FMCFederació de Municipis de CatalunyaNúm. 89 Juliol-Setembre de 2014

L’FMC impulsa una nova governançaAnàlisi sobre la proposta d’elecció d’alcaldes i alcaldesses (Jaume Magre)

100 preguntes amb les seves 100 respostes,que són la suma de totsels aspectes legalsdubtosos amb els queels ajuntaments espoden trobar

Esperem que us sigui demolta utilitat

Preu general: 20 eurosPreu entitats adherides al’FMC: 14 euros

“VADEMÈCUM” SOBRE LA LLEI DERACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITATDE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

en relació a la seva aplicació

qüestions100

Per clarificar els dubtes quegenera l’aplicació de l’LRSALen la feina que dia rere diaels treballadors localsdesenvolupen en els nostrespobles i ciutats

per a més informació, telèfon 93 310 44 04

La mateixa informació, actualitzada a mesuraque hi hagi nous elements, properament en

versió on-line a www.fmc.cat

Publi Vademecum ok_Maquetación 1 01/04/14 18:22 Página 2

Sumari

CATALUNYA MUNICIPAL. REVISTA FMC. Any 31. Època 5. Número 89. Juliol-Setembre de 2014 · EDITA: Federació de Municipis de Catalunya · SUBSCRIPCIÓ ANUAL: 80 euros · REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ: Via Laietana, 33, 6è. 1a. 08003 BarcelonaTel: 933104404 · Fax: 933107103 · Web: www.fmc.cat · Adreça de correu electrònic: comunicació@fmc.cat Fotos: Arxiu FMC i dissenyador.DISSENY: Enric Loizu (enricloizu@gmail.com) · IMPRESSIÓ: Litostamp · DIPÒSIT LEGAL: b-50311-2004La redacció no comparteix necessàriament l’opinió expressada pels autors en les seves col·laboracions. Aquesta publicació no pot ser reproduïda totalment ni parcialment sense permís de la redacció.

04

16

19

La Federació de Municipis impulsa una nova governança de l’entitat. Nomenament del nou secretari general de l’FMC.L’FMC acorda amb els economistes, censors jurats de comptes i secretaris, interventors i tresorers d’administració local reforçar les línies de governança a través d’un conveni de col·laboració.

Actualitat

Actualitat de l’FMC

L’opinióMiquel GiménezJosep M. Sanmartí

Experiències als Ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Amposta, Sitges i Santa Coloma de Gramenet.

20Disposicions jurídiquesSobre cultura, economia, govern local, medi ambient, obres, seguretat i urbanisme.

100 preguntes amb les seves 100 respostes,que són la suma de totsels aspectes legalsdubtosos amb els queels ajuntaments espoden trobar

Esperem que us sigui demolta utilitat

Preu general: 20 eurosPreu entitats adherides al’FMC: 14 euros

“VADEMÈCUM” SOBRE LA LLEI DERACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITATDE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

en relació a la seva aplicació

qüestions100

Per clarificar els dubtes quegenera l’aplicació de l’LRSALen la feina que dia rere diaels treballadors localsdesenvolupen en els nostrespobles i ciutats

per a més informació, telèfon 93 310 44 04

La mateixa informació, actualitzada a mesuraque hi hagi nous elements, properament en

versió on-line a www.fmc.cat

Publi Vademecum ok_Maquetación 1 01/04/14 18:22 Página 2

Jaume Magre fa una anàlisi sobre la proposta d’elecció d’alcaldes i alcaldesses.Rafael Jiménez Asensio analitza les iniciatives legislatives en matèria de transparència.10 Anàlisi

180 milions d’euros més per al món local.El Govern adapta els convenis amb ens locals a l’LRSAL.Atenció oftalmològica a persones en risc d’exclusió social.El PUOSC es destinarà a escoles bressol municipals.

18 Actualitat municipal

Actualitat

FederACió de MuNiCipiS de CAtALuNyA: NovA etApA, NovA goverNANçA

La Federació de Municips de Catalunya impulsa l’es-tabliment de nous criteris de Bona Governança, que incorporen un major control de la gestió interna, un Codi de Bones Pràctiques i la consolidació d’Audito-ria externa.En aquest sentit, la Federació desenvoluparà el projecte de Responsabilitat Social a l’àmbit local, aplegant els tres criteris bàsics: social, econòmic i mediambiental.També es portarà a terme una agilització del òrgans de govern de la entitat, amb l’objectiu d’aconseguir una major proximitat a la gestió interna i l’assolimentd’objectius.Amb aquestes actuacions, la Federació de Municipis s’adhereix als codis de governança recomanats per la Comissió Europea i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, com a referències fonamen-tals d’homologació europea de sistemes i procedi-

ments de gestió, inspirats pel Consell d’Europa.La Federació de Municipis de Catalunya està impul-sant una nova etapa en diferents vessants, amb un Pla d’Actuacions basat en l’establiment decriteris de bona governança per a l’entitat, que vol comprometre’s amb una forma de governar des de la proximitat, una aposta decidida pels Ajuntaments moderns i eficaços, considerant l’àmbit local com un espai estratègic de l’acció política, el futur de la democràcia i el desenvolupament dels drets de la ciutadania.Les mesures que s’estan començant a endegar po-tencien també una ètica pública comuna que ha d’evitar la mala gestió, desterrar la mala praxis i ge-neralitzar les bones pràctiques, de manera que s’as-seguri el bon funcionament de la democràcia local, a través de conductes honestes, eficients i obertes a la participació.

4

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014

FederACió de MuNiCipiS de CAtALuNyA: NovA etApA, NovA goverNANçA

La Federació és un òrgan de representació dels ajuntaments de Catalunya, que defensa els seus in-teressos i que apropa la realitat municipal a les altres administracions, com la Generalitat o el govern espa- nyol, entitats o institucions europees. La Federació de Municipis de Catalunya té plena autonomia per a la representació dels interessos dels seus membres da-vant de qualsevol instància. L’activitat de la Federació abasta nombrosos àmbits. De les da-rreres actuacions desenvolupades, cal remarcar les següents:• Lleis de Reforma Local del govern de l’Estat i de l’autonòmic.• Recerca de solucions al deute pendent de les Administracions amb els Ajuntaments.• Manteniment i aportació continuada en reunions

amb la Generalitat sobre temes diversos.• Atenció i compareixences al Parlament (Empresa i Ocupació, Afers Institucionals i Joventut).

• Celebració de 10 jornades específiques.• Desenvolupament de 18 comissions sectorials, ac-tualment en curs a la Federació.• Destacada tasca d’assessoria jurídica (informes i consultes; observacions, esmenes i recursos).• La Federació ha ofert 41 accions formatives (696 hores lectives) per a més de 2.300 treballadors i tre-balladores de l’Administració local.

Com es recordarà, la Federació de Municipis de Catalunya agrupa actualment a més de 650 municipis que representen el 91% de la població d’aquesta Comunitat Autònoma

FMC

5

Actualitat

NovA etApA de L’eNtitAt, NovA goverNANçAiNSpirAdA eN eL CoNSeLL d’europALa Federació de Municipis de Catalunya, amb aquestes actuacions, es vol adherir als codis de governança recomanats per la Comissió Europea, assumits també per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), com a referents fonamentals per a l’homo-logació als sistemes i procediments de gestió euro-peus, inspirats pel Consell d’Europa, a través del seu Congrés d’Autoritats Locals i Regionals.El president de l’FMC, Xavier Amor, ha sintetitzat el full de ruta de l’entitat en una sèrie de punts d’ac-tuació immediata: “transparència, modernització i actualització de la bona governança i dels processos de gestió, com també la màxima col·laboració i l’am-pliació de les prestacions als municipis adscrits a la Federació.Aquest procés d’evolució és absolutament necessari, atès el nostre compromís social, polític i ciutadà, el qual la Federació assumeix com a prioritat en aquesta nova etapa. ens trobem davant d’una bona oportunitat de renovació, precisament per poder mantenir l’esperit del municipalisme i de tots els alcaldes i alcaldesses, sempre compromesos amb els ciutadans”.

• Línies prioritàries del full de ruta per a la nova etapa de l’FMCEl recentment nomenat secretari general de l’FMC, Juan Ignacio Soto, ha manifestat que “estem establint les línees prioritàries d’actuació en aquest nova etapa que emprenem i que s’enfoca a la modernització i mi-llora de la governança i, també, dels nostres processos de gestió interna, així com el desenvolupament del projecte de responsabilitat social a l’àmbit local que l’FMC vol impulsar”.

En la seva intervenció, Soto ha detallat algunes de les actuacions que formen part de les línees prioritàries d’aquest full de ruta per a la nova etapa de l’FMC.Les enumerem seguidament.

