Projecte educatiu escola marjal

PROJECTE EDUCATIU DE L’ESCOLA MARJAL

PROJECTEEDUCATIU

ESCOLA MARJAL

1


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Què és el PEC?

- Què diu la normativa?

- Què volem que sigui.

1. ESCOLA MARJAL. LES CASES D’ALCANAR

1.1 El poble

1.1.1 Situació i descripció

1.1.2 Història

1.1.3 Serveis, edificis i infraestructures

1.2 L’Escola Marjal

1.2.1 Resum històric i trajectòria educativa

1.2.2 Situació i descripció del centre

1.2.3 Funcionament

2. TRETS D'IDENTITAT

2.1. Escola pública

2.2. Escola catalana

2.3. El centre i l'entorn

2.4. Compromís amb el medi natural i social

2.5. Una escola per a tothom

2.6. Educació integral

2.7 Coeducació

3. PRINCIPIS PEDAGÒGICS

3.1. Objectius generals (PE)

3.2. Bases psicopedagògiques

3.3. Criteris d’organització pedagògica en l’educació in fantil

3.4. Criteris d’organització pedagògica en l’educac ió primària

3.5. Estratègies metodològiques

- Agrupament de l’alumnat

- El temps i l’espai

- Optimització de recursos materials i humans

2


- Tipologia de les activitats

3.6. Atenció a la diversitat

3.6.1. Equip d'Assessorament psicopedagògic (EAP)

3.6.2. Comissió d'Atenció a la Diversitat de la ZER (CAD)

3.7. Aspectes generals d'utilització de les noves t ecnologies

3.8.- Tractament dels temes transversals

3.9.- El Currículum

3.10. Capacitats i Competències Bàsiques

3.11. Les programacions didàctiques

3.12. Aprenentatge de la lectoescriptura

3.13 Avaluació

3.14. Funció docent

4.- PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ.

4.1. Objectius generals

4.2. Estructura organitzativa i modalitat de gestió . Òrgans de govern

4.2.1. Òrgans col·legiats: Consell Escolar i Claustre de Professors/es.

4.2.2. Òrgans Unipersonals: directora, cap d'estudis i secretària.

4.2.3 Òrgans de coordinació

4.2.4. L'alumnat.

4.2.5. Personal d'administració i serveis del centre.

4.2.7. Institucions externes.

4.2.8.- Eines i canals de difusió i comunicació per a l'organització i la relació externa.

5. PROJECTES DE L’ESCOLA

6. HORARIS

6.1 Horari de l’alumnat

6.2 Horari del professorat

6.2.1 Hores d’activitats d’horari fix

7. COORDINACIONS

7.1 Informàtica

7.2 Riscos laborals

7.3 Coordinació primària-secundària

8. REUNIONS DE ZER

3


9. FESTES ESCOLARS

10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PEDAGÒGIQUES I CULTU RALS

11. SORTIDES

11.1 Colònies escolars

4


INTRODUCCIÓ

QUÈ ÉS EL PEC?

Què diu la normativa?

Els centres disposen d’autonomia per fixar objectius propis d’acord amb el context on

s’insereixen, els quals s’han de reflectir en el seu projecte educatiu.

Aquest projecte recull els valors, objectius i prioritats d’actuació del centre, així com els

aspectes singulars que l’identifiquen. Ha de tenir en compte les característiques de

l’entorn social, cultural i sociolingüístic del centre, fer palès el respecte als principis de no-

discriminació i d’inclusió educativa com a valors fonamentals i establir els principis per a

l’atenció a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que el centre adopti.

S’han d’especificar els principis bàsics per al desenvolupament curricular, el tractament

transversal de les àrees de l’educació en valors, les mesures necessàries per a la millora

dels aprenentatges i els acords sobre avaluació i promoció de l’alumnat.

El projecte educatiu també recull tots els plans i projectes prescriptius i d’altres que estigui

portant a terme el centre, com són el Pla de convivència i el Projecte lingüístic, que

persegueixen fomentar les relacions positives i la resolució pacifica dels conflictes en el si

de cada centre i adaptar els principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística

de l’entorn.

És l’instrument clau que ha d’orientar la intervenció educativa del centre, el projecte de

referència per justificar i legitimar qualsevol actuació.

Què volem que sigui?

Amb la seva elaboració es pretén dotar el centre d’un marc de referència global que

permeti als diferents agents educatius actuar de manera coordinada i eficaç. Al mateix

temps, té la intenció de contextualitzar tals accions en l’entorn en el qual s’ubica el centre.

En relació a aquestes consideracions prèvies, es planteja establir els objectius pedagògics

bàsics del centre que guien les actuacions (tant didàctiques com organitzatives) que es

duen a terme. Finalment, el PEC explicita tot això esmentat, definint l’estructura

organitzativa i el funcionament del centre.

5


El PEC no és quelcom preescrit ni estàtic, per tant la seva elaboració ha de ser un procés

en el qual participin activament i a través del diàleg els diferents estaments de la

comunitat educativa a través del temps incorporant progressivament aquells canvis que

des de les qüestions tractades es generin en la vida del centre.

Per elaborar el Projecte Educatiu hem tingut en compte els recursos personals, materials,

temporals, les necessitats dels alumnes, del centre i de l'entorn social concret que serà el

que farà possible que es dugui a terme.

Aquest projecte educatiu és el de l’Escola Marjal, que forma part de la Zona Escolar Rural,

ZER Mediterrània. Aquesta Zona Escolar Rural la integren els tres centres:

- Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar

- Escola Setze de Febrer dels Muntells

- Escola Poble Nou del Delta del Poble Nou del Delta

La Seu de la ZER Mediterrània és l’escola més gran: L’Escola Marjal.

Els tres centres que formem la ZER Mediterrània compartim 3 mestres itinerants de

l'especialitat d'Educació Física, Educació Especial i Llengua Estrangera (anglès). Pel que

fa al mestre de religió, el compartim amb l'Escola l’Assumpció de Deltebre.

La coordinació entre els i les mestres ha de ser prioritària, així que s'establiran espais de

temps per poder intercanviar experiències i planificar l'actuació conjunta. Els claustres de

ZER i les diferents coordinacions entre l'equip directiu de cada escola haurà de ser una

eina clau per poder tirar endavant el dia a dia i establir una major coordinació entre els

tres centres que formem la ZER Mediterrània i d'aquesta manera gestionar els recursos

per tal d'optimitzar-ne els resultats en tots els aspectes: pedagògics, socials, culturals,

formatius...

La ZER Mediterrània disposa d'una auxiliar administrativa compartida amb la ZER

Montsià i que té com a Seu l'Escola Marjal, per tant, no és itinerant i ajuda a les direccions

dels altres centres via telèfon i internet.

Esperem que sigui un document funcional i significatiu per a totes aquelles persones que

el llegeixin.

6


1. ESCOLA MARJAL. LES CASES D’ALCANAR

1.1 El poble

1.1.1 Situació

A la província de Tarragona, dins de la comarca del Montsià a l’extrem sud de Catalunya,

es troba la població d’Alcanar, la més meridional de les Terres de l’Ebre.

El seu terme municipal està format per tres nuclis ben diferenciats: a l’interior, la ciutat

d’Alcanar, principalment agrícola, i al litoral, Les Cases d’Alcanar i Alcanar-Platja, que

cobreixen bona part de la façana costanera (12 Km) de la comarca del Montsià.

Les Cases d’Alcanar, a 4 Km d’Alcanar, és un pintoresc i tranquil nucli pesquer que

conserva l’encant i el sabor dels típics pobles mariners, amb el seu port esportiu i pesquer.

Cal destacar la seva cuina marinera tradicional de renom, la tranquilitat de les seves

platges de suau codolar i el seu passeig marítim a la seva banda meridional.

Les vies de comunicació més importants que travessen el Montsià són, l’autopista A7 i la

N-340 que la uneixen amb Barcelona, Tarragona i València, i la carretera N-230 o eix de

l’ebre que la conecta amb les terres de Lleida.

D’altra banda, la comarca també està travessada per la línia de ferrocarril de Barcelona-

València, amb l’estació més propera la de l’Aldea (Baix Ebre).

1.1.2 Història

Històricament, la principal activitat dels habitants de la població (anomenats casencs i

casenques) ha estat la pesca. Aquesta dedicació es remunta possiblement als que, des

de l'època dels àrabs, en podrien haver estat els primers pobladors: els bah'riiiún ahl al-

Àndalus.

El lloc ha estat conegut també pel nom de Punta de Benifallim, que Agustí Bel cita com a

corrupció de T'araf Beni H'àlim. La Punta de Benifallim surt per primera vegada a la carta

pobla d'Alcanar, de l'any 1239, com a límit territorial. A l'any 1251, l'abat de Sant Cugat del

Vallès, senyor de la Ràpita, cita un lloc anomenat La Punta, en el terme del castell de La

Ràpita; tradicionalment s'ha considerat que feia referència a La Punta de Benifallim.

7


Hom ha cregut per raó del topònim que allí hi havia un assentament islàmic; això ha estat

corroborat per les troballes de ceràmica andalusina i per la documentació de la donació

que el comte Ramon Berenguer III feu de La Ràpita al monestir de Sant Cugat l'any 1097.

En aquest document s'esmenten una trentena d'assentaments, la meitat de les quals

comencen pel nom Beni. Es devia tractar d'un lloc agrari format per diverses alqueries

disseminades pel barranc de Les Cases i possiblement per La Punta.

Les restes de la Vila estan disseminades a un costat i a l'altre del barranc de Les Cases,

al costat meridional del Mas d'en Serrà es troben les restes d'una estructura de planta

circular amb murs gruixuts d'obra de maçoneria (obra feta per pedres o maons treballada

amb calç) amb la coberta enrunada. A l'altra part del barranc hi ha les restes d'un gran

mur.

Aproximadament a uns 2Km de la població, a on actualment hi ha un càmping, es trobà

unes sepultures que podrien ser una necròpolis de la Punta de Benifallim.

L'acta de fundació i establiment de la ciutat de San Felipe de l'any 1740 seria el primer

document que podríem considerar com a formació del nucli de Les Cases. En ell, el rei

Felip V fa donació del permís i terreny per a poblar

« ...en estas Casas, de la Torre de San Felipe de la villa de Alcanar en cuyo territorio

segun proyecto dirigido y presentado en la Corte por el Sr. D. Juan Caballero, Sargento

Mayor de la plaza de Tortosa, se debe establecer una Población de cuantas familias

vengan acudiendo a las cuales se les concederá como a los que estamos ya establecidos,

el terreno que pidiere para fabricar casas y diez y seis años o mas Privilegios... En cuya

consideracion por la divina Clemencia con la Real Piedad de S:M: y el auxilio de mis

protectores espero como es natural que en lo sucesivo logre yo lo dicho Joseph Esteller

ser reputado tenido y mirado por uno de los primeros fundadores de esta nueva Población

la que según proyecto y queriendo Dios se llamará villa o ciudad de San Felipe cuyo

aumento y breve establecimiento deseo al Rey nuestro Amo como uno de sus fidelisimos

vecinos de la villa de Alcanar y pobladores de estas Casas de la Torre de San Phelipe

fecho en este dicho paraje para noticia a veinte y siete de Enero de mil setecientos y

cuarenta - Joseph Esteller - Rubricado. »

8


Felip V, avançant-se al projecte de Carles III, volia fundar una gran ciutat en les rodalies

de la desembocadura de l'Ebre, però el projecte no fructificà i només quedà com a

acantonament d'un destacament de cavalleria, que s'establí en uns magatzems de

productes que servirien més tard per fer cabotatge. Aquest assentament permeté que la

població dispersa de la zona pogués aplegar-s'hi per resguardar-se dels possibles

pillatges i trobar-se més segurs. El lloc fou posteriorment conegut per Torre de Sant Pere,

d'una torre fortificada que fou destruïda en la Guerra del Francès. Testimonis recordaren

que no era situada a la zona de l'actual església, perquè a principis del segle XX les seves

restes servien per a que la ramaderia descansés pel pas del lligallo que passa per la plaça

de Sant Pere. Es creu que moltes de les pedres que formaven part de la construcció de la

torre passaren a mans de particulars que les aprofitaren per construir-se els habitatges.

L'origen del nucli actual comença als voltants de l'any 1862, quan l'alcalde Lluc Beltran

aconsegueix el permís d'embarcament per a la platja, i propicia el comerç de cabotatge

per al transport de cítrics, garrofes i altres productes que fan que augmenti la població

degut a l'agrupament dels veïns dispersos per la zona. També coincideix amb la data que

acabà la construcció de l'església en honor al patró dels mariners, Sant Pere pescador.

Població

El nucli de Les Cases l'any 1845 no sobrepassava la trentena d'edificis i habitatges, on

residien 20 mariners i alguns pagesos. Els anys 1765, 1776, 1811 i 1829 hi ha constància

de garroferars i de sínies a la partida de Les Cases i el 1832, d'un corral de la família

Reverter.

Si passem a dates més actuals, a censos més contemporanis observem que a l'any 1970

hi havia 460 habitants i el 1981, 743.

Al nomenclàtor de l'any 1986 a Les Cases hi havia 734 habitants, amb un total de 332

homes i 402 dones, però si agafem la perifèria del nucli, les urbanitzacions, hi ha un total

de 1.756 persones censades que sumades a la població anterior farien una suma total de

2.490 habitants, amb 888 homes i 838 dones. La població total del municipi d'Alcanar era

de 8.023 habitants (a la ciutat 6.406 veïns) de dret i 7.997 de fet, això representa que la

zona turística de Les Cases i les urbanitzacions de la perifèria del municipi constituien el

31% del total de la població.

9


Les dades de l'any 1991 són més completes: el nucli estava format per un total de 764

veïns (398 dones i 366 homes), 794 habitatges, 249 de principals i 545 de no principals.

Els habitants totals del municipi d'Alcanar l'any 1991 eren 7.848 (a la ciutat 6.212) de dret i

de fet. La zona perifèrica tenia un total de 1.690 habitants, dels quals 571 considerats

"disseminats". Sumant la zona perifèrica i Les Cases s'obté un total de 2.454 habitants,

una pèrdua de població de 36 veïns.

L'any 1996 el nucli de Les Cases comprenia 799 habitants (377 homes i 422 dones);

ressalta al nomenclàtor de l'Institut d'Estadística de Catalunya la xifra de 874 habitants al

nucli de Les Cases (418 homes i 456 dones). Al municipi d'Alcanar hi havia 7.727

persones censades (al nucli 6.624).

Després de consultar el padró municipal les dades més actuals són:

2003 …….1204 habitants

2004 …….1289 “

2005 ……. 1376

2006 ……. 1417

2007 ……. 1556

2008 ……. 1526

2009 ……. 1558

2010 ……. 1551

2011 ……. 1591

Avui, Les Cases, amb mil cinc-cents noranta un habitants, són un pintoresc i tranquil nucli

mariner, amb un tram de passeig marítim a la seva banda meridional -tot seguit del barri

anomenat la Caravana, i a punt per enllaçar amb el parc litoral del Marjal en construcció- i

òptimes expectatives turístiques i de creixement.

Aquestes engrescadores expectatives, que només podria frustrar en el futur l'especulació

urbanística, haurien d'ultrapassar el mer goig per la seva excel·lent oferta gastronòmica.

Del dipòsit de materials a la desembocadura del barranc de Sant Jaume, ja del 1853 ençà

dit de les Cases -el qual drenava la vall de Barberà- en resultà un promontori.

D'antuvi hauria estat un 'alfac', mot que significa aquí "banc de terra o de sorra que es

forma al litoral a la desembocadura d'un riu".

10


En el nostre cas, d'un barranc que ja havia estat esmentat a la infructuosa carta de

població de la Punta de Benifallim, concedida el 9 de maig del 1251 per l'abat del monestir

de Sant Cugat del Vallès, en fixar el límit meridional del seu terme «in torrente versus

Cannarium»: "al torrent de la banda del Canar".

La pau i tranquil·litat del passeig de les Cases fa difícil que ens imaginem, segles després,

les vicissituds per les quals ha passat aquest nucli mariner al llarg de la història.

Aquell indret de terra ferma a 4 kms d'Alcanar, lliure de marjals i aiguamolls, resguardat

dels forts vents de llevant, encarat a un canó submarí i a una platja de codolar de pendent

suau -trets tan adients per a l'embarcament-, esdevingué el bressol d'allò que en el futur

havien de ser les Cases d'Alcanar.

Les Cases primigènies gaudien a més d'un povet amb un aigua excel·lent, ben prop de la

platja, per a fer-hi aiguada (el «Peçol» documentat al s. XI, que hi donaria lloc a l'hort del

Fesol?).

Al segle IX la major part del comerç sarraí es feia per mar, amb carraques o llaguts (de

l'àrab al-'ud) patronejats per l'arraix (d'ar-ra'ís, que vol dir "cap, patró de barca"), tripulats

pels bah'riiiún ahl al-Àndalus ("mariners de la gent d'al-Àndalus) i dedicats a la navegació

de cabotatge per la façana mediterrània des d'Almeria fins a Tortosa.

Per això entre Alcanar i les Cases -baixant a l'esquerra, una mica més amunt del molí del

Marquès- hi ha avui l'era de la Raix, on es batria el blat.

LA TORRE DE SANT PERE

Les primeres cases degueren alçar-se a redós d'una primitiva torre de defensa costanera,

dita de Sant Pere, situada a la part central superior de l'actual plaça del mateix nom

(encara hi ha qui n'hi recorda les restes de la base quadrada, bé que altres sostenen que

la torre s'alçava on ara és l'església).

Degué ser a cavall dels segles XV i XVI quan la gent d'Alcanar anaren vencent el medi

-s'esmerçaren a dessecar l'Estanyet i el Marjal- i s'assentaren a poc a poc a la vora de la

mar.

11


I ho van fer no sols per diversificar llur activitat econòmica amb la pesca i el cabotatge,

sinó també per crear un tímid nucli costaner, relativament proper, a tall de coixí contra les

invasions marítimes: es tractava de donar temps als habitants del nucli més interior per

preparar llur defensa.

Gràcies a la torre de Sant Pere s'adonarien de la presència enemiga i n'avisarien al nucli

interior perquè s'amanís i demanés socors, alhora que s'hi refugiaria la gent de les cases

del voltant per crear focus de resistència, de manera que els pirates islàmics deixarien a

les seves esquenes una amenaça latent.

LA "CASA DEL CANAR" I LA NAVEGACIÓ DE CABOTATGE

Ja Pere el Gran (que regnà del 1276 al 1285) autoritzà la construcció d'un embarcador «a

la costa del mar del terme de la seva vila d'Ulldecona»... És a dir, al litoral canareu, i molt

probablement allí on després estarien les Cases.

Per això, només del 1583 al 1589, el Llibre de Receptoria de l'Ajuntament d'Ulldecona

esmenta nou cops pel cap baix «la Casa del Canar» (amb el sentit d'edifici públic), també

anomenada «Lo Alfach», com a lloc de desembarcament de blat forment, adés de l'Urgell,

adés comprat a Sitges: s'hi calculaven els nòlits del forment de Sitges a la Casa del

Canar, els ports des de la mar fins a Ulldecona -pel camí que aleshores era de ferradura,

segons correus dels anys 1546 i 1576-, les despeses dels parells que en tornaven de buit,

etcètera.

Sovint eren vaixells marsellesos els que navegaven al llarg de la costa, prenent com a

referència el seu relleu, per a importar blat i exportar grans quantitats de garrofes.

Al maig del 1772 és documentat a les Cases un magatzem que passà de Silvestre

Matamoros a Andreu Sancho.

El 1776, l'existència d'"arrieros" o intermediaris com Manuel Tàrrega, que compren

càrregues de garrofes per compte d'altri i les porten als patrons dels vaixells... I «la Botiga

de les Cases», l'establiment comercial on feia tres anys que hom havia dipositat 20 roves

de garrofes de Josep Sancho.

