L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

L’

Chec

k-­‐in  

L’impacte  econòmic  dels  esdeveniments:  Girona,  Temps  de  Flors  Un  estudi  d’INSETUR  estima  que  Temps  de  Flors  genera  5  milions  d’euros  a  la  ciutat  

Entre   el   12   i   el   20   de  maig,   la   ciutat   de  Girona   va   acollir   uns   200.000   visitants.  Aquesta   és   la   principal   conclusió   de  l’estudi   que   ha   dirigit   el   professor   Jordi  Comas,   amb   la   col·∙laboració  de   la  Sílvia  Aulet,   Yassine   Bouallala   i   Verónica  Bernadó.  Temps  de  Flors  és  una  activitat  cultural  que  té  lloc  a  la  ciutat  de  Girona,  que   omple   de   flors   diversos   racons   del  barri  vell  de  la  ciutat.  

La  metodologia  de  treball  combina  dues  activitats   complementàries.   Primer,  l’equip   de   treball   ha   situat   comptadors  en  cinc  punts  del  Barri  Vell  (Banys  Àrabs,  La   Carbonera,   Catedral,   Sant   Nicolau   i  Sant   Martí),   que   permeten   registrar  l’activitat  a  cada  espai.  Aquest  any  s’han  incorporat   un   sistema   de   registra   basat  

en   un   joc   de   càmeres   que   segueixen   el  rastre  dels   individus  de   forma  molt  més  precisa.  

La   segona   eina   per   tal   d’avaluar  l’impacte  econòmic  de  Temps  de  Flors  és  una   enquesta   realitzada   a   una   mostra  representativa  dels  visitants  de  la  ciutat.  Amb   el   creuament   de   dades   de   les  enquestes   i   els   registres,   s’ha   pogut  estimar  el  número  total  de  visitants,  que  se   situa  entorn  els  200.000.  També  s’ha  inferit   la  despesa  mitjana  dels   turistes   i,  en   conseqüència,   els   efectes   econòmics  directes,   indirectes   i   induïts.   Els   autors  estimen  que  l’esdeveniment  genera  cinc  milions   d’euros   en   el   conjunt   de   la  ciutat.  

L’estudi  demostra  que  la  major  part  dels  visitants  provenen  de  l’àmbit  català,  tot  i  que   també  hi  ha  un  gruix   significatiu  de  turistes   francesos   (gairebé   un   10%   del  total).   S’ha   posat   de  manifest   al  mateix  temps  que  un  27%  dels  turistes  visiten  la  ciutat  per  primera  vegada.  Aquesta  dada  és  rellevant,  ja  que  demostra  que  Temps  de   Flors   actua   com   a   aparador   de  l’activitat  turística  de  la  ciutat.  

El  92%  dels  visitants  manifesta  que  té   la  intenció  de  tornar  a  visitar  l’exposició,  de  manera   que   es   constata   l’elevada  fidelització  de  l’esdeveniment,  però  obre  les   portes   a   problemes   de   congestió   en  el   futur,   que   ja   s’han   manifestat   en  aquest  exercici.  

Hubs  turisme   3    S’inicien  els  hubs  turisme,  espais  de  confluència  entre  les  empreses,  la  Universitat  i  les  institucions.  

Fronteres   6  Les  fronteres  poden  ser  també  objectes  turístics.  De  Ciudad  Juárez  a  Xipre,  passant  pels  Pirineus.    

Geologia   8  Pla  per  a  dinamitzar  els  recursos  geològics  del  municipi  de  Tremp  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

2  

Imagineu   que   podeu   seguir   de   forma  precisa   el   rastre   de   deixa   cada   visitant:  Els   espais   que   visita,   el   temps   que   hi  dedica,   les  àress  que  evita...  Aquesta  ha  estat   la   tasca   de   l’equip   de   recercadors  d’INSETUR  format  per  Núria  Galí,  José  A.  Donaire   i   Marcelo   Royo.   Durant   més  d’un   any   i   amb   la   col·∙laboració   de   l’OIT  de  la  Vall  de  Boí,  s’han  recollit  els  tracks  (recorreguts)   dels   turistes   que   han  acceptat   portar   un   gps   durant   el   seu  trajecte.  

L’estudi  posa  de  manifest  la  importància  de   l’oferta  cultural  de   la  Vall.  Només  un  11%   dels   turistes   no   visita   cap   església  (ja   sigui  exterior  o   interior).  Tot   i  que  el  %   de   visitants   que   entra   en   una   o  més  esglésies  baixa  fins  el  33%.  D’aquests,   la  mitjana   d’esglésies   visitades   és   de   2,73;  hem  de  tenir  present  que  del  conjunt  de  persones  que  accedeixen  a  les  esglésies,  la  meitat   només  en   visita  una.   El   temps  mig   que   es   dedica   al   conjunt   de   les  esglésies   és   de   només   12   minuts.  Contràriament   al   que   es   podria  considerar   a   priori,   les   esglésies   més  freqüentades  són  les  de  Boí  i  Barruera.  

