A1658 Escola Bernat de Riudemeia ARGENTONAargentona.cat/media/3323.pdf · Assaigs P1 - SPT1 De 1,0...

Antoni Capmany 21 08301 Mataró

telèfon 937980166

fax 937909011

e-mail [email protected]

Informe geotècnic

A1658

A1658

Ajuntament d’Argentona. Projecte per a la construcció d’una coberta a la pista poliesportiva

del C.E.I.P. Bernat de Riudemeia. Argentona.

INFORME GEOTÈCNIC A1658 JUNY 2008 - PÀGINA 2 DE 19

ÍNDEX

Identificació A1658 Per encàrrec de: Josep Lluís Campoy. A nom de: Ajuntament d’Argentona. Tipus Obra: Construcció d’una coberta a la pista poliesportiva del C.E.I.P. Bernat

de Riudemeia. Ubicació: Carrer Bernat de Riudemeia, 27. Argentona. Data prospecció: 23 de maig de 2008. Data de sortida: 10 de juny de 2008.

1. INTRODUCCIÓ 2. TREBALLS REALITZATS

2.1. ASSAIGS DE PENETRACIÓ DINÀMICA, DPSH 2.2. ASSAIGS DE PENETRACIÓ ESTÀNDARD, SPT 2.3. ASSAIGS DE LABORATORI

3. LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES

3.1. INTRODUCCIÓ GEOLÒGICA 3.2. MATERIALS 3.3. AGRESSIVITAT DEL SÒL VERS EL FORMIGÓ 3.4. EXPANSIVITAT POTENCIAL 3.5. PERMEABILITAT

4. HIDROGEOLOGIA 5. SISMICITAT 6. BASE DE CÀLCUL DE LA TENSIÓ ADMISSIBLE 7. RECOMANACIONS

7.1. FONAMENTACIÓ 7.2. RIPABILITAT

ANNEX 1. PLÀNOLS ANNEX 2. TREBALLS DE CAMP ANNEX 3. ACTES DE LABORATORI


1. INTRODUCCIÓ

Servei Control Qualitat elabora el present informe per encàrrec d’en Josep Lluís Campoy, amb l’objectiu de realitzar l’estudi geotècnic per a la construcció d’una coberta a la pista poliesportiva del C.EI.P. Bernat de Riudemeia, al municipi d’Argentona. L’objectiu del present estudi és determinar les característiques i la distribució dels diferents nivells de materials que conformen el subsòl de l’àrea d’estudi per tal de facilitar les recomanacions de fonamentació que millor s’adaptin a les particularitats de l’obra i del terreny: tipologia i cota de fonamentació, paràmetres de fatiga del terreny, assentaments, etcètera. Igualment es pretén remarcar tota la resta de factors que puguin tenir influència en el correcte desenvolupament de l’obra: agressivitat i expansivitat del sòl, presència del nivell freàtic, etcètera. El present informe ha estat elaborat segons els criteris establerts pel Codi Tècnic de l’Edificació al Document Bàsic relatiu a la seguretat estructural dels fonaments (CTE/SE-C). Es considera una edificació tipus C1 i un terreny tipus T1. En aquest cas, i en base als antecedents disponibles, la campanya de reconeixement ha consistit en la realització de quatre prospeccions de penetració dinàmica, tipus DPSH, havent-ne assolit una fondària màxima de reconeixement de 10,0 metres. Els treballs de camp s’han completat amb la realització de quatre assaigs de penetració estàndard per tal de quantificar la compacitat i obtenir mostres representatives dels diferents materials presents al subsòl per a la seva caracterització al laboratori de sòls. La informació obtinguda a la campanya de camp i les dades de laboratori han estat interpretades i conjuntades pel nostre personal tècnic per a la redacció del present informe. A data d’avui, es preveu la construcció del següent tipus d’edificació:

Construcció d’una coberta lleugera per a la pista poliesportiva del C.E.I.P. Bernat de Riudemeia. La superfície total és, aproximadament, de 600 m2.


2. TREBALLS REALITZATS

Els treballs de camp s’han dut a terme el dia 23 de maig de 2008 i són:

Prospecció de quatre punts de penetració dinàmica superpesada (DPSH), amb un equip ML-60A de Rolatec.

