als dissidents cubans es fa sense conèixer a fons la realitat dels casos

“Normand Hernán-dez, maleïa haver de

"conviure amb 40persones" en unesinstal·lacions per a

immigrants”

L’ACCENT 20612 ECONOMIA DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

VICENÇ NAVARRO BARCELONA

El major problema que té l'economia gre-ga no és primordialment de caràcter eco-nòmic o financer. És un problema polític.Té a veure amb l'enorme poder que la ban-ca ha tingut, i continua tenint, en l'estruc-turació de la Unió Europea i de l'Eurozona,així com en la gènesi del deute públic delspaïsos anomenats despectivament PIGS,porcs en anglès, (Portugal, Irlanda,Grècia iEspanya). Ara bé, aquest poder de la ban-ca ha comptat amb un gran aliat i còmpli-ce: les classes més adinerades dels païsosde l'Eurozona, incloent-hi les dels païsosPIGS.

Vegem les dades, començant per lesregles que els bancs van escriure sobreles quals s'establiria l'Eurozona. Aques-tes regles són les responsables queGrècia mai podrà (ni tampoc l'Estatespanyol) sortir de la recessió a tra-vés de les polítiques que s'estanseguint. Una va ser que els Estats, enincorporar-se a l'euro, van perdre elcontrol sobre la seva pròpia moneda.És a dir, que en moments de recessió(quan l'economia està estancada),l'estat grec no pot devaluar la mone-da i amb això poder abaratir els seusproductes i vendre'ls més fàcilmenta l'exterior, tot recuperant-se a for-ça d'això. Suècia i Noruega, per cert,s'han recuperat de la recessió moltmillor i més ràpid que Finlàndia, coma conseqüència que els dos primersvan poder devaluar la seva moneda,la qual cosa no va poder fer Finlàn-dia en pertànyer a l'euro.

Una altra regla és que, en inte-grar-se a l'euro, els Estats van deixarde tenir la potestat d'imprimir dinersi establir-ne el preu. Quan un paísestà en recessió, el seu Banc Centralimprimeix diners i/o abarateix elpreu del diner, disminuint així elsinteressos bancaris, facilitant quetant els ciutadans com els empresa-ris puguin aconseguir préstecs ambels quals consumir béns i serveis iinvertir, i així produir ocupació i esti-mular l'economia. Negar-li a l'estatque tingui control sobre el crèdit ésimpossibilitar-li el poder estimularl'economia. Una funció d'un BancCentral és, precisament, la de garan-tir el crèdit, la qual cosa va funcio-nar bé en la majoria de països euro-peus fins que va arribar la moda neo-liberal amb el president Reagan alsEUA i la Sra. Thatcher a Gran Bre-tanya, que van fer creure a moltsgoverns europeus que desregular elcrèdit era bo per a un país. L'últimcas que vam veure va ser Islàndia,que va comportar un enorme proble-

ma, com també es va crear en elsaltres països que van desregular elcrèdit (que en van ser la majoria).

I, per si això no fos poc, la terce-ra regla era que un país no podiaseguir polítiques expansives de des-pesa pública. És a dir, un estat nopodria gastar molt per a estimularl'economia, ja que l'estat, segons elcriteri de Maastricht, no podia tenirun dèficit estatal major del 3% delPIB i un deute públic major del 60%del PIB. Clar que el criteri no deiacom havia de baixar-se el dèficit pera arribar al nombre màgic del 3%.Però van insistir que els estats bai-xessin els impostos com a manerad'estimular l'economia, consideranterròniament que els rics, que erenels màxims beneficiaris de les reta-llades d'impostos, consumirien mésque estalviarien (de fet, van inver-tir en sectors especulatius). Aquestainsistència que l'estat baixés els impos-tos no deixava a l'estat altra alterna-tiva que la de retallar la despesa públi-ca. Això va eliminar la possibilitatque l'estat pugui estimular l'econo-mia mitjançant, per exemple, inver-sions en àrees de creació d'ocupació.

Aquestes tres regles fan molt difí-cil, gairebé impossible, per a Grècia(i per a l'Estat espanyol), sortir de lacrisi. En realitat, aquestes regles vanser molt importants perquè la crisies presentés a Grècia amb la grave-tat amb què s'ha presentat.

Què passa a Grècia? L'aliança dela banca amb els ricsUna característica de Grècia, que com-parteix amb l'Estat espanyol, és queha estat governada per la ultradretaper molts anys. La dictadura delscoronels va ser (com ho va ser tam-bé la dictadura dels generals a l'Es-tat espanyol) una dictadura dels ricsen contra de les classes populars. Aixòha determinat que els rics no tenenel costum de pagar impostos. El fraufiscal ha estat enorme, conseqüèn-cia de la laxitud de l'estat, que hacontinuat controlat pels rics durantla democràcia que va seguir a la dic-tadura. El 2010 només 15.000 grecs,d'un total d'onze milions de ciuta-dans, van declarar a l'estat ingressossuperiors a 100.000 euros a l'any, laqual cosa contrasta amb l'existentconcentració de la riquesa i de lesrendes, visible en els suburbis de lesciutats gregues. Es considera que gai-rebé la tercera part de la renda nacio-nal (la posseïda pels rics en la sevamajoria) no es declara.

