La comunicació escrita - Amazon Web...

La comunicació escrita

En aquestaunitat aprendràs a:

• Conèixer la importànciade la comunicació escritaen les relacions comercials.

• Adquirir un bagatge útil per ala redacció de lacorrespondència comercial.

• Adquirir seguretat a l’hora deredactar un text comercial.

• Fer una presentació correcta de lacorrespondència comercial.

• Conèixer i distingir les diferentsparts d’una carta comercial.

• Identificar les abreviatures, lessigles i els acrònims mésimportants de lacorrespondència comercial.

04cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 54

55

L’empresa ha de relacionar-se i comunicar-se ambaltres empreses privades i públiques a causa de l’activi-tat mercantil. En una primera fase, per esmentar algu-nes de les situacions més habituals, l’empresa s’ha defer conèixer, després ha d’adquirir productes, vendreproductes, fer-se responsable dels productes que ha

venut, cobrar les vendes als clients i mantenir una rela-ció amb l’entorn social i laboral.

La correspondència comercial és el sistema decomunicació escrita que utilitzen les empresesen les seves activitats mercantils.

4. La comunicació escrita4.1 La comunicació escrita a l’empresa

La comunicació escrita a l’empresa4.1

La correspondència comercial té un paper determinanten les relacions mercantils de l’empresa i ha de seguiruna sèrie de normes:

• Que sigui fàcil de comprendre.• Que hi hagi una exposició adequada dels temes.• Que eviti artificis i paraules excessives.• Que sigui precís amb els motius de la comunicació.

Quan portem a la pràctica aquestes normes s’ha de tenirmolt present:

• No cometre faltes d’ortografia. S’ha d’anar encompte.

És un bon costum tenir un petit diccionari a l’ofi-cina o bé passar el corrector ortogràfic de l’editorde textos. Recorda que le majúscules s’accentuenigual que les minúscules.

• Fer servir un vocabulari ampli. Recórrer als si-nònims.

La frase «...i així es cancel·la el compte de crèdit.S’ha de tenir en compte que la situació...» és méscorrecta si diem «...i així es cancel·la el compte decrèdit. S’ha de tenir present que la situació...».

• Tractar els diferents temes independentment.Per exemple, en la frase següent: «Procedirem atornar la mercaderia, però cal tenir en compte quehi ha hagut l’impagat a causa d’una situació tran-sitòria anòmala de tresoreria...».

És recomanable comentar primer el motiu de ladevolució de la mercaderia i en un altre paràgrafexplicar el motiu de l’impagat per evitar la barrejade dos temes.

• Evitar pleonasmes (redundància en les paraules).Per exemple, en la frase següent és correcte fer ser-vir només el verb preveure:

«Us demanem que preveieu per endavant la situació».

• Evitar un ús excessiu del gerundi. En frasescom ara:

«Havent rebut la vostra carta...», «Acusant recep-ció de l’enviament...».

És preferible dir:

«Hem rebut la vostra carta...», «Acusem recepcióde l’enviament...».

Principals característiques de la correspondènciacomercial

4.2

cad_U04_unidad.qxd 5/5/08 15:59 Página 55

56

4. La comunicació escrita4.3 Elements de la correspondència comercial

Per dur a terme tot això que hem explicat fins ara ésnecessari un suport físic, on puguem escriure tot el queestà relacionat amb la correspondència comercial. Araparlarem del sobre, el paper i la carta.

A El sobre

Al sobre hi ha d’haver escrit les dades del destinatari,la persona a qui enviem la carta, les del remitent, lapersona que l’escriu, i el franqueig o el pagament delservei amb segells o timbres.

La mida del sobre ha de ser proporcional a la del paperde la carta doblegat. Correus i Telègrafs, l’entitat quedepèn del Ministeri de Foment, estableix les mides

màximes i mínimes que han de tenir els sobres norma-litzats (figura 4.1).

Aquestes mides satisfan gairebé sempre les necessitatsde coberta per a la carta. Tanmateix, Correus i Telègrafspermet l’ús d’altres mides per a les cartes, els impresos,els diaris i objectes assimilats a les targetes postals,entre d’altres, sempre que la llargària i l’amplària nopassin dels 90 cm i que la màxima dimensió no passidels 60 cm.

Així mateix, també està normalitzada la distribuciódels diferents enunciats que hi ha d’haver al sobre(figura 4.2).

Aquestes mides són orientatives, però si les apliquemaconseguirem que la correspondència sigui atesa ambmés rapidesa, perquè d’aquesta manera facilitem lafeina a l’oficina de Correus. A més a més, contribuirema la millora de la imatge de l’empresa o de la personaque envia la carta.

Tipus de sobres

Els dos tipus de sobre més utilitzats en la correspon-dència administrativa o comercial són el clàssic o qua-drangular i l’americà o rectangular.

Els dos tipus de sobres tenen característiques comunes,com ara el tancament de la solapa amb dos sistemesdiferents: humitejar el costat que té goma d’enganxar obé esquinçar la solapa, que duu cinta autoadhesiva.

4.3 Elements de la correspondència comercial

• Evitar frases amb formulismes (l’ús excessiu deformes establertes per expressar o comunicaralguna cosa). Per exemple:

«Per nosaltres és un gran honor comunicar-vos quea partir del dia 20 les nostres oficines estaransituades...»; un canvi de domicili no representa capgran honor.

«Us estaríem immensament agraïts si...»; n’hi hau-ria prou amb molt agraïts.

Tenir cura amb la manera d’expressar-nos i ambla presentació i l’aspecte de la correspondèn-cia comercial és molt important per donar unabona imatge de l’empresa.

• Evitar les cacofonies (és la repetició freqüent desíl·labes o de lletres). Per exemple, en frases comara «hem rebut la correspondència corresponent alnostre corresponsal...». N’hi ha prou amb «hemrebut la tramesa del nostre corresponsal...» o «hemrebut el correu del nostre agent...».

Finestra

Fig. 4.1. Els sobres normalitzats.

Mínim: 14 cm

Màxim: 23,5 cm

Gruix: 5 mm

Mínim: 9 cm

Màxim: 12 cm


57


Fig. 4.2. Col·locació de les diferents dades en el sobre (mides en mm): a) anvers; b) revers.

ZONA DE FRANQUEIG

ZONA PER AL DESTINATARIRaó social, nom i cognomsCarrer del destinatari, númerocodi postal, població i comarca o província

ZONA RESERVADA PER AL CODI DE BARRES

INFORMACIÓ DEL REMITENT(Sempre a l’esquerra del blocdirecció destinatari)

RAÓ SOCIAL O NOM I COGNOMS DEL REMITENTCarrer, avinguda, plaça, númeroCodi postal, població, comarca o província

74

X Máx. 140

40

L: mín. 140, máx. 235

H: m

ín. 9

0, m

áx. 1

20

15

8±1

Y {si

H: 9

0, Y

: máx

. 50

si H

: 120

, Y: m

áx. 8

0

a)

b)

Aquest últim sistema facilita la feina d’obrir i de tancarel sobre i assegura confidencialitat.

Una altra característica comuna als dos tipus desobres és la finestra, més utilitzada en els sobresamericans que en els clàssics. La finestra, com indicael seu nom, és un espai obert protegit per un plàsticfi i transparent, situat a la part inferior esquerra delsobre. La direcció que escrivim a la carta o en unafactura o en un document coincideix amb la finestra iens estalvia la feina de tornar-la a escriure al sobre,de manera que suposa un estalvi de temps conside-rable.