Realització de quatre assaigs de penetració estàndard (assaigs S.P.T) per tal de

quantificar la compacitat i obtenir mostres representatives dels materials presents al subsòl per a la seva caracterització al laboratori de sòls

Els treballs de camp i els assaigs de laboratori han estat realitzats per Servei Control Qualitat, Laboratori d’assaigs de la construcció acreditat per la Generalitat de Catalunya, en base al Decret 257/2003, de 21 d’octubre, en els àmbits d’assaigs de laboratori de geotècnia (GTL) i de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics (GTC). 2.1. Assaigs de penetració dinàmica, DPSH L’assaig de penetració dinàmica consisteix en el clavament d’un barnillatge proveït d’una puntassa, mitjançant el colpeig d’una massa metàl·lica que cau lliurement des d’una determinada alçada. En aquest cas s’ha utilitzat un equip Rolatec ML-60A, amb els dispositius de les especificacions DPSH segons norma UNE 103.801/94, que es detallen:

Pes de la massa: 63,5 Kg. Alçada de caiguda: 76 cm. Longitud trams de barnillatge: 100 cm. Diàmetre del barnillatge: 32 mm. Massa del barnillatge: 6,3 Kg/ml. Secció puntassa cònica: 20 cm2.

La puntassa utilitzada és de diàmetre més gran que el barnillatge usat, amb la finalitat d’eliminar el fregament lateral durant el procés de penetració i es tracta d’una puntassa perduda, fet que facilita l’extracció del barnillatge. El nombre de cops NDPSH necessaris per introduir una determinada longitud de barnillatge (cada 20 cm de prospecció) permet calcular la resistència del terreny a la penetració dinàmica, el que es relaciona amb la densitat i la compacitat dels materials granulars i cohesius, respectivament, obtenint un registre continu de la resistència del terreny fins a la fondària aconseguida per la penetració. Es considera rebuig, NDPSH = R i s’atura la prova quan es superen els 100 cops per a un tram de 20 cm o bé, quan tres valors consecutius són iguals a superiors a 75 cops. També es pot aturar per altres motius.


Les cotes d’inici i les assolides en cadascuna de les prospeccions queden reflectides a la taula que es presenta a continuació:

Penetròmetre P1 P2 P3 P4

Cota d’inici1 99,75 100,0 100,0 100,0

Nivell freàtic No detectat No detectat No detectat No detectat

Cota assolida2 -10,0 m -8,0 m -8,0 m -8,0 m 1 cota d’inici aproximada, la cota de referència en un punt del pati, veure annexos.

2 fondària assolida respecte l’embocadura dels punts.

Els resultats obtinguts en els penetròmetres, així com la situació dels punts es mostren en els annexos del present informe.

P1 P2 P3 P4

Equip del penetròmetre dinàmic durant la prospecció dels punts. 2.2. Assaigs de penetració estàndard, SPT. Aquest assaig consisteix en el clavament a percussió dinàmica d’una cullera bipartida de paret gruixuda de 51 mm de diàmetre mitjançant una massa de 63,5 kg amb una alçada de caiguda lliure de 76,2 cm. Durant l’assaig es mesura el nombre de cops necessaris per a introduir la cullera en el terreny en quatre tandes consecutives de 15 cm. Es considera com a valor de resistència de penetració estàndard (NSPT) la suma dels cops necessaris per clavar els 30 cm centrals. Es considera rebuig a l’assaig (NSPT = R) i s’atura la prova, quan el nombre de cops requerit per a la penetració per a qualsevol dels trams de 150 mm és superior a 50. A diferència dels assaigs de penetració dinàmica continus, el SPT permet, a més a més de tenir una mesura de la resistència del terreny, obtenir una mostra per tal de poder identificar els materials travessats. El valor de NSPT està àmpliament correlacionat amb diversos paràmetres del terreny mitjançant una sèrie de formules empíriques.


Les cotes de realització dels assaigs de penetració estàndard, així com els resultats obtinguts, queden reflectides en la taula que es presenta a continuació:

Assaigs SPT Cotes1 (m) Número de cops

NSPT Material

P1 - SPT1 De 1,00 a 1,60 9-5-7-9 12 Argila sorrenca

P1 - SPT2 De 1,60 a 2,10 5-6-8-9 14 Argila sorrenca / Sorra

argilosa

P2 - SPT1 De 1,30 a 1,90 6-6-9-12 15 Argila sorrenca

P2 - SPT2 De 1,90 a 2,50 11-12-21-28 33 Argila sorrenca 1 cota referenciades respecte l’embocadura de la prospecció respectiva.

2.3. Assaigs de laboratori Un cop descrits i identificats els diferents materials, s’ha procedit a la seva caracterització mitjançant els següents assaigs de laboratori:

2 Granulometria per garbellat (UNE 103 101/95). 2 Límits d’Atterberg, plàstic i líquid (UNE 103 104/93 i UNE 103 103/94). 1 Agressivitat del sòl vers el formigó (EHE Annex 5). 1 Assaig d’expansivitat Lambe (UNE 103600/96)

Els assaigs realitzats es distribueixen tal com es presenta a la taula inferior, on es mostra la referència de laboratori de cada mostra, i els assaigs realitzats:

Mostra representativa Referència de camp

Cotes Referència de laboratori

Assaigs

P1 - SPT1 De 1,0 a 1,6 m S3388-1 G-L-A

P2 - SPT2 De 1,9 a 2,5 m S3388-2 G-L

Els resultats obtinguts dels assaigs s’adjunten a les corresponents actes de laboratori que es troben en l’annex 3 d’aquest informe.


3. LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES

3.1. Introducció geològica La zona d’estudi queda emmarcada dins la unitat estructural de les Serralades Costaneres Catalanes, i es situa en el vessant SE de la Serralada Litoral, a prop de la línia de costa. El massís rocós és força homogeni litològicament en aquest tram de la serralada; presenta una composició granítica (plutònica àcida), i una potència important. El que s’anomena granit en sentit ampli. A l’àrea d’estudi, principalment trobem una roca granítica, d’edat paleozoica, que en una primera alteració in situ passa a sauló (sorres), un material que encara presenta relativa consistència. L’actuació persistent dels fenòmens erosius, porta a una alteració progressiva de la roca natural i al desmantellament del massís rocós inicial, donant lloc al transport i acumulació de materials sedimentaris detrítics. Aquests, són d’edat quaternària, i conformen amb el sauló, els sòls superficials de la zona. Reposen sobre el granit, o bé sobre altres sediments més antics. Generalment, el pas del massís a la plana litoral és gradual, el pendent es suavitza cap a la costa, i és degut a que els dipòsits de vessant, fluviotorrencials o litorals, omplen aquest trànsit. En el cas de la parcel·la estudiada, ubicada a la plana, trobem superficialment materials detrítics quaternaris lligats a les zones d’influència de les aportacions dels torrents que travessaven les planes de la zona, són materials formats normalment per barreges heterogènies de sorres amb més o menys argiles i/o llims. Per sota d’aquest materials quaternaris trobaríem el sòcol granític que ja hem descrit. 3.2. Materials Després de la campanya de camp realitzada diferenciem dos nivells de materials que incideixen en els criteris de fonamentació, de superfície a més fondària són:

Nivell R: Paviments i rebliment antròpic.

Nivell Q: Argila sorrenca. Les característiques i propietats més significatives d’aquests materials es detallen a continuació:


Nivell R – Paviment i rebliment antròpic Material i extensió: Per sota del paviment existent es detecta un nivell format per materials d’aportació antròpica de composició arenoargilosa. Per les dades de les proves de reconeixement realitzades, aquest nivell s’estén fins a una fondària, respecte la rasant actual, que varia entre 0,2 i 0,4 metres. Resistència: Degut al seu escàs gruix i a la seva heterogeneïtat es considera aquest nivell com a no apte per recolzar cap tipus de fonamentació. Nivell Q – Argila sorrenca Material i extensió: Aquest nivell està format argila sorrenca de color marró a marró vermellós amb graves fines de composició granítica de manera dispersa. Aquests materials poden presentar puntualment intercalacions de nivells més sorrencs. D’acord amb les dades aportades pels penetròmetres realitzats, aquest nivell apareix a una fondària, respecte la rasant actual, que varia entre 0,2 i 0,4 metres i s’estén fins a la màxima fondària assolida en les prospeccions, 10,0 metres. D’aquest nivell s’han pres dues mostres representatives per ser analitzades, els resultats de les anàlisis es reflecteixen a la taula següent:

Referència de laboratori U.S.C.S.1 L.L. I.P. > 5 mm

(%) < 0,08 mm

(%)

S3388-1 CL 34,3 19,1 2 53

S3388-2 CL 31,9 17,8 0 56 1 Classificació segons l’USCS, Sistema Unificat de Classificació de Sòls de la ASTM.

Resistència: Els valors de resistència a la penetració dinàmica, NDPSH, obtinguts varien entre 6 i 58 i mostren un increment progressiu de la compacitat del material en fondària. Els assaigs de penetració estàndard realitzats han donat uns resultats de NSPT entre 12 i 33. Aquests materials presenten una compacitat tova en els seus trams més superficials que en fondària augmenta progressivament fins esdevenir mitjanament ferma. Es considera aquest nivell apte per a la fonamentació de l’edifici, i per tant es recomana segons el que es detalla en els capítols posteriors.


3.3. Agressivitat del sòl vers el formigó Les analítiques de laboratori per determinar aquesta qualitat són el contingut en sulfats i l’acidesa Baumann-Gully. Els resultats, que s’adjunten en els annexos, determinen una agressivitat nul·la, segons la EHE (Instrucció de Formigó Estructural).

