3€¦ · Web viewI. Presentació 1. El projecte educatiu Edebé 2. Finalitat educativa: educació...

Geografia – BATXILLERATProjecte

grup edebé 1


ÍNDEX

I. Presentació1. El projecte educatiu Edebé

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

3. Principis educatius

4. La concreció del projecte educatiu d’Edebé: Edebé al servei de l’educació

II. Batxillerat1. Finalitats del Batxillerat

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

3. Les competències en el Batxillerat

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

5. Ensenyament de Religió

6. Avaluació en el Batxillerat

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

8. Metodologia en el Batxillerat

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat: les estratègies d’aprenentatge

III. Concreció del currículum del Batxillerat1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

2. Competències generals del Batxillerat

3. Objectius

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

5. L’avaluació en el Batxillerat

6. L’atenció a la diversitat

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

IV. Matèria de Geografia1. Introducció

2. Competències

3. Metodologia de la matèria

4. Concreció d’objectius, continguts, competències i criteris d’avaluació

V. Materials curriculars

grup edebé 2


I. Presentació

Edebé, amb una llarga tradició editorial en el camp educatiu, vol donar a conèixer a la comunitat educativa el projecte educatiu que orienta la seva tasca i regeix la creació dels seus llibres i altres materials formatius.

L’editorial s’obre a la nova societat i vol contribuir a donar resposta a les demandes i els reptes que aquesta societat té plantejats en relació amb:— La qualitat i equitat de l’educació, en una nova societat del coneixement.— La formació de ciutadans compromesos amb valors socials i ètics, capaços de

conviure de manera positiva en la realitat multicultural actual.— La capacitació professional dels joves i la formació continuada al llarg de tota la

vida.— L’enriquiment cultural dels joves en els espais d’oci i temps lliure.

En el seu projecte educatiu, Edebé exposa les seves finalitats formatives, els principis que inspiren la seva producció i la manera com aquests principis s’han concretat en els seus materials didàctics per a les diverses etapes educatives.

1. El projecte educatiu Edebé

— Raó de ser:• Orienta i regeix la tasca editorial.• Respon a les demandes de la societat.

— Apunta a… unes finalitats: l’educació integral de la persona.— Es fonamenta en uns principis educatius: educació com a procés de construcció

personal, educació personalitzada…— Es concreta en una vocació de servei a l’educació:

• Dels joves: en les diverses etapes, amb diversitat de materials i varietat de suports.

• Dels educadors: professors, pares…— Culmina en… l’elaboració d’un projecte de vida personal vinculat a valors, que mou

a l’acció en la societat.

grup edebé 3


Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y deun descompresor TIFF (LZW).

2. Finalitat educativa: educació integral de la persona

Educació integral: desenvolupament harmònic de totes les dimensions de la persona i incorporació de valors per a la vida.

a) Dimensió física i psicomotora

— Desenvolupament de les habilitats físiques: coordinació, equilibri, potència...— Coneixement i acceptació del propi cos— Adquisició d’hàbits saludables

Valors:— Autoestima ajustada i consciència autocrítica— Sentit crític envers els estereotips socials— Equilibri ment-cos

b) Dimensió intel·lectual i cognitiva

— Enfortiment del pensament, integració dels aprenentatges i la seva utilització en la vida— Desenvolupament del llenguatge com a instrument d’aprenentatge i comunicació

Valors:— Interès per aprendre, esforç personal, iniciativa…— Autonomia de pensament. Obertura al canvi— Llibertat madura i sentit de la responsabilitat

c) Dimensió afectivoemocional

— Desenvolupament de la personalitat— Adopció de compromisos en l’àmbit personal i en el social— Relació i col·laboració amb els altres

Valors:— Autoconfiança. Equilibri emocional. Autoregulació— Establiment de relacions afectives sanes— Bondat, integritat, coherència…

d) Dimensió sociocultural

— Consciència de ciutadania— Respecte i tolerància envers els altres— Cooperació en la construcció d’un món més just

Valors:— Desenvolupament de sentiments d’estima i amistat— Tolerància i tarannà democràtic— Sentit de la justícia i la solidaritat— Respecte al patrimoni natural i sociocultural

e) Dimensió eticotranscendent

— Reflexió ètica i dinamisme espiritual— Formulació de preguntes i recerca de respostes— Obertura a la transcendència

Valors:— Interès pel sentit de la vida i de la història— Percepció de les aspiracions més profundes de l’ésser humà— Identificació dels grans interrogants

grup edebé 4


sobre la vida i el món

grup edebé 5


3. Principis educatius

Principis Descripció Edebé…1. L’educació és un procés de construcció personal.

— L’alumne/a creix i es construeix com a persona en interacció amb l’entorn, amb els seus iguals... — L’alumne/a és responsable i protagonista de la construcció del seu coneixement.— Aprendre exigeix reorganitzar la informació mitjançant una intensa activitat mental.

— Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l’aprenentatge estratègic.— Promou la transferència entre els continguts escolars i la vida real.— Diversifica el tipus d’activitats; afavoreix el treball en equip; estimula la creativitat…

2. Un procés centrat en la persona de l’alumne/a. Educació personalitzada.

— Cada alumne/a és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:a) Individualitat: cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.b) Socialització: obertura als altres. La persona s’apropia de la cultura i els valors de la seva societat, els analitza i els transforma. Implica el reconeixement de l’altre i de la seva dignitat.c) Autonomia: fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència, és a dir, el porta a elaborar el seu propi projecte de vida.

— Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.— Estimula el desenvolupament de la creativitat i l’originalitat en la resolució dels problemes.— Acull les diferents sensibilitats i continguts culturals de la societat.— Proposa activitats que inciten a la comunicació i a l’intercanvi.— Facilita la formació de judicis personals fonamentats.— Proporciona les eines per tal d’abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3, Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:— Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.— Dotar-los d’una organització més sòlida.— Descobrir-ne la funcionalitat.— Utilitzar-los en contextos diferents.— Obtenir una comprensió més clara de la realitat.

— Proposa metodologies que faciliten el descobriment de les relacions entre els continguts, i la seva integració en estructures més àmplies i completes.— Afavoreix la relació interdisciplinària entre els continguts de les diferents àrees i matèries.— Presenta els continguts de manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb els altres.

— Es refereix a la capacitat de l’ésser humà d’aprendre treballant en equip.— El treball entre iguals aporta enormes possibilitats d’aprenentatge.— Aprofitar les possibilitats educatives que ofereix la societat actual, fora del marc estrictament escolar.

— Planteja activitats per a treballar en grup.— Ofereix situacions d’aprenentatge i recursos per a l’aprenentatge cooperatiu. — Suggereix activitats d’aprenentatge en àmbits extraescolars.

5. L’educador, mediador en el procés d’aprenentage.

— Actua com a expert en processos d’ensenyament i aprenentatge i promou l’activitat conjunta.— Exerceix de guia en l’aprenentatge, cedeix gradualment el control en l’activitat per tal d’afavorir l’autonomia de l’alumne/a. — Atén a la diversitat.— Intervé com a pont entre família i escola.

— Ofereix diversos recursos i materials per al professor/a.— Convida l’educador a estimular les respostes creatives dels seus alumnes.— Anima el professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.

grup edebé 6


4. La concreció del projecte educatiu d’Edebé: Edebé al servei de l’educació

Per mitjà dels llibres de text

Fidel als seus principis educatius, Edebé planifica i elabora els seus llibres de text seguint un rigorós pla que:

— Defineix en un Projecte per a cada etapa del sistema educatiu.— Es concreta i desplega en les Programacions dels diferents cicles i cursos de cada

etapa.— Presenta aquests projectes i programacions complets, però alhora oberts, perquè

els centres i els equips educatius els puguin acomodar, personalitzar i dinamitzar tenint en compte les especificacions del seu projecte educatiu.

— Té cura de la unitat i la continuïtat dins de cada etapa i en la transició entre etapes.— Concreta, per a cada cicle i curs, una adaptació didàctica dels principis educatius de

l’editorial, tenint en consideració el desenvolupament evolutiu, les necessitats dels alumnes i les finalitats establertes en el currículum.

Metodologia

— Manté sempre un enfocament globalitzador i una relació interdisciplinària entre els continguts dels diversos dominis d’aprenentatge.

— Promou aprendre a aprendre i la realització d’aprenentatges amb sentit.— Convida a treballar en equip i a aprendre amb els altres.

Continguts

— Desenvolupa els continguts de cada matèria segons la seva didàctica específica, enllaçant-los amb l’entorn dels estudiants i intentant que en descobreixin la funcionalitat.

— Integra oportunament en les diverses àrees els continguts transversals (educació moral, per a la pau, mediambiental, etc.).

Atenció a la diversitat

— Busca sempre adaptar-se a la majoria dels alumnes, i ofereix recursos per tal d’atendre a la diversitat.

Avaluació

— Proporciona criteris i propostes pràctiques per a les diverses modalitats d’avaluació.

Les característiques pròpies dels estudiants de cada etapa exigeixen una aplicació diferenciada d’aquest pla en cada modalitat d’avaluació.

Criteris didàctics

Els criteris didàctics que Edebé segueix en la preparació dels materials curriculars per a cada etapa són els següents:

grup edebé 7


— Augmentar de manera progressiva el nivell d’exigència i, d’aquesta manera, generar situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegin un repte que exigeixi cada cop un grau més elevat de coneixements i estratègies.

— Iniciar els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.— Insistir en la globalització i en la funcionalitat dels aprenentatges perquè

esdevinguin cada cop més significatius.— Desenvolupar en els alumnes formes de raonament adequades a cada moment

evolutiu i introduir-los progressivament en el mètode i el pensament científic.— Privilegiar activitats que promoguin la reflexió crítica sobre el que s’aprèn i la

manera com s’aprèn.— Introduir i afavorir el tractament formatiu dels continguts transversals.— Promoure accions en grup i amb altres grups per tal d’aprofundir en les

experiències de socialització.— Afavorir l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i

escrit.— Proposar suficients activitats de reforç i d’ampliació.— Donar a l’avaluació un marcat caràcter formatiu, que afavoreixi la presa de

consciència del propi procés d’aprenentatge i que faciliti al professorat la presa de decisions que afavoreixin el major creixement dels seus alumnes. En l’ESO, l’avaluació incorpora el caràcter orientador, a fi que els alumnes puguin anar preparant les decisions sobre els seus itineraris futurs.

Per tal d’adaptar aquests criteris a les característiques dels alumnes en cada moment evolutiu, Edebé elabora projectes coordinats entre les diverses àrees en els quals inclou la distribució dels continguts que es treballaran en cada etapa, la seva concreció i la seva organització en unitats didàctiques.

En el Batxillerat

Edebé aborda aquesta etapa des d’una perspectiva integradora i dinàmica per tal de poder respondre de tots els matisos i trets diferencials que presenta. En els seus textos, Edebé té en compte el caràcter propedèutic del Batxillerat i també la seva dimensió terminal. Així, assumeix la finalitat compartida socialment per al Batxillerat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Pretén consolidar l’esperit emprenedor, la creativitat i el treball en equip entre els alumnes d’aquesta etapa i, alhora, intenta donar cabuda a un tipus de coneixements més vinculats a l’activitat pràctica, la qual cosa dotarà l’alumnat d’una qualificació general més gran, necessària si decideix accedir a la vida laboral.

Aspira que els alumnes del Batxillerat consolidin els seus hàbits de lectura, d’estudi i disciplina davant les tasques formatives; que progressin en autonomia en l’aprenentatge i en la seva maduresa intel·lectual, i que adquireixin les destreses, mètodes i estratègies necessaris per a abordar amb èxit els estudis posteriors.

El progressiu i ininterromput avenç de la ciència i de la tècnica exigeix una contínua revisió i adaptació dels materials. Edebé tracta aquest extrem amb molta cura i considera la seva tasca com un treball fonamentat, però sotmès a revisió i contrast, preocupant-se per oferir uns continguts totalment actualitzats que afavoreixin una educació de qualitat.

grup edebé 8


Planteja als alumnes el fet d’aprendre com a enriquiment i modificació dels esquemes de coneixement de què disposen, per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Per això:

— Inicia els aprenentatges partint del que els alumnes ja coneixen.— Detecta els seus interessos i necessitats i tracta de connectar-hi.— Proposa, de manera atractiva i motivadora, una finalitat als nous aprenentatges que

justifiqui l’esforç personal que es demana a l’alumne/a.— Presenta unes activitats d’ensenyament-aprenentatge coherents amb les intencions

educatives, buscant l’eficàcia en el treball.— Afavoreix l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real. — Promou l’adquisició de valors de reflexió, honestedat i compromís. — Fomenta l’exercici de la ciutadania responsable i el desenvolupament de la

consciència crítica, com a mostres de la maduresa personal i social.

En acabar el Batxillerat, l’alumne/a ha d’haver consolidat la seva autonomia en l’activitat intel·lectual. Això implica l’adquisició d’unes habilitats personals per tal de fer front a les diverses situacions amb què es trobi. Edebé vol contribuir que els alumnes sàpiguen estudiar i aprendre, que siguin estratègics i, per a fer-ho, concep els seus materials d’una forma metòdica i ofereix en els textos una àmplia mostra de possibles estratègies d’aprenentatge. D’aquesta manera, els alumnes les van incorporant d’una manera conscient i, coneixedors de les seves possibilitats, estaran en condicions d’escollir les maneres d’estudiar més adequades per a cada situació, segons el seu estil d’aprenentatge.

grup edebé 9


II. EL BATXILLERAT

D’acord amb el que preveu la LOE, el Batxillerat constitueix una etapa educativa amb unes característiques específiques i unes finalitats pròpies en el conjunt de l’Educació Secundària Postobligatòria, i inclou dos cursos acadèmics que convencionalment comprenen dels 16 als 18 anys. Es desenvolupa amb tres modalitats diferents, que s’organitzen de manera flexible i en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’educació superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del Batxillerat, i dins de cada modalitat hi ha diverses vies, amb la finalitat de poder oferir una preparació més especialitzada a l’alumnat d’acord amb les seves perspectives i interessos de formació per tal de continuar estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

1. Finalitats del Batxillerat

El batxillerat té com a finalitat proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa i a l’educació superior amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere.

D’aquestes finalitats, en deriva el caràcter propedèutic, orientador i terminal d’aquesta etapa.

- El Batxillerat té un caràcter de preparació per als estudis posteriors, però això no significa que s’hagi de convertir en un simple pròleg de la universitat, ni tampoc que s’hagin de traslladar a l’ensenyament secundari els esquemes científics i didàctics propis de nivells superiors. Es tracta, més aviat, d’adoptar uns plantejaments que, tot i ser coherents amb els de l’etapa educativa anterior, contribueixin a aprofundir i ampliar els coneixements desenvolupats, i d’incorporar-hi la perspectiva analítica pròpia de les disciplines científiques, i també un major rigor en la formulació del coneixement.

- En l’aspecte orientador, el Batxillerat ha de facilitar recursos perquè l’alumnat canalitzi les seves preferències i capacitats en un marc de referència apropiat i amb l’orientació adequada. Des d’aquest punt de vista, les activitats de tutoria, l’opcionalitat curricular, el treball de recerca, l’estada a l’empresa, etc., poden interpretar-se com a recursos que, amb independència de l’especialitat cursada, serveixen a aquesta funció orientadora.

- El Batxillerat té, a més, una funció terminal, un valor educatiu per ell mateix. El Batxillerat ofereix el grau superior de qualificació general que la societat actual reclama als ciutadans. La formació que proporciona té interès tant per les possibilitats de promoció laboral com per ampliar el propi bagatge cultural.

2. Els alumnes i les alumnes del Batxillerat

Entre els setze i els divuit anys, els nois i les noies continuen el procés d’accentuació i afermament dels canvis fisiològics, psicològics i socials que marquen la transició a la vida adulta.

grup edebé 10


En l’àmbit cognitiu, el desenvolupament del pensament formal els permet assumir noves habilitats i rols socials i d’adquirir valors morals superiors. El pensament formal els permetrà operar sobre proposicions i no tan sols sobre objectes reals i concrets, els possibilitarà enfocar la resolució d’un problema atenent a totes les situacions i relacions possibles, formular hipòtesis explicatives i verificar-les sistemàticament mitjançant processos deductius i experimentals, com també sotmetre els resultats a les proves d’una anàlisi deductiva.

El nou potencial cognitiu afavoreix l’obertura al món de la cultura; per això, els alumnes poden arribar a tenir un contacte més aprofundit amb alguns components fonamentals del desenvolupament actual de la civilització i, particularment, amb els aspectes més rellevants del patrimoni cultural de la societat a la qual pertanyen: llengua, història, pensament...

Els àmbits de desenvolupament de l’autonomia personal i la inserció social es presenten molt interrelacionats en aquesta etapa. Els nois i les noies d’aquestes edats acostumen a estar molt interessats a agradar els altres i a adequar les seves actituds i accions a les normes socials, especialment a les del grup d’iguals. Paralel·lament, manifesten un marcat interès per diferenciar-se, per construir la seva pròpia imatge i personalitat i un projecte de vida propi. És el període de consolidació de la identitat personal, que es concreta en l’adquisició d’una consciència moral autònoma, en l’adopció de valors significatius i en l’elaboració d’un concepte d’ells mateixos, acompanyat d’una autoestima bàsica.

Aquest procés d’afirmació personal es duu a terme mitjançant la inserció en una “cultura d’edat” que es caracteritza per un estil de vida peculiar i uns hàbits i valors propis. Les noves potencialitats cognitives els permeten reflexionar sobre ells mateixos i el seu entorn i obrir-se al diàleg amb els altres si es propicia un clima de participació democràtica, tant en l’entorn escolar com en el familiar.

L’etapa es presenta com el moment de l’elecció vocacional, de l’adopció de creences i actituds, del compromís envers valors, de la progressiva definició d’un projecte de vida i, sobretot, de la formació de la identitat personal i l’afermament d’una personalitat capaç d’autoavaluar-se i de rectificar segons el projecte de vida traçat.

3. Les competències en el Batxillerat

En el currículum s’estableixen les competències que els joves han de desenvolupar i consolidar en finalitzar el Batxillerat. S’entén per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Aquestes competències contribueixen al desenvolupament personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciutadania activa, a l’adquisició de la maduresa necessària per a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria com a ciutadans actius i compromesos i al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica que els joves han de tenir una formació completa, tant en coneixements com en competències, que els permeti continuar aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o amb altres activitats.

grup edebé 11


La inclusió de les competències en el currículum té diverses finalitats:a) Integrar els aprenentatges, tant els formals, incorporats a les diferents àrees o matèries, com els informals i no formals.b) Permetre a tots els estudiants integrar els seus aprenentatges, posar-los en relació amb diferents tipus de continguts i utilitzar-los en diferents contextos.c) Orientar, inspirar les diferents decisions relatives al procés E-A.

El currículum inclou les competències per al conjunt de l’etapa (competències generals) i les pròpies de cada matèria (competències específiques).

S’identifiquen com a competències generals les següents:• Compètencia comunicativa• Competència en la gestió i el tractament de la informació• Competència digital• Competència en recerca• Competència personal i interpersonal• Competència en el coneixement i interacció amb el món

4. Estructura. Modalitats i matèries en el Batxillerat

El Batxillerat comprèn dos cursos i es desenvolupa amb diferents modalitats: Arts (dues vies: Arts plàstiques, disseny i imatge i Arts escèniques, música i dansa), Ciències i Tecnologia, i Humanitats i Ciències Socials. Tanmateix, deixa un espai d’opcionalitat perquè cada alumne/a pugui traçar el seu propi itinerari. Amb això es pretén donar resposta a la diversitat d’interessos, motivacions i aptituds dels alumnes d’aquestes edats.

