Programació cultural a Granollers per l’Ascensió · Gravat i mesclat per David Casamitjana a...

Programació cultural a Granollers per l’Ascensió

BRIDGES TRIO & Chris Cheek presenten el seu nou disc:

‘South Lamar Boulevard’

Teatre Auditori de Granollers

LA COMPANYIA MILNOTES presenten el musical ‘Els Pirates!’


LA COMPANYIA LEONIS presenta l’obra teatral Jocs de boca

Teatre de Ponent

Concert de l’Orquestra MARAVELLA

Plaça de la Porxada

EL GRAN TEATRE DEL LICEU presenta L’Òpera des del cor


Cantada d’HAVANERES

Plaça de la Porxada

ESTOPA “Estopa a Solas”


ESTOPA : “Estopa a Solas”Teatre Auditori de GranollersDimarts 3 de Juny a les 21 h

Els germans David i Jose Muñoz li han donat una volta al seu grup Estopa i, en col∙laboració amb El Terrat, han ideat un espectacle molt diferent del que ens tenen habituats. Es tracta d’una oportunitat única per descobrir una altra faceta, més propera, dels autors de Por la raja de tu falda. Seran ells dos sols, amb l’únic acompanyament de les seves guitarres, i no només repassaran els seus èxits en clau acústica, sinó que els Muñoz farciran el recital de les anècdotes, les històries, les aventures i les desventures que han viscut durant els seus més de 15 anys de trajectòria. Si us pensàveu que Estopa només es podien gaudir des de la llunyania dels grans recintes, aquí els teniu, ben a propet.

David Muñoz, veu i guitarra

José Muñoz, veu i guitarra

Més informació: www.teatreauditoridegranollers.cat

BRIDGES TRIO & Chris Cheek presenten el seu nou disc: ‘South Lamar Boulevard’ Teatre Auditori de Granollers Dijous 29 de maig, a les 21 h

Produït per Alfons Bertran, Guillem Callejón i Dimas Corbera Alfons Bertran (bateria) Guillem Callejón (guitarra) Dimas Corbera (contrabaix) Chris Cheek (saxo tenor) David Soler (pedal steel i guitarra) Gravat i mesclat per David Casamitjana a l’Espai Sonor de Montoliu de Segarra. Cançons del disc:

1. Smoked Eggplant Raviolí 2. Furn Esh Shebbak 3. Banter 4. Free Improvisation 5. Anedònia 6. January 11th 7. Serendipia 8. Looser Cafe 9. Snails 10. Pau 11. Artlessness 12. The Album 13. South Lamar Boulevard


El projecte Bridges no para de créixer des que inaugura el seu camí amb el disc homònim Bridges (Quadrant, 2009). Aviat va arribar Mans (Quadrant, 2011), un pas de gegant amb la incorporació del guitarrista i compositor David Soler. Ara s'uneix al grup de quatre l'art immarcescible de Chris Cheek, per oferir amb la humilitat del geni sense grandiloqüències una cosa tan difícil com és el nu emocional. No hi ha aquí voyeurisme que valgui, simple constatació que les coses de vàlua és millor mostrar sense embuts, tan directes com sigui possible. Cinc amics fent música d'alt octanatge i bellesa contrastada.

Resulta fàcil fer analogies amb l'estesa de ponts, però aquí és d'obligada cita reconèixer que la música que ofereix aquest jove trio s'ha llicenciat amb honors en la creació d'estructures que uneixen riberes per a gust dels amants de la bona música sense distinció de gèneres. Hi ha en la música de Bridges un alt grau d'improvisació, però potser no és desgavellat asumir que és una fidel constatació de la naturalesa pròpia de l'home, de l'home agosarat, per descomptat. En el seu tercer treball South Lamar Boulevard, la gosadia es mostra a dojo.

El resultat de la incorporació de Chris Cheek al grup potencia la textura atmosfèrica que ja caracteritzava al trio des dels seus inicis. El saxofonista expandeix el so base amb la seva coneguda capacitat per expressar els racons del territori oníric que sempre l'acompanya.

El seu tenor entaula diàlegs substantius amb la guitarra de Guillem Callejón, el baix de Dimas Corbera i la bateria d'Alfons Bertran, alhora que harmonitza la seva veu al unir‐la a la guitarra de David Soler, en el que és una fusió emocional d'alta envergadura.