També hi ha els sobres de doble finestreta, en què lesdades del remitent i destinatari, escrits al document queenviem ocupen exactament l’espai d’aquestes finestre-tes (figura 4.3.).

Dades del RemitentCarrer i N.CP Població

Dades DestinatariCarrer i N.CP Població

Benvolgut senyor /benvolguda senyora,

[Text][Signatura]

Dades del Remitent

Dades del Destinatari

Fig. 4.3. Sobre de doble finestreta.


La tria entre un tipus de sobre, amb o sense finestra, vedeterminada pel volum de correspondència o correu quees franqueja.

Algunes empreses imprimeixen al revers del sobre lescauses més probables de la devolució de la carta, iagraeixen al carter que les especifiqui:

• Absent• Desconegut• Refusat o direcció incorrecta

Pel que fa als colors, el blanc és el més habitual, encaraque se solen utilitzar també sobres d’altres colors. El mésusual és el color ocre, tot i que és més adequat per a lescomunicacions internes de l’empresa, d’un departamenta un altre, que per a la correspondència comercial.

Finalment, cal tenir en compte que la qualitat del sobrei la del paper que fem servir ha de ser proporcional.

El sobre prefranquejat

És un producte que ofereix Correus i Telègrafs; l’usuariadquireix el sobre que ja ha estat franquejat, d’aquestamanera no és necessari comprar segells (figura 4.5).

Els tipus de sobre que hi ha actualment són: el sobrenormalitzat quadrat (120 3 176 mm), el normalitzatamericà (120 3 225 mm), i el del format de DIN A-5(190 33 250 mm). Els dos primers tipus poden pesarfins a 20 g i el tercer tipus fins a 100 g. Hi ha una altraopció per aquests tipus de sobres, que és l’anomenatQuixot, que porta el paper per a la carta; es recomanaper a usos personals o domèstics. Les tarifes que s’apli-quen a aquest producte són la A per al franqueig o peral servei nacional, i la B per al servei internacional.

El codi postal

Gràcies al codi postal la manipulació del correu a lesoficines de repartiment es du a terme d’una manera mésràpida i segura. El codi postal és una clau formada percinc números que és una part del procés de classificaciódel correu postal.

Els dos primers dígits indiquen el codi provincial, el ter-cer, la unitat de repartiment, el quart fa referència a laruta i/o encaminament del correu i el cinquè, juntamentamb el quart, als districtes postals i als itineraris decada província.

S’ha d’escriure sempre davant del nom de la població enl’adreça.

Format: CODI POSTAL POBLACIÓ Província

Per exemple: 08026 BARCELONA43205 REUS (Baix Camp)17486 CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Alt Empordà)

D’altra banda, es pot donar la circumstància que enuna mateixa província coincideixin el nom d’una

58


Fig. 4.5. Sobre prefranquejat normalitzat americà. Obser-veu l’espai reservat pel codi postal.

Fig. 4.4. Causes de devolució.

Aquest enviament li ha estat

retornat per:

� Desconegut

� Absent sense deixar dades

� Adreça incomplerta

� Adreça incorrecta

� No figura a les bústies

Districte Data

Secció

Sr. Carter:Per favor, indiqueu amb una

X quina és la causa de la

devolució:

� Desconegut

� Refusat

� Absent

� Adreça incorrecta

� __________________

Sr. Carter:Per favor, indiqueu amb unaX quina és la causa de ladevolució:� Desconegut� Refusat� Absent� Adreça incorrecta


59

població amb el d’una altra més petita (és el cas depedanies, ravals, nuclis suburbials de població, etc.).Per això, i per evitar retards i incidències en el correu,cal escriure, a més del codi postal, el nom de l’ajunta-ment o del municipi del qual depèn aquesta població.Aquí n’hi ha un exemple:

08293 COLLBATÓ (Barcelona) 08490 TORDERA (Barcelona)

• Si la correspondència va adreçada a apartats decorreus i llista de particulars (empreses o perso-nes físiques), les tres últimes xifres són 080.

Per exemple, una carta dirigida a l’empresa Cablesa:

CABLESAApartat 31243005 TARRAGONA

L’apartat de correus és un servei que proporcionaals usuaris armariet numerat en un caseller ambclau a l’oficina de correus, per on passen a recollirla correspondència. Aquest armariet és propietat del’oficina de correus, que el lloga als usuaris.

La llista és una modalitat gràcies a la qual el des-tinatari passa per l’oficina de correus a recollir lacorrespondència, que s’entrega en mà.

• Si la correspondència va adreçada a entitats oficialsde la capital provincial, els tres últims númerossón 071.


Fig. 4.6. Sistemes de tancament de la solapa.

Fig. 4.7. Observa els dos anversos d’aquests sobres. Què pensarà el destinatari en rebre’n un o l’altre?

RECORE SAC. Jardí Botànic, 32

08518 GURB (O so na)

RECORESA

C. Jardí Botàni

c,32

08518GURB (

Osona)


Per exemple:

Direcció Provincial del Ministeri de Foment08001 BARCELONA

• Finalment, si va dirigida a la correspondència ofi-cial de Correus i Telègrafs, els últims números són070.

Per exemple:

Sr. Director provincial de Correus i Telègrafs17007 GIRONA

• Si la correspondència està adreçada a algun llocd’Europa, s’ha d’afegir la lletra del país de destídavant del codi postal corresponent (taula 4.1).

Per exemple:

OLYMPIC Sport JAKOBSTAD, SkyVia IV Novembre, 161 Pohjoisesplanadi, 11I – 00187 ROMA FIN – 00100 HELSINKIITALIA FINLAND

També és recomanable escriure el codi dels països queen tenen. En tens exemples en la taula 4.2.

Correus publica cada any una guia de codis postals detotes les províncies en format de llibre o CD.

60


Taula 4.1. Relació de codis postals internacionals (Europa).

Taula 4.3. Pàginas web dels organismes o oficines decorreus de diferents països.

ALBÀNIA AL ITÀLIA IALEMANYA D LETÒNIA LVANDORRA AND LIECHTENSTEIN FLÀUSTRIA A LITUÀNIA LTBÈLGICA B LUXEMBURG LBULGÀRIA BG MACEDÒNIA MKXIPRE CY MALTA MCROÀCIA HR MÒNACO MCDINAMARCA DK NORUEGA NESLOVÀQUIA SK PAÏSOS BAIXOS NLESLOVÈNIA SLO POLÒNIA PLESTÒNIA EW PORTUGAL PESPANYA E REP. TXECA CZFINLÀNDIA FIN ROMANIA RFRANÇA F RÚSSIA RUSGIBRALTAR GBZ SUÈCIA SREGNE UNIT UK SUÏSSA CHGRÈCIA GR TURQUIA TRHONGRIA H UCRAÏNA UAIRLANDA EIR EL VATICÀ VISLÀNDIA IS