 

De   mitjana,   els   visitants   de   la   Vall   s’hi  estan  unes  20  hores,  si  bé  la  desviació  és  elevada,   el   que   palesa   una   gran  diversitat   de   freqûències   d’hores.   Un  terç   de   les   persones   que   visiten   la   Vall  “surten”   de   l’espai   i   dediquen   unes   sis  hores   de   mitjana   a   viatjar   per   altres  espais   de   la   regió.   Això   demostra   que  l’espai  dels  Pirineus  és  una  àrea  amb  una  extrema  mobilitat  interna.  

La   dada   que  més   ha   cridat   l’atenció   als  recercadors   ha   estat   la   distància  recorreguda.  Malgrat  que   la  vall  és  molt  reduïda,   en   el   seu   conjunt   els   visitants  han   acumulat   una   mitjana   de   prop   de  100   kilòmetres.   “Això   representaria   una  velocitat  mitjana  de  5  km/h.,  que  és  molt  si  tenim  en  compte  que  la  major  part  del  

temps,   els   visitants   estan   aturats   en   un  espai”,   explica   Núria   Galí.   Aquest  registre   té   en   compte   tant   els  desplaçaments   en   cotxe   entre   els   nuclis  de  la  vall  com  els  recorreguts  a  peu  dins  de  cada  localitat.  

Aquesta  mobilitat   extrema   s’explica   per  què     els   visitants   mantenen   un   ús  intensiu   del   territori,   de   manera   que  accedeixen  a  diverses   localitats,   algunes  esglésies,   panoràmiques   o   espais  naturals.   Els   espais   més   visitats   són  Barruera,  Boí,  Taüll,   l’església  de  Boí   i  el  PN   d’Aigüestortes,   tots   ells   amb   valors  per  sobre  del  60%.  

L’estudi   ha   permet   identificar   quatre  col·∙lectius   a   partir   de   l’ús   que   fan   de  l’espai   públic:   monumental   (34%),   que  visiten   sobretot   elements   culturals;  global   (32%),  que  combinen  els  diversos  recursos   naturals   i   culturals   de   la   Vall;  natural   (15%),  que  se  centren  en   l’espai  natural   i   no   visiten   cap   església,   ni  interior  ni  exterior;   i  passius   (11%),  amb  un  número  reduït  d’elements  visitats.  El  8%  restant  respon  a  altres  tipologies.  

El  rastre  dels  turistes    Després  de  seguir  el  rastre  dels  turistes  a  la  Vall  de  Boí  (amb  l’ajut  de  gps),  s’ha  estimat  que  els  visitants  destinen  20  hores  al  conjunt  de  la  Vall,  recorren  una  mitjana  d’uns  100  kilòmetres  i  dediquen  un  terç  del  temps  a  veure  espais  fora  del  nucli  d’acollida.  Són,  per  tant,  visitants  hiperactius,  en  constant  moviment.  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

3  

 

El   turisme   contemporani   precisa   d’innovació,   de   creativitat   i  de  grans  dosis  d’I+d+i  per  a  mantenir  una  posició  competitiva.  Però   no   és   fàcil   activar   els   mecanismes   de   la   innovació  turística.  Per  tal  de  crear  un  ecosistema  innovador  en  turisme  (EIT),   necessitem   que   empreses   turístiques,   institucions   i  centres  de  recerca  col·∙laborin  de  forma  coordinada  i  fomentin  l’intercanvi   d’interrogants,   de  dades,   de  mètodes,   de  models  de  gestió...  Els  HUB  són  un  instrument  creat  des  del  Campus  e-­‐MTA   (www.e-­‐mta.eu),   que   dóna   resposta   a   aquesta   neces-­‐sitat:  Són  espais  de  trobada  d’agents  turístics  per  tal  de  cercar  sistemes  de  relacions  i  d’intercanvi.  

Els  HUB  estan  inspirats  en  els  TED.  Durant  la  primera  part,  uns  pocs  ponents  exposen  línies  mestres  del  debat  TED  style,  és  a  dir,  amb  intervencions  breus  que  intenten  estimular  el  debat.  Durant   la  segona  part,  els  grups  de  treball  debaten  els  temes  plantejats  i  recomanen  mètodes,  idees,  aspectes  clau...  Durant  la  primavera  s’han  portat  a  terme  les  tres  primeres  trobades,  dedicades   a   tres   àmbits   estratègics:   TIC   i   turisme,   el   turisme  cultural  i  la  creativitat.  