El quintet salda així comptes amb la tradició jazzística que s'ha obert a músiques d'arrel, en què l'Americana i el Country s'enllacen amb l'ambientació cinemàtica de vastes prades, arbres centenaris i rius cabalosos. Que tot això es converteixi en un viatge il∙lusori tenyeix de certa malenconia la música de Bridges, encara que la nostàlgia aviat vira cap el somni, com si l'esperança fos sempre el camí correcte per arribar a la destinació.

El grup gaudeix del que s'intueix veritable i s'assisteix a l'espectacle de veure com es mostra en directe el prodigi de la connexió emocional entre grup i convidats. L'estat plaent que envolta l'oient dura més enllà del minutatge del concert, pel que no és ociós parlar d'experiència a llarg termini. Les vibracions que produeixen els finals de frase de Chris Cheek, la rítmica que abraça, i les guitarres que subjuguen des dels flancs paral∙lels fan que la memòria acabi llaurant un camí directe cap al centre del plaer, aquest lloc de recompensa cerebral, fins a fer‐lo addictiu per tan transitat.

Música de capvespres reposats, amb l'excepció que aquí el sol no es posa, com si no volgués acabar d'anar‐se'n per no perdre res del miracle que suposa aquesta música insòlita, monstruosa en la seva accepció d'estranyesa, de prodigi i raresa consumada.

La guitarra pedal steel de David Soler es conjuga amb Chris Cheek per dibuixar armonies que freguen els sons vocals per la seva capacitat d'eloqüència i ajust.


Les històries que expliquen remeten a paisatges anímics, a paratges que afloren des dels sentits fins a esdevenir un lloc predilecte per al repòs de tant desajust vital. Les volutes il∙lusòries del saxo tenor amb les que Chris Cheek bressola l'ànima són d'obligada escolta. Així mateix, les transparències de les guitarres de Callejón i Soler DISCOGRAFIA ‐beneïts solos a Serendipia‐ no caminen lluny de les troballes de Kurt Rosenwinkel o Ben Monder, parelles en algún moment del saxofonista de Nova York. El parentiu amb les peculiars formes narratives de Jeremy Udden, els temps estancats, comencen ja a construir una base sòlida des de la qual entendre noves formes d'aproximar‐se a les músiques improvisades que tracten de mantenir‐se al tercer mil∙lenni. Es constata així la refinació avantguardista del Country, emparat el quintet en el valor etern de la melodia, en els estats de trànsit entre somni i vigília, en aquest entreson on tot és possible, perquè les fronteres s'esvaeixen gairebé sense esforç.

L'àlbum podria estar sonant en reproducció contínua, amb l'esperança que certs estats de felicitat no s'acabessin mai. Encara que tal vegada valdria la pena renunciar durant un temps a aquesta banda sonora del benestar, fins a reconèixer que un 'té el mono'. La solució, llavors, és òbvia: South Lamar Boulevard directe en vena. Música per emprendre viatges emocionals al volant d'un Cadillac, o sobre el sofà de pell flor del saló. Una música que refusa tot el que no tingui aspecte de noblesa. Qualsevol altra cosa haurà d'esperar una ocasió més propícia per deixar‐se veure.

Finalment, no caldrà témer parlar de Bellesa, així en majúscules, quan sorgeixi el nom de Bridges en la conversa. No existeix el rubor quan s'imposa amb la força de la veritat la potencia musical del trio i els seus acompanyants de luxe. Posats a somiar, si no transités per les composicions la guitarra amb cavallet de David Soler, no seria mala companyia un Fender Rodes o Whirlitzer, però aquesta pedal steel no és un succedani, sinó una peça substancial del que millor sap oferir el grup quan troba saba afí. Tot nodreix, per descomptat, però hi ha terrenys que potencien el que ja és de per si valuós: Bridges s'han unit als nutrients de Chris Cheek i David Soler amb un resultat espectacular. Si el saxofonista pogués imaginar‐se com un encreuament fortuït entre Stan Getz i Charles Lloyd, el guitarrista horitzontal no desentonaria com hibridació entre Daniel Lanois i Grez Leisz.

