“No em regalis”

EXEMPLAR GRATUÏT

http://protectoraanimalslydiaargiles.blogspot.comhttp://www.naturahumana.com

N72010

“No em regalis“No em regalis“No em regalisN7

PROTECTORA D’ANIMALS LYDIA ARGILÉS LLEIDA

http://a4potes.blogspot.com

Setè capítol del Préssic

S.O.S volem una llarSentiments

Sense pararCases d’acollidaL’ansietat per separació

Les Festes Nadalenques esdevenen molt familiars. Tots ens tornem a reunir amb els nostres per passar-les amb bon caliu. Els cors s’obren amb les bones intencions, sembla que per aquestes Festes tots hem de ser més solidaris...

L’ambient que es respira fa que la humanitat vulgui ser millor del que ho ha estat durant tot l’any. Persones que no es parlaven per diferencies, ara sí que ho fan; familiars que no es veien durant mesos, ara s’ajunten, etc. La realitat és que no per a tothom són bones aquestes Festes. Nadal hauria de que ser tot l’any, i no solsament uns dies concrets...

El més perillós d’aquestes Festes són els regals. N’hi ha de tota mena: una corbata, un sac de mà, joies, joguets... Però d’entre tots, sense dubte, el regal d’un esser viu és el més compromès.

Els que han de decidir si complaure o no les demandes insistents de tenir una mascota manifestades pels infants durant tot l’any, primer de tot, hauran de sospesar de forma molt conscient si aquesta mascota es pot tenir a la llar o no, i saber dir “no” quan això no sigui possible.Quantes mascotes, després de 3 mesos, són abandonades a la carre-

tera o en un altre indret, fent veure els pares, que “ s’ha perdut”!Abans de decidir tenir una mascota, s’han de conèixer les seves necessitats: passejos, alimentació, educació, esterilit-

zació i revisions periòdiques al veterinari (vacunació).Regalar un gos NO és regalar una joguina; que quan l’infant se’n cansi, el pot deixar aparcat en un racó de casa, o

bé llençar-lo a les escombraries.

Una mascota té vida, respira i estima. No es pot concebre que un animalet formi part de la teva família, en tinguis cura i li donis caliu, i després d’un temps es trobi tirat a la carretera, jugant-se la vida per acabar morint a la cuneta.

O pitjor encara, que mori lentament, malferit, agonitzant hores i hores... essent segurament la seva última imatge la teva, abandonant-lo, implorant-te amor i sentint alhora un profund dolor. Ell, no te n’oblidis, t’estima sense cap

condició.Per tot això i molt més, si no saps què és tenir una mascota i el teu �ll en demana una, pensa que al mercat, hi ha

una gran extensió de joguines que representen ser gossos i gats, entre d’altres; uns animalons que funcionen a piles i que fan tota mena de coses perquè el teu nen li passi la joia capritxosa de tenir una mascota.

Recorda, el responsable de l’animal no és el teu �ll, sinó tu. Sigues conscient que ell es pot cansar i hauràs de ser tu el responsable del seu benestar.

NO REGALIS PER REGALAR! Regala amb tot el teu cor, sabent què tens entre les teves mans.Milions de mascotes, abandonades t’ho agraïran.

Sigues conscientLydia Argilés

Sigues conscientSigues conscient

S.O.S. volem una llar1 Bella / 1 any 2 Blanca / 1 any 3 Cadells / 15 dies 4 Cadells / 1 mes i mig 5 Chispa / 1 any 6 Blaxky / 6 mesos