Agressivitat del sòl vers el formigó

Sòl no agressiu Sòl dèbilment

agressiu Sòl mitjanament

agressiu Sòl fortament

agressiu Grau d’acidesa Baumann-Gully

(ml/Kg) ≤ 20 > 20 - -

Contingut en sulfats

(mg/Kg) <2000 2000-3000 3000-12000 >12000

Taula de l’agressivitat química extreta i modificada de la taula 8.2.3b de l’EHE.

Mostra assajada de Sòl

Acidesa Baumann-Gully (ml/Kg)

Contingut en sulfats (mg/Kg)

S3388-1 3 510

Taula que mostra el resultat de les analítiques per determinar l’agressivitat.

3.4. Expansivitat potencial Les variacions volumètriques dels sòls estan motivades per un desequilibri elèctric dels cristalls com a conseqüència de les variacions d’humitat. Aquests fenòmens només són destacables en el cas de terrenys argilosos, es a dir, per terrenys formats per partícules de mida inferior a 0,002 mm constituïdes per minerals cristal·lins pertanyents a la família dels fil·losilicats. Aquests minerals presenten una estructura laminar i tenen una ordenació reticular. Els materials del nivell Q presenten, d’acord amb els assaigs de laboratori realitzats, un contingut en fins que varia entre un 53 i un 56%. Aquests, per la seva banda, presenten uns valors de límit líquid i d’índex de plasticitat de 31,9 i 34,3 i de 17,8 i 19,1 respectivament. S’ha realitzat un assaig Lambe per a determinar el grau d’expansivitat d’aquests materials. L’índex d’inflament obtingut ha estat de 0,05 MPa i el CPV de l’1,00 %, podent classificar aquesta mostra com a No Crítica. Atenent a tals circumstàncies es considera que els materials del nivell Q no són susceptibles d’experimentar canvis de volum significatius amb les variacions d’humitat del sòl i en conseqüència han de ser catalogats com a no expansius.


3.5. Permeabilitat En referència al tema de la permeabilitat, i tenint en consideració les característiques dels nivells detectats, s’ofereixen els següents coeficients de permeabilitat (k) estimats a partir de la bibliografia disponible:

Nivell Material k (cm/s) Permeabilitat relativa

Nivell R Paviment i rebliment antròpic 10-2 – 10-5 Alta - Moderada

Nivell Q Argila sorrenca 10-6 – 10-9 Moderada - Baixa

En el cas que es consideri que la permeabilitat dels materials ha de ser un factor crític en el correcte desenvolupament del projecte aquesta s’hauria de determinar mitjançant assaigs específics.


4. HIDROGEOLOGIA

En la data de realització de la campanya de camp no es va detectar la presència de nivell freàtic en cap de les prospeccions realitzades.

5. SISMICITAT

Segons la “Norma de Construcción Sismorresistente” NCSE-02 l’acceleració bàsica a considerar al terme municipal d’Argentona és de:

ab = 0,04 g amb un coeficient de contribució (k) igual a 1,0.

Pel que fa als diferents tipus de terrenys presents al subsòl de la parcel·la estudiada se’ls pot atribuir els següents coeficients:

Nivell Material Tipus de terreny Coeficient “CI”

Nivell R Paviment i rebliment antròpic IV 2,0

Nivell Q Argila sorrenca II/III 1,3/1,6

Dades segons la “Norma de Construcción Sismorresistente” NCSE-02.

Aplicant els criteris establerts per la normativa de referència i considerant una successió litològica plausible es pot considerar un coeficient d’influència de:

30eC

C II∑ ⋅= 45,1C =

Si es considera una edificació d’importància normal amb un coeficient de risc ρ = 1,0 es pot establir un coeficient d’amplificació del terreny (S) igual a:

1,25C

S = 16,1S =

Finalment, i sota les consideracions exposades es pot considerar una acceleració de càlcul (ac) igual a:

ga

Sg

a bc ⋅ρ⋅= 0,0464g

ac =


6. BASE DEL CÀLCUL DE LA TENSIÓ ADMISSIBLE

S’exposen a la taula següent, les característiques geotècniques dels nivells, a partir de les quals es decideix el nivell de fonamentació i es calculen les condicions.

