a los invisibles

48

description

a los invisibles

Transcript of a los invisibles

Page 1: a los invisibles
Page 2: a los invisibles
Page 3: a los invisibles
Page 4: a los invisibles
Page 5: a los invisibles
Page 6: a los invisibles
Page 7: a los invisibles
Page 8: a los invisibles
Page 9: a los invisibles
Page 10: a los invisibles
Page 11: a los invisibles
Page 12: a los invisibles
Page 13: a los invisibles
Page 14: a los invisibles
Page 15: a los invisibles
Page 16: a los invisibles
Page 17: a los invisibles
Page 18: a los invisibles
Page 19: a los invisibles
Page 20: a los invisibles
Page 21: a los invisibles
Page 22: a los invisibles
Page 23: a los invisibles
Page 24: a los invisibles
Page 25: a los invisibles
Page 26: a los invisibles
Page 27: a los invisibles
Page 28: a los invisibles
Page 29: a los invisibles
Page 30: a los invisibles
Page 31: a los invisibles
Page 32: a los invisibles
Page 33: a los invisibles
Page 34: a los invisibles
Page 35: a los invisibles
Page 36: a los invisibles
Page 37: a los invisibles
Page 38: a los invisibles
Page 39: a los invisibles
Page 40: a los invisibles
Page 41: a los invisibles
Page 42: a los invisibles
Page 43: a los invisibles
Page 44: a los invisibles

“Els exploradors ja no saben tornar delmapa” va escriure Elías Canetti. També hiha poesia a les històries dels invisibles querecorren aquestes fotografies: les històriesd’aquests desconeguts –ombres en moltesocasions– que saben que ja no tornaranmai més del mapa, que saben que s’hanperdut en les ombres de les fotografiesenvernissades per la boira de les nostresmirades indiferents. Cada dia rebem infor-mació rutinària d’immigrants que visua-litzem sempre iguals, idèntics. De tantassemblar-se els uns als altres es torneninvisibles. Crec que aquestes imatges elstornen encara més invisibles precisamentper què puguem, per fi, veure’ls. Són imat-ges que capten l’atmosfera i el lloc d’unesquinçament espiritual i que ens mostrenuns éssers perduts, extraviant-se en elmapa de les ombres esborrades, aquellageografia de la que ja no torna ningú.

Vila-Matas

Escritor

La frontera és reversible.Escoltant SoyinkaD’aquí cap allà: travessar les fronteres de ladignitat, la resistència i la por per desplegarel farcell en mig del carrer. Cinturons, xals ibosses que imiten l’exclusivitat són la mer-caderia anhelada per la mirada esquiva delsvianants.

Però, atureu-vos un moment. Aquesta esce-na forma part d’un argument obert, rever-sible.

D’aquí cap allà; suplantem l’exclusivitatper la inclusió, l’emulació per allò legítim;“cayucos” i pasteres de tornada, tripulatsper emprenedors resistents que restituei-xin, d’un cop de timó, la dignitat usurpadaa ambdós costats de la frontera. Desactivar-la pel revers. Sense res a témer.

Rosa Pera

Investigadora cultural

Notes sobre ImmigracióLes persones migren d’ençà que tenen con-sciència d’espècie. I ho han fet amb inten-cions relacionades, en la gran majoria delscasos, amb algun grau de millora de la prò-pia vida i la d’altres pròxims. Les migracionssón un exercici de solidaritat a gran escala.

Ara en el món no hi ha grups humans des-connectats de la resta. La gent viu en llocs itemps concrets; la seva experiència arrelaen aquests espais, però ja no hi ha ni eco-nomies ni cultures aïllades. Ni l’estat és jael garant de la política en majúscules: lasocietat civil transnacional disputa l’hege-monia simbòlica de les organitzacions polí-tiques convencionals. En conseqüència, lainterconnexió entre grups humans mésenllà de la seva presència física és una rea-litat estructural contemporània.

Les persones han de satisfer necessitats iexpressar cosmovisions. L’acord sobrequines són les necessitats és més fàcil queel diàleg necessari sobre formes de vida.Les ciutats són els espais en els que esdirimeixen aquests encaixos convivencials.De mica en mica, amb acords de relació lloca lloc; també mitjançant el conflicte, unconflicte que és tan humà com el fet d’anard’un lloc a un altre i arrelar, i que, sense serdestructor, és generador de millors formesd’encaix convivencial.

Mentrestant, un conjunt ingent d’abstrac-cions ben organitzades se sobreposen aaquests conjunts diversos de persones, elsmediatitzen mitjançant l’estereotip i elscontrolen gràcies a tenir-los exactamentcategoritzats. L’estat i la llei són aquestesabstraccions. A la fi, no són ni útils en fun-ció d’assolir els objectius que diuen tenir.L’estat s’expressa en corbetes militarsimpotents davant els processos migratoris;la llei només ens proporciona un momentde màgia: pensar que la norma fa la realitat.