12


LA PESCA

L'activitat pesquera casenca arreu de la mar de l'Ebre és documentada, si més no, des de

l'any 1598, quan el mostassaf de Tortosa apresà uns mariners casencs i els embargà les

dues barques que tripulaven, els ormeigs del bolig (o artet, vell sistema de pesca mòbil de

tir) i el peix que havien agafat; fins que, al cap de pocs dies, les autoritats tortosines

hagueren de tornar-los-ho, car l'orde santjoanista i l'oligarquia canareva hi prestaren

fiança.

Pel febrer del 1629, una sentència de la Reial Audiència de Catalunya resol una altra

disputa entre Alcanar i Tortosa sobre els drets de pesca, donant-hi la raó als mariners

casencs Joan Sancho de Miquel i Joan Fibla (parent aquest dels Fibla que vivien ran de

l'església de les Cases, on és inscrita la data «1617»?).

L'estiu del 1772, mariners casencs i falduts treballaven al bolig per al patró de barca Josep

Beltran de Miquel -un dels últims guaites de la torre de Sant Felip el 1782-, el qual

acostumava a lliurar-los 5 pessetes per a despeses de menjar i beure.

També era corrent partir-se el peix que s'agafava: al maig del 1776, Joan Chillida

demandà Antoni Balada perquè, havent-ho convingut, no n'hi havia fet la part...

Mentrestant, la introducció a les Cases la gran innovació setcentista en tecnologia

pesquera -les arts d'arrossegament, sobretot el bou- havia generat un gran increment de

barques i de pescadors.

EL PROJECTE BORBÒNIC DE LA "VILLA O CIUDAD DE SAN FELIPE"

L'any 1737 el projecte de Felip V de Borbó qui -avançant-se a les iniciatives de Carles III

sobre la Ràpita- atorgà terrenys i permís per a construir la «Villa o ciudad de San Felipe»

planejada per Joan Caballero, sargent major de Tortosa, «en estas Casas de la Torre de

San Felipe de la villa de Alcanar».

A tal efecte, s'inicià la construcció d'un camí carreter de 3-4 m d'amplària des de Tortosa,

amb un tram entre Alcanar i Vinaròs per la costa. El 1767, però, aquesta carretera no

havia passat de camí de ferradura, amb trams de roda (el viatge d'Alcanar a Tortosa

13


durava llavors 7 hores i mitja). Del camí reial de Barcelona (l'actual N-340) naixia un camí

de ferradura que desembocava al barri marítim canareu: el camí de les Cases.

El 27 de gener del 1740, Josep Esteller estén un document per deixar memòria que al

febrer del 1737 havia marxat d'Alcanar per a establir-se a les Cases, amb set veïns més i

les seves famílies, dos fadrins i un capellà.

Tanmateix, l'intent de fundació es frustrà i quedà reduït a un augment del veïnat i a la

guarnició militar de la torre i a un destacament de cavalleria allotjat en un magatzem dels

voltants.

LA TORRE DE SANT FELIP

Per un plànol datat el 1748 s'ha sabut que la sòlida torre de Sant Felip tenia dos pisos -o

planta baixa i dos pisos-, a més de plataforma o terrat.

El segon pis (on era el polvorí) el cobria una volta rebaixada, i el primer era al nivell del

carrer.

Sota la jurisdicció del batlle de Tortosa, des d'allí eren nomenats els guaites.

Durant la Guerra del Francès les tropes imperials s'hi fortificaren i en reforçaren les

defenses -disposava de tres canons del 24- entre gener i març del 1811, fins que els

anglesos la van enderrocar.

EL CONTRABAN

Els anys anteriors i posteriors al 1819 veieren florir a la nostra costa el negoci del

contraban de roba i de tabac.

La gent de les Cases i d'Alcanar -Bru Gimeno, per exemple, amb negocis d'oli, aiguardent,

etc.- hi trobà una ocupació ben lucrativa però arriscada.

De vegades hi hagué fins a nou bergantins britànics alhora entre Sol de Riu i les platges

de les Cases i de la Fonda Vella, on ja feia anys que arribava i sortia correu il·legal.

14


LA PRIMERA GUERRA CARLISTA

Esclatà la Guerra dels Set Anys. Felip Calderó, el padrastre de Ramon Cabrera, era patró

d'una barca de cabotatge i, amb unes llanxes canoneres fetes malbé que va trobar a

Amposta, organitzà el 1837 una Armada carlina d'anar per casa que no arribà a sortir dels

Alfacs.

Pel febrer del 1839, Cabrera requisà tots els carros d'Ulldecona, de la Ràpita i d'Alcanar i

es presentà a les Cases. Havent emigrat d'Alcanar l'hisendat Andreu Rúbio -temorós dels

carlins que hi manaven-, per ordre de Josep Valls, comandant d'armes facciós de la vila, li

requisaren de la seva casa de la partida de les Cases una xàbega de 800 roves de palla

per a les cavalleries dels rebels.

El dia 6 a la nit, tres barques casenques intentaren descarregar els deu mil fusells que

transportava el bergantí anglès Gul-Nave, si bé dues d'elles no el pogueren localitzar

enmig de la foscor. Fins que de matinada aparegueren dos vaixells guardacostes que

apresaren el bergantí: seria recordada com «la gran desfeta» de Cabrera.

VAIXELLS I DRASSANES

Al gener del 1861 l'Ajuntament d'Alcanar arranjà el camí de les Cases i anivellà la plaça

del barri marítim al qual, l'any següent, li fou concedit el dret d'embarcament a la platja: no

sols per a les nombroses barques de pesca i de cabotatge, sinó també per als vaixells

que, fondejats mar endins, esperaven les barcasses a remolc de muletes, carregades de

garrofes -més tard també de taronges- dels magatzems casencs.

Dos anys després s'hi aixecà l'església de Sant Pere sobre una antiga ermita, datada ja el

1757.

El 1844 Baptista Sancho li comprà a un rapitenc, per 350 duros de plata, un llaüt de deu

tones per a la pesca de bou batejat La Cinta.

Vuit anys més tard una parella de pescar passava comptes: el patró li devia a Baptista

Reverter el menjar dels mariners i els nòlits de dos viatges amb mercaderies i passatgers

-Lluc i Jordi Beltran-, un d'ells a Barcelona.

15


A les Cases havia muntat la seva drassana un tal Carcellé, també de nissaga rapitenca. Hi

contstruí, entre altres, el veler Verge del Remei, que naufragaria l'any 1921.

També hi tingueren tallers semblants Josep Nos, Joan Fabregat i Sebastià Llinart.

LA SOCIETAT DE MARINERS, EL PÒSIT I LA CONFRARIA

El 1911 els pescadors casencs ja s'uniren en la Societat de Mariners, substituïda pel Pòsit

de Pescadors l'any 1926, i aquest per la Confraria de Pescadors de Sant Pere el 1942.

L'any 1922 hi havia magatzems i un centenar de cases habitades tot l'any.

LA NECESSITAT D'UN PORT

Les barques de vela i rems en sortien a la matinada i hi tornaven a mig matí. Tothom qui

havia al codolar -homes, dones i canalla en necessària germanor- estirava la corda per

treure-les de la mar.

En augmentar el nombre d'embarcacions de motor i anar desapareixent les de vela,

moltes feren cap als ports de la Ràpita i de Vinaròs, dotats d'una infraestructura adient.

Minvava la flota casenca i, alhora, n'emigraven moltes famílies marineres. De poc va

servir que el 1958 s'hi duguessin a terme obres de defensa del litoral.

Fins que el 1972 l'Ajuntament tramità un nou projecte més ambiciós per a la regeneració

de la platja. Un braç-refugi que, en realitat, suposava endegar la construcció d'un port.

L'any 1974, quan ascendia a uns 22 milions de pessetes el valor de les seves captures (el

61% subhastades en altres llotges), la gent de les Cases ja estava orgullosa del fet que hi

ancoressin 26 barques de motor, amb 75 tripulants i 257 tones, i que a la llotja local -fins

llavors només havia funcionat a l'estiu- s'hi subhastés peix tot l'any...

Aviat s'enllestí del tot -amb el suport de l'Ajuntament presidit per Joan-Andreu Bòria, i amb

grans sacrificis, esforços econòmics i riscs financers per als pescadors i la resta

d'avaladors- l'espigó o port de les Cases, amb una superfície total d'aigua abrigada de

34.000 m2.

16


Se'l va anar dotant d'una bona infraestructura: estació de subministrament de

combustible, bàscules automàtiques, refrigeradors per a la conservació del peix, un local

social amb mitjans tècnics i informàtics, etc.

1.1.3 Serveis, edificis i infraestructures

Esglèsia de Sant Pere Pescador

L’any 1862 es va construir l’església dedicada a Sant Pere, patró, només faltaria en un

indret amb regust a mar i salaó, dels pescadors. És una petita església amb una senzilla

façana presidida per una campanar d’espadanya i una fornícula amb la imatge de Sant

Pere, d’una única nau decorada a l’interior amb pintures de la Verge del Remei i

representant l’escena de la Pesca Miraculosa i diversos tapissos tot representant Jesús

sobre les aigües, Judes besant a Jesús i la Verge i el Nen envoltats d’àngels.

Confraria de pescadors

Abans de les confraries, exisitiren “sociedades de marineros”, que foren les pioneres en

les funcions dels que després serien les entitats anomenades més tard “Pòsit de

Pescadors”. Aquestes “sociedades” començaren a treballar l’any 1911, el Pòsit de

Pescadors l’any 1926 i la Confraria de Pescadors Sant Pere de Les Cases es forma el 26

de març de 1942, sota la presidència del Sr. Inspector de Pòsits de Pescadors José

Macau Roig i el Sr. Ajudant Militar de Marina que donà com a primer capítol: Patró D. Jordi

Sancho i Balada.

Port pesquer i esportiu

Segons la trajectòria històrica, l’any 1972 es va donar llum verda al projecte per construir

un “embarcadero” amb el nom de “Defensa y regeneración de la playa”, sent el Patró

major de la Confraria de Pescadors “Sant Pere” el Sr. Marcelino Marcos Matamoros i el

secretari el Sr. Jordi Sancho Mitjavila, amb l’Ajuntament d’Alcanar sent l’Alcalde Sr. Juan

Andrés Boria, la construcció del qual es portaria a terme l’any 1974.

Més endavant, es va construir una dàrsena esportiva a la banda de llevant, gestionada pel

Club Nàutic de Les Cases.

17


Després d’haver estat un port majoritàriament pesquer, avui en dia hi ha poques barques

de pesca i arrossegament, i en canvi ha augmentat la importància del port esportiu.

El port esportiu pesquer constitueix un al·licient més als molts que ja té aquesta població.

En el seu club nàutic poden amarrar quantitat d’embarcacions esportives i donada la seva

proximitat a la gran Badia dels Alfacs (major port natural d’Europa amb els seus 150 Km2)

els aficionats a la mar poden practicar tota classe d’esports nàutics.

Convent dels Josepets

Denominació: Convent de les Cases

Situació: A ponent del nucli urbà de les Cases dÀlcanar.

Estil: Noucentista.

Època: Inicis del s. XX.

Descripció tipològica

Es tracta dún edifici de planta rectangular, amb semisoterrani, planta baixa i dos pisos.

Les quatre façanes són estructurades en dos registres horitzontals separats per una

cornisa, damunt el nivell de planta baixa, i són coronades per una cornisamés gran i

balustrada ldóbra, La coberta és de terrat.

La façana principal i la posterior tenen un cos central més avançat, que comprèn tres

obertures per pis. A la planta baixa, en el sector central posterior sobresurt lábsis de la

capella. A la façana principal, a cada banda del cos que sobresurt hi ha dues finestres per

pis. A la part posterior les obertures es disposen de manera irregular. Les façanes laterals

tenen tres obertures per pis.

Tot l’edifici és arrebossat, simulant carreus els angles. Les finestres del segon pis de la

façana principal són de mig punt. La resta, quadrangulars.

Notícies històriques

Era la casa de vacances dels Josepets de Tortosa (coneguts pròpiament com Hermandad

de Sacerdotes Operarios Diocesanos del Sagrado Corazón de Jesús), fundats pel

sacerdot Manuel Domingo i Sol (1836-1909) de Tortosa. Estaven dedicats al foment i cura

18


de les vacacions sacerdotals i religioses, i a l´aducació del jovent i a la devoció a

l’eucaristia.

El 1873, Domingo i Sol creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa per a seminaristes.

Posteriorment va fundar els de València Múrcia i Oriola.

La casa de vacances dels Josepets correspon als corrents estètics posteriors al

modernisme, amb un cert regust de noucentisme monumentalista.

L'Ajuntament canareu ha començat a reconvertir l'antic convent dels Josepets, a les

Cases d'Alcanar, en un alberg amb casa de colònies. La comissió d'Urbanisme de les

Terres de l'Ebre va aprovar el projecte per ampliar els usos de l'edifici, que ara està

qualificat com a equipament. L'antic convent dels Josepets és un edifici de principi del

segle XX, que està catalogat com a bé cultural d'interès local, i que el consistori vol

convertir en un alberg de 88 places. Segons el projecte, hi haurà onze habitacions en

cadascuna de les dues plantes, i cada cambra tindrà dos llits amb llitera i un bany.

L'Ajuntament canareu –que ha previst destinar més d'1,8 milions a reformar i adequar

l'edifici– voldria que l'alberg entrés en funcionament durant la segona meitat del 2012.

L’inici de les obres va ser el febrer de 2011 i la finalització de la primera fase ha estat el

gener de 2012.

Oficina delegada de l’Ajuntament d’Alcanar

Al carrer Joan Miró núm. 15 baixos es troba situada l’Oficina delegada de l’Ajuntament

d’Alcanar per atendre els assumptes municipals de la població de Les Cases d’Alcanar, ja

que aquesta població no té edifici municipal propi, per dependre administrativament de

l’Ajuntament d’Alcanar.

Oficina de Turisme

Situada al carrer Lepanto, s/n l’oficina de Turisme de Les Cases d’Alcanar informa a

tots/es els/les visitants i estiuejants de les activitats, festivitats i actes culturals que es

realitzen al municipi d’Alcanar.

19


Platges i passeig marítim

Dos atractius caracteritzen sobre tot aquest singular i pintoresc poblet: la seva cuina

marinera tradicional i la tranquil·litat de les seves platges (12 Km de costa

aproximadament) que des de 1992 són guardonades, any rera any, amb Diploma de

Qualitat de les seves aigües de bany pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

A més a la platja Marjal de Les Cases oneja des de 1994 la Bandera Blava d’Europa,

màxima distinció que garanteix una platja model des del punt de vista sanitari i

mediambiental .

Les obres de recuperació mediambiental de Sòl-de-Riu i la construcció del passeig

peatonal han suposat la millora i revalorització d’una de les zones més verges del litoral

català, que conserva intactes tots els valors naturals i paisatgístics. El tram de passeig

marítim a la seva banda meridional (Passeig de Ronda Sud) es va inaugurar el maig de

2006 i ofereix un espai de pau i tranquil·litat per poder passejar a la vora del mar.

Centre de Salut de Les Cases d’Alcanar

Primerament, els veïns i veïnes de Les Cases rebien assistència mèdica al consultori

situat al carrer Trafalgar (passeig nord) amb molts problemes per impartir un servei de

qualitat ja que no disposava ni de l’espai ni de la tecnologia necessària.

El dia 12 de febrer de 2010 la Consellera de Salut, Sra. Marina Geli, va presidir l’acte

oficial de inauguració del nou dispensari mèdic de Les Cases d’Alcanar. El consultori és

obra de l’arquitecte Roger Montanya Saura i ha consistit en la construcció d’un edifici de

225 m2 de superfície, d’una sola planta amb una inversió de més de 657.000 euros. Entre

les millores més destacades que ofereix cal destacar el servei de vídeo conferència que

permet a l’equip mèdic de Les Cases estar en contacte telemàticament amb altres

professionals de la Salut, ja siguin d’Alcanar o de l’Hospital Verge de la Cinta.

El nou consultori ha suposat una millora important per la ciutadania, tant des del punt de

vista de l’atenció a la salut com pel confort i la comoditat d’aquestes noves instal·lacions.

20


Pistes poliesportives de Les Cases

Fins ara i des de sempre, les pistes poliesportives de Les Cases d’Alcanar han estat

totalment a la intempèrie, la qual cosa implicava que el seu ús estigués subjecte a les

condicions meteorològiques. Actualment una gran estructura metàl·lica cobreix les pistes

poliesportives amb la previsió de futurs tancaments perimetrals per convertir-les en

Pavelló tancat.

Aquesta obra s’ha realitzat seguint les directrius tècniques sobre equipaments esportius

del Consell Català de l’Esport. El seu pressupost ha estat de 350.000 euros, finançats a

través del FEOSL. També s’ha cobert l’espai de circulació que lliga els vestidors amb la

pista coberta. L’obra va ser finalitzada el febrer de 2011.

Biblioteca pública de Les Cases d’Alcanar

Ja fa anys que l’Ajuntament d’Alcanar va recollir la necessitat de tenir una biblioteca a Les

Cases d’Alcanar. El primer pas el va donar l’entitat Joves del Mar amb la creació d’un fons

bibliogràfic. Aquell primer projecte, totalment altruista, va passar per diverses vicissituds,

amb interrupcions en el seu funcionament fins que finalment l’Ajuntament va assolir

aquest servei ubicat a la primera planta de l’oficina delegada.

El dia 29 de desembre de 2010 es va inaugurar la nova biblioteca de Les Cases d’Alcanar.

La biblioteca es troba ubicada al carrer Barcelona en ple passeig nord i a primera línia de

mar. Compta amb 92 m2 de superfície útil, en una sola planta. La nova biblioteca ha

permès que aquest edifici, que fins fa pocs anys havia albergat el consultori mèdic,

continuï oferint un servei públic.

Ara, les noves instal·lacions ofereixen tot tipus de serveis, com el préstec gratuït a

particulars i entitats, informació i col·lecció local, accés públic a Internet i zona Wi-Fi i un

punt d’informació juvenil.

Aquest era un equipament molt reclamat pels veïns de les Cases. Un edifici que és filial

de la biblioteca Trinitari Fabregat, situada al nucli urbà d’Alcanar; una biblioteca de

referència al territori, amb un fons de 37.000 documents i un espai d’aproximadament mil

metres quadrats.

21


A l’estiu del 2011 es va inaugurar una marquesina a l’exterior de la biblioteca ja que

donada la situació privilegiada de l’edifici, durant els mesos de primavera i estiu el servei

de biblioteca es pugui projectar a l’exterior protegits del sol i amb la dotació de mobiliari a

adient. D’aquesta manera a més de gaudir de l’entorn, la biblioteca guanya espai just en

l’època en què Les Cases incrementen la seva població amb motiu de l’arribada

d’estiuejants.

Casal de jubilats de Les Cases d’Alcanar

Dia 3 de juny de 2006 el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre Sr. Miquel Castelló, va

inaugurar la Llar de Jubilats i Pensionistes de Les Cases d’Alcanar.

Aquest edifici està situat al carrer Alguer núm. 3 de Les Cases d’Alcanar. És un

equipament públic dedicat al col·lectiu específic de la gent gran, propietat de l’Ajuntament

d’Alcanar, el qual exerceix les funcions de direcció, supervisió i coordinació d’aquest

equipament a través de la Regidoria competent en la matèria de Serveis Socials.

Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar

1.2 L’Escola Marjal

1.2.1 Resum històric i trajectòria educativa

Els inicis de l’Escola Marjal es troben en una ESCOLA D’ORIENTACIÓ MARÍTIMA PES-

QUERA.

Aquestes escoles van ser creades en els nuclis mariners de la costa espanyola per tal de

facilitar l’educació als fills i filles dels pescadors.