Això ha forçat a l'estat grec a endeu-tar-se fins a la medul·la per a pagarles despeses de l'estat (en infraestruc-tura i en serveis públics, així com endespeses militars que signifiquen unacàrrega molt important en el pres-supost nacional). Aquest deute reculltambé el deute incorregut pels governsmilitars, no triats democràticament,i la despesa militar dels quals l'ha depagar ara l'estat democràtic. Aques-

tes són les causes que l'estat grec tin-gui un problema de dèficit de l'estat(12% del PIB) i de deute públic, enca-ra major (150% del PIB). Però aques-ta realitat va quedar, en part, ocul-tada per l'estat amb l'ajuda del bancGoldman Sachs. El diari alemany DerSpiegel va descobrir les ocultacionsdels comptes nacionals que l'estatgrec (governat per les dretes) haviarealitzat amb la complicitat d'aquellbanc nord-americà (que va rebre unpagament per això de 800 milionsd'euros). És impossible que la Comis-sió Europea (la majoria de la qual sónde partits de dretes), no ho sabés. Percert, el que era vicepresident per aEuropa del banc Goldman Sachs, queva realitzar operacions financeresamb el govern conservador grec pera ocultar la situació real del dèficitpúblic de l'estat grec, el Sr. MarioDraghi serà el nou president del BancCentral Europeu, posant al capda-vant d'aquest Banc (que és un lobbyde la banca, en lloc de ser un BancCentral) a la persona que va ajudarmés al desfalc dels comptes públicsde l'estat grec.

Quan el govern socialista va sor-tir triat va descobrir aquests proble-mes, indicant que el dèficit i el deu-te eren molt majors del que el governconservador havia indicat. L'estatestà enormement endeutat. Els bancsalemanys i francesos, però també elsbancs grecs (on els rics grecs diposi-ten els seus diners) han comprat el

deute públic a uns interessos abu-sius. Per cert, la mal anomenada aju-da a Grècia és per a assegurar-se quel'estat grec pagarà a dits bancs. I l'e-norme austeritat imposada a la pobla-ció grega per part de l'estat (77.000milions d'euros, dels quals 28.000milions seran en retallades de des-pesa pública i 50.000 milions en pri-vatitzacions del patrimoni nacional)és per a poder pagar als bancs.

L’euro i la crisiAquest endeutament de l'estat grecés beneficiós per als bancs i tambéper als rics que no paguen impostos,forçant a l'estat a endeutar-se enca-ra més. Però és també beneficiós perals rics i per als bancs estrangers, jaque l'estat se sent en la necessitat deprivatitzar les seves propietats (a unspreus irrisoris) amb la qual cosa veiemuna enorme demanda d'euros perpart de bancs d'inversió per a com-prar dites propietats. En realitat, encontra del que constantment es diui s'alarma, l'euro està en molt bonasalut (massa bona per als empresa-ris espanyols que tenen problemesper exportar), i això es deu a l'enor-me demanda d'euros amb els qualses compra la privatització dels bénspúblics de Grècia (i de l'Estat espan-yol). Vegeu-ne el cas de les caixes d'es-talvis espanyoles, que s'estan venenta uns preus molt baixos. I tot aixòamb l'ajuda de l'Estat. Per aquestmotiu les privatitzacions són unaestratègia imposada per la banca alspaïsos de l'euro com manera d'acon-seguir la venda del patrimoni i ser-veis molt rendibles dels països peri-fèrics.

Veiem així com l'enorme dominide la banca explica que els estats peri-fèrics estiguin estancats en el seudeute sense poder sortir-ne, la qualcosa no ocorre per incompetència,sinó per disseny, ja que així la ban-ca aconsegueix introduir-s'hi i majorrendibilitat en comprar a preus moltbaixos el que abans era públic. Qual-sevol lector d'aquest article hauriad'indignar-se. Per cert, aquest arti-cle va ser enviat a alguns dels mit-jans de major difusió del país, capdels quals va considerar oportú publi-car-lo. Agrairia al lector que ho dis-tribuís el més àmpliament possible.

Vicenç Navarro ha estat Catedràtic d'Economia Aplicada en la Universitat de

Barcelona i és Actualment és Catedràtic de Ciències Polítiques i

Socials. Article extret de la plana web www.vnavarro.org

El Govern grec no troba eixida a la crisi, malgrat les reformes i les apel·lacions a les altes instàncies

Perquè Grècia (i l’Estat espanyol)no es recuperaran

A. GREGORI VALÈNCIA

Alguns aliments recomanats habi-tualment a causa del benefici queaporten per a la salut de les perso-nes, han sigut les darreres setma-nes, paradoxalment, portada a lesnotícies dels mitjans de comunica-ció pel perill del seu consum espe-cialment per a alguns sectors de lapoblació. Entre aquests alimentstrobem peixos com la tonyina i elpeix espasa i alguns mariscs. Tam-bé han sigut assenyalats vegetalscom els espinacs, les bledes i altresverdures de fulla. I fins i tot, unaliment tan universalment consu-mit com la llet.