S’organitzarà de manera flexible, amb l’objectiu de poder oferir una preparació especialitzada als alumnes en concordança amb les seves perspectives i interessos de formació o permetre la incorporació a la vida activa un cop finalitzat el Batxillerat.

Matèries del Batxillerat

Matèries comunes

Matèries 1r curs 2n cursLlengua Catalana i LiteraturaLlengua Castellana i LiteraturaLlengua EstrangeraCiències per al Món ContemporaniEducació FísicaFilosofia i CiutadaniaHistòria de la FilosofiaHistòriaTutoriaTreball de recercaReligió

223222

-/2*

223

331

Total hores matèries comunes 14 14 Part diversificada

Matèria modalitat 1Matèria modalitat 2Matèria modalitat 3Matèria modalitat o optativa

4444/2*

4444

Total hores matèries modalitatL’alumnat que opti per Religió haurà de cursar, a més, una matèria optativa de 2 hores/setmana.

16 16

Total hores 30 30

grup edebé 12


Modalitats del Batxillerat

Modalitat de Ciències i Tecnologia

Biologia I i IICiències de la Terra i del Medi Ambient I i II Dibuix Tècnic I i II Electrotècnia Física I i II Matemàtiques I i II Química I i II Tecnologia Industrial I i II

Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials

Economia Economia de l’Empresa I i II Geografia Grec I i IIHistòria de l’Art Història del Món Contemporani Llatí I i IIMatemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i IILiteratura Catalana Literatura Castellana Literatura Universal

Modalitat d’Arts

a) Via d’Arts plàstiques, imatge i disseny

Cultura AudiovisualDibuix Artístic I i IIDibuix Tècnic I i II DissenyHistòria de l’ArtTècniques d’Expressió GraficoplàsticaVolum

b) Via d’Arts escèniques, música i dansa

Anàlisi Musical I i IIAnatomia Aplicada Arts Escèniques Cultura Audiovisual Història de la Música i de la Dansa Llenguatge i Pràctica Musical Literatura Universal Literatura Catalana Literatura Castellana

grup edebé 13


Consideracions:Part comuna:

- Les matèries comunes són cursades per tots els alumnes. - Treball de recerca: petita investigació individual que realitza cada alumne/a de Batxillerat sobre un tema triat per ell, al llarg dels dos anys, sota el guiatge d’un professor/a, que ha de contribuir decisivament a assolir la competència en recerca. Es computa entre les matèries de 2n curs.

Part diversificada: a) Matèries modalitats

- Els alumnes cursaran, en el conjunt dels dos cursos del Batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat de les quals, com a mínim cinc, han de ser de la modalitat triada. - Les matèries de nivell II s’hauran de cursar després d’haver cursat les de nivell I.- Si un alumne/a decideix canviar de modalitat, el centre s’assegurarà que, en acabar l’etapa, hagi superat quatre o més de les matèries de la nova modalitat.

b) Matèries optatives - A més de les matèries d’oferta obligatòria –Segona Llengua Estrangera, Estada a l’Empresa, Psicologia i Sociologia–, amb una assignació horària de 140 hores, el centre podrà oferir matèries d’altres modalitats i matèries optatives dissenyades pel propi centre.

5. Ensenyament de Religió

- L’alumne/a major d’edat i els pares/tutors dels menors d’edat podran manifestar a l’inici de curs la voluntat de cursar-lo.- L’alumnat que opti per cursar Religió tindrà assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del Batxillerat dins de la franja horària d’optativitat. - La determinació del currículum de la Religió Catòlica serà competència de la jerarquia eclesiàstica.- Les qualificacions no es computaran per a la nota mitjana d’accés a la universitat ni per a l’obtenció de beques o ajuts a l’estudi.

6. Avaluació en el Batxillerat

L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua i diferenciada segons les matèries, amb observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de l’etapa.

El procés avaluatiu ha de permetre l’assoliment dels objectius que duen a les habilitats i competències que el currículum desenvolupa. Per aquesta raó i en coherència amb la diversitat d’activitats que suposa el desplegament del currículum, l’avaluació ha de ser diversificada en els seus instruments.

D’altra banda, la concepció de l’avaluació ha de permetre identificar els aspectes relacionats amb els valors i l’ètica conjuntament amb els procedimentals i conceptuals. Aquesta concepció permet l’ús de diferents tipologies d’activitats a l’aula com a instrument de control dels aprenentatges dels alumnes i com a part integrant de l’avaluació sumativa basada en:

- Activitats que permetin una visió aplicada dels continguts a la resolució i reflexió sobre casos i problemes.

grup edebé 14


- L’elaboració de dossiers sobre determinats temes.- L’exposició i defensa de projectes o altres propostes semblants.

Aquests instruments permeten valorar el procés de maduració personal de l’alumnat.

7. Promoció i flexibilització en el Batxillerat

a) Promoció

En finalitzar el primer curs, el professorat decidirà sobre la promoció de cada alumne/a al curs següent, tenint en compte:

1. Els alumnes passen al segon curs quan han superat totes les matèries de primer curs o tenen avaluació negativa en dues matèries com a màxim.

2. L’alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries s’ha de matricular de les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

3. El treball de recerca comptabilitza com una matèria.

4. L’alumnat que en el primer curs no hagi superat 3-4 matèries no caldrà que repeteixi tot el curs. Es cursaran només les matèries suspeses i es completarà amb dues o tres matèries de segon curs.

b) Flexibilització de la durada del Batxillerat

Per tal d’afavorir l’èxit escolar, els centres podran flexibilitzar el nombre de matèries que l’alumnat podrà cursar cada any i distribuir-les en tres cursos amb menys matèries per curs.

- En el primer bloc, l’alumne/a haurà de matricular-se en set matèries de primer curs del Batxillerat i per a passar al segon bloc haurà de superar un mínim de les sis matèries cursades en el primer bloc. En cas contrari, haurà de repetir el primer bloc sencer.

- L’alumnat que ha cursat el segon bloc i no superi un total de vuit matèries com a mínim entre el primer i segon bloc, haurà de repetir el segon bloc.

- Per poder cursar el tercer bloc de matèries, l’alumnat haurà de superar un mínim de vuit matèries entre els dos primers blocs cursats.

c) Títol de Batxillerat

Per a obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos. Així, els alumnes que cursin satisfactòriament el Batxillerat en qualsevol de les seves modalitats reben el títol de batxiller, que tindrà efectes laborals i acadèmics.

8. Metodologia en el Batxillerat

La manera d’organitzar l’acció didàctica dins de l’aula i el caràcter que s’atorga a cadascun dels elements del currículum conformen un singular estil educatiu i un clima escolar que tenen una repercussió directa en el desenvolupament dels processos

grup edebé 15


d’ensenyament-aprenentatge.

Encara que existeixen diferents metodologies que permeten desenvolupar intencions educatives diverses, pot resultar convenient fer referència a algunes consideracions que orientin la presa de decisions metodològiques en aquesta etapa.Si considerem l’aprenentatge com un procés social i personal que l’alumne/a construeix en relacionar-se de forma activa amb les persones i amb la cultura, és fàcil de comprendre la importància que tenen en l’aprenentatge la interacció social i el llenguatge. Per això, convé que el diàleg, el debat i la confrontació d’idees i d’hipòtesis constitueixin un element important en la pràctica dins l’aula.

La progressiva consolidació del pensament abstracte permet que la investigació com a mètode de treball adopti procediments i formulacions conceptuals més properes als models científics. D’altra banda, convé que el professorat consideri la seva tasca docent com un treball ben fonamentat, sotmès a revisió i contrast.

Aprendre comporta modificar i enriquir els esquemes de coneixement de què es disposa per tal de comprendre millor la realitat i actuar-hi. Convindrà, per tant:

— Partir d’allò que els alumnes coneixen i pensen sobre un tema concret.— Connectar amb els seus interessos i necessitats.— Proposar-los, de manera atractiva, una finalitat i utilitat clares per als nous aprenentatges, que justifiquin l’esforç i dedicació personal que els seran exigits.— Mantenir una coherència entre les intencions educatives i les activitats que es duen a terme a l’aula.— Afavorir l’aplicació i transferència dels aprenentatges a la vida real.

El progrés científic i tecnològic de la societat en què vivim reclama una diversificació dels mitjans didàctics que s’utilitzen a classe. L’acció docent hauria d’aprofitar les variades i suggeridores possibilitats que ofereixen els mitjans didàctics per a afavorir, enriquir i motivar l’aprenentatge. L’aula també és un espai adient per a realitzar una anàlisi crítica d’aquests mitjans. Convé remarcar que aquests mitjans estan al servei del projecte educatiu que es vol dur a terme, i no a l’inrevés; per tant, cal adaptar-los a les finalitats educatives que es pretenen.

La distribució d’espais i temps a l’aula, la modalitat d’agrupament dels alumnes, el tipus d’activitats, etc. s’han d’entendre d’una manera dinàmica, i cal adaptar-los en cada moment a les necessitats i intencions educatives que es persegueixen, amb la finalitat de crear un entorn facilitador de l’aprenentatge.

El desenvolupament del currículum del Batxillerat reclama als professors un paper de guies i facilitadors de l’aprenentatge, de manera que facin realitat el conjunt de normes i decisions que regularan l’acció dins l’aula. A causa de la complexitat de les variables que hi intervenen, és molt necessari el treball en equip de tots els implicats.

9. L’aprendre a aprendre en el Batxillerat. Les estratègies d’aprenentatge

La consolidació de l’autonomia dels alumnes, que és present en l’horitzó educatiu del Batxillerat, implica que els alumnes adquireixin unes estratègies personals per tal de fer front a les diverses situacions de la vida, tant en l’àmbit cognitiu com en el social i moral.

grup edebé 16


En l’àmbit intel·lectual, l’alumne/a autònom/a delimita uns objectius per a cada aprenentatge que inicia i uns mecanismes i indicadors que al final li permetran de valorar si ha assolit les finalitats previstes. Així mateix, traça un pla, un itinerari d’aprenentatge, i selecciona les tècniques més adients per a assolir l’objectiu fixat i les que més s’adaptin a les característiques de la matèria i a la seva pròpia manera d’aprendre, a les seves habilitats i limitacions.

A mesura que avança en el recorregut de l’aprenentatge, va controlant el procés que segueix i comprova si va assolint les fites previstes, rectificant si cal i ajustant la seva actuació a la consecució de les finalitats establertes.

Finalment, avalua els resultats obtinguts, el grau d’assoliment dels objectius i la validesa de les tècniques emprades, de l’estratègia seguida i de l’itinerari traçat, i n’extreu conclusions per a futures actuacions.

Aquest perfil de l’alumne/a autònom/a, que sap estudiar, que sap aprendre, encaixa totalment amb l’alumne/a estratègic/a. El quadre següent presenta de forma esquemàtica el procés de presa de decisions de l’estudiant estratègic:

Abans Projecto(Què faré?)

Què pretenc amb aquest material?Què sé i què no sé d’aquest assumpte?

Com funciono en l’aprenentatge?

Planifico(Com ho faré?)

Quins passos he de fer?Per què?Què necessitaré?

Mentrestant Regulo (Com controlo si vaig bé?)

Com sabré si vaig bé, si estic seguint el pla i si va donant resultat?

Després Avaluo(Comprovo si he aconseguit el que pretenia)

Com sabré que he aconseguit tot el que pretenia?

Reviso el recorregut (N’extrec experiència per a altres casos i estudis)

Com ha anat tot el procés?

Com qualsevol altre aprenentatge, l’adquisició d’estratègies respon a un procés en el qual el professor/a té un paper determinant. El professor/a pot contribuir d’una manera molt activa perquè els seus alumnes siguin estratègics. Mitjançant diversos procediments (modelatge, representacions gràfiques, explicacions...), mostra als alumnes les estratègies que ell mateix utilitza en desenvolupar un determinat contingut: què pretén, l’itinerari que segueix, per què selecciona unes activitats o unes altres, per què utilitza uns recursos o uns altres, com sap si ha aconseguit els objectius, etc.

Aquesta manera d’actuar, quan és posada en pràctica per tot l’equip de professors, ofereix als alumnes una àmplia mostra de possibles estratègies davant diverses situacions d’aprenentatge, i a poc a poc els alumnes les van incorporant d’una manera conscient a la seva manera d’actuar, saben quines han de fer servir, quan, com i per què, i estan en condicions d’escollir les que més s’adaptin a les seves característiques personals, als seus estils d’aprenentatge i a les intencions que persegueixen.

grup edebé 17


III. Concreció del currículum del Batxillerat

Els centres docents que imparteixin els estudis de Batxillerat han de desenvolupar i completar el currículum del Batxillerat establert en el decret, concreció que, en les seves línies fonamentals, ha de formar part del seu projecte educatiu.

Concretar el currículum és una de les tasques més importants de l’equip docent. L’èxit del procés d’ensenyament-aprenentatge està sotmès al fet que es clarifiquin els objectius, que el pla d’acció educativa per a l’etapa sigui coherent en els seus diferents aspectes (competències, continguts, metodologia, mitjans…), que les activitats educatives afavoreixin la capacitat de l’alumnat per a aprendre per si mateix, per a treballar en equip, per a aplicar els mètodes d’investigació apropiats, així com la capacitat d’expressar-se correctament en públic i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per tal de continuar formant-se al llarg de la vida.

La concreció del currículum recollirà les diverses possibilitats d’elecció de matèries pròpies de modalitat i optatives que el centre ofereix als alumnes en cada modalitat, la distribució de les matèries en cadascun dels cursos, i també les competències generals, les competències específiques que es treballen en la matèria en qüestió, la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències generals de l’etapa, els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació.

Tots aquests elements, juntament amb el tractament dels temes transversals, l’atenció a la diversitat, la tutoria i orientació dels alumnes, configuren la concreció del currículum per a cada centre.

Aquest projecte concretarà i desplegarà el currículum establert i l’adaptarà a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa. Alguns dels elements que poden formar part de la concreció del currículum són els següents:

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat2. Competències generals i específiques del Batxillerat3. Objectius4. Els eixos transversals5. L’avaluació6. L’atenció a la diversitat7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial8. Les programacions de les matèries del Batxillerat.

1. Modalitats i itineraris del Batxillerat

En aquest apartat de la concreció del currículum, cada centre haurà de fer constar quines modalitats del Batxillerat s’imparteixen en el centre, els possibles itineraris, les matèries que en formen part, les optatives, etc.

2. Competències generals del Batxillerat

Una de les novetats del currículum del Batxillerat és incloure en la definició de currículum les competències en dues tipologies: les competències generals del Batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

grup edebé 18


En el Batxillerat, s’identifiquen com a competències generals les següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per a actuar de manera eficient en els estudis superiors.

D’altra banda, els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.

En el moment d’elaborar la concreció del currículum, cada Centre i cada Departament Didàctic haurà d’identificar quines competències es desenvolupen al llarg del curs i en cada unitat didàctica de les diferents matèries.

També caldrà preveure com es treballaran aquestes competències en l’activitat diària a la classe, mitjançant el desenvolupament dels continguts i la realització de les activitats i exercicis.

Finalment caldrà avaluar el grau d’assoliment d’aquestes competències mitjançant els diferents recursos per a l’avaluació propis del Batxillerat.

Per tal de facilitar aquesta tasca, Edebé ofereix als Centres un model de la manera com dur a terme l’explicitació del treball de les competències en la concreció del currículum.

La identificació, el treball i l’avaluació de les competències en els nostres textos

En una primera fase, s’ha procedit a la identificació de les competències generals i posteriorment a les específiques de l’àrea, a partir del currículum per a l’etapa de Batxillerat. Els nostres llibres de l’alumne estableixen una relació de les competències generals i específiques del curs i un desplegament d’aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s’indiquen les competències generals i específiques que es desenvoluparan en la unitat.

El treball de les competències es duu a terme fent especial èmfasi en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per a assolir una formació integral de l’alumne/a que li permeti desenvolupar una vida satisfactòria un cop acabat el Batxillerat. El treball de les competències està implícit en l’exposició dels continguts i en la realització de les activitats i materials complementaris.

L’avaluació (a partir de les activitats, en els casos pràctics i altres propostes del Llibre Guia) són els instruments que permeten comprovar el grau d’adquisició d’aquestes competències.

3. Objectius

Per tal de facilitar la posterior presa de decisions curriculars, convé que tot l’equip educatiu arribi a acords sobre la manera com s’han d’interpretar els objectius de

grup edebé 19


l’etapa i sobre les capacitats que estan expressades en aquests objectius. Així, els objectius generals esdevindran un referent útil per a l’avaluació, per a decidir l’orientació metodològica, per a determinar l’enfocament dels continguts, etc.

A tall orientatiu, Edebé ofereix un exemple d’interpretació dels objectius del Batxillerat que pot servir com a material de partida per al treball en els centres.

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en els Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.Això comporta:

— Desenvolupar en els alumnes la consciència de pertànyer a una comunitat amb uns trets específics i mostrar interès per obtenir un coneixement rigorós dels elements que la defineixen.

— Conèixer els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius i de les llibertats. Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

— Comprendre els mecanismes de funcionament de la societat espanyola i catalana en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una manera rigorosa, sistemàtica i profunda.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials. Això suposa:

— Tenir opinions pròpies, ben fonamentades i argumentades, manifestar coherència en les opinions i judicis personals i defensar el propi punt de vista tot respectant les opinions dels altres.

— Assumir compromisos personals coherents amb la pròpia manera de pensar, adaptant la conducta i mantenint-se obert a rectificar les pròpies idees davant d’arguments més sòlids.

— Adquirir capacitats per preveure i resoldre conflictes pacíficament, tant personals com familiars o socials, actuar de manera responsable, desenvolupant un esperit crític.

c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.Amb aquest objectiu es pretén:

— Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig de qualsevol forma de marginació o discriminació i participant activament en iniciatives que persegueixin aquestes finalitats.

— Desenvolupar la sensibilitat davant les desigualtats que afecten les persones i pobles en l’actualitat i rebutjar qualsevol tipus de violència o discriminació, valorant la justícia i la vida dels éssers humans.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. Això suposa:

grup edebé 20


— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

— Ser rigorós i constant en l’esforç per resoldre nous problemes que es presenten, apreciant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i font de satisfacció.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Adquirir unes estratègies d’estudi i treball que afavoreixin l’autonomia intel·lectual i que permetin als alumnes de controlar i regular els propis processos d’aprenentatge com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. Això implica:

— Comprendre i elaborar missatges ajustats a diverses intencions i contextos comunicatius, fent servir els recursos i possibilitats expressives del llenguatge de forma autònoma i creativa.

— Obtenir, seleccionar i analitzar críticament la informació procedent de diverses fonts, contrastant-la i valorant-ne la utilitat segons les finalitats previstes.

— Conèixer les diverses tècniques de comunicació i saber-les utilitzar en el context adient.

— Analitzar les diferents possibilitats dels diversos tipus de llenguatges i seleccionar el més adequat segons la intenció volguda i el context.

f. Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.Comprendre i expressar-se amb fluïdesa comporta:

— Obtenir la informació global i específica de produccions orals i escrites, adonant-se del substrat cultural propi de la societat en què es produeixen.

— Dominar els recursos expressius bàsics i utilitzar-los amb precisió i autonomia en diferents contextos i intencions comunicatives.

— Mostrar interès per progressar en el domini de la llengua, manifestant inquietud per actualitzar els coneixements i per utilitzar-los reflexivament per a controlar i corregir les pròpies produccions.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.Amb això es pretén:

— Obtenir i seleccionar la informació de manera intel·ligent, tenint en compte els objectius, els requisits establerts i les pròpies possibilitats, analitzar-la amb sentit crític i presentar-la i organitzar-la de manera original i intel·ligible.

