M Victoria Landa4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADASEGLES XIV I XV

M Victoria LandaLALHAMBRA: la roja (1238-1492)PART PBLICA:Funcions militares: ALCASSABAFuncions administratives i burocrtiques i, tamb, administraci de justcia: MEXUAR.Funcions oficials: nucli cerimonial (sal del tron) DIWAN per a la diplomcia.PART PRIVADA:Estances per a la vida privada del rei: HAREM JARDINS i HORTES Palau fortificat construt en pedra vermella, al nord-est de Granada. s un palau fortalesa, integrat en el paisatge circumdant, realitzat amb materials pobres, paredat o maoneria (mampostera) i maons, t diverses i variades dependncies:

M Victoria LandaLALHAMBRA: la roja (1238-1492)

M Victoria Landa

M Victoria LandaELEMENTS CONSTRUCTIUS No t un tipus de planta preestablert; s un conjunt dunitats independents, ordenades al voltant els patis. Aquest s el motiu de qu no tingui un centre arquitectnic ben delimitat.Arquitectura arquitravada, feta a escala humana, on predomina lhoritzontalitat. Es completa amb voltes reals o fingides (falses).

M Victoria LandaCARACTERSTIQUES Materials pobres, paredat o maoneria (mampostera).Poc cuidats els exteriors i abundant decoraci interior.Policromia: tot estava prcticament pintat amb diversos colors: daurats, ocres, blaus, etctera. Sutilitza molt poc larc de ferradura, que es substitueix pel peraltat (acampanat). La major part dels arcs de Granada sn sols ornamentals, sense funci constitutiva, constructiva o sustentadora.Proliferen els mocrabs en voltes, capitells, frisos...

M Victoria LandaLes columnes tenen fust cilndric. Els capitells sn una novetat, formats per dos cossos: un cilndric amb decoraci de cintes i altre o altres cbics, sobreposats a lanterior.

M Victoria LandaLes cobertes sn llindades (adinteladas), normalment, per la majoria de vegades, es cobreixen o semmascaren amb voltes de mocrabs (falses).SALA DE LOS ABENCERRAJES (SUD PATI DELS LLEONS)

M Victoria LandaDECORACIEls scols es decoren amb cermica vidriada (en quasi totes les estances). Les superfcies del mur es decoren amb guixeries.Els motius ornamentals ms utilitzats sn: xarxes de llaceria, formada per lnies o cintes que sentrellacen formant polgons o estrelles, les figures resultants sordenen simtricament dacord amb les lleis geomtriques. Xarxes de rombes o draps de sebka(paos de sebka) i els fons somplin amb atauric. Les inscripcions emmarquen el conjunt.

M Victoria LandaArc peraltat amb festGelosies geomtriquesCimaci amb mocrabsColumna fina de marbreamb capitell de cintesENTRADA A LA CAMBRA O SALA DAURADA

M Victoria LandaDecoraci treballada en estuc. Policromia, atauric, mocrab i epigrafia cfica.Curis el detall dels capitells.Sebka caladaArcs democrabCapitell amb cintesCapitell amb cintesPATI DELS LLEONS

M Victoria LandaMaterials pobresEpigrafia nasjCarcters nasjesScol enrajolat amb decoracigeomtrica

M Victoria Landa

M Victoria LandaMATERIALS Generalment sn peribles (baixa qualitat) i tindran dos usos: funcional (muralles): Pedra, formig i ma (li dna un aspecte vermells a lAlhambra). decoratiu: Cermica vidriada, guix o algeps, fusta.

M Victoria LandaSUPORTSColumnes: Plint quadrat de poca altura; Basa: Esccia i tor; Fust cilndric llis amb anells en la part superior formant un collar que est llaurat junt amb el capitell i no amb el fust; Capitells: nhi ha de dues varietats un de mocrabs i laltre nou, capitell granad o de granada (part inferior cilndrica i superior parallelepipdica de base quadrada ms ampla que alta; bac format per una motllura cncava.Murs

M Victoria LandaCOBERTESLlindades, i adovellades o voltades:Els arcs ms utilitzats sn: el tmid (apuntat, t ms amplada a la meitat de la seva altura que a larrencada), ferradura apuntat, el apuntat, el de mig punt i lacampanat peraltat Les voltes ms usades sn la de mig can, aresta, i la cpula.