La tonyina i el peix espasa,podrien ser vedats de la dieta infan-til per haver-se detectat en anàli-sis recents, un alt contingut enmercuri. Així, el Ministeri de Sani-tat a través de l'Agència Estatal deSeguretat Alimentària i Nutricióva desaconsellar fa unes setmanesel consum de tonyina i de peix espa-sa, tant als xiquets menors de tresanys com a les embarassades, jaque, una ingesta superior a 100grams a la setmana, pot ser alta-ment perillosa per al desenvolupa-ment de les neurones del fetus idels xiquets de poca edat. El cad-mi i el mercuri, que són produïtsper l'activitat industrial realitza-da per l'ésser humà arriben a lamar a través dels abocaments incon-trolats i són absorbits pels peixosde grans dimensions, que acumu-len aquests residus en els seus grei-xos, entrant així en la cadena ali-mentària a través del consum d'a-quests.

El Ministeri d'Indústria, mal-grat els dubtes sobre difondre o noaquesta notícia per la possible alar-ma social que poguera generar, vaavisar de la situació en detectaraquests nivells de contaminacióper mercuri propers als límits tole-rables, per la qual cosa, ha reco-manat restringir el seu consum. Dela mateixa manera, també es reco-mana limitar la ingesta d'espinacsi bledes, pel fet que contenen unaalta concentració de nitrats proce-dents dels adobs i que pot donarlloc a la seva transformació ennitrits, els quals són tòxics i podenproduir cianosi, més coneguda coma la malaltia del bebè blau.

La font més important de mer-curi en la dieta humana és el peix,en el qual el 80% d'aquest elementes troba en forma orgànica (prin-

cipalment metilmercuri). Així, s'haconstatat, que en certes poblacionsque basen la seua alimentació enel consum de peix i altres produc-tes obtinguts del mar pot arribara sobrepassar-se la ingesta màxi-ma tolerable per setmana de mer-curi, fixada en 300µg de mercuritotal per persona, i en 200µg quan

es tracta de metilmercuri. A l'Es-tat espanyol s'han realitzat estu-dis en diferents àrees costaneresdeterminant els nivells de mercu-ri en la sang i en el cabell, trobantuna correlació positiva amb la quan-titat de peix consumit.

La llet és altre aliment que con-té una elevada quantitat de mer-curi. Concretament, la llet huma-na s'ha demostrat que conté unaquantitat baixa de mercuri, peròque en quantitats d'exposició altes

és la via més fàcil de transferèn-cia de mare a fill. El mercuri es veuinvolucrat en la cadena tròfica coma resultat de les emissions natu-rals d'aquest i de determinats pro-cessos antropogènics. Encara quela via d'entrada més important alcos humà és l'alimentació, es donenaltres entrades com el consum detabac, amalgames dentals i expo-sicions industrials.

Els PAH, altres contaminants dels alimentsEls hidrocarburs aromàtics policí-clics (PAH) són altres substànciesque trobem també als alimentsmarins i fumats, als embotits pro-cessats com el xoriç i la carn torra-da a flama oberta, entre altres fonts.També es remarquen els cerealscom a fonts d'aliments que els con-tenen degut al procés de torrat quees fa amb aquests.

L'àmplia presència d'aquests com-postos al medi ambient: sòl, aigua,atmosfera, plantes i animals marinsfa que estiguen molt presents en lesnostres vides i l'ésser humà es trobe,per tant, exposat a ells de manerahabitual. La seua àmplia presènciaprové també de les tècniques empra-des en el processat i en la conserva-ció d'aquests aliments.

Els aliments fumats van comen-çar a considerar-se perillosos quan al'any 1950 es va constatar, segonsalguns estudis d'investigació, la rela-ció entre casos de càncer d'estómac

i consum d'aliments fumats. Des d'a-leshores la ingesta dietètica s'ha iden-tificat en població general no fuma-dora com a la primera ruta d'exposi-ció dels PAH. En la població fumado-ra la primera causa és el tabac. Elsfumats són perillosos perquè s'obte-nen a través de la utilització de lafusta impregnada amb quitrà.

Per altra banda, quan les carnsi els peixos es sotmeten a tempe-ratures elevades es produeixenaquests compostos de forma pro-porcional a la temperatura i al greixque contenen.

Altres casos històricsAl llarg de la història s'han descritalgunes intoxicacions massives oca-sionades pel consum d'alimentscontaminats amb mercuri. Dos d'e-lles van succeir a Japó, pels aboca-

ments en la badia de Minamata ien el riu Agano, en Nihigata, quevan provocar una elevada acumu-lació de mercuri en els peixos queposteriorment van ser consumitsper la població humana. S'ha esti-mat que el peix consumit conteniauna concentració mitjana de mer-curi de 10mg/kg de pes fresc, i esvan diagnosticar oficialment mésde 2.200 casos d'intoxicació. Unaaltra intoxicació important es vaproduir a l'Iraq, per consum de pacontaminat, preparat amb farinade blat i altres cereals que havienestat tractats amb fungicides orga-nomercurials. La intoxicació vaafectar a més de 6.000 persones,de les quals més de 500 van morir.La concentració de mercuri en lafarina era d'alt voltant de 9mg/kg.Aquesta intoxicació ja havia estatprecedida per altres similars, peròamb menors conseqüències, alPakistan i a Guatemala.