— Valorar i utilitzar de manera responsable les noves tecnologies com a eines per a obtenir i processar informació diversa, a l’hora de fer els treballs escrits (ordinador), en la consulta de llibres a les biblioteques i en les exposicions orals (internet, audiovisuals, enregistraments…), per tal de millorar les produccions pròpies.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.Implica:

grup edebé 21


— Comprendre els mecanismes de funcionament de la realitat del món contemporani en els diversos àmbits, per tal de poder analitzar la realitat d’una manera rigorosa, sistemàtica i profunda.

— Prendre consciència i assumir el compromís de la responsabilitat individual i col·lectiva en la conservació i millora del patrimoni cultural.

— Participar de forma activa i aportar iniciatives en actuacions que procurin la conservació de l’entorn social, sentir-se solidari i implicar-se com a ciutadà actiu en els projectes i iniciatives culturals.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte al medi ambient. Això implica:

— Copsar l’organització i l’estructura dels continguts de les diverses matèries, establint relacions entre ells i amb altres coneixements, i utilitzar-los eficaçment en les situacions que escaigui, com també per a dur a terme nous aprenentatges.

— Conèixer les tècniques i els procediments de treball intel·lectual propis de les diverses matèries, seleccionar-los conscientment segons l’objectiu previst i aplicar-los correctament, autoregulant el procés seguit.

— Desenvolupar el sentit crític respecte del progrés científic i tècnic, valorant de manera ponderada la seva contribució a la millora de la qualitat de vida i rebutjant possibles aplicacions que atemptin contra les persones o l’entorn.

k. Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.Amb aquest objectiu es pretén:

— Mostrar iniciativa i autonomia en la participació en tasques individuals i col·lectives, desenvolupant capacitats com la seguretat en un mateix, l’aportació d’idees, prenent decisions i valorant les opinions dels altres.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.Això implica:

— Conèixer els diferents codis i tècniques propis de l’expressió literària i artística, i saber-los identificar i valorar en una obra.

— Mostrar inquietud per enriquir la formació que ja es posseeix i actualitzar-la, interessant-se per les innovacions i noves tendències que apareixen en la societat.

— Gaudir de l’obra artística o amb la lectura, i desenvolupar el sentit crític per tal de copsar els valors que s’hi amaguen o per tal de donar arguments contra el frau, la mediocritat o qualsevol altre tipus de mancança.

m. Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Això implica:

— Conèixer i valorar críticament les repercussions que tenen en la salut i en la qualitat de vida unes determinades pràctiques (vida sedentària, dieta desequilibrada, consum de drogues...) i adquirir uns hàbits de vida relacionats amb el lleure constructiu i amb la pràctica regular de l’exercici físic i l’esport.

grup edebé 22


— Comprendre el funcionament del cos humà, de manera que aquesta comprensió contribueixi a una millor acceptació dels canvis propis de l’adolescència i faciliti el desenvolupament d’una sexualitat sana.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària. Això suposa:

— Adquirir un comportament responsable a la via pública, tant en la condició de vianant com en la de conductor.

— Valorar la necessitat de respectar les normes de circulació com a mitjà d’organització i de prevenció d’accidents

4. Els eixos transversals en el Batxillerat

En una concepció integral de l’educació, l’educació social i l’educació moral són fonamentals per a procurar que els alumnes adquireixin comportaments responsables en la societat, respectant les idees i creences dels altres.

El caràcter integral del currículum implica també la necessitat d’incloure en les diverses àrees elements educatius imprescindibles per a la formació dels ciutadans (eixos transversals), com ara l’educació per a la pau, per a la salut, per a la no-discriminació per raó de sexe, l’educació mediambiental, per al consum, etc., que no estan limitats a l’àmbit d’una matèria determinada, sinó que afecten els diversos àmbits de la vida.

Tractament dels eixos transversals

La incorporació d’aquests ensenyaments en les diverses matèries comporta el fet que cal donar-los un tractament sistemàtic, planificat i pedagògicament graduat, com a tota la resta de continguts. En conseqüència, caldrà començar incloent-los en el projecte curricular, delimitant-ne l’abast i prenent decisions sobre el seu tractament, orientació i sentit. Es poden seguir els passos següents:

1. Aclariment de l’abast i el significat de cada eix transversal

Comporta definir des de la línia educativa del centre la concepció que hom té dels diferents eixos transversals. Això conduirà a la formulació d’uns objectius generals, continguts i objectius terminals per a cada eix transversal.

2. Distribució per matèries dels continguts de cada eix

Consisteix a assignar a les diverses matèries la part que cadascuna pot dur a terme (sense forçar-se ni desnaturalitzar-se) en el treball de cada eix, tant en els aspectes conceptuals com de procediments o d’actituds. Aleshores es comprovarà que alguns d’aquests continguts ja estaven inicialment inclosos en el currículum de la matèria.

A partir d’aquest moment, el desplegament i concreció dels continguts de l’eix transversal va paral·lel al dels continguts propis de cada matèria:— Distribució per cursos, determinant l’extensió i la profunditat amb què es treballarà

cada eix en cadascun dels cursos, tenint en compte el moment evolutiu dels alumnes i el procés d’aprenentatge.

— Concreció i programació de les unitats. El treball específic i concret es duu a terme mitjançant l’elaboració d’unitats didàctiques, en les quals es delimiten els continguts de cada eix amb la resta dels continguts de la matèria de què es tracti, i

grup edebé 23


així s’afavoreix un treball integrat i progressiu dels diferents processos d’aprenentatge.

Metodologia

En el treball dels eixos transversals, i dels valors en general, és especialment important respectar la llibertat dels alumnes i el seu ritme de progrés, i buscar sempre una resposta lliure i personal.

Com en qualsevol aprenentatge, també en el treball dels eixos transversals s’han de combinar harmònicament conceptes, procediments i actituds.

Els eixos transversals tenen caràcter de valor. L’assumpció d’un valor com a norma habitual de conducta requereix un procés adequat:

a) Apropament al valor, per tal de conèixer-lo, descobrir-lo com a tal i apreciar-lo.b) El segon pas del procés comporta escollir les creences i conductes d’entre diverses alternatives, després d’una consideració de les conseqüències que implica aquesta tria, i adherir-s’hi. És a dir, una elecció i adhesió fetes lliurement.c) Incorporació del valor a la conducta, fins a arribar a obrar habitualment d’acord amb el valor. L’assumpció d’un valor és plena quan es fa norma d’actuació que la persona comprèn i accepta raonadament, quan es converteix en conducta consistent, constant i mantinguda, que arriba a caracteritzar la persona.

A continuació exposem la interpretació que es pot fer de cadascun dels ensenyaments transversals i en detallem els objectius generals i la seva concreció en els de l’etapa:

EDUCACIÓ MORAL1. Sentit i abast

L’educació moral no ha de ser necessàriament una imposició externa de valors i normes de conducta, però tampoc es redueix a l’adquisició d’habilitats personals per adoptar decisions purament subjectives.

L’educació moral pretén la formació de persones autònomes i dialogants, capaces d’elaborar els seus judicis morals. Ha de ser un àmbit de reflexió individual i col·lectiva que permeti elaborar racionalment i autònomament principis generals de valor i normes de conducta contextualitzades. Així mateix, ha de capacitar els educands per adoptar un tipus de conductes personals coherents amb els principis i normes que hagin construït.

2. Objectius generals

Els principals objectius que se li assignen són:

- Desenvolupar les estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis generals de valor, com ara la justícia o la solidaritat.

- Adquirir les competències dialògiques que predisposen a l’acord just i a la participació democràtica.

- Construir una imatge d’un mateix i de la mena de vida que es vol fer d’acord amb els valors personals desitjats.

- Formar les capacitats i adquirir els coneixements necessaris per a comprometre’s en un diàleg crític i creatiu amb la realitat que permeti elaborar normes i projectes contextualitzats i justos.

grup edebé 24


- Adquirir les habilitats necessàries per a fer coherents el judici i l’acció morals, i per a impulsar la formació d’una manera de ser desitjada.

3. Objectius per al Batxillerat

- Desenvolupar un projecte personal dissenyat d’acord amb valors i principis per tal d’impulsar una personalitat conscient de la seva identitat, autònoma i coherent amb els seus criteris.

- Assumir les estructures universals de judici moral que condueixin a l’acció justa i solidària.

- Utilitzar les habilitats dialògiques necessàries com a criteri pel que fa a les actuacions interpersonals i com a compromís d’entesa en les situacions conflictives.

- Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat a partir de l’anàlisi de la realitat social i adoptar una actitud crítica d’acord amb principis i normes ètiques.

- Valorar i assimilar elements positius d’altres patrons culturals en un procés d’enriquiment personal i social.

- Desenvolupar hàbits de conducta social i habilitats de comportament cívic per tal de participar de manera activa en un projecte de convivència dins d’una societat pluricultural.

EDUCACIÓ CÍVICA1. Sentit i abast

L’educació cívica pretén la formació de persones disposades a comprometre’s en una relació personal i en una participació social basada en l’ús crític de la raó, l’obertura als altres i el respecte als Drets Humans.



- Potenciar el compromís del subjecte en la comprensió crítica de la realitat personal i social i en la millora d’aquesta realitat.

- Comprendre, respectar i construir normes de convivència justes que regulin la vida col·lectiva.


- Desenvolupar el compromís personal de participació en projectes socials relatius al respecte als Drets Humans, la defensa del medi ambient i del patrimoni cultural, la solidaritat i la cooperació amb grups socials i comunitats desafavorits.

- Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, valorant com a enriquidores les diferències entre les persones i mantenint una actitud activa de rebuig de qualsevol mena de discriminació.

- Comprendre, respectar, elaborar i adoptar com a criteris d’actuació projectes i normes de convivència que regulin la vida col·lectiva d’una manera realista i justa.

EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL1. Sentit i abast

S’entén per educació mediambiental la que persegueix que l’alumne/a conegui, valori i

grup edebé 25


s’interessi de manera constructiva i directa per la conservació i millora del medi ambient.

Es tracta d’una preocupació relativament recent de la humanitat, l’origen de la qual respon a les conseqüències de la industrialització sobre el medi ambient. Així, l’any 1972, en la Reunió Internacional del Medi Ambient (UNESCO), es comença a parlar de la possibilitat d’introduir en l’ensenyament formal l’educació mediambiental, però no és fins l’any 1977, en la Conferència Intergovernamental d’Educació Mediambiental celebrada a Rússia, que es fixen les bases i el concepte del que avui s’entén per medi ambient. L’any 1987 s’impulsen les estratègies necessàries per a la seva introducció en el sistema educatiu, estratègies a les quals respon la seva inclusió en la nostra legislació educativa actual.



- Tenir un coneixement global del medi, és a dir, ser conscients de les seves característiques, funcionament, elements, usos de la societat i problemes que això provoca, l’estructura social i els mecanismes de presa de decisió que afecten l’entorn.

- Promoure canvis d’actitud favorables al medi, donar alternatives i solucions al conflicte de la humanitat amb la natura. Tenir una visió crítica de la realitat i entendre que les persones la poden canviar.

- Transformar els valors, expandir una ètica ecològica de manera que siguem conscients dels límits físics dels nostre planeta i de la necessitat de respectar la vida, mantenir el funcionament dels ecosistemes i ser solidaris amb totes les formes de vida, pobles i generacions.

- Buscar i analitzar els problemes que pateix el medi ambient i aplicar-hi solucions.

- Col·laborar i participar en diferents tipus d’activitats adreçades a la millora de la qualitat de vida, de la societat i del medi ambient.


- Ampliar la comprensió del medi ambient com a conjunt de sistemes interrelacionats i interdependents.

- Identificar i reflexionar sobre els problemes mediambientals actuals, locals i globals, com a reptes ineludibles de la nostra societat, amb una actitud crítica constructiva.

- Prendre consciència de la necessitat de la responsabilitat i el compromís de les accions individuals i col·lectives mitjançant el gaudi, la participació i la cooperació en la millora i conservació del medi ambient.

- Identificar, concretar i valorar accions individuals o conjuntes relacionades amb el compromís pel medi ambient.

- Valorar i gaudir de les activitats de temps lliure que són respectuoses amb el medi ambient i rebutjar les que no ho siguin.

EDUCACIÓ DEL CONSUMIDOR1. Sentit i abastL’educació del consumidor té com a finalitat aportar al consumidor, d’una manera gradual, seqüenciada i d’acord amb el nivell evolutiu de l’alumne/a, tota una sèrie d’elements cognitius, procediments i tècniques de treball que li permetin desenvolupar actituds conscients, crítiques i solidàries, sentint-se satisfet d’actuar de manera responsable davant els fets de consum.

L’educació del consumidor pretén una anàlisi crítica de la situació actual del consum, a fi de

grup edebé 26


permetre la formació d’hàbits de consum nous i, d’una manera més general, l’orientació cap a altres formes de vida. I subratlla principalment les conseqüències socials de les decisions i accions individuals, a fi que els joves prenguin consciència del fet que en qualsevol circumstància hi ha un ser social.

Ha d’atendre al coneixement dels recursos productius, al coneixement del producte, a l’ús adequat dels productes i al descobriment de les necessitats reals personals, ha d’aprendre a alliberar-se de la pressió publicitària i d’altres agents persuasius per tal de treure el màxim profit dels seus diners, ha de descobrir i donar prioritat al valor de ser per damunt de tenir i ha de ser sensible envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.



- Prendre contacte amb els temes de consum per mitjà de l’experiència, l’activitat creativa i lúdica i la reflexió.

- Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de consum.

- Contribuir a la defensa dels drets del consumidor i assumir responsabilitats com a consumidor.

- Mantenir una actitud crítica davant la promoció del consum i davant les informacions que rep diàriament com a consumidor.

- Valorar les diferents alternatives d’oci i temps lliure.

- Descobrir i donar prioritat al valor de ser per damunt de tenir.

- Reconèixer i sentir-se sensibilitzats envers els pobles amb necessitats bàsiques, mostrant una actitud generosa i solidària.

- Conèixer i valorar alternatives d’oci i lleure que no impliquin la necessitat de consumir.


- Mantenir una actitud crítica davant el consum desmesurat i irresponsable dels serveis, béns i productes.

- Diferenciar i valorar críticament el que són necessitats de la persona i el que són necessitats condicionades per la societat de consum.

- Conèixer els problemes que genera la societat de consum localment i globalment i mantenir comportaments de consum que col·laborin en la seva solució.

- Identificar i analitzar les relacions entre les societats humanes i l’aprofitament dels recursos naturals, valorant-ne les conseqüències.

- Assumir la necessitat de consumir actuant com a consumidor informat i coneixedor dels seus drets i obligacions.

- Comprometre’s en comportaments solidaris envers els pobles amb necessitats bàsiques.

- Valorar críticament el desenvolupament científic i tècnic en l’organització del temps lliure i en les activitats d’oci.

- Comportar-se amb actitud crítica i responsable davant les ofertes externes d’utilització del temps lliure.

grup edebé 27


EDUCACIÓ PER A LA PAU1. Sentit i abast

L’educació per a la pau s’ha d’interpretar atenent a dos aspectes bàsics que la sustenten:

- La pau ha de ser entesa com una pau positiva, no com la no-guerra (pau defensiva). Si bé després de les guerres mundials es parla d’una educació per a la no-violència, per al desarmament..., l’actual concepte d’educació per a la pau es basa en la concepció gandhiana de la pau positiva (anys 60) que persegueix la formació en valors de la persona i que entén per no-violència la recerca de la veritat per mitjà del desenvolupament de l’autonomia i l’autoafirmació personal.

- La perspectiva creativa del conflicte, que entén el conflicte com una situació natural, que s’ha de resoldre per les vies de la no-violència i que ha donar oportunitat de desenvolupar aspectes humanitaris.



- Educar per a l’autonomia i l’autoafirmació de la persona.

- Educar en la solidaritat (no-indiferència, compromís, acció pedagògica i social).

- Educar en la tolerància (acceptació de la diversitat, no discriminació, vivència dels Drets Humans).

- Educar en l’enfrontament no violent dels conflictes (cooperació, diàleg, tècniques de resolució i lluita no violentes).


- Valorar positivament l’autoestima, la seguretat i la llibertat personals com a elements indispensables per a posar-los al servei dels altres i per a contribuir a l’autoafirmació, el desenvolupament i l’enriquiment harmònic de la humanitat.

- Analitzar conflictes socials (injustícia, violència, subdesenvolupament) que es viuen al seu voltant, considerant-ne les causes, per tal de desenvolupar les capacitats i actituds que promouen la resolució no violenta dels conflictes.

- Desenvolupar actituds dialogants i tolerants a partir de les bases ètiques del sistema democràtic, per tal de predisposar-se a l’acord just i a la participació democràtica.

- Reflexionar sobre els drets fonamentals de la persona, el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva importància en el món actual.

- Acceptar la diversitat (lingüística, ètnica i cultural) i rebutjar críticament qualsevol forma de discriminació.

- Comprometre’s en la defensa activa dels drets i els deures de les persones com a base per al respecte i la dignitat dels éssers humans.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT1. Sentit i abast

Tradicionalment, la salut s’ha considerat com l’absència de malalties. Aquest concepte ha patit en els darrers anys una profunda evolució.

L’OMS, l’any 1946, la va definir com un estat complet de benestar físic, mental i social.

grup edebé 28


Posteriorment, el 1985, conceptualitzava la salut com la capacitat de realitzar el propi potencial personal i de respondre de manera positiva als reptes de l’ambient. Aquesta segona aproximació al concepte de salut sembla la més acceptada socialment.

Reflexionem sobre què és i com s’entén la salut, i aquestes reflexions ens permetran fonamentar les bases sobre les quals caldrà projectar el programa d’educació per a la salut.

La salut no és estàtica, és una conquesta contínua. No es tracta de quelcom d’acabat, sinó d’un procés continu i permanent.

La salut comporta un estil o qualitat de vida del qual cada persona és responsable.

La salut implica una cura corporal, tant física com mental, una bona alimentació i higiene, una natura cuidada i neta, unes relacions afectives equilibrades i una autoestima, seguretat i confiança en un mateix.

La salut és un repte i un projecte per a la solidaritat. La salut té una projecció de caràcter social: és la conquesta de la qualitat de vida per a tothom.

La salut és adaptar-se a l’entorn i modificar-lo per fer-lo més humà i saludable.


L’educació per a la salut a l’escola té com a objectius:

- Adquirir hàbits sans, valorant-los com un aspecte de la qualitat de vida.

- Afavorir una interacció positiva amb les persones.

- Desenvolupar l’autoestima i l’autonomia necessàries per a construir un projecte de vida saludable.

- Contribuir a la presa de consciència de tot allò que no condueix a un benestar físic i mental de les persones i rebutjar-ho.


- Identificar i avaluar el propi estil de vida per tal d’establir canvis en les pràctiques nocives per a la salut.

- Prendre consciència de la responsabilitat de les pròpies accions en la creació de relacions mentalment sanes basades en l’empatia, l’ajut i la tolerància.

- Ampliar la comprensió de la imatge d’un mateix i identificar les influències socials i mediàtiques en la formació d’una imatge sana i equilibrada que li permeti superar les dificultats i prendre decisions amb autonomia i responsabilitat.

- Adquirir una actitud crítica i de rebuig de les pràctiques individuals i col·lectives nocives, per tal de transformar-les en pràctiques més saludables mitjançant accions consistents i progressives des d’un enfocament global de la salut.

