Bruixes que embruixen4

LECTURA: Viatge al poble de la

bruixeria, de Mercè Rodoreda

1. ÚS DE LA LLENGUA: Tipologia

textual: la descripció

2. GRAMÀTICA: L’adjectiu

3. LÈXIC: Prefi xos, sufi xos

i infi xos (I)

4. ORTOGRAFIA: L’accent

diacrític i la dièresi

5. LITERATURA: La narrativa (II)

EXPRESSIÓ ESCRITA: Tècniques

d’estudi: l’esquema

Tots sabíem on era la Paret, però igno-ràvem què hi havia al darrere. Fa segles que els més documentats de la vila ha-vien descobert, en cròniques comunals manuscrites i en papers masegats de sagristia, tot de dites, pronòstics i lle-gendes que en parlaven. N’escrivien en els setmanaris diumengins, i en feien literatura, erudició, ciència o faula. ¿Era un riu, un puig, el mar o una selva amb bèsties feres?

J. V. FOIX, «Tocant a mà», Diari 1918

UNA WEB

www.grec.net

Consulta en línia, entre altres, del

Gran Diccionari de la Llengua Cata-

lana, el Diccionari Enciclopèdic de

Medicina, DIDAC Diccionari de cata-

là, etc.

UNA PEL·LÍCULA

Matilda

dirigida per Danny De Vito.

Adaptació de la novel·la juvenil Matil-

da de Roald Dahl. Una nena de cinc

anys superdotada i amb poders so-

brenaturals ajuda la seva senyoreta a

combatre la temuda directora de l’es-

cola. Al mateix temps, és capaç d’en-

frontar-se a uns pares i a un germà

amb els quals no té cap connexió.

UN LLIBRE

Les millors obres de la literatura catalana

Edicions 62

Coneguda com la MOLC, es tracta d’una col·lecció de més de cent vo-lums que trobareu en qualsevol bi-blioteca i que us permetrà conèixer els autors més importants de la lite-ratura catalana. Si no sabeu què lle-gir o quina obra llegir d’un autor, aneu a buscar la MOLC!

64

4 BRUIXES QUE EMBRUIXEN Lectura

Abans de la lectura «Viatge al poble de la bruixeria» forma part del recull de contes Viatges i flors, que Rodoreda va escriure el 1980. Aquí no hi trobem el realisme propi de les seves novel·les, que solen explicar el dia a dia de personatges ben corrents. El text sembla més aviat la descripció d’un somni inquietant. Però, sigui novel·la o conte, en tots els casos, l’estil d’aquesta autora és inconfusible: ens transporta a un món poètic i melancòlic alhora.

Viatge al poble de la Bruixeria«Li recomano que vagi al poble d’allà baix, el veu? L’arbreda el tapa però està dar-rera mateix de l’arbreda, no el veu mig esborrat darrera dels fullatges?», em va dir una dona sense edat, tota de negre, amb faldilles amples, arrugades a la cintura, i amb la cara rodona emmarcada per un mocador molt ben lligat a sota del mentó.«Se’n quedarà enamorat.» I va fer una mitja rialleta.

Queia el dia quan vaig arribar al poble, un poble si fa no fa com tots: amb cases baixes, d’un pis, màxim de dos, amb carrers els uns més estrets que els altres o a l’inrevés, amb una plaça amb arcades, amb un estanc, amb una taverna, amb tota mena de botigues i amb una funerària. El vaig voltar, el vaig travessar i vaig pensar que aquella dona hi devia tenir un record de joventut que li feia veure el poble ab-solutament sòpit d’una manera molt idealitzada. Vaig sortir del poble a pas mesu-rat pensant una mica en la seva gent. També eren com tota la gent però més que l’altra gent tenien en els ulls un reflex lleugerament inquietant. Oh, no gaire. No-més una mica. Com si tot d’una fugissin d’allà on eren i emprenguessin el seu viat-ge per dintre, bastant endintre i enllà de l’espai. Em vaig asseure a la meitat d’un pujol a tocar d’una font. Com que l’hora era dolça i jo estava bastant cansat vaig pensar que m’agradaria veure sortir la lluna a la vora d’aquella font que cantava baixet la seva cançó d’aigua escapada de presons profundes.

arbreda: camp plantat d’arbres.

fullatges: conjunt de fulles d’un arbre o d’una planta.

mentó: és la part de baix de la cara, que correspon a la man-díbula inferior.

sòpit: ensopit, avorrit.

idealitzada: millorada.

inquietant: es diu d’allò que no inspira tranquil·litat.

S’acostava la nit. El poble es va il·luminar. Però la nit que venia semblava carregada d’histò-ries d’arbres nascuts en un punt determinat per un voler molt segur i d’herba escampada per una mà molt sàvia en els llocs on podia estar més ben estesa. I el poble que ja no tenia cap llum encès, s’havien apagat tots alhora i la claror que baixava del cel no era la claror de sempre, sinó que tenia estries blavisses i, tot d’una, vaig veure damunt d’una ratlla de color de llamp, ampla com un camí estret, la primera persona nua de pèl a pèl estirada i flotant damunt d’aquella ratlla il·luminada però exactament com si estigués ajaguda en el seu llit i que, sense llençols, feia el gest d’acotxar-se amb el seu llençol. Una altra persona es va fer visible enmig de la fosca fins a trobar la llum, i una altra i una altra, i més i més. Els uns es-taven de bocaterrosa amb els braços estirats sota del cap, d’altres amb les cames arronsades, d’altres cargolats, d’altres panxa enlaire braços i cames en creu... i moltes criatures de bol-quers, segurament totes les criatures de bolquers nascudes en aquell poble, penjades a mig aire i movent els llavis com si xuclessin sense parar. Una nena asseguda en el buit, fregant-se els ulls abans d’estirar-se damunt de la llum, es va tapar les cames amb un llençol que no existia... i tot allò era tan natural, tan extraordinàriament quotidià, tan de veritat, que fins que no vaig haver passejat els ulls per tota l’estesa d’adormits, no em vaig adonar que el po-ble havia desaparegut: no es veia cap casa, ni estanc ni taverna, ni plaça amb porxos, ni res de res. I tot d’un plegat va sortir un tros de lluna i es va aixecar una mica de vent i tot l’espai entre els adormits i jo es va omplir de fils de flor que passaven volant i, quan van haver pas-sat, sense adonar-me del canvi, com si algú molt poderós m’hagués transportat, em vaig trobar no a la vora de la font cantadora sinó a la vora d’un llac de color de plom amb el tros de lluna a dintre, enigmàtic, que de perfil em mirava de reüll i somreia de biaix com aque-lla dona vestida de negre que m’havia dit que el poble, no el veu darrera d’aquells fullatges?, era el poble més bonic del món.