TIC  turisme  

Una  vintena  de  persones  es   van   reunir   al   Parc  Científic  de   la  Universitat  de  Girona  per  a  debatre   sobre   les  possibilitats  de  les   tecnologies  en   l’àmbit   turístic.  La  sessió  va  ser  oberta  per  

en   Genís   Roca   (www.rocasalvatella.com),   Irene   Compte  (www.urbiotica.com),  Jaume  Marín,  del  Patronat  Costa  Brava  Girona   i   Joan   Ribas   de   GNA.   Durant   aquesta   introducció,   es  van  constatar  els  gaps  de   l’aplicació  de   les  TIC  al   turisme,   les  possibilitats   del   2.0,   la   necessitat   del   treball   en   xarxa   o   la  capacitat   de   millorar   les   dades   clàssiques   del   turisme   amb  l’aparició  de  l’smart  tourism  i  les  big  data.    

En  el  debat,  es  va   identificar  un  nou  turista.  El  nou  turista  és  ‘So-­‐Lo-­‐Mo’:   social,   localitzat   i  mòbil,   constata   Eva  Martín.   És  més  expert  que  mai,   i   busca  experiències  exclusives   i   fetes   a  mida.   Gestiona   la   informació   sobre   la   seva   experiència  turística  i  la  comparteix  amb  la  resta  de  turistes  (els  conegui  o  no).   Això   li   confereix   l’estatus   de   co-­‐creador   de   continguts   i  co-­‐comunicador  o  prescriptor  de  les  experiències  turístiques.    

Bona   part   de   les   empreses   de   les   destinacions   madures   no  està   evolucionant   d’acord   amb   les   exigències   del  mercat,   de  manera  que  s’està  obrint  una  esquerda  entre  els  nous  hàbits  de   consum   turístics   i   la   forma   en   què   els   productes   turístics  arriben   al   mercat,   suggereix   Daniel   Franco..   Per   exemple,   i  d’acord   amb   Carles   Rodella,   cal   passar   de   donar   fulletons   a  repartir   app’s.   Alhora,   cal   diversificar   els   canals   de  comercialització,   per   arribar   a   més   segments,   i   no   haver   de  dependre  d’un  nombre  excessivament  petit  de  canals    apunta  Francesc  Camps.  

Un  turisme  més  ètic  Crear  un  node  en  el  que  es  troben  les  empreses  turístiques,  els  grups  de  recerca  de  la  Universitat  i  les  institucions.  Aquest  és  el  propòsit  dels  HUB  Turisme,  que  s’han  iniciat  aquest  curs  en  el  marc  de  l’e-­‐MTA.  Turisme  cultural,  TIC  i  creativitat  han  estat  els  tres  primers  àmbits.    

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

4  

Turisme  cultural  

El   HUB   de   turisme   cultural   cercà   punts  de   contacte   entre   dos   universos   que  sovint  han  treballat  de  forma  separada,  la   cultura   i   el   turisme.   Els   responsables  d’obrir   la   primera   part   van   ser   Joan  Abellà,  director  del  MACBA,  Luis  Falcon  (www.intelligentcoast.com),  Jordi  Pardo  del   Laboratori   de   Cultura   i   Turisme   i  Magí  Seritjol,  director  de  Tàrraco  Viva.    

 

Seritjol   ens   proposa   que   deixem   de  parlar  de   turisme   cultural   i     comencem  a   parlar   de   cultura   turística.   En   aquest  sentit,   Carles   Sanz   suggereix   que   els  territoris   han   de   ser   capaços   de   crear  productes     que   puguin   ser   interessants  a   les   persones,   no   als   turistes.   I,    lògicament,   no   a   totes   les   persones.  Falcón  ens  proposa  el   concepte  d’habi-­‐tants  a  temps  parcial,  en  un  context  en  el   que   les   fronteres   entre   turisme   i   no  turisme  són  cada  vegada  més  vagues        i,  segurament,  més   innecessàries  concep-­‐tualment  i  pràcticament.  

En   paraules   de   Seritjol,   totes   les  activitats   del   turisme   cultural   haurien  de  servir  per  a    confrontar  qui  som  amb  qui   ens   visita.   No   hi   ha   projecte   de  turisme     cultural   si   no   hi   ha   un   esforç  per   a   activar   mecanismes   de   com-­‐paració    entre  els  patrons  culturals  dels  

hostes  i  dels  amfitrions.    

La   major   part   dels   assistents   han   fet  esment   del   relat,   de   la   necessitat     de  crear   narracions   que   serveixin   per   a  entendre  el   lloc  que  es  visita.    En  certa  manera,   prengui   la   forma   que   prengui,  el   turisme   cultural     necessita   sobretot  basar-­‐se  en   les  històries  que  neixen  del  lloc.   Alguns     assistents   alerten,   però,  que  la  cultura  no  sempre  ha  d’explicar  i    donar   respostes.   L’art,   per   exemple,  proposa   més   que   disposa.     L’objectiu  del   turisme   cultural   hauria   de   ser   la  combinació   subtil   entre     narracions   i  evocacions.    

