7. escultura barroca

download 7. escultura barroca

of 47

  • date post

    13-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    121
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of 7. escultura barroca

  • ESCULTURA BARROCAInst. montsacopa. olot

  • Caracterstiques generals de lescultura barrocaRoma s encara el centre creador i propagador de les formes barroques, per paulatinament anir cedint el pas a daltres ciutats italianes i tamb, sobretot a Pars.TRETS GENERALSNaturalisme: expressi de sentiments i passions de lnima. TEMA: Missi propagandstica de la fe catlica. El tema ms abundant sigui el religis. El tema hum i heroic ser molt present en lescultura funerria. Els temes allegrics predominaran en les fonts monumentals que embellien les ciutats i els jardins dels palaus, on tamb shi troba el tema mitolgic. COMPOSICI: Moviment que projecta formes cap enfora; lanima s'exterioritza igual que el cos: per aix hi ha draps que suren a laire, composici en aspa (X) i una forta gesticulaci de mans i braos. Es capta el moment de mxims moviment, dintensitat dramtica, amb una exagerada escenografia. Es prefereix la composici serpentinata: el cos hum captat en moviment en espiral, en rotaci.ILLUMINACI: Violents jocs de llum i ombres, amb els vestits, els cabells, ... MATERIAL: sempra el bronze i el marbre , amb gran domini tcnic que aconsegueix gran qualitat de textures de la carn, les teles, els cabells, ...

  • Gian Lorenzo Bernini, (Npols, 1598 - Roma, 1680)s el representant ms genu de lescultura barroca. Producci molt extensa i enormes facultats imaginatives i tcniques.Les seves obres es podrien qualificar de virtuoses, amb fortes influncies hellenstiques i clssiques pel sentit trgic, expressiu i dinmic.Les seves tipologies sn molt variades: grups escultrics, bustos, tombes, fonts monumentals, monuments eqestres...A partir de 1625 la seva obra queda lligada a Roma i lesglsia: Baldaqu de Sant Pere, monuments funeraris de papes, font del trit, font dels Quatre rius,...El tema del misticisme religis el treballa en l'xtasi de santa Teresa o en la Beata Ludovica Albertoni.El retrat bernini est ple de vida i naturalismehttp://www.youtube.com/watch?v=1FdVozDscWY&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=KnEt-2xx-gY

  • Apollo i Dafne,1622-1625.

  • DAVIDBernini capta en aquesta obra de joventut, un marbre d'un metre i setanta centmetres dalada, la tensi, lesfor i la concentraci del personatge bblic en el precs moment de llanar la pedra contra Goliat. A diferncia de les representacions anteriors del personatge degudes a autors com ara Verrocchio, Donatello o Miquel ngel, Bernini paralitza lacci en el moment lgid de lacci i tota la fora atltica del personatge es concentra en el rostre i en la tensi i la torsi del cos, que forma una espiral. La teatralitat de lescena apropa, novament, a les pintures del mestre del barroc itali Caravaggio.

  • EL RAPTE DE PROSRPINA (225. Galeria Borghese)

  • LXTASI DE SANTA TERESAObra encarregada per la famlia Cornaro per a la capella de lesglsia de Santa Maria della Vittoria, de Roma, Bernini hi plasma l'experincia mstica de la santa d'vila relatada en la seva autobiografia (Libro de la vida): ulls tancats i en trnsit, peus i mans defallits, llavis mig oberts i una sensaci joiosa i sofrent alhora. El cos sembla que floti damunt la materialitat de l'hbit. En contrast amb aquesta descripci, lngel, com si es tracts de la reencarnaci dApollo, es presenta actiu llanant el dard de lamor div amb un somriure irnic propi de Cupido.Bernini opta per una composici en forma de X que fa una gran sensaci dinestabilitat produda per la manca de reps dels personatges, sospesos enlaire, representaci tpica de lesttica barroca."Veale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me pareca tener un poco de fuego. Este me pareca meter por el corazn algunas veces, y que me llegaba a las entraas. Al sacarle, me pareca las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios."

  • SANTA TERESA DE VILA (1515-1582)

    Vivo sin vivir en m

    Vivo sin vivir en m, y de tal manera espero,* que muero porque no muero.

    Vivo ya fuera de m despus que muero de amor; porque vivo en el Seor, que me quiso para s; cuando el corazn le di puse en l este letrero: que muero porque no muero. Esta divina prisin del amor con que yo vivo ha hecho a Dios mi cautivo, y libre mi corazn; y causa en m tal pasinver a Dios mi prisionero, que muero porque no muero. Ay, qu larga es esta vida! Qu duros estos destierros, esta crcel, estos hierros en que el alma est metida Slo esperar la salida me causa dolor tan fiero, que muero porque no muero.

    Ay, qu vida tan amarga do no se goza el Seor! Porque si es dulce el amor, no lo es la esperanza larga. Quteme Dios esta carga, ms pesada que el acero, que muero porque no muero. Slo con la confianza vivo de que he de morir, porque muriendo, el vivir me asegura mi esperanza. Muerte do el vivir se alcanza, no te tardes, que te espero, que muero porque no muero. Mira que el amor es fuerte, vida, no me seas molesta; mira que slo te resta, para ganarte, perderte. Venga ya la dulce muerte, el morir venga ligero, que muero porque no muero.