Un cop més doncs ix al debatpúblic la problemàtica dels alimentsque ingerim, la seua obtenció, elseu processat, els tractaments quepateix i els residus que acumula.Un debat que una vegada més, ensmostra la íntima connexió existententre indústria agroalimentària imalalties que en l'època actual asso-leixen una gran importància qua-litativa, com és el cas del càncer.

Al mateix temps aquesta novaalarma alimentària, com en el seudia va passar en el cas del bacteriE.Coli, ens ve a demostrar que l'a-bocament de residus incontrolatsa les aigües, o la mala depuracióde les aigües, repercuteix de for-ma més o menys directa en les cade-nes alimentàries. En última ins-tància, com no podia ser d'una altramanera, afecta al consum de lespersones, les quals no poden estarsegures del que consumeixen, finsi tot quan pensen que ho fan de for-ma sana i segura.

L’ACCENT 206 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011

La crisi de l’E. Coli ha demostrat que ni tan sols els aliments aparentment sans i naturals són sempre segurs

Aliments que beneficien i alhora intoxiquen

“ També es recoma-na limitar la ingestad'espinacs i bledes,

pel fet que contenenuna alta concentra-

ció de nitrats”

“Els aliments fumats van comen-çar a considerar-seperillosos quan a

l'any 1950”

L’ACCENT 206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201114 CULTURA

Pau Tobar VALÈNCIA

Al País Valencià el sector de lacultura comença a sentir elsefectes de la renovada majoriadel Partit Popular en època decrisi. El president de la Gene-

ralitat, Francisco Camps, ja va anunciar alseu discurs d'investidura que, per l'anyvinent, preveia una retallada total d'uns1.150 milions d'euros (un 7,2% de la inver-sió autonòmica en 2011). Encara no s'hanconcretat els pressupostos pel 2012, però lanova consellera de Cultura -i fins aradirectora de Canal 9-, Lola Johnson, ja hacomençat a brandar les tisores.

LLeess eessccoolleess ddee mmúússiiccaa ccoonnttrraa lleess ccoorrddeessCom ja va informar L'ACCENT (vegeu elsnúmero 172 i 185), les societats musicalsdel País Valencià pateixen una reducció devora un 55% en 2010 i 2011 en inversiópública. El curs vinent està totalment enl'aire, donat que en les condicions actuals,uns 1.200 professors de música, perdrienla feina i moltes escoles haurien de tancarel setembre.

La Generalitat sempre ha contestat ambpromeses buides les protestes d'aquest sectorcultural. Així doncs, es va comprometre adonar-los prioritat un cop constituït el nouConsell. Tanmateix, la Federació de SocietatsMusicals ha mostrat la seua indignació envore ajornada la primera reunió amb elsmandataris autonòmics, prevista a principisde juny, i constatar que a la següent citanomés se'ls hi demanava paciència. No sónbons auguris per a un sector que compta ambal voltant de 200.000 associats arreu lescomarques valencianes.

““SSaagguunntt aa eesscceennaa”” ccoomm aa ssíímmppttoommaaLa dessetena edició de “Sagunt a escena”,un dels festivals teatrals més importantsdels Països Catalans, patirà una retalladadel 33,8%. Els 120.000 euros estalviats pro-venen fonamentalment de la cancel·lacióde la producció en català. En paraules dela nova responsable de la Conselleria deCultura, Lola Johnson, “no té sentit discri-minar als turistes que en eixes dates visi-ten la capital del Camp de Morvedre”.

D'aquesta manera les retallades cultu-rals van en la mateixa direcció que les quees produeixen a l'educació: per al PP elvalencià és un cost afegit prescindible.

Una línia d'actuació que contrasta amb lacada vegada major demanda de cultura ieducació en llengua pròpia al País Valen-cià. Com a mostra l'espectacular inici delcicle de “cinema en valencià a la fresca”que va reunir al voltant de set-centes per-sones en la projecció de Pa negre al barride Velluters el passat 5 de juliol.

D'altra banda, en matèria de teatre, eldiscurs triomfalista de la Consellera deCultura “la Generalitat dóna suport, demanera decidida, el sector de les escèni-ques de la Comunitat, i crea ocupació iriquesa”, contrasta amb la crua realitat.Segons denunciava al mes de març el sin-

dicat d'actors i actrius valencianes, el 80%dels professionals valencians es troba al'atur. Trist exemple d'això és la desapari-ció de la companyia de teatre “El Micalet”-amb producció en català- que va desapa-rèixer el maig passat per manca d'ajut ins-titucional.

LL''aauuddiioovviissuuaall ttaammppoocc eess lllliiuurraa ddee llaa ttiissoorraaddaaSi l'afer del doblatge en valencià porta cua-a inicis del 2010 RTVV ja va anunciar unaretallada del 75% que suposà la pèrdua detreball d'uns 500 treballadors- el món delcinema és ara l'afectat. A la vint-i-sisenaedició del festival internacional “CinemaJove” la tisora del PP ha reduït en propd'un 30% les inversions de la Generalitat.