• Bones pràctiques- Formalitzar un conveni amb els Col·legis Catalans d’Economistes, Censors Jurats de Comptes, iSecre-taris, Interventors i Tresorers d’Administració Local, agrupats en l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), per tal que siguin aquests els que, en la forma adequada, realitzin els informes d’audito-ria de compliment dels comptes de l’FMC i els aspec-tes de gestió de la Federació.- Fer una diagnosi dels processos de gestió interna i avaluar si s’adequa als objectius de la Federació. Això suposarà, probablement, aglutinar àmbits i comissions actualment en curs.- Establir un Codi de Bones Pràctiques en coherència amb els recomanats pel Consell d’Europa.- Formalitzar un conveni amb l’Oficina Antifrau per a tasques de prevenció i formació.- Dinamitzar l’activitat de seguiment normatiu i posi-cionament de l’FMC en relació a tot el procés de can-vis en el sector públic i local, amb l’objectiu de pro-jectar l’activitat de la Federació amb un nou impuls.- Modernitzar la informació als municipis i reforçar l’assistència tècnica a través de les xarxes profes-sionals, associatives i institucionals existents, com també a través de ínees de col·laboració i cooperació amb altres entitats, com ara l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació Espanyola de Municipis

6

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 7

i Províncies (FEMP). Cal enfortir i ampliar els recur-sos formatius a l’abast, situant-los en la xarxa en col·laboració amb altres entitats i associacions.- Establir les bases per a l’elaboració del Pla d’Ac-tuació de l’FMC, compromès amb les exigències d’innovació democràtica i bon Govern local a Catalunya i a Europa, adaptat als nous reptes i es-sent una eina útil.

• Bona governança- En l’àmbit de la bona governança, es preveu la creació d’una Comissió Delegada del Comitè Executiu de la Federació, que porti a terme una res-ponsabilitat directa sobre el compliment de les noves eines de gestió (Codi de Bones Pràctiques, Auditoria externa, etc..), tot reportant al Comitè Executiu.

La Federació de Municipis de Catalunya ha desig-nat Juan Ignacio Soto Valle com a nou secretari general de l’entitat. Soto, de 58 anys, és natural de Bilbao, llicenciat en Dret per la Universitat de Deusto; diplomat en Gestió Pública per l’INAP, màster en Administració Local per la UAB i profes-sor Honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat presi-dent de la Unió de Directius Locals i Territorials d’Europa (UDITE), organització membre Observador Permanent del Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’EuropaÉs secretari d’Administració Local des de l’any 1981 i ha estat secretari general de la Diputació de Girona i de l’Ajuntament de Badalona. També pertany al Patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer, d’Estudis Autonòmics i Locals. Entre d’altres moltes respon-sabilitats, va ser president de la Union des Dirigeants Territoriaux de l’Europe (UDITE).Amb aquesta incorporació, la Federació de Municipis de Catalunya està impulsant una

nova etapa en diferents vessants, amb un Pla d’Ac-tuacions que abasta una màxima col·laboració amb els municipis i també amb altres ens locals i insti-tucions de Catalunya, l’actualització de processos de gestió interna i l’ampliació de les prestacions als municipis adscrits a la Federació.

Juan Ignacio Soto Valle Nou SeCretAri geNerAL

El president de l’FMC, Xavier Amor, i Juan Ignacio Soto Valle, nou secretari general de l’entitat presentant els objectius de la Federació en aquesta nova etapa

Actualitat

8

L’ACt

uAL

itAt

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha sig-nat un conveni marc de col·laboració amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i el Consell de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Admi-nistració Local de Catalunya (CSITAL).Aquest acord s’inclou en el Pla d’Actuacions en-degat per l’FMC, basat en l’establiment de nous cri-teris de bona governança de l’entitat, millora de la gestió interna i moder-nització de la informació i el suport als municipis, reforçant la formació i l’assistència tècnica.És des d’aquesta doble perspectiva que l’FMC vol aprofundir en la realitza-ció de cursos de formació i en l’assessorament en matèries jurídiques i econòmiques adreçades a l’entitat, com també al personal i els electes dels Ens Locals de Catalunya, tot complementant les tasques que ja venia rea-litzant fins ara.L’FMC considera que la signatura de convenis de col·laboració amb col·le-gis professionals i enti-tats públiques o privades constitueix la fórmula més adequada per impulsar les accions esmentades i, en especial, potenciar un major

control i agilització de la gestió interna i dels òrgans de govern de l’entitat, orientada a l’assoliment d’objectius i emmarcada en un Codi de Bones Pràctiques, com també en la consolidació de l’auditoria externa.El conveni estableix un marc de col·laboració general entre l’FMC i els col·legis professionals CEC, CCJCC i

La signatura es va celebrar l’1 de setembre

L’FMC SigNA uN CoNveNi AMB eL CoL·Legi d’eCoNoMiSteS, eL de CeNSorS JurAtS de CoMpteS i eL CoNSeLL de SeCretAriS, iNterveNtorS i treSorerS d’AdMiNiStrACió LoCAL

D’esquerra a dreta, Joan B. Casas Onteniente (degà del Col·legi d’Economistes de Catalu-nya), María Petra Sáiz Antón (presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Catalunya), Xavier Amor i Martín (president de la Federació de Municipis de Catalunya) i Daniel Faura Llimós (president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya)

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 9

CSITAL, en matèria d’assessorament per a la implan-tació dels aspectes econòmics i financers, d’auditoria externa, organitzatius, fiscals, comptable, de control intern i responsabilitat social, entre d’altres matèries, inclosos en el nou Pla d’Actuacions de la Federació.La Federació de Municipis de Catalunya agrupa actual-ment a 659 municipis que representen el 91% de la població d’aquesta Comunitat Autònoma. És un òrgan de representació dels ajuntaments de Catalunya, que defensa els seus inte-ressos i que apropa la realitat munici-pal a les altres administracions, com la Generalitat o el govern espanyol, entitats o institucions europees.El CEC és una corporació de dret públic i el màxim òrgan representatiu dels economistes a Catalunya que té entre els seus objectius prioritaris fomentar el desenvolupament de la professió i vetllar perquè l’activitat professional ofereixi a la societat les garanties suficients de qualitat i com-petència i compta amb una dilatada experiència en l’emissió d’informes i dictàmens relacionats amb diversos àmbits relacionats amb matèries econòmico-financera, comptabilitat, auditoria, coneixe-ment, innovació, fiscalitat etc, així com en l’àmbit de l’organització d’activitats formatives a través de l’Aula d’Economia.El CCJCC és una corporació de dret públic de caràcter professional, que agrupa els/les professionals que,

tenint el títol de censor/a jurat/ada de comptes, exer-ceixen les activitats pròpies d’aquesta professió, entre les quals hi ha l’auditoria de comptes, que té una àmplia experiència formativa i divulgativa en l’àmbit de l’auditoria, mitjançant l’Escola d’Auditoria, dirigida al millor exercici de la professió i per adequar-la a les necessitats de l’empresa i d’altres institucions inclòs el sector públic.

El CSITAL Catalunya és una corporació de dret pú-blic, representativa dels interessos professionals dels seus col·legiats, funcionaris d’Administració Local amb Habilitació de Caràcter Estatal, especialistes tant en aspectes organitzatius de sistemes i proce-diments com en les matèries següents relatives a

les funcions públiques obligatòries que desenvo-lupen en els Ajuntaments i ens locals de Catalunya: assessorament legal i econò-mic, control financer, audi-toria pública, gestió econò-mico-financera i pressupos-tària, compta-bilitat, tresore-ria i recaptació.