M Victoria LandaELEMENTS DECORATIUS Empren tot tipus de materials: maons, rajoles, estucs, fustes, txtils, metalls...

La decoraci fa que arquitectura i naturalesa es complementen en perfecta harmonia: la natura penetra en larquitectura a travs dels jardins, fonts, canaletes en les estances, etc.Tenen gran importncia: tot ho invaeixen: murs, trespols, sostres, objectes ds quotidi, com tapissos, estores, cortines, coixins, vestimentes. La decoraci forma un sistema on lelement estructural est emmascarat, els motius o elements ornamentals sobresurten per tot arreu, transformant laspecte original de ledifici i dissimulant la pobresa dels materials.MIRADOR DE DARAXA

M Victoria LandaFUSTA Portes, sostres, enteixinats (artesonados) i decorats

M Victoria LandaENRAJOLATS (ALICATADOS) Els scols sn coberts de rajoles amb motius sovint geomtrics

M Victoria LandaMARBRE Es colloquen al terra per donar major sensaci de frescor, o material de les fonts

M Victoria LandaGUIX O ALGEPSs el material ms utilitzat. Forma una segona arquitectura que embolcalla materialment ledifici original. Amb aquest material sornamenten parets, sostres, finestres... cada habitaci es diferent a lanterior, la qual cosa ens dna una sensaci de sorpresa permanent a base de crear falsos elements constructius.

M Victoria LandaAIGUA Juga un paper primordial amb un triple sentit, aix com tamb la vegetaci. Funcions: Prctica (rec o regatge). Esttica (construccions com aljubs albercas-. Ritual (ablucions). Pot ser usada en reps, com en els safareigs (albercas o estanques) on es reflecteixen les construccions. Tamb es pot utilitzar en moviment, aix transmet una atmosfera dencanteri: laigua sesgola per les canaletes que entren dins les estances. Aix mateix, laigua s valorada tamb en les inscripcions. PALAU DE COMARES IPATI DELS ARRAYANESEL PARTAL

M Victoria LandaVEGETACI .T com laigua un sentit prctic (horta) i esttic, per el plaer dels sentitJard alcornic: parads oasi amb una vegetaci alta.Jard persa: La vegetaci s baixa i t funci decorativa: cossiols (macetas), arbrets, rosals, arrayanes o murta. Els jardins tenen, bsicament, dues formes:

M Victoria LandaINSCRIPCIONS 1r- Inscripci de carcter informatiu: solen ser de tipus commemoratiu com les dates de la construcci. 2n- Inscripcions religioses o cites de lAlcor. Sn molt abundants i repetitives. 3r- Inscripcions potiques exalten la forma, funci i significat de larquitectura.Recorren tota ledificaci. Es poden dividir:

M Victoria LandaExisteixen tres poetes IBN AL-YAYYAB (1274-1349). Amb Yusuf I.IBN AL-JATIB (1313-1375). Amb Yusuf IIBN ZAMRAK (1333-1393). Amb Muhamad V. Els seus poemes estan repartits entre: Comares. La font dels Lleons. Mirador de Daraxa.

M Victoria LandaPRINCIPIS COMPOSITIUS DE LA DECORACI RITME REPETITIU: produeix un efecte dinmic i immutable.TENDNCIA A LESTILITZACI: es basa en motius geomtrics, epigrfics, vegetals.CALLIGRAFIA: El callgraf substitueix a les imatges (les arts figuratives).FORMES DECORATIVES: atauric, llaceria i epigrafia, perfectament integrades, formen una decoraci profusa i menuda, lefecte general de la qual sha denominat "arabesc.COLOR: tan sols es conserva en els scols enrajolats (alicatados). Queda qualque resta, tamb, en les guixeries i en les fustes.LLUM: brillantor i lluminositat dels materials que intensifiquen el seu color amb la llum solar i amb la llum nocturna, formant un fort contrast de plnols, textures, i una gran mobilitat.