Joan Sebastià Colomer i TejadaBARCELONA

El passat 1 de juliol,la Guàrdia Civil vaescorcollar la seu dela Societat Generald'Autors (SGAE) a

Madrid a la recerca de provesd'un possible desviament defons i apropiació indeguda.L'operació va tenir com aresultat l'arrest del presidentde l’SGAE, Teddy Bautista, ivuit persones més. A Bautistase l'acusa d'un delicte d'apro-piació indeguda. Entre elsimputats hi ha el directorfinancer de l'entitat, RicardoAzcoaga, el director general,Enrique Loras i José LuisRodríguez Neri, un exaltdirectiu de l'SGAE que pre-sumptament va desviar des-enes de milers d'euros aempreses de la seva propietat.La denominada OperaciónSaga, que dirigeix el jutgePablo Ruz, titular del JuzgadoCentral de Instrucción núme-ro 5 de l'Audiència Nacionalincloïa set ordres d'escorcoll a

domicilis particulars dels

imputats ien algunesde lesempresesde laSociedadDigital deAutores(SDAE),pertanyenta la SGAE ide la qualRodríguezNeri és eldirectorgeneral.

El cascomençaamb unadenúnciade la Fiscalia Anticorrupció,el març del 2010, davant delJutjat Central d'Instrucciónúmero 5 de l'AudienciaNacional espanyola, que ales-hores tenia com a titular Bal-tasar Garzón. Garzón va obrirdiligències prèvies i la UnidadCentral de Operaciones (UCO)de la Guàrdia Civil i Antico-rrupció van començar a inves-tigar els comptes de l'SGAE. Elcentre de la investigació són

persones que crearen societatsque, afavorits per llur condi-ció de directius de l'SGAE,pogueren desviar fons “enperjuidici de l'entitat i els sussocis”. Per tant, no s'investigaun delicte fiscal, si no societa-ri i contra el patrimoni. Elresultat de l'operació ha estatla posada en llibertat ambcàrrecs dels detinguts excepteen el cas de Rodríguez Nerique continua sota custòdia

policial.La reacció institucional de

l'SGAE s'explicava en uncomunicat del 5 de juliol en elqual s'anunciava la constitu-ció d'una Comissió Rectoraque ha d'encetar una investi-gació interna per depurar res-ponsabilitats, gestionar l'or-ganització i apartar en Rodrí-guez Neri “sense perjudici dela seva pressumpció d'inno-cència”.

ÈÈxxiitt rroottuunnddddeell cciinneemmaa aallaa ffrreessccaa eennvvaalleenncciiàà aaVVeelllluutteerrss

Redacció MANISES

La força popular d'estima a lallengua i la demanda de produc-tes culturals en valencià es ferenpatents el passat dimarts 5 almateix cor de la ciutat de Valèn-

cia. Més de 700 persones -cadascú portant-se la seva cadira de casa- assistiren a laprimera sessió del cicle de cinema a lafresca a la plaça del Pilar del barri deVelluters, organitzat per l'Associació deVeïns, l'Associació Cultural la Lluna Roja iel Servei de Política Lingüistica de la Uni-versitat de València. La pel·lícula amb quès'iniciava el cicle era la premiada PaNegre, dirigida pel mallorquí Agustí Villa-ronga.

Abans d'iniciar-se la projecció, SantiAlminyana, en nom dels organitzadors,donava la benvinguda i convidava a recu-perar el carrer com a lloc d'encontre i eixvertebrador de la vida social. La necessitatd'avançar en la normalització del valen-cià, també en àmbits “difícils” com el cine-ma, va ser també un dels eixos destacatspel portaveu veïnal. La reivindicació de lallengua es va fer també present amb unapancarta d'Endavant amb el lema “Sí alvalencià. Cap agressió a la nostra llengua”,amb la voluntat de denunciar la supressióde les línies en valencià promoguda pelPartit Popular mitjançant l'anomenatdecret de plurilingüisme.

El cicle de cinema continuarà els pro-pers dimarts de juliol. El dia 12 es projecta-rà La Mosquitera, protagonitzada perEmma Suarez i Eduard Fernández. El 19serà el torn de Woody Allen amb Coneixe-ràs l'home dels teus somnis, que es projec-tarà en versió original subtitulada alvalencià. I finalment, la iniciativa es clou-rà el 26 amb la projecció de Xarxa Social,la pel·lícula sobre el fundador de Facebo-ok.

CCuullttuurraa aall PPaaííss VVaalleenncciiàà:: rreettaallllaaddeess ppeerr aa ttoott aarrrreeuu

BBaattuuddaa ppoolliicciiaall aa ll’’SSGGAAEE

L’ACCENT 206 DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2011 CULTURA 15

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Encara heu d'aprendre la forçadel nombre! La implacable eficà-cia d'un no just, compacte iunànime! Arranqueu-vos labena”. Joan Oliver (conegut com

a poeta amb el nom de Pere Quart) haestat àmpliament elogiat amb adjectiusclàssics com “coherent”, “insubornable”,etc. Són aquell tipus d'adjectius que s'a-diuen a una persona de la seva trajectòriai que a voltes s'apliquen a qui no elsmereix. Proliferen particularment quanl'afectat és mort i tant inofensiu com potser-ho un escriptor consagrat.