Xavier Godàs i Pérez

Sociòleg

Psicologia del naufragi o el naufragi de lapsicologia. Noves aportacions al fenomende la immigració.Què pot aportar la psicologia a la compren-sió de la immigració? Quants psicòlegs hanpujat a una pastera empesos per la deses-peració? Quants coneixen de primera mà lamisèria? Quants estan disposats a jugar-sela vida per una esperança? Quants han dei-xat casa seva, la seva família, els seus ani-mals domèstics i el seu paisatge per viure laincertesa del viatge? Què pot aportar la psi-cologia individualista que neda en l’abun-dància de tècniques, conceptes i teories aels que neden en grup i neden en la misèriaen cerca de pa? Un salvavides? Observemamb respecte i en el més absolut silenci.

Rafael Metlikovez

Psicòleg

El pes de la llei, la solidesa dels somnisLes lleis i les normes són eines del sistemaque compleixen la funció de regular la rea-litat en el marc dels Estats de dret, demo-cràtics. Representen la voluntat general jaque són aprovades pel Parlament a travésdels representants que votem en les elec-cions.

La llei d’estrangeria (LO 4/2000 modificadaper la LO 8/2000) estableix un règim d’en-trada al país. En el seu articulat es classificales persones de forma homogènia i, alhora,generalitzadora (és estranger o estrangeratota persona que no tingui la nacionalitatespanyola) mentre que en la seva aplicaciós’observen situacions diferenciadores: totdepèn de quin consolat (si és que existeixconsolat en el país d’origen) apliqui la llei.El saber popular ho defineix com “algunssom més estrangers que altres”. Així que, atall d’exemple, s’ha propiciat en els últimsanys la contractació en origen de les per-sones procedents de Europa de l’Est endetriment de la contractació de personesdel Magrib i de l’Àfrica subsahariana, ba-sant-se en preteses afinitats culturals.La llei oblida que la feina té vocació univer-sal, igual que els drets de les persones tre-balladores i les seves famílies.A més de la contribució de la feina, els i lesimmigrants ens porten somnis, projectes,ulls que han mirat altres paisatges i que ensobren al món.La llei, és clar, assegura que no pot regularaquests intangibles, aquestes humanesraons.Haurem, doncs, que posar-nos mans a l’o-bra i fer visibles i viables els nostres som-nis, els seus somnis.

Mariel Araya

Jurista

Esteu per tot arreu: enfangats en un sot,portant els nostres nens a l’escola, em-penyent cadires de rodes de vells i discapac-itats, omplint els carros dels supermercats.Rostres diferents vinguts de lluny.

Recordo la llei d’Estrangeria (art.7) que usnega el dret de reunió: com és que us dei-xen reunir amb el fang, amb la canalla, ambels vells? Vindrà la policia a demanar-vos elspapers?

Sou invisibles per a la societat establerta,però esteu a la vista al carrers. Per què usneguem el dret a una existència igual idigna?

Felisa Sastre

Activista en defensa dels drets humans

Sense reflexEl vell mite de la invisibilitat s’ha fet pre-sent. Milers de persones sobreviuen entrenosaltres arribades de molt lluny. Són capsde famílies senceres, aixopluc de modestesesperances, la flor i la nata de països obli-gats per la necessitat a desprendre’s delsseus millors individus. Tanmateix, arribatsaquí es transformen. Són els que no veiem,els que viuen en un món paral·lel, els queens sorprenen quan es creuen amb el nos-tre. El nostre món, de visibilitats, d’a-paradors. Què fa un invisible davant unaparador si no té ni reflex?

Així, una part del planeta s’amaga de l’altraque la busca per fer-la desaparèixer, per quese’n torni. Invasió i evasió. Els acusem d’aixòprimer i practiquem el segon. Si no elsveiem, no hi són. Però hi són. Busquen unafeina digna, ajudar les seves famílies, tenirun futur, no ser assassinats per una dictadu-ra, no ser torturats per la policia. Fugen, sóninvisibles perquè fugen. I no veure’ls, no elsaturarà. Àfrica no s’escapa de la fam. Àfricas’escapa del mateix que feia emigrar cata-lans i espanyols durant els durs anys del fran-quisme. Àfrica té set, i no és d’aigua.

Xavier Theros

Poeta i antropòleg

Testimoni Immigrant SenegalèsLes raons per les que he deixat la mevafamília i la meva vida no són altres que lad’aconseguir una feina i així millorar lameva vida, ajudar la família, amics i perso-nes més desfavorides.