ARGENTINA AR MÈXIC MXAUSTRÀLIA AU PANAMÀ PABRASIL BR PARAGUAI PYCOSTA RICA CR PERÚ PEEQUADOR EC ESTATS UNITSGUATEMALA GT D’AMÈRICA USHONDURES HN URUGUAI VYJAPÓ JP VENEÇUELA VEKUWAIT KW

http://www.correoargentino.com Argentinahttp://www.auspost.com Austràliahttp://www.post.at/index.htlm Àustriahttp://www.post.be Bèlgicahttp://www.correios.com.br Brasilhttp://www.canadapost.ca Canadàhttp://www.usps.com Estats Units d’Amèricahttp://www.postdanmark.dk Alemanyahttp://www.post.fi Finlàndiahttp://www.royalmail.com Gran Bretanyahttp://www.elta-net.gr Grèciahttp://www.postur.is Islàndiahttp://www.poste.it Itàliahttp://www.japanpost.jp Japóhttp://www.ept.lu Luxemburghttp://www.sepomex.gob.mx Mèxichttp://www.oetp-monaco.com Mònacohttp://www.nzpost.co.nz Nova Zelandahttp://www.tpgpost.nl Països Baixoshttp://www.icp.pt Portugalhttp://www.posta.si Eslovèniahttp://www.poste.ch Suïssahttp://www.posten.se Sueciahttp://www.ptt.gov.tr Turquiahttp://www.hongkongpost.com Xinahttp://www.posten.no/portal/ Noruegahttp://www.post.gl Groenlàndia

Fig. 4.8. L’apartat de correus és un caseller privat.

Taula 4.2. Relació de codis per a comunicacions postalstransfrontereres a Europa.


61

També podem consultar els codis per Internet awww.correos.es.

En la taula 4.3 apareixen les adreces de les pàgines webdels organismes o oficines de correus de diferents paï-sos.

B El paper

És el material més utilitzat en l’escriptura i, per tant,en la correspondència comercial. Al mercat hi ha unagran varietat de tipus de paper: autocopiatiu, paper

de barba, paper ceba, mil·limetrat, Guarro, de premsa,tèrmic, timbrat, vegetal, etc., però el «paper de carta»és el que més s’utilitza en la correspondència admi-nistrativa, per la textura i la facilitat en la manipu-lació.

El color més aconsellable és el blanc, perquè és méselegant i no desentona mai. També es poden fer servirtons més clars per a les còpies, i la qualitat pot serinferior.

Pel que fa a la mida, la més utilitzada és l’A-4, sem-blant al foli. De la mida del paper en parlarem mésendavant.


Fig. 4.10. Web de la Societat estatal de Correus i Telègrafs (www.correos.es).Fig. 4.9. Codis provincials.

Comprova els teus coneixements

Per què és necessari que les comunicacions quedinescrites?

Què és la correspondència comercial?

Explica les principals normes que s’han de tenir encompte en la correspondència comercial?

Assenyala quines normes s’han de respectar quanredactem una carta.

Indica els codis postals de les direccions següents(consulta una guia de codis postals o, a Internet,el lloc www.correos.es):• El carrer Cervantes, 15, en les ciutats següents:

La Corunya, Lleó, Sevilla, Màlaga, Àvila, Gijón iMúrcia.

• El carrer Río Tajo, 82, a Salamanca, Alcalá deHenares, València, Múrcia i Huelva.

• El carrer Ramón y Cajal, 4, a Barakaldo (Biscaia),Ourense, València, Burgos i Madrid.

5

4

3

2

1


C La carta

És el mitjà de comunicació escrita més utilitzat. Amb lacarta, el destinatari tindrà una «imatge» del remitent ies farà una idea de la seva formació i cultura, així quela presentació s’ha de cuidar al màxim. Les normes quehem explicat abans per a la correspondència comerciales poden aplicar a l’elaboració de cartes.

Pel que fa a la presentació, les condicions més impor-tants que ha de reunir una carta són:

• Escriure-la a mà (molt poc freqüent en el món del’empresa), o bé a màquina (mecànica o electrò-nica), o bé amb un processador de textos (ordina-dor). Si fem servir el processador de textos no s’a-consella abusar de l’ús dels tipus de lletra, ni deles mides, variant-les a gust de l’usuari. Escolliu untipus de lletra seriós i senzill i una mida normal iapliqueu-los a tota la carta. És important passar elcorrector ortogràfic.

• Ha d’estar ben centrada i ben distribuïda. Abansde començar a escriure la carta, feu un esborrany icalculeu-ne aproximadament la llargària per poderdefinir millor la distribució al paper. Aquesta normaés molt útil quan es treballa amb equips mecànics.

• S’ha de visualitzar de seguida l’esquema de lacarta. Amb els processadors de textos es pot

començar la carta sense haver de calcular la llargà-ria, perquè hi ha l’opció «vista preliminar», que ésuna presentació prèvia per pantalla del documentabans d’imprimir-lo.

• Mantenir els marges adequats. Els marges mésadequats per a la carta comercial són els següents(tot i que hi pot haver petites variacions): margeesquerre, de 3 a 4 cm; marge dret, 2 cm, i margeinferior, 2 cm. Pel que fa al marge superior, si lacarta no té capçalera, el marge ha de ser de 2 a 3cm.

• No s’ha d’escriure mai al dors del paper. La cartaha de continuar en un altre full; utilitzarem dosfulls, tres, etc., però mai escriurem al dors de cappaper. L’enumeració, si hi ha més d’un full, s’acos-tuma a indicar al costat dret superior o inferior;1/2 indica que és el primer full de dos, i 2/2 queés el segon full de dos, l’últim (figura 4.13). A lapart superior de les pàgines que no siguin la pri-mera, les quals no tenen capçalera, hi haurà la raósocial de l’empresa remitent, la data i el destina-tari, i, a 3 o 4 cm del marge superior continuaremamb el text (figura 4.13).

• Signar de pròpia mà. Les cartes han d’anar signa-des de pròpia mà. El segell de l’empresa no s’es-tampa damunt de la signatura, sinó que es posa al’esquerra (figura 4.12).

• La carta s’ha d’enviar sense esborralls ni guixa-des. Per esmenar els errors hem d’utilitzar elscorrectors més adequats; si la correcció no quedabé, és millor reescriure la carta. Amb els processa-dors de textos les correccions són més pràctiques,es fan més ràpidament i són més netes.


Fig. 4.12. La col·locació de la signatura i segell en la carta:a) correcte; b) incorrecte.

a) b)

62

Fig. 4.11. Cal tenir molta cura de la presentació i del contingut de lescartes.

SEG

EL

L DE L’EMPRES

A SEG

EL

L DE L’EMPRES

A


63

• Quant als plecs de la carta, s’acostumen a fer tresparts en els fulls de mida A-4; el contingut ha dequedar sempre de cara a dins, de manera que lacapçalera queda a la part exterior. Si el sobre téfinestra, les dades de la capçalera hi han de coin-cidir. Als fulls que es fan servir expressament per ales cartes hi acostumen a haver unes línies alsextrems que indiquen el lloc per on s’han de doble-gar (figura 4.14).

4. La comunicació escrita4.4 Parts de la carta comercial

Una carta comercial model està formada per tres partsclarament diferenciades, tant per l’espai que ocupencom per les funcions que compleixen: l’inici, el contin-gut i el final. Cada una d’aquestes parts consta de diver-sos elements:

• Inici. Ocupa la part superior i està formada pelselements següents: capçalera, destinatari, referèn-cies, assumpte i datació.

• Contingut. El trobem entre l’inici i el final. Estàdividida en dues parts: la salutació i el text de lacarta.

• Final. Va immediatament després del text de lacarta. Conté el comiat, l’antesignatura, la signa-tura, l’annex i, si s’escau, la postdata.