Nivell NDPSH NSPT Material Fonamentació

Nivell R 2 – 80 -- Paviment i rebliment

antròpic No apte

Nivell Q 6 - 58 12 - 33 Argila sorrenca Recomanat

6.1. Fonamentació superficial i/o semiprofunda al nivell Q Es recomana la realització d’una solució de fonamentació mitjançant sabates, recolzades sobre pous de formigó pobre en cas necessari, que s’encastin al nivell Q format per argiles sorrenques. S’ofereixen diferents fondàries de recolzament en funció dels diferents requeriments tensionals de l’estructura. Per determinar l’estat límit últim d’enfonsament de les diferents opcions de fonamentació s’ha emprat l’expressió proposada per Meyerhof:

δδδ

++= sN2B

sqNscNq qqccBRUTAH

On: c cohesió q pressió vertical efectiva a nivell de fonamentació. δ densitat dels materials B amplada del fonamentació NC Nq Nδ factors de capacitat en funció de l’angle de fregament intern. SC Sq Sδ factors de capacitat en funció de la geometria de la fonamentació. En aquest cas, i donada la composició majoritàriament cohesiva dels materials, s’ha estudiat la resistència del terreny des d’un punt de vista netament cohesiu, és a dir en condicions sense drenatge. Sota aquestes consideracions la fórmula es simplifica i resulta:

cccUNETA H dsNCq ⋅⋅⋅=

On: CU cohesió no drenada, per definició CU=qU/2. NC factor de capacitat de càrrega, si es considera φ= 0 º, llavors NC=5,14. sC factor de forma, per fonamentacions quadrades sC=1,2. dC factor de fondària de recolzament.


Per a la comprovació de l’estat límit de servei es limita l’assentament màxim al valor comunament considerat com a límit per a una fonamentació mitjançant sabates, 2,54 cm. Per a la seva comprovació s’ha emprat el mètode proposat per Webb:

i

ii

ni

1ied E

HSσΔ

ΔΣ==

=

On: Δσi increment de la tensió vertical al centre de la capa considerada Hi espessor de la capa considerada Ei mòdul de deformació del sòl de la capa considerada Cota de fonamentació: -1,0 metre Considerant una cota de recolzament de la fonamentació de -1,0 metre, respecte la rasant actual del terreny, els paràmetres intrínsecs del sòl a considerar serien:

• Angle de fregament intern: φ = 0º. • Cohesió efectiva: CU = 70 KPa.

Aplicant la formulació proposada la tensió de trencament qH que resulta per a una fonamentació superficial és de:

qH ≈ 4,31 Kp/cm2 per sabates aïllades

Si s’aplica un factor de seguretat, FS=3 resulta una tensió límit de treball de:

qL = 1,44 Kp/cm2 per sabates aïllades Aplicant la formulació referenciada, i limitant els assentaments al màxim ja esmentat, resulten unes tensions màximes admissibles de:

qA = 1,20 Kp/cm2 per sabates aïllades d’ample ≤ 2,5 metres Cota de fonamentació: -2,0 metres Considerant una cota de recolzament de la fonamentació de -2,0 metres, respecte la rasant actual del terreny, els paràmetres intrínsecs del sòl a considerar serien:





qL = 2,00 Kp/cm2 per sabates aïllades


Aplicant la formulació referenciada, i limitant els assentaments al màxim ja esmentat, resulten unes tensions màximes admissibles de:

qA = 1,50 Kp/cm2 per sabates aïllades d’ample ≤ 2,5 metres Cota de fonamentació: -3,0 metres Considerant una cota de recolzament de la fonamentació de -3,0 metres, respecte la rasant actual del terreny, els paràmetres intrínsecs del sòl a considerar serien:





qL = 2,67 Kp/cm2 per sabates aïllades Aplicant la formulació referenciada, i limitant els assentaments al màxim ja esmentat, resulten unes tensions màximes admissibles de:

qA = 2,20 Kp/cm2 per sabates aïllades d’ample ≤ 2,5 metres


7. RECOMANACIONS

En base al reconeixement de camp, a les característiques geotècniques dels materials, a la tipologia d’edifici a construir, i els criteris exposats en els apartats anteriors recomanem el següent: 7.1 Fonamentació superficial i/o semiprofunda al nivell Q Es recomana la realització d’una solució de fonamentació mitjançant sabates, recolzades sobre pous de formigó pobre en cas necessari, que s’encastin al nivell Q format per argiles sorrenques. S’ofereixen diferents fondàries de recolzament en funció dels diferents requeriments tensionals de l’estructura. Cal remarcar que la totalitat de la fonamentació haurà de recolzar sobre el mateix nivell, en aquest cas el nivell Q. Si durant el transcurs de les obres s’observa que part de la fonamentació recolzarà sobre un terreny de característiques distintes a les descrites, s’hauria d’ampliar el reconeixement per estar en disposició de proposar la modalitat de fonamentació més adient. Es conclou amb les recomanacions dels valors de tensió admissible, tipus de fonamentació i els màxims assentaments admissibles segons les dades descrites en el present informe:

Fonamentació al Nivell Q Sabates aïllades d’ample ≤ a 2,5 metres Tensió admissible Assentament

Cota de recolzament: -1,0 metre qA = 1,20 Kp/cm2 ≤ 2,54 cm

Cota de recolzament: -2,0 metres qA = 1,50 Kp/cm2 ≤ 2,54 cm

Cota de recolzament: -3,0 metres qA = 2,20 Kp/cm2 ≤ 2,54 cm

Factor de Seguretat F=3 ja inclòs.