- Valorar i reflexionar sobre les causes i les conseqüències individuals i socials relacionades amb les drogodependències, per tal d’afavorir l’elaboració de valors fonamentals i, com a conseqüència, d’actituds crítiques i de rebuig.

- Mantenir una actitud crítica constructiva i continuada amb les pràctiques individuals o col·lectives relacionades amb el temps lliure.

EDUCACIÓ VIÀRIA

grup edebé 29


1. Sentit i abastSensibilitzar els alumnes sobre els riscos de la circulació i preparar-los perquè afrontin les responsabilitats que tinguin com a vianants o que adquireixin com a conductors de vehicles (bicicletes).

D’altra banda, ajudar-los a prendre consciència de la seva responsabilitat en la vida social, de manera que puguin contribuir en la millora de les condicions de circulació, vetllant per la pròpia seguretat, mostrant un comportament responsable i tenint en compte els altres.



- Conèixer l’entorn físic en relació amb el trànsit i comportar-se adequadament com a vianant, a la ciutat o bé a la carretera, i com a viatger.

- Conèixer, respectar i valorar els senyals de trànsit.

- Desenvolupar actituds de consciència ciutadana.

- Fomentar hàbits de sentit viari.

- Valorar els serveis que donen a la comunitat les institucions relacionades amb la qüestió ciutadana.


- Comportar-se de manera responsable en la conducció i el manteniment de vehicles, respectant les normes i els senyals relatius a la circulació.

- Analitzar i identificar causes d’accidentalitat, grups d’alt risc i característiques dels vehicles implicats, així com les circumstàncies en què es van produir, responsabilitzant-se de les seves actuacions com a conductor i com a vianant.

- Conèixer i practicar les normes i instruccions de primers auxilis en cas d’accident.

- Valorar les campanyes institucionals en relació amb la millora de la seguretat en el trànsit.

- Analitzar críticament i proposar alternatives de millora als problemes de trànsit del seu entorn immediat, responsabilitzant-se de la seva conducta viària.

EDUCACIÓ PER LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE TOTS DOS SEXES1. Sentit i abast

L’acció formativa des de la perspectiva d’aquest ensenyament transversal té en compte:

- el desenvolupament d’una identitat personal i sexual com a homes i dones, una acceptació positiva de la seva condició, una valoració de les seves capacitats i limitacions;

- la família com a nucli de relació bàsic amb homes i dones de diferents edats;- el desenvolupament d’una autonomia personal que s’inicia amb la realització de feines a

casa i a l’escola;- la valoració del grup d’iguals i dels adults, i de la funció complementària entre sexes

diferents;- l’estimació de la participació constructiva d’homes i dones en el desenvolupament comú

(àmbit laboral, social i cultural);- la capacitat per a analitzar i rebutjar discriminacions en el llenguatge (verbal i no verbal),- i una valoració crítica del paper dels mitjans de comunicació i la publicitat com a

transmissors d’estereotips sexuals.

grup edebé 30




- Descobrir-se com a persona, home o dona; acceptar-se de forma positiva, reconeixent les pròpies qualitats i limitacions.

- Comprendre el model masculí i el femení des de l’acceptació i el respecte, entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Adquirir autonomia de manera progressiva en la realització d’activitats domèstiques, en la relació amb els altres i en la valoració crítica de les situacions, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i els diferents punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Valorar la sensibilitat i l’afectivitat com a dimensions exclusives de la persona, sense deixar-se endur per prejudicis sexistes.

- Reconèixer elements discriminatoris que hi ha en l’entorn (llenguatge, mitjans de comunicació, àmbit laboral, cultura...) i utilitzar la capacitat crítica per a analitzar aquestes situacions de manera objectiva.

- Reflexionar sobre el futur, a partir de les habilitats i limitacions personals, prenent com a referent la igualtat d’oportunitats per a homes i dones.

- Prendre consciència de la riquesa de les aportacions dels homes i de les dones en l’àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d’un projecte comú.


- Desenvolupar una identitat personal com a homes o dones, acceptant de manera positiva la seva condició i valorant les seves capacitats i limitacions.

- Comprendre els models masculins i femenins des de l’acceptació i el respecte, entenent-los com a unitats la complementarietat de les quals facilita una visió unitària de la persona.

- Identificar els elements discriminatoris que hi ha en l’entorn i desenvolupar el sentit crític per tal d’analitzar aquestes situacions de manera objectiva, sense deixar-se influir per estereotips limitadors.

- Participar en els diversos grups de referència (família, amics...) d’una manera responsable, solidària i constructiva, considerant les diferents aportacions i punts de vista, amb independència respecte de classificacions sexistes.

- Prendre consciència i apreciar la riquesa de les aportacions d’homes i dones en l’àmbit afectiu, social, cultural i laboral per al desenvolupament d’un projecte comú.

EDUCACIÓ SEXUAL1. Sentit i abast

L’educació sexual és concebuda com a informació sobre els seus aspectes biològics, i com a informació, orientació i educació sobre els aspectes afectius, emocionals i socials, de manera que els alumnes arribin a conèixer i valorar els papers sexuals femení i masculí i l’exercici de la sexualitat com a activitat de plena comunicació entre les persones.

L’educació sexual ha d’orientar l’afectivitat. La necessitat de seguretat afectiva, d’estimar i ser

grup edebé 31


estimat, la necessitat de sentir-se útil i de convèncer-se de la seva vàlua, han de tenir una resposta satisfactòria en el nen des que neix; de manera que, si aquests aspectes de l’afectivitat es desatenen en el procés de maduració del nen i de l’adolescent, la seva vida sexual adulta patirà per culpa d’aquestes mancances. És fàcil entendre que, si un nen no se sent estimat, difícilment podrà donar estimació, i la capacitat de donar i de donar-se és fonamental en el desenvolupament sexual de la persona i en el seu comportament sexual.

La sexualitat es concep com una manera de ser en el món i de relacionar-se amb el món com a persona masculina o femenina. És la manera com els humans experimenten i alhora expressen tant la incompleció de les seves individualitats com la seva condició relacional dels uns respecte dels altres en la seva qualitat d’homes i dones.

Una educació sexual:

- Proporciona informació clara i fonamentada sobre els aspectes anatòmics, fisiològics i funcionals de la sexualitat humana.

- Inclou referències a unes lleis ètiques, normes morals i de formació de la consciència, vinculades al concepte de persona i a la seva dignitat.

- Presenta la sexualitat en una visió integradora de tota la vida.- Suscita el respecte a la vida i la veneració de l’amor.- Impulsa un sentit de consciència recta, un sentit de llibertat i responsabilitat, i una valoració

dels papers com a home i com a dona.



- Conèixer els trets socials, morals, psicològics i fisiològics de la configuració sexual, de manera que l’individu arribi a establir relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i del sexe oposat.

- Assolir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat humana, a fi d’enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l’afectivitat de la persona.


- Conèixer i valorar les dimensions socials, morals, psicològiques i fisiològiques de la sexualitat humana, concebent-la des d’una visió integrada en tota la vida.

- Interioritzar la concepció integradora de la sexualitat humana, de manera que la persona arribi a establir unes relacions òptimes amb les persones del mateix sexe i amb les del sexe oposat.

- Adquirir una vida sexual sana, que integri els aspectes intel·lectuals, afectius, socials i ètics de la sexualitat, a fi d’enriquir positivament la personalitat, la intercomunicació i l’afectivitat de la persona.

- Analitzar la incidència del sexe en la societat actual, i adquirir criteris per a la valoració de les diferents conductes i opcions sexuals, suscitant el respecte a la vida i la valoració de l’amor.

- Conèixer, valorar i desenvolupar el criteri moral en relació amb les tècniques de reproducció assistida, de contracepció i d’interrupció de l’embaràs.

Avaluació dels eixos transversals

grup edebé 32


A l’hora d’avaluar els eixos transversals, tal com passa amb els valors, convé evitar especialment la visió sancionadora o qualificadora de l’avaluació.

El referent per a l’avaluació seran els objectius generals i els objectius terminals prèviament concretats per a cada eix. Per tal de poder saber què pensen i què valoren realment els alumnes i, sobretot, quines són les seves actituds i conductes, cal que a la classe i en el centre apareguin situacions que facilitin l’observació del comportament dels nois i les noies. D’aquesta manera, l’autoavaluació, amb tot el que implica de consciència del propi progrés, serà una peça clau per a determinar el grau d’assoliment de les finalitats previstes.

L’observació sistemàtica d’opinions i actuacions en el grup, en els debats i reunions, en el treball a l’aula, en l’esport, en les sortides, en el compliment dels encàrrecs i reponsabilitats, etc., constituirà una valuosa font d’informació per a conèixer el progrés de cada alumne/a en el seu desenvolupament moral i permetrà als professors ajustar la seva tasca educativa.

5. L’avaluació en el Batxillerat

En el Batxillerat, l’avaluació té una funció reguladora del procés d’ensenyament-aprenentatge. Això implica observar i analitzar el que hem fet o estem fent i valorar si estem aconseguint el que preteníem, per tal de prendre decisions i modificar o reconduir la nostra actuació. Regular implica bàsicament tres coses:— Saber què volem aconseguir, és a dir, conèixer i tenir clar quins són els nostres

objectius.— Saber observar, analitzar i interpretar el que passa a la classe, en funció dels

objectius.— Saber prendre decisions sobre què cal fer per tal d’anar ajustant o adequant la

nostra acció, si cal, a fi de no apartar-nos dels objectius.

L’avaluació és un instrument privilegiat perquè els alumnes arribin a controlar i regular la seva pròpia activitat. Si tenim en compte el caràcter actiu del procés de construcció del coneixement per part dels alumnes i la seva responsabilitat última en aquest procés, és lògic de pensar que en darrer terme ha de ser el mateix alumne/a el qui s’autoreguli. L’alumne/a ha de prendre consciència dels seus avenços i ha de detectar les seves dificultats per tal d’intentar resoldre-les. Això serà possible si l’avaluació els proporciona punts de referència explícits que els ajudin a ser conscients d’allò que aprenen i de la manera com ho aprenen, a autoregular-se i a ser progressivament més autònoms.

Així, l’avaluació ha d’adoptar un caràcter processal i continu, de manera que sigui present en tota mena d’activitats i no tan sols en moments puntuals. Totes les activitats poden proporcionar informació vàlida sobre la seva avaluació. També haurà d’atendre globalment tots els àmbits de la persona i no tan sols els purament cognitius.

Criteris sobre l’avaluació dels alumnes

A l’hora d’elaborar la concreció del currículum, cada centre haurà de concretar els criteris amb què avaluarà els alumnes. A tall orientatiu, assenyalem a continuació alguns aspectes que poden formar part d’aquests criteris:— Com s’interpreten els criteris d’avaluació de cada matèria.— Per a què, què, com i quan de l’avaluació inicial. Quines decisions es prendran en

funció dels resultats obtinguts.

grup edebé 33


— Per a què, què, com i quan de l’avaluació contínua. Decisions que s’han de prendre en funció dels resultats.

— Organització de les sessions d’avaluació: freqüència, funcionament, dinàmica... Actes, acords, resolució de conflictes, presa de decisions...

— Emplenament dels documents d’avaluació.— Informació als alumnes i a les famílies. Atenció a les possibles reclamacions sobre

les qualificacions…

Criteris sobre l’avaluació del desenvolupament del currículum

En el Batxillerat, l’avaluació no es refereix exclusivament als aprenentatges dels alumnes, sinó que ha d’incloure també el desenvolupament i aplicació del currículum. Per això, en la concreció del currículum de cada centre s’hauran de concretar els criteris amb què es durà a terme.

De la mateixa manera que en l’apartat anterior, oferim amb caràcter orientatiu alguns dels aspectes que es poden tenir presents:

En relació amb l’avaluació del procés d’ensenyament i de la pràctica docent— L’organització del centre i l’aprofitament dels recursos.— El “clima escolar” en el conjunt del centre i a l’aula. El caràcter de les relacions

professor/a-alumne/a. La convivència entre els alumnes, la seva identificació amb el centre...

— La coordinació entre els professors del centre, amb l’equip directiu, amb els equips tècnics...

— La regularitat i qualitat de la relació amb les famílies.

En relació amb l’avaluació de la concreció del currículum— Idoneïtat dels itineraris acadèmics proposats als alumnes.— Adequació de l’oferta de matèries optatives a les necessitats educatives dels

alumnes.— Adequació dels objectius a les necessitats i característiques dels alumnes.— Adequació de l’orientació educativa i professional.— Adequació dels criteris establerts sobre l’avaluació.

En relació amb l’avaluació de les programacions de les diverses matèries— Validesa de la selecció, distribució i seqüència dels continguts al llarg del curs.— Idoneïtat de la metodologia i, també, dels materials curriculars i didàctics emprats.— Validesa de les estratègies d’avaluació establertes en cada matèria.

6. L’atenció a la diversitat

L’atenció a la diversitat de l’alumnat s’ha de fonamentar principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per a facilitar l’accessibilitat als aprenentatges al màxim nombre possible d’alumnat. Aquest procés és el que es coneix com a individualització o personalització de l’ensenyament.

L’atenció a la diversitat de nivells, estils i ritmes d’aprenentatge, i d’interessos i capacitats presents en les aules es reflecteix en els nostres materials de diverses maneres:

— Les seqüències d’aprenentatge plantegen l’apropament a nous continguts mitjançant els textos expositius i el material gràfic, i afavoreixen la comprensió d’aquests per mitjà de dibuixos, imatges, esquemes,

grup edebé 34


cartografia... Amb les activitats d’aprenentatge culmina l’entramat que permetrà a l’alumne/a l’assimilació dels conceptes, procediments i valors.

— Els textos expositius i les definicions estan especialment tractats amb molta cura perquè tots els alumnes identifiquin les idees essencials i puguin elaborar esquemes per tal d’organitzar la informació.

— Les activitats estan seqüenciades per nivells de dificultat de manera que faciliten l’adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes. Algunes activitats duen una icona amb un d’aquests significats: reforç, ampliació o ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

7. L’orientació educativa i professional. L’acció tutorial

L’acció tutorial comprèn el conjunt d’activitats d’orientació personal, acadèmica i professional que s’adrecen a l’alumnat per tal d’afavorir la seva maduresa i creixement personal i la seva preparació per a una participació responsable en la societat [...]

L’exercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup d’alumnes, amb la coordinació del professor-tutor del grup i ha de garantir la implicació de les famílies en el procés d’aprenentatge.

L’acció tutorial s’ha de programar cada curs tenint en compte el conjunt de tota l’etapa. El centre ha de concretar, en relació amb l’acció tutorial, els objectius i les activitats que preveu dur a terme i ha d’incloure, en l’horari de cada curs, una hora de tutoria setmanal, durant la qual s’han de fer activitats amb tot l’alumnat d’un grup i atencions individualitzades. Aquesta orientació podrà tenir el suport dels serveis especialitzats.

El Batxillerat té un caràcter terminal i propedèutic. En finalitzar aquesta etapa, els alumnes han de prendre unes decisions que determinaran en bona mesura el seu futur.

No hi ha dubte que aquestes decisions tenen un caràcter personal i que, en part, estaran influïdes per factors aliens a l’escola (expectatives personals, entorn familiar i social...). Malgrat això, el centre sí que pot promoure que els alumnes assoleixin la maduresa necessària per a realitzar les opcions acadèmiques i professionals més adients a les seves capacitats i interessos; aquest haurà de ser un dels objectius prioritaris de l’orientació educativa i professional.

A més, el centre pot acomplir altres funcions:— Contribuir a l’establiment de relacions fluides entre tots els membres de la

comunitat educativa (famílies, professorat, alumnat, equip directiu...).— Coordinar l’acció educativa de tots els professors que treballen amb un mateix grup

d’alumnes.— Coordinar el procés d’avaluació contínua dels alumnes.

Per a aconseguir-ho, i tenint en compte les característiques dels alumnes de l’etapa, caldrà programar un pla que inclogui tot un seguit d’accions coherentment organitzades i aplicar-lo de manera conscient i sistemàtica.

Són moltes les activitats que tenen cabuda en un pla d’orientació: entrevistes individuals, estudi de casos, intervenció d’assessors, tests, qüestionaris, visites, conferències, tutories, etc. L’equip de professionals de cada centre serà l’encarregat de seleccionar les més adients, dotar-les de contingut, planificar-les i posar-les en pràctica de la manera més adequada als alumnes que assisteixen a les classes.

grup edebé 35


8. Les programacions de les matèries del Batxillerat

Les programacions de cada matèria formen part de la concreció del currículum i s’inclouen dins del projecte educatiu. Alguns dels elements que poden formar part d’aquestes programacions són:

— Les competències.— L’adequació dels objectius de la matèria al context socioeconòmic i cultural del

centre i a les característiques dels alumnes.— El desplegament i distribució dels continguts.— Els criteris metodològics.— Els criteris sobre el procés d’avaluació.— Els materials didàctics per a l’ús dels alumnes.

grup edebé 36


IV. MATÈRIA DE GEOGRAFIA

1. Introducció

La Geografia s’ocupa de l’estudi de l’espai i dels fets socials que hi passen i que el determinen i modifiquen. Així, la Geografia estudia les relacions entre les societats i l’espai natural i les seves conseqüències mediambientals i espacials, tenint en compte els punts de vista i els instruments indagatoris que proporcionen disciplines i matèries com l’ecologia, l’economia, la sociologia... No obstant això, les societats organitzen l’espai on viuen, que, en la majoria dels casos, es constitueix en espais estatals explotats econòmicament. Per tant, és imprescindible la utilització dels continguts i els procediments propis d’aquesta matèria per a analitzar i entendre el desenvolupament espacial i econòmic del món contemporani. Per això, és útil conèixer l’existència de les diferents escales d’anàlisi i la multicausalitat de l’organització i explotació de l’espai basada en les decisions polítiques i socioeconòmiques, així com en l’acció del ser humà.

Finalitat de la matèria

En el Batxillerat, l’ensenyament de Geografia té com a finalitat contribuir a fer comprensible per a l’estudiant l’espai en què viu i es desenvolupa i l’ús que la societat ha fet d’aquest espai. Per això, s’estudia el medi natural espanyol i català i la seva diversitat geològica, morfològica, climàtica, vegetativa i hídrica, els seus recursos naturals, les modificacions realitzades per la interacció del ser humà en l’espai i les conseqüències mediambientals, econòmiques i humanes que s’han generat, així com els contrastos territorials i els factors d’unitat i de diversitat.

Al mateix temps, la geografia del Batxillerat s’enfoca des de la perspectiva d’una geografia regional de Catalunya i d’Espanya dins d’Europa i del món. Catalunya i Espanya estan integrades en un món cada cop més globalitzat i nombroses decisions polítiques i econòmiques, financeres, socials i culturals es prenen a escala supranacional, sovint en el marc de la Unió Europea, de la qual l’Estat espanyol és membre, o en altres escales superiors. L’espai proper es troba, doncs, cada cop més influït per l’actuació de factors externs. Aquest procés d’aprenentatge suposa:

La consideració de les idees prèvies o dels esquemes de recepció del coneixement social que tenen els alumnes.

L’ampliació, la diversificació i l’aprofundiment dels esquemes conceptuals interpretatius dels fets i processos socials, establint la relació entre el coneixement social subjectiu i empíric dels alumnes i el coneixement socialment compartit, estructurat per les disciplines científiques.

La reelaboració personal o apropiació individual del coneixement social, la qual cosa afavoreix no tan sols el domini conceptual sinó també el procedimental i l’actitudinal.

grup edebé 37


Connexió amb altres matèries

Per a desenvolupar un currículum integrador, obert i flexible com el de Batxillerat, cal establir relacions entre les diverses matèries que l’integren. Els motius fonamentals que justifiquen aquesta interrelació són la necessitat didàctica de comprensió dels fenòmens en la seva complexitat i les múltiples possibilitats que ofereixen les diverses matèries segons la seva pròpia epistemologia.

