estiu1 m. [LC] [ME] [FIA] Estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que

comença al solstici d’estiu i acaba a l’equinocci de tardor.

2 m. [ME] En climatologia, part de l ’any que a l’hemisferi nord comprèn els

mesos de juny, jul iol i agost, i al sud, els mesos de desembre, gener i febrer.

Torna l’estiu i amb ell les nostres recomanacions, gaudiu-les allà

on us trobeu!

Pel· lícules d'estiu

Contingut:

Tom Sharpe

Novel· les anglòfones

BCN al còmic

4RATLLES Butl letíActivitats

Bar

Contes

Diaris

Exposicions

Fotografia

Guies

Internet

Jocs

Lectura

Música

Novetats

Ofimàtica

Préstec

Revistes

Suggeriments

Tertúlies

Usuaris

Viatges

Wi­fi

N. 46 Juliol - Agost 201 3

Bones novel·les anglòfones

Cormac McCarthy (Rhode Island,1 933) Un dels mil lors escriptors de lal iteratura nord-americana; obres seveshan estat portades al cinema en duesocasions, La carretera i No és país paraviejos. És un candidat constant a rebreel Premi Nobel.Meridià de sang, considerada la sevaobra mestra, és un western on elprotagonista, un noi de catorze anyssense nom, fuig de casa i va a parar amans d'un exèrcit paramil itar que esdirigeix cap a Mèxic amb l'objectiu dematar indis. És el grup Glanton, l iderat

pel jutge Holden, un home peculiarconvençut de la seva immortal itat. És unpersonatge il · lustrat que toca el violí,parla diferents idiomes, té coneixementsde química i medicina però també unvessant molt inquietant: no dorm mai. Laviolència és mostrada d'una maneracruel, punyent, esquinçadora i poètica.El noi haurà de sobreviure aun nou extermini on nonomés els indis en són lesvíctimes: una matança enmigd'un avern on no existeix niuna espurna d'humanitat.

Peter Jernigan podria ser un nord-americà representatiu de classe mitjanasi no fos perquè va perdent, a mesuraque avança el relat, tot al lò que eldefineix com a tal. Tot excepte el color dela seva pell (malgrat que està a punt dedeixar-s'hi-la), en aquesta històriacontemporània de descens a l'infern.De sang irlandesa, vidu, empleat d'oficinai resident als afores de la ciutat, viu ambel seu fi l l adolescent Danny que passamés estones a ca lasenyora Paretsky, mare dela seva xicota, amb quiJernigan comença afl irtejar.Jernigan és el primer l l ibre de l 'escriptor,periodista i professor universitari David

Gates (Clinton, Connecticut, 1 947), ambel qual fou final ista del premi Pulitzerl 'any 1 991 .

estiuada

estiuar

estiuatges

estiueig

estiuejador

estiuejant

estiuejar

estiuenc

estiuet

Mi Ántonia publicada el 1 91 8 situàWilla Cather (1 873-1 947) al capdavant

de les dones novel· l istes dela seva època. Molt elogiadapel retrat que fa de l 'oest delsEstats Units. A la seva obrael l loc esdevé un personatgemés al costat de la

universal itat de les emocions,Mi Antonia, és una elegia a aquellesfamíl ies desplaçades a l'oest delMississipí i , en particular, destaca elpaper de les dones pioneres. Facomentaris personals sobre els drets dela dona i es poden trobar nombrosesmetàfores sexuals amagades en el text.Altres obres de l 'autora que trobareu ala Bibl ioteca: Una dama extraviada,Los libros de cuentos, Mi enemigomortal i La muerte llama al arzobispo.

El albergue de las mujeres tristes de Marcela Serrano

El vagón de las mujeres d'Anita NaïrAmbdues obres ens expliquen les converses i convivència de dones en uns

espais “tancats”: un alberg de “dones tristes” a Xile i el compartiment d’unvagó de dones a l’Índia. Dues realitats socials ben diferents en cultura,rel igió, costums, societat. . .Però trobem moltes simil ituds ja que al cap i a la files protagonistes són dones i es troben convivint en espais que exclouen peruna raó o altre els homes. El que més destacaríem d’aquestes novel· les és la capacitat de compartirconvivències entre el les, les diferents realitats en relació amb les seves famíl ies i els homes (fi l ls, pares omarits), la voluntat d’ajudar-se mitjançant l ’experiència, la l luita per ser una dona independent."- Es que las mujeres, Floreana -dice Elena mientras caminan hacía el pueblo-, ya no quieren ser madres de