“Amb aquest tipus d’acords, l’FMC vol potenciar un major control i agilització de la gestió i dels òrgans de govern de l’entitat, orientada a l’assoliment d’objectius i en el marc d’un Codi de Bones pràctiques, com també en la consolidació de l’auditoria externa”

“el conveni s’inclou en el pla d’Actuacions endegat per l’FMC, basat en nous criteris de bona governança, millora de la gestió interna i modernització de la informació i el suport als municipis”

1.- IntroduccióDes de finals dels anys 90 una majoria destacable dels països de la Unió Europea va decidir reformar el govern local. El debat polític i acadèmic que es va suscitar en aquests estats va ser plural i la informa-ció que s’hi va produir, ingent. El discussió va girar al voltant dels valors institucionals que el sistema local havia produït -i que es volien mantenir- i de les res-postes a les disfuncions que aquest havia provocat al llarg dels anys. En el nostre país, en canvi, el par-tit del govern decideix aprovar una llei orgànica de naturalesa constitucional prescindint de la resta de partits polítics. En el més pur estil decisionista sch-mitterià, un de les peces bàsiques de l’ordenament constitucional serà el resultat de la voluntat d’un únic partit. El que produeix tot aquest procés és una enor-me nostàlgia.L’article intenta ser un reflexió mínimament acadè-mica a un debat que, en el fons, no ho és, ja que no hi ha una proposta seriosa sobre la taula. Cal tenir present que el canvi d’una peça en un sistema –i en aquest cas encara més tractant-se de l’elecció de l’alcalde- no és innocu. Té repercussions en tot l’en-granatge institucional. Així, els sistemes de cadència presidencial incorporen, de manera habitual, un conjunt de característiques que limiten el poder d’un alcalde elegit de manera directa per la població. La limitació de mandats, per exemple, és una estratègia seguida per països com Itàlia, que han adoptat un sistema de caràcter presidencial. La nova proposta d’elecció de l’alcalde no en fa cap referència, naturalment.2.- Les darreres reformes locals a EuropaTal i com he assenyalat uns paràgrafs abans, el go-vern local europeu ha sofert, els darrers anys, un con-

junt de reformes institucionals importants. Reformes que, amb independència de les diferents concepcions sobre el municipi –que són moltes-, als sistemes de classificació dels tipus d’alcalde i a la pròpia tradició electoral del país, han propiciat solucions similars en tots els països de la Unió Europea. Tractarem tres de les característiques definitòries de les reformes que s’han dut a terme.En primer lloc, la forma d’elecció de l’alcalde. Des de finals dels anys 90 i amb Itàlia com a laboratori, la llei de 25 de març de 1993, nº81 marca la línia de reforçament representatiu de la figura de l’alcalde i obren el camí de l’expansió de l’elecció directa de l’alcalde. Els tres models bàsics presents en els muni-cipis europeus (és a dir, l’elecció separada de l’alcalde per part de l’electorat, l’elecció o nomenament per part d’una instància central -Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg-, i l’elecció del batlle per part dels regi-dors), tendeixen a buscar una mateixa solució institu-cional per a resoldre els problemes de representació i participació electoral que el govern local tenia plante-jats. No es estrany, doncs, que en aquest context, el Comitè de les Regions d’Europa propiciés un informe en el qual s’incentivava l’adopció de l’elecció directa de l’alcalde.Més enllà de l’experiència italiana, els 16 Länds d’Alemanya, 6 dels 9 Länds d’Àustria, Portugal, Gran Bretanya –en part- i Valònia han apostat per l’elecció directa de l’alcalde. Posteriorment, la majoria dels països de l’est d’Europa que s’han incorporat a la Unió Europea han decidit optar per la mateix disseny insti-tucional del govern local.En segon lloc, l’elecció directa de l’alcalde acostuma a anar acompanyada d’un reforçament executiu de l’alcal-de, com en el cas britànic. En alguns altres països s’ha

ALguNeS CoNSiderACioNS A LA NovA propoStA d’eLeCCió d’ALCALdeS i ALCALdeSSeSJaume Magre Ferran, director de la Fundació Carles pi i Sunyer. ip del grup de recerca en estudis Locals (greL)

Anàlisi

10

optat per establir una clara separació de poders entre l’executiu i el consell, com el cas holandès. En conclu-sió, malgrat que el debat sobre la figura de l’alcalde s’ha centrat en el seu sistema d’elecció com a font de liderat polític i de legitimitat democràtica, les diferents reformes implementades a Europa han tendit a reforçar executiva-ment al batlle, aspecte que sembla que s’hagi convertit en la clau de la governabilitat municipal.Aquest reforçament ve acompanyat per una pràctica unanimitat dels països de la Unió Europea en la utilit-zació dels vots preferencials i, per tant, una certa ober-tura de llistes. Només Espanya, Portugal i Romania mantenen les llistes tancades i bloquejades per a les eleccions municipals en tots els trams de població.I, finalment, els darrers anys la majoria de països delsud d’Europa han dut a terme una profunda reforma del segon nivell territorial amb una direcció comú d’en-fortiment municipal –en línies generals- front al segon nivell del govern local.

El camí seguit per Espanya s’allunya del que ha estat el corrent principal de reformes al continent europeu. En primer lloc, s’ha reforçat executivament a la Junta de Govern Local dotant el Ple d’importants instruments

de control. En certa mesura, al llarg d’aquests anys el sistema espanyol a tendit a la parlamentarització. En canvi, s’ha estat incapaç d’adoptar instruments inclu-sius, com poden ser la incorporació del vot pre-

“el govern local europeu ha sofert els darrers anys un conjunt de reformes institucionals importants que, amb indepèndència de les diferents concepcions sobre el municipi -que són moltes-, als sistemes de classificació dels tipus d’alcalde i a la pròpia tradició electoral del país, han propiciat solucions similars”

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 11

ferencial. En segon lloc, s’acaba d’aprovar la Llei de racionalitat i sostenibilitat de l’Administración local, que minva de manera substancial les competències i suposa, de facto, un control a la possibilitat d’impuls polític dels governs locals. No deixa de ser sorprenent que poc després de l’aprovació de l’LRSAL es proposi un blindatge de l’alcalde –a través d’una prima de majoria- d’uns ajuntaments empobrits des del punt de vista de l’impuls polític.

3.- La proposta de reforma a EspanyaMalgrat que els mitjans de comunicació han anat plens d’informacions sobre la nova forma d’elecció de l’alcalde, encara no s’ha plantejat de manera consistent una proposta de reforma del sistema elec-toral municipal. La informació més sòlida sobre la proposta és que seria alcalde el candidat de la llista més votada sempre que aquesta aconsegueixi més del 40% dels vots vàlids i que la diferència amb la segona candidatura ha de ser suficient, en aquest cas, de més d’un 5% dels sufragis (vegeu El País, 23 de juliol de 2014).A Europa només Grècia té un sistema similar de re-partiment dels regidors del consistori. Del que es trac-ta, doncs, és d’una prima de majoria per al partit ven-cedor i, naturalment, aquesta forma d’elecció no pot

considerar-se, stricto sensu, com una elecció directa. És, senzillament, un bonus a la candidatura amb un major nombre de vots. Cal estar vigilant a aquesta confusió terminològica, ja que l’elecció directa té un conjunt de possibles virtuts que desapareixen amb un sistema com el de prima per majoria. Els principis de representació i responsabilitat política queden molt més clars en una forma d’elecció directa i separada dels regidors que no en una elecció de caràcter parla-mentari.És cert que les solucions institucionals no tenen una relació directa amb la participació electoral, però també ho és que un major grau d’inclusió del sistema produeix un major grau de legitimitat.Ara bé, que els problemes de representació i parti-cipació política no són els prioritaris de les diferents reformes que s’han dut a terme els darrers temps a l’estat espanyol em sembla indubtable, atenent a la reducció del 30% dels regidors que es va voler im-plantar fa pocs mesos.L’única justificació seriosa de la proposta d’una prima a la llista vencedora, tenint en compte allò dit fins ara, només pot ser la falta d’estabilitat institucional dels municipis i, en certa mesura, la voluntat d’una major governabilitat.Vegem si aquesta hipòtesi té sentit.

Anàlisi

12

Els indicadors que mesuren l’estabilitat política dels municipis són, habitualment, la durada de l’alcalde en el càrrec, l’existència de mocions de censura al llarg del mandat municipal i la formació de coalicions polítiques en el govern municipal. En aquest sentit, les úniques publicacions acadèmiques disponibles, de-mostren que l’estabilitat política ha estat la tònica do-minant en el govern local català des dels primers anys de democràcia. La durada mitja de la vida electiva dels alcaldes catalans en molts moments de la història democràtica d’aquest país ha estat una de les més altes d’Europa i actualment supera amb escreix els dos mandats; les mocions de censura que s’han dut a terme als ajuntaments són pràcticament residuals com a mecanisme de control polític i, finalment, el respecte a la llista més votada en la formació dels governs de coalició és pràcticament unànime.La justificació del canvi de sistema d’elecció proposat, doncs, no se sustenta per la inestabilitat política dels municipis.És una reforma que no se sustenta, doncs, ni per la voluntat de personificar la figura de l’alcalde, dotant-lo d’una major legitimitat en termes de recolzament elec-toral, ni per trobar una solució a la inestabilitat i ingo-vernabilitat que, després de 35 anys, s’ha demostrat inexistent.