Els  projectes    culturals  han  de  presentar  viabilitat   econòmica,   defensa   Pardo,    perquè   això   és   el   que   els   farà  sostenibles.   Els   diversos   projectes   que    es   plantegen   en   les   sessions   de   treball  mostren  models  a  seguir,  del    Priorat  al  Museu   de   la   Pesca:   pols   de   creació  d’iniciatives   empresarials,   que   con-­‐verteixin   els   atributs   culturals   en  recursos  econòmics  

 

 Turisme  i  creativitat  

El   HUB   dedicat   a   la   creativitat   va   ser  dirigit   per   l’Alfons  Martinell   (UdG).   Els  ponents   foren   Salvador   Sunyer   (Bitó),  Damià   Moragues   (Dert   Consultors),  Assumpta   Hosta   (Red   de   Juderías)   i    Miquel  F.  Oliver,  professor  de  la  UIB.    

A  l’era  de  les  mobilitats  apareixen  noves  possibilitats  de  relacions  entre  individus  i   paisatges,   i   la   creativitat   s’ha   d’en-­‐tendre,   com  una  nova   forma  de   relació  entre  turista  i  territori:  una  nova  relació,  segons  Martinell,  activa  i  recíproca  en  la  que   el   turista   aprèn.   Aquests   nous  vincles   entre   turistes   i   llocs   generen  vivències   que   poden   ser   úniques.   Els  valors   del   respecte   i   la   tolerància  formen   part   d’aquesta   relació,   per   la  qual   cosa   és   important   el   contingut   i  

significat   que   transmeten   les   ex-­‐periències.  El  turista  experimenta,  sent,  aprèn,   transforma   les   experiències   en  coneixements.    

 

El   turisme   és   la   indústria   de   les  experiències,   tal   com   recorda   Lluís  Mundet.   De   fet,   en   aquest   sentit   cal  recordar   que,   avui   més   que   mai,   allò  important   en  el  món  del   turisme  no  és  tant   el   lloc   on   s’està,   sinó   l’experiència  que  s’hi  viu.    

La   participació,   l’experimentació   i   el  contacte   amb   l’entorn   poden   garantir  vivències   satisfactòries,   interessants   i  fins   i   tot  úniques.   En   general,   el   turista  té   la   necessitat   de   viure   experiències  úniques   que   el   facin   sentir   especial.  Seguint  l’esperit  del  Festival  Temporada  Alta,   Salvador   Sunyer   recorda   la  importància  de  convertir  els   turistes  en  prescriptors   del   producte.   És   evident  que   determinades   experiències   poden  crear  relacions  especials  entre  turistes   i  paisatges,   vincles   entre   biografies   i  geografies.  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

5  

Quina   ha   estat   la   teva   trajectòria   en  l’àmbit  de  la  recerca?  

He   tingut   la   sort   de   poder   combina   la  recerca   més   fonamental   amb   estudis  aplicats,   que   ajuden   a   tenir   una   visió  més  propera  de  la  realitat  turística.  Vaig  participar   del   projecte   del   CRIIT,   que  liderava   el   professor   Jaume   Guia   i  després   he   participat   en   diversos  estudis   de   l’INSETUR.  Actualment,   estic  concetrada  en  la  Tesi  Doctoral.  

Recordo,   per   exemple,   el   Pla   Estratègic  de   Caldes   de   Malavella,   l’estudi   del  turisme   de   Figueres   o   el   baròmetre   de  l’ocupació   turística   a   Lloret   de   Mar.  També,  ja  a  INSETUR,  he  treballat  en  els  estudis  sobre    

T’has   format   íntegrament   en   estudis  vinculats   amb   turisme.   Quina   lectura  en  faries  de  la  teva  trajectòria?  

Els   estudis   de   turisme   m’han   permès  tenir   una   visió   molt   àmplia   d’aquest  fenomen  complex.  Aquesta  vocació  més  transdisciplinar,   aquesta   mirada   més  àmplia,   l’he  pogut  aplicar  tant  a   l’àmbit  de  la  recerca  com  de  la  docència.    

Actualment,  ets  becària  de  doctorat.  A  què  estàs  dedicant  la  teva  Tesi?  

M’interessen   els   processos   complexos  que   expliquen   el   comportament   dels  visitants.  Jo  m’he  centrat  en  el  paper  de  la   frontera   i   la   forma   com   aquesta  construcció   social   i   política   és   per-­‐cebuda   per   persones   que   tenen   una  relació  efímera,  i  una  mica  distant,  amb  el  lloc  que  visiten.  L’àmbit  de  treball  que  he   escollit   és   l’illa   de   Xipre,   un   estat  molt   petit   del   Mediterrani,   trencat   en  dos  des  dels  fets  de  1974.  M’interessa  la  relació   entre   els   visitants   de   l’illa   i   la  frontera   “líquida”   que   travessa   el   país  de  nord  a  sud.    