MERCÈ RODOREDA, Viatges i flors

4BRUIXES QUE EMBRUIXEN

65

Lectura

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona l’any 1908. El seu nom sobresurt per damunt dels autors de la literatura catalana del segle XX. Coneguda sobretot per la seva faceta de novel·lista, Mercè Rodoreda va plasmar el seu art en diverses manifestacions: contes, poesia, teatre i fins i tot pintura.

Va fer els primers temptejos literaris en el periodisme: La Rambla, Clarisme, La Revista, Mirador, Revista de Catalunya, etc., generalment en forma de contes.

Durant els anys trenta va formar part del Grup de Sabadell creat per Armand Obiols, Francesc Trabal i Joan Oliver. El 1937 va guanyar el premi Creixells amb Aloma.

Acabada la guerra civil espanyola (1939), Mercè Rodoreda es va exiliar a França, on va patir les conseqüències de la Segona Guerra Mundial. No va ser fins a finals dels anys cinquenta, coincidint amb l’estada a Ginebra, que no va reprendre la seva tasca d’escriptora. Tanmateix, havia continuat col·laborant amb revistes de l’exili (Revista de Catalunya) i revistes de l’interior clandestines (Occident, Antologia),a més de guanyar durant tres anys seguits la flor natural dels Jocs Florals. El 1960 va presentar Colometa a la convocatòria del premi Sant Jordi, però no el va guanyar. Dos anys després l’editor Joan Sales decideix publicar-la amb el títol La plaça del diamant. Es va convertir en un gran èxit i va suposar el reconeixement públic de l’autora, amb nombroses reedicions i traduccions en més de vint idiomes. El 1966 obté el premi Sant Jordi amb El carrer de les Camèlies.

A mitjans dels anys setanta va tornar a Catalunya. Es va establir en un poble del Baix Empordà, Romanyà de la Selva, on va acabar d’escriure la novel·la Mirall trencat (1974) i va publicar, entre d’altres, Quanta, quanta guerra... i Viatges i flors (1980). Aquell mateix any li van atorgar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va morir el 1983.

Mercè Rodoreda, el 1980.

acotxar-se: fer que la roba abrigui bé, tapar-se.

enigmàtic: misteriós.

de reüll: mirada que es fa pel cantó de l’ull, sense moure el cap, fent veure que no es mira.

de biaix: en diagonal.

66

4 BRUIXES QUE EMBRUIXEN

Activitats sobre la lectura

1. Respon les preguntes següents:

a) Com és el poble que descobreix el protagonista?

b) Quina diferència observa el protagonista entre la gent d’aquest poble i la resta?

c) Quines són les diferents posicions en què apareix la gent del poble damunt la ratlla de color de llamp? Fes una frase amb cadascuna.

d) Què pensa el protagonista de la situació que observa a la vora de la font?

2. Copia aquestes frases i omple els espais en blanc amb expressions extretes de la narració:

a pas mesurat – passejo els ulls – de reüll – de pèl a pèl – sense edat

a) Va sortir de la feina .... No tenia pressa i volia gaudir del sol de mitja tarda.

b) No sé com s’ho fa el Manel: ni cabells blancs, ni panxeta, ni cap bri de vellesa. És un home, com ho diria, ....

c) T’hi has fixat? Deu estar enamorat de tu. Cada vegada que vas a la botiga et mira ....

d) A l’estiu tinc tanta calor que dormo ....

e) Conec cada racó de la biblioteca. Cada dia hi .... i hi descobreixo una curiositat nova.

3. L’autora fa ús de dues imatges poètiques per referir-se al soroll de l’aigua de la font. Digues quines són.

4. En el text apareixen noms col·lectius (arbreda, gent). Digues a quins elements fan referència els col·lectius següents:

professorat – pineda – brancatge – teulada –

mainada – veïnat – alumnat – moblam

5. Relaciona cadascuna de les expressions següents extretes de la lectura amb la seva definició i després fes-ne una oració al teu quadern:

a) Mig esborrat. 1. Al capvespre.

b) Queia el dia. 2. Sobtadament, d’imprevist.

c) L’hora era dolça. 3. Hora plàcida, agradable.

d) Tot d’un plegat. 4. Que gairebé no es veu.

6. A quins colors es refereix l’autora quan diu: ratlla de color de llamp i un llac de color de plom? Quines comparacions podries fer servir per referir-te als colors blanc, blau, verd i vermell? Exemple: blanc com la neu.

7. Els colors també serveixen per fer frases fetes. Què significa cadascuna de les frases fetes següents?

a) Passar la nit en blanc. 1. No dormir en tota la nit.

b) Fer-la blava. 2. Això sí que és greu!

c) Veure’s verd. 3. Veure-ho tot difícil, ple de perills.

d) Aquesta sí que és blava! 4. Fer-la grossa.

e) Veure-ho tot de color de rosa. 5. Trobar-se en una situació perillosa.

f) Veure-ho tot negre. 6. Pensar que tot és molt bonic.

Frase feta: és una frase que diem sempre igual i amb un significat que no és lite-ral. És a dir, si pensem en les paraules d’una en una veurem que no tenen el sentit habitual.

Per això, una frase com, perexemple, aquest home està com un llum no es podrà dirmai d’una altra manera. Aquest home sembla una bombeta vol dir ja una cosa completament diferent.

Per saber-ne més

1.1

1.

4BRUIXES QUE EMBRUIXEN

67

Ús de la llengua

Tipologia textual: la descripció

Llegeix els textos següents:

Però en aquell menjador hi havia una cosa bona: un sofà, un sofà de Cadaqués, de

caoba corbada, de color torrat, probablement vingut d’Itàlia, un sofà deliciós, una

mica tronat, amb un matalasset cobert amb una cretona verdosa, lleugerament

esfilagarsada, d’unes dimensions perfectes, d’una comoditat absoluta, d’una

receptibilitat per al cos humà tan positiva que arribava a inspirar sentiments de

tendresa reals.

JOSEP PLA, Contraban

Sóc lletja. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc lletja. No poc

agraciada, ni poc afavorida, però molt bona noia, ni normaleta tirant a lletgeta, ni

gens guapa però que té un no sé què, no. Sóc lletja i punt. Espantosament, fastigosament

lletja. M’han mirat bé? Fixin-s’hi, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació

de la meva lletjor en tota la seva esplendor.