M Victoria LandaEVOLUCI CONSTRUCTIVA PARTS DE LALHAMBRA

27CIUTADELLA DE LALHAMBRA, Qalat al Hamra (la muntanya vermella)DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.TUR SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA

ART HISPANOMUSULM

NDEX

HISPANOMUSULM O ISLMIC11.- Mesquita de Crdova12.- Alhambra de Granada

11MESQUITA DE CRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-HAKAM II i AL-MANSUR.

12CIUTADELLA ALHAMBRA, Qalat al Hamra (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.TUR SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA

CIUTADELLA ALHAMBRA, Qalat al Hamra (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.TUR SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA12

LALHAMBRA: la roja (1238-1492)

FITXA TCNICA (documentaci general)catalogaci i anlisi formal TtolCiutadella de lAlhambra ,Qalat al Hamra (la muntanya vermella)AutorDesconegut. Construt pels musulmans de la dinastia nassarita installats a la pennsulaComitentErigida en els regnats de Muhammad I-Al-Ahmar, Iusuf I, Muhammad V i Muhammad VIICronologiaSegles XIII- XIVEstilArt islmic nassarita o HispanomusulmLocalitzaci Palau Alhambra saixeca sobre un dels turons abruptes, denominat Sabika, que domina la ciutat de Granada, als afores i sobre la vall del riu DarroTipologiaArquitectura civilSistema constructiuArquitravat i voltatMaterialsMa, fusta i guixDimensions740 x 220 metresFunciCiutadella palatina andalus: Fortificaci i residncia del monarca i de la cort del Regne Nassarita de Granada

M Victoria LandaPORTA DE LA JUSTCIA

M Victoria LandaSEGLE XIII Sinicia la construcci amb IBN AL-AHMAR que va manar edificar amb carcter defensiu i militar LALCASSABA o recinte fortificat i La squia.

M Victoria LandaBarana del corSALA DEL MEXUAR (JUNT AL PATI DEL MEXUAR)Sala ms antiga, molt modificada. Sala daudincies (administraci i justcia). El sold se situava en una zona elevada, coberta per gelosies per no ser vist. No t finestres laterals. Sostre estava obert en la part central. Decoraci dels segles XVI i XX. Capella amb cristians. Al fons hi havia un oratori, un pati amb font i la Cambra Daurada, a lesquerra.

M Victoria LandaCAMBRA DAURADA (devora el MEXUAR)PATI DEL MEXUAR Entre el Mexuar i la Cambra Daurada, uni entre ambds palaus. A la faana en larc de lentrada t capitells granadins. A linterior, sostre de fusta, decorat de pinyes i conquilles. Sota ell, finestres tancades amb gelosies. Dues portades rectangulars vorejades de sanefa de cermica. Sala decorada amb pintures gtiques, escuts i emblemes dels Reis Catlics.

M Victoria Landa

M Victoria Landa

Segle XIVDIWAN: Protocol i diplomcia 1334-1354: YUSUF I TORRE DE COMARES Palau de ComoresSestructura entorn a un pati PATIO DE LOS ARRAYANES O DE LALBERCA (estanque) amb Murta i un Aljub - amb dues faanes porticades (dos prtics en els extrems menors) amb arcs falsos sobre columnes primes. T guixeria datauric en la part superior dels murs (encara que sha perdut en part), i enrajolat en el scol inferior. Incorpora naturalesa i aigua amb 3 funcions: refresca en estiu, el murmuri (remor o soroll suau) dna una sensaci tranquillitzant, i produeix reflexos de belles visions.