Pares, potser molts, però la genètica materna dels renovats Bridges perdura des dels seus inicis: la marca de la casa és l'autoexigència, l'amplitud de mires, la gosadia davant els reptes de futur i, com no, una gran dosi d'excel∙lència, que els permet afrontar els projectes amb la seguretat dels escollits: Guillem Callejón (guitarra), Dimas Corbera (baix) i Alfons Bertran (bateria) ja volen molt alt. Aneu prenent seient per a aquesta posta de sol suspesa en l'horitzó que és South Lamar Boulevard. Avui s'han convertit en quintet. El que el jazz ha unit, que no ho separi l'home.

Enrique Turpin / crític musical.


LA COMPANYIA MILNOTES presenten el musical ‘Els Pirates!’ Teatre Auditori de Granollers Divendres 30 de maig, a les 21 h Dissabte 31 de maig, a les 19 h

Direcció escènica general: Joan Garrido Direcció musical: Daniel Pérez (Orquestra en directe, titular de la companyia) Direcció de tècnica vocal: Núria Dardinyà Direcció coreogràfica: Raquel Morera Preparació física: Ara Velázquez Repartiment: Frederic: Jaime López Marta: Elisabet Viaplana Ruth: Núria Dardinyà Pirata Rei: Albert Doz El Mariscal: Marc Calvo Sam: Dani Bernabé Cabo: Pere Planas Montserrat: Raquel Morera Catalina: Raquel Avellán Eulàlia: Gemma Buscallà

Isabel: Iolanda Escofet Civils: Joan Miquel Rodríguez, Jordi Penedès, Víctor Castaño, Quim Duran i Lluís Cañellas Pirates: Edu Morera, Paco Barranco, Anna Velázquez, Lluís Cañellas, Rita Civil, Gorka Llort, Joan Miquel Rodríguez, Marc Romera, Jordi Penedès, Víctor Castaño i Quim Duran


Cinc anys després de la seva estrena, la companyia Milnotes torna a representar l’opereta Els Pirates, un musical amb més de trenta actors i cantants acompanyats d’una orquestra en directe.

L’obra explica la història d’un grup de pirates que comparteixen dues curioses regles d’or: no atacar mai una persona més dèbil que ells i no fer mai mal a un orfe, ja que tots han patit la tristesa de viure sense pares.

La companyia Milnotes, després de l’èxit obtingut amb la seva versió musical dels Pastorets, es disposa a fer riure a grans i petits amb una opereta de Gilbert&Sullivan versionada per Dagoll Dagom: Els Pirates.

Per què Els Pirates? Simplement, perquè ens en vam enamorar. I perquè volem enamorar i estem segurs que, amb aquesta història satíricocòmica d’orfebreria musical, ho aconseguirem.

L’obra explica la història d’un grup de pirates que comparteixen dues regles d’or: no atacar mai a una persona més dèbil que ells i no fer mai mal a un orfe, ja que tots han patit les penúries de la manca de pares. El que ells no veuen és l’absurditat d’aquestes normes, en les que qualsevol persona s’empara per salvar‐se dels seus pillatges i robatoris: les pallisses que reben són d’acudit i tothom a qui volen atacar se salva perquè afirma ser orfe (sempre mentida, és clar!). I si en aquesta olla de pirates, hi afegim d’ingredients un sargent de policia comiquíssim, un general trampós i les seves belles filles, ja podem assegurar‐vos que resultarà un plat ben divertit.

Companyia Milnotes


Estrena de l’obra teatral Jocs de boca de la companyia Leonis Teatre de Ponent Dissabte 31 de maig, a les 21 h Diumenge 1 de juny, a les 19 h

Fitxa artística:

Direcció: Laura Lòpez, Núria Cuyàs Intèrprets: Laura Lòpez, Núria Cuyàs Disseny gràfic: Milo Mcgregor Idioma de l’espectacle: CATALÀ Durada de l’espectacle: 60 MIN. SINOPSIS:

Obri la via aèria. Aixequi la barbeta cap amunt, verifiqui la presència de cossos estranys. Respiració de salvament. Revisi. Verifiqui. Estigui atent a la respiració. Comença la funció.