SERGI BELBEL, JORDI SÁNCHEZ, ÒSCAR ROIG, Sóc lletja

Donaren la volta pel camí de les lloses que passava arran de la casa. A la dreta, amb les

branques gairebé tocant a la paret, hi havia un arbre de fulles estretes i lluents. Més

enllà del llorer hi havia un pou i dos bancs de pedra sota una pèrgola coberta de

glicines seques. Travessaren l’esplanada i la Teresa, tot mirant l’espessor d’arbres que

hi havia al capdavall pensà: «és bonic, però fa basarda».

MERCÈ RODOREDA, Mirall trencat

El fl amenc és un ocell esvelt de color rosa. El coll és molt llarg i les potes són llargues

i primes. El fl amenc, quan és adult, té una alçada d’entre 120 i 145 centímetres, i pesa

entre 2 i 4 quilos. El mascle és més gran que la femella. Les ales obertes fan una

amplada de fi ns a 165 centímetres. Els adults són de color rosat i els joves més aviat

grisos o marronosos amb alguna part rosada. El color rosa el fabrica l’ocell a partir de

pigments que obté de les algues que menja.

Fragment extret de la revista Cavall Fort

El pis encara tenia una sala petita i estreta, amb bufet, taula, quatre cadires, una

butaca d’orelles i una estufa. Aquesta cambra no s’escalfava gairebé mai a l’hivern, ni

tampoc s’usava gairebé mai a l’estiu.

BERNHARD SCHLINK, El lector

La descripció d’una persona

Quan volem explicar com és una persona, ens fixem en les característiques físiques (el color dels ulls, l’alçada, la forma de les celles, etc.) i psíquiques(en la seva manera d’actuar, de pensar i de relacionar-se amb els altres).

caoba: fusta molt dura de color vermellós.

tronat: gastat.

cretona: teixit fet amb fi ls gruixuts de cotó.

esfilagarsada : que té fils penjant.

lloses: pedres planes, fi nes i de forma normalment rectangular.

pèrgola: conjunt de co-lumnes que aguanten un enreixat com a sostre.

glicines: arbust enfi ladís.

basarda: por, angúnia.

bufet: moble on es desa el parament de taula del menjador.

pigments: molècules que donen un color determi-nat.

4 BRUIXES QUE EMBRUIXENÚs de la llengua

68

Així doncs, hem de distingir entre:

Etopeia: descripció del caràcter o dels costums.

Prosopografi a: descripció dels trets físics o de l’ aspecte exterior (per exemple, com va vestida, com es mou una persona, etc.).

Retrat: descripció dels trets físics i psíquics. La caricatura és un retrat exagerat i divertit, que subratlla les característiques físiques més remarcables.

Què has de tenir en compte per fer una descripció d’una persona?

En primer lloc, cal que l’observis detingudament.

A continuació, has d’anotar-ne els aspectes més rellevants.

Un cop recollida tota la informació, decideix quin tipus de descripció vols fer (etopeia, prosopografi a o retrat).

Sigui quina sigui l’opció que hagis escollit, pots començar la descripció pels aspectes més generals i acabar amb els aspectes més concrets, o bé a la inversa.

activitats proposades

1. Subratlla els trets físics de les descripcions següents:

El meu fi ll Pau ha baixat d’Andorra. Han tancat l’estació d’esquí per manca de neu.

Amb ell han baixat la seva dona i el meu nét Pau. Encara no té dos anys. És una

criatura simpàtica i afectuosa. Els ulls foscos i penetrants del pare, la boca ben

dibuixada de la mare. Una barreja reeixida de català-andalús. No és vanitat d’àvia,

però el meu nét Pere-Pedrito crida l’atenció perquè, a més de la bellesa que irradia

un infant sa, estimat i ben alimentat, és original, té quelcom que el singularitza entre

altres infants, com ho tingué el seu pare a la mateixa edat, amb l’afegitó

d’una dolçor ben andalusa que li ve de la nissaga materna.

TERESA PÀMIES, Primavera de l’àvia

Té set anys, no arriba al metre i mig i suposo que encara continua creixent. Té els

ulls blaus, el cabell ros cendra (però segur que d’aquí a un parell d’anys se li tornarà

de color de rata) i no sé quant pesa. Tot el que sé és que és un d’aquests nanos que

menja tot el que li posen al davant i més, i no s’engreixa mai. Té una sort que no

s’aguanta.

MARY RODGERS, Ostres tu, quin cacau

2. Classifi ca els trets físics, psíquics i la manera de vestir del personatge següent. Es tracta d’una descripció objectiva o subjectiva? Raona la teva resposta.

Mentre Donya Pura parlava, jo la mirava atentament. Era una velleta de més de

setanta anys, més aviat petita, molt ben conservada, d’ulls blaus, amb una mica de

color de rosa a les galtes, amb un cabells blanquíssims i molt fi ns. Anava vestida de

negre amb un petit rivet blanc al coll del vestit. Parlava lentament, amb una calma

deliciosa. Portava unes sabates amb botons, a l’antiga. Tenia unes mans molsudes,

amb clotets. Parlava sense a penes gesticular, en un to de veu uniforme i

segur [...]

JOSEP PLA, El carrer estret

rivet: cinta o doblec que es posa a la vorera d’un vestit o d’una peça de roba.

molsudes: plenes, carno-ses.

La descripció és objectivasi l’autor només explica els trets que observa en una persona. És subjectiva si l’autor ens dóna a conèixer els sentiments o l’opinió que li provoca la persona que descriu. En aquest cas podem trobar descrip cions que ridiculitzen, criti quen, caricaturitzen, deformen, lloen, etc. la per sona des -crita.

Atenció!

La caricatura és un retrat que exagera els trets físics.

4BRUIXES QUE EMBRUIXENÚs de la llengua

69

3. Digues de quin tipus de descripció es tracta (retrat, etopeia o prosopografi a).

Assenyala els elements que t’han ajudat a esbrinar-ho.

N’Emma és una dona tímida. Sempre ha preferit escoltar els altres que haver de

parlar ella mateixa. Només troba les paraules i els gestos quan puja damunt l’escenari

o es posa davant una càmera. Llavors es transforma i creix com si fos una altra.

Normalment es caracteritza per la discreció i l’afany de passar inadvertida. S’agrada

quan pot vestir-se amb una pell que no és la pròpia, prendre la veu d’una vida

imaginada i convertir-se en un personatge fabulat.