En la matèria de Geografia s’estableix una relació interdisciplinària amb altres matèries del currículum: Història, Història del Món Contemporani, Llengua i Literatura, Filosofia i Ciutadania, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al Món Contemporani, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, Economia i Dibuix Tècnic. D’altra banda, la geografia col·labora en l’ús de les TIC i els MAV, tant en la lectura de fonts com en la comunicació de resultats.

Història. La història estudia els fets i processos propis de les societats humanes al llarg del temps. Aquests fets se succeeixen en un espai geogràfic concret, de manera que hi influeixen. En aquest sentit, la història d’Espanya ha influït en la unitat i la diversitat física i humana dels territoris que formen l’Estat espanyol, en els processos d’ordenació territorial, en les activitats econòmiques, en els diferents poblaments i en els desequilibris econòmics i socials.

Història del Món Contemporani. La història del món contemporani s’ocupa de l’evolució de les societats al llarg dels segles XIX i XX, així com dels processos històrics i els esdeveniments internacionals que han marcat tots dos segles. El seu estudi facilita una anàlisi més àmplia de la realitat històrica espanyola. Fa possible, en primer lloc, la comprensió de les interrelacions de nous processos històrics; en segon lloc, permet valorar la influència de la difusió com a desencadenant o accelerador de determinats processos històrics. A més, permet l’anàlisi dels sistemes evolutius i de les asincronies de la realitat històrica espanyola respecte d’altres del seu context geogràfic proper.

Llengua i Literatura. La llengua té una important dimensió social, ja que interioritza i expressa les representacions culturals d’una societat: és una eina de comunicació; a més, la principal font d’informació sobre el llenguatge mateix és l’entorn social. La literatura forma part del patrimoni cultural i històric d’una societat. La producció literària és el reflex i la memòria d’una època i d’una societat i, per tant, una inestimable font d’informació històrica.

Filosofia i Ciutadania. La filosofia estimula i provoca actituds reflexives i crítiques, i a més aspira a l’articulació de respostes als problemes i dilemes als quals s’enfronten l’ésser humà i la societat en el món actual. La Geografia comparteix amb aquesta matèria continguts referits a les implicacions socials i polítiques de la dimensió cívica de les persones i els col·lectius.

Ciències de la Terra i del Medi Ambient. Aquesta matèria estudia els sistemes terrestres i les seves interaccions amb el sistema humà, que originen el medi ambient. Pel seu caràcter de síntesi, en recollir continguts d’altres ciències, permet una aproximació a ciències com ara la biologia, la geologia, l’ecologia, la química i, molt directament, a la pròpia geografia, amb la qual té en comú la comprensió d’una manera global de la realitat que ens envolta, i la percepció i valoració de l’entorn i dels problemes relacionats amb la seva explotació per part de l’ésser humà, així com els dilemes morals que comporta el progrés científic.

grup edebé 38


Ciències per al Món Contemporani. La finalitat d’aquesta matèria és que la ciutadania tingui coneixements suficients per prendre decisions reflexives i fonamentades sobre temes cientificotècnics d’inqüestionable transcendència social i poder participar democràticament en la societat per avançar cap a un futur sostenible per a la humanitat. Per això, l’alumnat ha de prendre consciència que la ciència i la tecnologia són activitats humanes incloses en contextos socials, econòmics i ètics que transmeten el seu valor cultural.

Matemàtiques. En l’anàlisi de la realitat (històrica, geogràfica, social, econòmica i política), hi tenen una gran importància les eines orals, escrites i gràfiques que proporcionen les matemàtiques. Conèixer el vocabulari i la manera específica de notació permet de comprendre millor les formes en què se’ns presenta la informació i ens permet estar capacitats per elaborar, interpretar i treure conclusions de gràfics, estadístiques, taules de dades, etc. No podem oblidar la utilitat del seu mètode de raonament logicodeductiu, aplicat a l’anàlisi i valoració de la informació provinent de diferents fonts, ni la del seu mètode de treball i rigor científic.

Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials. Aquesta matèria es relaciona amb la Geografia en la mesura que en els seus procediments s’usen fonts gràfiques, cartogràfiques i estadístiques, així com escales gràfiques i numèriques, es calculen índexs i taxes diversos i s’elaboren gràfics.

Economia. L’economia s’ocupa de l’estudi dels processos pels quals cada societat busca el benestar material dels seus membres. Això ha estat resolt per les societats de maneres molt diverses, desenvolupant costums i formes de vida, normes i institucions, creences i fins i tot ideologies, i aplicant els coneixements científics i tècnics de què disposaven. Les activitats econòmiques exerceixen un important paper en la societat actual i s’estableixen en l’espai, per la qual cosa el territori exerceix una influència en el seu desenvolupament, ja que depenen dels recursos naturals, l’accessibilitat, etc. Al mateix temps, les activitats econòmiques són un important factor que contribueix a l’organització del territori.

Dibuix tècnic. El dibuix tècnic és un mitjà d’expressió i comunicació per al desenvolupament de processos d’investigació científica i per a l’elaboració i interpretació d’informacions com a plans o dades de caràcter gràfic. Així mateix, permet, entre moltes altres finalitats, la construcció i la lectura i interpretació d’escales que ajuden a la comprensió de plànols, mapes o diagrames.

Els ensenyaments transversals en la matèria

Per atendre al desenvolupament integral dels alumnes com a persones i com a ciutadans i la seva participació en la societat, s’han d’incorporar, en les diverses matèries, elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals.

Per a cadascun dels ensenyaments transversals que es treballen en la matèria de Geografia, es pretén que els alumnes i les alumnes adquireixin les capacitats que a continuació, i breument, presentem. Han estat incorporades per mitjà de textos, activitats i imatges.

Educació per a la pau Comprendre la interdependència mundial entre els països i la mundialització

dels problemes socials per advertir de la seva complexitat.

grup edebé 39


Formar una identitat universal des del respecte i la diferència d’ètnies i cultures, i manifestar actituds i comportaments solidaris cap a altres pobles i de respecte a altres societats i cultures, a través de l’estudi i la valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics entre les regions o els estats.

Desenvolupar actituds dialogants i tolerants que predisposin a l’acord just i a la participació democràtica a partir de l’estudi de les bases ètiques del sistema democràtic.

Fomentar comportaments coherents amb els principis i normes defensats i la presa de decisions individuals davant els conflictes en la vida quotidiana, tenint en compte tots els punts de vista i les necessitats de tots els implicats.

Educació per a la salut Considerar la salut com el dret a un estat de benestar general (físic, psíquic i

social) al qual tot ser humà aspira per poder gaudir d’una millor qualitat de vida. Conèixer, des d’una perspectiva històrica i geogràfica, els hàbits culturals

relacionats amb l’alimentació, la higiene, les malalties, així com la seva evolució al llarg de la història de la humanitat, i especialment els de les societats de l’època contemporània.

Conèixer les conseqüències individuals i col·lectives dels hàbits alimentaris inadequats i dels costums poc favorables, per a conservar un bon estat de salut i rebutjar les pautes de comportament que no condueixen al benestar general.

Educació per a la igualtat de drets entre tots dos sexes. Educació sexual Comprendre la diferència entre sexe i gènere. El primer com a diferenciació

biològica i el segon com a construcció sociocultural que defineix les diferències emocionals i intel·lectuals, els comportaments i els rols masculins i femenins que cada societat assigna a dones i homes.

Reconèixer i rebutjar els caires sexistes que es troben en les interpretacions dels fets històrics i socials i en la pròpia documentació consultada. Incorporar en els seus treballs una visió no sexista i adoptar actituds en la vida escolar, familiar i social que afavoreixin la igualtat d’oportunitats entre tots dos sexes.

Estudiar els fenòmens i processos socials, incorporant l’economia domèstica i la història del paper de la dona en l’economia i en la societat espanyola, i incloure el feminisme entre els projectes ètics contemporanis.

Educació mediambiental Comprendre el medi ambient com a sistema i advertir la importància de la

interrelació i mútua dependència dels elements, tant naturals com antròpics. Analitzar la intervenció humana en el medi ambient i les seves conseqüències, i

gaudir de la naturalesa participant activament en la seva conservació i protecció.

Abordar els problemes referits al paisatge natural i formular possibles solucions per evitar la seva degradació.

Analitzar les manifestacions de la intervenció humana des del punt de vista de la seva incidència en el medi ambient i prendre consciència de les conseqüències a curt i llarg termini de qualsevol intervenció humana en el medi.

Aprofundir en el coneixement del medi, fent especial èmfasi en les nocions d’energia, recursos, desequilibri, superpoblació, creixement, economia, explotació, etc.

Adquirir una visió històrica de l’evolució de l’activitat antròpica i la seva repercussió mediambiental, especialment lligada a l’obtenció i gestió de l’energia i d’altres recursos.

grup edebé 40


Saber desenvolupar estudis mediambientals per mitjà de l’obtenció, la selecció, el tractament i la comunicació adient de la informació.

Adoptar actituds coherents amb la defensa del medi ambient i participar i cooperar en la gestió mediambiental, en l’àmbit local, nacional i internacional, i adoptar una actitud de col·laboració activa.

Educació del consumidor Adquirir consciència de consumidor i actuar com a consumidors responsables,

coneixent els drets com a consumidors i usuaris, i també les responsabilitats. Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la llei per a la defensa dels

consumidors i usuaris. Exigir la fabricació de productes cada cop més duradors, menys contaminants i

de fàcil reciclatge. Contribuir a una gestió més adient dels recursos en l’àmbit familiar, local,

autonòmic i estatal, i comprendre que més consum no sempre és sinònim de millor qualitat de vida.

Educació viària Comprendre i conèixer l’organització del territori i l’espai en interacció amb les

xarxes de comunicació i transport. Analitzar els problemes mediambientals que ocasiona l’ús de diferents vehicles

i formular possibles solucions. Analitzar les causes dels accidents i desenvolupar hàbits de consciència

ciutadana en relació amb la circulació i els riscos que comporta. Conèixer les principals normes de circulació i senyals de tràfic, i valorar la seva

importància i respecte.

Educació moral i cívica Considerar els codis ètics més enllà d’un codi normatiu social o religiós i

advertir de la necessitat d’elaborar criteris morals propis, raonats, solidaris i no subjectes a meres exigències externes.

Desenvolupar estructures universals de judici moral que permetin l’adopció de principis com la justícia i la solidaritat.

Reconèixer en els dilemes actuals de la humanitat la seva raó ètica i moral. Analitzar conflictes i valors, i elaborar solucions basades en el diàleg i en el

respecte. Discutir dilemes morals, utilitzant raonaments que estiguin oberts al diàleg i a

l’acceptació d’altres punts de vista.

2. Competències

Entenem com a competències aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles per al desenvolupament personal del jovent, per a la pràctica de la ciutadania activa, per a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i per al desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

Es diferencia entre competències específiques de la matèria i competències generals dels ensenyaments de Batxillerat.

Les competències específiques de la Geografia són essencialment tres: la competència en la dimensió espacial dels fenòmens, la competència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques i la competència social i cívica.

grup edebé 41


La competència en la dimensió temporal de l’experiència social i humana representa l’adquisició, per part de l’alumnat, de coneixements sobre l’espai humanitzat, la localització i distribució de fenòmens i la seva quantificació. També implica conèixer els processos temporals i els factors que poden influir en les dinàmiques de canvi geogràfic, així com aprendre a llegir l’impacte que provoca en l’espai. Aquesta competència ajuda a interpretar les intencions i les valoracions implícites o explícites contingudes en la consideració d’un espai, de la seva problemàtica i de les decisions de política territorial que es prenen en la seva planificació, per tal de considerar possibles alternatives i valorar la coherència entre el pensament i l’acció.

La competència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques implica la utilització de procediments per a llegir i interpretar els diversos tipus de representació cartogràfica; per cercar, obtenir i processar informació rellevant per al coneixement geogràfic (fonts cartogràfiques, gràfics, estadístiques i textuals); per establir relacions causals entre les diferents variables a partir de determinats models o hipòtesis explicatives; i per comunicar els resultats d’una recerca usant les tècniques de representació gràfica i cartogràfica i els conceptes geogràfics adequats.

La competència social i cívica es considera també una competència específica de la matèria de geografia, ja que aquesta matèria, en establir pautes de comprensió i d’interpretació del que succeeix a escala local i mundial, afavoreix la formació de valors i actituds cívics i predisposa a la participació, des d’una concepció solidària i de justícia social que lluita per una societat més equitativa. El desig de trobar coherència entre el pensament i l’acció mou a la responsabilitat i a la implicació en decisions relatives a la planificació de l’espai i de les polítiques socials que se’n deriven. Des d’aquest punt de vista, la competència social i cívica ajuda a educar en la participació ciutadana des d’una concepció de la implicació entre les decisions polítiques i el conjunt de la societat. Aquesta participació demana coneixement, comunicació, diàleg i compromís social, així com la identificació, comprensió i valoració dels trets distintius i plurals de les comunitats de pertinença, dins un món global, amb els drets i els deures que se’n deriven. Aquestes capacitats tenen especialment raó de ser per orientar-se en un món globalitzat, complex i interconnectat, on cal cercar espais de referència comuns compatibles amb les diverses identitats personals i col·lectives. Considerar el coneixement i l’estimació del que ens és propi és un camí per al coneixement i la valoració d’altres pobles i cultures, dins la consciència de pertinença a l’espècie humana, del respecte al medi natural i als éssers vius, que implica la participació activa, individualment i col·lectiva, en la preservació i la salvaguarda del planeta.

Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat

La matèria de geografia contribueix al desenvolupament de totes les competències generals del Batxillerat, especialment la competència comunicativa, la competència en la gestió i tractament de la informació, la competència en recerca, la competència digital i la competència en coneixement i interacció amb el món.

La competència comunicativa és la base de l’activitat mental i de la relació interpersonal i s’adquireix per mitjà de la descripció, la narració, l’explicació, la interpretació, la valoració i l’argumentació de la temàtica pròpia de la geografia. La comunicació demana saber expressar el propi pensament, saber escoltar i ser capaç de compartir coneixements. La geografia treballa competències pròpies del llenguatge escrit, oral, gràfic, cartogràfic, matemàtic i audiovisual, així com el que és propi de les tecnologies de la informació i la comunicació.

grup edebé 42


La geografia contribueix a l’assoliment de la competència en la gestió i tractament de la informació i la competència en recerca, en la mesura que planteja investigacions i resolució de problemes que demanen la cerca, selecció i gestió d’informacions procedents de diferents fonts, la classificació de les dades a partir de criteris donats o establint criteris propis, la representació estadística, gràfica i cartogràfica de les variables, així com la valoració dels resultats obtinguts. Les fonts rellevants per al coneixement geogràfic també passen per un treball de camp, que inclou l’observació directa de la realitat, seguint unes pautes determinades. Igualment, la geografia contribueix a la competència digital, ja que, tant pel que fa a l’accés, a la cerca i a l’intercanvi d’informació demana accedir a bases de dades, anuaris estadístics, simulacions i programes de cartografia, a partir dels quals treballar dades qualitatives i quantitatives en processos inductius però també deductius.

La competència en el coneixement i interacció amb el món, tant des del vessant físic com social i cívic constitueix el camp competencial propi de la geografia, que alimenta les tres competències específiques que s’han descrit anteriorment.

2. Metodologia de la matèria

L’ensenyament de la Geografia s’ha plantejat des de la perspectiva del treball que duu a terme el geògraf. Per això, precisament, la metodologia té com a punt de partida el mètode de treball i els procediments propis del geògraf, la qual cosa facilita la comprensió dels passos que permeten establir els raonaments que expliquen, entre altres aspectes, les causes i les conseqüències dels fets geogràfics. D’aquesta manera, l’alumne/a s’aproxima, tal com faria el geògraf, a l’estudi dels fets geogràfics i de les conseqüències de la interacció dels éssers humans amb el medi natural.

Referent a això, cal destacar la utilitat d’aproximar a l’alumne/a les tècniques d’investigació i treball geogràfiques i la importància de la relació de la geografia amb altres ciències que ajuden a la comprensió de l’anàlisi geogràfica. Això li permetrà entendre els problemes que el coneixement de la geografia comporta, en la selecció, interpretació i contrastació de fonts a partir de les quals s’elabora el treball geogràfic.

La importància de la metodologia fa que el bloc que presenta la matèria de Geografia sigui una introducció al coneixement geogràfic i una unitat introductòria sobre la representació del territori. Aquest bloc té en compte la funció, la metodologia i els procediments de la ciència geogràfica.

Així, l’enfocament metodològic, des de l’àmbit procedimental, treballa prioritàriament les estratègies i les tècniques derivades del mètode geogràfic. Per a la comprensió dels fets i els processos geogràfics es treballen tècniques i habilitats relacionades amb l’observació directa i amb la utilització de fonts primàries i secundàries. També es proposen activitats per a l’elaboració i la utilització correctes de recursos gràfics per a la representació geogràfica i per a l’anàlisi i el processament de la informació cartogràfica, estadística i gràfica. Així mateix, es proposen activitats per a l’elaboració de treballs de síntesis i per al desenvolupament d’exercicis relacionats amb l’argumentació i el judici crític. S’han de tenir en compte les possibilitats de les TIC tant per a l’obtenció de fonts com per a l’elaboració de recursos gràfics o treballs de síntesi.

A més, es treballen els mètodes geogràfics adients per a l’elaboració de treballs de camp a partir d’una sortida a l’entorn, que permet als alumnes l’anàlisi a fons d’un territori determinat.

grup edebé 43


Quant a les actituds, cal ressaltar que estan enfocades al fet que els alumnes desenvolupin actituds relacionades amb el rigor crític i la curiositat científica, encaminades a manifestar interès per la utilització correcta de recursos per a l’obtenció d’informació geogràfica i a afavorir la curiositat cap a la recerca i l’anàlisi de les causes dels fenòmens geogràfics.

Aquestes actituds també pretenen desenvolupar l’interès pel coneixement dels diferents paisatges espanyols i catalans i per la protecció i conservació del medi ambient i el rebuig a l’explotació abusiva del paisatge natural.

Paral·lelament, s’afavoreix l’interès per conèixer la diversitat socioeconòmica del territori, la sensibilització davant la desigualtat econòmica i els problemes socials derivats, el respecte a les diferències socioculturals i el rebuig de les discriminacions.

La valoració i el respecte a l’organització territorial de l’Estat i per les institucions democràtiques, així com l’interès per conèixer el funcionament de la Unió Europea i el paper que hi tenen Espanya i Catalunya i en les relacions internacionals, constitueixen un altre important àmbit de desenvolupament actitudinal.

La referència contínua a l’entorn físic, social i econòmic de l’alumne/a afavoreix la comprensió de les causes que determinen els fets que passen al seu al voltant i fomenta l’interès, la sensibilitat i les actituds solidàries i de compromís cap als grans problemes actuals de la resta del planeta.

Estructura del llibre de Geografia

El llibre de Geografia presenta una estructura definida per unitats didàctiques repartides en quatre grans blocs de continguts; una introducció que examina específicament els continguts propis de la geografia com a disciplina científica, tractant la metodologia, els procediments de la ciència geogràfica i el treball del geògraf, i una unitat introductòria sobre la representació cartogràfica, els tipus de mapes i els seus elements, i la representació del relleu.

