Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 1

Tema 3. El desenvolupament històric de les institucions

estatals Els compromisos creïbles i la Revolució Gloriosa (1688). El desenvolupament

històric de les institucions des de la visió de l’institucionalisme econòmic

• Autors: North i Weingast

• Els compromisos creïbles i la teoria de jocs. Les institucions es creen en base als compromisos creïbles entre actors

• No tot compromís creïble crea necessàriament una institució

• Els canvis convulsos i ràpids produïts a Anglaterra durant el segle XVII van causar una sèrie d’institucions entre el parlament i la monarquia i també en part el poder judicial, cosa que va portar a la primera divisió de poders a finals

del segle

• Abans de la revolució el rei no estava disposat a cedir. Durant la època en què es destrona al monarca, el parlament comença a agafar certs poders i que es podia reunir de forma periòdica (abans havia estat sempre a decisió del monarca) i podia designar jutges. Quan es produeix la restauració es dóna negociació entre el parlament i el nou monarca. S’arriba a un compromís on el rei accepta algunes de les decisions que el parlament ja havia anat assumint. El parlament assumeix el control de les regulacions impositives

• → moment fundacional on es produeix la primera divisió de poders entre un

legislatiu i un monarca que ja no té el poder absolut. Situació de compromisos

creïbles • Aquesta separació de poders va fer més creïble el tema de les finances, els

préstecs eren més creïbles cosa que va propiciar que es donessin més crèdits i augmentés el creixement econòmic. Seguretat jurídica

• La separació de poders aportava major credibilitat creditícia al monarca. La separació es manté estable perquè dona beneficis al monarca; no té incentius

per retronar a la monarquia absoluta

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

L’evolució de les institucions representatives i l’aparició de la democràcia. El desenvolupament històric de les institucions des de la visió de l’institucionalisme

històric • Autor: Przeworski

• Institucions representatives tenen les característiques de

- Elecció per sufragi individual (no universal) - Separació de funcions legislatives i executives

- Poder d’auto-convocatòria - Poder fiscal a càrrec del legislatiu

• Llarg procés des de l’Edat Mitjana per l’establiment de cambres representatives amb capacitat de control. Condicions que es donen a

Anglaterra a finals de segle XVII però no és un cas aïllat, a Europa s’havien produït processos que s’aproximaven però no complien les 4 característiques

• Institucions representatives tenen el procés d’estendre la base representativa fins arribar al sufragi universal. Hi ha una lògica històrica que es dona a tots els països en general, que té tres elements:

- Expansió del dreta a vot cap a sectors cada vegada amb menys recursos econòmics

- Partits pugnen per sistemes de sufragi cada vegada més amplis. Porta al sufragi universal masculí

- Incorporacio del vot de la dona • Hi ha introducció de complexos mecanismes d’elecció, per condicional els

resultats. Hi ha restriccions per classe i per gènere

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 3

Explicant la democràcia com un fenomen de difusió institucional. El desenvolupament històric de les institucions des de la visió de l’institucionalisme

sociològic • Hi ha mecanismes que fan que les regles i institucions que afavoreixen la

democràcia es copiïn entre països mitjançant processos d’emulació (model presidencialista a Amèrcica del Sud)

• Teoria de l’emulació: - Difusió de regles com institucions cada vegada més inclusives de

representació d’un país a un altre - Difusió de mecanismes institucionals que articulen els equilibri de poder

• Onades de democratització - Primera onada (1955-1985) - Segona onada (a partir de

l’enfonsament de la URSS)

• Difusió dels règims democràtics: durant la guerra freda hi ha un

augment de les autocràcies però amb la caiguda del mur disminueix aquesta tendència i augmenten els països democràtics

• Teoria de la difusió d’innovacions (Roger). En aquest cas son difusions institucionals, els països copien o adapten institucions que ja existeixen en altres països

- Etapa d’innovació: no hi ha precedent ni referència prèvia, hi ha riscos en

aquesta fase. Acostumen a ser processos interns els que porten a que hi hagi uns primers casos d’adopció de les institucions democràtiques

- Etapa d’expansió: voluntat de voler-se assemblar i copiar les institucions

d’un sistema que ja les ha adoptat - Factor extern i factor d’emulació prenen importància en les fases

intermitges i tardanes

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 4

• Mecanismes de difusió: la

proximitat. Hi ha una relació entre

proximitat i possibilitat de transició. La probabilitat augmenta fins a un

12% quan tots els veïns son democràtics. - També hi ha efecte contrari: si

tots els veïns son autoritaris la

probabilitat que es faci una transició cap a l’autocràcia augmenta però menys (5%)

• Mecanismes de difusió: temps i

proximitat. La probabilitat de transició a la democràcia augmenta en funció dels països que ja son democràtics i quan un altre país també està fent la transició (5 punts percentuals més). Influència de l’entorn

• Mecanismes de difusió: les xarxes. Tesi és que en determinades xarxes, com en els espais diplomàtics, la influència augmenta. Resultats mostren que la variable de participació en organismes internacionals explica de forma

significativa la democratització en molts països. Si no tenim en compte aquesta participació, la

previsió sobre la democratització

seria inferior a la real. És una variable significativa. És una

manera de transmetre les influencies exteriors a l’interior

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 5

• Descomponent la difusió de les democràcies: hi ha més

democràcies al segle XX, però la qualitat mitjana és inferior - La base de dades de Polity