Per   tal   de   recollir   informació,   però  també  per   a   viure   in   situ   la   realitat   del  país,   he   fet   una   estada   de   recerca   que  m’ha  permès  documentar-­‐me  amb  més  

detall.  

Tinc   l’oportunitat   de   compartir  aquesta   línia   de   recerca   amb   altres  companys   de   l’Institut   i,   també,   amb  contactes   internacionals,   com   el  professor   Dallen   J   Timothy,   un   dels  grans   experts   mundials   en   aquesta  matèria.  

Quina   activitat   desenvolupes   al  PostScriptum  ?  

Efectivament,  col·∙laboro  amb  l’associa-­‐ció   de   la   UdG   PostScriptum,   un   espai  de   trobada   d’antics   estudiants   i  persones  que  han  tingut  una  vinculació  amb  la  UdG.  Sempre  he  pensat  que  els  estudis   universitaris   són   també   una  forma  de  relació  social.  Per  exemple,  jo  mantinc  un  vincle  molt   estret   amb  els  ex   estudiants   del  Màster   de  Direcció   i  Planificació  de   la  UdG.  Al   capdavall,   la  Universitat  permet  connectar  persones  amb   interessos   comuns   i   aquests  vincles  han  de  perdurar  en  el  temps.  

Des  del  teu  punt  de  vista,  cap  a  on  va  la  recerca  turística  futura?  

Estem  en  un  moment  de  canvi  social,  a  tots   els   nivells   i   això   també   està  afectant   el   turisme   i   la   forma   com  estudiem  el   turisme.   S’ha   fet  un   canvi  molt   important   en   els   darrers   anys,  però   encara   s’ha   de   recòrrer   un   camí  llarg:   Necessitem  més   i   millors   dades,  hem   de   depurar   la   metodologia,   hem  de  cercar  una  visió  més  global  i  hem  de  saber  connectar  amb  les  empreses  i  les  institucions   turístiques.   Però   potser   el  més   important   és   que   els   estudis   de  turisme   guanyin   en   reputació   social;  crec   que   encara   avui   hi   ha   un   biaix  entre   la   producció   científica   del  turisme   (d’un   alt   nivell)   i   la   percepció  d’aquests   estudis,   fins   i   tot   dins   la  pròpia  Universitat.  

Judith  Díaz  és  una  recercadora  d’INSETUR  que  representa  la  nova  fornada  d’investigadors  formats  íntegrament  en  l’àmbit  turístic.  

Inicià  la  seva  formació  universitària  amb  els  estudis  de  Diplomada  en  Turisme  i  els  amplià  amb  el  Màster  de  Direcció  i  Planificació  del  Turisme.  Actualment  és  becària  de  doctorat  i  dóna  classes  a  la  Facultat  de  Turisme  de  la  UdG.  

La  seva  Tesi  estudia  l’efecte  de  la  frontera  a  Xipre  i  la  percepció  que  tenen  els  visitants  de  la  línia  política  que  parteix  en  dos  l’illa  mediterrània.    

Judith  forma  part  de  la  nova  generació  de  bergadans  de  l’INSETUR.  Confessa  que  la  seva  passió  és  la  lectura,  tot  i  que  el  que  s’estima  per  sobre  de  tot  és  una  bona  conversa  a  l’entorn  d’un  cafè.  

“Els  estudis  de  turisme  han  de  guanyar  en  reputació  social.  Hi  ha  un  decalatge  entre  el  nivell  de  la  recerca  i  la  percepció  d’aquesta”    

Judith  Díaz  

 

 

L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

El   turisme   internacional   és,   per   definició,   el   trànsit   d’una  frontera  que  separa  dos  móns:  l’espai  d’origen  i  la  destinació,  l’espai   ordinari   i   l’extraordinari.   Les   fronteres   són   les   línies  invisibles  que  determinen  la  condició  de  turista  internacional,  d’acord   amb   les   convencions   oficials.   Però   hi   ha   una   altra  manera  de  mirar  les  fronteres:  com  a  objecte  turístic.  

A  poc  a  poc,  els  estudis   turístics  han  començat  a  estudiar  de  quina   manera   les   fronteres   es   relacionen   amb   els   visitants,  com  configuren   la  percepció  que   tenen  els   turistes  del   lloc   i,  fins   i   tot,   de   quina  manera   la   frontera   esdevé   un   agent   que  crea  espais  turístics.  A  INSETUR,  diversos  estudis  recents  s’han  interessat  per   la   frontera  com  a  objecte  turístic.  Dani  Blasco,  investigador  de  l’Institut,  ha  realitzat  una  estada  de  recerca  a  Ciudad   Juárez,   on   ha   treballat   aquest   camp.   “No   podem   dir  que   Ciudad   Juárez   sigui   una   ciutat   turística,   però   milions   de  persones   travessen   cada   any   els   ponts   que   la   separen   de   la  frontera  nord-­‐americana.  Ens  hem  de   replantejar  el   concepte  de   turista   i   integrar-­‐hi   els   visitants   a   temps   parcial”.   Els  resultats   de   la   seva   recerca   seran   publicats   en   diverses  revistes,  però  ja  ens  pot  consultar  un  primer  article  al  Journal  of  Heritage  Tourism.  