Pàgina 2

El veredicte de llautó és un thri l ler judicial àgi l ,distret i trepidant. Una novel· la de judicis i decrims al més pur esti l "positivament" americà.Un advocat que ha passat un any sencer retiratde la circulació per problemes personals, heretael bufet d'un col· lega i amic al qual hanassassinat. L'herència inclou els seuscompromisos professionals, entre el ls unimportantíssim cas relacionat amb un magnat de laindústria de Hollywood que, a la manera d'O. J.Simpson, és acusat de matar l 'esposa infidel i el seuamant.Així arrenca la història, en aparença no massaoriginal, però que posseeix tots els ingredients perfer passar una bona estona als afeccionats al

gènere. A la novel· la hi apareixen dos delspersonatges creats per Michael Connelly

(Fi ladelfia, 1 956), l 'advocat Haller i el pol iciaBosch .La novel· la resulta intensa, plàstica ientretinguda. El narrador, en primera persona,és l 'advocat Haller, el qual va descabdellantdetal ladament (i amb sorpreses incloses) el

complicat entramat de la justícia als Estats Units.Una interessant història d'un dels grans mestres dela novel· la negra actual. Del mateix autor tambépodeu trobar a la Jordi Rubió, i editades per ClubEditor, Nou dracs i L'espantaocells. En castel là,Echo Park, Ciudad de huesos, La caja negra, Luzperdida i moltes altres.

Massa felicitat, d 'Alice Munro (Wingham, Ontario,1 931 ), és una col· lecció de relats. En un d'el lsexplica la història d'una dona que viatja regularmenta un sanatori a visitar l 'home que va assassinar elsseus fi l ls.En el titulat Massa fel icitat, que tanca el l l ibre,explica els últims anys de Sofia Kovalevskaya (1 850-1 891 ), la primera gran matemàtica russa.

Kovalevskaya va ser una pionera queva lluitar contra prejudicis i tradicionsque li impedien estudiar i treballar commatemàtica pel fet de ser dona.Les dones d'Alice Munro assimilen lesseves tragèdies, assumeixen les sevesdecisions i aprenen a respirar sota latristesa. Els personatges d’aquesta

col· lecció de deu contes experimenten tots lacaiguda en una gran esquerda. Altres obres deMunro a la Bibl ioteca: Amistad de juventud, El amorde una mujer generosa, Escapada o Odio, amistad,noviazgo, amor, matrimonio.

La hija de Robert Poste narra la història de la Flora,una jove que després d'haver rebut una educació“cara, esportiva i l larga” es quedaòrfena i acaba sent acoll ida pels seusparents, els rústecs i assi lvestratsStarkadder a la bucòlica granja deCold Comfort Fran, en plena iprofunda Anglaterra. Un cop allà, laFlora tindrà ocasió d'intimar amb totauna galeria d'estranys i taciturnspersonatges. Flora, decideix posar ordre a la vida deCold Comfort Farm i aquí començarà la sevadesgràcia.Publicada l 'any 1 932, és la novel· la que donà fama aStella Gibbons (1 902-1 989) i el seu èxit fouimmediat i perdurable. Stel la, fi l la d'un metge queexercia als barris perifèrics més pobres de Londres,el qual tenia tendències suïcides, l i encantaval 'alcohol i el làudan, i era donat als atacs d'odi cap algènere femení en general, va trobar en aquestafigura la inspiració per crear als grotescs Starkadder,protagonistes de la seva obra mestra.Espais de dones

Pàgina 3

sus hombres. . . y tampoco quieren ser sus hijas.- ¿Y qué quieren ser?- Pares. Aspiran a construir relaciones de igualdad que sean compatibles con el afecto.- No me parece una aspiración descabellada. . .- Tampoco a mí. Pero existe una mitad de la humanidad que lo pone en duda."Cal destacar que les condicions socials de les dones en ambdós països són ben diferents. A l’Índia , lasituació és bastant complicada ja que les l leis, costums i rel igió l imiten molt la capacitat de decidir de lesdones. A Xile, en canvi, la situació és molt més paritària i la dona pot decidir per si mateixa quin seria el seudestí. . .encara que la societat no és capaç d’encabir algunes d’aquestes circumstàncies.

Algunes de les pel·l is més taquilleres estrenades durant l'estiu (USA)

Hi ha pel· lícules "pur entreteniment" que, fins i tot, podríem pensar que han estat real itzades per ajudar-nos afer passar aquelles “gosses” tardes o vespres d'estiu. Us en presentem algunes de les més taquil leresestrenades durant aquest període (als Estats Units comprèn des del primer cap de setmana de maig, fins el“Labour day” que se celebra el primer dil luns de setembre) i que podreu trobar a la bibl ioteca, això sí, sensecap tipus d'ordre establert, que ja arriba l 'estiu. .Nota: si en voleu més penseu que moltes d'el les han tingut preqüèles, seqüeles, etc. . .