7.2. Ripabilitat Els materials dels diferents nivells detectats no han de presentar, en general, problemes de ripabilitat podent-hi treballar amb maquinària convencional. Respecte a la cohesió dels materials en l’execució dels elements de fonamentació caldrà tenir present que la nul·la, o baixa, cohesió dels materials del nivell de rebliment podria ocasionar problemes puntuals d’inestabilitats verticals a l’hora de realitzar els elements de fonamentació. Per calcular les possibles empentes del terreny podran adoptar-se els següents paràmetres:

Nivell Cohesió Kp/cm2

Angle Fregament intern

Densitat aparent g/cm3

R 0,00 25º 1,7

Q 0,05 29º 2,0

El nostre equip tècnic ha elaborat el present informe, amb les dades de mostreig reflectides i amb el nostre lleial saber i entendre. En el cas que en el procés de projecte i/o execució apareguin altres informacions o sol·licituds no conegudes fins aquest moment que puguin incidir en les conclusions exposades, quedem a la vostra disposició per als aclariments, comprovacions, ampliacions o rectificacions justificades que calgui per al bon desenvolupament del projecte i l’adequada execució de l’obra. A Mataró, el dotze de juny de 2008 Servei Control Qualitat Òscar Rejas Geòleg Col·legiat núm.5346


ANNEX 1. PLÀNOLS


ANNEX 2. TREBALLS DE CAMP

PETICIONARI:

Ref. A1658Carrer Bernat de Riudemia, 27. Argentona

Data petició assaigs: Data inici assaigs: Data final assaigs:

Tipus Qt. Tipus Qt.

SPT 2

SPT 2

Aquest document consta de 5 pàgines, inclosa la present.

Servei Control Qualitat, S.L.-Laboratori d'assaigs de la Construcció acreditat en base al Decret 257/2003, de 21 octubre, en l'Àmbit de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics (GTC), segons resolució del 23/11/2005, amb codi 06108GTC05(B).

Els resultats dels assaigs i perforacions realitzats queden reflexats en les actes que s'adjunten a continuació. Aquests resultats es refereixen aassaigs acreditats, realitzats segons les normes relacionades en la seva acta concreta.

CÒPIA CONFRONTADA

Penetració dinàmica superpesada (DPSH)

(UNE 103801/94)8,0


(UNE 103801/94)

10,0

P2Penetració dinàmica superpesada (DPSH)

(UNE 103801/94)8,0

8,0


(UNE 103801/94)

Nº

P1

P3

P4

Prof.(m) MOSTRES MOSTRESTIPUS

Nº ACTA: C1131Pàg. 1 de 5

ACTA D'ASSAIGS IN SITU, PRESA DE MOSTRES I SONDEIGS

23-05-0820-05-08

Ajuntament d'Argentona - Carrer Ramon Par, 1, 08310, Argentona - P0800900C.

ORIGEN D'ASSAIGS:

23-05-08

Prof.(m)

Data d'emissió: 26 de maig de 2008

SONDEIGS, PENETRÒMETRES, ASSAIGS IN SITU I PRESA DE MOSTRESSONDEIGS PENETRÒMETRES

Nº TIPUS

Òscar Rejas MartínezTècnic Àrea Geotècnia

Narcís Valls CasanovasDirector Laboratori

Antoni Capmany 2108301 Mataró

telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(1.T1.1-27/05/05)

P1Origen: Carrer Bernat de Riudemia, 27. ArgentonaCota d'inici: 99,75 m Ubicació: Veure annex.

Sonda ML-60-A RolatecPuntassa: Secció: 20 cm2 Dispositiu colpeig: < 115 kg(perduda) Diàmetre: 50,5 mm Barnilles: Longitud: 1 m. Massa: 6,31 kg/ml

Massa: 63,5 kg Alçada caiguda maça: 76 cm

Data: H. inici: 8:50 h. H. final: Nivell Freàtic: No detectat

Fondària Colpeig Fondària Colpeig Fondària Colpeig(m) N20 (m) N20 (m) N20-0,2 3 -6,2 13-0,4 13 -6,4 11-0,6 15 -6,6 12-0,8 7 -6,8 14-1,0 7 -7,0 14-1,2 7 -7,2 14-1,4 8 -7,4 16-1,6 8 -7,6 17-1,8 11 -7,8 25-2,0 13 -8,0 32-2,2 15 -8,2 30-2,4 14 -8,4 34-2,6 12 -8,6 34-2,8 11 -8,8 34-3,0 11 -9,0 33-3,2 11 -9,2 32-3,4 12 -9,4 38-3,6 17 -9,6 35-3,8 16 -9,8 37-4,0 12 -10,0 37-4,2 26-4,4 15-4,6 13-4,8 16-5,0 17-5,2 14-5,4 14-5,6 14-5,8 14-6,0 14