INSETUR   està   situat   en   un   espai   de   frontera,   ja   que   la  demarcació  de  Girona  limita  amb  França,  separada  només  per  la  línia  dels  Pirineus.  Això  ha  donat  lloc  a  diversos  projectes  de  

Les  fronteres  són  els  límits  necessaris  que  han  de  travessar  els  turistes  per  a  ser  considerats  turisstes  internacionals.  Però  les  fronteres  poden  ser  també  un  element  turístic  o  un  agent  que  transforma  la  imatge  del  lloc  i  la  forma  com  es  configura.    

Una  sèrie  d’estudis  recents  a  l’INSETUR  s’han  interessat  pel  paper  complex,  dinàmic,  de  les  fronteres  en  la  configuració  de  l’espai  turístic.  Com  en  el  darrer  llibre  de  Javier  Cercas,  cerquen  les  lleis  invisibles  de  la  frontera.    

Les  lleis  de  la  frontera  

recerca,   que   contemplen   l’efecte   de   la   frontera   en   la  configuració  de  l’activitat  turística.  Recentment,  Blasco,  Guia  i  Prats  han  publicat  els  resultats  d’una  investigació  sobre   la   creació   de   clústers   turístics   a   la   zona   dels  Pirineus.   Després   de   varis   contactes   amb   l’ajuntament  de  Llívia,  Blasco  ha  obert  una  nova  línia  de  recerca:  “Ens  hem   interessat   pels   enclavaments,   els   territoris   que  estan   íntegrament   envoltats   per   territori   d’un   altre  país”.  Des  d’INSETUR  s’estan  dissenyant  projectes  per  a  crear   una   xarxa   d’enclavaments   europeus   i   estudiar   la  seva  problemàtica  i  la  seva  potencialitat  turística.  

Per   la   seva   banda,   Judith   Díaz   s’ha   interessat   pels  efectes  turístics  de  la  frontera  que  separa  l’illa  de  Xipre.  Xipre   és   un   espai   molt   petit,   però   condensa   tots   els  conflictes  territorials  d’Europa:  una  frontera  que  separa  el   país   en   dos,   una   zona   d’amortiguament   entre   les  dues  xipres  i  zones  controlades  militarment  per  l’antiga  colònia.  La  investigadora  ha  constatat  que  “les  fronteres  prenen  una  altra  dimensió  quan   les   contemples  des  de  la   mirada   turística.   Ens   ajuda   a   entendre   que   les  fronteres  són  una  construcció  social,  com  també  ho  és  la  pròpia  destinació”.    

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

7  

Innovació,   gestió   i   desenvolupament   del   producte,   gestió   i  màrqueting   de   destinacions,   comportament   del   turista   i  impactes  del   turisme   i   sostenibilitat.  Aquestes   són   les  quatre  línies   en   què   s’organitza   el   nou   Doctorat   en   Turisme   que  organitzen   de   forma   conjunta   la   Universitat   de   Girona   i   la  Universitat  de  les  Illes  Balears.    

La  directora  del  programa,  Núria  Galí,  destaca   les  dues  grans  novetats   d’aquest   programa:   “En   primer   lloc,   treballem   de  forma  conjunta  amb   l’altre  Universitat  del  Campus  e-­‐MTA,   la  UIB.   Recordem   que   el   darrer   rànquing   de   El   Mundo   situava  aquestes   dues   universitats   com   les   primeres   de   l’Estat   en   la  formació   turística.   En   segon   lloc,   s’ofereix   un   programa  dedicat  de  forma  exclusiva  a  l’àmbit  turístic”.  El  programa,  que  ja  ha  estat  verificat  per  AQU  i  ANECA,  s’inicia  el  curs  2013  amb  sis  places,  obertes  “tant  al  públic  nacional  com  internacional”.  Galí  considera  que  el  programa  de  doctorat  “ha  de  mantenir  la  tendència   a   la   internacionalització   que   ja   hem   iniciat   en   els  programes  de  màster”.  

 

 

El   programa   de   doctorat   presentat   permet   desenvolupar  recerques  molt  diverses,  ja  que  les  línies  són  molt  àmplies  i  de  caràcter   transversal.   “Hem   aconseguit   la   participació   de  doctors  adscrits  a  àmbits  acadèmics  molt  diversos”,  assegura  la   directora   del   programa.   “Més   encara.   Volem   potenciar  recerques   que   siguin   transdisciplinars,   que   cerquin   nous  mètodes  i  espais  de  frontera  entre  àmbits  acadèmics.  El  futur  del  turisme  es  troba  en  aquests  aiguabarrejos  de  disciplines”.  