4- Algunes conseqüències de la proposta del nou sistema d’eleccióSi bé no és fàcil trobar una justificació al canvi de sis-tema d’elecció de l’alcalde, es poden intuir, en canvi, certes conseqüències que, de manera inadvertida, po-den acabar desfigurant el model que hem conegut fins ara. Repercussions que necessiten d’una certa reflexió política abans de ser acceptades.En la propera taula presento un exercici molt simple que consisteix en quantificar el nombre de municipis que complirien amb els requisits de la nova proposta. En aquestes localitats el partit guanyador de les elec-cions tindria, atenent a la proposta, una majoria abso-luta de regidors en el consistori. No estic assenyalant que aquests municipis tinguin un funcionament ma-joritari degut a la nova proposta d’elecció de l’alcalde perquè, en el fons, un percentatge important ja ho fa actualment.Sigui com sigui, la distribució demostra que, amb es noves condicions d’elecció de l’alcalde, més de dues terceres parts dels municipis de més de 250 habitants tindrien un funcionament de majoria absoluta.

2007 2011

Sí No Sí No

250-5.000 80,0 20,0 83,0 17,05001-10.000 42,0 58,0 42,0 58,010.001-20.000 19,3 80,7 10,7 89,320.001-50.000 44,0 56,0 27,5 72,550.001-100.000 54,0 46,0 23,1 76,9Més de 100.000 55,5 46,0 10,0 90,0

Total 68,5 31,5 67,3 32,7

La taula mostra els municipis de més de 250 habitants de Catalunya. He decidit treballar amb aquest grup de localitats, ja que a partir d’aquest tall de població el sistema ordinari d’elecció és homogeni per a tots els municipis. La base sobre la qual treballem, doncs, és de 768 municipis per a les eleccions de 2007 i 765 per a les d=e 2011. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Els resultats són aclaparadors per als municipis fins a 5.000 habitants que, a Catalunya, són la gran majoria. Entre aquests, 8 de cada 10 tindria un alcalde d’una llista electoral amb majoria absoluta de regidors. Al voltant d’un 10% de municipis més que en els sistema actual, pel cap baix. En la resta de trams de població, malgrat continua sent superior el conjunt de municipis en els quals el govern de la ciutat serà de coalició, el percentatge de localitats amb un funcionament majori-tari s’incrementa notablement. De manera inadvertida, doncs, un sistema d’atribució proporcional dels regi-dors –com té la majoria de països d’Europa- s’endinsa, a través de la nova forma d’elecció del seu alcalde, cap una pèrdua clara de proporcionalitat.No faig cap judici de valor, senzillament, les refor-mes electorals no poden guiar-se per la immediatesa d’unes eleccions municipals per les quals es pronosti-ca una fragmentació electoral més elevada del que és habitual en l’historial electoral del nostre país.

“No deixa de ser sorprenent que poc després de l’aprovació de l’LrSAL, es proposi un blindatge de l’alcalde -a través d’una prima de majoria- d’uns ajuntaments empobrits des del punt de vista de l’impuls polític”

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 13

Anàlisi

14

i eNS LoCALS A CAtALuNyA

Tot i ser un dels eixos centrals d’actuació del Pla de reforma de l’administració pública de la Generalitat de Catalunya presentat el passat mes de juny, la futura llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya serà aprovada pel Parlament de Catalunya com a conseqüència d’una iniciativa parla-mentària (proposició de llei) que va ser exercida fa més de dos anys. Aquesta paradoxa pot obeir a la raona-ble exigència des del punt de vista democràtic que la normativa sobre transparència de l’Administració de la Generalitat de Catalunya s’aprovi pel Parlament sense intervenció de l’Executiu català. Els problemes comen-cen si es té en compte que aquesta futura llei de trans-parència també s’aplicarà a les entitats locals catalanes i fins ara aquestes entitats no han pogut manifestar-se expressament (si mitjançant el procés obert de partici-pació) sobre el contingut d’aquesta proposta normativa (cal esperar que la marginació institucional en el proce-diment parlamentari s’esmeni, almenys parcialment, en

el procés de compareixences que es va obrir a partir de juliol de 2014).No podem, per òbvies raons d’espai, dur a terme una anàlisi detinguda de tan important iniciativa parlamen-tària, però sí que és oportú, almenys telegràficament, exposar en quina mesura afecta els ens locals de Catalunya i quins serien al nostre parer algunes de les modificacions que s’haurien d’incorporar en el procés d’esmenes a l’esmentada proposició de llei. La llei de transparència serà directament aplicable als ens locals i així mateix a les entitats instrumentals que conformen el seu sector públic. Sobre això no hi ha dubte. A més, aquesta aplicació hom pretén que sigui en la seva integritat, la qual cosa pot plantejar no pocs problemes als ajuntaments petits i mitjans, sobretot (però no exclusivament) pel que fa al compliment de les obligacions de transparència. Aquestes obligacions són molt exigents, ja que superen clarament els llindars mínims que preveu la legislació bàsica, que actua en aquest cas com a mínim a complir (Llei 19/2013, de 9 de desembre). L’única solució institucional que es pro-posa és la d’acudir a fórmules de cooperació establertes amb els ens locals supramunicipals o amb l’Administra-ció de la Generalitat de Catalunya. Més raonable seria exceptuar de l’aplicació directa de la llei (o establir un període d’adaptació transitòria de tres o cinc anys) als municipis de menys de 5.000 habitants.Aquesta proposició de llei és, com dèiem, molt exigent en matèria d’obligacions de publicitat activa. Aquesta opció pot ser compartida com a mitjà de reforçar la legitimitat i la confiança dels ciutadans en les seves institucions. Pel que fa a la dimensió subjectiva de la transparència (accés a la informació pública), la propos-ta normativa, a diferència de la legislació bàsica estatal, opta pel silenci positiu, que també pot ser una font ad-

trANSpArÈNCiA

rafael Jiménez AsensioSoci estudi.Con SLp / catedràtic d’universitat (acr.) upF

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 15

dicional de problemes. Solució valent, però d’ajustament constitucional dubtós.D’altra banda, la proposició de llei catalana és tributària sens dubte del pèssim disseny que dibuixés al seu dia el legislador bàsic, doncs diferencia en el seu enunciat “transparència” i “accés a la informació pública”, quan ambdues dimensions s’enquadren en la idea general de transparència. Així mateix, regula el “bon govern” com una idea adjectiva a la transparència, mentre que con-ceptualment la transparència és -com va reconèixer el Consell d ‘Europa- una part del bon govern.Incorre a més en algun excés que convindria corregir. Fa, per exemple, un ús del concepte “d’alt càrrec local” (una noció aliena a la legislació local) molt més extensiu que el que es va establir a la legislació bàsica estatal (llei 19/2013), ja que inclou dins d’aquest concepte d’alt càrrec local no només els representants locals, sinó també els titulars dels òrgans superiors i directius (amb tota la indeterminació que això implica). Aquest concep-

te “allargat” d’alt càrrec local pot tenir conseqüències molt serioses en el pla sancionador. Tampoc sembla una solució encertada la configuració de la Comissió de Garantia del dret d’accés a la infor-mació pública (un objecte molt més limitat que el que es va atribuir, per exemple, al Consell de Transparència i Bon Govern estatal, que no deixarà de plantejar in-nombrables problemes pràctics). L’opció per un òrgan col·legiat de cinc membres, amb “dedicació exclusiva”, convertirà fàcilment aquesta institució en una solució institucional escassament operativa. No és habitual en el pla comparat (estatal o autonòmic) configurar aquest tipus d’òrgans amb aquest caràcter col·legiat. Així mateix, és molt discutible l’atribució d’una potestat reglamentària “condicionada” (per part del Parlament de Catalunya) a favor del Govern de la Generalitat per desenvolupar la regulació d’aquest òrgan, una opció que resulta igualment insòlita en termes estatutaris.La proposició de llei, a més, s’excedeix notablement en el seu objecte, ja que no només regula el que diu el seu

enunciat, sinó que s’endinsa en aspectes adjectius o, fins i tot, allunyats del seu objecte. No sembla raonable que sigui el Parlament de Catalunya a través d’una pro-posició de llei el que reguli qüestions molt vinculades amb el funcionament de l’Administració pública, com ara el registre dels grups d’interès, el dret a una bona administració, el govern obert o la participació ciutada-na. Per lògica institucional hauria de ser el Govern de la Generalitat qui plantegés un projecte de llei sobre aquestes qüestions. Així mateix, l’entrada en vigor es demora a l’any d’ha-ver estat publicada la citada llei, amb el risc que si no es fa abans del 10 desembre de 2014 sigui de directa aplicació (a partir d’aquesta data en 2015) la normativa bàsica estatal, també aplicable a les entitats locals cata-lanes. Seria convenient aclarir aquest període de vacatio legis, de la mateixa manera que seria oportú establir un sistema d’aplicació esglaonada, en funció de trams de població, a les entitats locals catalanes (en concret

els municipis petits o mitjans), almenys pel que fa a les obligacions de publicitat activa.En conclusió, es tracta d’una iniciativa normativa d’in-dubtable importància, exigent en molt dels seus apar-tats, però que ha de ser repensada en alguns aspectes pel que fa a la seva aplicació a les entitats locals, a risc que, en cas contrari, l’incompliment de la mateixa sigui una conseqüència no volguda. Es tracta d’un repte de primera magnitud per a les entitats locals catalanes, no només per als ajuntaments sinó també per als governs locals intermedis (comarques i vegueries), al qual ne-cessàriament hauran de fer front. Però s’han de millorar en la tramitació parlamentària alguns dels seus aspectes en relació amb l’àmbit local de govern. Uns han estat exposats aquí, altres (per raons òbvies d’espai) no han pogut ser tractats.En tot cas, la transparència ha de ser així mateix un dels eixos d’actuació dels governs locals catalans en els pro-pers anys, per tal de millorar l’escrutini dels ciutadans sobre l’actuació dels seus governants.