Vaig tenir la possibilitat de venir a Espanyagràcies a que corrien rumors per tots elsbarris. Vaig trobar el número de contactede persones que es dediquen al tràfic deimmigrants il·legals. Aquestes persones estrobaven a Nuadibu (Mauritània) i vaig anarcap allà per negociar la meva entrada aEspanya.

Baye

Testimoni Immigrant MarroquinaDes de petita sempre he volgut tenir un ni-vell alt de formació per treballar a un llocon pogués prendre decisions.

Al Marroc no va ser possible perquè lesplaces als centres de formació són limita-des. Llavors vaig decidir deixar-ho tot peraconseguir els meus somnis.

Vaig viatjar a França amb un visat de turistaperò va ser impossible accedir a la Uni-versitat. Aleshores vaig travessar la fronterai vaig entrar a Espanya on vaig estar il·legaldurant 2 anys, treballant al servei domèstic.

Avui, dos anys i mig desprès, tinc permís deresidència, una feina digna de tècnica so-cial d’una associació d’immigrants i esticfent el doctorat d’Economia a la Universitatde Barcelona.

Najia Lotfi

“Los exploradores ya no saben volver delmapa”, escribió Elías Canetti. También haypoesía en las historias de los invisibles querecorren estas fotografías: las historias deesos desconocidos –sombras en muchasocasiones– que saben que ya no volveránnunca del mapa, que saben que se han per-dido en las sombras de las fotografías bar-nizadas por la niebla de nuestras miradasindiferentes. Todos los días recibimosinformación rutinaria de inmigrantes quevisualizamos siempre iguales, idénticos. Detanto parecerse unos a otros se vuelveninvisibles. Creo que estas imágenes lesvuelven aún más invisibles precisamentepara que podamos por fin verlos. Son imá-genes que captan la atmósfera y el lugar deun desgarro espiritual y que nos muestran aunos seres perdidos, extraviándose en elmapa de las sombras borradas, esa geo-grafía de la que ya nadie vuelve.

Vila-Matas

Escritor

La frontera es reversible.Escuchando a Soyinka.De allá para acá: atravesar las fronteras dela dignidad, la resistencia y el miedo, paradesplegar el hatillo en plena calle. Cin-turones, chales y bolsos que imitan lo ex-clusivo son la mercancía anhelada por lamirada esquiva de los transeúntes.

Pero, deténganse un momento. Esta escenapertenece a un argumento abierto, rever-sible.

De acá para allá: Suplantemos lo exclusivopor lo inclusivo, la emulación por lo legíti-mo; cayucos y pateras, de vuelta, tripuladospor emprendedores resistentes que resti-tuyan la dignidad arrebatada, de un golpede timón, a ambos lados de la frontera.Desactivarla por su reverso. Sin nada quetemer.

Rosa Pera

Investigadora cultural

Notas sobre inmigraciónLas personas migran desde que tienen con-ciencia de especie. Y lo han hecho conintenciones relacionadas, en la gran ma-yoría de los casos, con un grado de mejorade la propia vida y la de sus próximos. Lasmigraciones son un ejercicio de solidari-dad a gran escala.

Ahora en el mundo no hay grupos humanosdesconectados del resto. La gente vive enlugares y tiempos concretos; su experienciase arraiga en estos espacios, pero ya no hayni economías ni culturas aisladas. Ni tam-poco el estado es el garante de la política enmayúsculas: la sociedad civil transnacionaldisputa la hegemonía simbólica de lasorganizaciones políticas convencionales.En consecuencia, la interconexión entregrupos humanos más allá de la mera pre-sencia física es una realidad estructuralcontemporánea.

Las personas deben satisfacer sus necesi-dades y expresar cosmovisiones. El acuerdosobre cuales son las necesidades es másfácil que el diálogo necesario sobre las for-mas de vida. Las ciudades son los espaciosdonde se dirimen estos encajes conviven-ciales. Poco a poco, con acuerdos de re-lación en cada lugar; también mediante elconflicto, un conflicto que es tan humanocomo el hecho de ir de un lugar a otro yarraigarse y que, sin ser destructor, es ge-nerador de formas mejores de encaje con-vivencial.

Entre tanto un conjunto ingente de abstrac-ciones bien organizadas se sobreponen aestos conjuntos diversos de personas, losmediatizan mediante el estereotipo y loscontrolan gracias a tenerlos exactamentecategorizados. El estado y la ley son estasabstracciones. A la postre, no son ni útilesen función de conseguir los objetivos quedicen tener. El estado se expresa en corbe-tas militares impotentes frente a los proce-sos migratorios; la ley tan sólo nos propor-ciona un momento de magia: pensar que lanorma hace la realidad.

Xavier Godàs i Pérez

Sociólogo

Psicología del naufragio o el naufragio de lapsicología. Nuevas aportaciones al fenóme-no de la inmigración.