Els grans blocs que articulen els continguts del curs són: Espanya i Catalunya en el context europeu i mundial; El medi físic i la protecció del medi ambient a Espanya i a Catalunya; Població i sistema urbà, i Activitats econòmiques i contrastos territorials.

El primer bloc de continguts proposa l’estudi de les característiques físiques, demogràfiques, socials i econòmiques comunes a tot el territori espanyol, ressaltant aquelles característiques que representen la seva diversitat; també exposa l’evolució de l’organització territorial espanyola fins a arribar a l’actual divisió en comunitats autònomes, així com l’estudi de l’organització territorial de Catalunya. Així mateix, en aquest bloc, s’aborden les característiques físiques, demogràfiques, històriques i econòmiques del territori europeu; es planteja l’estudi de la formació de la Unió Europea, l’entrada i la participació d’Espanya, la relació de Catalunya amb la Unió Europea, així com els objectius marcats de construcció de l’Europa unida. Finalment es tracta també la relació que manté Espanya amb altres països del món, especialment amb Europa i amb els països del nord d’Àfrica i d’Iberoamèrica, així com el paper de Catalunya en el món.

El segon bloc de continguts ofereix una aproximació al coneixement del medi físic

grup edebé 44


d’Espanya i de Catalunya (les principals unitats del relleu, les característiques del clima, el sistema fluvial i els recursos hídrics, la vegetació, els sòls i la fauna), així com a la interacció entre naturalesa i societat (el paper modificador del ser humà en el medi natural i els problemes mediambientals derivats, com la degradació, l’erosió i la contaminació del medi).

El tercer bloc proposa l’estudi de la població espanyola i catalana i la seva relació amb el poblament i l’ordenació del territori. Per això, primer s’analitza el creixement, l’estructura i la dinàmica de la població i, seguidament, les característiques i l’evolució del poblament rural i urbà, els tipus i funcions de la ciutat, i els grans problemes urbans.

Finalment, en el quart bloc es presenten la localització de les matèries primeres i les fonts d’energia i les activitats econòmiques del territori espanyol i català (primàries, secundàries i terciàries), i la seva relació amb l’espai. També s’estudien: l’aprofitament econòmic de la naturalesa per part del ser humà mitjançant l’explotació dels recursos naturals a través de l’activitat agrària i ramadera, l’explotació forestal i l’aprofitament dels recursos marins; la localització industrial a Espanya i a Catalunya, la industrialització i els espais industrials, i les activitats terciàries, el comerç nacional i internacional, la xarxa de transports i comunicacions i la seva relació amb l’organització del territori, així com els espais d’oci i el turisme; finalment es posa de manifest l’origen i la naturalesa dels desequilibris regionals que hi ha a Espanya i les polítiques de cohesió, així com els contrastos territorials a Catalunya.

Les unitats didàctiques

Les unitats didàctiques estan introduïdes per una doble pàgina en la qual apareixen, a més del títol, una gran imatge significativa; un esquema o relació dels continguts de la unitat; les competències específiques i generals que s’aconseguiran en finalitzar la unitat; i, com a preparació de la unitat, un apartat que, sota el títol Abans de començar recorda que…, proporciona directament a l’alumne/a alguns dels coneixements necessaris prèviament adquirits, útils per a la comprensió dels continguts desenvolupats en la unitat. Finalment, s’ofereixen unes paraules clau per ressaltar alguns dels conceptes més importants de la unitat, unes imatges i unes adreces web relacionades amb el tema de la unitat.

A continuació es desenvolupen els continguts establerts a l’esquema, necessaris per aconseguir els objectius o capacitats previstos, atenent a la lògica de la disciplina i a la seqüència lògica de l’aprenentatge.

Al llarg de les unitats es desenvolupen els continguts a través de textos expositius, textos complementaris, imatges, mapes, gràfics, etc.

Les unitats acaben amb uns apartats fixos, que són: Anàlisi i interpretació, on s’explica i es desenvolupa un procediment geogràfic; Síntesi, en el qual un mapa conceptual organitza i relaciona els continguts de la unitat; i Vocabulari, on s’inclouen definicions de termes geogràfics. Seguidament, apareix una doble pàgina en la qual es proposen les activitats, agrupades segons les finalitats que exposem a continuació:

— Comprendre i assimilar els continguts bàsics desenvolupats al llarg de la unitat.

— Analitzar, interpretar, debatre i investigar textos, imatges, mapes i gràfics per aprofundir en l’estudi dels continguts, per perfeccionar les tècniques i els procediments d’anàlisi de les fonts d’informació geogràfica, per confrontar les

grup edebé 45


opinions sobre els temes proposats, i per a la recerca, selecció, organització i comunicació d’informació, incloent-hi l’ús de les TIC.

— Sintetitzar els continguts per a la integració i identificació de relacions.

Finalment, totes les unitats ofereixen una proposta d’avaluació per comprovar si s’aconsegueixen els objectius previstos indicats al principi.

Al final de cada bloc s’inclou l’estudi o treballs de camp en els quals es proposen tècniques per a l’estudi a fons sobre l’entorn.

Al final del llibre s’inclouen un annex amb una doble pàgina per analitzar la transformació del paisatge a partir de fotografies aèries i un mapamundi polític.

4. Concreció d’objectius, continguts, competències i criteris d’avaluació

Per elaborar aquesta concreció s’ha seguit el procés que exposem a continuació.

En primer lloc, es va estudiar detingudament el currículum i es va fixar la relació entre els objectius generals del Batxillerat i els objectius generals de la matèria, així com les possibles connexions interdisciplinàries.

En segon lloc, es va establir la relació entre els objectius generals de la matèria i els blocs de continguts que podrien cobrir-los. Tant els objectius generals com els criteris d’avaluació condicionen el grau de desenvolupament dels continguts.

En un tercer pas es van determinar els eixos vertebradors de la matèria: Introducció al coneixement geogràfic; Espanya i Catalunya en el context europeu i mundial; El medi físic i la protecció del medi ambient a Espanya i a Catalunya; Població i sistema urbà i Activitats econòmiques i contrastos territorials. Sobre aquests eixos es van organitzar els continguts establerts per a la matèria curricular base.

A continuació, es va procedir a concretar aquests continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) i es va fixar l’extensió i la profunditat amb què havien de tractar-se dins de l’ordre lògic de la matèria al llarg del curs.

Per determinar la concreció dels continguts a partir dels objectius i dels criteris d’avaluació, es van tenir en compte els següents aspectes:

— Les lleis fonamentals de l’aprenentatge.— L’evolució psicològica de l’alumne/a.— La pràctica docent dels autors.— L’ordenació curricular facilitada per l’organisme competent.

Només una vegada duta a terme aquesta tasca, s’ha pogut establir la programació de la matèria i la seqüenciació dels conceptes, els procediments i els valors al llarg del curs.

grup edebé 46


Objectius

1. Entendre l’espai geogràfic espanyol i català com a espais dinàmics, resultat de la combinació de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han actuat en un determinat marc territorial i temporal.

2. Conèixer i valorar la posició de Catalunya i Espanya en un món globalitzat i interrelacionat, en el qual hi ha, alhora, processos d’uniformització dels sistemes econòmics i de desigualtat socioeconòmica.

3. Comprendre i valorar les relacions que existeixen entre els territoris que integren l’Estat espanyol i la Unió Europea i desenvolupar actituds de coneixement, apreciació i cooperació, superant estereotips i prejudicis.

4. Considerar la posició de Catalunya en el conjunt de l’Estat espanyol, així com el seu paper en la Unió Europea i en el sistema-món.

5. Identificar i explicar les característiques dels diferents paisatges existents a Catalunya i Espanya i relacionar-los amb els europeus i mundials.

6. Analitzar les activitats productives, el seu procés de canvi i els seus impactes socials, territorials i mediambientals, reconeixent que els agents humans són actu- alment els factors primordials en la configuració dels espais de producció.

7. Identificar els trets essencials de la distribució, dinàmica i estructura de la població, incorporant, si escau, la visió de gènere, i la seva influència en la configuració dels processos que defineixen l’espai.

8. Adquirir una consciència crítica en relació amb els límits del creixement i l’esgotament dels recursos i a les desigualtats socioeconòmiques. Conèixer l’abast de les polítiques socials i de preservació del patrimoni natural i cultural i valorar les decisions que afecten la gestió dels recursos i l’ordenació del territori.

9. Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització del territori, utilitzant conceptes i destreses específicament geogràfiques, aplicats a la comprensió de l’organització politicoterritorial de les diferents administracions, distingint la diversitat de competències territorials.

10. Manifestar disposició per participar activament en l’ordenació del territori, en la conservació del patrimoni paisatgístic i en un repartiment just dels recursos a escala mundial.

Continguts

Introducció a la geografia

Competències específiquesCompetència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques

Llegir i comparar diversos documents cartogràfics, sèries estadístiques, gràfics, mapes i extreure’n conclusions.

grup edebé 47


Competències generalsCompetència comunicativa

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.

Competència en la gestió i tractament de la informació Utilitzar el processos matemàtics per a analitzar i elaborar informació

relativa a la geografia.

Conceptes Concepte i funció de la geografia

Definició i utilitat de la geografia com a ciència. Els conceptes geogràfics fonamentals. El territori: espai en el qual

interactuen les societats. La percepció de l’espai. Els mètodes de la geografia. L’observació directa i indirecta. La professió del geògraf. Escoles i tendències en geografia.

La representació del territori La representació cartogràfica. Les projeccions. La geografia i les noves

tecnologies. Els mapes: tipus i elements. El mapa topogràfic. Història de la cartografia.

ProcedimentsRecerca, obtenció, selecció i anàlisi d’informació rellevant per al coneixement geogràfic: observació directa, fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita a partir de tècniques d’observació directa.

— Selecció del tema. — Planificació de la sortida i recerca d’informació sobre el tema seleccionat

en diferents fonts geogràfiques.— Traçat d’un itinerari sobre un plànol o mapa amb indicació de distàncies

entre diferents punts i utilització d’aquests mapes per a orientar-se i desplaçar-se.

— Obtenció d’informació i registre de dades a partir de l’observació directa.— Contrast de la informació obtinguda a partir de l’observació directa amb

l’obtinguda prèviament.— Utilització d’instruments i recursos geogràfics (plànols, mapes topogràfics,

baròmetres, etc.) amb precisió.— Elaboració de dibuixos i fotografies dels aspectes més rellevants que cal

observar.— Elaboració d’un treball a partir de les dades obtingudes. Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita

a partir de fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació.

— Identificació i selecció de les diferents fonts a partir de les quals és possible obtenir la informació.

grup edebé 48


— Lectura i interpretació de mapes, plànols i fotografies aèries, de diferents característiques i escales; establiment de correspondències simples entre diferents tipus de plànols, fotografies aèries i mapes, i entre aquests plànols i fotografies i la realitat.

— Lectura i interpretació de fonts estadístiques, bibliogràfiques i procedents de les TIC.

— Rigor i objectivitat en la utilització i interpretació de les fonts d’estudi.

Obtenció i interpretació de la informació cartogràfica. Elaboració i interpretació de mapes i plànols, a partir d’informacions

obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.

— Selecció i interpretació de la informació, les dades i les referències necessàries per a l’elaboració de mapes i plànols.

— Selecció de la tècnica de representació adient segons la realitat que calgui representar.

— Elaboració, lectura i interpretació dels mapes i plànols.— Lectura interpretativa de mapes topogràfics.— Identificació de les formes del relleu, hidrografia, vegetació, xarxa de

comunicacions, formes d’assentament humà i límits administratius representats en el mapa.

Maneig de representacions gràfiques. Elaboració i interpretació de gràfics a partir d’informacions obtingudes per

diferents mitjans, com l’observació directa, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.

— Selecció i interpretació de la informació, les dades i les referències necessàries per a l’elaboració de gràfics.


— Elaboració, lectura i interpretació de gràfics.

Elaboració i comunicació de síntesis explicatives. Elaboració i interpretació de síntesis a partir de diverses fonts

geogràfiques.— Selecció del tema.— Recerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts

geogràfiques (bibliogràfiques, visuals, cartogràfiques, etc.).— Organització i classificació de la informació obtinguda.— Interpretació de la informació i redacció de la síntesi utilitzant un

vocabulari geogràfic correcte, el material gràfic adient (mapes, dibuixos, gràfics, etc.) i assenyalant les aportacions i les novetats de la investigació geogràfica realitzada.

— Presentació i/o exposició de la síntesi cuidant els aspectes formals i els continguts.

grup edebé 49


Identificació, explicació causal i anàlisi de conseqüències de localitzacions i distribucions espacials de fenòmens.

Identificació i anàlisi de les causes i les conseqüències de la localització en l’espai d’un fenomen geogràfic.

— Identificació del fenomen.— Anàlisi de les causes i les conseqüències del fenomen i de la seva

localització espacial per mitjà de l’observació directa i indirecta.— Elaboració d’una síntesi amb les conclusions de l’anàlisi.

Tècniques d’anàlisi i interpretació de paisatges. Anàlisi i interpretació de paisatges a partir d’informacions obtingudes per

diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries i altres informacions.

— Observació i descripció dels elements físics i humans que formen part del paisatge.

— Anàlisi i interpretació dels elements descrits.— Elaboració d’una síntesi amb les conclusions de l’anàlisi.

Plantejament d’hipòtesi de treball, recerca i maneig d’informació, anàlisi de factors i elaboració de conclusions.

Comparació de les dades i la informació obtinguda a través de diferents fonts per arribar a conclusions adients sobre una hipòtesi geogràfica.

— Selecció i lectura de les diferents fonts d’informació adients.— Extracció de dades geogràfiques procedents de diferents fonts.— Comparació de la informació obtinguda entre les diferents fonts per

extreure les conclusions sobre la hipòtesi plantejada.— Explicació de les relacions causa-efecte a partir de la identificació de les

relacions entre diferents fenòmens geogràfics.— Resolució de problemes a partir de la interpretació de diferents fonts de

documentació.

Anàlisi de les diferents variables ecogeogràfiques que intervenen en els sistemes d’organització territorial, de la seva interacció mútua i dels processos geogràfics de conservació o degradació del medi.

Selecció i anàlisi de les variables que intervenen en els sistemes d’organització territorial.

— Anàlisi dels elements del relleu, el clima, la vegetació, els sòls, i les activitats socials i econòmiques que intervenen en la transformació de l’espai i en els problemes mediambientals.

— Identificació, a partir de les fonts geogràfiques, de les relacions entre els diferents elements geogràfics que intervenen en els sistemes d’organització territorial.

Aplicació, indagació i comunicació de la informació geogràfica. Presentació d’informes, resums i treballs.

grup edebé 50


— Interpretació de la informació i redacció de les conclusions del treball d’investigació utilitzant un vocabulari geogràfic correcte, el material gràfic adient (mapes, dibuixos, gràfics, etc.) i assenyalant les aportacions i les novetats de la investigació geogràfica realitzada.

— Presentació i/o exposició del treball tenint cura dels aspectes formals i els continguts.

Elaboració d’un dossier.— Selecció del tema.— Cerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts

geogràfiques (bibliogràfiques, visuals, etc.).— Organització i classificació de la informació obtinguda. Realització de debats i posades en comú respecte de problemes

geogràfics, com els demogràfics, els socioeconòmics o els mediambientals.

— Determinació de la posició o opinió que s’exposarà en el debat.— Recerca i selecció de la informació gràfica i visual adient per a cada

posició representada.— Elaboració dels raonaments i preparació de totes les dades necessàries

que serviran per argumentar les diferents posicions defensades en el debat.

— Realització del debat. Realització d’enquestes.— Selecció del tema.— Elaboració de les preguntes que es formularan.— Posada en pràctica del qüestionari preparat.— Elaboració de les conclusions extretes a partir dels resultats de

l’enquesta.

Actituds

Correcció en el llenguatge i utilització adient de la terminologia específica. Rigor en la utilització del llenguatge i el vocabulari específic de la

geografia.

Responsabilitat en l’ús dels recursos i valoració de les pautes de comportament individual i social respecte de la protecció i millora del medi ambient.

Reconeixement de la importància dels recursos naturals, de la seva escassetat i limitació.

Adopció de conductes responsables i racionals en el consum de recursos naturals.

Rebuig de l’explotació abusiva i indiscriminada dels espais naturals.

Presa de consciència i adopció d’una posició crítica i solidària respecte de les situacions de desigualtat socioeconòmica.

Interès per conèixer la diversitat socioeconòmica i valoració de l’actitud favorable cap a les comunitats menys afavorides econòmicament.

grup edebé 51


Interès per la utilització de recursos per a l’obtenció d’informació geogràfica. Valoració de les tècniques d’anàlisi espacial com un instrument d’ajuda

per a desenvolupar-se en la vida quotidiana. Reconeixement de la utilitat del coneixement i estudi de les tècniques

d’anàlisi espacial per a la comprensió de l’entorn físic. Valoració dels avantatges de l’aplicació d’aquests coneixements en

diverses situacions de la nostra vida quotidiana. Preocupació pel rigor i l’objectivitat en la recerca i interpretació geogràfica. Rigor en l’aplicació del mètode geogràfic adient.

Actitud favorable a l’ordre, el rigor i la sistematització del treball propi, i objectivitat en la utilització de les fonts geogràfiques.

Actitud favorable a l’ordre, el rigor i la sistematització del treball. Preocupació per la correcta presentació i execució del treball. Preocupació pel rigor i l’objectivitat en la recerca i interpretació geogràfica. Valoració de l’objectivitat com a aspecte fonamental tant en la localització i

selecció com en l’anàlisi geogràfica de les fonts d’informació. Valoració del treball individual i el treball en equip. Rigor en la preparació i participació en els debats, i posades en comú

sobre algun problema relacionat amb la geografia.

Espanya i Catalunya en el context europeu i mundial

Competències específiques

Competències en la dimensió espacial dels fenòmens Reconèixer, identificar i localitzar en l’espai la diversitat física i humana

dels territoris que formen Espanya.

Competència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques Analitzar les causes de la situació, unitat i diversitat demogràfica i

econòmica a escala estatal i autonòmica. Situar cronològicament les principals fites del procés de configuració de la

Unió Europea i reconèixer els seus objectius i institucions, analitzant la situació de la UE en l’actualitat i els principals reptes de futur que té plantejats.

Analitzar i interpretar indicadors socioeconòmics dels estats d’Europa i de la UE, amb la finalitat de caracteritzar, a grans trets, l’economia i la demografia europees i reconèixer els desequilibris entre nord i sud que s’hi donen.

Analitzar críticament els avantatges i problemes del món globalitzat.

Competència social i cívica Analitzar les manifestacions de la intervenció humana en la seva

incidència en el medi ambient i mostrar actituds de participació, diàleg i compromís social.

grup edebé 52


Competències generals

Competències comunicatives Expressar-se oralment amb correcció i coherència, utilitzant un vocabulari

adequat i acceptant els punts de vista diferents sobre una mateixa qüestió. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre els

desequilibris socioeconòmics, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

Competències en la gestió i tractament de la informació Utilitzar i dominar tècniques i estratègies específicament geogràfiques per

a interpretar i analitzar un fenomen o situació territorial. Elaborar i analitzar quadres comparatius i gràfics estadístics. Elaborar síntesis a partir d’informacions i presentar conclusions mitjançant

el processador de textos. Analitzar un text i extreure’n conclusions. Utilitzar i interpretar correctament diversos tipus de mapes, esquemes,

gràfics i taules estadístiques, utilitzant-los com a fonts d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi.

Utilitzar els nombres i el càlcul (els percentatges, les taxes, els índexs) aplicats a l’anàlisi de fenòmens.

Competències de recerca Reconèixer una necessitat d’informació i saber-la localitzar, avaluar,

seleccionar, sintetitzar i utilitzar de manera efectiva.