MARIA DE LA PAU JANER, Lola

4. Molt sovint, per descriure una persona, fem servir comparacions (alt com un sant Pau, gras com un teixó, etc.). Relaciona cada adjectiu amb la comparació corresponent:

a) llest com una guilla

b) pesat com un pecat

c) content com una mula

d) tossut com un roure

e) xerraire com una formiga

f) treballador com unes Pasqües

g) lleig com una cotorra

h) fort com el plom

5. Classifi ca els adjectius següents segons facin referència a l’aspecte físic o al caràcter.

atrevit – musculós – esquifi t – elegant – esprimatxat – tímid – burleta – generós – baix – presumit – xerraire – robust – amable – fort – desagradable – intel·ligent – àgil – alt – expressiu – apassionat – gras – antipàtic – avar – malaltís – pessimista – extravertit

6. Relaciona cadascun dels adjectius següents amb la part del cos (ull, orelles, cabells, celles i mans) que creus que caracteritzen. Hi ha adjectius que poden acompanyar més d’un nom:

bellugadissos – espesses – delicades – arrissats – tristos – llisos – grosses – alegres – punxegudes – expressius – recollits – rugoses – juntes – blaus – llargs – poblades – fi -nes – brillants – amples – llargues – arquejades – petites

7. Relaciona els següents adjectius amb la seva defi nició. Després fes una frase amb cadascun.

fatxenda – eufòric – atordit – espantat – tediós – il·lusionat – enutjat – toix – enfonsat – dropo

Ser alt com un sant Pau?

Sembla que l’expressió prové d’una antiga festa popular que es feia el 25 de gener, a la zona de l’església barcelonina de Sant Pau del Camp. En-trava pel portal de Sant Pau un personatge ves-tit com l’apòstol que be-neïa els tortells i les altres llaminadures de la fira que s’estenia pels vol-tants del monestir. Com que s’enfilava damunt d’una tarima, se’l veia des de tot arreu i sem-blava que fos molt més alt que els altres.

Sabies que...

a) Manifesta exageradament alegria.

b) Està molest per la continuïtat d’un cosa que no interessa.

c) És poc intel·ligent.

d) Sent por.

e) Ha perdut la serenitat.

f) Sent alegria per un projecte.

g) Defuig el treball.

h) Sent que ho ha perdut tot.

i) Procura aparentar riquesa o donar- se importància.

j) Està enfadat.

8. Tria un personatge de la televisió (presentador, actor, esportista, etc. ) i fes-ne un retrat. Després llegeix-lo en veu alta a classe perquè els teus companys es-brinin de qui es tracta.

Les mans i els peus poden ser, per exemple, bellugadis-sos i rugosos. Però mai defi -niríem així unes orelles.

2.1

2.

70

2 A

70

4 BRUIXES QUE EMBRUIXEN Gramàtica

L’adjectiu

Els adjectius són paraules que tenen signifi cat propi. Acompanyen un nom per expressar-ne alguna qualitat i hi concorden en gènere i nombre. Vegeu els següents casos de combinacions de noms amb adjectius: el llibre petit, la llibreta petita, els llibres petits, les llibretes petites.

El gènere dels adjectius

Si considerem les formes que poden prendre els adjectius segons el gènere, n’hi ha d’invariables, amb una terminació única per al femení i el masculí, o de variables, amb dues terminacions diferents per al masculí o el femení.

Adjectius amb una única terminació

Són els que tenen la mateixa forma per als dos gèneres i que podem distribuir en els grups següents:

Formes invariables Observacions

Acabats en -a, -cida, -istapoble nòmada, persona nòmada;producte agrícola, explotació agrícola;home parricida, persona parricida;noi esportista, noia esportista

Acabats en -al, -el, -ilfet actual, notícia actual; desenllaç fatal, obsessió fatal; jovent rebel, actitud rebel; acte cruel, agressió cruel;problema fàcil, sortida fàcil; material dèbil, vocal dèbil

Excepcions: anòmal, anòmala, anòmals, anòmales; mal, mala, mals, males; paral·lel, paral·lela, paral·lels, paral·leles; tranquil, tranquil·la, tranquil·la, tranquils, tranquil·les; francòfi l, francòfi la, francòfi ls, francòfi les (i els altres acabats en -fi l)

Acabats en -ant, -entsoroll constant, actitud constant; home elegant, dona elegant; compte corrent, aigua corrent; exercici diferent, llengua diferent

Excepcions: atent, atenta; content, contenta; cruent, cruenta; sant, santa; i tots els acabats en -lent com valent, valenta; lent, lenta; calent, calenta

Acabats en -ar, -orcertifi cat escolar, agenda escolar; preu popular, cançó popular; resultat inferior, extremitat inferior; pis interior, habitació interior

Excepcions: avar, avara; car, cara; clar, clara; incolor, incolora; sonor, sonora

Acabats en -e àtona i -blehome alegre, festa alegre; aire lliure, expressió lliure; argument feble, vocal feble; fet increïble, excusa increïble

Excepcions: agre, agra; ample, ampla; apte, apta; aspre, aspra; còmode, còmoda; culte, culta; destre, destra; esquerre, esquerra; pobre, pobra;... i molts altres adjectius acabats en -e àtona

Acabats en -aç, -iç, -oçhome audaç, resposta audaç; noi capaç, noia capaç; fi nal feliç, idea feliç; aspecte feroç, conducta feroç; geni precoç, maduresa precoç

Són invariables en singular, però són variables en plural:audaços, audaces; capaços, capaces; feliços, felices; feroços, feroces; precoços, precoces

Adjectius sense terminacions específi ques: afí, àrab, breu, greu, lleu, hindú, miop, partícip, suau, sublim

Els adjectius són el nuclidel sintagma adjectival.Els pot modifi car un adver-bi.

SAdj = (Adv +) Adj

Una dona gran.

Una dona molt gran.