¿Qué puede aportar la psicología a la com-prensión de la inmigración? ¿Cuántospsicólogos se han subido a una patera pre-sos de la desesperación? ¿Cuántos conocende primera mano la miseria? ¿Cuántosestán dispuestos a jugarse la vida por unaesperanza? ¿Cuántos han dejado su casa,su familia, sus animales domésticos y supaisaje, para vivir la incertidumbre delviaje? ¿Qué puede aportar la psicologíaindividualista que nada en la abundanciade técnicas, conceptos y teorías, a los quenadan en grupo y nadan en la miseria enbusca de pan? ¿Un salvavidas? Observemoscon respeto y en el más absoluto silencio.

Rafael Metlikovez

Psicólogo

El peso de la ley, la solidez de los sueñosLas leyes y las normas son herramientas delsistema que cumplen la función de regularla realidad en el marco de los Estados dederecho, democráticos. Representan la vo-luntad general puesto que están aprobadaspor el Parlamento a través de los represen-tantes que votamos en las elecciones. La ley de extranjería (LO 4/2000 modificadapor la LO 8/2000) establece un régimen deentrada al país. En su articulado se clasificanlas personas de forma homogénea y a la vezgeneralizadora (es extranjero o extranjera to-da persona que no tenga la nacionalidadespañola) mientras que en su aplicación seobservan situaciones diferenciadoras: tododepende de qué consulado (si existe con-sulado en el país de origen) aplique la ley, y elsaber popular lo define como “algunossomos más extranjeros que otros”. Así, amodo de ejemplo, se ha propiciado en losúltimos años la contratación en origen de laspersonas procedentes de Europa del Este, endetrimento de la contratación de personasdel Magreb y del África subsahariana, basán-dose en pretendidas afinidades culturales.La ley se olvida de que el trabajo tiene vo-cación universal, igual que los derechos delas personas trabajadoras y sus familias.Además de la contribución del trabajo, los ylas inmigrantes nos traen sueños, proyec-tos, ojos que han mirado otros paisajes yque nos abren al mundo.La ley, claro, asegura que no puede regularéstos intangibles, estas humanas razones.Tendremos, pues, que ponernos manos a laobra las gentes y hacer visibles y viablesnuestros sueños, sus sueños.

Mariel Araya

Jurista

Estáis por todas partes: embarrados en unsocavón, llevando a nuestros niños al cole-gio, empujando sillas de ruedas de viejos ydiscapacitados, llenando los carros delsupermercado. Rostros distintos venidosde lejos.

Recuerdo la Ley de Extranjería (Art.7) queos niega el derecho de reunión: ¿Cómo osdejan reuniros con el barro, con los niños,con los ancianos? ¿Vendrá la policía apediros los papeles?

Sois invisibles para la sociedad establecida,pero estáis a la vista en la calle. ¿Por qué osnegamos el derecho a una existencia igual ydigna?

Felisa Sastre

Activista en defensa de los derechos humanos

Sin reflejoEl viejo mito de la invisibilidad se ha hechopresente. Miles de personas sobrevivenentre nosotros, llegados desde muy lejos.Son cabeza de familias enteras, cobijo demodestas esperanzas, flor y nata de paísesobligados por la necesidad a desprendersede sus mejores individuos. Sin embargo,llegados aquí, se transforman. Son los queno vemos, los que viven en un mundo para-lelo, los que nos causan extrañeza cuandose cruzan con el nuestro. Nuestro mundo,de visibilidades, de escaparates. ¿Qué haceun invisible frente a un escaparate, si notiene ni reflejo? Así, una parte del planeta se esconde de laotra, que la busca para hacerla desaparecer,para que vuelva. Invasión y evasión. Lesacusamos de lo primero y practicamos losegundo. Si no les vemos, no están. Peroestán. Buscan un trabajo digno, ayudar asus familias, tener un futuro, no ser asesina-dos por una dictadura, no ser torturados porla policía. Huyen, son invisibles porquehuyen. Y no verles, no les va a detener. Áfricano escapa del hambre. África escapa deaquello que hacía emigrar a catalanes yespañoles, en los duros años del franquis-mo. África tiene sed, y no es de agua.

Xavier Theros

Poeta y antropólogo

Testimonio Inmigrante SenegalésLas razones por las cuales he dejado mifamilia y mi vida no son otras que la de con-seguir un trabajo y así mejorar mi vida, ayu-dar a mi familia, amigos personas mas des-favorecidas.Tuve la posibilidad de venir a España gra-cias a que corrían rumores en todos los barrios. Encontré el numero de contacto delas personas que se dedican al trafico deinmigrantes ilegales. Estas personas seencontraban en Nuadibu (Mauritania) y medirigí allí con el fin de negociar mi entradaa España.