Doctorat  industrial  

El  Campus  e-­‐MTA  també  s’ha  acollit  al  programa  de  doctorat  industrial,   que   ha   convocat   la   Generalitat   de   Catalunya.  Inspirat   en   l’experiència   dels   països   nòrdics,   el   doctorat  industrial   en   turisme  de   la  UdG  ofereix   la  possibilitat  que  els  estudiants  desenvolupin  una   recerca  dins  d’una  determinada  empresa.   Durant   tres   anys,   el   doctorand   serà   contractat   per  una   empresa   que   l’acollirà   i   l’ajudarà   a   elaborar   una   Tesi  Doctoral,  amb   la   intenció  que  tingui  una  aplicació  a   la  pròpia  empresa.    

Galí  explica  que  “equival  a  obtenir  una  beca  de  recerca,  amb  la  diferència  que  en  aquest  cas,  el  doctorand  és  contractat  per  l’empresa  on  portarà  a  terme  la  seva  recerca”.  La  UdG  ofereix  aquest  programa  en  els  dos  àmbits  que  organitzen  el  Campus,  el  turisme  i  l’aigua.  

 

Doctorat  en  turisme    La  UdG  i  la  UIB  inicien  el  camí  conjunt  amb  un  Dotorat  en  turisme  interuniversitari.  La  UdG  s’afegeix  també  a  la  iniciativa    dels  doctorats  industrials.  

Més  informació    www.udg.edu/doctorat      www.doctoratsindustrials.gencat.cat  

 

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

8  

Turisme  geològic  a  Tremp  

Un  dia  de   tardor,   no  és   estrany   trobar  un  grup  de  visitants  estrangers   (potser  americans,   potser   alemanys),   que  s’instal·∙len  durant  dues  o  tres  setmanes  per   a   contemplar   el   territori.   Podríem  pensar   que   es   tracta   del   cor   de  Barcelona,   de   la   Costa   Brava   o   del  Ripollès,   però   els   visitants   han   optat  per   una   destinació   molt   menys  coneguda:   El   municipi   de   Tremp.   A  banda  d’una  espectacular  colònia  d’aus  carronyaires   i   les   restes   de   patrimoni  industrial   relacionat   amb   la  hidroelèctrica,   Tremp   atresora   un  capital  geològic  d’un  valor  excepcional.  Per   això,   cada   any   és   visitada   per  petites   comunitats   d’experts   que  admiren   una   de   les   majors  concentracions   de   formes   geològiques  del  continent.  

Tot  i  que  tendim  a  identificar  el  turisme  de  muntanya   amb   l’alta  muntanya   i   el  paisatge   alpí,   el   Prepirineu   català  ofereix   un   ventall   molt   ampli   de  paisatges   inèdits.   Tremp   és   com   un  

llibre   obert   de   geologia   i   permet  comprovar   in   situ   formes   geològiques  excepcionals.   Els   experts   se   senten  especialment  interessats  per  la  formació  de  Castissent   i   per   l’estratotip  d’Illerdià,  però  hi  ha  moltes  altres  estructures  que  tenen   interès   per   a   un   geòleg   amateur,  com   les   serres   capgirades,   les   enormes  cingleres,  els  barrancs  o  les  restes  fòssils  (nummulits   i   alveolines).   Un   dels  paratges  més  imponents  és  l’esllavissada  de   Puigcercós,   una   enorme   ferida   en   el  territori   de   més   de   400   metres   que   el  segle   XIX   arrassà   literalment   la   localitat  antiga.  

L’Ajuntament  de  Tremp  ha  encarregat  a  INSETUR  un  estudi  que  permeti  posar  en  valor   el   capital   geoològic   del   municipi.  Els   dos   directors   del   projecte,   Jordi  Casassayas   i   Sílvia   Aulet,   proposaran  mecanismes  per  a  convertir  els  elements  geològics   en   productes   turístics.   “En   els  darrers   anys,   s’ha   produït   un   cert   boom  del   turisme   geològic   i   la   irrupció   dels  geoparcs   són   només   un   indici”,   explica  

Aulet.   “Els   geoparcs   són   una   figura   que  ha   proposat   la  UNESCO  amb   la   intenció  de  posar  en  valor  el  patrimoni  geològic.  I  és   un   símptoma   d’una   nova   sensibilitat  cap  al  patrimoni  geològic.  A  Europa  s’ha  constituït   una   xarxa   europea   de  geoparcs  i  s’han  començat  a  activar  nous  itineraris,   productes   i   empreses,   però   el  més   important   és   que   s’ha   alimentat   la  curiositat   per   quelcom   fascinant:   els  orígens  de  la  terra  i  la  seva  formació”.    