Estaven regides i pertanyien a la COMANDANCIA DE MARINA, tot i que els mestres que

hi treballaven formaven part de l’escalafó nacional de MAESTROS NACIONALES

designats pel MINISTERIO DE EDUCACIÓN.

Al desaparèixer les escoles d’OMP cap als anys 70, aquesta escola passa a formar part

de la xarxa d’escoles nacionals del Ministerio de Educación.

22


Fins als anys 90 en què es construeix l’escola actual, no disposa d’instal·lacions pròpies.

En un principi ocupa dos locals a l’edifici del PÒSIT DE PESCADORS, funcionant una

aula per a xiquets i una per xiquetes. Posteriorment, cap als anys 78-79, aproximadament,

i degut al deteriorament d’aquests locals, ocupa uns espais (2 aules) d’un edifici

municipal, on es troba l’OFICINA DELEGADA DE L’AJUNTAMENT D’ALCANAR,

conservant al mateix temps una aula al PÒSIT DE PESCADORS.

Llavors ja funcionaven tres aules amb nois i noies conjuntament, i amb tres mestres,

distribuïts amb tres grups:

- Parvulari o preescolar

- 1r i 2n d’EGB

- 3r, 4t i 5è d’EGB

En implantar-se l’EGB, a l’escola de Les Cases d’Alcanar, anomenada “Col·legi Públic

Graduat” els alumnes de l’anomenada 2a etapa (6è, 7è i 8è), són transportats a l’escola

Joan Baptista Serra d’Alcanar.

El curs 1980-81 la Generalitat de Catalunya dóna la possibilitat a les escoles que ho

sol·liciten, amb tot una sèrie de condicions què havia de complir i una sèrie de tràmits que

s’havien de realitzar, de transformar-se en ESCOLA CATALANA integrant-se a la nova

xarxa d’Escoles Catalanes que en aquell moment s’iniciava. Feta la sol·licitud, aquesta és

aprovada per la Generalitat, i des d’aquell moment el COL·LEGI PÚBLIC GRADUAT DE

LES CASES D’ALCANAR, passa a ésser ESCOLA CATALANA xarxa a la que

posteriorment s’integraran totes les escoles de CATALUNYA.

Durant aquests anys 80 i per poder aconseguir que estiguin tots els alumnes junts, es

negocia amb el COL·LEGI SANT JOSEP de TORTOSA, la cessió d’uns locals de la seva

propietat aquí a Les Cases d’Alcanar, per poder-hi instal·lar tota l’escola. Aquests

cedeixen una antiga granja que està en desús, que és condicionada per l’Ajuntament. A

partir d’aleshores, l’escola funciona amb totes les seves instal·lacions juntes.

Des del moment en què s’unifica l’escola i l’alumnat està tot junt, comencen a iniciar-se

els tràmits per què els alumnes de Les Cases d’Alcanar deixin d’anar a acabar l’EGB a

Alcanar, i vagin quedant-se progressivament, completant-se tota l’EGB aquí a l’escola de

Les Cases d’Alcanar.

23


Llavors la plantilla de mestres s’incrementà, i es quedà l’escola distribuïda en 5 grups i 5

mestres:

- Pàrvuls

- 1r i 2n

- 3r i 4t

- 5è i 6è

- 7è i 8è

A partir d’aquesta època l’escola comença a participar en diversos projectes d’innovació:

1. Escola pilot d’Educació Sanitària . Durant els cursos 1982-83 i 1983-84, 50 escoles

de Catalunya realitzen dos anys d’experimentació portant a terme el programa

d’EDUCACIÓ PER A LA SALUT A L’ESCOLA, dels quals en surt publicat el gener de

1985 el llibre ORIENTACIONS I PROGRAMES D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT A

L’ESCOLA. L’escola de Les Cases d’Alcanar, és una d’aquestes 50 i en aquest llibre

es veuen fotografies d’activitats realitzades amb els nostres alumnes.

2. Organització i realització de l’escola d’Estiu de l es Terres de l’Ebre . Durant el curs

1985-86 s’organitza i al juliol es realitza la 7a Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre al

Col·legi Públic de Les Cases d’Alcanar.

3. Premi Baldiri Rexach. El curs 1986-87 és atorgat al Col·legi Públic de Les Cases

d’Alcanar el premi a les escoles Baldiri Rexach consistent en la quantitat de 500.000

ptes per la tasca d’iniciació i manteniment de programes de catalanització i renovació

pedagògica en una escola rural, i per la seva participació activa en l’organització de

l’Escola d’Estiu de les Terres de l’Ebre.

4. Experimentació de Cicle Superior . El curs 1984-85 s’inicia l’Experimentació del Cicle

Superior de Primària. En dita experimentació hi participa l’escola de Les Cases

d’Alcanar com a única de la província de Tarragona. En cursos posteriors s’incorporen

a la dita experimentació l’escola MOWGLI de Reus i l’ENXANETA de Valls.

Aquesta experimentació derivarà en el que posteriorment serà el 1r Cicle d’Educació

Secundària.

5. Centre Experimental en la introducció de la Reforma Educativa. En el curs 1987-

88 s’introdueix experimentalment a l’escola de Les Cases d’Alcanar el que serà la

nova Reforma Educativa, que es generalitzarà a tots els altres Centres, dos cursos

després.

24


Mentrestant durant tota la dècada dels 80 es reforcen les gestions per tal d’aconseguir la

construcció d’un nou edifici escolar amb un important suport de l’Ajuntament d’Alcanar.

A la fi, durant el curs 1991-92 es comença la construcció del nou edifici escolar que serà

inaugurat durant el curs 1992-93 per l’Honorable Conseller d’Ensenyament, Sr. Joan

Maria Pujals, amb el nom de COL·LEGI PÚBLIC MARJAL de Les Cases d’Alcanar.

Durant el curs 2006-07 s’amplia el centre amb una nova aula d’Educació Infantil, degut a

l’augment important d’alumnat.

Colònies escolars

L’equip directiu i el claustre de professors de l’Escola Marjal feia temps que teníem la

il·lusió de sortir amb els nostres alumnes uns dies de colònies.

Va ser al començament del curs 1994-1995 on ja es va planificar a la programació anual la

primera sortida de colònies amb els nostres alumnes de l’escola.

Pensàvem que les colònies anaven molt bé per allunyar-se del nucli familiar aportant als

xiquets/es molta autonomia. És un espai de convivència, de contacte amb la natura, per

aprendre a través de l’experiència o per reforçar els vincles amb els companys de classe.

Aquests eren només alguns dels valors que ens oferien les colònies, cosa que moltes

escoles aprecien i inclouen en el seu pla anual de curs.

Marxar uns dies de convivència, suposa molt més que escollir una casa i llogar un

autocar. Les colònies no són una activitat obligada dins el currículum escolar, així que per

tirar-les endavant requereixen una implicació extra dels mestres i la voluntat dels pares.

Són un marc idoni per treballar la integració dels infants nouvinguts i potencien facetes

dels xiquets i xiquetes que passen desapercebudes durant el ritme diari de la classe. Els

centres que realitzen aquestes colònies i convivències donen un valor afegit a l’educació i

caldria donar a conèixer els beneficis personals i de grup que pot aportar la participació en

aquestes activitats.

Per tots aquests motius vam començar el maig de 1995 a realitzar la primera sortida de

colònies durant la setmana al voltant del 15 de maig aprofitant el bon temps i la festa local

d’aquest dia que teníem al centre, activitat que s’ha estat realitzant fins el curs actual.

25


Agrupació Rural

El curs 1995-96 el Departament d’Educació crea una AGRUPACIÓ RURAL a la qual

integra l’Escola dels Muntells, l’Escola del Poble Nou del Delta i el Col·legi Públic Marjal

de Les Cases d’Alcanar.

ZER

Durant el curs següent s’inicien els tràmits per transformar aquesta agrupació rural en una

ZER (Zona Escolar Rural). Es presenta la documentació pertinent i el curs 1997-98 es

aprovada la nova ZER amb el nom de ZER Mediterrània.

Participació a TV3

El curs 1998-1999 TV3 proposa a l’Escola Marjal participar en un programa infantil de

gran audiència “TELETUBBIES” amb els tallers titulats “Les mandarines” i “Taller de

vaixells”.

Hi participen els alumnes de P4 i P5 del curs 98-99 i la seva tutora, Hermínia Marí Pons.

D’entre tots els programes que es van gravar, la BBC en va triar 10 per oferir-los de forma

internacional, i un d’aquests va ser el de “Les mandarines” de l’Escola Marjal.

Taller de cuina a Educació Infantil

A la nostra escola ja fa una colla de cursos que funciona el “Taller de cuina”. El curs 1999-

2000 les tutores d’Educació Infantil del Centre després d’observar el tipus d’esmorzar que

portaven els nens a l’escola vam decidir que un dia a la setmana, el divendres, els

alumnes no portarien esmorzar ja que el confeccionaríem a l’aula. Vam demanar la

col·laboració dels pares que disposessin de temps per venir a l’escola a preparar un

esmorzar per a tots els nens. D’aquesta manera cada setmana podrien venir uns pares

diferents i els nens s’acostumarien a menjar amb varietat i saludable.

També vam fer una estadística dels diferents esmorzars que portaven durant la setmana,

comprovant amb ella que s’abusava de la “bolleria” i dels derivats làctics envasats.

26


Cada esmorzar que es fa cada divendres ens dóna l’oportunitat d’elaborar la recepta i

treballar les quantitats dels ingredients.

Treball per projectes a Educació Infantil

És durant el curs 1999-2000 en què l’equip de mestres d’Educació Infantil de l’Escola ens

plantegem utilitzar aquesta metodologia amb els nostres alumnes, ja que tenim més d’un

nivell dins l’aula i així podran treballar tots el mateix tema, prèviament escollit per ells

mateixos i podent-se adaptar el treball al ritme de cadascú.

Posteriorment s’hi han anat afegint altres cicles però, només en l’àrea de Coneixement del

medi natural, social i cultural.

Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament d’Alcanar

El Pla Educatiu d’Entorn és una proposta educativa innovadora, que vol donar una

resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels joves de la societat.

El PEE és va engegar el curs 2006-2007 i en ell hi ha participat l’Escola Marjal en

activitats i Tallers molt diversos durant cadascun dels cursos següents fins l’actual.

Projecte d’Innovació Educativa “Treball per Projectes”

Durant el curs 2008-2009 l’Escola Marjal juntament amb les altres escoles de la ZER

presenta la sol·licitud de participar en el Projecte d’Innovació Educativa “Treball per

projectes” sent aprovat el març del 2009 per posar-ho en funcionament als tres centres

durant els cursos 2009-2010 i 2010-2011.

Proposta planta CEMEX

També durant els cursos 2008-2009 i 2009-2010 l’Escola rep la proposta de la planta de

CEMEX ESPANYA a Alcanar d’instal·lar durant uns dies dos equips de presa de mostres

d’aire necessaris per a portar a terme l’estudi de contaminants a la zona. Aquest estudi és

fruit del conveni entre CEMEX i la fundació de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

El resultat de la presa de mostres durant dos anys consecutius va servir per saber el grau

27


de contaminació de l’aire a l’entorn de la fàbrica CEMEX, ja que l’escola es troba situada

bastant prop d’aquesta fàbrica.

Projecte “Colegios sostenibles”

És als inicis del curs 2009-2010 quan l’empresa CEMEX Espanya SA proposa a l’Escola

Marjal participar en el projecte “Colegios sostenibles” que organitza aquesta mateixa

empresa.

La durada del programa és des de l’octubre 2009 al juny 2010. Durant tot aquest temps

l’escola realitzarà unes actuacions obligatòries proposades per CEMEX.

Aquestes actuacions seran:

- Novembre: mes de l’aigua

- Desembre-Gener: mes de l’electricitat

- Febrer: mes del paper

- Març: aprèn a reciclar

- Abril: actuacions addicionals

Xarxes “Sant Jordi Solidari”

A partir del curs 2009-2010 i durant els cursos consecutius l’Escola Marjal ha col·laborat

amb l’associació XARXES (xarxa d’escoles solidàries) que són un conjunt de mestres

d’escola i instituts de les Terres de l’Ebre que treballen en cooperació amb algunes

comunitats de Nicaragua. Hem participat en la campanya de sensibilització i organitzant el

Sant Jordi Solidari.

Pla de Consum de Fruita a les escoles

Des del gener de 2010 fins el curs actual la nostra escola participa en aquest pla de

consum de fruita organitzat per la Comunitat Europea i la Generalitat de Catalunya que

consisteix en repartir una peça de fruita fresca de temporada a cada xiquet durant una

setmana cada mes, de gener a juny.

Hort escolar i ecològic

Durant el curs escolar 2010-2011 l’Escola Marjal va posar en funcionament l’hort escolar

com un taller inclòs dins del Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament d’Alcanar. Aquest taller

28


es va realitzar durant l’horari escolar d’aquest curs tots els dilluns i dimarts de 15 a 17

hores de la tarda.

Durant aquest curs 2011-2012 es segueix treballant aquest taller però quinzenalment

també els dilluns i dimarts de 15 a 17 hores participant-hi tots els alumnes de l’escola.

Marquesina

El conveni que té la fundació CEMEX i l’Ajuntament d’Alcanar va permetre finançar el cost

de la nova marquesina de l’Escola Marjal, que va ascendir a prop de 30.000 euros. Les

obres van ser executades per l’empresa Construgranell i va ser inaugurada el dia 19

d’octubre de 2010.

La marquesina que dóna accés a les aules i també al pati de l’Escola, ha estat dissenyada

seguint la mateixa estètica de l’edifici i permet resguardar de la pluja i del sol els alumnes

del centre i també els pares i mares que els acompanyen.

1.2.2 Situació i descripció del centre

L’Escola Marjal es troba situada al carrer Hernán Cortés, s/n de la localitat de Les Cases

d’Alcanar, al costat del Centre de Salut i del Convent dels Josepets.

El centre es troba en una zona on hi predomina la població que es dedica principalment al

sector terciari (bàsicament turisme) i amb una important presència de població immigrant,

la qual cosa provoca una important inestabilitat de residència amb els conseqüents canvis

d’alumnat al llarg del curs.

L’edifici és d’una sola planta, de disseny modern i amb molta claror i espais verds que el

fan acollidor i mediterrani. Les instal·lacions són de nova construcció i es troben en molt

bon estat.

Disposa de:

- Entrada àmplia i clara des de la qual s’accedeix a totes les dependències del centre.

29


- 6 aules ordinàries, on els alumnes passen la major part del temps i distribuïdes en 4

d’Educació Primària i 2 d’Educació Infantil, on totes disposen d’una pica i aigua corrent

per a no tenir que sortir de l’aula quan es fan treballs de plàstica i es volen rentar.

- Aula d’informàtica-Laboratori, aquesta aula està dividida en dos espais: 1 per

informàtica i l’altre per laboratori, encarà que l’ús d’aquesta és pràcticament sempre

com a aula d’informàtica. A principi de curs es fa un horari d’utilització per nivells. A

més dels ordinadors de l’aula d’informàtica, el centre compta amb 1 ordinador a cada

classe, nou ordinadors portàtils i una pissarra digital a l’aula de Cicle superior. El

centre es preocupa per introduir noves tecnologies a l’aula.

- Biblioteca. El centre disposa d’una biblioteca que també s’utilitza com a aula d’anglès i

per a desdoblaments quan convé.

- Sala d’usos múltiples. Majoritàriament utilitzada com a aula de música ja que disposa

d’un piano i tot el material i instruments musicals. També disposa de prou cadires per

realitzar-hi reunions, projecció de pel·lícules amb la televisió i DVD etc…

- Pati interior. Espai verd per poder-hi celebrar festes populars i activitats diverses.

- Pati exterior. S’utilitza per a les entrades i sortides de l’alumnat, així com per a

l’esbarjo, i classes d’Educació Física, ja que disposa d’unes porteries de bàsquet i

futbol, cedides per l’AMPA de l’Escola.

Al pati també hi ha els tobogans i l’hort escolar, que ja és el segon curs que està en

funcionament, i en el què hi participen tots/es els/les alumnes del centre.

- Sala de professors, direcció i secretaria.

- Lavabos, WC, dutxes i vestidors. Compta amb els lavabos, dutxes i vestidors que la

normativa requereix, un per a nens i l’altre per a nenes.

- Sala de material. Al construir-se l’escola es va fer aquest espai per a cuina, però, al no

tenir el centre menjador escolar, i tampoc disposar d’un lloc per emmagatzemar el

material de tot tipus (esportiu, didàctic,…) s’ha convertit en la sala de material.

1.2.3 Funcionament

És un centre cíclic però segons la matrícula de cada curs els agrupaments d’alumnes

poden anar variant d’un curs a un altre. El curs 2012-13, els agrupaments queden de la

següent forma:

Infantil: Grup A P3

Grup B P4-P5

Primària: Cicle Inicial Grup A

Cicle Mitjà Grup B

30


Cicle Superior Grup C

Per al curs 2012-13 la plantilla del centre està formada per 6,75 mestres, repartits de la

següent forma:

3 mestres d'infantil (2 tutores més 1 de reforç)

3,5 mestres de primària ( 3 tutors/es més 0,5 de reforç, especialista de música)

0,25 mestre de religió.

Aquesta distribució pot variar segons la matrícula de cada curs.

HORARI

L’horari dels/les alumnes per aquest curs escolar serà:

- De 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Primària.

- De 9 a 12 hores i de 15 a 17 hores: Alumnes d’Educació Infantil.

- El tercer dijous de cada mes els/les alumnes no tindran classe per la tarda de 15:00

a 17:00 hores, a l’efecte de poder ralitzar en aquesta franja horària els claustres de

ZER, tal com indica la normativa del Departament d’Ensenyament.

- A l’efecte de recuperar les hores del claustre de ZER, tots els/les alumnes tindran la

sessió del dilluns a la tarda de 15:00 a 17:30 hores

- L’horari del SEP per als alumnes és dimarts i dijous de 12 a 13 hores i durant les

classes ordinàries quan tenen un mestre de suport.

Els mestres tindran l'horari laboral setmanal establert amb caràcter general per als

funcionaris de la generalitat, horari que actualment és de 37 hores i 30 minuts.

La distribució setmanal d'aquestes hores serà la següent:

25 hores de docència

5 hores d'activitats d'horari fix per activitats co mplementàries al centre

7 hores i 30 minuts d'altres activitats relacionade s amb la docència

Esbarjo

Cada matí els/les alumnes tenen mitja hora d'esbarjo de 10:30 a 11:00, període en el qual

els i les mestres vigilen els/les alumnes i aprofiten per comentar les incidències puntuals

que es puguin produir.

Suport Escolar Personalitzat (SEP)

A partir d’aquest i en els pròxims cursos escolars les escoles han d’organitzar els seus

recursos humns per tal de dedicar-los, parcialment, a les tasques de suport escolar

31


personalitzat , tot prioritant el tractament de la comprensió i l’expressió orals, la

comprensió lectora i l’expressió escrita, les habilitats matemàtiques i les llengües

estrangeres de manera individualitzada per a la millora dels aprenentatges de l’alumne/a

que ho requereixi.

Per poder organitzar aquests reforços s’han de tenir en compte els aspectes següents:

1) Destinataris a qui va adreçat el suport escolar personalitzat:

1.1) Alumnat que presenta mancances o retard d’aprenentatge, i no són de NEE, en:

- L’adquisició del procés de lectura i escriptura

- L’àssoliment d’habilitats matemàtiques

- L’adquisició d’hàbits de treball, d’organització i d’estudi

1.2) Alumnat amb altes capacitats que necessiten una atenció singularitzada.

2) Modalitats d’ús del recurs

L’alumnat que rep el suport escolar personalitzat ho ha de fer de manera

individualitzada o bé en grup reduït i en geneal no ha de comportar treure’l del grup

classe. En cap cas s’utilitzaran aquestes hores de professort per afavorir els

desdoblaments de nivell o cicle.