Baye

Testimonio Inmigrante MarroquíDesde pequeña siempre quise tener unnivel de formación alto para trabajar en unpuesto en donde pudiera tomar decisiones.

En Marruecos no fue posible porque lasplazas en los centros de formación son li-mitadas. Entonces decidí dejarlo todo paraconseguir mis sueños.

Viajé a Francia con un visado de turista,pero fue imposible acceder a la universi-dad. Entonces crucé la frontera y entré enEspaña en donde estuve ilegal 2 años, tra-bajando en el servicio domestico.

Hoy dos años y medio después, tengo per-miso de residencia, trabajo digno como téc-nica social de una asociación de inmi-grantes y estoy haciendo el doctorado deEconomía en la Universidad de Barcelona.

Najia Lotfi

Elías Canetti wrote “Explorers cannot comeback from their maps”. There is also poetry in the stories of the invisible individualswho live on these pictures: the stories ofstrangers –shadows more often than not–who know they will never come back fromtheir maps, who know they are lost in theshadows of the pictures varnished by thefog from our careless eyes. We see dailypieces of news on immigrants that we also

Page 45: a los invisibles

see identical, the same. They look so muchlike one another that they become invisible.I think these pictures make them evenmore invisible precisely so that we canfinally see them. These pictures capture theatmosphere and the space of a spiritualtearing, and they show us a few lost beings,getting lost in the map of the gone shad-ows, the place that no one leaves.

Vila-Matas

Writer

Borders are two-way streets.Listening to Soyinka.From here to there: Crossing the borders ofdignity, resistance and fear, to open uptheir merchandise in the middle of thestreet. The elusive passers-by wish for thebelts, shawls and purses that imitate whatis exclusive and fashionable.

But, wait a minute. The scene belongs to anopen script, a two-way street.

From there to here: Let us replace the exclu-sive with the inclusive, the copy with thereal thing; boats and dinghies, in theirreturn trip, manned by resilient entrepre-neurs that recover their stolen dignity,changing their direction, at both sides of theborder. Deactivate it through its reverse.Nothing to fear.

Rosa Pera

Cultural Investigator

Notes on immigrationPeople have been migrating since they real-ized they are a species. And they have doneso due to reasons that, in most cases, haveto do with somehow improving their ownlives and that of those close to them.Migrating is large-scale solidarity.

Today, in the world, there are no humangroups disconnected from the rest. Peoplelive in real places and in real time; theirexperiences grow in those places, there areno more isolated economies or cultures.And no longer is the government the guar-antor of politics: the international civil soci-ety contests the symbolic hegemony of thetraditional political organizations.Consequently, the link amongst humangroups beyond the simple physical pres-ence is a structural reality today.

People need to have their needs met and toexpress their worldviews. The agreementover their needs is simpler than the neces-sary dialogue about lifestyles. These lifenetworks are resolved in the cities. Little bylittle, through link agreements in every place;and also through conflicts, human conflictssuch as going from one place to anotherand taking roots, and, without destroying,creating improved versions of the life net-works.

Meanwhile, an enormous group of well-organized abstractions overlap the diversegroups of people, mediatizing themthrough the stereotypes and managingthem through perfect categories. The gov-ernment and the laws are the abstractions.At the end, they are not even useful basedon achieving the goals they are said to have.The government expresses itself in power-less military vessels when facing migration;law only gives us a magical moment: think-ing that the rule makes reality.

Xavier Godàs i Pérez

Sociologist

Psychology of a shipwreck, or shipwreck of psychology.New additions to immigration.How can psychology help in understandingimmigration? How many psychologistshave boarded a patera, a boat, under theinfluence of desperation? How many haveseen absolute poverty first-hand? Howmany are willing to lose their lives for hope?How many have left their houses, their fam-ilies, their livestock and their surroundingsto live the uncertainty of a journey? Howcan individualistic psychology, swimmingin a plethora of techniques, concepts andtheories, help those who swim togetheramidst poverty searching for bread? A lifejacket? Let us watch with respect andtotal silence.

Rafael Metlikovez

Psychologist

The weight of law, the strength of dreamsRules and regulations serve the system asthey play the role of regulating reality within the framework of the rule of law, of

democratic States. They embody the publicwill because they have been passed by ourelected representatives at the pertinentbodies (the Parlament in the case of Spain).

The bill regarding the rights and freedomsof foreigners (ley de extranjería, LO 4/2000ammended in LO 8/2000) sets a process toenter the country. Its sections classify indi-viduals in both a homogeneous and a gener-alizing way (a foreigner is an individual whois not a Spanish national), while its imple-mentation calls for diverse situations: itdepends on which consulate (if there is onein the individual’s home country) imple-ments the law. The man on the street sees itas “some are more foreigners than others”.Thus, for example, the hiring of people fromEastern Europe has become more wide-spread lately, instead of hiring people fromthe Maghreb and Sub-Saharan Africa, basedon the so-called cultural similarities.