MOSTRES I/O ASSAIGS REALIZATS:Tipus i Nº Valors de N

SPT1 9-5-7-9

SPT2 5-6-8-9


DESCRIPCIÓ EQUIP

PUNT D'ASSAIG

23/05/2008 10:35 h.


ACTA DE PROVA DE PENETRACIÓ DINÀMICA DPSH (UNE 100.801/94)

CÒPIA CONFRONTADA

SegonsNorma UNE 103800/92

Norma UNE 103800/92

Descripció mostraArgila sorrenca

Argila sorrenca

Cotes (m)De 1,0 a 1,6 m

De 1,6 a 2,1 m


GRÀFICA DE PENETRACIÓ

-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Colpeig (N)

DPSH




telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(14.T1.1-27/05/2005)





Fondària Colpeig Fondària Colpeig Fondària Colpeig(m) N20 (m) N20 (m) N20-0,2 2 -6,2 19-0,4 7 -6,4 38-0,6 8 -6,6 28-0,8 6 -6,8 25-1,0 6 -7,0 20-1,2 8 -7,2 18-1,4 8 -7,4 17-1,6 8 -7,6 22-1,8 12 -7,8 40-2,0 6 -8,0 35-2,2 8-2,4 11-2,6 13-2,8 17-3,0 23-3,2 24-3,4 26-3,6 24-3,8 20-4,0 28-4,2 16-4,4 18-4,6 28-4,8 24-5,0 25-5,2 19-5,4 22-5,6 22-5,8 19-6,0 15


SPT1 6-6-9-12

SPT2 11-12-21-28


DESCRIPCIÓ EQUIP

PUNT D'ASSAIG

23/05/2008



12:30 h.

CÒPIA CONFRONTADA

Segons Descripció mostraNorma UNE 103800/92

Norma UNE 103800/92 Argila sorrenca

Argila sorrencaCotes (m)

De 1,3 a 1,9 m

De 1,9 a 2,5 m



-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Colpeig (N)

DPSH




telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(14.T1.1-27/05/2005)










23/05/2008

PUNT D'ASSAIG

DESCRIPCIÓ EQUIP

CÒPIA CONFRONTADA

14:20 h.

Segons Descripció mostraCotes (m)



-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Colpeig (N)

DPSH




telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(14.T1.1-27/05/2005)








Nº ACTA: C1131


Pàg. 5 de 5

DESCRIPCIÓ EQUIP

23/05/2008

Descripció mostraCotes (m)

15:50 h.

Segons

CÒPIA CONFRONTADA

PUNT D'ASSAIG



-10

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

00 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Colpeig (N)

DPSH




telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(14.T1.1-27/05/2005)


ANNEX 3. ACTES DE LABORATORI

Acta nº: S3388

Peticionari

Orígen A1658 Preses per SCQMostres Carrer Bernat de Riudemia, Escola Bernat Riudemia. Argentona

Recepció: 23-05-08 Petició assaigs: 26-05-08 Final assaigs: 28-05-08

Mostra-Tipus-Descripció Assaigs realitzats i procediments utilitzatsnº 1 - SPT 1 P1 a -1,00 m Granulometria de sòls per garbellat -2030- (UNE 103101/95)nº 1 - Argila sorrenca Límits d'Atterberg -2040- (UNE's 103103/94-103104/93)nº 1 - Agressivitat sòl al formigó: Sulfats, Acidesa Bauman-Gully (EHE annex 5)nº 1 - Lambe, expansió i canvi potencial volum -2140- (UNE 103600/96)nº 2 - SPT 2 P2 a -1,90 m Granulometria de sòls per garbellat -2030- (UNE 103101/95)nº 2 - Argila sorrenca Límits d'Atterberg -2040- (UNE's 103103/94-103104/93)

Aquest document consta de 4 fulls, enumerats i referenciats a la capçalera de cada pàgina amb acta nº S3388.La reproducció d'aquest document s'ha de fer en la seva totalitat. Els resultats d'aquesta acta es refereixen únicamenta les mostres indicades i assajades pel laboratori segons les normes relacionades a cada assaig.