Es contemplen dues modalitats bàsiques d’intervenció:

2.1) L’ampliació de l’horari d’atenció a l’alumnat amb suport escolar personalitzat per

l’alumnat de Primària

2.2) La intervenció de més d’un mestre dins l’aula per afavorir el seguiment de tot

l’alumnat.

3) Prioritat d’intervenció

- Nivells de P4 i P5 del segon cicle de l’educació infantil

- 1r i 2n del cicle inicial de primària

- 6è. Curs de primària (pas a secundària)

4) Professorat

El professorat que desenvoluparà aquesta tasca ha de formar part de l’equip docent que

atén l’alumnat i participa directament amb el seu tutor o la seva tutora en el disseny de la

programació, en la realització d’activitats d’ensenyament i aprenentatge i en l’avaluació de

l’alumat.

32


NORMES I HÀBITS A L’ESCOLA MARJAL

ASSISTÈNCIA

• L’assistència a l’escola és obligatòria. Si se sap amb antelació que el xiquet/a no ha

d’assistir a l’escola, caldrà avisar el/la tutor/a.

• Les faltes d’assistència es justificaran signant el pare, mare o tutor legal, a l’agenda o

al full de justificació.

• No es podrà assistir a l’escola en cas de tenir alguna malaltia contagiosa, paràsits,

febre, etc…

PUNTUALITAT

• Cal arribar a l’escola amb puntualitat.

• A les aules s’entrarà a les 9 h. i a les 15 h. en punt i l’escola es tancarà al cap de 5

minuts.

• Els pares dels alumnes que arriben més tard de 5 minuts hauran d’explicar les causes

del retard.

ENTRADES I SORTIDES

• Els voltants de l’escola també és recinte escolar, hem de procurar mantenir-lo net entre

tots/es.

• No anirem amb bicicleta pel lloc que és peatonal, sino per la part dels vehicles. Hi ha

molta gent a peu a qui podem fer mal.

• Farem fileres a l’hora d’entrar i sortir, per tal d’anar amb ordre per dins l’escola, i

acompanyats dels nostres tutors/es.

• Els pares dels alumnes d’Educació Infantil i Primària procurarem no interferir en la

tasca de les mestres organitzant les fileres.

33


PATI

• Aprofitem per beure aigua i anar al WC quan estem al pati i no a l’hora d’entrar o quan

sona el timbre.

• Els alumnes d’Educació Infantil beuen a la classe amb el seu got.

• Durant l’hora d’esbarjo, no entrarem a les aules sense permís.

• Entre tots procurarem mantenir el pati net, tirant les deixalles i papers a les papereres.

• Les cordes de les persianes no són per jugar.

• Tampoc és espai per jugar els lavabos i WC.

DINS EL CENTRE

• Durant les classes procurem no sortir si no és estrictament necessari.

• Anirem per dins del centre amb silenci i sense córrer pels passadissos, procurant no

molestar a les altres classes.

• Cal respectar l’edifici, les instal·lacions, el mobiliari i l’entorn natural de l’escola;

qualsevol alumne que, intencionadament, faci malbé les instal·lacions o el material de

l’escola o dels companys, l’haurà de pagar.

HIGIENE I SALUT

• Quan un xiquet/a presenta símptomes de malaltia, és millor que es quedi a casa. No

està en condicions d’estar a classe.

• Quan un xiquet/a manifesta símptomes de tenir polls al cap, convé avisar al tutor/a i

als pares perquè prenguin les mesures oportunes.

• Procurem que l’aspecte físic de l’alumnat sigui net i polit i que assisteixi a l’escola amb

la roba adient .

34


• Dins l’escola no es permet menjar xiclets, pipes ni llaminadures. És molt important

mantenir una bona higiene dental.

• Per fer esport i psicomotricitat, caldrà portar la roba i calçat esportiu adient per canviar-

se abans i després de realitzar l’activitat. Així com els estris de neteja necessaris.

ÚS DE L’AGENDA

• És una eina que serveix a l’alumnat per organitzar-se i un mitjà de comunicació entre

les famílies i l’escola. Per això és molt important que es revisi diàriament al arribar a

casa. Pot servir per notificar un retard, un treball per acabar, una comunicació,

convocatòria d’entrevista, etc…, i cal estar-ne al corrent.

35


DEL TREBALL PERSONAL

• L’alumnat ha de responsabilitzar-se de portar cada dia els materials, carpetes, agenda

o qualsevol altre material que se’ls hagi demanat, segons les assignatures que tenen a

l’horari.

• El silenci i l’atenció són molt importants a l’hora de fer la feina i afavorir la

concentració.

• Si un alumne no assisteix a classe, s’ha d’assabentar del què s’ha fet a classe i posar-

se al dia.

DE CONDUCTA PERSONAL

• Mostrarem una actitud d’ordre i respecte envers els materials.

• Ens comportarem correctament a la classe (sense parlar durant les explicacions ni

aixecar-se)

• Respectarem als mestres amb:

• El torn de paraula

• L’obediència

• El respecte verbal tenint cura de les expressions.

• La moderació en el to de veu

• Respectarem als companys.

• Tindrem moderació en el joc:

• Essent sensible a no destorbar als altres.

• Ajudant als altres quan ho necessitin.

36


37


2. TRETS D’IDENTITAT

2.1. Escola pública

L’Escola Marjal, com la resta d’escoles públiques catalanes, està administrada i

gestionada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i a qui

correspon, per tant, la titularitat del centre.

Entenem l'escola com un servei públic a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat en

general i intentem comptar amb el màxim nombre de recursos humans i materials per

garantir les millors eines educatives.

Som una escola compromesa amb l’avanç qualitatiu i l’eficàcia i, per tant, treballem per fer

evidents els trets que ens identifiquen. Proposem uns objectius de qualitat i eficàcia i els

intentem complir a partir de l’autoexigència.

Vetllem per atendre la diversitat en la composició del nostre alumnat (diversitat en l'edat

cronològica, cultural, social, cognitiva, de handicaps...) perquè això possibilita un espai ric

de desenvolupament i aprenentatge i un coneixement de l’àmplia realitat social que ens

envolta.

Aquest desenvolupament i aprenentatge en el si del context escolar té característiques

pròpies que el diferencien d’altres contextos: nombre de persones que intervenen,

existència de professionals, tipologia de continguts d’aprenentatge, etc. Per tant, l’escola

pública és un dret per a tots els xiquets i les xiquetes que permet vehicular el deure dels

pares i mares d’educar als seus fills/es.

L’existència de característiques pròpies de l’espai escolar no vol dir que aquest espai sigui

l’únic ni el millor per aprendre. Cal que es complementi amb altres contextos tan

importants com la família i l’entorn proper. Tots hem de compartir la responsabilitat en

l’esmentat desenvolupament dels xiquets/es.

L'Escola Marjal com a escola pública, es declara laica i aconfessional, en tant que, tot i

respectar la llibertat ideològica i religiosa de totes i tots els membres de la comunitat,

l'escola i aquells qui la representen no prendran cap tipus de posicionament religiós o

ateu, del qual se’n pugui realitzar cap tipus d’adoctrinament, proselitisme o sectarisme que

discrimini a algun dels membres de la comunitat per aquestes qüestions. L’escola ha de

38


tendir, per contra, a respectar i aprofitar esta diversitat cultural (ideològica i religiosa) per a

l’enriquiment de la comunitat.

2.2. Escola catalana

El centre es defineix com escola catalana perquè:

Lingüísticament:

1. El català és la llengua d’aprenentatge de l’alumnat (s’introdueix l’ensenyament del

castellà oral i escrit a cicle inicial, per garantir el coneixement de les dues llengües en

finalitzar l’educació primària. L’anglès, com a llengua estrangera i donat les hores que

tenim l'especialista al centre s’inicia a P3.

2. El català és la llengua vehicular del centre: administració, reunions, avisos i comunicats.

Culturalment:

3. El centre treballa i dóna a conèixer els elements que caracteritzen i identifiquen

Catalunya: festes, tradicions, folklore...

4. Garanteix “la incorporació tardana” a aquells alumnes que no s’incorporen a l’escola a

l’inici de l’escolaritat (P3) i que provenen de països amb idiomes diferents al català, rebent

una atenció específica i puntual que els permeti assolir les diferents competències, però

sobretot, la competència oral.

5. El centre vetlla per tal que cap membre de la comunitat educativa pugui ser discriminat

per la seva llengua, donat que la tolerància és un dels valors que orienten les relacions

interpersonals en el sí del centre. I alhora, intentarà que aquests elements de diversitat

cultural esdevinguin un recurs per a l’enriquiment de la comunitat i els seus membres.

2.3. El centre i l’entorn

L’Escola Marjal porta endavant la seva tasca a través del seu màxim òrgan de

gestió: el Consell Escolar. Els seus estaments (direcció, secretaria, professorat,

39


Ajuntament, famílies, AMPA i personal no docent) treballen de manera compartida i creuen

en la comunitat educativa com a principal motor de l’activitat del centre.

L’escola aposta per continuar treballant el seu arrelament al medi i té una clara voluntat

d’obrir-se a les famílies i a l’entorn proper amb aportacions en els dos sentits o direccions,

que es dirigeixin cap a una presa de responsabilitats compartida respecte l’educació dels

xiquets i xiquetes de l’escola, intentant trobar les millors fórmules de participació de tots

els membres de la comunitat per a fer-ho efectiu.

Es potencia la relació de les FAMÍLIES amb:

1. Tutoria: reunions d’aula i etapes, entrades i sortides de l'escola, entrevistes orals,

informes escrits, l'agenda escolar de l'alumnat i les notes informatives.

2. La participació en activitats sistemàtiques i quotidianes de l’aula: tallers, sortides,

festes, activitats puntuals...

A nivell SOCIAL :

1. Protocol d’entrada (famílies i “llars d’infants”) i sortida (IES Sòl-de-Riu d’Alcanar) de

l’alumnat.

2. Celebració de les festes obertes.

3. Sortides durant el curs escolar i colònies infantil-primària al llarg de cada curs escolar.

4. Utilització de mitjans de comunicació interns (fulls informatius per a les famílies).

5. El centre també estableix relacions de col·laboració amb la URV de les Terres de l’Ebre

amb el conveni d’acolliment d’estudiants amb pràctiques o amb l’ICE pel que fa a la

participació en projectes de recerca o activitats de formació diverses.

6. L’Escola Marjal també participa any rere any amb la Fundació Rey Jaime I –

Mancomunitat Taula del Sénia en el concurs literari que organitza aquesta fundació per a

les escoles del territori.

A nivell INSTITUCIONAL :

1. Ajuntament: Des del curs 2006-2007 en què es va engegar el PEE de l’Ajuntament

d’Alcanar amb la finalitat de donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats

educatives dels joves de la societat, l’Escola Marjal ha participat i segueix participant en

activitats i tallers molt diversos durant cadascun dels cursos següents fins l’actual.

40


S’han fet tallers d’estudi assistit cada curs en horari escolar a les dependències de

l’Escola així com altres tallers diversos com: Tallers de jocs de taula, Taller d’expressió

corporal, Taller de lectura i Hort escolar.

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar juntament amb la Biblioteca Trinitari

Fabregat organitza cada curs la Convocatòria al Premi Literari per a contes o narracions

lliures a la que hi participen els alumnes de Cicle Superior de la nostra Escola.

Qualsevol activitat educativa que organitza l’Ajuntament, l’Escola hi és convidada i hi

participa: Jornades Mediambientals, Concurs de Cartells del Parc de Nadal, Encesa

d’enllumenat nadalenc, Plantada d’arbres…

2. El centre també estableix relació amb altres institucions públiques a part de l’Ajuntament,

com poden ser, el Consell Comarcal del Montsià i el Consell Esportiu per gestionar les

activitats relacionades amb el PCEE.

3. AMPA: L’AMPA de l’Escola Marjal s’encarrega de la gestió d’activitats extraescolars que

durant aquest curs són: esportives, escacs, jiu-jitsu, casals d’estiu…, i de la col·laboració

en les festes populars i algunes activitats complementàries.

4. Funcionament del Consell Escolar amb implicació real de tots els estaments.

2.4. Compromís amb el medi natural i social

L’Escola es compromet a contribuir i a vetllar per participar en el manteniment i

desenvolupament de la sostenibilitat natural i social. També vetllar perquè la comunitat

educativa interioritzi i es sensibilitzi cada vegada més vers aquest manteniment, i

possibilitar la manifestació reflexiva i crítica en el cas de produir-se determinades

agressions relacionades amb ell: desastres ecològics, conflictes culturals...

Pel que fa als aspectes relacionats amb el manteniment del medi ambient, posem

especial atenció a fets com:

- Reducció del consum d’aigua i llum.

- Reutilització de materials: papers, llibres, plàstics...

- Tallers, racons, sortides, etc.

- Cadena de reciclatge a l’escola.

- Treball amb institucions: Escola del Parc Natural del Delta, Parc Natural dels Ports,

Agents rurals, Consorci de Residus del Montsià.

41


- Manteniment dels arbres del pati de l'escola i treball i manteniment de l'hort escolar

ecològic.

- Coneixement de desastres ecològics.

Cal reforçar la idea que tots i totes podem contribuir a aquest objectiu; tothom pot fer

alguna cosa més per protegir el medi natural i social.

2.5. Una escola per a tothom

A l’escola, professionals, alumnat i famílies som, per sort, diferents els uns dels altres.

Potenciem una atenció a la diversitat inclusiva, no segregadora, en el marc de l’escola

comprensiva. Oferim un ensenyament al màxim de personalitzat possible per garantir la

igualtat d’oportunitats i esdevenir una escola democràtica.

Els factors de diversitat són molts (gènere, capacitats intel·lectuals, afectives, procedència

social, cultural, etc.) i estos no han de ser el criteri per etiquetar, classificar, segregar i

separar grups, sinó un factor d’enriquiment. Això implica:

- Cognitivament : Busquem maneres efectives per proporcionar un currículum comú que

consideri la diversitat i doni respostes a les diferències, als interessos, als ritmes

d’aprenentatge, etc. Atenem a l’alumnat individualment dins de l’aula ordinària.

- Culturalment: Aprofitar situacions per conèixer, comprendre i valorar les diferències

culturals i ètniques, evitant discriminacions i mostrant actituds de respecte per la diversitat

d’experiències.

- Socialment: Oferim un centre aconfessional i plural ideològicament on el nivell

socioeconòmic no sigui un factor de segregació i on s’afavoreixi la compensació de les

possibles diferències.

Les actituds que es potencien són:

1. Vers les altres persones: tolerància, participació, solidaritat i vivència del lloc de l’altre.

2. Vers la pròpia persona: autonomia, coneixement de les pròpies possibilitats, interès

per superar-se, esperit crític i reflexiu, creativitat.

3. Vers el medi: respecte i gaudiment de la riquesa natural i ambiental, així com de la

riquesa dels recursos socioculturals.

42


Les actuacions concretes per portar a terme aquest plantejament són:

1. Admetre tot l’alumnat del municipi.

2. Incloure l'especialista d’educació especial dins de l’aula.

3. Programar la individualització segons la programació general del grup-classe.

4. Revisar els casos de necessitats educatives específiques que segueixen una

programació diferent a la de l’aula ordinària.

5. Avaluar què, quan, com...de les intervencions.

6. Compartir amb les famílies les actuacions generals i individuals.

7. Distribuir el professorat segons les necessitats del centre.

Els recursos necessaris són:

1. Assessorament psicopedagògic.

2. Materials específics.

3. Formació del professorat.

4. Coordinació a les reunions de claustre, nivell, etapa, entrevistes.

5. Arribar a la decisió del criteri a través del consens.

6. Demanar els recursos econòmics necessaris.

2.6. Educació integral

Entenem l’educació com aquell procés que ha de permetre als individus el

desenvolupament de la seva persona en tots els seus àmbits o dimensions (cognitiu,

socioemocional, físic, motriu...), sense reduir-nos de manera exclusiva a cap d’aquestes.

No només, com aquell procés de transmissió i acumulació de coneixements a nivell

racional.

Tot i la dedicació de la institució escolar tradicional, a l’aspecte cognitiu, i la progressiva

ocupació sobre qüestions socials i emocionals en l’escola actual, no volem obviar els

aspectes relacionats amb la salut física dels xiquets i xiquetes, posant especial èmfasi en

la higiene corporal i l’alimentació dels infants, entre d’altres (com el descans o el temps

lliure). Tenint en compte els dèficits que presenta la societat actual en general en les

qüestions relacionades amb la salut, i més concretament, amb l’alimentació, l’escola

vetllarà per l’educació en els hàbits alimentaris (àpats diaris i dietes equilibrades per

mantenir-se actiu en les activitats bàsiques, i saludable en la vida en general, així com

43


hàbits socials i d’higiene relacionats amb l’alimentació). Al mateix temps, i considerant,

també, que és una necessitat fonamental de totes les persones, entenem que l’escola ha

d’oferir moments, no només d’activitat formativa, sinó també de temps lliure, esbarjo i

descans dels xiquets i xiquetes.

És, per tant, responsabilitat dels agents educatius (entre ells l’escola, com la família, els

espais de lleure, l’administració...) intentar assegurar aquells recursos per atendre les

necessitats dels xiquets/es, en especial, però també, de la resta de membres de la

comunitat, en totes les dimensions citades, i per no atemptar contra alguna d’aquestes,

ser previsors davant l’aparició de possibles riscos.

L’escola s’ofereix a col·laborar amb les famílies, prestant assessorament, orientació (en

cas que es sol·liciti o es consideri necessari) sobre l'educació en algun dels anteriors

aspectes.

2.7. Coeducació

Una escola que potencia el desenvolupament integral de les persones no és possible si

no aporta la diversitat d’enfocaments que enriquexin les alternatives educatives. Que

l’escola intenti oferir aquest tractament equitatiu respecte de les diferències, no significa

que ignori els dèficits discriminatoris que són presents en la societat actual i que poden

tenir incidència en el centre. Significa que en pren consciència per actuar de manera més

justa amb aquells i/o aquelles que no siguin tractats així (justament) pel sistema social.

La comunitat educativa vetllarà perquè els continguts, les propostes d’activitats, els hàbits,

les destreses, les imatges i el llenguatge del material didàctic no tingui estereotips

sexistes que dificultin la veritable educació, basada en les aptituds de les persones. S’han

de corregir, tot reflexionant, els elements (presents en la societat i que puguin tenir una

incidència en l’escola) que encara siguin discriminatoris, ja que l’anàlisi de la realitat s’ha

de fonamentar en una reflexió personal i col·lectiva.

Mesures d’actuació positiva:

- Promoure l’elaboració de models d’actuació dins l'escola i incidint dins de cada

classe inspirats en criteris d’educació no sexista.

- Elaborar materials didàctics igualitaris.

- Promoure mecanismes que afavoreixin la igualtat real d’oportunitats dins de

44


l’àmbit educatiu.

- Participar en programes de formació permanent del professorat per afavorir la

coeducació dins de la pràctica docent.

- Organitzar activitats orientades a modificar els estereotips discriminatoris.

- Minimitzar al màxim des de l’acció educativa els desequilibris generats al voltant

de la discriminació sexual en la societat actual.

- Promoure per igual la participació dels xiquets i xiquetes en tot tipus d’activitats,

posant especial èmfasi en aquelles que tradicionalment han estat carregades d’elements

més discriminatoris (activitat física, tasques de la llar, per exemple), per minimitzar-los, i

oferir a tothom les mateixes possibilitats per realitzar-les.

- Aconseguir el desenvolupament de les capacitats afectives i d’autonomia dels xiquets/es.

- Estimular als xiquets/es a fer ús de joguines i de jocs per desenvolupar el major nombre

d’habilitats i que no reforcin estereotips.

- Fomentar el joc cooperatiu.

- Procurar, sempre que sigui possible, equilibrar el nombre de xiquets/es en la formació

d’equips de treball.