Com   en   altres   activitats   turístiques,   el  més   complicat   és   traduïr   un   recurs  potencial  en  un  producte  turístic  efectiu.  “El  principal  objectiu  del  pla  serà  aquest:  Donar   instruments   per   a   què   puguin  aparèxier   de   forma   efectiva   productes  viables”,   comenta   Casassayas.   “Hi   ha  molta  feina  a  fer:  Organitzar  la  jerarquia  dels  elements,  senyalitzar,  millorar  l’ofer-­‐ta   d’allotjament,   connectar   amb   els  operadors   turístics,   fomentar   la   creació  d’empreses  locals”.    

INSETUR  proposarà  vies  per  a  posar  en  valor  l’excepcional  patrimoni  geològic  del  municipi  més  gran  de  Catalunya  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

9  

El  Circuit  de  Montmeló  és  un  aparador  internacional,  en  el  que  tenen  lloc  grans  esdeveniments  esportius.  Segurament,  encara  no  ha  aprofitat  prou  el   seu  potencial   fora  de   curses,  però  és  indubtable  que  les  competicions  de  fòrmula  1  i  de  motociclis-­‐me  són  un  potent  reclam  per  a  visitants  de  tot  el  món.  

Des  de  fa  uns  anys,  la  comarca  del  Vallès  Oriental  treballa  per  a   crear   una   marca   turística   basada   en   la   concentració   de  nodes   vinculats   amb   el   motor:   museus   de   l’automòbil,  indústria,   patrimoni   industrial   i,   naturalment,   esdeveniments  esportius.   Inspirat   en   la   marca   Terra   di   Motore,   o   Motor  Valley,  de  l’Emilia  Romagna,  les  administracions  i  empreses  de  la   comarca   intenten   aixoplugar   les   iniciatives   turístiques  disperses  en  una  marca  global.  

Aquest  any,  el  Circuit  ha  incrementat  la  seva  vocació  turística.  Per  exemple,   l’entrada  del  Gran  Premi  de  Fòrmula  1  ha  estat  associada  amb  altres  productes  turístics  de  proximitat,  com  el  Camp  Nou,  el  Bus  Turístic,  el  complex  Roca  Village  o  el  Saló  de  l’Automòbil.  Al  mateix  temps,  el  Circuit  ha  incrementat  la  seva  oferta  de  productes  d’oci,  com  el  Bicircuit,  les  Visites  Guiades,  els  programes  per  a  empreses,  si  bé  el  producte  estrella  és  la  possibilitat  de  conduir  pel  circuit  amb  el  teu  propi  vehicle.  

 

Catalonia  Sacra  

En  la  darrera  edició  del  Campionat  de  F1  i  de  Moto  GP,  el  professor   d’INSETUR   Lluís   Prats   ha   portat   a   terme   un  estudi   per   tal   de   mesurar   el   comportament   dels  consumidors   i  els  criteris  de  decisió.  “Estudiar  els  esdeve-­‐niments   té  una   complicació   tècnica  molt   rellevant,   ja  que  hem   de   garantir   una   mostra   representativa   en   molt   poc  temps   efectiu.   Això   implica   mobilitzar   un   número   molt  elevat   d’enquestadors   de   forma   simultània”.   Prats   ha  enquestat   els   assistents   al   Gran   Premi   de   F1   i  Moto   GP,  amb   la   intenció   de   determinar   quins   són   els   criteris   que  expliquen   la   seva   presa   de   decisió   i   quins   factors  condicionen  el  seu  comportament.  

La  darrera  enquesta  de  Moto  GP,  realitzada  entre  els  dies  14  i  16  de  juny,  ha  representat  800  enquestes,  realitzades  per   un   equip   de   nou   enquestadors.   Els   resultats  preliminars  mostren  el  predomini  del  mercat  espanyol,   si  bé   un   quart   dels   assistents   són   internacionals,  especialment   francesos   i  anglesos.   L’estudi  mostra   també  la   predisposició   a   la   repetició   i   modela   els   criteris   de  decisió  dels  assistents.  

Turisme  efímer    Els  esdeveniments  esportius  que  se  celebren  al  Circuit  de  Montmeló  són  ja  un  atractiu  turístic.  Un  estudi  turístic  avalua  el  comportament  dels  visitants.  

 

 

Check-­‐in.  L’actualitat  de  l’INSETUR   Juliol  2013  

10  

 

 

 

 

 

 

 

 

check-­‐in  és  una  publicació  sobre  l’actualitat  de  l’Institut  Superior  d’Estudis  Turístics  de  la  UdG,  INSETUR  

           

INSETUR  Institut  Superior  d’Estudis  Turístics  

www.udg.edu/insetur  www.insetur.cat  

www.facebook.com/insetur  www.e-­‐mta.eu