Concert de l’Orquestra Maravella Divendres 30 de maig: 17.30 h sardanes, a la plaça de l’Església 19.30 h concert, a la plaça de la Porxada 22 h ball, a la plaça de la Porxada

Components: Imma Comadevall: cantant Isabel del Mar: cantant Benjamí Felip: cantant David Collado: cantant Carlos de Arriba: director musical, piano i teclats. Joan Floris: guitarra, violí, saxo tenor, tible i veus. Jordi Casanovas: bateria, teclats i trombó de pistons. Jordi Álvarez: guitarra baixa, contrabaix i veus. Miquel Comadevall: representant, percussió, bugle, tecalts i flabiol.

Gerdard Valls: trompeta, violí i bugle. Josep Antoni Tomás: trompeta, violí, teclats i bugle. David Escobar: trompeta, violí i bugle. Joan Bardés: trombó de vares, fiscorn i violí Manel Juste: trombó de vares, fiscorn. Albert Vergés: saxo alt, clarinet, teclats i tenora. Jordi Martínez: saxo tenor, flauta, flautí i tenora. Juanjo Rocha: saxo baríton, soprà, clarinet, flauta, flautí, violí i tible.


ORQUESTRA MARAVELLA

L'Orquestra Maravella, neix a Caldes de Malavella, província de Girona, en la primavera de l'any 1.951. El seu fundador fou en Lluís Ferrer i Puigdemont.

S'acorda el nom de MARAVELLA, tenint en compte un dels noms primitius de la vila, en l'època de la dominació romana, a Espanya. L'any 2001 vàn celebrar el 50è aniversari de la fundació, en el acte central estiguérem acompanyats de més de 3.000 seguidors. En els primers anys l’orquestra va actuar gairebé sempre per l'estranger, d'aquí el nom d'ORQUESTRA INTERNACIONAL. Al llarg de més de 60 anys seguits han actuat a Espanya, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, França, Àustria, Suïssa, Portugal, Holanda, Andorra, Dinamarca, Àfrica, i fins i tot a la antiga Unió Soviètica.

Han rebut els següents premis: CREU DE SANT JORDI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, guardó obtingut el dia 21 d'octubre del 1997, per divulgar la música catalana arreu del món. PREMIS ARC, (Associació Representants de Catalunya) atorguen el premi a l'Orquestra Maravella en reconeixement a la seva trajectòria artística i musical. PREMI"LA BLANCA"(Sindicat de Músics de Catalunya). Premi a l’orquestra per votació popular. L'ORQUESTRA MARAVELLA és present a les manifestacions més importants d'arreu d'Espanya: Fires de Sevilla, Falles de València, Sanfermins de Pamplona, Fires del Pilar de Saragossa, Festes de la Mercè de Bracelona, Sant Isidre de Madrid, Carnavals de Galícia, Casinos d'Espanya, Semana Grande de Bilbao, Fiestas de la Virgen Blanca Vitoria, Gran Hotel "Bahía del Duque" (Adeje‐Tenerife), Lanzarote, ...i sobretot a les Festes Majors de tot Catalunya i Espanya. Les sortides a l'estranger més recents han estat a la illa de Malta (2.012), Budapest (Hongria‐2.011) i Marràqueix (Marruecos‐2.010). La tasca en altres events de la música ens avalen el renom de Gran Formació Musical: Palau Sant Jordi de Barcelona, davant 18.000 espectadors en el dia de la Gent Gran. Orquestra de la “Gran noche de Galícia en Barcelona”. "Estimada Mary"(homenatge a la coneguda Mary Santpere). Festival del Mediterrani (9 anys) , entre d’altres. Als darrers anys, les seves actuacions a Ràdio i Televisió han estat constants en els programes: "Divendres", Últim Capítol de la reconeguda sèrie "Ventdelplà", “El Club”, “Els Matins” de tv3, “Entre Línies”, "Nydia" (especial 50è Aniversari de l'Orquestra Maravella) "La Columna" Especial Cap d'Any "2000+2" "Festa Major" "Especial Mari Pau" "L'Envelat" "Tres Pics i Repicó" "Maremàgnum","Som i Serem", "Canya‐Canya", "De Vacances", "Mag Magazine", "Música Vista"(Especial d'1 hora de duració), "Noches de Gala" "Passarel.la", entre d'altres. Programes de Ràdio a: Catalunya Ràdio, RAC1, Cadena Ser, Punto Ràdio, Ona Catalana, Cadena Dial, RNE, etc. L'Any 1993 s'edità la història de l'Orquestra MARAVELLA, amb el llibre "MARAVELLA, MERAVELLOSA"(original del filòleg lleidatà Matías López López) i l'any 2001, en motiu del 50è Aniversari de l'Orquestra, es reedita una segona edició revisada i actualitzada.