- Col·laboració amb la família.

- Aprofitar el treball per projectes, racons, tallers per introduir aquests objectius o criteris.

Amb tot això volem aconseguir la coexistència real dels dos models culturals amb

igual valor i potenciar la seva integració.

45


3. PRINCIPIS PEDAGÒGICS

Els objectius que a continuació detallem estant íntimament relacionats amb l'objectiu

prioritari del Servei d'Ensenyament de Catalunya, que és desenvolupar al màxim les

capacitats de tots i cadascun dels i les alumnes, com a principi fonamentador de l'equitat i

garantia, alhora, de la cohesió social. “Llei d’educació i el Decret d’autonomia”


1. Desenvolupar l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al

desenvolupament personal de l'alumne/a. En especial, l’assoliment d'un bon nivell

d’expressió i comprensió orals, d’expressió escrita i de comprensió lectora, d’habilitats

matemàtiques bàsiques i d'autonomia en l'aprenentatge. Així mateix, la consolidació d'un

hàbit de lectura independent, diària i reflexiva, que formi lectors capaços d’accedir al

contingut de qualsevol text.

2. Aconseguir, en acabar l'escolaritat obligatòria, que l'alumnat entengui, parli i escrigui en

català, castellà i a un altre nivell, anglès.

3. Potenciar el coneixement de la cultura, història, geografia, economia i realitat

sociopolítica de Catalunya, així com el coneixement i la utilització de la llengua catalana

com a vehicle de comunicació i aprenentatge.

4. Celebrar les festes populars i realitzar les sortides i colònies escolars com a manera de

conèixer i arrelar-se al medi.

5. Desenvolupar unes habilitats en l'alumnat mitjançant la utilització de procediments i

tècniques que no només comportin una aplicació d'aquestes davant una situació, sinó una

elecció per donar la millor resposta, una presa de decisions de l'individu, és a dir, l'ús

d'estratègies.

6. Treballar la seqüència planificació-realització-avaluació a l'hora de realitzar les tasques

o activitats.

7. Aprofitar la qüestió i l'error com a font d'aprenentatge.

46


8. Afavorir una motivació de l'alumne/a intrínseca a l'activitat utilitzant diferents recursos

que facilitin l'aprenentatge.

9. Aprofundir en la relació humana i en les tècniques de comunicació en el grup classe

evitant les relacions de poder, per tal d'afavorir l'autonomia de l'alumnat (criteri i capacitat

d'elecció) i el progrés del grup.

10. Afavorir el màxim desenvolupament de tot l'alumnat partint de les característiques i

possibilitats de cadascú.

11. Identificar precoçment els trastorns de l’aprenentatge, de la comunicació i el llenguatge

i de la conducta, i prendre mesures d'atenció metodològica i personalitzada, amb el

benentès que l'atenció educativa de tots els i les alumnes es regeix pel principi d’escola

inclusiva.

12. Atendre de manera específica a l'alumnat amb altes capacitats, perquè puguin, dins

del marc curricular establert, desenvolupar al màxim el seu talent, en benefici d’ells

mateixos i dels seus companys/es.

13. Vetllar per l'equilibri físic-emocional de l'alumnat: acceptació d'un mateix, autoestima,

resolució de problemes de la vida.

14. Treballar per la salut dels xiquets/es, potenciant uns coneixements i uns hàbits

saludables per al seu cos i la col·lectivitat.

15. Estimular la convivència democràtica a les aules, partint de valors com la llibertat, la

solidaritat, la tolerància i la defensa dels drets humans i dels infants.

16. Ajudar els i les alumnes a establir relacions positives i a esdevenir capaços de

participar en la vida dels grups.

17. Evitar qualsevol tipus de discriminació per raons socioculturals, de gènere, ètnia,

creences, dificultats físiques o psíquiques, etc., veient estes diferències com a factors

d'enriquiment.

47


18. Potenciar la reflexió individual i compartida (amb el grup i amb el tutor/a) davant d’un

comportament conflictiu, evitant l’autoritarisme i els càstigs).

19. Fomentar actituds cooperatives a l'escola, i ser conscients que està ubicada en una

societat força competitiva.

20. Utilitzar les TIC i els recursos digitals per afavorir la millora dels processos

d'ensenyament i aprenentatge i dels resultats escolars, així com per donar suport a

l'atenció a les necessitats educatives específiques i a la diversitat de l'alumnat. Els i les

alumnes han de desenvolupar la competència digital en tots els nivells educatius.

3.2. Bases psicopedagògiques

En aquest apartat ens referim al conjunt d’aspectes que fan que un aprenentatge sigui

reeixit, és a dir, més i millor, a partir de les capacitats personals de cada xiquet/a.

L’Educació integral

L’Escola ofereix un conjunt d’activitats intencionades i organitzades, destinades a afavorir

el desenvolupament global de l’infant (físic, psíquic, emocional, afectiu, social i cognitiu).

La construcció dels aprenentatges

Entenem que l’alumne/a és qui construeix, enriqueix, modifica, coordina i diversifica els

seus esquemes; ell/a és el veritable artífex del seu procés d’aprenentatge i d’ell/a depèn la

construcció del coneixement. El professorat té un paper mediador, entre l’alumnat i el

contingut, fomentant la negociació com a motor per prendre decisions. Fomentem

l’autorregulació entre l'alumnat i el grup per tal d’assolir els objectius fixats.

Aprenentatge funcional

És aquell que busca la utilitat i el sentit de les activitats, el que parteix dels interessos de

l'alumnat. D’esta manera el component afectiu de les persones es veu potenciat, aspecte

molt important per aconseguir un aprenentatge més reeixit. Així el mestre/a pot partir de la

motivació intrínseca, com a base de les activitats, sense oblidar que també hi ha d’haver

moments per la motivació extrínseca.

48


L’aprenentatge significatiu

És el que estableix un marc de relacions i connexions necessàries per tal de fer avançar a

cadascú el màxim possible a partir dels coneixements i idees prèvies. El professorat vetlla

per evitar la desmotivació per manca de repte i el bloqueig per una demanda massa

allunyada de les possibilitats.

Diversitat

Les situacions d’aprenentatge, tenint en compte les diferències existents a les aules, han

de ser obertes, flexibles i personalitzades, de manera que assolir-ne els objectius no

impliqui necessàriament l’obligatorietat, per part de l'alumnat, de seguir processos

idèntics, arribar a idèntics finals, realitzar el mateix tipus de treball. S’han de valorar els

resultats de l’aprenentatge no tan sols en funció de l’error i l’encert, sinó respecte al punt

de partida i ressaltant també la importància del procés emprat en la seva consecució.

Interacció social

Tot aprenentatge és producte de la interacció social. La interacció del grup és molt

important, ja que moltes vegades és l’autorregulador de l’activitat educativa. El paper del

mestre/a és potenciar la discussió i la reflexió del grup sobre dificultats, problemes,

presentació de propostes i suggeriments, l’intent de superació de conflictes i errors. Tot

això per tal d’afavorir l’aprenentatge.

L’activitat

Una condició bàsica de tot aprenentatge és la pròpia activitat de l’alumne/a, entenent per

activitat no tan sols l’activitat sensomotora (manipulació d’objectes), sinó també la més

estrictament cognitiva i abstracta com la selecció de fonts d’informació, la formulació

d’hipòtesis o la presa de decisions, aspectes del tot necessaris per a la reestructuració de

coneixements. Les fases de tota activitat haurien de ser tres: anticipació o planificació,

desenvolupament de la pròpia activitat i presa de consciència posterior.

49


L’expressió i els llenguatges

Per comunicar-se és necessària l’expressió i els llenguatges. Aquests, en totes les seves

formes (verbal, matemàtic, corporal, visual i plàstic, musical), fan capaços a l'alumnat de

relacionar-se amb les persones i amb els objectes, els enriqueix i els ajuda a formar la

seva personalitat.

3.3. Criteris d’organització pedagògica en l’educació in fantil

En el marc del que estableix l’article 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació), els

elements organitzatius que hem adoptat contribueixen específicament a:

a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu de

llurs fills.

b) Garantir per a cada infant que les situacions d’aprenentatge mantenen viva i estimulen

la seva curiositat per tot el que l’envolta.

c) Garantir als infants l’estabilitat i la regularitat necessàries per a facilitar-los

l’aprenentatge, i també l’autoestima amb relació a tot el que aprenen.

d) Assegurar el seguiment sistemàtic de les activitats i els projectes de grup, i documentar

els processos individuals o de grup per compartir-los amb els infants i les famílies.

e) Escoltar els infants, atendre al que diuen i al que fan, i facilitar-los la participació en el

que els afecta, per desenvolupar-ne l’autonomia responsable.

L’organització de l'etapa garanteix la relació quotidiana amb la família de cada infant i

l’intercanvi d’informació sobre el seu progrés.

L’atenció docent l'organitzem tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització,

excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent

especialitzada.

3.4. Criteris d’organització pedagògica en l’educació pr imària.

En el marc del que estableix l’article 77 (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació), els

elements organitzatius que hem adoptat contribueixen específicament a:

a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de les famílies en el procés educatiu.

50


b) Educar en el deure de l’estudi, de manera que esdevingui un hàbit.

c) Adequar la funció del professorat i dels professionals d’atenció educativa, com a agents

del procés educatiu, a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell

i context sociocultural del grup i dels individus que l’integren.

d) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els

efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i els resultats de

l’avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna.

e) Educar l'alumnat en la responsabilitat d’exercir la ciutadania activa per mitjà de la

participació en els afers de la comunitat.

L’Escola Marjal és un centre cíclic on els alumnes tal com diu la paraula, s’agrupen per

cicles i no per edats. Segons la matrícula de cada curs i la plantilla de professorat de què

disposem els agrupaments d’alumnes poden variar d’un curs a un altre, dividint segons

l’edat els grups més nombrosos. Aquests grups es consideren com distribució bàsica

però, segons la disponibilitat de docents, generalment especialistes itinerants, es

parteixen els grups en aquelles activitats que requereixen d’un nombre d’alumnes més

reduït. Ho podríem denominar també “Agrupaments flexibles”.

Establirem mecanismes necessaris per garantir, sota la responsabilitat de la direcció, i per

mitjà de les actuacions de tutoria necessàries, la comunicació entre el centre educatiu i les

famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills/es.

3.5. Estratègies metodològiques

El currículum té com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procés educatiu

les competències bàsiques que l’alumnat necessitarà per desenvolupar les seves funcions

en la societat, en la seva futura vida laboral, així com per resoldre problemes i situacions

amb què es trobarà al llarg de la seva vida. En conseqüència seleccionem les estratègies

necessàries, perquè l’alumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els

coneixements, les habilitats i les actituds, d’una manera flexible, adequada i en tota la

seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos.

Però, si es vol que l’alumnat desenvolupi aquestes competències, caldrà una coordinació

eficaç, que superi la simple informació sobre els continguts de les diferents àrees i que

faci possible que l’alumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents àrees

curriculars. Aquesta coordinació exigeix:

51


• Posar-se d’acord en la metodologia que entre tots i totes es treballarà (molt

especialment en allò que fa referència a les estratègies d’aprenentatge);

• Treballar articuladament les diferents estratègies i tècniques d’aprenentatge, les

habilitats comunicatives, i els diferents tipus de text i les habilitats cognitivo-

lingüístiques (descriure, explicar, argumentar…);

• Acordar l’avaluació que es farà i com es tindran en compte els aspectes

transversals.

Entenem que l’ús, principalment, dels tipus d’organització següents farà possible el

conjunt d’estratègies metodològiques abans citades:

− Els projectes de treball : Treballar per projectes suposa que els xiquets/es trien un

tema, com un espai de coneixement a construir, i aquest s’aborda a partir de les

seves idees prèvies amb l’organització conjunta de professionals, alumnat i

famílies. En el desenvolupament del treball, s’utilitzen diversos recursos materials i

humans per tal de desenvolupar estratègies que permetin als infants entendre,

interpretar i comunicar la realitat.

Creiem en el treball per projectes i compartim i defensem el que el Departament

exposa al decret 142/2007, de 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació primària.

“ El treball per projectes és una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats

en relació amb l’adquisició de les competències bàsiques, atès que:

• Parteix d’un tema, problema o centre d’interès negociat amb l’alumnat.

• Fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza

el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi

saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés

d’aprenentatge.

• Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es

prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de

les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat.

• Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar

informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i

establir relacions amb altres problemes.

52


• Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció

de coneixement, s’avalua el que s’ha après i com s’ha après.

• S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i en gran grup per construir

coneixement de forma compartida.”

- Els racons : Els racons són un espai on les activitats són globals i obertes i es poden

realitzar individualment, en grup, o en parella. El paper de l’adult és de mediador entre

l’alumne/a i la seva activitat, i els sabers i continguts que s’hi fan presents. Es barreja

alumnat en diferents activitats dels racons proposats: construccions, expressió, jocs de

taula, matemàtic, experimentació i exploració que es poden relacionar amb les diferents

àrees de coneixement que ens proposa el currículum d’infantil i primària.

- Els tallers : En gran part són un espai relacionat amb els esdeveniments més

importants per a la comunitat educativa. Per exemple, poden servir per planificar i

organitzar les festes més importants d’una manera compartida amb les famílies, poble,

etc., però també l’hort, etc. Tant infantil com primària faran les propostes i distribuiran les

tasques a fer a la resta del centre: decoració, planificació, activitats, actuacions... implicant

tant a professionals com a alumnes i famílies. Els/les tutors/es seran el fil conductor que

relligarà en últim terme totes les propostes i aportarà la visió organitzativa més general,

fent d’enllaç entre els tallers que es realitzaran.

− Les unitats didàctiques específiques: festes i tradicions, teatre, sortides, activitats

complementàries.

Agrupament de l’alumnat

Una estratègia metodològica per afavorir el procés d'ensenyament-aprenentatge és la

diversificació del tipus d'agrupament de l'alumnat. A l'Escola vetllem per programar tant

activitats individuals, en gran – petit grup o en parella. Prestem una especial atenció al

treball en petit grup, ja des de les primeres edats i, en concret, al treball cooperatiu com

una de les seves variants; aquest ens possibilita un aprenentatge més significatiu i

l’augment de l’autoestima i motivació, elements fonamentals per a l’aprenentatge. També

considerem important el treball en parelles i, en concret, el de tutories entre iguals. En el

treball en gran grup cal tenir present la distribució de poder i que aquest no es concentri

en la figura del mestre/a; el rol docent ha d'anar encaminat a animar la participació de la

majoria dels xiquets/es.

53


El temps i l’espai

Aquests són elements indispensables a tenir en compte per a garantir una bona

programació de les activitats, per això contemplem l'organització del temps i de l'espai

com una estratègia metodològica. Cal tenir present la flexibilitat del temps per adequar-

nos a les necessitats de l'alumnat. Pel que fa a l’espai pensem en la seva distribució tant

interior com exterior.

Optimització de recursos materials i humans

L'Escola disposa d'uns recursos materials i humans que tot i que pensem que en tenim

suficients i varis, en ocasions, no són del tot suficients. Per això considerem l'optimització

d'aquests recursos com una estratègia metodològica, per tal de treure'n el màxim profit en

funció dels nostres objectius.

Recursos materials com llibres, murals, fulls de treball i espais a dins de les aules:

biblioteca, laboratori i l'aula d'informàtica.

Humans: tutors/es, especialistes, serveis socials, EAP (Equip d’Atenció Psicopedagògica)

i personal no docent.

L'entorn no només com a objecte d’estudi, sinó com a font de recursos.

Tipologia de les activitats

Les activitats que es duen a terme a l’escola poden ser de diferents característiques; si en

potenciem d'un tipus o d'un altre estarem definint una metodologia o una altra. Aquestes

poden ser activitats teòriques o pràctiques. Potenciem, a través d’aquestes activitats,

capacitats com l’observació, l’exploració i la descoberta. En les activitats, a més de la

seva pròpia realització, tenim en compte l’espai de planificació anterior i d’expressió

posterior. Proposem activitats inicials, de desenvolupament i síntesi.

3.6. Atenció a la diversitat.

Partint de la idea que tots els xiquets/es en algun moment tenen necessitats educatives

que requereixen situacions d’ensenyament-aprenentatge que els permetin avançar en el

54


desenvolupament de les seves capacitats intel·lectuals, de relació o afectives, la diversitat

d’atenció, d’estratègies i d’activitats multinivell sempre estarà present en totes les

situacions que es plantegin per realitzar la proposta de treball.

Cal veure la diversitat entre les persones com un valor a potenciar, que implica un

aprenentatge de vida en una societat plural i democràtica. És important no veure les

dificultats que pot presentar un infant en un moment determinat com a estàtiques i

inamovibles. Cal tenir confiança i valorar als xiquets/es per les seves habilitats i no per les

seves necessitats.

Les característiques pròpies del centre: entorn rural, nombre d’alumnat i característiques

dels mateixos, entre d’altres aspectes, permeten realitzar una intervenció educativa que

es regeix pel principi d'atenció a la diversitat, base d'una escola inclusiva.

Els mecanismes que es posen en pràctica per fer-la efectiva són organitzatius, curriculars

i metodològics. Entre aquests mecanismes, hem de considerar les adaptacions del

currículum, el suport en el grup ordinari, el treball en petit grup, les tutories entre iguals i

els agrupaments flexibles.

Entenem per agrupaments flexibles la modificació dels nivells de l’aula per adaptar-nos a

les necessitats particulars de l'alumnat, així com d’altres de caràcter curricular.

Una altra mesura d’atenció serà el reforç individual o en petit grup que un mestre/a del

claustre pugui realitzar dins de l’aula ordinària. D’aquesta manera s’afavoreix l’atenció

individualitzada i permet respectar millor les característiques pròpies del nivell de

l’alumne/a que ha de compartir aula amb alumnat de nivells superiors i/o inferiors.

En el cas que sigui necessari, amb els i les alumnes que requereixin necessitats

educatives específiques, es realitzarà un Pla Individualitzat, amb la finalitat de facilitar-li

l'adquisició del currículum. La tutora és la responsable de realitzar el PI, però serà

aconsellada per l’EAP i el/la mestra d’EE.

Els PI s’efectuaran per aconseguir el màxim desenvolupament de les competències

bàsiques i es revisaran a l’inici de cada curs escolar en coordinació del tutor/a, el/la

mestre/a d’educació especial i la directora. L'avaluació i la promoció de l'alumnat amb

55


aquestes adaptacions prenen com a referent els objectius i criteris d'avaluació fixats en les

programacions adaptades.

En el cas que durant el curs s’incorpori alumnat procedent d’altres països, tindrem en

compte que s’ha de portar a terme un procés d’adaptació escolar i d’aprenentatge de la

llengua. Les condicions escolars de l’alumne i socioeconòmiques de la família poden ser

molt diverses, però en tot cas es planteja necessàriament un procés d'adaptació que es

pot facilitar mitjançant unes actuacions d’acollida, recollides en el document del centre

“Pla d'Acollida del centre”.

D’altra banda, podem trobar-nos amb infants que requereixen una atenció especial,

perquè mostren unes capacitats superiors a la majoria de xiquets/es de la seva edat. Per

a tots aquests alumnes caldrà que tinguem previstes actuacions que els permetin

participar en la vida de l’ aula.

En resum, podria dir que la nostra actuació educativa anirà encaminada:

- A portar a terme mesures d’ensenyament adaptat, on els objectius i continguts, es

mantenen constants, mentre que la manera en com els i les alumnes s’apropen a

l’adquisició dels mateixos, és el que es diversifica: atendre a la necessitat tant per

dèficit com per excés.

- Proposar activitats de diferent dificultat i diferents per a cada alumne/a o grup en

funció de les seves capacitats, destreses, interessos i motivacions.