Per saber-ne més

2.2

4BRUIXES QUE EMBRUIXENGramàtica

71

Adjectius amb dues terminacions

Són els que distingeixen una terminació per al masculí i una altra per al femení,que formen afegint-hi una -a. Fixa’t en alt, alta; fart, farta; fort, forta; mòlt, mòlta; tip, tipa; tort, torta; sord, sorda... En molts casos, aquest pas del masculí al femení suposa canvis ortogràfi cs:

Canvis ortogràfi cs Exemples

De -c a g, i de -c a qu groc, groga; poruc, poruga; oblic, obliqua

De -t a d humit, humida; espavilat, espavilada

De -u a v blau, blava; tou, tova

De -ig a j boig, boja; roig, roja

De -l a l·l nul, nul·la; tranquil, tranquil·la

De -s a ss gros, grossa; ros, rossa; però hi ha casos en què no dupliquen la s: cortès, cortesa; ofès, ofesa; gris, grisa; ofès, ofesa; pagès, pagesa; precís, precisa

De -e a -a i de -o a -a agre, agra; sinistre, sinistra; fl onjo, fl onja; guerxo, guerxa

De vocal tònica a -na bo, bona, rodó, rodona; ple, plena; comú, comuna

De -leg a -loga anàleg, anàloga; homòleg, homòloga

En el cas de gentilicis, formats a partir de noms de lloc: -í/-ina, -à/-ana, -ès/-esa i –enc/-enca

Alacant: alacantí, alacantina; Vic: vigatà, vigatana; Maó: maonès, maonesa; Urgell: urgellenc, urgellenca

El nombre dels adjectius

Normalment, formen el plural afegint una –s a les formes del singular: alt/ alts;blau/ blaus; distret/ distrets; mort/ morts; viu/ vius... Però, com passava en el cas de la formació del femení, també en la formació del plural hi ha canvis ortogràfi cs:

Canvis ortogràfi cs Exemples

De -a àtona a -es fi na, fi nes; plana, planes

De -aç, -iç, -oç a -ces capaç, capaces; feliç, felices; atroç, atroces

Afegint -os a -s, -ç, -x, -ix, -tx

precís, precisos; capaç, capaços; fi x, fi xos; fl uix, fl uixos; matx, matxos

Afegint -ns als adjectius acabats en vocal tònica

mallorquí, mallorquins; fi , fi ns; genuí, genuïns

Afegint -s o -os als acabats en -sc, -st, -xt, -g i -ig

fresc, frescs/frescos; molest, molests/molestos; mixt, mixts/mixtos; mig, migs/mitjos; lleig, lleigs/lletjos

No és el mateix ser un vell amic que un amic vell.

En català normalment els adjectius van darrere del nom que modifiquen o qualifi quen:

Un regal fantàstic!

Però quan volem destacarla relació del nom amb l’ad-jectiu, posem l’adjectiu da-vant del nom:

Un fantàstic regal!

Atenció!

4 BRUIXES QUE EMBRUIXENGramàtica

72

activitats proposades

1. Subratlla els adjectius d’aquest text:

Quan plou, amb temps humit i baix, Cadaqués, la

geologia de Cadaqués, el paisatge es torna negre i

brillant, les pissarres obscures suen un suc de color de

plom en el qual la llum sembla embeure’s i diluir-se en

una lividesa mat. Queia un petit ruixim molt tènue,

glacial. Els teulats gotejaven monòtonament. Els

rastells eren llefi scosos de la humitat. La pobríssima

il·luminació semblava feta expressa per a trencar-se la

crisma amb la relliscada. Ningú pels carrers. Un

silenci gairebé dramàtic.

JOSEP PLA «Pa i raïm»,

Contraban i altres narracions

2. Canvia el gènere dels adjectius que has trobat en l’exercici 1.

3. Fes dues llistes amb els adjectius que has trobat a l’exercici 1: una amb els d’una terminació, i l’altra amb els de dues terminacions.

4. Fes concordar l’adjectiu que et proposem amb el nom corresponent:

dona (valent) – nens (mentider) – colles (gran) – aires (calent) – dones (gegant) – fi lla (desitjat) – temes (obli-dat) – escola (bonic)

5. Copia el quadre i omple els buits de les sèries d’ad-jectius següents:

Masculísingular

Femení singular

Masculíplural

Femení plural

protagonista

incapaç

evidents

espesses

confusos

humil

blau

groga

6. Completa les sèries d’expressions amb l’adjectiu que calgui:

a) home pobre dona ....

b) nen xerraire nenes ....

c) cotxe veloç naus ....

d) exercici excel·lent notes ....

e) quadre lleig roba ....

f ) camisa planxada corbates ....

g) estoig ple piscina ....

h) pa calent sopa ....

i ) roba humida mitjó ....

j ) vestit elegant camisa .....

7. Escriu aquests grups en plural:

dona audaç – fi ga seca – nena enyoradissa – força

centrífuga – solució anàloga – sopa aigualida –

novel·la trista – habitació fosca – explicació

intel·ligent

8. Digues si les paraules destacades són noms o ad-jectius:

a) He suspès l’anglès.

b) És un gos anglès.

c) L’home coix porta un bastó.

d) El coix camina millor.

e) L’alt em fa por.

f ) El noi alt no ve.

g) La russa ve aviat.

h) La ruleta russa no és cap joc.

i ) El noi miop acluca els ulls.

j ) El miop en sap molt.

9. Relaciona els adjectius amb els seus possibles sig-nifi cats:

a) precoç Li agrada molt parlar.

b) egoista Vol saber-ho tot de tothom.

c) xerraire Fa les coses molt aviat per la seva edat.

d) xafarder Passa molt sovint.

e) freqüent Només pensa en ell.

3.1

4BRUIXES QUE EMBRUIXEN

73

3.

Lèxic

Prefi xos, sufi xos i infi xos (I)

Lema, morfema, afi x

Hem vist que els diccionaris són una llista dels lemes de la llengua, i que podem dividir les paraules en dues parts: l’arrel, amb el lexema, i la terminació, amb els morfemes.

Anem una mica endavant. Fixa’t en les paraules mar i terra; si hi afegim el morfema del plural (s), ens queda: mars, terres. Sembla que són totes les combinacions possibles, però no és cert; a partir de mar podem generar paraules com submarí o mariner; a partir de terra: subterrani, terrícola, terratinent...

Què hem fet? Hem afegit a la paraula un altre fragment (afi x), amb contingut lèxic, que ens ha servit per combinar dos signifi cats en un de sol.

Afi xos Arrel Paraules derivades

sub- (a sota de) mar submarí (a sota del mar)

-ner (que es dedica a) mar mariner (que es dedica al mar)

Diem que els afi xos són fragments de lexema perquè, tot i que tenen un sentit propi, lexical, no poden formar per ells mateixos un lexema sencer. Sempre han de combinar-se amb un lexema ja existent per formar una nova paraula.

La fl exió, en canvi, consisteix a formar totes les paraules d’un mateix lexema, variant les seves característiques gramaticals (nombre, gènere, persona, etc.). Els morfemes són els que ens aporten aquesta informació.