- Tiburon- American pie- Viernes 1 3- Independence day- Se lo que hicisteis el último

verano- Cuenta conmigo- Supersalidos- Dirty dancing- Surf de las olas gigantes- Origen- E.T.- Alien- Spiderman- Terminator- Gladiator- Batman- Indiana Jones- La jungla de cristal- Le l laman Bhodi- El rey león- Piratas del caribe- Los Cazafantasmas- Parque jurásico- Tu a Londres y yo a

California- La Guerra de las galaxias- Defensa- El Graduado- Los vengadores- Speed- Top gun- Conan, el bárbaro

- Regreso al futuro- High school musical- Grease- El resplandor- Big- Algo pasa con Mary- Armageddon- X-Men- Star Trek- Wall-E- En la l inea de fuego- Desafio total- Quien engaño a Rogger

Rabbit- Cara a cara- Cars- Solo para sus ojos- Tron- Entre pil los anda el juego- La guerra de los mundos- El príncipe de Zamundia- Gremlins- El show de Truman- Fahrenheit 9/1 1- Minority report- Toy story- Depredador- Granujas a todo ritmo- El ultimátum de Bourne- Mad max: más allá de la

cúpula del trueno- El mago de Oz

Els còmics poden ser una lectura refrescant en aquest període. Us enportem uns quants d'ambientats a Barcelona, però recordeu que a labibl ioteca en trobareu un munt.Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona; Barcelona TM; Barcelona 1931; Batman: Barcelona el

caballero del dragón; Montecristo 1941; El tresor de Barcelona;; Melodia del Raval; l'Hivern del dibuixant

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88

A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

C/Baldiri Aleu, 6-8

08830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760Fax 936 309 758b.st.boil lo. jrb@diba.cat

www.bibl ioteques-santboi.org

Hivern:

Dil luns, de 1 5 a 21 hDe dimarts a divendres, de9 a 21 hDissabtes, d'1 1 a 1 9 h

Estiu (juliol i agost):

De dil luns a divendres, de1 4 a 21 h

Tancat: diumenges,festius, 24 i 31 dedesembreConsulteu altres dies de tancament a la web

Recordant Tom Sharpe 1 928-201 3

Tom Sharpe forma part d'una l larga tradició de novel· l istesbritànics que van conrear i conreen, amb enorme èxit, el gènerecòmic: Evelyn Waugh, P. G. Wodehouse, Alan Benett, DavidLodge, Lawrence Sterne, Kingsley Amis, Stel la Gibbons, TerryPratchett, Nick Hornby, Jul ian Barnes, entre d'altres.Sharpe no va començar a escriure novel· les còmiques fins l 'any 1 971 . Amb43 anys li van publicar Assemblea sediciosa, obra que satiritza el sistema del'Apartheid i la seva policia. Aquests temes van tenir continuïtat a la novel· laExhibició impúdica (1 973).

Del temible Blott (1 975), on Sharpe ens conta la construcció d'una autopistaa l 'Anglaterra rural, es va fer una sèrie de televisió a la BBC:Blott on the landscape. I un any després, Sharpe ens regalaria un delspersonatges l iteraris més populars: Henry Wilt. Un professor de literatura debon modals que porta una vida gris i anodina, i que es veu immers en unapeculiar investigació criminal. Wilt és una novel· la plena d'escenessurrealistes, amb tocs d'humor àcid i real ista, que no deixa en bon lloc a lacultura popular britànica. Aquesta va ser la primera part d'una sagacomposada per quantre novel· les més: Las tribulaciones de Wilt (1 979),¡ Ánimo, Wilt! (1 984), Wilt no se aclara (2004), i L'herència de Wilt (201 0).

La novel· la va ser portada al cinema pel director Michael Tuchner, amb elsactors Griff Rhys Jones (Henry Wilt) i Mel Smith (inspector Flint).

Barcelona al còmic. Retalls

Cursos de català per a persones adultes

Si esteu interessats a fer un curs de català, podeu trucar del 24 de setembreal 4 d’octubre, al telèfon 93 652 95 85. Us donarem dia i hora perquèvingueu a fer una prova de col· locació. Els cursos comencen el 1 4 i el 1 5 ded’octubre.L’oferta de cursos de català és trimestral.Per a més informació: http: //www.cpnl.cat/cursos-catala/