    Aquella vida de arriba es la vida verdadera; hasta que esta vida muera, no se goza estando viva. Muerte, no me seas esquiva; viva muriendo primero, que muero porque no muero.

    Vida, qu puedo yo darle a mi Dios, que vive en m, si no es el perderte a ti para mejor a l gozarle? Quiero muriendo alcanzarle, pues tanto a mi Amado quiero, que muero porque no muero.

  • Personatges de la capella CornaroPersonatges contemplant lextasi.

  • Beata Ludovica Albertoni

  • Altres obres de Bernini al VaticCtedra de Sant Pere iBaldaqu del Vatic

  • Escultura barroca a EuropaJardins de Versalles. barroc a Viena.F. Girardon

  • Lescultura barroca a Castella i Andalusia

  • Centres productors segles XVII i XVIII: Castella (la cort) i AndalusiaTemtica principal: ser la religiosa (esperit de la Contrareforma). Una petita producci laica i pagana (mitolgica) a la cort, lligada, generalment a artistes estrangers, sobretot italians.Les imatges, els retaules i els passos de process, encarregats sobretot per les confraries, sn les principals tipologies del barroc hispnic. (IMATGERIA)El material ms emprat s la fusta policromada. En els vestits i pells es fa servir la tcnica de lestofament.Algunes imatges noms tenien esculpides rostre i mans, la resta era con un maniqu que anava vestit, amb rics ropatges sufragats per les famlies nobles.

  • ESCOLA CASTELLANA: realista i dramtica, mostrant figures quasi desagradables, dun notable hiperealisme que busca commoure profundament el fidel (espectador). La figura ms notable s Gregorio Fernndez, lobra del qual es caracteritza per un modelat apassionat, amb posat tensos, rostres expressius i extremadament dramtics. De les seves figures sol brollar sang en abundncia.LESCOLA ANDALUSA s ms serena i busca ms la bellesa que el dramatisme. Sevilla i Granada en sn els grans focus.Destaquen Juan Martnez Montas. Juan de Mesa, Alonso Cano i Pedro de Mena (ascetes).LESCOLA MURCIANA, ja en ple segle XVIII, dins de lmbit del rococ i al voltant de la figura de Francisco Salzillo. Rep la influncia del barroc itali (Bernini). No accentua els continguts dramtics i sespecialitza en grups per a les processons.

  • GREGORIO FERNNDEZ, 1576-1636 . Crist JacentGregorio Fernndez s considerat el ms gran representant de l'escola castellana. Va crear imatges d'un efectisme i d'un dramatisme molt expressius que busquen impactar la sensibilitat espiritual i pietosa del catlic fidel. Recorre a un llenguatge i a un estil directes i molt convincents, que el pblic pot entendre fcilment. Les formes realistes de les figures traspuen un gran patetisme sense caure, per, en la vulgaritat o el vessant superflu. L'impactant realisme del Crist jacent, ben allunyat de cap idealitzaci divina, fa comprendre el carcter hum de Crist. En aquest cos despullat que reposa, el sentiment domina la racionalitat, cosa que facilita una fluida comunicaci entre l'obra i l'espectador.

  • LA CARAs a la cara de Crist on l'autor assoleix la mxima expressivitat. Els cabells ressalten d'all ms grcies a la suor, la boca oberta acaba d'exhalar el darrer sospir. Per fer ms sensaci de verisme, els ulls sn vitris i la dentadura de pasta queda perfilada entre els llavis. Les gotes de sang que llisquen pel front i galta avall contribueixen al realisme efectista d'un Crist ben exhaust.

  • PAS DE LA PIETATEl monumental Pas de la Pietat el formen Crist moribund, la Mare de Du, Magdalena i els dos lladres clavats a la creu. s un conjunt que es treu a process durant la Setmana Santa. La figura central s la Mare de Du, que, amb el cap un pl inclinat, la boca mig oberta i la mirada i el bra amunt cap al cel, expressa el seu profund desemparament. En la posici de la m implorant es concentra la mxima intensitat del conjunt.Aquests passos no s'han de considerar com a escultures amb una simple funci ornamental, sin que cal veure-hi un valor propi d'un espectacle, perqu enmig del carrer i en ple moviment davan i de balanceig assoleixen una gran fora trgica i dramtica. La composici es fonamenta en un triangle masss.

  • Pedro de Mena, 1628-1688 Format a Granada amb Alonso Cano, que shi acabava d'installar (1652) i dell va aprendre nous conceptes esttics i tcnics que va anar perfeccionant, dins del corrent realista. El gran prestigi assolit a la seva ciutat van arribar a daltres indrets dAndalusia i aix li van encarregar el cadirat de cor de la catedral de Mlaga, on va desenvolupar una iconografia amb gran varietat de figures, quasi exemptes.El 1662 va anar a la Cort i all hi va fer dues de les seves obres ms divulgades: San Francesc de la Catedral de Toledo i la Magdalena de la Casa Professa dels jesutes de Madrid.Va tornar a Mlaga on va rebre una gran quantitat d'encrrecs, el que li va fer crear un taller i a simplificar les seves obres, per sempre dins du