Lema Lexema

casa casa, cases

menjar jo menjo, tu menges, ell menja...

bonic bonic, bonica, bonics, boniques

En el cas de casa, el morfema s ens indica que és plural. Al verb menjar hi afegim nous morfemes que ens concreten en cada cas la persona, el nombre, el temps i el mode. I l’adjectiu bonic, el podem fl exionar amb morfemes de gènere (femení i masculí) i nombre (singular i plural).

La derivació consisteix a formar lexemes nous, combinant un lexema amb un afi x.

Afi x Lexema Lexema nou

-eta casa (nom) caseta (nom)

-dor menjar (verb) menjador (nom)

re- bonic (adjectiu) rebonic (adjectiu)

-ilitat amable (adjectiu) amabilitat (nom)

Fixa’t que el lexema nou que hem format no té per què ser de la mateixa categoria que el lexema original: de menjar, que és un verb, hem arribat a menjador (lloc on es menja), que és un nom. A partir de l’adjectiu amable hem format un nom(amabilitat), etc.

Els afi xos poden ser de tres tipus:

Prefi xos: s’afegeixen al da-vant del lexema:

in-: insignifi cant

Sufi xos: s’afegeixen al dar-rere del lexema:

-dor: marcador

Infixos: s’afegeixen entre el lexema i un altre sufi x:

-a-: marcador

o entre el lexema i els mor-femes:

-eix-: serveixo

Per saber-ne més

Lema

El lema és aquella paraula que surt al diccionari com a representant de tot el conjunt d’un mateix lexe-ma. És l’infi nitiu dels verbs, el singular dels noms, el masculí singular dels ad-jectius, etc.

Recorda?

!

4. L’accent diacrític i la dièresiFem servir l’accent diacrític per diferenciar paraules que s’escriuen igual.Normalment es tracta de mots monosíl·labs i porten accent tancat, encara que també hi ha alguns casos que són polisíl·labs i el porten obert. Fixa’t en els casos següents:

Una mora passeja entre les móres.

4 BRUIXES QUE EMBRUIXEN

74

Ortografia

bé, béns: riquesa, adverbi. be, bens: nom de lletra, animal (xai).

bóta, bótes: recipient (bóta de vi). bota, botes: calçat.

cóc, cócs: pastís semblant a la coca. coc: verb coure, cuiner, carbó, cèl·lula esfèrica.

cóm, cóms: menjadora d’animals. com: adverbi (de quina manera, de la mateixa manera), conjunció.

Déu: divinitat (adéu, pregadéu...). deu: numeral, font, verb deure.

dóna, dónes: verb donar. dona, dones: persona en femení.

és: verb ser o ésser. es: pronom neutre, reflexiu.

fóra: verb ser o ésser (= seria). fora: adverbi de lloc.

mà: part del cos. ma: possessiu àton (ma mare).

més: quantitatiu. mes: període de temps, conjunció.

mèu, mèus: crits del gat. meu, meus: possessiu.

mòlt, mòlta, mòlts, mòltes: adjectiu (cafè mòlt). molt, molta, molts, moltes: quantitatius.

món: Terra (rodamón). mon: possessiu àton

móra, móres: fruit. mora, mores: retard voluntari en el compliment d’una obligació, adjectiu. Fem. relatiu a les persones del Magrib.

nét, néta, néts, nétes: parentiu (besnét, renét). net, neta, nets, netes: adjectiu.

ós, óssa, óssos, ósses: animal. os, ossos: part de l’esquelet.

pèl, pèls: vellositat (repèl, contrapèl). pel, pels: contraccions (pels volts de Nadal).

què: interrogatiu, relatiu tònic (què fas). que: conjunció, relatiu àton (el noi que menja).

sé: verb saber. se: pronom neutre, reflexiu.

sèu, sèus: greix per untar. seu, seva, seus, seves: possessius.

sí, sís: afirmació. si, sis: conjunció, pronom reflexiu, nota musical, numeral.

sóc: verb ser o ésser. soc: soca, esclop.

sól, sòls: el terra (subsòl). sol, sols: astre, verb soler, nota musical, adjectiu.

són: verb ser o ésser. son: ganes de dormir, possessiu àton.

té: verb tenir. te: infusió, nom de lletra, pronom feble.

ús: acció d’usar. us: pronom feble.

véns, vénen: verb venir (revéns, revénen). vens, venen: verb vendre.

vés: verb anar. ves: verb veure, tros d’una vela.

vós: pronom de tractament (que veniu, vós?). vos: pronom feble (cuideu-vos).

activitats proposades

4BRUIXES QUE EMBRUIXEN

75

4.1 La dièresi

El signe de la dièresi (··) consisteix en dos puntets que posem en algunes paraules damunt de les lletres i i u. Això ho fem en els casos següents:

Quan volem indicar que hem de pronunciar la lletra u darrere de g i q, i davant de e i i, obtenim els grups güe (aigüeta), qüe (qüestionari), güi (pingüins) i qüi (aqüífer).

Quan volem marcar gràfi cament que dues vocals seguides no formen diftong, sinó hiat: raïm, diürn, aïllant. Si per les regles d’accentuació podem accentuar les vocals i/u, no hi posem dièresi: Lluís/ Lluïsa, país/ països.

Quan tenim una i entre dues vocals i no fa de consonant, perquè és tònica, la marcarem amb una dièresi: reduïen, lluïen.

Però hi ha situacions en què, encara que hi hagi un hiat, no hi posem dièresi:Els mots acabats amb els sufi xos -isme i -ista com egoisme, egoista, altruisme, dadaisme, dadaista. El mot proïsme sí que en porta perquè no es tracta d’un derivat per sufi xació.

Els mots que comencen pels prefi xos anti-, co-, contra-, re- i semi-, com és el cas de antiinfl amatori, coincidència, contraindicació, reincidir, semiusat.

Els verbs acabats en -ir, en els temps d’infi nitiu, gerundi, futur i condicional,com ara conduir, conduint, conduirem, conduiria.

1. Copia el quadre i omple els buits de les següents expressions amb els mots que se’t proposen.

sé / se Qui menja sopes .... les pensa totes. No .... si vindrà amb nosaltres.

pels / pèls Vindrà .... volts de Nadal. No té .... a la llengua.

vénen / venen

A veure si ....A la botiga de la cantonada .... tota classe de productes.

sòl / sol Es troba .... com un mussol. És un .... apte per edifi car.

cóm / com És .... si el veiés. Omple el .... del canari.