M Victoria LandaPALAU DE COMARES (DIWAN)Yusuf I emmuralla de nou el conjunt i respecta el carcter de fortalesa, per transforma els interiors de les torres en palaus i en residncia de luxe: ambivalncia de la construcci: PALAU-FORTALESA: arquitectura emmascarada: exterior - militar / Interior - luxs. Aquest tipus darquitectura ambivalent es resumeix en dos conceptes arquitectnics: funcional: murs forts construts en formig (torres, murades).ornamental: rajoles, estucs, fustes treballades o llaurades (revestiment mural en linterior).

M Victoria LandaNORD: TORRE DE COMARES El prtic t sis arcs peraltat i acampanats, que no tenen funci constructiva, sn sols ornamentals, agrupats en dos trios, i larc central t una major altura. Columnes de fust llis i capitells granadins. Desprs del Pati, saccedeix, per un gran arc apuntat de mocrabs, a la SALA DE LA BARCA (benedicci). Planta rectangular, coberta abans per volta semicilndrica destruda (incendi 1890) i reconstruda. Murs guix (lema de la dinastia. Du s vencedor), scol de rajoles, arcs fistonats de mocrabs i petxines. Muhammad V la va ampliar. Dna accs a la Torres de Comares.

M Victoria Landa

M Victoria LandaPRTICS TORRE COMARES, Basti ms poders Dintre la torre: SALA DELS AMBAIXADORS (audincies Iusuf I). Ornamentaci interior: Scol peces vidriades de colors, geomtriques, cumries, dna nom. Atauric i arabesc, cornisa de mocrabs pintats. Cpula de fusta. Al palau de Comares shi accedeix travessant el Pati de Comares o dels Arrayanes, torre reflectida a les aiges.

M Victoria LandaSALA DELS AMBAIXADORS, SAL DEL TRON (interior de la torre de Comares)Format per una estana quadrada, sl de marbre ara de fang, enmig lescut nassarita; coberta per falsa cpula, decorada simblicament amb set cercles concntrics, esquitxada destrelles (105) de vuit puntes i de setze punts, que representen els set cels del parads islmic amb el tron de Du, situat aquest en el vuit cel (cub de mocrabs). En els quatre angles es troben situats els quatre rius del parads. El sal est envoltat per una srie de dependncies, lentrada de les quals sobri en el mateix mur, agrupades de tres en tres, ornamentades, tamb, amb un gran simbolisme decoratiu: signes del zodac, excepte la principal, situada en el centre de la paret nord, on subica el tron i est decorada amb un smbol solar. La completa un ORATORI O MESQUITA i un passads que dna accs a la part superior, que servia de cambra reial durant hivern, i est situada damunt del sal del tron, i tamb saccedia al torre o baluard (adarve).

M Victoria Landa

M Victoria LandaSal dels Ambaixadors

M Victoria LandaInterior Torre de Comares

M Victoria LandaSal dels Ambaixadors

M Victoria LandaPRTIC SUD Tan sols es conserva el prtic. En aquesta zona era on vivia el prncep hereu.

M Victoria Landa

M Victoria LandaEST: BANY REIAL Porta daccs al BANY REIAL: El bany t tres parts: Sala dels llits: vestidor i lloc de massatge i esbarjo o refrigeri, posterior al bany, enrajolada. Sales de bany: eren tres una per a laigua temperada i dues per a laigua tbia i calenta (seguint el model rom: fregidarium, tepidarium i caldariun). Cobertes amb voltes amb lluernes estrellades (claraboyas o tragaluces), que servien per illuminar i ventilar. Altres dependncies: al pis superior vivia el vigilant dels banys i a linferior sinstallaren els forns, amb accs independent.

M Victoria Landa

M Victoria LandaA lentrada, lapoditerium, espai quadrat en el centre, delimitat per columnes, amb una font i galeries al seu voltant, i un espai obert al pis superior (des daquesta galeria es diu que el monarca treia el cap per a veure a les seves dones nues, i desprs llanava una poma a aquella que havia triat per a passar la nit). Tota la decoraci existent s d'poca cristiana, ja que shan restaurat i reconstrut diverses vegades, a causa del mal estat.