The law ignores the fact that work is a uni-versal calling, just like the rights of theworkers and their families.

Apart from contributing with their work,migrants bring along their dreams, proj-ects, and the eyes that have seen other land-scapes and open us up to the world.

Therefore, we will have to start working andmake our dreams, their dreams, becomevisible and true.

Mariel Araya

Lawyer

You are everywhere: in the muddy ditches,taking our children to school, pushingwheelchairs for the elderly and the handi-capped, filling up the shopping carts.Different faces that have come from afar.

I remember the bill on the rights and free-doms of aliens (section 7, ley de extran-jería), where your right of assembly isdenied. Why do they allow you to assemblewith the mud, the children, the elderly?Will the police come to check your ID?

You are invisible to the establishment, butwe see you on the streets. Why do we denyyou the right of an equal and decent life?

Felisa Sastre

fighting for the respect of human rights

No reflectionThe old myth of invisibility is here.Thousands of people get by amongst us,after coming from afar. They are heads ofentire households, they treasure humblehopes, they are the best of the best in theirhome countries, forced to let them go.However, here, they mutate. They are theones we do not see, they live in a parallelworld, they shock us when we see them. Ourworld of visibility, of shopping windows.What does the invisible do in front of ashopping window if he has no reflection?

Thus, one half of the planet hides from theother half, which seeks it to make it disap-pear, to make it go back. Invasion and eva-sion. We accuse them of invasion and weexecute evasion. If we do not see them, theyare not there. But they are. They are lookingfor a decent job, they want to help their fam-ilies, have a future, and avoid being killed ina dictatorship, being tortured by the police.They run away, they are invisible becausethey run away. And not seeing them will notstop them. Africa does not run away fromhunger. Africa runs away from the samethings that Catalans and Spaniards did dur-ing the tough years of Franco. Africa isthirsty, and it is not water what they need.

Xavier Theros

Poet and anthropologist

A Senegalese immigrant speaksThe reasons why I have left behind my fam-ily and my life are none others than findinga job and, consequently, improving my life,helping my family, my friends, those whoare disadvantaged.

I came to Spain because there were rumorsand stories in all the neighborhoods, so Igot in touch with people who work traffick-ing with illegal immigrants. They were inNuadibu (Mauritania) and I went there sothat I could come to Spain.

Baye

An immigrant from Morocco saysSince I was little, I always wanted to go farin my education so that I could have a jobwhere I could make decisions.

In Morocco, that was not possible sincethere are limited places at the trainingschools. So I decided to leave it all to pursuemy dreams.

I traveled to France on a tourist visa, but itwas impossible to enter university. Then Icrossed the border and arrived in Spain,where I lived illegally for 2 years, workingcleaning houses.

Today, two and a half years later, I have aresidence permit, a decent job as a socialworker at an immigrant association, and Iam pursuing my Ph. D. in Economics atBarcelona University.

Najia Lotfi

“Tukki kat neemeku yi mënul dellusi akkarta bi” mbindoon ko eliyass kanéti Doolici ne aamna taalif ci cosaanu ni ñu dul giis,te di ko firndel naatal yi: Cosaani ni nuxamul –taakander ci jamono yu bari– texam nanu ne do tu nu dellusi muk ci kartabi, te xam nanu ne reer nanu ci taakander yici natal yi sunuy laayi mur ndax xolu ñaakalsòolu bi nu leen jàgglel. Bees bu ni nuy jotxibaaru waliyaan bu nuy xole saa sune nenoo yam, noo nuroo. Nuroowale bu réey biñeeni ay neen yi tax ba keen giisatuleen. Cisama yaakar, natal yi di na gene dello ci nugeen giisul, ngir nu mën leen giis ci mujjelki. Ay natal yuy foor mbinduy ak gox mbam-bulaanu ngëm, dinu won ak nit yu reer, difeeñ ci kartau taakander yi sul, njàng suf akgox bi keen dul dellusi.

Vila-Matas

Mbindkat

Ñaak bi mëness na ko wëlbëti. Ci bu un degglo Soyinka

Faale ba fi: jaar ci ñaaku joom, ci bàñ akragal, ngir lal sa ëmb ci mbedd mi. Géño,kol ak sakk yo rooy li gënë yémb ci ja bi, ngiryiir bi ndoxat kat ci mbedd mi. Wayé taxaw tutti ci li. Géew bi mbokk laaybu ubbeku te mënë welbëtu.Faale ba fi, wecco na ñu li yémb ak lo ñuduggo, liiy sawarlo lo ci yewën ; gaal yi aklocco yi, ci waxe, te ay borom mi yëf yu ragaldi jóow, di dello joom ju wàñeku, ci bantuju buy Yëngu ci ñaak ak ñaak. Dindi mëmmën ci wëlbeti, te du ci Raggal dara.

