9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
6
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes 9.1. Democràcies i dictadures a Europa El sistema democràtic fou substituït per règims autoritaris de caràcter conservador a força països degut a -l’atur de molts assalariats -l’ensorrament econòmic de la classe mitjana -la por a l’extensió de la revolució bolxevic -la humiliació nacional després de la PGM com són Hongria (1920) Bulgària (1923) Polònia i Lituània (1926) Letònia i Estònia (1934) Romania (1938) Itàlia (1922) Espanya (1923-29) Portugal (1926) Àustria i Alemània (1933) Grècia (1936) Espanya (1936-39) de manera que s’establia una mena de “cordó sanitari” al voltant de l’URSS només va mantenir- se a França, GB, Suïssa, Bèlgica, Holanda Noruega, Suècia, Dinamarca degut a la formació de coalicions àmplies que aïllaven els partits radicals el paper de la socialdemocrà cia recolzats per grans propietaris, l’exèrcit i l’església que es presentaven com a fre de les idees revolucionàries la ideologia del feixisme caracteritzat en l’àmbit polític l’àmbit social l’àmbit cultural -antidemocràcia -violència d’estat -exaltació del líder l’àmbit econòmic -intervencionisme -autarquia -concepció de la societat dominada per elits i escollits -superació de divisions enquadrant tothom en organitzacions feixistes -component racista o ètnic -exaltació dels elements irracionals de la conducta humana -elogi de la força i la guerra i legitimitat de la violència que és el moviment polític italià fundat per Mussolini per i designa una reacció violenta i autoritària contra l’expansió de la democràcia i el socialisme
description
l’atur de molts assalariats l’ensorrament econòmic de la classe mitjana la por a l’extensió de la revolució bolxevic la humiliació nacional després de la PGM. El sistema democràtic. Noruega, Suècia, Dinamarca. el paper de la socialdemocràcia. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.1. Democràcies i dictadures a Europa
El sistema democràtic
fou substituït per
règims autoritaris de
caràcter conservador a força països
degut a
-l’atur de molts assalariats-l’ensorrament econòmic de
la classe mitjana-la por a l’extensió de la
revolució bolxevic-la humiliació nacional
després de la PGM
com són
Hongria (1920)Bulgària (1923)
Polònia i Lituània (1926)Letònia i Estònia (1934)
Romania (1938)
Itàlia (1922)Espanya (1923-29)
Portugal (1926)Àustria i Alemània (1933)
Grècia (1936)Espanya (1936-39)
de manera que
s’establia una mena de “cordó sanitari” al
voltant de l’URSS
només va mantenir-se a
França, GB, Suïssa, Bèlgica,
Holanda
Noruega, Suècia, Dinamarca
degut a
la formació de coalicions àmplies que aïllaven els
partits radicals
el paper de la socialdemocràcia
recolzats pergrans propietaris, l’exèrcit i l’església que es
presentaven com a fre de les idees revolucionàries
la ideologia del feixisme
caracteritzat en
l’àmbit polític
l’àmbit social
l’àmbit cultural
-antidemocràcia-violència d’estat
-exaltació del líder
l’àmbit econòmic
-intervencionisme-autarquia
-concepció de la societat dominada per elits i escollits
-superació de divisions enquadrant tothom en organitzacions feixistes
-component racista o ètnic
-exaltació dels elements irracionals de la conducta humana
-elogi de la força i la guerra i legitimitat de la violència
que és el moviment polític italià fundat per Mussoliniper
i designauna reacció violenta i autoritària contra
l’expansió de la democràcia i el socialisme
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.2. La Itàlia feixista (1922-1939) (1)
La Itàlia del període
ve marcada perla crisi de la postguerra
caracteritzada per
seqüeles econòmiques
com ara
augment del cost de la vida i disminució dels
salaris
agudització del problema agrari
va produir
un moviment vaguístic i d’ocupació de terres
forta inestabilitat política
alguns pensaven que la victòria no havia recuperat
les terres italianes
reivindicacions nacionalistes revengistes
donat que
i va fer que
un grup d’ardit i altres ocupessin Fiume per la
força
la pujada al poder de Mussolini
passant per
Fascio di Combattimento (fundats el 1919)
moviment d’antics combatents i un
programa populista i nacionalista
Partit Nacional Feixista (1921)
-programa: estat fort i política expansionista-suport: Cofindustria,
exèrcit, alguns liberals-militants: malcontents
socials i políticsactes constants
de violència
Marxa sobre Roma (8-X-1922)
-ocupació d’edificis oficials
-no acceptació del rei de proclamar l’estat
d’excepció (aconsellat pels militars)
-dimissió del governpetició del rei que formés govern
que era
establiment d’una dictadura
arran deles acusacions de
l’assumpte Matteotti
el qual
va fer
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.2. La Itàlia feixista (1922-1939) (2)
La dictadura feixista
es caracteritza en
l’àmbit políticper
totalitarisme i poder
personal
el PF s’dentificava amb l’Estat i Mussolini
concentrava els poders executiu i legislatiu
manca de llibertats
polítiques
els partits van prohibir-se (1926)
corporacions (+ representants de l’Estat i del Partit, integraven el
Consell Nacional de Corporacions)
el Parlament i el Senat no tenien poder
el govern nomenava les autoritats i va depurar
l’administració
va crear una policia política (OVRA)
manca de llibertats sindicals
els sindicats van prohibir-se
van formar
substituïts per
òrgan consultiu (Cambra dels Fasci i de les Corporacions)
suport de l’església
militarisme i expansionisme
van signar els Pactes de Letran (1929)
van fer campanyes de reivindicacions territorials i de
conquestes colonials
donat que
l’àmbit social
per
un control estricte
mitjançant
organitzacions diverses (política, sindical, jovenil...)