DISCOGRAFIA: 160 DISCOS enregistrats de Sardanes, Concert i Ballables. Destaquen els més recents:

“BALLEM?” (2009) Disc de ballables. Seguint la línea de les gran orquestres internacionals hem enregistrat temes estàndards de tots els temps,però totalment versionats en català, ja que d'aquest tipus de temes en la nostra llengüa no en tenim moltes referències. Cal destacar l'especial col.laboració de la coneguda cantant NÚRIA FELIU , amb el tema “Un petó més, amor meu”! Podreu escoltar melodies com: New York‐New York, El dia que m'estimis, Quan‐quan‐quan, Només tu (only you), Jo t'estimo, tu m'estimes (somos novios), El rock de la presó, Gotes de pluja, entre d'altres. "MÚSICA INTERNACIONAL" (2008) Disc de concert on desitgem reflectir l'esperit d'aquest art meravellós que és la MÚSICA, amb unes melodies d'arreu del món de ben segur inoblidables. Cançons immortals com : O sole mío, Granada, Cielito Lindo, Alma Llanera, La del Manojo de Rosas, Titanic, La Puntaire, La Moreneta, Queen, etc.


EL GRAN TEATRE DEL LICEU presenta L’Òpera des del cor Teatre Auditori de Granollers Diumenge 1 de juny, a les 19 h

Durada aproximada 1 h 15’ Cor del Gran Teatre del Liceu Pianista: Vanessa Garcia Director del Cor: José Luis Basso PROGRAMA DEL CONCERT: L’ÒPERA DES DEL COR

Un recorregut a través dels grans moments/fragments operístics. Gaetano Donizetti “Che interminabile”: Don Pasquale. 3’50’’ “Dalle stanze”: Lucia di Lammermoor. 4’20’’ Solista: Mariano Viñuales Vicenzo Bellini “Casta diva”: Norma. 6’ Solista: Monica Luezas


Giuseppe Verdi “Vedi ! le fosche”: Il trovatore. 2’51’’ “Coro di zingarelle e mattadori”: La traviata. 5’25’’ Solistes: Mariel Fontes i Miquel Rosales Georges Bizet “Choeur des cigaretières”: Carmen. 2’11’’ “Habanera”: Carmen. 4’21’’ Solista:Yordanka Leon Charles Gounod "Gloire immortelle de nos aïeux”: Faust. 3’01’’ Pietro Mascagni Intermezzo: Cavalleria Rusticana. 3’03’’ Piano: Vanessa Garcia “A casa, a casa...e brindisi”. 5’34’’ Solistes: Helena Zaborowska i José Luis Casanova Giacomo Puccini “Perchè tarda la luna?”: Turandot. 4’45’’ “Coro a bocca chiusa”: Madama Butterfly. 3’05’’ Amadeo Vives “Coro de románticos”: Doña Francisquita. 4’28’’ Federico Moreno Torroba “Mazurka de las sombrillas”: Luisa Fernanda. 4’35’’ Solistes: Glòria López i Daniel Alfonso Francesc Pujol “Sant Jordi triomfant”: Poema sardanístic. 5’30’’ A. Pérez Moya “Marinada”: Sardana. 3’46’’ Bisos: L’hereu Riera: Tradicional Catalana (J.Cumellas‐Ribó) El rossinyol: Tradicional Catalana (A.Pérez Moya) COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Com l’Orquestra Simfònica, el Cor del Gran Teatre del Liceu es va crear per donar suport a les temporades líriques del teatre l’any de la seva inauguració, 1847. D’aleshores ençà ha actuat de forma ininterrompuda durant totes les temporades del Liceu.