Rosa Péra

Cultural investigator

Mbind ci mbiri waliyaan

Bes bi bi nit xamé luy xeetam la tambali diwali. Te nu ëpp ci ni sumb tokki di ko amalngir seen yókkuté ak bu seeni njaboot.Waliyaan yi daa nuy firnde ndimbëlante cimbollo mu reey.Jamoneey teey amul ben ngiir doomiaadama bu bendoo ko ak ñeneen yi. Nit nidaa nuy dekk ci ben ngox ci yeen jamono ;xam xameelam ngi aajo ci ngox yo yu, lii ammooy leggi aamtul gox, noom ak aada bulëkkelo wu. Tayit ngoor yi do tu nu aar katupeejey reew yi: mbootay askan wi ci aadunabi ñooy yóotu ci maasal mbiir yi mbootayingoor yi fetto. Li deey woné ni aaduna bilëkkelo na xet yeep lu wessu giisé don leggitéralin bu weer la.Nit ni da ñu waara fàcc seen i soxlo ak waxseeni giis giis ci aaduna. Aanda ci yaan soxlonoo gënë yomb waxtaan ci ni ñuy dundé.Dekk yi ay yoon laanu yi niiy saato mbiir yilaañ. Ndan Ndan, ak dëggo yi ci dekk bu ne,tamit ay féwelo, ndax fewelo yëffu nit la,masalm ni dem ci been ngox, dekk fa, te baña ne yax kat de tambax rataxal dekkëndo.Waaye mbiir yo bari yo teggu wul ci leenwanté mbumbu neex lamiñ, tegg naañ cikaw askan yi wooté, gànnaw ci siiwal nginiiy amal ci lii leen di xajjele, de leen ni aypàcc yu nu leen di yëeré. Ngoor gi ak sartu yicin yëf yo laañ. Ci gaatal , aam mu nu beennjëriñ ci lu né moom laañul woot . Ngoorgidaay wone wi ci tàkk deer yu amul peeje cimbiiriy waliyaan, sartu daay joox donmbente luxuskat: ci xalaat ne sartu mooydefar liiy aam.

Caabiye Godaas ak Peress

Boroom ci setlu askan wi

Xam xamu ci setlum xel, ci ku diig o diiguxam xamu setlum xel, di ay indi yo bés cimbiiru waliyaan.Laan la xam xamu setlum xel mën indi cicaaytu mbiiri waliyaan? Ñaata borom xamxam ci walu xel noo yëgg ci gaal ku tejju cijaxale? Naata noo dunda ndool? Naata nooci mën fas yeene fowe seen bakkan ciyakaar? Naata noo ci baayi kërëm, njaboot ,ay baayimamak ngoxom, ngir jëmel tukkikumpë? Laan la xam xamu ci setlum xeljëmeleko ci nit kuné, Amul dara ci jum-tuway, ci mbaat yi ak xalaat yi linuy bari yiyeep, buy wax ci mbook di fee yak feey cindol ngir weeri peepa? Luy aar bakkan?Setlu nañ ci naw ak noppi gu wër.

Rafayel Metlikovess

Borom xam xam ci walu xel

Dëggu Yoon, dëggërlayu nént yiTàkk yi i sàrt yi ay jumtukay laañ ci doxalinyi ngir ñuy dawal tëralin askan wi ci turruNgooru yoon, deemokrasi . Nooy tewal BëggBëgg askan wi yi pënc ndaw yi tàkk gànnawbi leen askan wi taané.Sartú Waliyaan yi tekk ne ninuy duggé cidekk bi. ci Mbindeef mi, mu jël ne nit ñeepmennle leen uny been (waliyaan la keep kudoomu españ), waayé ci doxalin wi seetlunaan yi ay wootee laanté: leep ajoo ci jëriñ jici fa tookal españ (ca dekk yi mu aam) niimuy giise sartú wi, masalaan nitni di kojàape “ñeen ni gene ne waliyaan ñeneenyëlé”. Li kooy firndé di aat yi un wessu jëlnaan fi ligeey kat yu bari ci doomi Ëroop yifété péenu, wwoti ak lim bi aam ci doomiAfriik féti bëcc Salud, tekk si ci seen ni waxjeegé ku seen aada jéegé. Sartú wi faaté ne ligeey, yeemale doomiaadama laay woo yo, aand ci aak yooni akyëléefu ligeey kat ak seen njaboot. Dooli ci liniiy joqé ci seen ligeey, waliyaan yiun ngi nuy indil walé ay nént , ay mbébeet,gëet yu giis yeneen ni gox, tamit di un ubbiladuna bi.Sartú wi, dëg la mënul tàkk ci mbir yi nu dulnatt, naam nit ni dëggël nanu ko.Waar nanu jubblu ci mbiru nit nii, té di kowoné ak, te di weeral su nuy nént, seeni nént.