7 Dartanyan / 1 any 8 Duna / 1 any 9 Dana / 1 any i mig 10 Nuca / 1 any 11 Link / 1 any 12 Lluna / 1 any

13 Tim / 1 any 14 Murgo / 10 mesos 15 Niko / 1 any 16 Pam / 3 anys 17 Negrín / 1 any 18 Piti / 1 any

19 Sordi / 1 any 20 Tessa / 1 any 21 Torret / 4 mesos

3

1

55

9

10 12

16

1818 19

20

8

2

3 4

6 7

11

13

17

14 15

21

Ara que ja arriba l’hivern (que prou li ha costat) més d’un es planteja què regalar a algú que s’estima per Nadal o què regalar-se a un mateix (cosa que ens mereixem més del que ens pensem...)Nosaltres tenim una proposta encisadora amb la que combatre el fred i la soledat: un gosset o gosseta! A la nostra protectora n’hi ha més de dos-cents que esperen que algú els hi doni el caliu i afecte que mereix tothom, a canvi de �delitat per tota la vida! A totes les persones se’ns remou alguna coseta dins l’estómac quan una bestioleta se’ns acosta demanant-nos afecte, a ningú el deixa indiferent. Si això ens passa i ens estem plantejant adoptar un nou membre a la nostra família hem de tenir en compte primerament algunes coses importants: allò més bàsic és pensar-s’ho molt bé, ja que aquest animaló ens necessitarà SEMPRE i en aquest sentit segurament ens canviï la vida. Hem de voler ocupar-nos d’ell, tenir ganes i temps per dedicar-nos a la seva educació i plantejar-nos seriosament si podem oferir-li allò que necessita a tots els nivells (afectiu, mèdic, biològic i social).Si tenim totes aquestes condicions, són molts els bene�cis que ens reportarà a tots però en especial a la canalla i avis tenir un nou amic a casa nostra (a part que ens escalfarà els peus les nits de fred...)En el cas dels més petits, els que tenen una mascota desenvolu-pen millor el sentit de la responsabilitat en fer-se càrrec d’un altre ésser viu; milloren la seva autoestima, ja que se senten responsa-bles i útils; aprenen a valorar la natura i els éssers vius que els envolten; i també, cosa important, tenen algú amb qui jugar i passar una bona estona! A les persones de la tercera edat els ajuda a sentir-se útils i capaços el veure que ells encara també es poden fer càrrec d’algú (molts tenen la visió que s’han convertit només en una càrrega). Tenen un ser que els fa companyia, i, sobretot, a qui han de treure al carrer a passejar, amb la qual cosa es converteix en una motiva-ció per a sortir i fer aquell exercici que els és tan recomanable.En aquest número de la revista “A 4 potes” ens hem volgut �xar en una experiència d’enriquiment mutu entre persones de la tercera edat i gossos: l’experiència de la Residència Llar Sant Josep, de Lleida, en la que un bon dia van decidir incorporar com a hoste a una gosseta: La Boira.Un bon dia els professionals d’aquesta residència es van decidir a demanar a la Fundació A�nity un gos terapèutic. Així va ser com la petita Boira va entrar a les vides dels residents d’aquesta casa ara fa tres anys. L’experiència només té avantatges, ja que són molts els bene�cis que experimenten els avis amb el contacte amb la Boira, a nivell motriu, cognitiu i afectiu. Tot aixó, guiat pel treball dels professionals. Per exemple, el sol fet de pentinar-la es converteix en un exercici psicomotriu. El fet d’haver de prendre cura d’un animal, motiva als avis a esforçar-se i moure’s, i el que és més important, els incita a interactuar, a riure, i recuperen moltes emocions que d’altra forma els costa experimentar. La Boira també potencia les relacions socials entre els avis i la creació d’hàbits, millorant el sentiment de responsabilitat i d’utilitat fent activitats diverses com: donar-li el menjar, banyar-la, netejar el seu espai, passejar-la... Com en moltes altres ocasions, aquesta experiència ressalta el paper que juguen els nostres amics canins; així, la Boira ajuda a tirar endavant a moltes persones i s’ha convertit en una peça molt important en les seves vides!

Posa un gos a la teva vida, il·lumina-la!

Helena Garcia PuigpelatEducadora social i animalista

C. Juli Cèsar, 8, 2n - 1aTel. 973 27 08 27

Tel./Fax 973 73 68 91Mòbil 639 32 99 99

25003 LLEIDA4

Cafete� ia� e� ta� � ant

Plaça Bores, 2 · Tel. 973 20 31 29 · 25001 LLEIDA

Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-nats amb les despeses que tot això origina, entre tots fem un superesforç. Ens costa arribar a �nal de mes: gairebé tots els recursos, per no dir tots, es destinen a l’alimentació. És una situació que es fa feixuga... Però amb l’ajuda de molts volun-taris, periòdicament es posa una taula al carrer major, a la plaça de Sant Joan, per a donar informació i recollir donatius. No fa falta dir, que cada granet de sorra ens ajuda a anar remodelant paset a paset la nostra protectora.Ara per ara, hem remodelat les taulades de les casetes de fusta, perquè quant plovia, hi entrava l’aigua. Les taulades són de swanchis, un material que protegeix de la calor i del fred. Així mateix, una altra batalla vençuda ha estat el patí de la joventut. Aquest espai ha fet que l’entrada al recinte hagi millorat al baixar la ràtio de gossos, afavorint així que els visitants passegin per la prote sense problemes, atorgant a cada gos per igual una oportunitat d’adopció. A més, aquet fet ha comportat que gosses amb edat hagin trobat casa.Tenint en compte el que s’ha explicat, la nostre protectora queda dividida en sectors:· Pati principal: els gossos més melosos i adaptables als nens/es que fan teràpies.· Nau nova: gossos d'entre 1 a 2 anys.· Pati de la joventut: gossos d'entre 1 a 12 mesos.· Caneres baixes: gossos d'entre 2 a 10 anys.Hem de donar la possibilitat que tots pugin trobar una llar, ja que és la nostra �nalitat més important.En projecte moltes més remodelacions, que a poc a poc, anirem realitzant.

Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-nats amb les despeses que tot això origina, entre tots fem un superesforç. Ens Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-nats amb les despeses que tot això origina, entre tots fem un superesforç. Ens Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-Tot i la davallada de socis ocasionada per la crisi, i l’augment de gossos abando-

Moltíssimes gràcies a tots. Esteu convidats a fer-nos una visita!

PROTECTORA D’ANIMALS LYDIA ARGILÉSSi vols col·laborar amb la protectora: soci, padrí o adoptant algun animalet necessitat,

POSA’T EN CONTACTE AMB NOSALTRES:Apartat de correus 1240 · CP - 25080 Lleida protectoralydiaargiles@hotmail.com

Sense parar, aquest és el nostre lema, encara que de vegades fem les coses poc a poc, però sense parar, com la desinfecció de les caneres de sota, on dia rera dia, anem millorant. En temps de crisi és di�ícil fer moltes coses, però la voluntat és el que compte, com la del Josep, un pintor de lleida, que ve voluntàriament cada dia, per pintar tota la protectora de colors vius i donar-li un cop d’alegria. I així de maca l’està deixant! Ara mirarem com a aquestes caneres podem posa’ls-hi una teulada, per a que la humitat no castigui als nostres gossets. Gràcies Josep, per la teva gran acció

5

les cases d'acollidaNo tothom pot ser casa d’acollida, abans s’ha de ser conscient que els animals que tu tens a casa no son teus, són de la protecto-ra, i tenir clar que el dia de demà hauran de marxar a les seves noves llars. L’afecte que es desenvolupa envers els acollits pot portar a unes situacions molt doloroses. Malgrat això, no s’ha d’oblidar mai que l’acollida és un bé per l’animal necessitat, una ajuda que tu li brindes perquè pugui ser feliç.Quant es tracte de petitons, la seva partença és ràpida; molts d’ells, gairebé tots, són adoptats. Les cases d’acollida que aixoplu-guen menuts tenen moltíssima més feina; sovint s’ha de donar el biberó cada tres hores, després ensenyar a menjar quant tenen l'edat, i alhora fer-los forts, en el sentit que no tinguin por. La primera educació formarà el caràcter d’aquet petit abando-nat trobat a les escombraries o dins d'una caixa de cartó, o al costat d’una carretera... i l’hem d’ajudar a que tingui seguretat amb ell mateix. És una tasca molt valuosa i amb molt mèrit. L’educació dels cadells dependrà de l’entorn on haurà estat el menut. Per aquet motiu, les cases d’acollida són molt necessàries, ja que l’ambient familiar actua com una teràpia i fa que puguin arribin a oblidar el que han viscut.

Hi ha altres tipologies de cases d’acollida que també esdevenen molt importants, com les que es dediquen a la cura dels més vellets; d’aquells que ja han passat molts anys a la protectora i ningú els ha volgut. Aquestes cases són diferents. Un vellet és gairebé impossible que sigui adoptat, per això aquest tipus de cases són tant rellevants. En aquest cas, els acollidors han de tenir moltíssima cura de la salut de l’animal: problemes de reuma, insu�ciències cardíaques, etc. I s’ha de ser molt valent perquè quant ja han arribat a certes edats, qualsevol incidència, com podria ser un canvi de temps, els pot afectar. És una gran tasca la que fan aquest tipus de cases d’acollida. Pensem que per tal que un animal vellet pugui seguir vivint necessita el caliu d'una llar. Ara amb l’acollidor ho pot tenir. Esdevé molt grati�cant veure un vellet dormint damunt del sofà, i més ara que fa fred!.Com poder agrair la tasca que fan les cases d’acollida? No hi ha paraules... Només dir que tenen un gran cor, un cor que revifa als petitons i ajuden als gossets vells per tal que gaudeixin del camí que els queda.

Lydia Argilés

Gracies a tots !