2. Posa la dièresi en les paraules que calgui. De vegades, caldrà posar-hi accent.

vei – equalitzador – veinat – questió – canviin – maniqueisme – aquella – adequi – reinicia – suis – conduir – conduien – aiguera – taoista – pais – paisos – quatre – obliquitat – ensaimada – raims – Suissa

3. Dictat

Estimada Kitty;

La mare, el pare, la Margot i jo estàvem asseguts tan tranquils a l’habitació, quan tot d’una va entrar el Peter i li va dir no sé què al pare a cau d’orella: Vaig sentir alguna cosa com «un barril trabucat al magatzem» i «algú va forcejar la porta».

La Margot també ho havia entès, però va intentar tranquil·litzar-me una mica, perquè jo m’havia posat més blanca que un llençol i estava molt nerviosa, per descomptat. Totes tres ens vam quedar a veure què passava mentre el pare va baixar amb en Peter...

Vam esperar i esperar, però no es va tornar a sentir res més. Aleshores, de fet, tots vam suposar que els lladres, en sentir la ràdio a la casa que estava tan silenciosa, havien tocat el dos.

ANNA FRANK, Diari (dijous, 25 de març de 1943)

Pronunciem la u, però no porten dièresi:aigualitquarantaquotaaguant

Recorda?

!

Dièresi en verbs com agrair

T’ho agraïm.T’ho agraïa.T’estic agraïda.Ho agraïren.Si ho agraïssin...

Però:

Agraint-ho molt (gerundi).T’ho agrairem (futur).T’ho agrairia (condicional).És bo saber agrair (infi nitiu).

Atenció!

Ortografia

5.1

5.2

5.3

5.

76

2 A

76

4 BRUIXES QUE EMBRUIXEN Literatura

La narrativa (II)

En la unitat anterior hem vist algunes formes que la narrativa ha adoptat en aquelles èpoques en què o bé no existia el llibre com a tal, perquè només en podien disposar algunes poques persones, o bé la majoria de la gent no sabia llegir. Algunes d’aquelles formes literàries continuen existint i són vives actualment; altres només les podem recordar.

En aquesta unitat veurem les formes que la narrativa adopta en el nostre segle, una època en què es va iniciar, d’una banda, la gran difusió del llibre i de tota mena de materials impresos. La literatura, com a eina de difusió cultural i d’entreteniment, adopta en cada moment les formes que li són més favorables. En el nostre segle hem vist aparèixer tecnologies que els nostres avis no haurien ni gosat imaginar: la ràdio, la televisió, la digitalització del so i de la imatge, la transmissió a distància de tot tipus d’informació…

La literatura de fulletó

Quan la impremta es va difondre i la literatura va arribar a tothom, va aparèixer la literatura de fulletó. Això vol dir que l’editor no esperava a tenir tot el llibre fet per vendre’l, sinó que anava traient al mercat les setze o les trenta-dues pàgines que s’imprimeixen en un únic full. Aquest petit canvi va ser revolucionari: la gent que no hauria comprat un llibre sí que comprava aquell fulletó, i el llegia.Però és que, a més, els autors deixaven oberta la intriga d’un dia per l’altre per tal que els lectors tinguessin ganes de llegir el capítol següent. Aquesta manera de fer encara funciona en moltes sèries televisives, que tanquen un capítol amb les escenes més interessants del dia següent.

La literatura breu

Si heu vist alguna novel·la dels segles anteriors al XIX, segurament us haureu quedat parats: són novel·les de 800 pàgines com a mínim. I és que llavors els que tenien temps per llegir, en tenien molt: els que podien llegir eren persones que no havien de treballar. La literatura dirigida a públics més amplis havia de ser, per força, molt més breu. I, avui, Harry Potter, amb 300 o 400 pàgines, ens sembla molt llarg.

La literatura massifi cada o de consum

Solitud

La novel·lista Caterina Al-bert (que usava el pseu-dònim de Víctor Català) va publicar la seva obra més famosa, Solitud, en forma de fulletó.

Sabies que...

Diada de Sant Jordi.

Abans que el llibre es convertís en un article de consum, era un producte de luxe. Una novel·la, un autor, adquiria prestigi amb els anys, i no era, de vegades, fins molt temps després de la seva mort que se’n valorava l’obra. Actualment es tracta de vendre molts exemplars i els editors no poden esperar tant. Per això, s’intenta que les novel·les i els autors tinguin èxit i ressò de manera immediata. Un autor famós és un autor que ha venut molts exemplars, i la novel·la que pot lluir el rètol de best-seller (el més venut) sembla que ha de ser la millor. En la pràctica, això vol dir que hi ha autors que escriuen pensant en les vendes i en l’èxit econòmic immediat, i n’hi ha que busquen una altra manera de fer literatura, perquè no volen vendre molt, sinó que volen lectors més exigents.

5.4

5.5

5.6

4BRUIXES QUE EMBRUIXENLiteratura

77

La ràdio (radionovel·la)

La difusió radiofònica va ser, probablement, la primera revolució pel que fa als sistemes de difusió cultural. De cop, ja no calia saber llegir: no calia comprar ni un llibre ni una revista, perquè la ràdio difonia cada dia un capítol llegit (o interpretat) d’una novel·la. Ben aviat es van començar a escriure novel·les pensades ja directament per a aquest format, i es va crear un gènere literari a mig camí entre el teatre i la novel·la: la radionovel·la. Va caldre afegir-hi la fi gura del narrador, que explicava aquelles coses que no s’entenien només amb els diàlegs. I també, és clar, van aparèixer els efectes especials.

El teatre i el cinema

El llibre o la ràdio són mitjans fonamentalment individuals. Tot i que de vegades una persona llegeix en veu alta i altres ho escolten, o un grup de persones escolta la ràdio, això no és el més habitual, perquè normalment una persona s’aïlla del seu entorn quan llegeix. En canvi, el teatre i el seu successor, el cinema, presenten espectacles pensats per a un públic nombrós, en un local específi c. Com que sovint inclouen música, l’espectacle té molts més recursos per fer que un públic col·lectiu es concentri i quedi absort en l’acció de l’escenari o de la pantalla. Avui, amb els efectes especials, les narracions cinematogràfi ques perden part del seu caràcter narratiu (la història o l’argument) per concentrar-se en la recerca de sensacions (por, ensurt, alegria…).

Els ordinadors i Internet

La gran revolució en la literatura de narració encara l’estem vivint: en som els protagonistes. D’una banda, els ordinadors obren noves possibilitats: els jocs com els SIMS són narracions obertes, en les quals el paper de narrador i d’espectador es barregen i es confonen dins d’un marc preexistent.