A continuació, en la Figura 4.15. observa el lloc queocupen les parts principals d’una carta comercial en unfoli.

Fig. 4.13. Exemple d’un segon full o posteriors. Fig. 4.14. Com doblegar i introduir una carta en el seu sobre.

Parts de la carta comercial4.4

Fig. 4.15. Llocs que ocupa cada apartat de la carta co-mercial.

Inici

Contingut

Final

MANUFACTURES, S.A.

MANUFACTURES, S.A.

MANUFACTURES, S.A.


A Inici

Capçalera

En aquest apartat hi figura el nom i cognoms o raósocial, domicili complet (adreça, codi postal, poblaciói comarca), apartat de correus, telèfon, fax, correu elec-trònic i pàgina web (si n’hi ha) de qui escriu la carta(figura 4.16a). Totes aquestes dades han d’aparèixer almarge superior esquerre de la carta. En veurem exem-ples més endavant.

Destinatari

Aquest apartat inclou el nom i els cognoms o la raósocial de l’empresa destinatària de la carta amb l’adreçacompleta. Generalment, en els models de carta en quèla capçalera està impresa hi ha quatre guionets equi-distants entre ells on podrem escriure les dades del des-tinatari. És molt útil per als sobres amb finestra (figu-ra 4.16b).

Si la carta va dirigida a una persona determinada del’empresa, haurem d’escriure primer la raó social del’empresa i a l’altra ratlla a/(a l’atenció de) i el nom i elscognoms de la persona que volem que rebi la carta.

Per exemple:

METAL·LÚRGICA DE L’OEST, S.A.a/ Sra. Mercè Gràcia Ripollc. Puigcerdà, 1243800 VALLS

Si la destinació de la carta és una població, l’escriuremen majúscules al costat del codi postal, i a continuacióen minúscula la comarca, si és una població petita.

Exemples:

08980 SANT FELIU 08090 Sant FeliuDE LLOBREGAT de Llobregat(Baix Llobregat) (Baix Llobregat)

17497 PORTBOU 17497 Portbou(Alt Empordà) (Alt Empordà)

Referències

Normalment n’hi ha dos tipus de referències. La Nos-tra Referència (N/Ref.:) s’utilitza per indicar les ini-cials, el nom i el cognom de la persona que signa lacarta i de qui la transcriu; si l’empresa porta un regis-tre de la correspondència, el podrem anotar a conti-nuació.

La Vostra Referència (S/Ref.:) es fa servir en la respostad’una carta, i s’hi indica la referència de la carta rebuda;és una mena de «guia» per al destinatari.

A les cartes també és usual trobar el vostre escrit(s/escrit) i el nostre escrit (n/escrit). Quan vulguemposar la data (dd.mm.aa) de la carta rebuda, indica-rem el vostre escrit, i posarem el nostre escrit si indi-quem la data (dd.mm.aa) de la carta que vam escriurenosaltres primer i que ha motivat la resposta de lacarta rebuda. Aquest sistema és molt útil per poderarxivar els documents per ordre cronològic (figu-ra 4.16c).

En els textos comercials és habitual que les primeresinicials s’escriguin en majúscula i les de qui l’ha escritaen minúscula. Aquestes inicials s’escriuen separades lesunes de les altres per una barra, per deferència al res-ponsable del contingut, que és la persona que firma lacarta.

64


Fig. 4.16. L’inici de la carta comercial.

a)

c)

d) e) 14 de maig del 2008

b)


65

Exemples:

S/Rfa.: JC/ag n/rfa.: LB/wtS/Rfa.: JC/ag 5.398 N/Rfa.: LB/wt 458s/escrit: 15.06.09 N/Escrit: 19.03.08

Les abreviatures es poden escriure en majúscula o enminúscula indistintament, tal com ho veiem en l’exem-ple. També és habitual escriure les referències nomésamb les inicials a la part inferior de la carta.

Assumpte

L’assumpte és una descripció breu del motiu de la carta(figura 4.16d).

Exemples:

Assumpte: confirmació de la comanda.Assumpte: reclamació efecte impagat.

Datació

Cal que la data hi consti amb el format dia del mesd’any, per exemple: 15 de juny de 2008. També és habi-tual en els textos comercials que si la paraula data estàimpresa, s’escrigui amb números 15.06.08. Com que lalocalitat d’emissió ja s’indica a la capçalera, no cal repe-tir-la abans de la data. Tanmateix, si no hi ha el nom dela població a la capçalera o si la carta s’escriu des d’unaaltra localitat, haurà de constar en la zona indicadaanteriorment (figura 4.16.e).

B Contingut

Salutació

És una fórmula de cortesia que situem just abans deltext. En la taula 4.4 us presentem els diferents tipus desalutació en una carta comercial.

Si la carta va adreçada a una persona o a un grup depersones destacades socialment o culturalment, utilit-zarem «Distingit senyor», «Distingida senyora», «Dis-tingits senyors» o «Distingides senyores». Si tenim unacerta relació d’amistat amb aquestes persones, podem

utilitzar «Distingit amic» o «Distingits amics» i «Dis-tingida amiga» o «Distingides amigues».

Utilitzem «Benvolgut» amb el nom de la persona si hi hauna relació d’amistat o «Benvolgut senyor» amb el pri-mer cognom si el destinatari és una persona gran, perrespecte i per educació. Finalment podem fer servir«Senyor» amb el primer cognom, per a les cartes ambmissiva, abans de recórrer a la via judicial (figura 4.17a).


Fig. 4.17. El contingut de la carta.

Taula 4.4. La salutació en la carta comercial.

Emissor Destinatari Fórmula

PERSONA FÍSICA PERSONA FÍSICA Distingit senyor/Distingida senyora:

Benvolgut senyor/Benvolguda senyora:

Senyor/Senyora:

PERSONA FÍSICA PERSONA JURÍDICA Distingits senyors/Distingides senyores:

Benvolguts senyors:

Benvolgudes senyores:

PERSONA JURÍDICA PERSONA FÍSICA Senyors/Senyores:

Distingit senyor/Distingida senyora:


PERSONA JURÍDICA PERSONA JURÍDICA Distingit senyor/Distingida senyora:


Senyor/Senyora:

A) Distingits senyors,Us adjuntem la factura n. 4568/03 d’un import de set-cents setanta euros (760) que correspon al nos-tre (?) albarà n. 456.

B) A més, us recordem que per cobrar-la ens hauran d’enviar en la carta de resposta un xec nominatiuamb aquest import.


Per exemple:

Benvolgut Jaume, Benvolgut senyor Guerola,

Text

És on es desenvolupa el motiu de la carta (figu-ra 4.17b). Començarem el contingut d’una carta ambuna breu introducció, que normalment fa referència auna altra carta rebuda amb anterioritat o dóna una ideade l’assumpte que tractarem. Aquestes són les fórmulesmés habituals:

• En resposta a la vostra carta del...• Corresponem a la vostra atenta carta...• En resposta a la vostra atenta carta...• Amb relació a la vostra carta, reclamació, comanda...• Ha arribat a les nostres mans la vostra carta de...• Ens plau fer-vos arribar...• El motiu de la nostra carta...• Ens plau fer-vos arribar adjunt...• Us adjuntem...• Acusem recepció de...• Us agrairíem que ens informéssiu sobre...• En referència a la comanda...• Ens dirigim a vostès per...• Estudiada la vostra petició, lamentem...• Estudiada la vostra oferta, ens plau comunicar-

vos...