El seu primer director titular va ser el mestre Pietro Donatutti, succeït per Francesc Porcell i Domenico Acerbi. Entrat el segle XX, cal destacar Raffaele Terragnolo, pels anys que ocupà el càrrec i per les obres del més gran compromís que va haver de preparar. A la dècada dels 40 i 50 hi trobem el mestres José Anglada i Gaetano Riccitelli.

La consolidación del cor es produí als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottino en vint‐i‐dues temporades consecutives. En començar la temporada 1982‐1983, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vittorio Sicuri. Posteriorment n’han estat directors Andrés Máspero, William Spaulding i, actualment, José Luis Basso.

Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia de Mahler i Schicksalslied de Brahms (Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem i la Missa de la Coronació de Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat a Les Arènes de Nîmes amb Il corsaro de Verdi; ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a París i Goyescas a La Fenice de Venècia.

Ha cantat sota la direcció dels mestres Gianandrea Gavazzeni, Armando Gatto, Heinrich Hollreiser, János Kulka, Uwe Mund, Woldemar Nelson, Maurizio Arena, Christoph Prick, Nicola Rescigno, Anton Guadagno, Angelo Campori, Ralf Weikert, Silvio Varviso, Peter Maag, Riccardo Muti, , Václav Neumann, Pinchas Steinberg, Bertrand de Billy, Sebastian Weigle, Michael Boder, Josep Pons i Fabio Luisi, entre d’altres.

El caràcter eminentment operístic del cor l’ha dut a actuar en produccions de grans directors d’escena, alguns de la importància de Franco Zeffirelli, Piero Faggioni, Jean‐Pierre Ponelle, Götz Friedrich, Herbert Wernicke, Peter Konwitschny, Calixto Bieito, Nikolaus Lehnhoff, Willy Decker, La Fura dels Baus, Núria Espert, Christoph Marthaler, David Pountney, Andreas Homoki, Lluís Pascual, Harry Kupfer, David McVicar, Guy Joosten i Olivier Py.

JOSÉ LUIS BASSO, DIRECTOR DEL COR

D’origen italoargentí, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro Argentino de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Colón de Buenos Aires. Fins al 1994 va col∙laborar al Liceu amb els mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcció del Cor del Teatro San Carlo de Nàpols. Des de 1996 és el mestre del Cor del Maggio Musicale Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi Grammy. Col∙labora amb les més prestigioses batutes del moment: Mehta, Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració de l’Òpera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Des de l’any 2004 és director del Cor del Gran Teatre del Liceu.


Cantada d’HAVANERES amb el grup MAR ENDINS Plaça de la Porxada Diumenge 1 de juny, a les 18.30 h

Format a l'Orfeó Santa Tecla de Barcelona, actuen amb temes propis i havaneres clàssiques, han portat a terme 17 enregistraments i un DVD i incomptables actuacions arreu de Catalunya i península, i també han actuat a Londres, Canàries i a cadenes de televisió. El grup va organitzar i realitzar recitals al Palau de la Música de Barcelona els anys 1988, 1990, 199 i el 7 de juny de 1996.

Disposen d'un museu, "La Cova de Mar Endins", i han intervingut en 2 pel∙lícules: La teta i la lluna de Bigas Luna i "Pasión de hombre" de José Antonio de la Loma. L'any 2010 van participar en la 25ena edició del recital “Gran Trobada Barcelona Cara al Mar”.

DISCOGRAFIA: 2009 La canya d'en Pep 2006 Directíssim al Palau, doble CD 2004 Havaneres al Palau, directe al Palau de la Música (DVD) 1998 El vell mariner 1996 Amb la vida a l'horitzó 1996 Havaneres de Francesc Salse 1995 A prop de mi 1993 Havaneres i cançons catalanes 1991 Havaneres al Palau 2, directe al Palau de la Música 1990 Vine amb mi a navegar 1988 Havaneres al Palau, directe al Palau de la Música 1988 Vora la mar 1987 Catalans de la costa 1986 Trobada a Calella 1985 Al pla de l'Empordà 1984 Sortim a la mar

Programació cultural a Granollers per l’Ascensió · Gravat i mesclat per David Casamitjana a...

Documents

Transcript of Programació cultural a Granollers per l’Ascensió · Gravat i mesclat per David Casamitjana a...