M Victoria LandaLa resta de sales, ms simples, sense adorns en les parets, amb paviment de marbre, scols de rajoles, arcs de ferradura sense decorar i voltes amb llucanes o lluernes (obertures en forma d'estrella), que van estar tancades amb vidres de colors, i que servien per a illuminar l'estada

M Victoria LandaEST DELS BANYS Subiquen les vivendes per a les quatre esposes legtimes del sold, dues vivendes a cada costat major del pati (no shan conservat).

M Victoria Landa1354-1391. MUHAMAD V. PALAU O PATI DELS LLEONS Edificar les seves prpies estances palatines s un costum musulm, que t un carcter efmer; el nou sold amplia la seva residncia. Les noves dependncies reben el nom de PALAU DELS LLEONS i, tamb, sestructuren entorn a un pati central rectangular.

M Victoria Landa

M Victoria LandaPATI DELS LLEONS (HAREM)Situat a langle entre banys i Pati dels Arrayanes, shi accedeix per la SALA DELS MOCRABS. Planta rectangular, adoptada a lesquema de creuer, amb font central; sistema estructural repeteix el del Palau de Comares, pati central a cel obert eix de vida familiar, i distribueix les distintes cambres: oest, la dels MOCRABS; est, la SALA DELS REIS; nord, la SALA DE LES DUES GERMANES, SALA DE LES AJIMECES (amb finestres coronelles), i EL MIRADOR DE DARAXA; sud, la SALA DE LOS ABENCERRAJES i el HAREM.

M Victoria Landa

M Victoria LandaART HISPANOMUSULM

M Victoria Landa

M Victoria LandaPATI DELS LLEONS El pati forma un jard de tipus persa amb dues zones per passejar recorregudes per canaletes daigua que sentrecreuen en el centre, on est situada la font que li dna nom a aquesta dependncia, font dels lleons (dotze lleons font, collocats en roda o cercle) del segle XI. El pati est porticat en els quatre costats per una galeria de 124 columnes amb arcs de guix peraltats sobre les columnes de marbre blanc, allades o agrupades. Fust cilndric i prim, anells part superior, capitells cbics amb inscripcions (nassarita). En els laterals menors trobem dos pavellons amb arcs ornamentats amb una arquivolta de mocrabs i els carcanyol amb sebka.

M Victoria Landa

M Victoria LandaPati dels Lleons, Muhamad V. Escultures tosques realitzades en Orient i traslladades a lAlhambra. Devora aquest pati es troben les habitacions ms exuberants, amb major decoraci i utilitzaci de mocrabs: Sala de los Abencerrajes (volta estrellada) i de las Dos Hermanas (volta poligonal).

M Victoria Landa

M Victoria LandaPATI DELS LLEONS (HAREM)Iconografia interessant

M Victoria Landa

M Victoria LandaSALA DELS MOCRABS (OEST) Servia de vestbul o daccs al palau reial, des de les dependncies de Comares. s la ms senzilla de totes les del Palau dels Lleons. Es troba a l'entrada antiga del palau, i el seu nom es deu a la volta de mocrabs que la cobria. L'accs al Pati dels Lleons es fa a travs de tres arcs de mocrabs.

M Victoria LandaPATI DELS LLEONS (HAREM)Iconografia interessant

M Victoria LandaSALA DE LOS ABENCERRAJES (SUD) Sala privada del sold, en front Dues Germanes. Nom degollament dels cavallers Abencerrajes.Part baixa per als festins durant linvern, es situaven els comensals en les dues mplies dependncies laterals que estan separades per arcs bessons. Planta quadrada a major altura que el pati, que es divisa per lunica obertura.Un petit sortidor poligonal de marbre en el centre.Sobre elements constructitus senzills (maoneria, ma), els murs rica decoraci: scols enrajolats, estucs, arcs de mig punt peraltats i arcs lobulats, columnes i terra de marbre.Part superior dedicada a vivenda sold.Coberta per un cpula de mocrabs sobre un tambor estrellat.