- Establir, per a determinats alumnes, propostes curriculars que suposin una

adaptació al ritme dels seus aprenentatges d’acord amb DECRET 299/1997, de 25

de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives

específiques.

- Portar a terme una acció pedagògica diferent, dirigida a l'alumnat que adquireixi els

objectius i continguts en moments distints del temps.

- Portar a terme activitats grupals i agrupacions flexibles. Coordinació amb els

professionals de suport a l’acció educativa del centre a fi d’oferir una proposta

curricular que doni resposta a les necessitats de l’alumnat.

56


3.6.1 Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP)

Objectius prioritaris:

1. Donar suport i coordinar activitats adreçades a l’alumnat del centre

2. Assessorar en estratègies organitzatives i metodològiques

3. Col·laborar i donar suport en l’atenció a la diversitat

4. Dinamitzar els projectes de centre

5. Assessorar en la utilització de recursos didàctics

6. Gestionar la formació de centre.

7. Dinamitzar els projectes del centre.

8. Assessorar en la utilització de recursos didàctics.

Funcions:

• Identificació i avaluació psicopedagògica i social de necessitats educatives de

l’alumnat.

• Assessorament al professorat en la planificació de la resposta educativa.

• Col·laboració en l’elaboració de les adaptacions curriculars per a l'alumnat amb

N.E.E.

• Seguiment de les adaptacions curriculars.

• Seguiment dels i les alumnes en què s’ha intervingut.

• Informació, a través de l’equip directiu, de les valoracions que pot fer l’EAP.

• Recollida de les demandes del centre.

• Informació als pares i mares de les valoracions realitzades.

• Orientació a les famílies sobre serveis i recursos del sector.

• Derivació als serveis externs implicats i suspensió d’aquests.

3.6.2 Comissió d'Atenció a la Diversitat de la ZER.

Per afavorir el seguiment i cohesió en les actuacions que es duen a terme per atendre a la

diversitat a nivell de la ZER sobretot de l’alumnat que presenta necessitats educatives

específiques s’ha constituït la comissió d’atenció a la diversitat integrada per:

- Psicopedagoga de l’EAP: Cinta Perolada.

57


- Mestre especialista d’educació especial: Marta Landete.

- Coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social de la ZER: Sònia Reverter.

- Directora de la ZER: Hermínia Marí Pons.

La comissió d’atenció a la diversitat haurà de determinar els criteris per a l’atenció a la

diversitat de necessitats educatives de l'alumnat, els procediments que s’empraran per

determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions que

correspongui, així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris

metodològics que, en el context dels diferents centres que integren la ZER, es consideren

més idonis per atendre la diversitat de l’alumnat.

3.7 Aspectes generals d’utilització de les noves te cnologies

- Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

- Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Creiem i partim de la base de què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

ofereixen múltiples recursos per a l’acció didàctica i per a l’aprenentatge de l'alumnat

esdevenen un element de motivació i de dinamització per a l'adquisició de les

competències bàsiques i, en especial, de la competència digital, i de canvi i millora en els

processos d’ensenyament i d’aprenentatge, és a dir, esdevenen tecnologies per a

l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

La ZER disposa d'un Pla TAC, basat en el document “Orientacions per al

desenvolupament educatiu de les TIC”. S’enumeren, a títol orientatiu, les funcions

bàsiques que s'han d'exercir en el marc de la coordinació TAC i la planificació d’accions

per promoure i garantir l'ús de la tecnologia per a l'aprenentatge.

A continuació, definim les fórmules que considerem més adequades per garantir la

coordinació òptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants -organitzatius,

pedagògics o tècnics-.

A l'Educació infantil , seguint la proposta curricular del Departament que té en compte el

llenguatge audiovisual dins de l'àrea de comunicació i llenguatges, pensem que cal educar

tant en el seu ús com en la seva comprensió. Promourem l’alfabetització també en aquest

llenguatge i el desenvolupament d’habilitats i actituds que permetin interpretar-lo, fent-ne

58


un ús crític i constructiu. Per això, en la intervenció preveurem quins mitjans audiovisuals

es posaran a l’abast i de quina manera s’utilitzaran.

La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació que mostra el

currículum en els aprenentatges de les diferents àrees, servirà com a mitjà per organitzar,

aplicar, presentar la informació en diferents formats, per part del professorat però també

d’iniciació amb l’alumnat, en el segon cicle de l’educació infantil, per aprendre a llegir i a

escriure de forma individual i col·lectiva, per comunicar-se, i per publicar les informacions i

les creacions.

Es treballarà amb els recursos més adients per a l’aprenentatge, de forma globalitzada i

amb metodologies i estratègies adequades, valorant la incidència de les noves modalitats

de comunicació, producció i cerca d’informació que aporta Internet.

Aquestes tecnologies també les tindrem en compte com a instruments de recull de treballs

de classe i de comunicació amb les famílies (Internet i els entorns virtuals, com per

exemple els blocs). Els infants, ja de ben petits, poden interactuar amb l'ordinador. L'èxit

de la situació dependrà de la complexitat de la tasca i de l'entorn de treball que se'ls

proposi. Cal tenir present, però, que els xiquets/es hauran de realitzar uns certs

aprenentatges i que seguiran les pautes habituals d'aquestes edats.

El treball amb ordinador els haurà de familiaritzar amb una eina que cada dia serà més

important. Hauran de crear una base de control motriu i d'habilitats tècniques i

experiències enriquidores que serà el fonament de futurs aprenentatges.

A Primària l'ús de les TIC i les TAC són una competència a desenvolupar: la competència

del Tractament de la informació i competència digital que ens porta al treball de la cerca,

captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i

estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, escrit, audiovisual,

digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics

bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor).

Les noves tecnologies són presents cada vegada més en l’entorn dels infants. De la

mateixa manera que sempre s’ha considerat necessari alfabetitzar les noves generacions

d’acord amb el llenguatge oral i escrit de cada societat i amb la cultura com a instrument

de desenvolupament psicoevolutiu, intel·lectual i social, l’alfabetització audiovisual és una

59


exigència de la societat en què vivim caracteritzada per la universalitat de la informació i

de la comunicació.

Des de l’escola ens plantegem el treball dels mitjans audiovisuals i les noves tecnologies

com a recurs didàctic que permet millorar la pràctica docent i facilitar el procés

d’ensenyament – aprenentatge. Uns dels objectius més importants és aconseguir que tots

els i les alumnes es familiaritzin amb els procediments i tècniques elementals de maneig,

compensant les possibles desigualtats que puguin provocar el fet de no tenir aquesta eina

a casa seva. El treball amb l’ordinador queda inclòs com a contingut de treball dintre de la

programació de cada cicle. A cada nivell, a més a més, de treballar l’ordinador com a

recurs multimèdia, de dinamització de diferents vies perceptives, de possibilitat d’assaig i

reforç per atendre a distints ritmes d’aprenentatge... es treballarà el programa Word com a

editor de textos. La comissió d’informàtica ha elaborat una proposta d’activitats per

treballar les eines del programa adaptades per a cada nivell, des d’Infantil fins a Primària.

Utilitzarem l’aula d’informàtica quan sigui necessari, però de manera sistemàtica ho farem

1 cop a la setmana amb el/la mestre/a tutor/a o el mestre que doni aquest ensenyament.

Les estones del dia a dia ens portaran a què aprofitem l’aula d’informàtica per treballar el

programa Word, fent activitats relacionades amb la unitat didàctica que estiguem

treballant, per exemple: escriurem el nom de tots els nens/es per fer la capsa dels noms;

escriurem el nom de les paraules que surtin a les unitats didàctiques, per exemple, el nom

dels fruits de la tardor, per enganxar-los al mural que haurem fet; escriure la dita del mes;

copiarem un petit text relacionat amb el tema de treball; escriurem receptes, per exemple

la recepta dels panellets i de la coca de Sant Joan; escriurem notes informatives a les

famílies; escriurem paraules d’un mateix camp semàntic “Un vaixell carregat de...”;

escriurem frases sobre el tema que s’està treballant, llegir-les i trobar disbarats “Frases

possibles i frases amb disbarats”; endevinalles; poesies; notícies, contes i altres coses

que se’ns acudeixin mentre portem a terme les unitats didàctiques, buscarem informació...

També dedicarem estones a fer activitats multimèdia, també relacionades amb el tema

que s’estigue treballant, per exemple: activitats del portal edu365. En aquest portal trobem

les activitats Clic, que són múltiples activitats interactives plantejades per a cada matèria

pròpia de les diferents àrees.

3.8. Tractament dels temes transversals.

60


En establir els principis de qualitat del sistema educatiu, es fa menció a la importància que

té l’assumpció dels valors personals i socials per part de l’escola a fi de transmetre’ls a

l'alumnat a través de la pròpia acció educativa. Dins d’aquests valors personals i socials

cobren especial rellevància el tractament dels tradicionalment anomenats temes

transversals.

Els temes transversals són temes molt demanats per la societat actual i estan carregats

d’actituds, valors i normes i a més a més, han d’impregnar la totalitat de la tasca

educativa. A nivell legal, l’Ordre del Conseller de 20 de desembre de 1994 estableix la

forma i la obligatorietat de treballar aquests temes tant des del PEC fins a la Programació

d’aula.

Així doncs, l’educació vial, l’educació per a la salut, per a la igualtat entre sexes,

l’educació per a la pau, l’educació ambiental, del consumidor, l’educació moral, l’educació

sexual i l’educació en la interculturalitat, són valors que transversalitzen el procés

d’ensenyament-aprenentatge i es tindran en compte tant en el Projecte Educatiu com en

les Programacions didàctiques. El professorat haurà de tenir en compte en la planificació

de la Programació Didàctica aquests temes transversals que estableixen continguts

vinculats al currículum, que no estan organitzats en àrees, però que estan immersos en el

quefer quotidià. Per exemple, des de l’escola fomentarem el treball del “Taller de cuina”,

on cada setmana els infants d’educació infantil no porten esmorzar de casa ja que el

preparen a l’aula intervenint els pares i mares que ho desitgin o les mateixes tutores.

3.9.- El Currículum.

1. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments

del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris

d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques.

El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i

proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a

l’hora de concretar-ne l’aplicació.

2. El currículum s’orienta, entre altres finalitats, a la consecució dels objectius següents:

a) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals de l'alumnat

perquè adquireixin les competències i assoleixin el domini dels continguts que es

determinin.

61


b) Capacitar els i les alumnes per comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi

d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable.

c) Aconseguir que l'alumnat assoleixi el coneixement de les característiques

socials, culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, econòmiques, històriques i

lingüístiques del país, i també el coneixement d’altres pobles i comunitats.

d) Aconseguir que els i les alumnes adquireixin unes bones habilitats

comunicatives, una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió

lectora correctes i el domini dels nous llenguatges.

e) Aconseguir que l'alumnat assoleixi un coneixement adequat del propi cos i

adquireixin habilitats físiques i esportives.

f) Afavorir l’aplicació en situacions diverses i l’actualització permanent dels

coneixements adquirits per l'alumnat.

g) Capacitar els i les alumnes per a l’exercici de la ciutadania, amb respecte als

drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència

democràtica.

h) Capacitar l'alumnat per al desenvolupament d’estratègies d’autoregulació dels

aprenentatges, per a l’aprenentatge autònom i per a l’exercici d’activitats professionals.

i) Capacitar els i les alumnes per a l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i de

l’ús de les noves tecnologies.

j) Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels

continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una

educació inclusiva.

3.10. Capacitats i Competències Bàsiques.

En l'educació infantil prioritzem l'assoliment de les capacitats: motrius, cognitives,

emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; les quals

s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials que retornen a la idea d’educar per

viure i conviure al nostre món actual.

El desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als xiquets/es

créixer íntegrament com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i

progressius, que seguiran a l'etapa d'educació primària amb el desenvolupament de les

competències bàsiques. Per saber més coses de les capacitats es pot consultar el

document El desplegament del currículum i la programació al segon cicle d'educació

infantil.

62


En l'educació primària prioritzem l'assoliment de les competències bàsiques que

afavoreixen l'autonomia necessària per a l'aprenentatge i per al desenvolupament

personal i social. En l'annex 1 del Decret 142/2007, de 26 de juny, s'estableixen les

competències bàsiques, que són les mateixes per a tot l'ensenyament obligatori. L'escola,

està en procés de realització d'un document on es recullen els objectius que pensem que

garanteixen l'assoliment de les competències bàsiques i l'atenció que cal donar, des de

cada una de les àrees, a les competències que tenen un caràcter més transversal.

La finalitat central de cadascuna de les àrees del currículum és el desenvolupament de les

competències bàsiques. Cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de

diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assoleix

com a conseqüència del treball en les distintes àrees.

El web Currículum i organització, a Àmbits > Competències > Competències bàsiques,

ofereix recursos i materials com a eina de suport als centres per a la millora de l'adquisició

de les competències bàsiques de l'alumnat.

3.11.- Les programacions didàctiques.

Entenem la programació com la planificació de la tasca educativa adreçada als i les

alumnes de cada cicle de l'etapa i per a cada àrea o àmbit de coneixements, que

comporta la concreció, distribució i temporització al llarg de cada cicle dels objectius,

continguts i criteris d'avaluació i de la relació d'aquests elements amb les competències

bàsiques. La ZER disposa d'un document de seqüenciació dels continguts curriculars per

a cada àrea i cicle, el qual n'és una part del Projecte Educatiu segons el que s'estableix en

els articles 14 i 17 del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius

(DOGC núm. 5686, de 5.8.2010). El text literal d'aquests articles permet als centres

implantar estratègies didàctiques pròpies amb l'objectiu fonamental de millorar els

resultats educatius dels alumnes i les estratègies d'ensenyament i aprenentatge.

En la programació l'avaluació no pot quedar limitada a la identificació del que s'ha après.

És essencial que es programi també la pràctica de l'avaluació formativa, entesa com a

mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar

camins per superar-los.

63


Així mateix, també s'han de prendre decisions en relació amb les opcions metodològiques,

organitzatives i d'atenció a la diversitat de tot l'alumnat i amb les connexions entre les

diferents àrees.

Tenint en compte que no s'utilitzen llibres de text, tenen una capdal importància les

programacions d'aula, tercer nivell de concreció.

Correspon als mestres de cicle elaborar i actualitzar, abans de l'inici de curs, les unitats

de programació de les diferents àrees, el projecte interdisciplinari de cicle i les possibles

adaptacions en la programació ordinària de l'aula tenint en compte les característiques de

l'alumnat.

Les unitats de programació hauran d'especificar com a mínim:

• Les competències bàsiques, àrea principal i altres àrees o àmbits que es treballen.

• Els objectius que cal assolir.

• Els continguts que s'han de desenvolupar.

• Les estratègies, situacions i activitats d'aprenentatge que es duran a terme (individuals i

en grup).

• El procediment d'avaluació de l'alumnat (activitats, pautes de correcció, documents

d'observació sistemàtica, etc.)

• La programació ha de ser coherent al llarg de cada cicle i de l’etapa. S’ha de

formalitzar per escrit, com a complement del projec te educatiu. En tots els casos ha

de contenir annexat el material curricular, necessa ri per tal que sigui aplicat en un

moment de substitució de curta durada: aquest mater ial ha d’estar a disposició de

l’equip directiu de manera avançada.

• La direcció del centre, per la millor organització de les substitucions de curta

durada i per garantir l’atenció educativa adequada dels alumnes, preveurà les

següents actuacions:

. Disposar de material didàctic estandarditzat per àrees i nivells consistent en

activitats que els alumnes hagin de realitzar en cas d’absència del mestre.

Posteriorment, el material lliurat als alumnes es farà arribar al mestre absent per

tal que el tingui en compte en el procés d’avaluació de l’alumne.

. Cada mestre ha d’elaborar material complementari de reforç o d’ampliació de

les matèries que imparteix.

Tota programació ha de tenir una revisió, en funció dels resultats obtinguts pels

alumnes després de la seva aplicació.

64


Per a l’educació infantil es disposa d’orientacions i d’informació complementària per a

l’elaboració de les programacions: El desplegament del currículum i la programació al

segon cicle de l’educació infantil.

Per a l’educació primària es disposa de dos documents:

• Desplegament del currículum a l'educació primària.

• Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a

l’educació bàsica

3.12. Aprenentatge de la lectoescriptura

Cal que els centres garanteixin a l’alumne el procés d’aprenentatge de la llengua, lalectura i l’escriptura al llarg del segon cicle d’educació infantil i de l’etapa d’educacióprimària. L’assoliment d’aquestes competències és la clau per a l’aprenentatge de totesles àrees del currículum.

L’equip directiu del centre ha d’assegurar la coherència metodològica i didàctica queutilitza el centre per a l’ensenyament de la lectoescriptura.

Els centres, en organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una mitjana mínima de30 minuts diaris destinats a la lectura. L’alumne ha de tenir un model de lectura quenormalment serà el mestre/a.

Al portal XTEC, a l’apartat Currículum i orientació hi ha un recull de recursos i materials

relatius als processos d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

(Document per a l'organització i el funcionament de les escoles i dels centres públics

d'educació especial. Curs 2012-2013)

Per tant és molt important la coordinació entre Educació Infantil i Cicle Inicial per tal de

què hi hagi aquesta coherència metodològica i didàctica de centre alhora de l’adquisició i

aprenentatge de la lectoescriptura.

3.13 L’avaluació

Entenem l’avaluació com a reguladora de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i ha

de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les

estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a

mesura que avança en els aprenentatges.

65


És una eina bàsica que ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint les

intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexió i revisió de la pràctica

docent per aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Ha

de ser una part fonamental en la programació, en el disseny i la realització de les activitats

d’aprenentatge.

Ha de permetre que l’alumnat conegui i tingui l’assoliment aconseguit de les competències

que són l’objectiu de l’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés d’ensenyament i

d’aprenentatge. Alhora, ha de fomentar la participació de l’alumnat que haurà d’implicar-se

essent conscient i reflexionant sobre què aprèn, està aprenent o ja ha après, i intervenint

en la recerca de solucions a les seves dificultats d’aprenentatge.

Ha de tenir en compte tant la participació individual com col·lectiva i contemplar la

valoració independent d’aquests dos tipus de participació en les activitats de grup.

Cal utilitzar la diversitat d’instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit grup,

preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels

treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc. El coneixement

explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que

facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es

complementen i proporcionen informació al professorat i a l’alumnat i han de ser utilitzats

en tots els moments del procés amb la finalitat de detectar, seguir i regular el procés

d’ensenyament i d’aprenentatge.

L’avaluació té com a funció ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de

l’alumnat. També ha de permetre determinar el grau en que s’han aconseguit els objectius

que ens proposàvem en programar la nostra acció docent. Per això l’avaluació ha de ser

de l’alumnat, del professorat i del centre i ha de ser contínua i global.

Pel que fa a l’avaluació de l’alumne/a, l'avaluació serveix per conèixer els resultats de

l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat

(avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se

autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). Per fer això cal

seleccionar els continguts que resultin més significatius i aplicar una avaluació que sigui

útil per a l’activitat docent, gratificant per a l’alumnat en el seu aprenentatge i orientadora

per al professorat i per a l’alumnat en les seves actuacions.

66


S’ha de compartir amb l’alumnat el procés avaluador, fent-lo partícip i protagonista del seu

procés d’aprenentatge.

L’avaluació és un procés constant al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge que cal

planificar en tres moments clau: en l’avaluació inicial o diagnòstica, en l’avaluació mentre

s’està aprenent i en l’avaluació final, regulant-ne el procés d’ensenyament i

d’aprenentatge i les dificultats i els errors de l’alumnat.

Per resumir-ho diríem que ha de passar per tres moments: inicial, formativa i sumativa i

cal que es tinguin en compte els continguts treballats, els objectius proposats i els criteris

d'avaluació específics, atenent a les competències bàsiques. També cal tenir present la

importància de l’autoavaluació. Aquesta avaluació es reflectirà en les entrevistes entre

els/les tutors/es i les famílies i en l’informe de progrés de l’alumne/a (dos per curs a

educació infantil i tres per curs a educació primària).