Cal puntualitzar que utilitzarem la primera persona delsingular quan sigui necessari.

Recorda que els temes o els assumptes que s’han detractar se separen per paràgrafs, i que hem de seguir lesrecomanacions establertes per a la redacció de la corres-pondència comercial.

C Final

Comiat

Ha de ser una frase curta (figura 4.18a). Els comiatsmés habituals són:

• Us saludem amb respecte.• Atentament, • Ben atentament,• Cordialment,• Una salutació cordial,• Ben cordialment,

Si volem que el comiat estigui relacionat amb el con-tingut de la carta:

• A l’espera de rebre notícies vostres, us saludo aten-tament.

• Agraïts per avançat, rebeu una salutació cordial.• A l’espera de la vostra resposta, us saludem aten-

tament.• Us donem les gràcies per avançat i us saludem

atentament.

Antesignatura

A l’antesignatura s’indica la raó social de l’empresa i elcàrrec de la persona que signa. Aquestes dades es podenincloure també a la firma (figura 4.18b).

Per exemple:

INDUSTRIES, S.A. TELFASACap vendes El Gerent

66


Fig. 4.18. Final en la carta comercial.

a)

c)

b)

Agraïts per avançat, rebeu una salutació cordial.

Annex: fra. n. 4568/03

PD: Us preguem que ens envieu un taló barrat.

Blanca Picó Carbonell

MANUFACTURES, SACap de comptabilitat

d)e)


67


Signatura

És l’espai reservat per a la rúbrica del responsable de lacarta. Sota de la signatura s’indica el nom i els cognomsde la persona que signa i s’hi anteposa, si volem, l’a-breviatura de signatura (sign.:) (figura 4.18c). Senseaquesta el document no és vàlid.

Exemple per a persones físiques:

Atentament,

Signat: Verònica Pinto Tuy

Exemple per a persones jurídiques:

SALINES DE L’EST, S.A,Cap de vendes

Signat: Àlvar Gil Gras

Com hem comentat en l’apartat de l’antesignatura, elcàrrec de qui firma s’escriu sota de la signatura, si nol’hem posat a l’antesignatura.

Per exemple:

SALINES DE L’EST, S.A. SALINES DE L’EST, S.A.

Signat: Àlvar Gil Grall Àlvar Gil GrallCap de vendes Cap de vendes

Tingueu en compte que si el càrrec va després de la raósocial, s’afegeix l’article, masculí o femení, perquè hemd’intentar evitar utilitzar un llenguatge sexista, i si elcàrrec va després del nom i cognoms de la persona quesigna, no cal posar l’article. En la primera opció es técom a referència la raó social i, en la segona, el nom dela persona física que està damunt mateix del càrrec.

En el supòsit que la persona que ha de signar una cartadelega una altra persona per signar, després de l’ante-signatura escrivim l’abreviatura p. a. o bé p. a (perautorització), p. p. (per poder), p. d. (per delegació) op. o. (per ordre), segons el cas.

Per exemple:

HIDALGO & CASAS, HIDALGO & CASAS,AUDITORS AUDITORSPA PO

Mercè Zuloaga Leal Ricard Vila PedrazaDirectora Financera Departament de finances

Observeu que aquests exemples tenen una distribució iuna escriptura diferent, el bon gust i saber presentaramb correcció els escrits no són incompatibles amb lanormalització.

Annex

Hem d’escriure la paraula Annex a la part inferioresquerra de la carta quan hi adjuntem documents, comara lletres de canvi, fotocòpies d’impagats, fullets, catà-legs, etc. (figura 4.18e).

Per exemple:

Annex: Catàleg dels nostres productes.

Postdata

La postdata té la funció d’afegir alguna cosa que nohem pensat d’incloure en el text de la carta (figu-ra 4.18e).

La situem a la part inferior esquerra després de la siglaPD. Es recomana no fer-la servir, si no és estrictamentnecessari. Les cartes publicitàries acostumen a in-cloure postdates per cridar l’atenció sobre alguna cosaen concret.

Per exemple:

PD: El preu per unitat de l’article 252 102 és de75,61 euros.


68


Cas pràctic

EUROCOMERCIAL, S.A. Tel. 96 432 41 50Polígon Industrial Pullman Fax. 96 432 41 55Parcel·la 102 Bloc 3 Apartat 25212006 CASTELLÓ DE LA PLANA

COMERAS, SAC. de la Muntanya, 13208600 BERGA (Berguedà)

S/Rfra.: SL/rjN/Rfra: AP/Sr.S/escrit:N/escrit:

ASSUMPTE: enviament factura Data: 14.05.08

Distingits senyors,

Us adjuntem la factura n. 4568/20 d’un import de set-cents seixanta euros amb vint-i-dos cèntims (760,22 €),

que correspon al nostre albarà n. 456.

Us recordem que per cobrar-la ens han d’enviar un taló nominatiu amb aquest import.

Agraïts per avançat, rebeu una cordial salutació.

EUROCOMERCIAL, S.A.

Signat.: Blanca Picó Carbonell

Cap de comptabilitat

Annex: Fra. n.° 4568/20PD: Us preguem que ens envieu un taló barrat.

Solució

Fig. 4.19. Exemple de carta comercial realitzada amb un processador de text.

Treballes a l’empresa EUROCOMERCIAL,SA, ambdomicili social al polígon industrial Pullman, par-cel·la 102, bloc 3, 12006 Castelló de la Plana, i elteu cap et demana que escriguis una carta comer-

cial al client COMERAS, SA, i expliquis que percobrar la fra. n. 4586/02, de 760,22 euros, queadjunteu, enviïn un xec o un taló de comptecorrent nominatiu i barrat a favor nostre.

1


69


EUROCOMERCIAL, SA S/Ref.: SL/sj

Polígon Industrial Pullman N/Ref.:

Parc. 102, bl. 3 S/escrit:

12006 CASTELLÓ DE LA PLANA N/escrit:

ASSUMPTE: enviament factura

Tel. 964 324 150

Fax 964 324 155

Apartat 252

COMERAS, SA

C. de la Muntanya, 132

08600 BERGA (Berguedà)

Distingits senyors,

Us adjuntem la factura n. 4568/20 d’un import de set cents seixanta euros amb vint i dos cèn

tims (760,22 €), que correspon al nostre albarà n. 456.

Us recordem que per cobrar la ens han d’enviar un taló nominatiu amb aquest import.

Agraïts per avançat, rebeu una cordial salutació.

EUROCOMERCIAL, SA

Blanca Picó Carbonell

Cap de comptabilitat

Castelló de la Plana, 14 de juny de 2002

Annex: fra. n. 4568/20.

PD: Us preguem que ens envieu un taló barrat.

Fig. 4.20. Exemple de carta comercial mecanografiada.


70

4. La comunicació escrita4.5 Abreviatures, sigles i acrònims


Digues quines són les principals condicions que hade complir una carta perquè tingui una presentaciócorrecta.

Assenyala les parts de la carta comercial i les sub-divisions de cada part.

Què és la capçalera i quins elements la formen?

De quines maneres podem escriure la salutació a lacarta comercial si tenim en compte l’emissor i eldestinatari?

De quina manera pots posar la referència en unacarta?

Quines avantatges presenta l’ús de les referènciesindicant la data?