“Conocer los quehaceres de los gobiernos y la administración por parte de la sociedad permitiría un control con luz y taquígrafos de

su actividad”(politikon, La urna rota. La crisis política e institucional del modelo español, ed. debate, 2014, p. 179).

Actualitat de l’FMC

16

L’ACt

uAL

itAt

El Departament de Benestar Social i Família dotarà enguany el món local amb més de 180 milions d’euros per finançar serveis socials bàsics i especialitzats, lluitar contra la pobresa i impulsar programes de reforç de la cohesió social i de promoció de la igualtat. Així ho ha anunciat la consellera Neus Munté durant la signatura de l’actualització de l’Acord marc de col·laboració entre Generalitat i ens locals. Per part de les entitats municipa-listes han signat el document el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor; i el president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch.El text adapta al context actual alguns dels criteris i objectius establerts en l’Acord marc 2012-2015 que permet planificar coordinadament la prestació dels ser-veis socials bàsics i els serveis especialitzats així com altres programes de benestar social i polítiques d’igualtat, famílies amb infants, gent gran, persones amb discapa-citat, infants i adolescents, persones amb problemes de drogodependències, persones afectades pel VIH/Sida o persones immigrades, entre d’altres.Amb l’aportació de més de 180 milions d’euros a l’admi-nistració local, el Departament consolida els serveis que ja es finançaven l’any anterior i incrementa les dotacions dels centres oberts per a infants i adolescents i el servei d’ajuda a domicili. A aquests 180 milions cal sumar-hi 7 milions més que el Departament farà efectius pels serveis d’atenció

precoç i centres ocupacionals per a persones amb discapa-citat que anys anteriors s’havien finançat dins el contracte programa i ara s’ha traspassat al sistema habitual de con-certació de serveis per criteris d’equitat de la xarxa pública.Els aspectes més destacats són aquests:• Manteniment de les mesures de lluita contra la pobresa• Es manté el pressupost destinat a ajudes d’urgència social (5 milions d’euros).• S’inclou el finançament dels centres oberts dels ajun-taments de menys de 20.000 habitants. Fins aquest any el Departament contribuïa al seu finançament mitjançant convocatòries anuals de subvenció sotmeses a concurrèn-cia pública i a les disponibilitats pressupostàries anuals.• S’incorporen al contracte programa els serveis i pro-grames dels consells comarcals en matèria de joventut (l’única àrea que quedava per incorporar al contracte programa en compliment de l’objectiu acordat amb les entitats municipalistes de consolidar-lo com a eina única de relació interadministrativa).

Signat un acord marc el 17 de juliol

180 MiLioNS d’euroS MéS per AL MóN LoCAL

Per tal d’adaptar els convenis subscrits entre la Generalitat i els ens locals a la disposició addicional novena de la Llei de reforma local espanyola, el Govern ha aprovat un decret llei de mesures urgents que adapta l’anterior Decret llei de 17 de juny a les recomanacions del Consell de Garanties Estatutàries. És una norma transitòria fins a l’aprovació de la Llei de governs locals de Catalunya, en tramitació al Parlament des de juliol del 2013, quan el Govern va aprovar-ne el Projecte de llei. La disposició addicional 9a de l’LRSAL regula el procediment perquè s’adaptin, abans del 31 de desembre de 2014, els convenis, els acords i altres instruments de cooperació ja subscrits en el moment d’entrar en vigor aquesta Llei entre els ens locals i l’Estat o comunitat autònoma i que comportin qualsevol tipus de finançament destinat a sufragar l’exercici per part dels ens locals de competències delegades o competències diferents de les contingudes en els articles 25 i 27 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. En cas de no fer-se aquesta adaptació, els convenis, acords i altres instruments de cooperació ja subscrits quedaran sense efecte. El Decret llei regula l’adaptació en el cas que es financin competències delegades de la Generalitat a les entitats locals. D’acord amb l’article 57 bis de la Llei 7/1985, els convenis han d’afegir, mitjançant addenda, una clàusula de garantia del compliment de les obligacions financeres o de compromisos de pagament de la Generalitat. També s’hi regula l’adaptació en el supòsit que es financin competències distintes de les pròpies i de les de-legades. I igual que en la situació anterior, es requerirà una addenda al conveni que, a més d’incorporar la clàusula de garantia, haurà de contenir una valoració favorable sobre la necessitat de continuar col·laborant en els serveis.

Amb l’aprovació d’un decret llei

eL goverN AdAptA eLS CoNveNiS AMB eNS LoCALS A L’LrSAL

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 17

La Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) és una entitat sense ànim de lucre que agrupa les asso promoure i gestio-nar bones pràctiques. També es va parlar d’activar en els municipis l’adscripció al programa “Ciutats Amigues de la Gent Gran” en el marc de l’interès en unes ciutats per totes les edats. Finalment es va presentar el programa “E-3” de la Fundació Cerdà per aprofitar el voluntariat de gent gran al servei de les necessitats de cada municipi.

La Fundació Barraquer oferirà seguiment i cures oftalmològiques a persones en risc d’exclusió social a qui la seva situació no els permet vetllar per la salut ocular. Així queda reflectit en el conveni de col·labo-ració que la vicepresidenta i directora exe-cutiva de la Fundació, Elena Barraquer, va signar el 7 de juliol amb la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté; el conseller de Salut, Boi Ruiz; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias; la presidenta de Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras; el president de Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès; el president de l’ACM, Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor.El context actual està agreujant les con-dicions de moltes famílies, que han vist com les seves necessitats han fet un tomb important. En aquest sentit, alguns aspectes com ara la cura de la salut ocular no es tracten amb la urgència i prioritat que caldria. Davant d’aquesta realitat social, els signants del conveni consideren necessari garantir l’atenció oftalmològica a totes les persones en situació de vulnerabilitat amb l’objectiu d’assolir el màxim grau possible de be-

nestar social, de salut i qualitat de vida.La prevenció i tractament ocular es durà a terme per la Fundació i abasta la detecció precoç d’algunes patologies o complica-cions oftalmològiques i, en els casos que sigui necessari, el seu tractament quirúr-gic fins l’alta quirúrgica. La Federació de Municipis, l’ACM, les entitats de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Creu Roja a Catalunya, en coordinació amb els serveis socials bàsics, seran els encarregats de valorar els casos suscepti-bles de participar en el programa.Podran acollir-se als tractaments les persones no empadronades, però que viuen a Catalunya i aquelles que es troben en situació de pobresa o risc d’exclusió social. Es consideren col·lec-tius prioritaris les persones que tenen di-ficultats per buscar els mecanismes per accedir als serveis sanitaris i pateixen algun problema oftalmològic; infants i joves que pateixen alguna patologia oftalmològica i que es troben en situació d’especial vulnerabilitat i persones en situació d’exclusió social o de pobresa severa que presenten una situació de risc a nivell sociosanitari i que precisen seguiment oftalmològic.