M Victoria LandaCpula del Sal dels Abencerrajes

Esplndida cpula en forma destrella de 8 puntes, installada sobre 8 trompes decorada amb mocrabs, que reflecteixen una lluminositat tnue, donant un aspecte mgic a la sala.

M Victoria LandaDecoraci, sumptuosa, exuberant, delicada i refinada: ATAURICS, SEBKA, GEOMETRIES O LLACERIES, EPIGRAFIES de lALCOR (funci residncia sobirans, per aix incloa la zona privada de lharem)

M Victoria Landa

M Victoria LandaSALA DELS REIS

Ocupa tot el costat oriental del Pati dels Lleons i s la sala ms llarga de LHarem.

Era destinada a les festes de lestiu. Est totalment oberta al pati.

Lespai est compartimentat en set trams: Tres quadrats i lluminosos, alternats amb quatre rectangulars i en penombra, separats per arcs de mocrabs.

Des daquestes petites sales accedim a tres estances, que es troben al fons, cobertes amb sostres de fusta voltats i coberts de cuiro pintat, amb diferents representacions.

M Victoria LandaSALA DELS REISA la volta central, de les tres petites estances del fons, hi ha pintures dels 10 primers soldans nassarites o reis de Granada (daqu prov el nom), i les laterals representen dames i cavallers: la caa del porc senglar per un cavaller musulm, i la caa de ls per un cavaller cristi, per exemple.

M Victoria Landa10 SOLDANS DE LA DINASTIA

M Victoria LandaSALA DE LES DUES GERMANES (NORD) Part baixa: Estana central quadrada coberta amb cpula de mocrabs octogonal. T simbolisme astral.Tres sales de planta rectangular, ms gran s la del centre, que mira cap al nord, on es troba, davant seu, EL MIRADOR DE DARAXA que servia de sal del tron.Parts superiors servien de vivenda privada de la soldana.

M Victoria LandaT: un mirador sobre la ciutat i comunicaci directa amb banys, una balconada que mira al Jard del Partal, accs a les habitacions temporals de Carles V, i un mirador al pati dels Lleons.

Sentra per un arc semicircular fistonat, que conserva les portes de fusta originals.

Planta quadrada, paviment de marbre, petit sortidor central i una canaleta que condueix laigua al pati dels Lleons.

Com la resta de lAlhambra, t poemes escrits a les parets, i tots els murs com una mena dhorror vacui.

Altre motiu ornamental s una frase de Mohamed-Ben-Nazar quan, en entrar triomfal a Granada en el segle XIII, la poblaci el va rebre al crit de benvingut el vencedor per la grcia dAl, al qu ell respongu Noms Al s vencedor; frase repetida en molts murs de lAlhambra.SALA DE LES DUES GERMANESDues grans lloses bessones de marbre blanc a ambds costats de la font central, iguals en grandria, color i pes, ms grans de tota lAlhambra, li donen el nom

M Victoria Landa

M Victoria LandaLALHAMBRA: la roja (1238-1492)

M Victoria LandaCPULA ESTRELLADA DE LOS ABENCERRAJES CPULA POLIGONAL DE LES DUES GERMANESPoligonal, molt decorada amb mocrabs, que s lelement que sobresurt de la sala de les Dues Germanes per la bellesa i perfecci, on la llum est perfectament estudiada obrint finestrons laterals i convertint-la en una preciosa flor de riquesa exquisida.

M Victoria LandaMIRADOR DE DARAXA, SALA DE LOS AJIMECES o DE LES FINESTRES CORONELLESLes balconades bessones, al nord, que treuen el cap al jard de Lindaraja, li donen nom.

La sala denmig, que comunica la Sala de les Dues Germanes i el Mirador de Daraxa, s rectangular, coberta per una cpula de mocrabs.

Decoraci: guixeries, escuts nassarites, scol rajolat. Un fris envolta la sala sota la cpula amb una inscripci doraci (epigrfica).

M Victoria LandaMIRADOR DE DARAXAEl mirador s un exemple darquitectura ornamental palatina de lpoca de Muhammad V: finestra darcs bessons o coronelles, i peraltats, que sabri als jardins de LINDARAXA, i des don es pot contemplar Granada.