l’educació
els mitjans de comunicació
antics i nous i la publicitat
corporacions, ON Balilla, ON Dopolavoro
la creació d’emissores de ràdio i de Cinecittá
com ara
l’àmbit econòmic
per
la implantació d’un capitalisme
d’Estat
caracteritzat per
intervencionisme estatal
proteccionisme i tendència a l’autarquia
a través del
IRI (1933) (el 1939 posseïa el
45% de les accions
cotitzades a borsa)
orientació militarista
programes agraris, d’obres
públiques i natalistes
resultant
un benefici per a l’oligarquia i una
reducció del nivell de vida
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (1)
La República de Weimarésel règim que va substituir l’Imperi després de l’abdicació
del kaiser (1918)
va viure
diversos intents insurreccionals
Lliga Espartaquista (1919)
grups nacionalistes radicals (1920) i l’intent nazi de Munic (1923)
difícil situació econòmica
el pagament de deutes de guerra
va produir
-inflació i depreciació-tancament
d’empreses i atur
va induir a
impagament del deute (1923)
l’ocupació del Ruhr per part de França com a garantia
millora i estabilitat relativa (1924-29)
recessió greu arran de la crisi
de 1929
disminució de producció i augment de l’atur (6
milions el 1931)
inestabilitat governamental
manca de recolzament (19
governs en 13 anys)
arribada al poder del nazisme
(NSDAP, Hitler)
proposava
-acabar amb la democràcia-odi al bolxevisme
-antisemitisme-lideratge únic i fort
-constuir un Gran Reich
esquadrons paramilitars (SA i SS), amenaces i violència, emblemes semblants
als feixistes
després deser nomenat canceller
(1933)
arran de
l’augment de vots en 1932
com ara
degut a
va provocar
degut a
utilitzant
-el recolzament conservador enfront el comunisme
-el suport de grans industrials i financers
entre-classes mitjanes, pagesos
arruïnats i obrers aturats (30%)-militars i antics combatents
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (2)
El govern de Hitlerva convertir-se endictadura
mijançant
convocatòria de noves eleccions
celebrades amb
-prohibició de premsa i de reunió dels opositors
-escorcolls i persecucions-suspensió de llibertats (després de l’incendi del
Reichstag)
obtenció de plens poders
podiapromulgar lleis sense necessitat de tràmits
assumpció de la presidència
la mort d’Hindenburg (1934)
submissió del partit
l’assassinat de dirigents de les SA (Nit dels
Ganivets Llargs, 1934)
dissolució de partits i de sindicats, supressió de llibertats i de garanties individuals, depuració de l’administració, submissió
del poder judicial, supressió del poder dels lander...
identificació entre partit i Estat, i participació de personatges com Goering (economia), Goebbels (propaganda), Himmler
(repressió: SS i Gestapo)
obertura de camps de concentració (el primer a Dachau el 1933,i al 1934 ja n’hi havia 50)
després de
va promoureuna política econòmica
cercant la
reactivació i conversió
d’Alemanya en una potència
mitjançant
dirigisme estatal per aconseguir l’autarquia econòmica
prioritat a la indústria pesant i militar
va decidir
-pla quadriennal d’autoabastament econòmic (1936)
-foment d’indústria de substitució-control de preus i salaris
-plans d’obres
resultant
-gran augment de la producció (molt en equipament, poc en consum)
-plena ocupació amb menys salari, més hores i drets sindicals suprimits
-control de la inflació-paralització del comerç exterior
-acceleració de la concentració de capital-augment dels beneficis de les empreses
monopolistes i dels bancs-millora lleu per a la classe mitjana-empitjorament dels treballadors
9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes
9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (3)
va promoure
la identificació de tota societat amb l’Estat
la cohesió social i ideològica
l’expansió territorial
impulsant
la nazificació de la vida institucional i
quotidiana
la puresa racial del poble alemany
mitjançant
-mesures eugenèsiques-natalisme ari
persecució dels jueus
a través de
-boicot als negocis (1933)-exclusió ciutadania
alemanya i prohibició de matrimonis mixtes (1935)-distintiu obligatori (1938)-Nit de Cristalls Trencats
oferia
una explicació fàcil dels problemes
mitjançant
- depuració del sistema educatiu-nazificació de la ciència i la cultura
-censura literària i artística-crema de llibres
adhesió de la joventut al nacionalsocialisme
per tal de
implantar un nou ordre a Europa basat en el domini germànic
identificat amb
construir un Gran Reich (amb tots els territoris de
parla alemanya)
conquerir l’espai vital
també permès
a
-Itàlia (Mediterrani)
-GB (ultramar)
territoris eslaus
a llarg termini
el domini del món enfront els EUA
creació del Ministeri de Cultura i Propaganda
normalitzar la cultura en un sentit racista i
nacionalista
a través de
-censura a escoles i llibres de text-foment d’organitzacions d’esbarjo i
d’educació juvenil
per tal de
aconseguint
una oposició interior molt feble
una resistència passiva de les esglésies