Durant la guerra Joan Oliver s'implicàintensament en la lluita antifeixista, pre-sidint l'Agrupació d'Escriptors Catalans,filial de la Unió General de Treballadors(UGT), i organitzant el Servei de Bibliote-ques del Front i fins i tot va escriure unhimne per a l'exèrcit republicà. Desprésde l'exili a Xile va tornar i va haver de“beure aspres vins de burla”, “escoltarforts arguments del sabre” i “salvar elsmots de la nostra llengua”, per dir-ho enparaules d'Espriu, passant uns mesos a lapresó i patint amb dolor i silenci el que vaanomenar "la pau corrupta". En elsdarrers anys del franquisme es va signifi-car en l'oposició al règim en el mitificatrecital Price dels poetes, on diversosautors fan una multitudinària lectura depoesia, en solidaritat amb la classe obrerai va participar activament en actes de pro-testa com els de "La caputxinada" —unatancada forçada de diversos intel·lectualsal convent dels Caputxins de Sarrià, a Bar-celona el 1966. Això no el va llençar als

braços del primer que passava quan laTransició va maquillar el franquisme. Se liva muntar un homenatge al Teatre Romeal'any 1980, amb 81 anys, i va fer un discursde tres quarts d’hora sobre el dret a l’auto-determinació. El 1982 va rebutjar la Creude Sant Jordi de la Generalitat amb l'argu-ment que “de creus i de Jordis en aquestpaís n'hi ha massa”, en clara referència alpresident de la Generalitat i el seu catoli-cisme. Segons el seu nebot i exdiputat perIniciativa per Catalunya, Ignasi Riera,“tenia una obsessió contra la monarquiaborbònica” i afegeix que “a mi em renya-va, perquè per a ell el fet que jo haguésacceptat una Constitució monàrquica era

un pas enrere. Ens deia que érem unsvenuts, que havíem claudicat. També criti-cava molt seriosament Serra, Obiols, JordiPujol, Jordi Maluquer... I tota aquesta gentsap que la correspondència i els articles enquè Joan Oliver els deixava com un drapbrut encara no s’han acabat de publicar.Per això miren amb recel qualsevol publi-cació o acte que es faci sobre la seva figu-ra, per por que quedi palesa l’opinió queJoan Oliver tenia d’ells”. Riera es referia aaquest fet amb motiu del centenari del seunaixement, el 1999, desatès per les institu-cions com el vint-i-cinquè aniversai de laseva mort que commemorem en aquestespàgines. Malgrat que Joan Oliver és un

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El panorama de la producció histò-rica del franquisme al País Valen-cià és més aviat desèrtic. Poc apoc, però, anem sortint de l'obscu-ritat amb treballs com ara el de

l'Andreu Ginés i Sànchez, que va dedicar laseva tesi a analitzar els primers anys delfranquisme a les províncies de Castelló iValència, les més orfes en treballs d'aquestgènere. Ara, després de guanyar el XXV Pre-mi Ferran Soldevila de Biografies, Memòriesi Estudis Històrics, ha estat publicada perPublicacions de la Universitat de Valènciasota el títol de La instauració del franquis-me al País Valencià.

La voluntat de l'autor és “analitzar lescontinuïtats i els trencaments a partir delsprincipals càrrecs polítics i també a partir del'anàlisi de les institucions i les seues actua-cions”. Amb aquest objectiu, l'Andreu Ginésrealitzà un treball de recerca sistemàtic pertal de poder situar els diferents protagonistesd'aquest període i l'entramat institucionalque el regí: la Falange Española i Tradiciona-lista y de la JONS, els ajuntaments, les dipu-tacions, els governs civils i la Comissió d'In-corporació Industrial i Mercantil núm. 3.

El rigor de la recerca no ens ha de ferpensar que aquest és, únicament, un treballd'erudició, que ens forneix d'una sèrie d'ins-truments per tal comprendre el passat. Nodefuig tampoc el debat sobre la naturalesadel règim -feixista, totalitari, autoritari- irespon, sense embuts, que si entenem perfeixisme “un règim contrarevolucionaridins d'un procés de lluita de classes -com ésel nostre cas- la resposta és, doncs, que sí”.

Però, si bé la persona que s'hi apropi cer-cant-hi això quedarà saciada, la voluntat deltreball és, per sobre de tot, acostar-nos ele-ments d'anàlisi que ens ajudin a compren-dre el País Valencià d'avui tot cercant l'ori-gen de l'actual classe política, del model dedesenvolupament econòmic i de “la profun-da i creixent alienació que patim com apoble”.