M Victoria LandaEL PARTALHabitatges criats de Palau. Trobem: Prtic, jardins, Passeig de les Torres. Decoraci: Naturalesa i aigua. Color i aromes, renou o remor de laigua. Plaer dels sentits. Els musulmans creuen que es pot arribar a du a travs dels sentits.

M Victoria LandaPati del Partal s el palau ms antic, amb un pavell cobert per una cpula, una torre annexa (Torre de les Dames) i un prtic dentrada amb cinc arcs precedits per un estany.

M Victoria LandaPati del Partal

M Victoria LandaCAMBRES DE LEMPERADOR. No va arribar a habitar-les. Sis sales, acabades en 1537, situades les dues primeres entre el Pati de la Reixa i el Jard de Daraxa, les quals posseeixen enteixinats (artesonados) quadrats. En la paret frontal es troba una xemeneia amb relleus de mostres alats. Hi ha quatre sales ms.Palau residncia de Carles V, no lhabit. Situat junt al Palau nassarita de Comares, gran contrast amb l'arquitectura islmica . T planta quadrada, amb pati circular, va ser dissenyat per Pedro Machuca.

M Victoria Landa

M Victoria LandaSorprn l'any de construcci (1527), molt primerenc per a les seves caracterstiques del Manierisme (estil artstic del segle XVI, sobretot pictric, imitava Miquel ngel i Rafael, en ell predomina all formal sobre contingut, i amanerament). En alguns aspectes, repeteix o anticipa certes solucions arquitectniques del Manierisme itali.

M Victoria LandaFaana totalment renaixentista. Primer cos, estil tosc amb encoixinat. El segon amb elements de decoraci del barroc. Sobre la porta principal, dues esttues alades de dona reclinades en el front. Dalt, 3 medallons emmarcats en marbre verd. En els laterals, escenes d'Hrcules. Els anells de ferro de la part baixa sn pura decoraci.

M Victoria LandaColumnes driques primer pis, jniques segon, i fris amb bucranis de tradici grecoromana.

M Victoria LandaLa construcci es va veure interrompuda en el segle XVII, fins que es va completar en el segle XX.

M Victoria Landa

M Victoria Landa1319 MUHAMMAD II i ISMAIL IEL GENERALIFE

M Victoria LandaEL GENERALIFE Residncia destiu, comunicada amb lAlhambra per un cam fortificat. Est distribut en dues terrasses.

M Victoria LandaTerrassa inferior: t dos patis quadrats, i una escalinata i porta daccs a la terrassa superior, a travs daquesta arribrm al pati de la squia.

M Victoria LandaPATI DE LA SQUIARectangular. s de tipus persa. Est travessat per la Squia Reial i forma un pati creuer. En els laterals ms llargs es conserven, en un dells, dues vivendes, que se suposa eren de les quatre esposes legals. En el costat de ponent hi ha una torre mirador. Major exuberncia de la natura i larquitectura ocupa una mnima part.Arcs falsos i columnes primes granadines.

M Victoria Landa

M Victoria LandaEn la zona est es completa el conjunt amb "el PATI DE LA SOLDANA O PATIO DE LA SULTANA i lanomenada ESCALA DE LAIGUA ESCALERA DEL AGUA. Aquest tipus de jard s el jard cornic: arbres alts per donar ombra, i aigua i frescor. Per lescala saccedeix a una mesquita. La zona es complementa amb jardins alts.

M Victoria LandaLALHAMBRA: la roja (1238-1492)

M Victoria LandaGENERALIFE

M Victoria Landa

M Victoria Landa

M Victoria Landa

M Victoria LandaLAIGUA s VIDA", i la VIDA" s la font d'on mana lEXISTNCIA!!!

M Victoria LandaART ISLMICHISPANOMUSULM

M Victoria LandaART HISPANOMUSULM

M Victoria LandaART HISPANOMUSULM

***********