C. Jeroni Pujades,8 - baixos · LLEIDA · Tel. 973 23 15 46 · comitres@comitres.net6

Una petita mostra de les families d’adopció.....

de part dels nostres peluts... MOLTES GRACIES!

C. Comerç, 1425007 LLEIDA

Tel. 973 229 825Cafeteria · Restaurant

Cuina casolanaMenús diaris

Sopars per a grups

No et quedis sense la teva samarretade la protectora!

· Gran assortit de colors i talles (des de la talla per a infants d’1 any, �ns a la 3XL)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

· Gran assortit de colors i talles (des de la talla per a infants d’1 any, �ns a la 3XL)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

Reserva-la ja!

L’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓ

7

L’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓL’ANOMENADA ANSIETAT PER SEPARACIÓ

CONSELLS VETERINARIS

Segurament, tots els que heu tingut gossos a la vostra vida haureu patit el disgust d’arribar a casa i trobar-vos-la potes amunt (la casa, no el gos). Els mobles rose-gats, la roba estripada, figures trencades etc. És perfectament lògic i normal. El gos, per origen, és un animal gregari, acostumat a viure en manada, i que per tant no suporta la separació dels membres d’aquesta. Si els seus amos el deixem sol se sent absolutament abandonat i l’ansietat incontrolable que senten el porta a destrossar-ho tot. Què fem, doncs davant d’aquest problema? Òbvia-

ment no podem canviar el seu instint ni molt menys deixar d’anar a treballar, però sí que podem fer que s’acostumi a estar sol. L’ideal és ensenyar-li aquest i tots els hàbits que un gos ha de tenir quan és cadell, però si ja és adult també té solució. Es tracta de començar deixant-lo sol en una habitació de la casa mentre nosaltres estem a una altra (durant les primeres vegades convé que no marxem de casa per anar-lo guiant) poc temps (uns 10 minuts). Així que sentim que gemega i plora li hem de dir un NO, alt i contundent. Després d’aquest temps l’obrirem i el premiarem per a què entengui que s’ha portat bé i que no ha d’angoixar-se, doncs sempre tornem. Cada dia repeti-rem la mateixa operació augmentant progressivament les estones de soledat. Arribarà un moment que entendrà que l’amo sempre torna i que la seva missió per tenir-lo content és esperar-lo tranquil. És recomanable que quan traguem el gos a passejar a primera hora del matí, abans de deixar-lo sol, li fem gastar molta energia jugant i corrent. Això farà que només tingui ganes de jeure i dormir en arribar a casa i no li quedin forces per mosse-gar els mobles.

Leticia Argilés

C. Joc de la Bola, 16 · 25003 · LLEIDA · tel. 973 28 08 96 · www.veterinarilleida.com

OBER T LES 24 HOREShorari normal de 9 a 21h.

MEDICINA i CIRURGIA VETERINÀRIA

Les Aventures d’en Préssic...

C.Card

enal

Cisnero

s

GRAN PASSEIG DE RONDA

C. Ferran el Catòlic

"FARMÀCIA ÒPTICAMANSÓ"

antic“RESTAURANT

LA MINA”

Pont blaude l'AVE

Camí de la Mariola

Escombreries

Cam

í de

la C

apar

rella

SERRA LLARGA

Carrer dels tres pontets

a Torre Llombart

Camí de la Mariola

Cam

í de la Mariola

C. Pius XII

Carrer dels tres pontets

LLEIDA ciutat

Les Aventures d’en Préssic...APRENENT A VIURE A LA PROTECTORA

Aviat, entre el grup, vaig començar a ser un líder. Cap amic meu, havia passat tantes aventures com jo. Molts d’ells havien estat abandonats quant eren petits i no recordaven res de res. En canvi, n’hi havia que encara es preguntaven què havien fet perquè els abandonessin. Molts estaven tristos, altres contents, tot era com una barreja de sentiments on, junts, passàvem les penes viscudes.Els meus amics m’anomenaven Rei Préssic, no se per què. Potser perquè havia gaudit d'una vida plena de llibertat i ells no sabien el què era. Ara sí, més bons companys mai els hagués trobat. La solidaritat i l’estima que cada dia em donaven, de tant en tant em feia caure una llagrimeta. En tots ells abundava la bondat. Com cada dia, la Chica Poom em donava el “bon dia”, tota coqueta ella, amb una llepadeta dolça com la mel. Així mateix, el Dartanyan, que li falta una poteta, venia amb la llengua a fora, tot excitat i dient: “avui fa sol, Préssic. Fa molt bon dia per córrer i jugar. Estic molt content!”.Tots tenien un do especial, el do de la senzillesa i el do de l'amor. Compartint, estimant i jugant.Aleshores va venir la Lydia que portava com unes salsitxes a la mà. A prop meu hi havia la Georgina, i li vaig preguntar:- “Què és això, Georgina?”- “Ah! Ells en diuen frankfurt. És per la medicació; tu l’únic que has de fer és engolir, fent veure que t’ha enganyat”.- “Oh, i això és dolent?”- “No, home! Hi posa una pastilla a dintre per a desparasitar. Diuen que portem cuquets, i s’han de matar pel nostre bé”.- “Ah, bé! Si només és això, faré veure que no he vist res de res”.I d’aquesta manera em vaig engolir el tros de frankfurt, i després m’en va donar més trocets de regal. I n’era de bo! De tant menjar pinso, ja no recordava quin gust tenia la xixa...Al cap del ratet vaig sortir de la meva canera: em va portar al patí de la joventut. Quan hi vaig arribar, em vaig quedar