11

10

9

8

7

6

4.5 Abreviatures, sigles i acrònims

A Abreviatures

És la reducció d’una o diverses paraules a un grup delletres. Per exemple, l’abreviatura de la paraula senyorestà formada per les lletres Sr., la d’excel·lentíssim perExcm. Al final de l’abreviatura es posa gairebé sempreun punt. En la taula 4.5 us presentem les abreviaturesmés habituals.

B Sigles

Les sigles estan formades per les primeres lletres de lesparaules que volem abreujar. Per exemple, la sigla delButlletí Oficial de l’Estat és BOE. Les normes d’escrip-tura i d’ús de les sigles són:

• Les lletres que formen la sigla no se separen ni perespais ni per punts.

Exemple:

Com a excepció i per facilitar la lectura i evitar errors,si el text està tot en majúscules, s’aconsella separar lasigla per punts.

Exemples:

L’ESDEVENIMENT TINDRÀ LLOC AL C.E.C.O.

LA REUNIÓ DE L’O.U.A. ES VA CATALOGAR COM A...

L’article que duu la sigla ha de concordar amb la primerainicial. C vol dir centre —masculí—, i O, organització—femení—.

• Les sigles no tenen plural.

Exemples:

• En un document, la primera vegada que escrivimuna sigla hem d’anotar primer la denominació com-pleta i la resta de vegades ja podrem utilitzar lasigla.

A la taula 4.7 presentem les sigles més habituals delvocabulari mercantil.

Malament Bé

B.O.E. BOE

M.A.P. MAP

S.I.D.A. SIDA

S.I.M.O. SIMO

D.O.G.C. DOGC

Malament Bé

ONGs ONG

MIRs MIR

NIFs NIF

ATs ATS

Malament

Els ATSs es vanreunirHi adjuntem foto-còpies dels NIFs.

Bé

Els ATS es vanreunirHi adjuntem foto-còpies dels NIF.


A

71


Abreviatura Significat Abreviatura Significat Abreviatura Significat

Taula 4.5. Abreviatures més habituals.

adv. advocat/adaaccept. acceptacióadm. administracióadmdor. administradoradmdora. administradoraapt. apartatart. articleav. avingudaatt. atentatta. atentaaux. auxiliar

E

E este/ efectesef. efectiuesq. esquerre/aetc. etcètera€ euroExcm. Sr Excel·lentíssim

Senyor

F

fra. facturaf. o f/ foli

N

N nordnre. nombren., núm. númeron. notaNE nord-estNO nord-oest

P

pral. principalpàg. pàginapres. president/apdt. pendentprov. provínciapta. pessetapl. plaça

R

ref. referènciareg. registre

X

x. xec

T

t tonat/ talótel. telèfontit. títol

V

v. i p. vist i plauo VPvenc. vencimentv/ vistv/c al vostre comptev/f al vostre favor

S

S sudSt. santSta. santasign. signaturaSE sud-estSO sud-oestSr. senyorSra. senyora

G

gov. governgral. general

I

íd. ídemimpt. impostint. interèsIma. Sra. Il·lustríssima

SenyoraIm. Sr. Il·lustríssim

Senyorinst. institut

L

l/ o ll/ lletra de canvillic. llicenciat/adaltda. limitada

M

m/t mesos termem/v mesos vistamàx. màximmín. mínim

B

bnc. bancb. beneficib. barri

C

cap. capítolctat. ciutat o

comunitatc. o c/ carrercrec. càrreccia. companyiacdi. codicte. comptectge. corretatgec/c compte correntc/n compte nouc/u cada u

D

d/ diesd/d dies datad/fra dies facturad/v dies vistadta. dretadept. departamentDr. doctordte. descomptedesp. despesa


C Acrònims

L’acrònim és la paraula formada per les inicials, i devegades més lletres, d’altres paraules. Per exemple,

Associació per a la DEfensa de la NAtura és ADENA oINsitut CAtalà del SÒL, INCASOL.

Els acrònims es poden escriure amb totes les lletresmajúscules o només amb la lletra inicial majúscula.

72


Taula 4.6. Sigles mercantils més habituals.Fig. 4.1. TNC Són les sigles del Teatre Nacional de Catalunya.

p. a. per autoritzacióp. o. per ordrep. p. per poderPVPR preu de venda al públic reco-

manatSA societat anònimaSAL societat anònima laboralSC societat comanditaVE Vostra Excel.lèncias. e. o o. salvat error o omissióSL societat limitadaSRC societat regular col.lectivaVS Vostra Senyoria

MAE Ministeri d’Afers Exteriors

MJ Ministeri de Justícia

MI Ministeri d’Interior

MD Ministeri de Defensa

ME Ministeri d’Economia

MECD Ministeri d’Educació, Cultura i Esports

MTAS Ministeri de Treball i Afers Socials

MAPA Ministeri d’Agricultura, Pesca i

Alimentació

MP Ministeri de la Presidència

MAP Ministeri per a les Administracions

Públiques

MH Ministeri d’Hisenda

MCT Ministeri de Ciència i Tecnologia

MSC Ministeri de Sanitat i Consum

MICYT Ministeri de Comerç i Turisme

MMA Ministeri de Medi Ambient

MF Ministeri de Foment

ACUDE Associació de Consumidors i Usuaris

d’Espanya

ADECU Associació per a la Defensa de Consumidors

i Usuaris

ADENA Associació per a la Defensa de la Natura

AEAT Agència Estatal d’Administració Tributària

AEB Associació Espanyola de Banca Privada

AENA Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, SA

Aenor Associació Espanyola per a la Normalització

i Racionalització

AGE Administració General de l’Estat

AI Amnistia Internacional

AISN Administració Institucional de Sanitat

Nacional

AISS Administració Institucional de Serveis

Socioprofessionals

ANELE Associació Nacional d’Editors de Llibres

d’Ensenyament

AMPA Associació de mares i pares d’alumnes

ATS Assistent tècnic sanitari

AVE Alta Velocitat Espanyola

BDE Banc de Dades per a l’Educació

BN Biblioteca Nacional

Taula 4.7. Sigles i acrònims més habituals.


73

BOE Butlletí Oficial de l’Estat

CAT Companyia d’Abasament i Transports

CE Consell d’Estat

CEAPA Confederació Espanyola d’Associacions

de Pares d’Alumnes

CEOE Confederació Espanyola d’Organitzacions

Empresarials

CEPSA Companyia Espanyola de Petrolis, SA

CESID Centre Superior d’Informació de la

Defensa

CF Cicle Formatiu

CGPJ Consell General del Poder Judicial

CIF Codi d’Identificació Fiscal

CIS Centre d’Investigacions Sociològiques

CNAG Confederació Nacional d’Agricultors i

Ramaders

CNMV Comissió Nacional del Mercat de Valors

COE Comitè Olímpic Espanyol

Comitè d’Operacions Especials

COI Comitè Olímpic Internacional

Confesal Confederació Empresarial de Societats

Anònimes Laborals

Copime Confederació de la Petita i Mitjana

Empresa

CSD Consell Superior d’Esports

CSN Consell de Seguretat Nuclear

CSPM Consell Superior de Protecció de Menors

DGT Direcció General de Trànsit

DL Dipòsit legal

DNI Document Nacional d’Identitat

DRAE Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola

EHP Escola d’Hisenda Pública

Enagas Empresa Nacional de Gas

ENASA Empresa Nacional d’Autocamions, SA

Enatcar Empresa Nacional de Transports de

Viatgers per Carretera

EOI Escola d’Organització Industrial

EOT Escola Oficial de Turisme

ESO Ensenyament Secundari Obligatori

FEMP Federació Espanyola de Municipis i

Províncies

FENOSA Forces Elèctriques del Nord-oest

FGS Fons de Garantia Salarial

FIB Fira Internacional de Barcelona

Fitur Fira Internacional del Turisme

FNMT Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre

FORPRA Fons d’Ordenació i Regulació de Preus

i Productes Agraris

FORTA Federació d’Organismes de Ràdio

i Televisió Autonòmics

FP Formació Professional

Hispanoil Hispànica de Petrolis

IAE Impost d’Activitats Econòmiques

IB Iberia (Línies Aèries d’Espanya, SA)