Competències digitals Utilitzar correctament les tecnologies de la informació i la comunicació.

Competències de coneixement i interacció amb el món Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció. Manifestar interès per conèixer i interpretar amb sentit crític i solidari els

grans problemes actuals que ens envolten des d’un punt de vista local i, alhora, global.

ConceptesL’espai geogràfic espanyol i català

Espanya: situació geogràfica; posició i localització dels territoris peninsulars, insulars i de Ceuta i Melilla.

Diversitat física i humana. Ordenació territorial: processos històrics i d’organització de l’espai.

L’ordenació politicoadministrativa actual. Comunitats i ciutats autònomes. L’organització territorial de Catalunya. La situació geogràfica i

l’organització politicoadministrativa.

Espanya i Catalunya a Europa Característiques generals del continent europeu. Trets i contrastos físics d’Europa. Unitat i diversitat humana en l’Europa actual. Formació de la Unió Europea. Les institucions Europees.

grup edebé 53


El Tractat de la Unió Europea. Polítiques regionals i de cohesió territorial. La posició d’Espanya en la Unió Europea. Catalunya i la Unió Europea.

Espanya i Catalunya en el món Globalització i diversitat: processos de mundialització i desigualtats

territorials. Els grans eixos mundials. Posició relativa d’Espanya a les àrees socioeconòmiques i geopolítiques

mundials. Catalunya en el món.

Procediments

Recerca, obtenció, selecció i anàlisi d’informació rellevant per al coneixement geogràfic: observació directa, fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació. Localització geogràfica dels fets històrics.

Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita a partir de tècniques d’observació directa.

— Selecció del tema.— Planificació de la sortida i recerca d’informació sobre el tema seleccionat

en diferents fonts geogràfiques.— Traçat d’un itinerari sobre un plànol o mapa amb indicació de distàncies

entre diferents punts i utilització d’aquests mapes per orientar-se i desplaçar-se.










Elaboració i comunicació de síntesis explicatives Elaboració i interpretació de síntesi a partir de diverses fonts geogràfiques.— Selecció del tema.

grup edebé 54


— Recerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts geogràfiques (bibliogràfiques, visuals, cartogràfiques, etc.).

— Organització i classificació de la informació obtinguda.— Interpretació de la informació i redacció de la síntesi utilitzant un


— Presentació i/o exposició de la síntesi tenint cura dels aspectes formals i els continguts.

Plantejament d’hipòtesi de treball, recerca i maneig d’informació, anàlisi de factors i elaboració de conclusions

Comparació de les dades i la informació obtinguda a través de diferents fonts per arribar a conclusions adients sobre una hipòtesi geogràfica.




documentació.

Aplicació, indagació i comunicació de la informació geogràfica Presentació d’informes, resums i treballs.— Interpretació de la informació i redacció de les conclusions del treball

d’investigació utilitzant un vocabulari geogràfic correcte, el material gràfic adient (mapes, dibuixos, gràfics, etc.) i assenyalant les aportacions i les novetats de la investigació geogràfica realitzada.


Actituds

Correcció en el llenguatge i utilització adient de la terminologia específica Rigor en la utilització del llenguatge i el vocabulari específic de la

geografia.

Interès per la utilització de recursos per a l’obtenció d’informació geogràfica Valoració de les tècniques d’anàlisi espacial com un instrument d’ajuda




grup edebé 55


Actitud favorable a l’ordre, el rigor i la sistematització del treball propi, i objectivitat en la utilització de les fonts geogràfiques

Actitud favorable cap a l’ordre, el rigor i la sistematització del treball. Preocupació per la correcta presentació i execució del treball. Preocupació pel rigor i l’objectivitat en la recerca i interpretació geogràfica. Valoració de l’objectivitat com a aspecte fonamental tant en la localització i

selecció com en l’anàlisi geogràfica de les fonts d’informació. Valoració del treball individual i el treball en equip. Rigor en la preparació i participació en els debats i posades en comú


Presa de consciència i adopció d’una posició crítica i solidària respecte de les situacions de desigualtat socioeconòmica

Interès per conèixer la diversitat socioeconòmica i valoració de l’actitud favorable cap a les comunitats menys afavorides econòmicament.

Valoració de la diversitat de paisatges naturals, rurals i urbans a Europa com una riquesa, alhora natural i cultural, que s’ha de preservar i tenir-ne cura

Interès per conèixer la diversitat dels diferents paisatges d’Europa. Estudi rigorós dels elements que configuren els diferents paisatges. Apreciació de la contemplació i valoració estètica i cultural del paisatge. Actitud de compromís en la protecció i conservació del paisatge.

Valoració i respecte als principis i institucions democràtics Interès per conèixer i valorar les institucions democràtiques europees i el

paper que Espanya hi pot representar.

Interès per conèixer l’organització territorial de la Unió Europea

Valoració i respecte a la diversitat cultural d’Europa Interès pel respecte a la diversitat cultural europea. Interès per conèixer el llegat cultural que els diferents pobles i cultures ens

han deixat i que han afavorit la diversitat cultural.

Valoració crítica i anàlisi del futur comú que els estats d’Europa intenten construir a partir de la formació de la Unió Europea

Interès per analitzar de forma crítica el projecte de futur comú de la Unió Europea.

Actitud favorable cap a la recollida de dades geogràfiques mitjançant la sortida de camp

El medi físic i la protecció del medi ambient a Espanya i a Catalunya

Competències específiquesCompetència en anàlisi i interpretació de les fonts geogràfiques.

grup edebé 56


Identificar i interpretar en diferents fonts cartogràfiques els principals elements del relleu d’Espanya, i específicament de Catalunya, i els principals elements geogràfics relacionats amb la hidrografia peninsular i insular.

Llegir i interpretar mapes meteorològics i comprendre el llenguatge simbòlic que representen.

Llegir i comparar diversos documents cartogràfics, anàlisis de sèries estadístiques, gràfics i mapes i extreure’n conclusions.

Competència en la dimensió espacial dels fenòmens Localitzar en un mapa la distribució dels principals dominis climàtics

d’Espanya. Identificar i localitzar en l’espai els principals paisatges naturals i les seves

transformacions i analitzar la diversitat biogeogràfica. Identificar els impactes mediambientals i situar-los en l’espai i en el temps.

Competència social i cívica Mostrar actituds de responsabilitat en la utilització de l’aigua. Analitzar les manifestacions de la intervenció humana des del punt de

vista de la seva incidència en el medi ambient i mostrar actituds de participació, diàleg i compromís social.

Respectar i defensar el patrimoni mediambiental i mostrar una actitud positiva envers un desenvolupament sostenible i les mesures de protecció i recuperació.

Competències generalsCompetències comunicatives

Comprendre el vocabulari bàsic relacionat amb el clima i el temps atmosfèric.

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic) i les seves pautes de descodificació i transferència.

Aplicar correctament la terminologia geogràfica específica en les propostes d’anàlisi i d’interpretació.

Expressar per escrit amb correcció i coherència les conclusions extretes d’una lectura.

Comprendre i acceptar els punts de vista dels altres i manifestar amb correcció les opinions pròpies.

Competències en la gestió i tractament de la informació Elaborar taules a partir de la informació d’un text. Utilitzar els procediments propis de la geografia física. Elaborar i interpretar un climograma. Interpretar mapes meteorològics. Elaborar resums propis a partir de textos escrits.

Competències de recerca Localitzar en un mapa els principals elements del relleu de la península

Ibèrica, de les illes Balears i de les illes Canàries. Treballar de forma autònoma en la recerca d’informació.

Competències digitals

grup edebé 57


Analitzar, contrastar i interpretar críticament la informació aplicant mètodes d’anàlisi i tractament pertinents, per mitjans convencionals i les TIC.

Competències de coneixement i interacció amb el món Treballar en equip. Utilitzar de manera responsable els recursos, tenir cura del medi ambient i

adquirir hàbits de consum racional. Atendre i escoltar les opinions durant la realització d’un debat. Manifestar una actitud activa en la conservació i preservació del medi

ambient. Tenir iniciativa i compromís personal i d’acció.

ConceptesEl relleu

La formació de la península Ibèrica i les illes Balears. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears. Les unitats del relleu peninsular i balear. Formació i relleu de les illes Canàries. El relleu de Catalunya. El litoral espanyol.

El clima Factors i elements del clima. Tipus de temps a Espanya Tipus de clima a Espanya. El clima a Catalunya.

Les aigües. Els recursos hídrics L’aigua com a recurs hídric. Els rius. Llacs, llacunes, zones humides i embassaments. Les aigües subterrànies. L’aigua a les Balears i les Canàries. Les confederacions hidrogràfiques. L’aprofitament de les aigües. L’aigua a Catalunya.

Els paisatges naturals Els sòls. El paisatge natural. Els grans dominis biogeogràfics a Espanya. Els paisatges naturals a Catalunya.

Riscos naturals i mediambientals Societat i entorn natural. Riscos naturals Problemes mediambientals. La conservació del medi ambient. Riscos naturals i medi ambient Catalunya.

Procediments

grup edebé 58


Recerca, obtenció, selecció i anàlisi d’informació rellevant per al coneixement geogràfic: observació directa, fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita sobre un ecosistema a partir de tècniques d’observació directa.

— Selecció del tema.— Planificació de la sortida i recerca d’informació sobre l’ecosistema

seleccionat en diferents fonts geogràfiques.— Traçat d’un itinerari sobre un plànol o mapa amb indicació de distàncies


— Obtenció d’informació i registre de dades a partir de l’observació directa.— Contrast de la informació aconseguida a partir de l’observació directa

amb l’obtinguda prèviament.— Utilització d’instruments i recursos geogràfics (plànols, mapes topogràfics,








Obtenció i interpretació de la informació cartogràfica Elaboració i interpretació de mapes i plànols a partir d’informacions

obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.

— Selecció i interpretació de la informació, les dades i les referències necessaris per a l’elaboració de mapes i plànols.


— Elaboració, lectura i interpretació dels mapes i plànols. Construcció i interpretació de perfils topogràfics.— Determinació, en el mapa topogràfic, dels punts entre els quals es traçarà

el perfil i traçat d’una línia que els uneixi.— Construcció del gràfic del perfil topogràfic a partir de les corbes de nivell. — Interpretació del perfil topogràfic dibuixat. Lectura interpretativa de mapes meteorològics.

grup edebé 59


— Identificació dels elements cartogràfics del mapa.— Anàlisi del temps representat mitjançant l’observació dels elements que

componen el mapa.— Lectura interpretativa d’una xarxa fluvial.— Interpretació dels elements hídrics en la cartografia.

Maneig de representacions gràfiques Elaboració i interpretació de gràfics a partir d’informacions obtingudes per

diferents mitjans, com l’observació directa, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.



— Elaboració, lectura i interpretació de gràfics. Interpretació de climogrames— Interpretació i anàlisi dels valors de precipitacions i temperatures d’un lloc

concret.

Elaboració i comunicació de síntesis explicatives Elaboració i interpretació de síntesis a partir de diverses fonts

geogràfiques.— Selecció del tema.— Recerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts




Identificació, explicació causal i anàlisi de conseqüències de localitzacions i distribucions espacials de fenòmens

Identificació i anàlisi de les causes i les conseqüències de la localització en l’espai d’un fenomen geogràfic.

— Identificació del fenomen.— Anàlisi de les causes i les conseqüències del fenomen i de la seva

localització espacial per mitjà de l’observació directa i indirecta.— Elaboració d’una síntesi amb les conclusions de l’anàlisi.

Tècniques d’anàlisi i interpretació de paisatges Anàlisi i interpretació de paisatges a partir d’informacions obtingudes per

diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries i altres informacions.

grup edebé 60



— Anàlisi i interpretació dels elements descrits.— Elaboració d’una síntesi amb les conclusions de l’anàlisi. Identificació de formacions vegetals.

Plantejament d’hipòtesis de treball, recerca i maneig d’informació, anàlisi de factors i elaboració de conclusions

Plantejament d’hipòtesis i elaboració de conclusions sobre problemes mediambientals a partir de l’anàlisi de textos, mapes i fotografies d’elements del relleu, clima, aigües, vegetació, població i activitats econòmiques.




documentació.

Anàlisi de les diferents variables ecogeogràfiques que intervenen en els sistemes d’organització territorial, de la seva interacció mútua i dels processos geogràfics de conservació o degradació del medi

Selecció i anàlisi de les variables que intervenen en els sistemes d’organització territorial.

— Anàlisi dels elements del relleu, el clima, la vegetació, els sòls i les activitats socials i econòmiques que intervenen en la transformació de l’espai i en els problemes mediambientals.

— Identificació, a partir de les fonts geogràfiques, de les relacions entre els diferents elements geogràfics que intervenen en els sistemes d’organització territorial.




Elaboració d’un dossier.— Selecció del tema.— Recerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts

geogràfiques (bibliogràfiques, visuals, etc.).— Organització i classificació de la informació obtinguda.

grup edebé 61


Realització de debats i posades en comú respecte de problemes geogràfics, com els demogràfics, els socioeconòmics o els mediambientals.





l’enquesta.

ActitudsCorrecció en el llenguatge i utilització adient de la terminologia específica

Rigor en la utilització del llenguatge i el vocabulari específic de la geografia.

Valoració de la diversitat de paisatges naturals a Espanya com una riquesa natural i cultural

Interès per descobrir i conèixer la diversitat dels paisatges del territori espanyol.

Inquietud per conèixer els elements característics dels diferents paisatges del nostre país.

Estudi rigorós dels elements que configuren els diferents paisatges. Valoració de l’interès per entendre que la interacció entre els diversos

factors naturals provoca diferents paisatges. Apreciació de la contemplació i valoració estètica i cultural del paisatge.

Responsabilitat en l’ús dels recursos i valoració de les pautes de comportament individual i social respecte de la protecció i millora del medi ambient

Reconeixement de la importància dels recursos naturals, de la seva escassetat i limitació.

Adopció de conductes responsables i racionals en el consum de recursos naturals.

Rebuig de l’explotació abusiva i indiscriminada dels espais naturals. Actitud reflexiva sobre els problemes que afecten, a causa de l’acció

humana, el medi ambient. Reconeixement del fet que la qualitat de vida dels éssers humans està

estretament relacionada amb la conservació del medi físic. Valoració del compromís i l’interès cap a la protecció i conservació del

paisatge.

grup edebé 62


Compliment de les mesures correctores respecte dels problemes mediambientals.

Actitud de defensa i conservació del medi i de recuperació de l’equilibri ecològic si ha estat alterat.

Participació en activitats individuals i col·lectives orientades a pal·liar els impactes mediambientals negatius en el paisatge.

Presa de consciència de la importància de l’aigua i de l’ús racional dels recursos hídrics

Reconeixement de la importància de l’aigua per als éssers vius. Adopció de conductes responsables i racionals en el consum de l’aigua.









Actitud favorable cap a la recollida de dades geogràfiques mitjançant la sortida de camp.

Població i sistema urbà

Competències específiquesCompetència en la dimensió espacial de fenòmens

Identificar l’impacte i les conseqüències dels fenòmens migratoris. Analitzar i interpretar plànols urbans i comprendre com s’hi reflecteix

l’evolució històrica, valorant la importància de la preservació del patrimoni. Entendre els factors o processos que han condicionat l’estructura i

l’organització actual de les ciutats.Competència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques

Identificar i saber interpretar gràfics i models de piràmides de població.

grup edebé 63


Utilitzar una base de dades, establint relacions causals entre diverses variables.

Interpretar mapes i taules sobre la distribució de la població. Cercar, obtenir i processar informació rellevant sobre el poblament d’un

territori. Interpretar mapes sobre la distribució de la població urbana a Espanya i a

Catalunya i contrastar-los amb imatges.Competència social i cívica

Respectar i valorar la diversitat cultural i ètnica com un element d’enriquiment.


Identificar i descriure les principals tendències demogràfiques utilitzant el vocabulari adequat.

Formular i defensar arguments de forma convincent i dialogada, utilitzant el vocabulari adequat.

Utilitzar la llengua com a eina de comunicació per a interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada.

Competències en la gestió i tractament de la informació Reconèixer la necessitat d’informació i saber-la localitzar, avaluar,

seleccionar, sintetitzar i utilitzar de manera efectiva. Redactar un informe sobre l’anàlisi demogràfica d’un territori, utilitzant els

recursos i les tècniques més adequats. Conèixer els problemes que sorgeixen en l’àmbit urbà. Resumir les idees principals en un esquema.

Competències de coneixement i interacció amb el món Adoptar i valorar les actituds de tolerància i respecte a altres cultures. Demostrar comportaments i actituds democràtics basats en la participació

i la col·laboració, valorant la importància de la preservació del patrimoni. Manifestar interès per conèixer i interpretar amb sentit crític i solidari els

grans problemes actuals que ens envolten. Analitzar les manifestacions de la intervenció humana des del punt de

vista de la seva incidència en el medi ambient, mostrant una actitud positiva envers un desenvolupament sostenible.

ConceptesLa població

La demografia. L’evolució demogràfica. El moviment natural de la població espanyola. Els moviments migratoris. Importància actual de la immigració. El creixement real de la població. Estructura i distribució espacial de la població. Perspectives de futur de la població espanyola. La població catalana. El moviment natural, l’estructura i la distribució de la

població. Els moviments migratoris actuals.

El poblament Poblament i ordenació del territori.

grup edebé 64


Poblament rural. Poblament urbà. La distribució del poblament a Catalunya. Població i territori. Evolució

històrica del poblament. Poblament rural i urbà.

El sistema urbà Definició de ciutat. Distribució de les ciutats espanyoles. Evolució de la ciutat. Morfologia i estructura urbana. Les funcions de les ciutats. Problemes urbans i polítiques de gestió i planejament urbà. Tendències urbanes actuals. L’espai urbà català. L’evolució de les ciutats catalanes. La xarxa urbana.


Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita sobre un àrea urbana a partir de tècniques d’observació directa.

— Selecció del tema.— Planificació de la sortida i recerca d’informació sobre l’àrea urbana

seleccionada en diferents fonts geogràfiques.— Traçat d’un itinerari sobre un plànol urbà amb indicació de distàncies

entre diferents punts i utilització d’aquest plànol per orientar-se i desplaçar-se.

— Obtenció d’informació i registre de dades a partir de l’observació directa.— Contrast de la informació aconseguida a partir de l’observació directa

amb l’obtinguda prèviament.— Utilització d’instruments i recursos geogràfics (plànols, mapes, etc.) amb

precisió.— Elaboració de dibuixos i fotografies dels aspectes més rellevants que cal




— Lectura i interpretació de mapes, plànols i fotografies aèries, de diferents característiques i escales; establiment de correspondències simples entre diferents tipus de plànols, fotografies aèries i mapes, i entre aquests mapes i fotografies i la realitat.



Obtenció i interpretació de la informació cartogràfica

grup edebé 65


Elaboració i anàlisi de mapes i plànols urbans a partir d’informacions obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.

— Selecció i interpretació de la informació, les dades i les referències necessàries per a l’elaboració de mapes i plànols urbans.

— Interpretació i identificació dels mapes i diferents plànols urbans.— Interpretació dels diferents barris que hi ha en una ciutat.— Anàlisi de les funcions de cada barri i la seva influència en el conjunt de

la ciutat.Maneig de representacions gràfiques

Elaboració i interpretació de gràfics a partir d’informacions obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.



— Elaboració, lectura i interpretació de gràfics. Construcció i interpretació de piràmides de població.— Obtenció i selecció de la informació referida a la quantitat de població per

cada interval d’edats.— Dibuix de la piràmide de població on es reflecteixin les dades recollides.— Lectura interpretativa del resultat de la piràmide.