L’avaluació de la tasca docent i de la dinàmica organitzativa i pedagògica del centre

correspon a les reunions entre el professorat del centre: tutores i especialistes i en aquells

aspectes més importants a l'avaluació interna.

L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat serà contínua i global, de manera

que especialment es tindrà en compte el progrés de l'alumne/a en el conjunt d'àrees del

currículum i l'assoliment de les competències bàsiques.

L'avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a

classe, a casa i l'interès i l'esforç en progressar demostrat per l'alumne/a. Es posarà

especial cura en l'avaluació formativa i en el grau d'adquisició de les competències

bàsiques.

En el supòsit que el progrés de l'alumne/a no sigui l'adequat, s'establiran mesures

d'atenció per facilitar-li l'adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder

seguir el procés educatiu. Aquestes mesures s'adoptaran en qualsevol moment del curs,

tan aviat siguin detectades.

En acabar l'etapa s'elaborarà un informe global individualitzat del procés seguit per

l'alumne/a, del nivell d'adquisició dels aprenentatges i de les competències bàsiques.

67


Avaluació Inicial – ACL - Avaluació Diagnòstica – P rova avaluació de 6è

A nivell de centre a l’inici de cada curs es realitzen en els diferents nivells proves

d’avaluació inicial per determinar els coneixements previs dels/les alumnes en les

diferents àrees. A l’educació infantil es realitzen unes proves d’avaluació de conceptes

bàsics també per establir el punt de partida de l’alumnat.

Al llarg del primer trimestre es realitzen a tots/es els/les alumnes de primària des de 1r a

6è les proves d’Avaluació de la Comprensió Lectora (ACL) per determinar el grau

d’assoliment d’aquesta competència i en el mes de maig es tornen a realitzar per poder

fer una comparació quantitativa i qualitativa de l’evolució de l’alumnat en aquesta

competència.

Durant el mes d’octubre s’aplica a l'alumnat del primer curs del Cicle Superior (5è de

primària) la prova d’Avaluació Diagnòstica que preveu l’article 21 de la Llei Orgànica

2/2006, de 3 de maig, d’educació. Els resultats obtinguts no tindran efectes en l'expedient

acadèmic individual, sinó de caràcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a

les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. El Departament d'Ensenyament ens

facilita als centres les proves, instruccions i suport necessari per dur a terme l'avaluació

diagnòstica.

Durant el mes de maig s’aplica a l'alumnat de 6è de primària la prova de Competències

Bàsiques . És una prova que avalua les competències bàsiques lingüístiques i

matemàtiques i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de

l'educació primària per poder seguir amb normalitat el currículum previst per a l'ESO. El

resultat de la prova no tindrà efecte ni en l'avaluació final de l'alumnat ni en les decisions

de pas de curs.

Aquesta prova:

- És una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador.

- Mesura el grau d'assoliment de competències bàsiques en acabar l'educació primària.

- Facilita informació als centres dels punts forts i febles en l'adquisició de les

competències bàsiques de l'alumnat.

68


- Constitueix un instrument per a la millora dels resultats de l'alumnat.

- Afavoreix la transició de l'educació primària a l'educació secundària obligatòria.

- Permet disposar d'informació sobre el sistema educatiu català.

Hi ha informació complementària a la pàgina web del Departament d’Ensenyament

creada a aquest efecte: “Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària –

Departament d’Ensenyament”.

L’equip de mestres del Cicle Superior ha de garantir que l’alumnat de 6è. que en el curs

següent iniciï l’etapa d’educació secundària i no hagi superat satisfactòriament alguna de

les àrees de llengua i matemàtiques, realitzi durant l’estiu activitats de reforç d’aquestes

àrees. Els/les mestres han de facilitar aquestes activitats a les famílies considerant els

resultats de les proves d’avaluació de 6è. d’educació primària i els continguts treballats al

llarg del curs passat en les àrees de llengua i en l’àrea de matemàtiques.

A l’inici de curs següent l’alumne/a ha de lliurar les activitats de reforç d’estiu al tutor/a de

primer d’ESO per tal que es tinguin en compte en l’avaluació inicial i en les posteriors

actuacions de reforç.

Avaluacions trimestrals.

Els/les tutors/es seran els responsables finals dels informes, però caldrà que cada

especialista entregui el mateix dia de la junta d'avaluació la seva part de l'informe i si

disposa de temps, introduir els criteris avaluats a l'informe.

Abans de la realització dels informes es procedirà a la junta d'avaluació dels/les

tutors/es de cada cicle amb els/les especialistes, a fi de comentar el seguiment de cada

un/a dels/les alumnes en les diferents àrees. En aquesta junta d'avaluació els/les

especialistes entregaran als/les tutors/es les frases i resultats de les seves observacions

per tal que aquests/es les puguin incloure en els seus informes.

L’Escola disposa d’unes graelles per a que cada tutor/a pugui emplenar-les amb les

qualificacions obtingudes pels seus alumnes de cadascuna de les àrees, anotar les

observacions que calgui així com les propostes de millora. També hi ha un model d’acta

de la sessió d’avaluació. Aquestes tres graelles són entregades a la direció del centre

trimestralment.

69


Als/les alumnes d'educació infantil se'ls confeccionarà l'informe al primer i al tercer

trimestre. Cap a finals del segon trimestre es realitzaran les entrevistes amb les famílies

igual que a la resta d'alumnes de l'escola.

Si algun/a especialista necessita parlar amb el pare/mare d'algun/a alumne/a, ho farà a

través del/la tutor/a que serà qui procedirà a convocar el respectiu pare/mare per a

l'entrevista. Igualment, el/la tutor/a si ho creu convenient, pot demanar la presència de

l'especialista que consideri necessari, en l'entrevista a realitzar amb el pare/mare.

Criteris d’avaluació.

Cal tenir en compte que l'avaluació no és només un procés de reflexió i valoració del

rendiment de l'alumne, sinó que representa una tasca molt més complexa i els resultats

d'aquesta avaluació han de servir també per valorar la pròpia tasca , així com també la

correcta elecció dels continguts treballats i l'efectivitat de les unitats de programació amb

els seus objectius , activitats i criteris d'avaluació.

De la mateixa forma que les activitats d'ensenyament/aprenentatge han de ser adaptades

a les capacitats de l'alumne/a i no necessàriament iguals per a tothom, les proves i les

activitats d'avaluació han de seguir el mateix criteri, han de ser variades i també

adaptades al treball que s'ha exigit a cada alumne/a.

El/la mestre/a d'Educació Especial també presenta la valoració de l'alumnat que rep la

seva atenció. El/la tutor/a tindrà en compte les aportacions del/la mestre d'EE a l'hora de

valorar els criteris d'avaluació.

3.14.- Funció docent.

Seguint la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, entenem la funció docent de la

següent manera:

1. El professorat és l'agent principal del procés educatiu al centre.

2. Altres funcions del professorat:

a) Programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i

els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum, en l'aplicació de les

normes que regulen l’atribució docent.

b) Avaluar el procés d’aprenentatge de l'alumnat.70


c) Exercir la tutoria dels i les alumnes i la direcció i l’orientació global de llur

aprenentatge.

d) Contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal

dels i les alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge i cooperatiu

en el procés educatiu.

f) Exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin

encomanades.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin

encomanades.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels

processos d’ensenyament.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del

recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada

laboral.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, que han de conèixer i

dominar com a eina metodològica.

k) Aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes

irregulars, d’acord amb l’article 34.

3. Les funcions que especifica l’apartat 2 s’exerceixen en el marc dels drets i els deures

establerts per les lleis.

4. L’exercici de la funció docent en els centres vinculats al Departament d’Ensenyament

de Catalunya comporta el dret de participar en els òrgans del centre, d’acord amb el que

estableixen les lleis.

5. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de

coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre i

ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els

professionals d’atenció educativa i del treball en equip.

71


4. PRINCIPIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ


1. Buscar un espai i instruments de coordinació entre el professorat del centre (hores no

lectives de permanència al centre) i entre els i les mestres i les famílies (entrevistes, fulls

informatius, notes a l'agenda, informes, trucades, entrades i sortides...).

2. Buscar aportacions econòmiques i gestionar-les, juntament amb les que ja es tenen

com a fixes, d’una manera planificada i amb transparència.

3. Afavorir al màxim la relació família-escola i la participació de les famílies en la dinàmica

del centre: treball tutorial i d'aula, tallers mixtes de treball, celebracions de festes,

aportacions a les ud i/o projectes que es treballin, setmana cultural...

4. Dinamitzar el funcionament i responsabilitat del Consell Escolar per tal que esdevingui

el veritable òrgan de decisió i gestió del centre.

5. Recollir i actualitzar la documentació acadèmica de l’alumnat.

6. Aconseguir el respecte i la posada en pràctica dels documents de centre: Pla Anual,

Normes d'Organització i Funcionament (NOF), Projecte Lingüístic de ZER (PLZ), Pla

d'Acollida, Projecte de Convivència, Pla de Formació de centre i de ZER.

7. Establir relacions de col·laboració i coordinació amb altres escoles, instituts,

institucions educatives, administratives i amb l’entorn sociocultural.

8. Potenciar un estret lligam i coordinació entre l’aprenentatge reglat i les activitats

extraescolars.

9. Potenciar la formació permanent del professorat a través d’intercanvis i contactes amb

d’altres institucions i de l’assistència a cursos, seminaris i possibles assessoraments que

es facin a la ZER, derivats del Pla de Formació de ZER, redactat segons les necessitats

reals del professorat del centre i d'acord amb la línia de treball de les escoles que formem

la ZER.

72


4.2. Estructura organitzativa i modalitat de gestió . ÒRGANS DE GOVERN

4.2.1. Òrgans col·legiats: consell escolar i claust re de professors.

El Consell Escolar és el màxim òrgan de participació i govern del centre (programació,

seguiment i avaluació general de les seves activitats) i hi són representats els diferents

estaments que configuren la comunitat educativa: professorat, famílies, AMPA i

Ajuntament.

Tres són les reunions ordinàries que es realitzen durant el curs:

- 1 en iniciar el primer trimestre per aprovar el Pla Anual.

- 1 en començar el segon trimestre per aprovar si s'escau el pressupost per a l'any que

comença i l'aprovació, si s'escau de la liquidació de comptes de l'any que s'ha acabat.

- 1 en finalitzar el tercer trimestre per fer balanç del curs, escollir les dates de lliure

disposició i aprovar si s'escau el calendari.

Se'n faran d'extraordinàries sempre que sigui necessari.

El diàleg és present en totes les reunions i les decisions s’intenten prendre a través del

debat i l’argumentació.

L'objectiu principal del Consell Escolar és afavorir la informació, el debat i la consulta en el

si de cada estament i, en funció de tot això, prendre les decisions pel que fa als aspectes

fonamentals de la gestió del centre.

El treball dels diferents estaments cal que sigui coordinat i interrelacionat, no paral·lel,

encara que ja sabem que hi ha unes tasques específiques de cada estament.

El consell escolar de l’Escola Marjal està format per:

- 3 membres del sector pares (un d’ells representant de l’AMPA).

- 3 membres del sector mestres

- 1 representant de l’Ajuntament

- La directora i presidenta del Consell Escolar

- La secretària del centre amb veu i sense vot

Les funcions del consell escolar dels centres públics són:

73


a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres

cinquenes parts dels membres.

b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els

resultats.

c) Aprovar les propostes d'acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de

col.laboració del centre amb entitats o institucions.

d) Aprovar les normes d'organització i funcionament i les modificacions corresponents.

e) Aprovar la carta de compromís educatiu.

f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

g) Intervenir en el procediment d'admissió d'alumnes.

h) Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o

directora.

i) Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.

j) Aprovar les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i

d'activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i

conèixer l'evolució del rendiment escolar.

l) Aprovar els criteris de col.laboració amb altres centres i amb l'entorn.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.

El claustre de professors/es és l’òrgan col·legiat format pel personal docent del centre i

la seva tasca consisteix en el debat sobre l’organització i la planificació d’aquelles

qüestions referents directament a l’acció docent. Hi participen tot/es els/les mestres del

centre i els/les especialistes que es troben al centre el dia del claustre. Algunes de les

qüestions relacionades amb la planificació educativa del centre, a mesura que es van

concretant, es tracten directament, reflexionadament i àmpliament en altres grups de

coordinació tals com: etapes, racons, projectes, que coincideixen en ser les mateixes

persones del claustre de professors, donat el reduït nombre de professors/es del centre.

El claustre de professors es reuneix setmanalment els dimecres de 12 a 13 hores, a fi de

poder tenir comunicació, diàleg, intercanvi d’idees i presa de decisions de manera

consensuada. Cada dilluns de 12 a 13 hores també ens reunim per tractar i discutir sobre

criteris metodològics amb l’objectiu de portar un treball conjunt en la nostra tasca de

docents i una línia pedagògica d’escola.

74


A més de l’especificat anteriorment la directora podrà convocar totes les reunions que

consideri convenient per al bon funcionament del centre.

4.2.2. Òrgans unipersonals: directora, cap d’estudi s i secretària.

En el cas de la nostra escola, l’equip directiu està format per la direcctora i la secretària, ja

que al ser un centre que no arriba a una línia completa no tenim una persona que ocupi el

càrrec de cap d’estudis i aquest recau sobre la direcció.

Les funcions que realitzen aquestes persones són les següents:

Com a directora-cap d’estudis , vetlla pels trets d’identitat del centre i els seus objectius

generals, és responsable de l’activitat general de l’escola a través de la coordinació de la

seva gestió i la programació general de les activitats. Aquest treball el desenvolupa

conjuntament amb els altres òrgans de govern, tant unipersonals com col·legiats. Li

correspon la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre

(sobretot aquelles referents a l’acció docent directa), i la seva organització i coordinació,

també, amb la col·laboració de la resta d’òrgans de govern.

La secretària , té la responsabilitat de dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i

administrativa de l’escola, exercir la secretaria de les reunions que es celebrin al centre i

aixecar les corresponents actes, estendre les certificacions i els documents oficials del

centre, formular i mantenir actualitzat l’inventari general del centre, vetllar per l’adequat

compliment de la gestió administrativa, substituir al/la directora/a en cas d’absència o

malaltia.

Per poder veure millor la representació dels òrgans de govern de l’Escola Marjal, a

continuació s’adjunta l’organigrama del centre per aquest curs.

75


4.2.3. Òrgans de coordinació

Els òrgans de govern i de coordinació són la coordinació diària i continua de les tres

professores d’Educació Infantil del centre i la dels/les mestres de primària intercicles o els

del mateix cicle quan hi ha més d’un grup.

Tots els divendres de 12 a 13 hores es dedica a la coordinació dels mestres quan ho

necessiten.

Com formem part d’una ZER també tenim la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), i la

comissió de Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació (TAC), un/a coordinador/a de

Riscos Laborals, un/a Coordinador/a d’Informàtica i un/a Coordinador/a ELIC, tots tres de

la ZER.

També mantenim coordinació amb l’AMPA, realitzant reunions períodiques i converses

diverses quan és necessari per organitzar algunes activitats extraescolars o per comentar

la seva col·laboració en altres activitats i festes populars que es fan a l’Escola.

A part l’Escola estableix reunions de coordinació i treball conjunt amb els Serveis

Educatius de les Terres de l’Ebre, ja sigui EAP, CRP, Treballadora social, serveis socials

de l’Ajuntament, …

4.2.4. L’alumnat.

El paper de l'alumnat en l’organització del centre cal contemplar-lo en dues esferes o

dimensions. Per una banda, està l'alumnat d'infantil que rep una visió diferent a l'alumnat

de primària i per l'altra banda, a l'inversa. En ser pocs alumnes, cada tutora o especialista

recull les aportacions de l'alumnat i les comunica a la direcció i a la resta del professorat.

Se'ls escolta i se'ls fa partíceps.

4.2.5. Personal d’administració i serveis del centr e: administrativa de la ZER, neteja

i manteniment.

Quan ens referim al Personal d’Administració i Serveis, fem referència a aquelles

persones dedicades a la participació en la gestió de determinats recursos del centre i no

implicats en l’acció educativa de manera directa. Entre ells, a l’Escola Marjal comptem

76


amb l’administrativa de ZER que compartim amb la ZER Montsià i que desenvolupa les

seves funcions de la ZER a la seu, ja que no és itinerant i dóna suport de manera molt

eficient a les direccions dels altres centres via telefònica i correu electrònic, donat que el

programa de gestió SAGA permet l’accés telemàtic.

El manteniment de l’Escola és a càrrec del personal de la Brigada de l’Ajuntament

d’Alcanar quan es necessita. La neteja la realitza una persona del poble contractada per

una empresa a càrrec de l’Ajuntament d’Alcanar.

És important crear un clima de respecte mutu i coherència en el tracte entre el personal

administratiu i de serveis i l’alumnat i el personal docent.

4.2.6. Institucions externes

Altres centres educatius

Tal i com hem indicat en els primers apartats del projecte, l’Escola Marjal, forma ZER

(Zona Escolar Rural) amb l'Escola Setze de Febrer i l'Escola del Poble Nou del Delta.

Compartim especialistes, activitats i trobades.

Per altra banda, l’escola estableix col·laboració amb universitats catalanes, principalment,

amb les quals manté un conveni per a l’acolliment d’estudiants en pràctiques, des del

compromís que l’escola guarda com a espai pràctic i proper a la realitat professional per a

la seva formació. En un altre nivell, l’escola també guarda relació amb l'ICE pel que fa a la

participació en projectes de recerca o grups d’estudi, així com activitats de formació

diverses.

L’administració pública

L’escola es relaciona amb diferents institucions públiques, unes vegades de dintre a fora i

d’altres a l’inrevés amb l’objectiu de transmetre la situació i necessitats del centre per tal

de gaudir de diferents recursos i així millorar-ne la qualitat.

Amb el Departament d'Ensenyament mantenim una relació pel que fa a la dotació de

professionals, material i econòmica, també rebem el servei de l’ EAP; així mateix manté

un lligam amb la inspecció del Departament d’Ensenyament.

77


Pel que fa a la relació amb l'Ajuntament, trobem tres nivells:

1. Consell Escolar: un representant de l’Ajuntament.

2. Consell Escolar Municipal: un representant de l’AMPA i la direcció del centre.

3. Dotacions econòmiques de l'Ajuntament per projectes presentats.

4. Col·laboració del centre en activitats organitzades per la regidoria de Cultura i Educació

de l’Ajuntament d’Alcanar.

Amb el Consell Comarcal del Montsià manté relacions pel que fa a activitats concretes,

àrea d'esports i beques.

Amb el Consell Esportiu es gestionen activitats relacionades amb el PCEE.

4.2.7. Eines i canals de difusió i comunicació per a l’organització interna i la relació

externa

En aquest apartat tractem tots aquells instruments i dinàmiques que faciliten al centre tant

la seva difusió informativa cap a l’exterior (persones o institucions que no formen part de

la comunitat educativa) com la transmissió informativa interna adequada per gestionar

qualsevol tipus d’activitat pròpia del centre. És evident que molts dels òrgans que fins ara

hem descrit ja constitueixen en ells mateixos dinàmiques de difusió i comunicació, però

ara volem tractar aspectes o elements d’informació més explícits.

A nivell intern, i de cara a l’equip docent, es donen totes les informacions relacionades

amb el funcionament intern del centre pel que fa al calendari de les trobades, reunions,

festes, sortides, activitats complementàries o equips de treball, als claustres setmanals i a

més a més s’utilitza un tauler que es troba situat a la sala de professors en el qual es

poden trobar informacions de tipus merament informatiu al voltant de cursos o activitats de

formació, notícies rellevants...

Les informacions a les famílies sempre es donen per escrit i si és una informació general

o d’activitats realitzades per altres col·lectius es posen als vidres de la porta d’entrada.