Mariyel Aaraya

Borom xam xam ci yoon ak yëleef

Yeen na ngi feep: diiwo ban ci biir pax, diyoobu sunuy doom ci dara ja, di bëmëxndaamaru magat ak laafañ, fessal mband yica ja bi. Kanaam yu wooté joggé fu soori.Fataliku sartú waliyaan (xeetu juroom ñaarel)di leen téere boolo: lu tax nu leen di baayi nuyboolo ak seen ban bi, ak xale yi, ak magat yi?Ndax alkati DINA fa NET di leen lacc kayit?Askan wi gëm ne keen du giisu leen, wayéyeen na ngi fi ci mbedd mi. Lu un leeenbañal waref menle dundu ak joom?

Felisa Sastere

Di Ku yëngu ci walu aar yoon ak warefu doomaadama

Amul seetu Ngëmu nen gi ci ñaaka giis nii, woné bopam.Juniiy nit un ngi dundantu ci sunu biir, joggefu sóri. Ay Borom kër laan, nu mbótt assyakaar, tóor ak niiw dëkk yi nii faté ndaxñaaka gi mu gi mumu aam ci doomi yi gënëjaambar. Waayé, sunu yégse fi, nu sopiiku.Nooy ni nu dul giis, ni dund ci péggu aadunabi, ni nuy niiru lu dooy wa sunu leen di romb.Sunu aaduna bi, li niiy giis, mooy li niiywoneé kanaamu bitik yi. Lu ki nu dil giis didef ci kanaamu bitik, su amul seetu?Nii , been pégg aaduna bi di laxoto beneenbi, bi kooy waar ngir seeyal ko, dello si leen.Sonum naanu ak gaddaay, jiinañ leen bi jëkdi doxale bi ci topp. Bu nuleen giisul, ne wunii fi. Waye nu ngi fi. Di fi ligeey ak jom, didimbali seen njaboot, di wut tékki ëlek, diwoote bur bu soxor mboom ko, daw nootellu alkati. Nu ngi daw, du nu leen giis ndax dnu daw. Tamit kenn giisuleen, kenn mënuleen jàpp. Afriik rëccul ci xiif. Afriik rëcc naci li tax taxoon katalaans ak espanyols gaa-daye ci jamono neey franko. Afriik mar na,te do ndox la soxla.

Caaber Teros

Taalif kat ak boroom xam xam ci setlu nit

Seedé doomi Senegal bu wali siLi tax maa bayyi sunu wa kër, gànnaw, ak lisama duna way, du dara lu dul woot ligeey,yògg ni may dunde, jàppale sama wa kër,samay xarit ak neew le yi.Aamoon na yoon ñeew españ ci dégg coowyiiy wal ci gox yi, maa jot ci telefónu niiyyóbbu waliyan ci anaam bu dippé yoon. Nitñonu le, nuy taasel nuadibu (ca Ganaar),maa seti leen ngir waxale sam dugg españ

Baay

Seedé waliyaanu doomi Marok Baa me de xale ba leggi bokk na ci samaybëgg bëgg aam njàng mu kawe ngir ligeeyfu maay mëne aam mbatt.Ca marok mënul woon ne ndax liim bi duggci daara ya neewna. maay fagaaru bayyi leppngir deff dëg samay nént.Tukki jëm reewum Faranss ci aanam guleew mélni tukkikatu neemeku, wayé jaafewoon na agsi ci daara yuk awe yi: Jaar na ciñaak bi taaxalek españ ngir deck fa naari atyuma amul kayit, di ligeey mbindanu.Tey gànnaw naari at ak ngeen wala, aam nakayit, ligeey bu aam mana, bu aajo ci seeytumbootayu waliyaan, te di wut lijaase bugene mag ci noom fi ci daara ju mag bi ciBarsalona.

Naji Lotfi

Page 46: a los invisibles

con el apoyo de

y la colaboración de

Asociació de dones immigrades Yemanjà

traducciones

M. Rosa LlarásCatalán y castellano

Savela AviónInglés

Abdou Mawa NdiayeWolof

Akram AliÁrabe

diseño

Pablo MartínEllen Diedrich

agradecimientos

Esta publicación ha sido posible gracias a todas las personas que creenque podemos hacer un mundo mejor.

© de los textos los autores© de las fotografías Consuelo Bautista

Asociación de Senegaleses de Barcelona

A los invisibles”un proyecto de la fotógrafa

Consuelo Bautista

Page 47: a los invisibles
Page 48: a los invisibles