Conveni signat per la Federació el 7 de juliol

AteNCió oFtALMoLògiCA A perSoNeS eN riSC d’exCLuSió

El Govern de la Generalitat i les dipu-tacions catalanes van signar el juliol la modificació dels convenis per a les anualitats 2014 i 2015 del PUOSC, amb l’objectiu de possibilitar una línia d’ajudes amb les que es podrà abo-nar gairebé el 50 per cent del deute que la Generalitat té amb els ajunta-ments pel que fa a escoles bressolEl Govern ha iniciat la tramitació d’un decret pel qual s’aprovaran única-ment les anualitats 2014 i 2015 de la línia de subvencions per a despeses de reparació, manteniment i conser-vació del PUOSC, per la qual cosa no hi haurà obra nova. S’han mo-dificat les aportacions previstes que mitjançant convenis faran les dipu-tacions exclusivament en la línia de despeses de manteniment, mentre que les aportacions que havien de fer en el pla general, adreçades a inver-sió, es destinaran directament a su-fragar les despeses de funcionament de les escoles bressol municipals.La vicepresidenta Ortega ha afirmat que “no podem destinar ni un sol euro a un objectiu que no sigui mi-llorar el progrés i el benestar de les persones” incidint en què en dos anys no es destinaran fons a obres d’equipaments si no es garanteix la sostenibilitat de les escoles bressol municipals. I ha aclarit que no és que els ajuntaments tinguin menys recur-sos, sinó que es distribuiran diferent.El PUOSC 2014-2015 també desti-narà 60 milions d’euros a una línia de subvenció per al manteniment d’infraestructures.

es modifica el 2014 i 2015

eL puoSC eS deStiNArà A eSCoLeS BreSSoL MuNiCipALS

18

Actualitat municipal

Ajuntament de Sant Cugat del vallès

poLiCiA verdAUn total de 6 agents de la Policia Local patrullarà pel municipi en bicicleta durant els mesos d’estiu fins a l’octubre. L’anomenada “policia verda” es-tarà de servei els caps de setmana i patrullarà per les pistes forestals de Collserola, freqüentades per ciclistes, i les zones urbanes de Sant Cugat amb carril bici.D’aquesta manera, la Policia Local aposta per po-tenciar la proximitat amb la ciutadania, promoure hàbits saludables com l’exercici físic i tenir cura del medi ambient. Aquest servei també contri-buirà a la seguretat de les vigilàncies forestals.

Ajuntament d’Amposta

eLS hiStoriALS CLíNiCS i de ServeiS SoCiALS, iNterCoNNeCtAtS

L’Ajuntament d’Amposta i l’Institut Català de la Salut van signar un conveni per interconnectar els professionals del Centre d’Assistència Primària d’Amposta i els de Serveis Socials de l’Ajuntament, una iniciativa pionera al país, se-gons ha informat l’Institut Català de la Salut.L’intercanvi d’informació dels pacients i els usuaris de serveis socials serà possible gràcies a la implantació de l’aplicació informàtica Salut+Social creat per establir una

“comunicació fluida” a les dependències tant de l’ABS com de Serveis Socials de l’Ajuntament “per tal de realitzar un adequat seguiment sani-tari i social dels pacients atesos”.

Ajuntament de Santa Coloma de gramenet

hortS urBANS CoM A teràpiAEls veïns de Santa Coloma més castigats per la crisi econòmica seran alguns dels beneficiaris del nou projecte que engegarà la ciutat, gràcies a un acord de col·laboració entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona. La iniciativa consisteix a habilitar 33 horts urbans, distribuïts en tres parcel·les, part dels quals seran gestionats per entitats que treballen braç a braç amb els col·lectius més vulnerables. Colomencs que no viuen en una situació de pobre-sa extrema, sobretot gent gran, també tindran accés a aquest projecte. Hi accediran per sorteig, mentre que les entitats hauran de concórrer a una convoca-tòria pública.

Ajuntament de Sitges

proJeCte ACtivA’tActiva’t per al Treball, que ha estat reconegut coma Bona Pràctica per part de la Diputació de Barcelona, és un projecte basat en l’ajuda mútua mitjançant l’organització de tallers de formació en competències transversals, bàsicament d’idiomes i TIC. Organitzats en petits grups de treball, els tallers estan dinamitzats per una persona voluntària usuària del Servei Local d’Ocupació i beneficien als participants, que adquireixen noves competèn-cies transversals, i a la persona que desenvolupa les tasques de monitor, ja que pren seguretat com a formadora d’equips.

als ajuntamentsL’A

Ctu

ALit

At

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 19

opinió

Ara que sovinteja el debat de si els comerços han d’obrir els festius,

cal recordar aquell manament de la llei de Déu que ens ensenyaven de petits a catequesi: santificar les festes. El mateix Papa Francesc ho ha dit, reblant el clau, en el sentit que els diumenges són dies per gaudir de la família, del lleure, de la cultura, d’allò que en Josep Pla anomenava l’entregent.Nogensmenys s’ha de dir que hi ha una institució que resta al marge d’aquestes polèmiques, com a casa del poble, i és l’estament municipal. El ventall de serveis es-tiuencs és més viu que mai. I ara no parlem de la reco-llida de brossa, de la seguretat ciutadana o deels serveis

socials, que tampoc es deturen. Parlem de les nombro-síssimes activitats que, bé siguin dins del marc de les respectives festes majors que esquitxen tot el Principat, bé siguin a redós d’ofertes culturals o socials, mantenen les respectives Cases de la Vila en moviment a l’estiu.En moments de crisi com els que patim, les colò-nies per a la mainada, els actes culturals a l’abast de tothom, els serveis sanitaris i tantes i tantes d’altres prestacions que ens donen els nostres ajuntaments són més necessàries que mai. Ningú tanca per vacances, i fa bo per l’ànima dir-ho, que si cal ser crítics amb aquells que ens administren, també cal ser justos a l’hora de ponderar les coses bones que es fan.

oBert per vACANCeS“ els ajuntaments no tanquen aquest estiu per vacances; compte, potser aquest negociat o aquell departament sí, o potser va a mig gas; però els funcionaris, la gent, prou que té dret a unes vacances”Miquel giménez, guionista i escriptor

Si bé el president Rajoy sembla ha-ver millorat les seves posicions en relació a la qüestió catalana, encara

té molts núvols negres a l’horitzó que li poden enterbolir la tardor política. Ha aconseguit de moment el suport del nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per im-pedir la consulta del 9 de novembre. En canvi s’ha trobat amb una renovada petició perquè enceti el gran debat pendent de la reforma de la Constitució. És a dir que fora del tema català, entre el PP i el PSOE no hi ha cap més terreny d’entesa i no n´hi haurà, atès que el PSOE ha de resoldre encara les seves primàries per elegir el candidat a president del govern, i en aquesta operació no poden tenir les mans lligades per uns acords previs amb el

govern central. I després s’apropen les dues campanyes del 2015, un temps sempre difícil per fer pactes. En el PP les aigües baixen tèrboles. Ja comencen a caure con-demnes per corrupció i falten encara diversos casos molt sonats. La publicació de les balances fiscals autonòmi-ques ha demostrat també que estan molt neguitosos amb les males perspectives electorals, i amb raó o sense han fet acusacions molt gruixudes de caire fiscal. Això fa que molta gent a més de no veure millores reals en l’econo-mia domèstica, pensi que les coses no rutllen tan bé com diuen els ministres. Ja no és possible fiar-ho tot a uns possibles progressos de l’economia, perquè no estan tan clars com sostenen fonts oficialistes i perquè calen més coses, com la recuperació dels retallats serveis bàsics.

eL goverN CeNtrAL hA de repreNdre LA iNiCiAtivA

“ rajoy, si vol escometre projectes nous per recuperar la iniciativa política i arribar en una situació mínimament còmoda a les eleccions, ho haurà de fer solament amb el seu partit”Josep M. Sanmartí, periodista

disposicions

20

MApA de LA LeCturA púBLiCA de CAtALuNyA

disposició:Acord GOV/107/2014, de 15 de juliol.DOGC núm. 6667, de 18 de juliol de 2014..organisme:Departament de Cultura.

L’evolució de la població dels municipis catalans així com la voluntat de millorar i adaptar el Mapa de la Lectura Pública a la nova realitat han motivat la seva modificació. Entre els canvis més significatius cal posar de relleu que el nou Mapa es refereix, com a superfície requerida per als equipaments, a la superfície útil d’ús bibliotecari i no a la superfície construïda. Així mateix, atesa la situació pressu-postària de les administracions, i com una moratòria fins a una futura actualització, les biblioteques existents es con-sideren adequades si assoleixen, com a mínim, el 50% de la superfície proposada, en lloc del 75% previst en el Mapa anterior. En la mateixa línia, s’ha substituït, en relació amb les biblioteques qualificades pel Mapa com a no adequa-des, la proposta d’actuació “construir un nou equipament” per la més inclusiva d’“ampliar o traslladar l’equipament”.Pel que fa als municipis de més de 30.000 habitants, que han de prestar un servei de lectura pública de manera des-centralitzada, el Mapa determina el nombre de biblioteques locals de proximitat, és a dir, les que no són biblioteques centrals urbanes, amb què el municipi ha de comptar, però remet el seu dimensionament a un pla municipal de biblio-teques que s’emmarca dins els plans locals d’equipaments culturals que regula l’article 23 del Decret 40/2010, de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020.El Mapa incorpora el dimensionament de les biblioteques locals de proximitat respecte de les poblacions que han aprovat el pla municipal de biblioteques.A l’annex 1 de l’Acord figura el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, que es pot consultar en el web del Departa-ment de Cultura. I l’annex 2, conté un extracte del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya (MLPC_2014_extracte_pro-DOGC_(cat).pdf), on es determinen les necessitats de lectura pública i el tipus de servei que correspon a cada població de Catalunya.