bocabadat en veure quina energia tenien tots! Corren amb la pilota, juguen a agafar... Els meus ulls es van tornar rodons. La Peixet es va atansar i em va dir:- “Vinga... A córrer s’ha dit!”I tant que vaig córrer, amb tota la meva ànima. Que divertit!... I així va ser el meu primer dia al patí. Que bonic……Amb la llengua a fora i els ulls redons com pilotes, seguíem corrent. Aquests jocs són molt animats i no pots parar. Semblava una revolució. Fins i tot, la Georgina, que és coixeta, corria. I no cal dir res d’en Dartanyan, que amb tres potes feia allò inimaginable!Quant va venir la Lydia per netejar el patí, ja que les nostres necessitats es fan presents, no es va enfadar. Ens mirava de reüll i, de vegades, es posava a riure. La qual cosa encara ens donava més peu a ser entremaliats. Al cap d’una estona vaig sentir com una sirena, i li vaig preguntar a la Katy què signi�cava aquell soroll. La Katy és una gosseta molt presumida amb qui vaig fer una nova amistat, i em va contestar:- “Ah, és el timbre de la prote. Això vol dir que tenim visita: o bé per abandonar o bé per adoptar”.- “Katy, em podries explicar una mica què vols dir amb abandonar o adoptar?”- “És clar. Mira, gairebé tots els que estem aquí som abando-nats: o bé perquè no nos volen més, o bé perquè el nostre amo s’ha mort i ningú es vol fer càrrec de nosaltres. Tu ja saps el què és ser abandonat, Préssic. Vas anar d’aquí a allà sense rumb, perquè no tenies casa. Vas passar set, gana, fred i no tenies cap mà amiga que t’acariciés... La llibertat és molt bonica, però estar en una llar, on hi ha humans que t’estimen de veritat, no es pot explicar. Tens el teu menjar, si et poses malat et porten al veterinari, estan sempre pendents de tu, t’estimen... I tu a ells molt més! Però no tots els humans són bons. N’hi ha de malvats que no estimen a

ningú. I si tens la mala sort que et toqui un amo així pateixes molt, perquè tu l’estimes, però ell… S’està molt bé en una llar on et sents estimat, saps...”- “Ara explica’m què volies dir amb adoptar. Ai! Perdona Katy... Ja veig que una llagrimeta s’ha escapat dels teus preciosos ullets!”- “Sí, perquè recordo de tot el que havia estat casa meva, i això em fa infeliç… Aquelles mans quan em feien carícies al meu capet… Ho recordaré sempre, passi el temps que passi.-Katy, no et posis trista... Si vols un amic, aquí estic”.La katy mirava de dissimular però els seus ullets estaven tots humits. Tan guapa i tant que la van maltractar abandonant-la! Es va girar i em va dir:- “Disculpa’m Préssic. Quan estigui més animada ja t’explicaré que vull dir amb adoptar”.I se’n va anar a un raconet del patí. Va recollir-se a terra en forma de nus i va tancar aquells ullets tan preciosos. Des de la distancia, veia com les llàgrimes sortien d’entremig. No vaig tenir valor d'atansar-m’hi. Vaig deixar que passessin les hores, a � que pogués tornar amb nosaltres havent aparcat la nostàlgia d'haver perdut la llar….

Tel. 686 234 542(dissabtes matí tancat)

protectoralydiaargiles@hotmail.com

Disseny e Il·lustració: Darío I. Mejón N7 2009 A 4 POTES

Tel. 686 234 542(dissabtes matí tancat)

protectoralydiaargiles@hotmail.com