Elaboració i comunicació de síntesis explicatives Elaboració i interpretació de síntesis relatives a la població i el sistema

urbà a partir de diverses fonts geogràfiques.— Selecció del tema.— Recerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts



— Presentació i/o exposició de la síntesi cuidant els aspectes formals i els continguts.

Tècniques d’anàlisi i interpretació de paisatges rurals i urbans Anàlisi i interpretació de paisatges rurals i urbans a partir d’informacions

obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries i altres informacions.



grup edebé 66



Elaboració d’hipòtesis sobre l’evolució demogràfica mitjançant l’anàlisi dels factors que hi influeixen, a partir de la lectura de piràmides de població i mapes temàtics de creixement de la població.

Plantejament d’hipòtesis sobre futurs projectes de planificació urbanística.— Selecció i lectura de les diferents fonts d’informació adients.— Extracció de dades geogràfiques procedents de diferents fonts.— Comparació de la informació obtinguda entre les diferents fonts per


relacions entre diferents fenòmens geogràfics.— Resolució de problemes a partir de la interpretació de diferents fonts.




Realització de debats i posades en comú respecte de problemes geogràfics, com els demogràfics, els socioeconòmics o els mediambientals.





l’enquesta.


Rigor en la utilització del llenguatge i el vocabulari específic de la geografia.


per a desenvolupar-se en la vida quotidiana.

grup edebé 67


Reconeixement de la utilitat del coneixement i estudi de les tècniques d’anàlisi espacial per a la comprensió de l’entorn físic.

Valoració dels avantatges de l’aplicació d’aquests coneixements en diverses situacions de la nostra vida quotidiana.

Preocupació pel rigor i l’objectivitat en la recerca i interpretació geogràfica. Rigor en l’aplicació del mètode geogràfic adient.





Rebuig de les desigualtats i discriminacions provocades per l’edat, el sexe, el lloc de naixement o el treball

Valoració i respecte als immigrants i la diversitat cultural. Respecte a les cultures i costums diferents dels immigrants. Rebuig de les actituds discriminatòries i xenòfobes. Valoració de les dificultats d’integració dels immigrants.

Valoració de la diversitat de paisatges rurals i urbans a Espanya com una riquesa, alhora natural i cultural, que s’ha de preservar i tenir-ne cura

Inquietud per conèixer els elements característics de diferents paisatges, rurals i urbans, del nostre país.

Interès per l’estudi rigorós dels elements que configuren els diferents paisatges.

Apreciació de la contemplació i valoració estètica i cultural del paisatge. Actitud de compromís en la protecció i conservació del paisatge rural i

urbà.

Valoració de les relacionis camp-ciutat en un marc de suport mutu i de respecte a les activitats i la gent de tots dos medis

Reconeixement de les diferències entre el medi rural i l’urbà. Identificació d’aquestes diferències com una possibilitat d’enriquiment

mutu. Respecte i suport a les activitats que es desenvolupen en tots dos medis.

Valoració i respecte a la ciutat com a patrimoni de tots, apreciació per l’estètica dels nous edificis urbans i rebuig de les actuacions urbanístiques que no s’ajusten als plans d’ordenació urbana

Reconeixement del medi urbà com l’entorn en què desenvolupen la seva vida un gran nombre de persones.

grup edebé 68


Identificació dels diferents espais que configuren la ciutat. Conscienciació de la necessitat d’una ordenació urbana davant el

creixement desmesurat de les ciutats. Sensibilitat davant l’estètica de l’arquitectura recent. Rebuig de les actuacions urbanístiques que no s’ajusten als plans

d’ordenació urbana.

Valoració crítica de la contaminació i els impactes mediambientals de les activitats urbanes

Reconeixement de les diferents formes de contaminació que es produeixen a les ciutats.

Participació en activitats individuals i col·lectives orientades a pal·liar els impactes mediambientals negatius a la ciutat.

Actitud favorable cap a la recollida de dades geogràfiques mitjançant la sortida de camp

Activitats econòmiques i contrastos territorials

Competències específiquesCompetència en la dimensió espacial de fenòmens

Analitzar paisatges industrials, sent conscient dels problemes mediambientals que genera el sector secundari, i valorar positivament les propostes que busquen un desenvolupament sostenible.

Reconèixer els diversos sistemes de transport i de comunicacions i el seu impacte en l’articulació i transformació espacial del territori.

Identificar la diversitat de les activitats comercials i la seva importància econòmica actual i identificar-ne les principals tendències de futur.

Competència en l’anàlisi i interpretació de fonts geogràfiques Llegir i comparar diversos documents cartogràfics, anàlisis de series

estadístiques, gràfics i mapes i extreure’n conclusions. Conèixer i analitzar els diferents tipus de fonts i formes energètiques, i la

producció i el consum d’energia tenint en compte diversos factors. Extreure conclusions a partir de l’anàlisi de sèries estadístiques, gràfics i

mapes. Determinar i analitzar quins són i quina importància tenen les diverses

activitats terciàries en el conjunt del sector i de l’economia espanyola. Llegir, comparar, analitzar i interpretar diversos documents cartogràfics,

anàlisis de sèries estadístiques, gràfics i mapes i extreure’n conclusions. Cercar, obtenir i analitzar informació gràfica a partir de diversos tipus de

documents visuals, fotografies, mapes, etc. i extreure’n conclusions. Conèixer, analitzar i interpretar les desigualtats demogràfiques i

socioeconòmiques de cada comunitat.

Competència social i cívica Mostrar rebuig envers l’explotació abusiva dels espais naturals.

grup edebé 69


Mostrar actituds de responsabilitat en el consum i l’estalvi energètics. Interpretar i valorar críticament les informacions divulgades pels mitjans de

comunicació, demostrant una actitud compromesa per assolir una societat més justa i un repartiment equitatiu.

Valorar la importància del desenvolupament d’un turisme sostenible que respecti el medi ambient i l’entorn social i cultural de les zones turístiques.

Valorar de manera crítica l’impacte mediambiental i socioeconòmic de les activitats turístiques

Sentir la consciència de pertinença social i comunitària sabent, en tot moment, respectar i valorar la diversitat.


Aplicar correctament la terminologia geogràfica específica en les propostes d’anàlisi i d’interpretació.

Extreure conclusions d’una lectura i expressar-les per escrit amb correcció i coherència.

Utilitzar els diferents llenguatges com a instruments per a l’accés i la gestió de la informació.

Expressar les idees pròpies amb correcció i coherència, i acceptar punts de vista diferents sobre un mateix fenomen o problema.

Prestar atenció i escoltar les opinions, explicacions i comentaris dels altres.

Competències en la gestió i tractament de la informació Analitzar, contrastar i interpretar críticament la informació aplicant

mètodes d’anàlisi i tractament pertinents, per mitjans convencionals i per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Utilitzar coneixements matemàtics per a la interpretació de fets econòmics.

Elaborar síntesis a partir d’informacions diverses. Analitzar les manifestacions de la intervenció humana des del punt de

vista de la seva incidència en el medi ambient. Utilitzar tècniques de treball intel·lectual que impliquin tasques de

comprensió, anàlisi i planificació de treballs. Analitzar gràfics i mapes de fluxos i extreure’n conclusions. Interpretar estadístiques referides al sector turístic. Elaborar síntesis a partir d’informacions diverses. Elaborar esquemes a partir d’informacions concretes. Fer servir i interpretar correctament diversos tipus de mapes, esquemes,

gràfics i taules estadístiques sobre població i activitats econòmiques i utilitzar-los com a fonts d’informació i mitjans d’anàlisi i síntesi

Gestionar adequadament la informació per tal de resoldre problemes reals i per generar produccions responsables i creatives.

Competències digitals Utilitzar internet de forma crítica i reflexiva per a la recerca d’informació.

grup edebé 70


Sintetitzar, utilitzar i comunicar els resultats obtinguts valorant de manera reflexiva el procés, per mitjans convencionals i per mitjà de les TIC.

Competències de coneixement i interacció amb el món Demostrar actituds i comportaments solidaris i de cooperació amb els

països amb problemes de subsistència. Disposar d’habilitats socials per a cooperar i treballar en equip. Utilitzar de manera responsable els recursos, tenir cura del medi ambient i

adquirir hàbits de consum racional. Respectar i defensar el patrimoni mediambiental i mostrar una actitud

positiva envers un desenvolupament sostenible. Participar en el treball de grup de manera responsable, solidària i

constructiva, valorant la diferència com a riquesa col·lectiva i com a forma d’enriquiment personal.

Demostrar actituds i comportaments democràtics, ètics i solidaris.

ConceptesLes activitats agràries i pesqueres

El sector primari. L’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca. La població activa del sector primari. Les activitats agràries i pesqueres a Catalunya. El sector primari i la Unió Europea.

Els espais industrials El sector secundari. El procés d’industrialització a Espanya. La indústria espanyola en l’actualitat. El subsector de la construcció. La població activa en el sector secundari. Indústria i espai industrial a Catalunya. El sector secundari en l’àmbit de la Unió Europea.

La terciarització de l’economia Les activitats terciàries. Classificació del sector terciari. El procés de terciarització de l’economia espanyola. El comerç. Les activitats terciàries a Catalunya. Comerç i consum a Catalunya.

Transports i comunicacions Els sistemes de transport i l’organització del territori. El transport terrestre, el transport marítim i el transport aeri. El futur de la xarxa de transport terrestre i la integració europea. Les comunicacions. Transports i comunicacions a Catalunya.

Els espais turístics L’oci i el turisme. Els components de l’oferta turística.

grup edebé 71


El turisme internacional. El turisme, sector clau de l’economia espanyola. El sector turístic a Catalunya.

Els contrastos territorials i les polítiques de cohesió. Origen dels desequilibris regionals. Els contrastos demogràfics. Els desequilibris socioeconòmics. Contrastos territorials a Catalunya. Els desequilibris regionals en el marc de la Unió Europea.


Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita sobre l’economia d’un territori a partir de tècniques d’observació directa.

— Selecció del tema.— Planificació de la sortida i recerca d’informació sobre el territori

seleccionat en diferents fonts geogràfiques.— Traçat d’un itinerari sobre un plànol o mapa amb indicació de distàncies




etc.) amb precisió.— Elaboració de dibuixos i fotografies dels aspectes més rellevants que cal

observar.— Elaboració d’un treball a partir de les dades obtingudes.

Obtenció, selecció i anàlisi de la informació geogràfica explícita i implícita a partir de fonts cartogràfiques, estadístiques, visuals, bibliogràfiques i procedents de les tecnologies de la informació i la comunicació


— Lectura i interpretació de mapes, plànols i fotografies aèries, de diferents característiques i escales; establiment de correspondències simples entre diferents tipus de plànols, fotografies aèries i mapes, i entre aquests mapes i fotografies i la realitat.



Obtenció i interpretació de la informació geogràfica, diferents tipus d’imatges i mapes Lectura i interpretació de croquis i fotografies de paisatges naturals i rurals — Interpretació de l’hàbitat rural.

grup edebé 72


— Indicació de la influència del medi natural en els diferents hàbitats.— Anàlisi de la relació entre el medi natural i l’hàbitat humà.— Estudi de diferents tipus d’explotacions agrícoles i la seva relació amb el

medi natural. Elaboració i anàlisi de diferents mapes temàtics relacionats amb la

localització i producció de les fonts d’energia i amb els transports

Maneig de representacions gràfiques Elaboració i interpretació de gràfics i diagrames sobre la població activa i

el comerç, a partir d’informacions obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, dades estadístiques, bases de dades i altres informacions.



— Elaboració, lectura i interpretació de gràfics i diagrames.

Elaboració i comunicació de síntesis explicatives Elaboració i interpretació de síntesis relatives a la població i el sistema

urbà a partir de diverses fonts geogràfiques— Selecció del tema.— Recerca d’informació sobre el tema seleccionat en diferents fonts




Tècniques d’anàlisis i interpretació de paisatges rurals i urbans Anàlisi i interpretació de paisatges rurals i urbans a partir d’informacions

obtingudes per diferents mitjans, com l’observació directa, fotografies aèries i altres informacions




Comparació de les dades i la informació obtinguda a través de diferents fonts per arribar a conclusions adients sobre una hipòtesi geogràfica

— Selecció i lectura de les diferents fonts d’informació adients.— Extracció de dades geogràfiques procedents de diferents fonts.

grup edebé 73


— Comparació de la informació obtinguda entre les diferents fonts per extreure les conclusions sobre la hipòtesi plantejada.

— Explicació de les relacions causa-efecte a partir de la identificació de les relacions entre diferents fenòmens geogràfics.

— Resolució de problemes a partir de la interpretació de diferents fonts de documentació.

Aplicació, indagació i comunicació de la informació geogràfica Presentació d’informes, resums i treballs— Interpretació de la informació i redacció de les conclusions del treball



Realització de debats i posades en comú respecte de problemes geogràfics




— Realització del debat. Realització d’enquestes— Selecció del tema.— Elaboració de les preguntes que es formularan.— Posada en pràctica del qüestionari preparat.— Elaboració de les conclusions extretes a partir dels resultats de

l’enquesta.


Rigor en la utilització del llenguatge i el vocabulari específic de la geografia

Responsabilitat en l’ús dels recursos i valoració de les pautes de comportament individual i social respecte de la protecció i millora del medi ambient

Reconeixement de la importància dels recursos naturals, de la seva escassetat i limitació

Adopció de conductes responsables i racionals en el consum de recursos naturals

Rebuig de l’explotació abusiva dels espais naturals per les activitats econòmiques o terciàries

Reconeixement de l’explotació abusiva a la qual es troba sotmès el medi ambient

grup edebé 74


Rebuig de l’explotació abusiva i indiscriminada dels espais naturals

Actitud positiva cap a la protecció i conservació del paisatge

Presa de consciència i adopció d’una posició crítica i solidària respecte de les situacions de desigualtat socioeconòmica

Interès per conèixer la diversitat socioeconòmica i valoració de l’actitud favorable cap a les comunitats menys afavorides econòmicament

Interès per reflexionar sobre els processos econòmics (des de l’obtenció, la producció i la distribució d’un recurs fins al seu consum) i actitud crítica davant la informació publicitària i les necessitats de consum que genera.

Interès per conèixer els processos econòmics. Actitud crítica cap als problemes que afecten el medi ambient deguts als

processos econòmics. Rebuig de l’explotació abusiva dels recursos naturals. Actitud crítica enfront del consumisme abusiu. Identificació dels objectius que persegueix la publicitat. Actitud crítica enfront dels missatges que inciten al consum. Rigor i objectivitat en la utilització i interpretació de les fonts d’informació

econòmica, i especialment les relatives al consum. Adopció de conductes austeres enfront del consumisme i solidàries en les

desigualtats.









grup edebé 75


Actitud favorable cap a la recollida de dades geogràfiques mitjançant la sortida de camp.

Criteris d’avaluació

1. Llegir i comparar diversos documents cartogràfics a diferents escales i saber utilitzar els més adequats per als propòsits d’una determinada recerca o per resoldre una tasca concreta.

2. Comprendre el concepte de globalització i saber interpretar determinats fenòmens de la realitat regional i local a la llum de fenòmens més globals, distingint les particularitats dels fenòmens locals.

3. Descriure els trets bàsics del medi natural europeu, espanyol i català, localitzant els principals conjunts paisatgístics i valorant seu el grau de preservació i equilibri ecològic.

4. Identificar els canvis i les permanències en les activitats econòmiques a Catalunya i Espanya, explicant algunes de les tendències actuals, especialment les que afectin la gestió dels recursos i l’ordenació del territori més proper.

5. Analitzar i valorar les conseqüències de les accions humanes sobre el medi, identificant les problemàtiques bàsiques que afecten els espais geogràfics català i espanyol i les principals mesures de protecció i recuperació.

6. Interpretar, a partir d’informacions procedents de fonts gràfiques, estadístiques i cartogràfiques, els trets bàsics de les dinàmiques demogràfiques catalana i espanyola, en el context europeu i mundial, identificant l’impacte dels fenòmens migratoris.

7. Interpretar els grans trets del procés d’urbanització a Catalunya i Espanya i reconèixer-lo a partir d’algun exemple concret, valorant la incidència del creixement urbà sobre el territori i algunes de les problemàtiques de les grans ciutats.

8. Descriure els diferents espais politicoadministratius que operen a l’Estat espanyol (local, autonòmic, estatal, supranacional), així com les seves competències, identificant algunes de les polítiques d’integració i cohesió social.

9. Planificar una recerca a l’entorn, seleccionar les fonts adequades i aplicar les tècniques geogràfiques per analitzar els fets i comunicar els resultats de la recerca, emprant el vocabulari pertinent.

10. Interpretar i valorar críticament les informacions geogràfiques divulgades pels mitjans de comunicació, demostrant una actitud compromesa per assolir una societat més justa i un repartiment equitatiu dels recursos.

grup edebé 76


V. MATERIALS CURRICULARS

Els materials curriculars que s’ofereixen per a cobrir el treball de professors i alumnes s’editen mitjançant el Llibre de l’alumne i unes Orientacions, solucionari i recursos; a més, hi ha el Projecte d’etapa i la Programació d’aula.

El Llibre de l’alumne consta de: Bloc introductori al coneixement geogràfic, que inclou una aproximació a

la geografia com a ciència, els mètodes i el treball del geògraf, i una unitat introductòria sobre la representació cartogràfica.

Pàgines de presentació de blocs temàtics. Desenvolupament de les unitats didàctiques. L’estudi, un treball de camp que tanca els diferents blocs del llibre. Annex final, que inclou una doble pàgina per analitzar la transformació del

paisatge i un mapamundi polític.

Per a facilitar el treball del professor/a a l’aula, s’ofereixen unes Orientacions, solucionari i recursos, que inclouen:

Una guia que mostra l’estructura del llibre i la de les unitats didàctiques. Bibliografia de consulta i adreces d’internet. El professor/a pot utilitzar

aquests recursos per a ampliar continguts, proposar noves activitats o oferir-los als alumnes i les alumnes perquè puguin aprofundir en el coneixement i en l’anàlisi geogràfic.

El solucionari de les activitats de cada unitat. Aquest solucionari és una eina molt útil per al professor/a, però també se li pot proporcionar a l’alumne/a perquè comprovi individualment, per parelles o en grup, l’adequació de les respostes elaborades.

Així mateix, s’ofereix la Preparació de les proves d’accés a la universitat, un quadern que inclou:

Pautes per preparar les proves. Diferents models d’examen (test, resposta curta, tema, comentari de

text…). Solucionari dels models d’examen.

El Projecte d’etapa recull unes consideracions generals i la concreció del currículum del Batxillerat, presenta els objectius generals de la matèria de Geografia per a l’etapa esmentada, i mostra la distribució dels objectius, els blocs de continguts (conceptes, procediments i actituds) i criteris d’avaluació.

La Programació d’aula inclou els objectius i continguts (conceptes, procediments i actituds) de cada unitat i n’efectua un recorregut detallat, descrivint les activitats i la seva intencionalitat.

A més, Edebé ofereix recursos digitals com a eina per a utilitzar de forma més eficaç un conjunt de recursos i materials per al Batxillerat, com ara: la Programació d’aula, el Projecte d’etapa, una versió digital de les Orientacions, recursos i solucionari…

grup edebé 77

3€¦ · Web viewI. Presentació 1. El projecte educatiu Edebé 2. Finalitat educativa: educació...

Documents

Transcript of 3€¦ · Web viewI. Presentació 1. El projecte educatiu Edebé 2. Finalitat educativa: educació...