CuLturA

trANSForMACió deL FoNS per A FiNANçAMeNt deLS pAgAMeNtS A proveïdorS

eCoNoMiA

organisme:Prefectura de l’Estat.

Aquesta llei extingeix i liquida el Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors, creant a l’efecte el Fons per al finançament dels pagaments als proveïdors 2, sense personalitat jurídica, i defineix el seu règim jurídic com a nou instrument de gestió dels drets de crèdit del Fons que s’extingeix.Els capítols I i II regulen l’objecte d’aquesta llei i la creació i règim jurídic del Fons per al finançament dels pagaments als proveïdors. El capítol III regula el procés d’extinció i liquidació del fons mitjançant l’assumpció per l’Adminis-tració general de l’Estat del seu patrimoni i assignant-se la responsabilitat de la gestió dels seus principals blocs patrimonials als òrgans de l’Administració general de l’Estat competents en la matèria per a la seva integració en els seus respectius procediments generals de gestió. El ca-pítol IV regula les característiques dels drets de crèdit de les operacions, mantenint les retencions dels sistemes de finançament de les comunitats autònomes i de les entitats locals com a garantia per al fons en els mateixos termes que l’extint fons. Finalment, la llei conté una disposició ad-dicional, una derogatòria, cinc finals i dos annexos.La llei també modifica el Text refós de la Llei de contractes del sector públic. En concret, afegeix, en relació amb el deure de l’administració d’aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la conformitat amb el dis-posat al contracte dels béns lliurats o serveis prestats dins dels trenta dies següents al lliurament efectiu dels béns o prestació del servei, llevat d’acord exprés en contrari esta-blert al contracte i en algun dels documents que regeixin la licitació, que l’acord esmentat serà possible “sempre que no sigui manifestament abusiu per al creditor en el sentit de l’article 9 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials”.

reguLAritzACió CAdAStrAL

disposició:Resolució de 30 de juny de 2014.BOE núm. 164, de 7 de juliol de 2014.organisme:Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

El procediment de regularització cadastral és aplicable, des del dia següent a la publicació d’aquesta resolució en el BOE i fins al 30 de desembre de 2014, en els següents municipis de l’àmbit territorial de les gerències regionals territorials del Cadastre:Gerència regional de Cataluña-Barcelona: Argentona, Avià, el Brull, Canovelles, Capolat, Castellar del Riu, Centelles, Esplugues de Llobregat, l’ Espunyola, Fígols, Gisclareny,

eCoNoMiA

disposició:Llei 13/2014, de 14 de juliol.BOE núm. 171, de 15 de juliol de 2014.

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 21

Granollers, Guardiola de Berguedà, Gurb, les Masies de Voltregà, Matadepera Montclar, Montesquiu, Montmajor, la Pobla de Lillet, el Prat de Llobregat, la Quar, Rupit i Pruit, Orís Sagàs, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Santa Maria de Besora, Santa Maria de Merlès, Sant Vicenç de Torelló, Cercs, Seva, Sora, Tavèrnoles, Taradell, Tavertet, Vallcebre, Vilanova de Sau, Viver i Serrateix.Gerència territorial de Girona: Bàscara, Camprodon, Canet d’Adri, Das, Garriguella, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llambilles, Llers, Massanes, Maçanet de Cabrenys, Molló, Montagut i Oix, Olot, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Port de la Selva, Sant Ferriol, Sant Julià de Ramis, Sant Llorenç de la Muga, Sant Pau de Segúries, Serra de Daró, la Tallada d` Empordà, Toses, Ullà, Urús, la Vall de Bianya i Vilopriu.Gerència territorial de Lleida: Alòs de Balaguer, Belianes, Castellserà, Cubells, Guixers, Ossó de Sió, la Coma i la Pedra, Riner, Sanaüja, Sant Llorenç de Morunys i Torà.Gerència territorial de Tarragona: Alcanar, Almoster, Arnes, Ascó, Barberà de la Conca, Batea, Benissanet, Botarell, Bràfim, el Catllar, Xerta, Horta de Sant Joan, Masdenverge, Masllorenç, Montblanc, la Morera de Montsant, el Pla de Santa Maria, Santa Bàrbara, la Selva del Camp, Solivella, la Torre de Fontaubella, Vilabella i Vilaplana.

LLei de reSpoNSABiLitAt MediAMBieNtAL

disposició:Llei 11/2014, de 3 de juliol.BOE núm. 162, de 4 de juliol de 2014.organisme:Prefectura de l’Estat.

Aquesta llei té per objecte modificar la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, amb l’objectiu de reforçar els aspectes preventius de la mateixa, simplifi-car i millorar certs aspectes de la seva aplicació i realitzar la transposició del que disposa l’article 38 de la Directiva 2013/30/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de juny de 2013, per la qual es modifica la Directiva 2004/35/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004.Una de les modificacions consisteix en la inclusió d’un nou apartat a l’article 3, per precisar el seu àmbit d’aplicació en el cas d’obres públiques d’interès general, que siguin competència de l’Administració General de l’Estat. Així ma-teix, s’afegeix un nou apartat a l’article 7, que estableix la competència de l’Administració general de l’Estat per exigir l’adopció de les mesures de prevenció, evitació i reparació que procedeixin, quan es tracti d’obres públiques d’interès general de la seva competència. L’experiència adquirida durant els anys d’aplicació de la Llei 26/2007 ha posat de manifest la necessitat de reforçar els seus aspectes preventius, per a això, es considera oportú impulsar l’ús de les anàlisis de riscos mediambientals com a eina de gestió del risc mediambiental. Amb aquest objec-tiu, s’introdueix un nou article 17 bis, que assenyala que les autoritats competents han d’adoptar mesures per impulsar la realització voluntària d’anàlisi de riscos mediambientals, entre els operadors d’activitats susceptibles d’ocasionar danys mediambientals, com a mesura de minimització i gestió del risc mediambiental.D’altra banda, es procedeix a simplificar certs aspectes de l’aplicació del règim de responsabilitat mediambiental esta-blert en la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, tant per als operadors econòmics com per a les administracions públiques.La llei també regula els criteris que serviran de base per determinar, per via reglamentària, les activitats exemptes de constituir garantia financera obligatòria a causa del seu escàs potencial de generar danys mediambientals i baix nivell de accidentalitat. També es modifica l’article 30 de la llei ja que es considera pertinent que, per atorgar una homogeneïtat en el contingut mínim de les pòlisses d’assegurances, certs conceptes tin-guin una regulació pròpia que pugui ser actualitzada conve-nientment en funció del desenvolupament i evolució de la oferta existent en cada moment en els mercats financers. D’altra banda, es modifica l’article 31.1, referit a la vigència de la garantia financera obligatòria, per precisar que la ma-

Medi AMBieNt

MeSureS per AdAptAr eLS CoNveNiS, ACordS i iNStruMeNtS de CooperACió SuBSCritS eNtre L’AdMiNiStrACió de LA geNerALitAt i eLS eNS LoCALS A LA diSpoSiCió AddiCioNAL NoveNA de L’LrSAL

goverN LoCAL

disposició:Decret-llei 4/2014, de 22 de juliol.DOGC núm. 6671, de 24 de juliol de 2014.organisme:Departament de la Presidència.

Aquest decret llei té per objecte regular el procediment per adaptar els convenis, els acords i la resta d’instruments de cooperació ja subscrits, en data 31 de desembre de 2013, entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals de Ca-talunya, que portin aparellat qualsevol tipus de finançament destinat a satisfer l’exercici de competències delegades o competències distintes de les pròpies i de les delegades (“impròpies”), que preveu la disposició addicional novena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL).En aquest sentit determina que tots els convenis, els acords i la resta d’instruments de cooperació ja subscrits, que portin aparellat qualsevol tipus de finançament per desen-volupar competències delegades o “impròpies”, s’hauran d’adaptar abans del dia 31 de desembre de 2014, al que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL).

disp

osic

ions

disposicions

22

CANviS eN LeS SuBveNCioNS per A ACtuACioNS CoNtrA eL CANvi CLiMàtiC

disposició:Resolució TES/1688/2014, de 14 de juliol.DOGC núm. 6668, de 21 de juliol de 2014.organisme:Departament de Territori i Sostenibilitat.