Segons la recerca que l'Andreu Ginés ha

realitzat, el que ens trobem en el primerfranquisme són més continuïtats que no pasruptures respecte els anys anteriors. Al tre-ball s'hi documenta la continuïtat en lesposicions de poder del conjunt de les classesdominants valencianes i que els enfronta-ments que s'hi produeixen són precisamententre les diferents faccions de la dreta quepugnen pel control dels diferents organis-mes polítics, institucionals i econòmics. Apartir de la seva posició en el nou entra-mat, diferent a l'anterior per l'aparició delPartit Únic i per la supressió de qualsevolelement de representativitat democràtica,aniran recuperant el poder que, en algunscasos, havien anat perdent. Les conclusionsde l'autor són demolidores en qualificaraquest període com “una història d'especu-lació, de corrupció i de repressió. I sobretotd'unes persones amb noms i cognoms quese'n beneficiaren”. I, si algú, llegint el diariqualsevol dia, exclama que res no ha can-viat al País Valencià, l'Andreu Ginés aixecala veu per afirmar sí que hi ha hagut canvis,però no precisament a millor: “setanta anysdesprés, els valencians som menys poble iels treballadors i treballadores menys cons-cients. D'això anava, al cap i a la fi, el fran-quisme”.

dels dramaturgs més notables en llenguacatalana del segle XX (El 30 d'abril (1935),Allò que tal vegada s'esdevingué (1936), Lafam (1938), Ball robat (1958) i que va tra-duir obres teatrals molt notables del fran-cès (Beckett i Molière), de l'alemany(Brecht) i del rus (Txèkhov)), el TeatreNacional de Catalunya no li va dedicar enaquell moment ni un sol espectacle. Ales-hores tant com ara era vigent l'apreciacióque Oliver va fer de la situació del paísl'any 1948 en una carta a Xavier Benguereldesprés del retorn de Xile: “La gent volque l'amo estigui content i que tingui elson tranquil i va molt més enllà del quel'amo mana”.

RRuuppttuurreess ii ccoonnttiinnuuïïttaattss ddeell pprriimmeerrffrraannqquuiissmmee aall PPaaííss VVaalleenncciiàà

HHiissttòòrriiaa

EEll nnoo jjuusstt,, ccoommppaaccttee,, uunnàànniimmee

L’ACCENT 206DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 201116 CONTRAPORTADA

VICENT MARQUÉS VALÈNCIA

La zona de la Triple Frontera (l'Ar-gentina, el Brasil, el Paraguai),on desenvolupa la seua tascaCEMEP ADIS, es considera unazona calenta geopolíticamente par-lant. Quines són les principalsproblemàtiques a les quals usenfronteu?Qui diu que és una zona calenta potvalorar-ho des de diverses perspecti-ves. Nosaltres entenem que ho és,perquè allí es troba l'aqüífer guara-ní, el tercer en importància del món.Perquè hi ha un fort moviment d'o-posició popular a la destrucció de laselva paranaense, el cinquè centrede biodiversitat de la Terra i perd17.000 ha cada any, o als projectes deconstrucció de les grans represes deGarabí-Panambí. També una és zonacalenta per la injustícia social gene-rada pel sistema d'explotació: Misio-nes és una de les regions argentinesamb major índex de pobresa, el pobleguaraní Mby'a es troba amenaçat,pràcticament condemnat a la seuaextinció, els obrers rurals i els cam-perols sotmesos a la màfia tabaque-ra de Phillip Morris i la British Ame-rican Tobacco amb un model que apos-ta per la contaminació de les aigües,el monocultiu especulatiu, la inte-gració vertical dels treballadors o l'úsd'herbicides altament tòxics com elglifosat, comercialitzat per Monsan-to amb el nom de Roundup. Per altrabanda, hi ha qui afirma que és unazona calenta per ser una regió ambuna elevada presència de poblacióàrab i ho relacionen amb un focus deterrorisme islàmic. Ací no hi ha capperill que no siga el terror institu-cionalitzat que busca el benefici pri-vat

Quines són les relacions amb altresassociacions o moviments brasi-lers i paraguaians de la regió?Compartiu experiències de lluitai les treballeu conjuntament? Els moviments de resistència i de for-mulació de propostes estan actual-ment articulant-se. Però sí, clar quehi ha contactes transnacionals ambaltres organitzacions. Recentmenthem celebrat un seminari interna-cional amb representants de Bolívia,el Paraguai, l'Uruguai o el Brasil perimpulsar l'agroecologia, produir bénsd'una manera sostenible amb l'en-torn. També hem engegat una xarxad'Educació i Agroecologia, treballemen la Coordinadora No al Garabí, repre-sa a la qual s'oposa el 75% de la pobla-ció de Misiones, entre d'altre formesde lluita.

Dels diversos projectes que dueua terme actualment, quins en des-

tacaries. Per què?Nosaltres som educadors i comuni-cadors populars, el nostre treball con-sisteix en formar. Treballem per unmodel sustentable de desenvolupa-ment local, per cercar la justícia social,aconseguir el respecte i el reconeixe-ment dels indígenes, articular unmercat local de productes sans i eco-lògics demandats pels consumidorsmés proper, la conservació del mediambient... Això s'aconsegueix ambuna democràcia més participativa,

amb la implicació dels agents socials.Eixe és el nostre projecte global: tre-ballar l'eix educatiu, de formació, decreixement del coneixement popu-lar, el foment de la mobilització i lapresa de consciència col·lectiva.