IBI Impost sobre Béns Immobles

ICAC Institut de Comptabilitat i Auditoria de

Comptes

ICE Institut de Ciències de l’Educació

Icex Institut Espanyol de Comerç Exterior

ICO Institut de Crèdit Oficial

IDE Institut de Desenvolupament Econòmic

IEE Institut Espanyol d’Emigració

Institut d’Estudis Econòmics

IES Institut d’Ensenyament Secundari

IGN Institut Geogràfic Nacional

IMAC Institut de Mediació, Arbitratge i

Conciliació

IMPE Institut de la Mitjana i Petita Empresa

IMPI Institut de la Mitjana i Petita (Empresa)

Industrial

INC Institut Nacional de Consum

INE Institut Nacional d’Estadística

INEF Institut Nacional d’Educació Física

Inem Institut Nacional d’Ocupació

Injuve Institut de la Joventut

INLE Institut Nacional del Llibre Espanyol

INME Institut Nacional de Moneda Estrangera

Insalud Institut Nacional de Salut


Taula 4.7. (Cont.) Sigles i acrònims més habituals.


Imserso Institut de Migracions de Serveis Socials

IPC Índex de Preus al Consum

IRPF Impost sobre la Renda de les Persones

Físques

IRTP Impost sobre el Rendiment del Treball

Personal

ITV Inspecció Tècnica de Vehicles

IVA Impost sobre el Valor Afegit

JEN Junta d’Energia Nuclear

Mercasa Mercats Centrals de Proveïments, SA

Mercosa Mercats en Origen, SA

MIR Metge Intern i Resident

Muface Mutualitat General de Funcionaris Civils

de l’Estat (acrònim)

NIF Número d’Identificació Fiscal

OCU Organització de Consumidors i Usuaris

ONCE Organització Nacional de Cecs Espanyols

ONLAE Organització Nacional de Loteries

i Apostes de l’Estat

PEN Pla Energètic Nacional

PIB Producte Interior Brut

PNB Producte Nacional Brut

PVP Preu de Venda al Públic

PIME Petita i Mitjana Empresa

RAE Reial Acadèmia Espanyola

Renfe Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols

Retevisión Entitat Pública de la Xarxa Tècnica

Espanyola de Televisió

RNE Ràdio Nacional d’Espanya

RTVE Ràdio Televisió Espanyola

Sasemar Societat de Salvament i Seguretat

Marítima

SEAT Societat Espanyola d’Automòbils de

Turisme

SGAE Societat General d’Autors d’Espanya

SIDA Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida

SIMO Saló Internacional de Material d’Oficina

Sonimag So i Imatge

TEAC Tribunal Economicoadministratiu Central

UNED Universitat Nacional d’Educació a

Distància

AID Associació Internacional per al

Desenvolupament

APE Assemblea Parlamentària Europea

BBC Companyia Britànica de Radiodifusió

(British Broadcasting Corporation)

BIT Oficina Internacional de Treball

(Bureau International de Travail)

CE Consell d’Europa

CE Comunitat Europea

CEA Confederació Europea d’Agricultura

Comissariat per a l’Energia Atòmica

(Conféderation Européenne de

l’Agriculture, Comissariat a l’énergie

atomique)

CECA Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer

Confederació Espanyola de Caixes

d’Estalvis

CEE Comunitat Econòmica Europea

CESC Confederació Europea de Seguretat i

Cooperació

CFI Cooperació Financera Internacional

CICR Comitè Internacional de la Creu Roja

COI Comitè Olímpic Internacional

Comecon Consell per a l’Ajuda Econòmica Mútua

(acrònim)

(Council for Mutual Economic Assistance)

CRI Creu Roja Internacional

CSCE Conferència sobre Seguretat i Cooperació

a Europa

(Conférence sur la Sécuritè et la

Coopération en Europe)

Eurovisió Unió Europea de Televisió

FAO Organització per a l’Alimentació i

l’Agricultura (Food and Agricultural

Organization)

74




75

Fecom Fons Europeu de Cooperació Monetària

(acrònim) (Fond Européen de Coopération

Monetarie)

FIFA Federació Internacional de Futbol

Associació (Federation International

Football Association)

FM Freqüència Modulada

(Frequency Modulation)

FMI Fons Monetari Internacional

(Fond Monétaire International)

FSE Fons Social Europeu

GATT Acord General sobre Aranzels Duaners

i Comerç (General Agreement on Tariffs

and Trade)

IAEA Agència Internacional de l’Energia

Atòmica (International Atomic Energy

Agency)

IATA Associació Internacional de Transport Aeri

(International Air Transport Association)

IDAE Institut per a la Diversificació i Estalvi

de l’Energia

INTELSAT Satèl·lit Internacional de

Telecomunicacions (International

Telecommunications Satellite)

IPC Centre de Premsa Internacional

Índex de Preus al Consum

(International Press Centre)

Làser Amplificació de la Llum mitjançant una

Emissió Estimulada de Radiació

(Light Amplification by Stimulated

Emission of Radiation)

MCE Mercat Comú Europeu

NAFTA Àrea de Lliure Comerç de l’Atlàntic Nord

(North Atlantic FreeTrade Area)

NASA Administració Nacional Aeronàutica de

l’Espai (National Aeronautics and Space

Administration)

NATO Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord

(North Atlantic Teatry Organization)

OCDE Organització per a la Cooperació

i el Desenvolupament Econòmics

(Organisation de Coopération

et de Developpement Economiques)

OEA Organització d’Estats Americans

OIC Organització Internacional de Comerç

OIPN Oficina Internacional per a la Protecció

de la Natura

OIT Organització Internacional del Treball

OMM Organització Meteorològica Mundial

OMS Organització Mundial de la Salut

ONU Organització de les Nacions Unides

OPAEP Organització dels Països Àrabs

Exportadors de Petroli

OPEP Organització dels Països Exportadors

de Petroli

OTAN Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord

OTI Organització de Televisions Iberoamericanes

OUA Organització per a la Unitat Africana

PE Parlament Europeu

PNUMA Programa de les Nacions Unides per al

Medi Ambient

SME Sistema Monetari Europeu

SMI Sistema Monetari Internacional

Sonar Exploració Nàutica pel So

(Sound Navigation Ranging)

TIR Transport Internacional per Carretera

(Transport International Routier)

UEFA Unió de les Associacions Europees de

Futbol

(Union of European Football Association)

UE Unió Europea

Unesco Organització de les Nacions Unides

per a l’Educació, la Ciència i la Cultura

(United Nations for Education, Science

and Culture Organisation)

Unicef Fons Internacional

de les Nacions Unides per a l’Ajuda Urgent

a la Infància




UPE Unió Parlamentària Europea

LGP Llei general pressupostària

(text refós aprovat per Reial Decret

Legislatiu 1091/1988,

de 23 de setembre)

LGT Llei general tributària

(28 de desembre de 1963)

LODE Llei orgànica reguladora del dret a

l’educació (3 de juliol de 1985)

LOGSE Llei orgànica d’ordenació general

del sistema educatiu

(3 d’octubre de 1990)

LOPJ Llei orgànica del poder judicial

(1 de juliol de 1985)

76


Cas pràctic

Substitueix les paraules que calgui per les abreviatu-res que corresponguin en els textos següents:

a) El banc ha emès una lletra de canvi amb venciment a90 dies data i amb càrrec al compte corrent del seuclient.

b) El compte del client presentava un saldo de 3150euros a favor de la companyia, segons el departamentde comptabilitat. Aquest saldo obeeix a la remesa dedues lletres de canvi que es van pagar amb un taló oxec de compte corrent; d’aquesta manera el saldo acompte nou és de zero euros.