La resolució modifica la Resolució TES/2899/2012, de 24 de desembre, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions per al període 2013-2014 a ens locals de Cata-lunya per al desenvolupament d’actuacions contra el canvi climàtic. Concretament modifica l’apartat 10 de la Resolució TES/2899/2012, que queda redactat de la manera següent: “El Departament de Territori i Sostenibilitat dóna publicitat a les subvencions concedides en el termini d’un mes des de la data de la resolució que posa fi al procediment, i n’exposa

Medi AMBieNt

teixa ha d’estar vigent durant tot el període d’activitat de la data en què la seva constitució sigui obligatòria i fins al seu cessament efectiu. Finalment, i dins del capítol IV, es fa necessari modifi-car l’article 33, sobre el fons de compensació de danys mediambientals del Consorci de Compensació d’Assegu-rances, per adaptar-lo a la situació actual de la normativa nacional sota la qual està constituït, ja que actualment opera un sistema de liquidació d’entitats asseguradores en situació d’insolvència que és gestionat pel Consorci de Compensació d’assegurances i que, de facto, suposa un mecanisme de garantia per als assegurats de tots els rams de l’assegurança, que operaria també, arribat el cas, en re-lació amb la cobertura de responsabilitat mediambiental. En conseqüència, i per evitar redundàncies, se suprimeix el fons per insolvència contemplat en l’original redacció de l’article, i es manté el que es destina a perllongar la cober-tura de l’assegurança per danys ocorreguts durant la vigèn-cia de la pòlissa però amb manifestació diferida. També es modifiquen certs aspectes del capítol VI sobre normes aplicables als procediments d’exigència de res-ponsabilitat mediambiental, amb l’objectiu de millorar la seva tramitació. Així, es modifica l’article 41 per precisar els tràmits d’iniciació en el procediment d’exigència de respon-sabilitat mediambiental. I es modifica el termini establert en l’article 45.3 per resoldre els procediments d’exigència de responsabilitat mediambiental. Finalment, aquesta llei suprimeix la disposició addicional desena de la Llei 26/2007, que regula la responsabilitat mediambiental de les obres públiques, amb l’objecte de mi-llorar la transposició de la Directiva 2004/35 / CE, del Par-lament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, sobre responsabilitat mediambiental en relació amb la prevenció i reparació de danys mediambientals.

una relació al tauler d’anuncis de la Secretaria de Medi Am-bient i Sostenibilitat (av. Diagonal, 523-525, 08029 Barce-lona), al tauler electrònic que hi ha a la seu electrònica de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament.”Igualment la resolució també modifica el primer paràgraf de l’apartat 11 de la Resolució TES/2899/2012, que queda redactat de la manera següent: “El termini per executar les actuacions de la base 2.1 de l’Ordre TES/422/2012, de 17 de desembre, va de l’1 de gener de 2013 al 14 de novem-bre de 2014. La documentació justificativa de la realització de les actuacions s’ha de presentar com a màxim el 14 de novembre de 2014.”

ANuALitAtS 2014 i 2015 deL puoSC

disposició:Decret 104/2014, de 22 de juliol.DOCG núm. 6671, de 24 de juliol de 2014.organisme:Departament de Governació i Relacions Institucionals.

El decret aprova la concessió de les subvencions de la línia de despeses de reparacions, manteniment i conservació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per als anys 2014 i 2015, que figura en el seu annex.Pel que fa a les subvencions de l’anualitat 2014 de la línia de reparació, manteniment i conservació, seran subvencio-nables les despeses que estableix la base segona de l’annex 3 del Decret 155/2012, de 20 de novembre, que els ens locals duguin a terme en el període comprés entre l’1 de gener de 2013 i el 30 de setembre de 2014, mentre que per a les subvencions de l’anualitat 2015 ho seran les despeses que es duguin a terme entre l’1 d’octubre de 2014 i el 30 de setembre de 2015.Els ens locals beneficiaris podran presentar la documentació justificativa fins al 31 de març de 2015 per a la despesa executada de l’anualitat 2014, i fins al 31 de març de 2016 per a la despesa executada de l’anualitat 2015.

oBreS

progrAMA d’ACtivitAtS per A LA SeguretAt viàriA A CAtALuNyA 2014

SeguretAt

disposició:Acord GOV/101/2014, de 8 de juliol.DOGC núm. 6661, de 10 de juliol de 2014.organisme:Departament d’Interior.

FMC

Núm. 89 Juliol-Setembre de 2014 23

SuBveNCioNS deStiNAdeS AL progrAMA de Suport ALS territoriS AMB MAJorS NeCeSSitAtS de reequiLiBri territoriAL i SoCiAL: proJeCte treBALL ALS BArriS

vencions és de 23.443.000,00 euros amb càrrec a les partides pressupostàries D/460000101/331E/0000, D/461000101/331E/0000 i D/469000101/331E/0000 del pressupost del Servei d’Ocupació de Catalunya per a l’any 2014.L’import destinat a les beques per a les persones parti-cipants en les cases d’oficis, regulades a l’apartat 3 de la base 6 d’aquesta ordre és de 500.000,00 euros, amb càrrec a la partida pressupostària D/480001801/331E/0000 per a l’exercici 2015, i resta condicionat a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015 i a la disponibilitat pressupostària suficient per a aquesta finalitat.Podran ser entitats beneficiàries de les subvencions pre-vistes en el marc d’aquest Programa aquells ajuntaments que tenen aprovats projectes d’intervenció integral en barris o àrees urbanes per part de la Generalitat de Catalunya a l’empara de la Llei 2/2004, de 4 de juny, així com els seus organismes autònoms i entitats dependents o vinculades a aquells, amb competències en matèria de desenvolupa-ment local i/o promoció de l’ocupació, d’acord amb el que estableix el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de CatalunyaEl termini de presentació de sol·licituds anirà des del 26 de juliol fins al dia 30 de setembre de 2014. Les sol·licituds s’han de presentar als llocs i pels mitjans a què fa referèn-cia la base 11 de l’Annex de l’ordre.Les sol·licituds que incloguin la contractació de personal directiu o tècnic del projecte ocupacional i de desenvolu-pament local s’ajustaran al que preveu el document “Perfil professional del personal directiu o tècnic responsable del Projecte”, que es troba al web del Servei d’Ocupació de Ca-talunya (www.oficinadetreball.cat), dins el menú Empreses i col·laboradors, a l’apartat Programes de desenvolupament local.Es deroga l’Ordre EMO/314/2012, de 8 d’octubre, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades al Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: Projecte treball als barris.

urBANiSMe

disposició:Ordre EMO/225/2014, de 22 de juliol.DOGC núm. 6672, de 25 de juliol de 2014.organisme:Departament d’Empresa i Ocupació.

La resolució obre la convocatòria per a l’any 2014 i aprova les bases reguladores de les subvencions destinades al Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: Projecte treball als barris.Per a aquesta convocatòria 2014 del Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: Projecte treball als barris, es convoquen tots els tipus d’acció continguts en els programes que conformen la Carta de serveis regulada a la base 6 d’aquesta ordre.L’import màxim destinat a la concessió d’aquestes sub-

disp

osic

ions

L’acord aprova el Programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya durant l’any 2014, que figura com a annex de l’acord, i que es pot consultar a través del lloc web del Servei Català de Trànsit del Departament d’Interior http:www.gencat.cat/transitEl Programa incorpora un total de 93 accions en 390 ac-tuacions de les diferents administracions i institucions que integren la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària, amb un pressupost de 152 milions.S’estructura al voltant de sis objectius estratègics: protegir els usuaris de la mobilitat i un control eficaç de les conduc-tes de risc; impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes); involucrar i coordinar enti-tats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura; disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de re-sultats; facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital; i potenciar l’R+D+I a la seguretat viària.Les activitats més destacades que desenvoluparà el Servei Català de Trànsit en el marc de l’aplicació d’aquest pro-grama són: realització dels programes Game Over i Canvi de Marxa; implantació de la ISO 39001; creació de l’Obser-vatori de seguretat viària i/o laboral; realització, seguiment i avaluació de Plans locals de seguretat viària; realització de cursos amb el Consorci de Formació Contínua; realització del programa ‘Training. Entrena’t per la teva seguretat’; càtedra de seguretat viària sobre motocicletes i seguretat viària laboral; i estudi sobre la influència del consum de psi-cofàrmacs en la conducció.