Més concretament, treballeu elprojecte "Costruyendo soberaníaalimentaria desde la base" amb elpoble Mby'a, guaraní. Com són lesrelacions amb els indígenes? Quinssón els principals obstacles a les

seues demandes?Nosaltres actuem con a centre desuport. Els guaranís s'organitzen auto-nomament: tenen el seus líders i unaestratègia pròpia. Tractem de cami-nar junts, solidàriament en les rei-vindicacions comunes. També els apor-tem formació teòrica i pràctica enmatèria agropecuària i forestal. Sónun agent social clau en la regió; viuenen la part més selvàtica i són els mésafectats per les construccions de lesrepreses. Actualment també formenpart del moviment d'oposició. Pel quefa a les problemàtiques, no és per lapossessió de terra. Les 75 comunitatsguaranís existents gaudeixen d'unafigura jurídica exclusiva: la propie-tat comunitària. Sí tenen evidentsproblemes sanitaris, com malnutri-ció i malalties endèmiques, perquèels han furtat el seu mode habitualde vida: el caçador- recol·lector. Hande buscar alternatives de producciói aconseguir sobirania alimentària.Eixe és el principal obstacle ja que estracta d'un canvi cultural.

La soja modificada genèticamentocupa a l'actualitat, aproximada-ment, 41,4 milions d'hectàrees cul-tivades; l'Argentina amb el 4,5%i el Brasil amb el 4% de la pro-ducció total, són dos dels cinc paï-sos que més Organismes Genètica-ment Modificats (OGM) conrea.Quina és la situació a Misiones iles conseqüències que se'n podenderivar per a la població?La soja que produeix l'Argentina jaés en un 99% transgènica, és el ter-cer productor mundial. Ja no som el"graner del món" ni un país de làc-tics. La soja s'exporta a l'actualitatper a farratge animal, sobretot a la

Xina. Però el problema no s'arrela aMisiones, les principals regions pro-ductores són Santa Fe o La Pampa.Aquestes terres es fumiguen amb avio-netes, amb evident perill per a lespoblacions properes. Sí, la soja és unproblema seriós però no a Misiones.La nostra soja són els pins utilitzatsper a reforestar la selva per a la pro-ducció paperera i el tabac.

Pot esdevenir una alternativa via-ble l'agroecologia front el modelespeculatiu establert per unes

empreses tan poderoses com Mon-santo, Novartis o Dupont?Jo li donaria un tomb a la pregunta.El que és inviable és l'agribusiness,malgrat els elevats beneficis que aca-ben en molt poques mans. És invia-ble des d'un punt de vista de destruc-ció de la natura, des d'un punt de vis-ta redistributiu de beneficis i, evi-dentment, inviable per a la saluthumana, per la contaminació de lesaigües o l'ús d'adobs químics. En elmodel actual, produïm més alimentsperò hi ha vuit cent milions de per-

Raúl Aramendy, pedagog i productoragroecològic,és director de CEMEP ADIS,organització sense ànim de lucre, ambmés de quinze anys de vida,dedicada al'agrogeologia, la defensa de la selvaparanenca i a l'educació i la comunica-ció popular. És un veterà militant com-promès fonamentalment amb el desen-volupament de les organitzacions socials,culturals i de base del sector popular dela Província de Misiones (Argentina).Enstrobem amb ell al local de CEDSALA deValència.

Raúl Aramendy,pedagog

i productor agroecològic de

l’Argentina

ENTREVISTA

“A la Triple Frontera no hi ha cap altre perillque no siga el terror institucionalitzat”

sones famolenques al món. El siste-ma no ha estat capaç de crear un mónsense fam, i ja no parlem d'alimentssans, dietes equilibrades... A més nopodem oblidar la crisi energètica, ladels combustibles fòssils. La nostraobligació és buscar la viabilitat. I l'a-groecologia és una proposta seriosa,tècnica i científicament ben fona-mentada que busca una relació de lespersones amb el medi més respectuo-sa. Un sistema de producció sosteni-ble, equilibrat. Estem en un momentclau de la història, hem de repensarels paradigmes actuals. Quin plane-ta volem deixar als nostres fills i néts?Nosaltres treballem en la creença dequè un altre món és possible, i a més,desitjable i necessari.

Per últim, coneixes la realitat del'Horta de València: l'amenaça dedesaparició, la lluita dels col·lec-tius que s'hi oposen, els llaura-dors ecològics...?Sí, clar. Portem molts anys treballantamb col·lectius i organitzacions delPaís Valencià i hi venim sovint. Recor-de el desallotjament dels veïns de laPunta, trobar-me colze a colze ambells front la policia. També conec lesexperiències en el camp de l'agroe-cologia i, evidentment, tenen la nos-tra solidaritat, estem en el mateixvaixell. A nivell general opine que elpoble valencià hauria d'assegurar laseua sobirania alimentària i encaramés amb l'entorn privilegiat, a nivellde qualitat i productivitat, d'aques-tes terres que envolten la ciutat deValència. No pot dependre del mer-cat internacional en un context taninestable com l'actual amb una crisipetroliera que afectarà l'intercanvide mercaderies i productes.

“La soja que produeix l’Argentina

ja és en un 99%transgènica, és eltercer productor

mundial”

“L'agroecologia és una proposta que busca una

relació de les perso-nes amb el medi

més respectuosa”