Solució

a) El banc ha emès una l/ amb venc. a 90 d/d i amb càrrec alc/c del seu client.

b) El cte. del client presentava un saldo de 3 150 euros a favorde la cia., s/ el dept. de comptabilitat. Aquest saldo obeeixa la r. de dues l/ que es van pagar amb un t/ o x. de c/c;d’aquesta manera el saldo a c/n és de zero euros.

2


Quines normes se segueixen per escriure les sigles?

Escriu 5 exemples d’acrònims.13

12



77

4. La comunicació escritaSabies que...

Sabies que...

Pàgina web

• http://www.correos.es

Una de les seccions del web de Correus i Telè-grafs permet calcular el preu final d’un envia-ment segons el tipus de producte, el pes i lescondicions de tramesa, com ara certificat,amb avís de rebuda, segur o contra reembors.

• http://www.glosarium.org

Diccionaris gratuïts.

• Bústia. La primera bústia que es va utilitzar va ser a París,França, l’any 1653. Tenia la funció de facilitar l’intercanvide correspondència de la ciutat.

• Illes. A les Illes Canàries hi ha un sistema de comunicacióper xiulets.

• Llengües. Les llengües més parlades del món són:Xinès 1 095 milions de persones.Anglès 450 II

Hindi 365 II

Castellà 355 II

Rus 205 II

Àrab 200 II

• Llibertat. L’estàtua que té aquest nom és a una illa petitad’una badia de Nova York. Va ser un regal de França alsEstats Units l’any 1884. L’autor de l’estàtua és l’escultorfrancès Frederic August Bartholdi, i la torxa que hi ha arano és l’original, la van canviar i l’original és a unes depen-dències properes a l’entrada de la famosa estàtua.

• Màquina d’escriure. L’anglès Henry Mill es considera l’in-ventor de les primeres màquines d’escriure, l’any 1714. Peròva ser el nord-americà Philo Remington qui va crear lamàquina d’escriure que coneixem avui dia, l’any 1873. Lafàbrica portava el seu cognom i arreu es coneixien lesmàquines d’escriure com a Remington. També va fer màqui-nes de cosir i rifles.

• Alfabet Morse. L’alfabet Morse, utilitzat en la telegrafia,el va inventar el nord-americà Samuel Morse l’any 1837. Laprimera línia unia les ciutats de Washington i Baltimore. Jaho sabeu, si voleu demanar socors (SOS), en l’alfabetMorse: «...---...».

• Pony Express. Els famosos genets del Pony Express porta-ven el correu de l’est a l’oest dels Estats Units, deSt. Joseph (Missouri) a San Francisco (Califòrnia), i feienel recorregut en deu dies, aproximadament (la meitat deltemps que les famoses diligències).


78

4. La comunicació escritaExercicis proposats

Exercicis proposats

L’antesignatura i la signatura són la mateixa cosa?Raona la resposta.

Si una empresa escriu una carta comercial a un par-ticular o a un empresari individual, quina fórmulade salutació pot utilitzar?

Si la carta l’escriu una empresa a una altra empresa,quines fórmules de salutació utilitzaries? I d’un par-ticular a una empresa?

Posaries el segell d’una empresa damunt de la sig-natura? Raona la resposta.

Quan utilitzem l’annex en les cartes comercials?

Fes, en un paper en blanc, l’esquema de la distri-bució de la carta comercial. Indica-hi els marges.

Escriu tres exemples de cada un dels errorssegüents:

• No utilitzar sinònims.• Fer servir pleonasmes.• Utilitzar cacofonies.• Ús excessiu del gerundi.

Corregeix els exemples que posis.

Agafa sis folis i un regle, pren les mides estàndard d’unsobre rectangular (per exemple, de 110 x 220 cm),retalla sis «sobres» i escriu quatre adreces d’em-preses comercials i dues de particulars.

Treballes en una empresa i el teu cap et demanaque a través del lloc web de Correus (www.correos.es)busquis els codis postals dels domicilis següents:

Santander:Carrer León Felipe, 5Avinguda Valdecilla, 4

Granada:Carrer Aben Humeya, 31Plaça Fontiveros, 3

Alcalá de Henares:Juana la Loca, 21Osa Mayor, 7

Saragossa:Profesor Tierno Galván, 47Triana, 52

Fes la cerca. Però recorda que a la caixa on escrivimel nom del carrer només hi has de posar el nom,sense indicar el tipus de via (carrer, avinguda,plaça, passeig, etc.).

Amb els companys de classe, escriu vuit referènciesseguint la norma establerta sobre qui signa la cartai qui la transcriu.

Inventa deu raons socials de deu empreses, amb elscàrrecs que corresponguin, per exemple, cap de vendes, de comptabilitat, de compres, etc., iposa’ls-hi nom i cognoms. Distribueix la signaturai l’antesignatura d’aquests casos.

Quina fórmula de salutació utilitzaries? Posa una Xa la resposta correcta:

a) MINES, S.A. GRUES, S.L.

1. Distingit senyor,2. Distingits senyors,3. Benvolguts senyors,

b) LLUÍS GARCIA RIU PAPER, SAL

1. Distingits senyors,2. Benvolguts senyors,3. Distingit senyor,

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

escriu a

escriu a


79

4. La comunicació escritaExercicis proposats

c) MANUFACTURES, S.L. MARC LLUÍS PES

1. Distingits senyors,2. Distingit senyor,3. Senyor,

d) ESPERANÇA ROBERT PÉREZ COSTA GINÉ COLL

1. Benvolguts senyors,2. Distingits senyors,3. Benvolgut senyor,

Substitueix en les frases següents les paraules quees poden canviar per una abreviatura o per unasigla:

• El càrrec al compte es va fer el dia 15.• Van girar la lletra de canvi amb un venciment a noranta

dies data.• L’informem que el preu de venda al públic recomanat és

de...• Acusem recepció de la vostra atenta carta on ens comu-

nicàveu el carrer del senyor Molls.• Segons el Diccionari de la Llengua Catalana la paraula

il·lustríssim la podem abreujar.• El descompte que han concedit es va acordar perquè la

factura es va pagar sense retards.

Quins motius existeixen per a l’utilització d’unpaper amb mides estàndar a les cartes?

Models de cartes incompletes en què els alum-nes han d’indicar les diferents parts o bé com-pletar-les.

15

14

13

escriu a

escriu a


La comunicació escrita - Amazon Web...

Documents

Transcript of La comunicació escrita - Amazon Web...