7. escultura barroca

Click here to load reader

  • date post

    13-Jul-2015
  • Category

    Travel

  • view

    950
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of 7. escultura barroca

  • ESCULTURA BARROCAies montsacopa. olot

  • Caracterstiques generals de lescultura barrocaEn escultura, Roma s encara el centre creador i propagador de les formes barroques, per paulatinament anir cedint el pas a daltres ciutats italianes i tamb, sobretot a Pars.

    TRETS GENERALSEl naturalisme, s a dir l'expressi dels sentiments i passions de lnim a ser una de les principals caracterstiques de lescultura barroca. TEMA: La seva missi propagandstica de la fe catlica far que el tema ms abundant sigui el religis. Tot i que el tema hum i heroic ser molt present en lescultura funerria; els temes allegrics predominaran en les fonts monumentals que embellien les ciutats i els palaus, on tamb shi troba el tema mitolgic. COMPOSICI: la tendncia al moviment projecta les formes cap enfora; els moviments de lanima s'exterioritzen com els del cos: per aix hi ha draps que suren a laire, composici en aspa (X) i una forta gesticulaci de mans i braos. Lescena capta el moment de ms moviment, dintensitat dramtica, amb una exagerada escenografia.Es prefereix la composici serpentinata: el cos hum captat en moviment en espiral, en rotaci.ILLUMINACI. Tot plegat mostra violents jocs de llum i ombres, amb els vestits, els cabells, ... MATERIAL: sempra el bronze i el marbre amb una habilitat tal que aconsegueixen gran qualitat de textures de la carn, les teles, els cabells, ...

  • Gian Lorenzo Bernini, (Npols, 1598 - Roma, 1680)s el representant ms genu de lescultura barroca, amb una producci molt extensa i denormes facultats imaginatives i tcniques.Les seves obres quasi que es podrien qualificar de virtuoses, amb fortes influncies hellenstiques pel seu sentit trgic, expressiu i dinmic.Les seves tipologies sn molt variades: grups escultrics, bustos retratstics, tombes, fonts monumentals, monuments eqestres, ...A partir de 1625 la seva obra queda lligada a Roma i lesglsia: Baldaqu de Sant Pere, monuments funeraris de papes, font del trit, font dels Quatre rius,...El tema de l'arravatament mstic el plasma en l'xtasi de santa Teresa o en la Beata Ludovica Albertoni.El retrat bernini est ple de vida i naturalisme

  • APOLLO I DAFNE*.1622-1625. Marbre, 2,43 m dalria G. L. BerniniAquest grup fou encarregat pel cardenal Scipione Borghese, que tamb li encarreg el David.Bernini parteix del mite narrat en el llibre primer de les Metamorfosis dOvidi on hi explica l'amor del du Apollo per la nimfa Dafne. Apollo senamora de la bella nimfa i la persegueix. Dafne demana al seu pare Peneu, que la deslliuri del du i el pare li permet que es converteixi en llorer. El moment culminant t lloc quan Apollo est a punt dagafar la jove. El du li va dir: "Ja que no pots sser muller meva, almenys sers el meu arbre. Sempre ornars els meus cabells, la meva ctara, oh llorer, i els meus buiracs. Tu acompanyars els cabdills llatins quan cantin el triomf... Com que la teva testa s sempre jove, sempre portar la glria dun fullatge perenne".

  • DETALL DE LA NIMFA DAFNEEl moment culminant del crit de la nimfa i de la splica ardent al seu pare queda reflectit magistralment en el rostre de la jove: Els vents despullaven el seu cos; lal del du que li venia a lencontre feia vibrar els vestits i loreig lleu semportava endarrere els seus cabells. La fugida acreix la seva bellesa... Perdudes les forces, ella va empallidir i, venuda pel treball de la rpida fuga, suplica a Peneu, el seu pare: "Portam ajut, oh pare. Si els rius teniu voluntat divina, destrueix amb un canvi la bellesa amb qu massa mhe complagut.

  • Detalls de lobra

  • DAVIDBernini capta en aquesta obra de joventut, un marbre d'un metre i setanta centmetres dalada, la tensi, lesfor i la concentraci del personatge bblic en el precs moment de llanar la pedra contra Goliat. A diferncia de les representacions anteriors del personatge degudes a autors com ara Verrocchio, Donatello o Miquel ngel, Bernini paralitza lacci en el moment lgid de lacci i tota la fora atltica del personatge es concentra en el rostre i en la tensi i la torsi del cos, que forma una espiral. La teatralitat de lescena apropa, novament, a les pintures del mestre del barroc itali Caravaggio.

  • EL RAPTE DE PROSRPINA (225. Galeria Borghese)

  • XTASI DE SANTA TERESAObra encarregada per la famlia Cornaro per a la capella de lesglsia de Santa Maria della Vittoria, de Roma, Bernini hi plasma l'experincia mstica de la santa d'vila relatada en la seva autobiografia (Libro de la vida): ulls tancats i en trnsit, peus i mans defallits, llavis mig oberts i una sensaci joiosa i sofrent alhora. El cos sembla que floti damunt la materialitat de l'hbit. En contrast amb aquesta descripci, lngel, com si es tracts de la reencarnaci dApollo, es presenta actiu llanant el dard de lamor div amb un somriure irnic propi de Cupido.Bernini opta per una composici en forma de X que fa una gran sensaci dinestabilitat produda per la manca de reps dels personatges, sospesos enlaire, representaci tpica de lesttica barroca."Veale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me pareca tener un poco de fuego. Este me pareca meter por el corazn algunas veces, y que me llegaba a las entraas. Al sacarle, me pareca las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasada en amor grande de Dios."