Internet, per altra banda, permet un contacte directe i multidireccional. Si a la ràdio, la televisió, el cinema o al teatre, el públic escolta i reacciona davant dels actors, en la web tothom pot ser actor i espectador alhora.

Els germans Lumière van ser els inventors del cinema, al segle XIX.

activitats proposades

1. Imagina’t que vols difondre per la ràdio una obra de teatre. Quins aspectes has de canviar; què hi has d’afegir?

Per exemple, en el teatre, els espectadors veuen com va vestit el personatge, si és esvelt o gros, si és calb o té el cabell llarg.

Com ho faries a la ràdio?

2. Escriu el nom d’alguna sèrie de televisió que segueixi l’esquema del fulletó, i que acaba el capítol quan l’interès és màxim.

3. Escriu quatre característiques que té el cinema i que el diferencien del tea-tre.

Els ordinadors i Internet han canviat la nostra manera de comunicar-nos.

78

4 BRUIXES QUE EMBRUIXEN Per acabar

activitats fi nals

1. Segons la intenció de l’autor ens podem trobar amb descripcions que ridiculitzen o afalaguen els personatges. Sabries dir quina és la intenció de l’autor en les descripcions següents?

La senyoreta Jennifer Honey era una persona dolça i tranquil·la que no

alçava mai la veu i que poques vegades veien riure, però no hi ha dubte que

posseïa la rara qualitat de ser adorada per tots i cadascun dels infants de qui

tenia cura. Semblava entendre del tot l’espant i la por que tan sovint aclapara

els infants quan, per primera vegada a la vida, els empenyen dins una classe

i els diuen que han de creure. Una curiosa calidesa gairebé tangible irradiava

de la cara de la senyoreta Honey quan parlava al confós i enyorat novell.

La senyoreta Trunchbull, la directora, era una mica diferent, certament. Era

un gegantí i sant terror, era un monstre ferotge i tirànic que matava de

pànic alumnes i mestres plegats. Tenia una aura d’amenaça fi ns i tot de

lluny, i quan ja se t’acostava notaves el perillós foc que li rajava, com si fos

un ferro roent. Quan marxava —la senyoreta Trunchbull no caminava mai,

sempre marxava com un soldat d’assalt amb passa llarga i braços volants—,

quan marxava pel corredor podies sentir clarament el seu ronc, i si s’esqueia

que un rogle d’infants li venia al pas, el partia com un tanc, i veies les

personetes obrir-se a banda i banda.

ROALD DAHL, Matilda

2. En el diccionari hi ha moltes paraules que comencen per des-. Escriu-ne 20, i després fes-ne dues llistes: les que tenen un prefi x (com ara descripció o desmemoriat) i les que no (com poden ser desert o després).

3. Copia i completa aquest quadre de formes verbals, segons el model de la primera fi la:

Parlar Parli Parlis Parlin

continuar

enviar

triar

estalviar

obsequiar

4. Posa els accents i les dièresis que calguin en les frases següents:

a) Te el pressentiment que li va fer mal el te.

b) Quan vinguin els nous veins, que faran?

c) Millor que hi confi i, si diu que ho vol.

d) No se si venen, el Lluis i la Lluisa.

e) Es pensa que es una gran dona quan dona la ma.

f ) Val mes que no continuis menjant mores.

Roald Dahl amb la seva famí-lia.

Llengua oral

Prepareu en grups de tres o quatre, a criteri del pro-fessor, una intervenció oral sobre el tema: Això no pot ser (fets sobrenatu-rals, coses inexplicables o difícils de creure...). Podeu fer servir històries que hà-giu sentit o demanar-ne a les persones grans del vostre entorn.

4BRUIXES QUE EMBRUIXEN

79

Per acabar

expressió escrita

1. Fes un esquema numèric del text següent:

Realització d’una conserva: la melmelada de fruita

Durant l’estiu hi sol haver abundor de fruita i amb la calor es malmet ràpidament. Una manera de conservar-la i poder-la consumir durant l’hivern és elaborant-ne melmelades. L’elaboració de melmelada de fruita és molt fàcil: senzillament consisteix a coure-la amb sucre.

Podeu utilitzar moltes classes de fruita: maduixes, préssecs, pomes, prunes, etc. El procés general d’elaboració és el següent:

1. Peseu la fruita, renteu-la i talleu-la a trossos.

2. A continuació, poseu la fruita trossejada i el suc de llimona en una cassola i estoveu-la mitjançant una cocció lenta perquè alliberi la pectina (subs-tància vegetal, semblant als hidrats de carboni,

que es troba dissolta en el suc de moltes fruites madures i que actua com a espessidor).

3. Afegiu-hi sucre i deixeu coure la barreja fent-la bullir fi ns que arribi al punt d’espessor (entre 12 i 30 minuts depenent de la fruita). Una manera de comprovar-ne el punt d’espessor o de solidifi cació és posant una mica de melmelada sobre un plat fred. Si quan la premeu amb el dit s’arruga, és que és a punt.

4. Per acabar s’escuma (se la fa créixer agitant-la amb una escumadora), es remou bé per distribuir la fruita uniformement i s’envasa en pots calents esterilitzats. Per esterilitzar els pots, cal introduir-los en aigua bullent, després d’haver-los netejat acuradament.

Fragment extret de llibre Tecnologia: l’alimentació i el vestit. McGraw – Hill

Melmelada de fruita.

Tècniques d’estudi

L’esquema

Què és?

L’esquema és la representació gràfi ca (mitjançant claus, fl etxes, números, lletres, etc.) de les idees principals i secundàries d’un text.

Quins passos has de seguir?

Has de fer una lectura atenta del text. Amb una vegada mai no n’hi ha prou. No t’oblidis de buscar les paraules que no entenguis al diccionari.

Assenyala les paraules clau, les idees principals i les secundàries. Fes les anotacions que consideris pertinents al marge.

Ordena jeràrquicament les idees del text (de més important a menys). En cas que les idees es repeteixin redueix-les en una.

Un cop enllestit comprova que no hi manca ni hi sobra cap informació i que el text s’entén.

Models d’esquema

Esquema en forma de claus Esquema de lletres i números

Tema

Idea principalIdea secundària Tema

1. Subtema

a. Idea principal

b. Idea secundària (exemples)

2. Subtema

a. Idea principal

b. Idea secundària (exemples)

Idea secundària

Idea principalIdea secundària

Idea secundària

Activitat