Les informacions sobre cens, preinscripció, matriculació, … es troben penjades a un tauler

d’anuncis situat al vestíbul del centre.

A la mateixa porta principal d’entrada, l’AMPA disposa d’un tauler on col·loca les seves

informacions després d’haver-ho comunicat i consultat amb la direcció del centre.

78


També a nivell intern, quan es realitzen els Claustres i els Consells Escolar, se'n fa una

acta que consta a cada llibre d'actes on hi podem trobar els temes tractats i els acords

presos.

A nivell extern, per a la difusió del caràcter del centre com a comunitat educativa, podem

parlar de dos grans instruments. Per una banda, el tríptic informatiu, que es facilita a totes

les famílies quan fan la preinscripció dels seus fills/es a l’escola o a d’altres persones que

visitin o desitgin conèixer l’escola, com a “document” que intenta recollir de manera

resumida els trets d’identitat del centre. Per altra, aquest curs tornem a apostar per fer un

blog del centre, on podrem donar a conèixer i compartir amb la resta de la comunitat

educativa, aquells aspectes d'identitat del centre, així com algunes històries d’aula

viscudes en les nostres classes. Caldrà valorar el temps i els recursos personals.

79


5.- PROJECTES DE L’ESCOLA

a) Projecte “Colegios sostenibles”

Va ser als inicis del curs 2009-2010 quan l’empresa CEMEX Espanya SA proposa a

l’Escola Marjal participar en el projecte “Colegios sostenibles” que organitzava aquesta

mateixa empresa.

La durada del programa era des de l’octubre 2009 al juny 2010. Durant tot aquest temps

l’escola va realitzar unes actuacions obligatòries proposades per CEMEX.

Aquestes actuacions eren:

- Novembre: mes de l’aigua

- Desembre-Gener: mes de l’electricitat

- Febrer: mes del paper

- Març: aprèn a reciclar

- Abril: actuacions addicionals

Després d’iniciar aquest treball, l’Escola Marjal, ha continuat treballant la sostenibilitat,

l’estalvi d’energia i aigua, així com el reciclatge i tot el relacionat amb aquests aspectes.

Objectius de treball:

- Conscienciar/recordar als xiquets/es de la importància de fer un bon reciclatge per

tenir cura de l'entorn on vivim i del planeta en general.

- Identificar i fer-ne ús dels contenidors de recollida selectiva de residus.

- Experimentar amb diferents materials de l'entorn natural i més immediat.

- Optar per joguines fetes amb materials reciclats i gaudir en la elaboració.

- Respectar el medi ambient.

- Fer partíceps a les famílies i a l'entorn rural en la recollida selectiva de residus.

- Conscienciar a l’alumnat sobre la importància de l’estalvi d’energia i aigua que es pot

fer sempre.

b) Projecte de l'Hort Escolar.

Durant el curs escolar 2010-2011 l’Escola Marjal va posar en funcionament l’hort escolar

com un taller inclòs dins del Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament d’Alcanar. Aquest taller

es va realitzar durant l’horari escolar d’aquell curs tots els dilluns i dimarts de 15 a 17

hores de la tarda.

80


Durant els cursos següents s’ha seguit treballant aquest taller però quinzenalment també

els dilluns i dimarts de 15 a 17 hores participant-hi tots els alumnes de l’escola.

La valoració que en fa el claustre d’aquesta activitat és molt positiva ja que hi participa

tota l’escola, alumnes de tots els nivells i tutors corresponents amb una gran motivació i

aprofitament.

c) La Biblioteca d'Aula.

La nostra escola disposa de d’una biblioteca del centre que es troba a l’espai destinat en

aquesta finalitat on hi trobem llibres infantils classificats segons cada cicle i llibres de

consulta per al professorat relacionat en temes pedagògics i didàctics.

A la sala de professors hi ha totes les publicacions de revistes a les que l’escola està

subscrita i que són totes d’interès pedagògic. També hi ha un fons de llibres de consulta,

informació i orientació per a tots els docents.

A part dins de les diferents aules també existeix la biblioteca d’aula, amb llibres infantils

adequats per a cada edat de l’alumnat.

Les biblioteques escolars són un espai d’aprenentatge on es troben recursos per donar

resposta a les necessitats curriculars, contenen informació i literatura en diferents suports,

són un element clau per promoure la utilització de diferents recursos educatius, contribuir-

hi, i facilitar l’adquisició dels coneixements i de les tècniques necessàries perquè l’alumnat

aconsegueixi, de manera gradual, una autonomia en l’aprenentatge.

Per tal d’incentivar i fomentar la lectura, des de l’escola ens plantegem diverses activitats

per tal de fomentar-ho. Per exemple, servei de préstec de llibres per al cap de setmana.

El professorat responsable de la biblioteca escolar, què és el qui en fan ús, exercirà les

funcions següents:

• Organitzar la biblioteca escolar i vetllar pel seu manteniment i funcionament.

• Facilitar informació a la resta de professorat sobre els recursos disponibles per al

desenvolupament del currículum.

• Orientar el lector en la cerca de les seues demandes, en les seues possibilitats

lectores, en els seus interessos, en l’ús de la biblioteca i els seus recursos.

81


• Promoure les activitats relacionades amb la lectura: elaboració de bibliografies i

exposicions temàtiques, presentació de novetats, elaboració de guies, organització de

debats literaris...

• Impulsar el pla de lectura del centre emmarcat dins el projecte lingüístic

• Elaborar eines i materials que faciliten la tasca del claustre per a la millora de

l’activitat educativa (llista de llibres i documents, activitats específiques per a un

llibre o tema concret, base de dades...).

• Establir canals de comunicació i de difusió de la informació per a tota la comunitat

• educativa.

• Establir coordinació amb els serveis educatius.

• Col·laborar amb la biblioteca pública i els plans educatius d’entorn.

d) Llengua estrangera: anglès a infantil, 1 hora s etmanal.

Gestionades les hores de llengua estrangera: anglès, que l'especialista, com a mínim ha

de fer a Primària (2h.), es fan dues hores d'anglès a infantil (una a cada grup). Fa bastants

cursos que es fa anglès des de P3 i els resultats són positius.

e) Pla de Consum de fruita a les Escoles.

Des del gener de 2010 fins el curs actual la nostra escola participa en aquest pla de

consum de fruita organitzat per la Comunitat Europea i la Generalitat de Catalunya que

consisteix en repartir una peça de fruita fresca de temporada a cada xiquet durant una

setmana cada mes, de gener a juny.

Durant aquest curs escolar es repartirà una peça de fruita fresca de temporada a cada

xiquet durant tres dies d’una setmana cada mes, el novembre de 2012 i de febrer a juny

de 2013.

Per assegurar l’eficàcia del pla, la distribució de fruita anirà acompanyada de mesures

educatives i de conscienciació dels hàbits de consum saludables, realitzant activitats com:

- Unitats didàctiques o treballs vinculats al consum saludable de fruites i verdures.

- Visites a Mercocàmeres, centrals frutícoles o explotacions agràries.

- Creació d’horts escolars.

82


f) Taller de cuina a Educació Infantil

A la nostra escola ja fa una colla de cursos que funciona el “Taller de cuina”. El curs 1999-

2000 les tutores d’Educació Infantil del Centre després d’observar el tipus d’esmorzar que

portaven els nens a l’escola vam decidir que un dia a la setmana, el divendres, els

alumnes no portarien esmorzar ja que el confeccionaríem a l’aula. Vam demanar la

col·laboració dels pares que disposessin de temps per venir a l’escola a preparar un

esmorzar per a tots els nens. D’aquesta manera cada setmana podrien venir uns pares

diferents i els nens s’acostumarien a menjar amb varietat i saludable.

També vam fer una estadística dels diferents esmorzars que portaven durant la setmana,

comprovant amb ella que s’abusava de la “bolleria” i dels derivats làctics envasats.

Durant aquest curs es continuarà realitzant setmanalment el taller de cuina a les classes

d’Educació Infantil amb la col·laboració dels pares i mares que ho desitgin a l’efecte que

els xiquets aprenguin a menjar variat i a millorar els seus hàbits alimentaris.

Cada esmorzar que es fa cada divendres ens dóna l’oportunitat d’elaborar la recepta i

treballar les quantitats dels ingredients.

g) PCEE

Durant aquest curs 2012-2013, l’Escola Marjal de Les Cases d’Alcanar, juntament amb els

altres centres que formen la ZER Mediterrània, segueix formant part del PCEE. Això

implica que es realitzaran diverses activitats esportives adreçades als alumnes de la

nostra escola, coordinades pel professor d’Educació Física de la ZER Mediterrània.

h) Projecte de Direcció

Acabada la candidatura de direcció 2008-2012, se’m planteja la renovació del càrrec de

direcció amb nous reptes, però sobre tot amb l’esperança que les persones que en un

futur agafin el meu relleu puguin continuar un camí iniciat, una línia de treball i millorar-la,

sense perdre la identitat que caracteritza aquesta escola. Per això el curs 2012-2013

comença la candidatura de direcció 2012-2016.

Objectius de treball:

83


- Vetllar pel desenvolupament de la Programació Anual del Centre i funcionament del

mateix.

- Fer partíceps al professorat i ajudar-los en el dia a dia de l'escola.

- Transmetre la metodologia i línia de treball del centre al professorat.

- Proporcionar els recursos i les eines necessàries per al bon funcionament i gestió del

centre.

- Promoure la participació i implicació de les famílies en la tasca educativa.

84


6. HORARIS

6.1 Horari de l'alumnat.

La distribució horària està feta en funció de:

• La natural flexibilitat que exigeixen les característiques pedagògiques dels i les

alumnes i, en aquest cas, del professorat del centre, en els diversos nivells

educatius i les possibles necessitats educatives específiques.

• Les possibilitats de rendiment i concentració de l'alumnat, així com l’aplicació de

metodologies globalitzadores i/o de caràcter interdisciplinari.

• La distribució setmanal per àrees d’aprenentatge de l’horari lectiu dedicat a

l’ensenyament reglat es farà d’acord amb les orientacions establertes a la

normativa vigent: decret 142/2007, de 26 de juny pel qual s’estableix l’ordenació

dels ensenyaments de l’educació primària.

• De les 5250 hores totals lectives de l’etapa, les 665 hores restants es destinaran a

completar l’organització del currículum mitjançant, entre d’altres, l’atenció a la

diversitat de l’alumnat, l’organització d’agrupaments flexibles, el reforç educatiu i

l’ampliació horària de les àrees.

6.2 Horari del professorat.

Tutors/es: Tots els tutors/es i docents del centre tenen l’horari setmanal establert amb

caràcter general pels funcionaris de la Generalitat, horari que actualment és de 37 hores i

30 minuts.

La distribució setmanal d’aquestes hores és:

25 hores de docència

5 hores d’activitat d’horari fix per activitats complementàries al centre

7 hores i 30 minuts d’altres activitats relacionades amb la docència

Mestres Especialistes itinerants de la ZER: Aquests mestres comparteixen les seves

hores en els tres centres. A l’Escola Marjal dediquen 15 hores del seu horari de docència i

3 hores d’horari fix.

85


6.2.1.- Hores d’activitats d’horari fix

Dilluns: reunió per tractar criteris metodològics

Dimecres: Claustre de centre

Divendres: Coordinació

Resta d’hores d’horari fix: Tasques docents, atenció pares i organització curricular.

Organització curricular:

Reunions del professorat del centre per concretar els objectius i continguts a treballar amb

l'alumnat que tenim a l’aula. Caldrà planificar i programar les diferents àrees.

Hi haurà una coordinació entre especialistes i tutors/es, per tal de planificar els continguts

de treball i establir-ne una bona coordinació i seqüenciació.

Coordinació educació especial:

En el cas que hi hagi alumnat amb NEE, s’establiran coordinacions de manera periòdica

amb la mestra d’educació especial per fer el seguiment de l'alumnat.

86


7. COORDINACIONS

7.1 Informàtica

Coordinador de centre (professorat docent jubilat amb tasques complementàries en el

centre)

Coordinador/a de ZER

Manteniment T-Systems

Competències de la coordinador/a :

Correspon a la coordinadora de TIC de la ZER:

• Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el

professorat per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en

TIC.

• Proposar a l’equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimització dels

recursos TIC del centre.

• Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i

telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i

d’assistència tècnica.

• Coordinar la integració de les TIC en les programacions del professorat i en

l’avaluació de l’alumnat, i promogui l’ús de les TIC en la pràctica educativa a

l’aula.

• Vetllar per l’optimització de l’ús dels recursos TIC del centre.

• Animar a usar les TIC entre la comunitat educativa i en faci difusió.

7.2.- Riscos laborals

Coordinador/a a de ZER

Competències del coordinador/a :

Correspon a la coordinació de la prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les

actuacions en matèria de salut i seguretat en el centre i, per tant:

• Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i

fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores en l’acció

87


preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de Prevenció de Riscos

Laborals i les instruccions de la direcció

• del centre.

• Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també

en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres.

• Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el

pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.

• Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les

persones, els telèfons i l’estructura.

• Revisar periòdicament els equips contra incendis com a activitat complementària a

les revisions oficials.

• Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.

• Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials

o al Consorci d'Educació de Barcelona el model "Full de notificació d'accident,

incident laboral o malaltia professional”.

• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

• Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en

l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.

• Coordinar la formació de les treballadores i dels treballadors del centre en matèria

de prevenció de riscos laborals.

• Col·laborar, si escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de

l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

7.3.- Coordinació primària-secundària

Per assegurar una bona adaptació dels i les alumnes de sisè cap al centre de secundària

IES Sòl-de-Riu d’Alcanar, es durà a terme la coordinació entre els dos centres. Entre els

aspectes rellevants que la coordinació entre centres vinculats hauria d’incloure, figuren els

relatius a:

- Coneixement de l’alumne/a (desenvolupament personal, situació familiar, capacitats i

habilitats bàsiques).

- Concreció i desenvolupament del currículum (priorització d’objectius i continguts,

estratègies didàctiques i metodològiques i criteris d’avaluació de l’alumnat).

- Organització del centre i dels alumnes, dins dels plantejaments d’escola inclusiva.

88


- Treball conjunt d’escola i institut per establir els criteris per a l’elaboració de les activitats

de reforç d’estiu dels alumnes de 6è d’educació primària que no han superat

satisfactòriament alguna de les àrees de llengua i matemàtiques.

- Seguiment del procés d’adaptació a l’institut dels alumnes de 1r d’ESO.

En el traspàs d’informació de l'alumnat, lliurarem, a petició del centre d’educació

secundària, una còpia de l’historial acadèmic, de l’informe individualitzat i de l’informe dels

resultats de la prova d’avaluació de 6è d’educació primària. Per facilitar una adequada

atenció als i les alumnes que s’incorporen a l’educació secundària, aquest traspàs

d’informació s'intentarà fer abans del 30 de juny, comptant amb la col·laboració de l’EAP

en el traspàs d’informació referida a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

En la informació de traspàs al centre de secundària també s’inclourà la relació dels i les

alumnes que han de fer les activitats de reforç d’estiu i una còpia de les activitats

encomanades. Aquestes activitats es tindran en compte en l’avaluació inicial de 1r d’ESO.

Al web "Currículum i organització" trobem Orientacions per a les activitats de reforç

d'estiu.

Així mateix, es farà tot el possible per realitzar una entrevistes entre els tutors/es del

darrer cicle de l’educació primària i els tutors/es del primer curs de l’educació secundària

obligatòria del centre o centres vinculats, per tal de completar la informació sobre

l'alumnat en relació amb els seus aprenentatges.

89


8. REUNIONS DE ZER

• Equip directiu : quinzenalment l’equip directiu de ZER i les 3 directores de cada

centre ens reunim de manera rotativa als diferents centres, els dimecres de 09:00 a 12:00.

La secretària de la ZER, pren nota i realitza actes de les reunions. Es poden consultar a la

memòria de ZER.

Directora de l'Escola Marjal. DIRECTORA DE ZER

Directora de l'Escola del Poble Nou del Delta CAP D’ESTUDIS DE ZER

Directora de l'Escola Setze de Febrer SECRETÀRIA DE ZER

Claustres de ZER: Els dies de reunions seran els tercer dijous de cada més. Les

reunions de ZER es celebren en horari de 15:00 a 17:00 a la seu de la ZER, menys l'últim

claustre abans de la Trobada que es realitzarà al centre que ha de fer la Trobada de la

ZER Mediterrània.

90


9. FESTES ESCOLARS

L’Escola Marjal com escola oberta i arrelada a l’entorn celebra les festes populars pròpies

de la Comunitat Autònoma i les locals, reconeixent les manifestacions culturals presents

en l’àmbit escolar i local mostrant empatia, valorant la seva riquesa i respectant la seva

diversitat. És una manera de donar a conèixer als alumnes d’altres procedències la nostra

cultura, festes i costums.

91


10. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PEDAGÒGIQUES I CULTU RALS

El centre, obert a qualsevol manifestació pedagògica i cultural s’interessa per rebre

xerrades i tallers procedents de qualsevol entitat o organisme autònom que ens ofereix la

seva aportació.

A part d’això l’escola, el claustre i equip directiu mostra interès i posa en pràctica

qualsevol activitat que sigui interessant per l’enriquiment de tot l’alumnat (itineraris de

lectura, xerrades i tallers culturals de diversos col·lectius, Parc Natural del Delta, Agents

Rurals, Consorci de Residus del Montsià, Policia Local, Mossos d’Esquadra,…).

92


11. SORTIDES

A part de les activitats curriculars pensem que també és molt important que l’escola

organitzi sortides culturals i didàctiques a fi de què els alumnes puguin aprendre de

manera directa i a través de l’experiència els continguts que s’han tractat a classe.

Pensem que tota la comunitat educativa reconeix la necessitat de les sortides dins del

procés educatiu dels nostres alumnes. Reforcen les competències socials, l’autonomia

personal i el creixement global i de grup, a banda de permetre el contacte directe amb el

medi ambient, les tradicions i amb les diverses maneres de viure.

11.1 Colònies escolars

Va ser al començament del curs 1994-1995 on ja es va planificar a la programació anual la

primera sortida de colònies amb els nostres alumnes de l’escola.

Pensàvem que les colònies anaven molt bé per allunyar-se del nucli familiar aportant als

xiquets/es molta autonomia. És un espai de convivència, de contacte amb la natura, per

aprendre a través de l’experiència o per reforçar els vincles amb els companys de classe.

Aquests eren només alguns dels valors que ens oferien les colònies, cosa que moltes

escoles aprecien i inclouen en el seu pla anual de curs.

Marxar uns dies de convivència, suposa molt més que escollir una casa i llogar un

autocar. Les colònies no són una activitat obligada dins el currículum escolar, així que per

tirar-les endavant requereixen una implicació extra dels mestres i la voluntat dels pares.

Són un marc idoni per treballar la integració dels infants nouvinguts i potencien facetes

dels xiquets i xiquetes que passen desapercebudes durant el ritme diari de la classe. Els

centres que realitzen aquestes colònies i convivències donen un valor afegit a l’educació i

caldria donar a conèixer els beneficis personals i de grup que pot aportar la participació en

aquestes activitats.

Per tots aquests motius vam començar el maig de 1995 a realitzar la primera sortida de

colònies durant la setmana al voltant del 15 de maig aprofitant el bon temps i la festa local

d’aquest dia que teníem al centre, activitat que s’ha estat realitzant fins el curs actual.

93


Diligència per fer constar que el present Projecte Educatiu ha estat aprovat pel ConsellEscolar de l’Escola Marjal en la seva reunió a Les Cases d’Alcanar en data

Vint-i-un de gener de 2013

La secretària Vist-i-plaula directora

Raquel Díez Bullón Hermínia Marí Pons

94

Projecte educatiu escola marjal

Education

Transcript of Projecte educatiu escola marjal