  • Beata Ludovica Albertoni

  • SANTA TERESA DE VILA (1515-1582)

    Vivo sin vivir en m

    Vivo sin vivir en m, y de tal manera espero,* que muero porque no muero.

    Vivo ya fuera de m despus que muero de amor; porque vivo en el Seor, que me quiso para s; cuando el corazn le di puse en l este letrero: que muero porque no muero. Esta divina prisin del amor con que yo vivo ha hecho a Dios mi cautivo, y libre mi corazn; y causa en m tal pasinver a Dios mi prisionero, que muero porque no muero. Ay, qu larga es esta vida! Qu duros estos destierros, esta crcel, estos hierros en que el alma est metida Slo esperar la salida me causa dolor tan fiero, que muero porque no muero.

    Ay, qu vida tan amarga do no se goza el Seor! Porque si es dulce el amor, no lo es la esperanza larga. Quteme Dios esta carga, ms pesada que el acero, que muero porque no muero. Slo con la confianza vivo de que he de morir, porque muriendo, el vivir me asegura mi esperanza. Muerte do el vivir se alcanza, no te tardes, que te espero, que muero porque no muero. Mira que el amor es fuerte, vida, no me seas molesta; mira que slo te resta, para ganarte, perderte. Venga ya la dulce muerte, el morir venga ligero, que muero porque no muero.

    Aquella vida de arriba es la vida verdadera; hasta que esta vida muera, no se goza estando viva. Muerte, no me seas esquiva; viva muriendo primero, que muero porque no muero.

    Vida, qu puedo yo darle a mi Dios, que vive en m, si no es el perderte a ti para mejor a l gozarle? Quiero muriendo alcanzarle, pues tanto a mi Amado quiero, que muero porque no muero.

  • Personatges de la capella CornaroPersonatges contemplant lextasi.

  • Altres obres al VaticCtedra de Sant Pere iBaldaqu

  • Escultura barroca a EuropaJardins de Versalles. barroc a Viena.F. Girardon

  • Lescultura barroca a Castella i AndalusiaCastella (la cort) i Andalusia sn els focus artstics durant els segles XVII i XVIII.Con sescau a lesperit de la Contrareforma, la temtica principal ser la religiosa, tot i que tamb hi ha una petita producci a la cort, lligada, generalment a artistes estrangers, sobretot italians.Les imatges, els retaules i els passos de process, encarregats sobretot per les confraries, sn les principals tipologies del barroc hispnic. (IMATGERIA)El material ms emprat s la fusta policromada. En els vestits i pells es fa servir la tcnica de lestofament.Algunes imatges noms tenien esculpides rostre i mans, la resta era con un maniqu que anava vestit, amb rics ropatges sufragats per les famlies nobles.

  • ESCOLA CASTELLANA: realista i dramtica, mostrant figures quasi desagradables, dun notable hiperealisme que busca commoure profundament el fidel (espectador)La figura ms notable s Gregorio Fernndez, lobra del qual es caracteritza per un modelat apassionat, amb posat tensos, rostres expressius i extremadament dramtics. De les seves figures sol brollar sang en abundncia.LESCOLA ANDALUSA s ms serena i busca ms la bellesa que el dramatisme. Sevilla i Granada en sn els grans focus.Destaquen Juan Martnez Montas. Juan de Mesa, Alonso Cano i Pedro de Mena (ascetes).LESCOLA MURCIANA, ja en ple segle XVIII, dins de lmbit del rococ i al voltant de la figura de Francisco Salzillo. Rep la influncia del barroc itali (Bernini). No accentua els continguts dramtics i sespecialitza en grups per a les processons.

  • GREGORIO FERNNDEZ, 1576-1636 . Crist JacentGregorio Fernndez s considerat el ms gran representant de l'escola castellana. Va crear imatges d'un efectisme i d'un dramatisme molt expressius que busquen impactar la sensibilitat espiritual i pietosa del catlic fidel. Recorre a un llenguatge i a un estil directes i molt convincents, que el pblic pot entendre fcilment. Les formes realistes de les figures traspuen un gran patetisme sense caure, per, en la vulgaritat o el vessant superflu. L'impactant realisme del Crist jacent, ben allunyat de cap idealitzaci divina, fa comprendre el carcter hum de Crist. En aquest cos despullat que reposa, el sentiment domina la racionalitat, cosa que facilita una fluida comunicaci entre l'obra i l'espectador. Aquest nu perfecte palesa la formaci clssica de l'escultor en aquest ofici, patent en la suavitat dels relleus dels msculs o en les lnies de les mrbides cames. Sembla com si l'escultor s'hagus inspirat en un moribund o un cadver real per representar Crist.

  • LA CARAs a la cara de Crist on l'autor assoleix la mxima expressivitat. Els cabells ressalten d'all ms grcies a la suor, la boca oberta acaba d'exhalar el darrer sospir. Per fer ms sensaci de verism