A Mataró, dia

CÒPIA CONFRONTADA


Pàgina 1 de 4

Ajuntament d'Argentona - C/ Ramon Par, 1, 08310 Argentona - P-0800900-C

Servei Control Qualitat, S.L.-Laboratori d'assaigs de la Construcció acreditat en base al Decret 257/2003, de 21 octubre, en l'Àmbit d'assaigs de laboratori de geotècnia (GTL), segons resolució del 23/11/2005, amb codi 06109GTL05(B).

ASSAIGS REALITZATS PER MOSTRA

ACTA D'ASSAIGS DE LABORATORI DE GEOTÈCNIA

5 de juny de 2008




telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(2.T1.3-4/01/07)

MOSTRA S3388-1Obra Carrer Bernat de Riudemia, Escola Bernat Riudemia. Argentona

Tipus SPT 1 P1 a -1,00 mDescripció Argila sorrenca

Humitat naturalUNE 103300/93Límits Atterberg Inici assaig: 27-maig-08 Final assaig:UNE 103103/94UNE 103104/93

Límit Líquid 34,3Límit plàstic 15,2

IndexPlasticitat

Inici assaig: 26-maig-08 Final assaig:

Garbell %UNE 7050 passa

100806350402520 100

12,5 9910 995 982 96

0,4 740,08 53

Inici assaig: 26-maig-08 Final assaig: 27-maig-08Annex 5 (EHE) Acidesa Bauman Gully: 3 ml/Kg Sulfats: 510 mg/Kg

Valoració:

A Mataró, dia

CÒPIA CONFRONTADA


5 de juny de 2008

El sòl no és agressiu per al formigó

No sol.licitat

Acta nº: S3388Pàgina 2 de 4


28-maig-08

28-maig-08

19,1

GranulometriaUNE 103101/95

Agressivitat del sòl



Corba granulomètrica10 5 2

0,4

0,08

20 12,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100Mida partícules (mm)

% q

ue p

assa

Classificació segons U.S.C.S.CL

0

10

20

30

40

50

60

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110Límit líquid

Índe

x de

pla

stic

itat

CL o OL

CH o OH

ML o OL

MH o OHCL-ML


telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(20.T4.3 -05/01/07)

MOSTRA S3388-1Obra: Carrer Bernat de Riudemia, Escola Bernat Riudemia. ArgentonaTipus: SPT 1 P1 a -1,00 m

Descripció: Argila sorrenca

Dates execució: Inici assaig: 5-juny-08 Final assaig: 5-juny-08Condicions de l'assaig: Proveta compactada en condicions humida (100% H relativa)

Index d'inflament: 0,05 MPaCanvi potencial de volum: 1,00

Classificació: No Crític

A Mataró, dia

CÒPIA CONFRONTADA


ASSAIG D'EXPANSIVITAT LAMBE (UNE 103600/96)


5 de juny de 2008

1,000,05

0,000,02

0,040,06

0,080,10

0,120,14

0,160,18

0,200,220,24

0,260,28

0,300,32

0,340,36

0,380,40

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5 9,0

Canvi potencial de volum

Índe

x In

flam

ent (

MPa

)

No crític Marginal Crític Molt crític




telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(20.T4.3 -05/01/07)

MOSTRA S3388-2Obra Carrer Bernat de Riudemia, Escola Bernat Riudemia. Argentona

Tipus SPT 2 P2 a -1,90 mDescripció Argila sorrenca

Humitat naturalUNE 103300/93Límits Atterberg Inici assaig: 27-maig-08 Final assaig:UNE 103103/94UNE 103104/93

Límit Líquid 31,9Límit plàstic 14,1

IndexPlasticitat

Inici assaig: 26-maig-08 Final assaig:

Garbell %UNE 7050 passa

100806350402520

12,51052 100

0,4 860,08 56

No sol.licitatAnnex 5 (EHE)

Valoració:

A Mataró, dia

CÒPIA CONFRONTADA


28-maig-08

28-maig-08

17,8

GranulometriaUNE 103101/95

Agressivitat del sòl



5 de juny de 2008

No sol.licitat



Corba granulomètrica

0,08

2

0,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100Mida partícules (mm)

% q

ue p

assa

Classificació segons U.S.C.S.CL

0

10

20

30

40

50

60

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110Límit líquid

Índe

x de

pla

stic

itat

CL o OL

CH o OH

ML o OL

MH o OHCL-ML


telèfon937980166

fax937909011

[email protected]

(20.T4.3 -05/01/07)

A1658 Escola Bernat de Riudemeia ARGENTONAargentona.cat/media/3323.pdf · Assaigs P1 - SPT1 De 1,0...

Documents

Transcript of A1658 Escola Bernat de Riudemeia ARGENTONAargentona.cat/media/3323.pdf · Assaigs P1 - SPT1 De 1,0...