IV serveix per analitzar els

components de les demo-cràcies. Distingeix entre democràcies, oligarquies i règims autoritaris

- Hi ha una gran quantitat de règims al món que, tot i tenir aparença

democràtica, no tenen totes les característiques d’un règim democràtic - La instauració de la democràcia es

pot deure a un efecte extern i per

tant pot ser que institucions democràtiques adoptades per influència externa no s’hagin adaptat correctament i democràticament al país o Línia que comença més a baix:

règims oligàrquics o La del mig: democràcies o La de dalt: autoritaris

Estabilitat de la democràcia: institucions polítiques com equilibris (Przeworski)

• Sufragi universal no és sinònim de democràcia. L’alternança democràtica no és un fenomen tan freqüent. Començar el joc no és fàcil. Democràcia entesa com cedir pacíficament el poder al partit que ha guanyat - Molts països mai han tingut un canvi real de poder en eleccions

competitives (Rússia, Xina)

- Primer cop el més complicat, després els costos es van reduint

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 6

• Model de Przeworski - a = valor d’estar a l’oposicio en relació a estar al govern

- p = probabilitat de guanyar les eleccions (a més p → més probabilitat de

convocar eleccions) - q = probabilitat de sobreviure en el poder

- q = probabilitat de poder tornar a presentar-se si es perden les eleccions (a

més q → més probabilitat de convocar eleccions). Si q = 0, qui té el poder

només convocarà eleccions si p > q

- Aquest model estableix les condicions sota les quals es mantindrà l’ús de la força i les condicions sota les quals es transitarà

• Alternances en el govern

- Que hi hagi eleccions però que no canviï el partit de govern ha passat en

molts casos (Luxemburg, 126 anys mateix partit). Al final allò important és que es donin canvis pacífics de poder

- Primeres alternances en la història de la democràcia: EEUU (1800), Regne

Unit (1835), Colòmbia (1827). No sempre eren acceptades pel monarca (Holanda, Dinamarca…)

- La probabilitat d’alternança creix si es repeteix, però no indefinidament - La probabilitat d’autocràcia es redueix si ja s’ha produït alternança

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 7

• Conclusions:

- Eleccions competitives són un mecanisme d’auto-institucionalització però no son suficient, calen situacions d’alternança

- Redueixen la probabilitat de resolució violenta de conflictes - Element clau és que el perdedor vegi que té possibilitats de guanyar en el

futur - Deixar el poder per primera vegada és molt difícil, hi ha molta incertesa

El self-reinforcement institucional

• La institucionalització implica adoptar un comportament més proper a les regles formals en prendre decisions i fer-les complir. Quan més properes son les regles informals a les regles formals del joc polític, més elevada la

institucionalització → idea útil per valorar el paper de les regles informals en els

equilibris polítics

• La efectivitat de les institucions polítiques té a veure amb la seva institucionalització. Major

institucionalització → major

qualitat de les polítiques

públiques. Relació positiva entre capacitat institucional i

qualitat polítiques publiques en un sistema. L’índex de capacitat institucional es basa en la distància entre les regles formals i informals

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 8

• Compromisos creïbles: si les regles informals s’acosten més a les formals (major institucionalització), hi ha més claredat. Tothom entén les regles a

seguir - Pot haver-hi un equilibri d’alta institucionalització o de baixa

institucionalització depenent de la relació entre institucions formals i informals

- És un procés que s’explica millor des de l’institucionalisme històric - És molt difícil saltar d’un equilibri a un altre

- Un sistema amb baixa institucionalització pot ser estable, en el sentit que

les decisions es prenen seguint les institucions informals i les institucions formals s’utilitzen únicament per justificar

Path-dependence i consolidació democràtica (Alexander) • Critica que s’utilitzi el concepte de path-dependence per tot

• No podem donar per suposat que en qualsevol situació democràtica el path-dependence portarà a una consolidació i estabilitat de la democràcia. Hi ha casos on aquesta es trenca i això permet que la democràcia s’ajusti a noves circumstàncies

- Preferències homogènies: tots els actors tenen la mateixa percepció del PD, se’n beneficien igual i assumeixen els mateixos costos

- Preferències heterogènies: diferents actors obtenen beneficis i costos

diferents d’un efecte de PD. Serà més fàcil trencar la PD • Només shocks exògens poden trencar la PD de forma significativa.

Preferències heterogènies + shock extern → trencament PD i canvi

institucional

- Això no és dolent per l’estabilitat democràtica, pot ser necessari fer canvis

• El canvi constitucional no és tan infreqüent • Cal trobar explicacions més específiques per a casos concrets d’estabilitat

institucional

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 9

Path-dependence i canvi institucional (Gingrich)

• Perspectiva històrica + perspectiva racional • Límits de la PD en el canvi sectorial. La PD existeix i és un efecte però no és

absolut ni determinista. És un element a tenir en compte que pot obrir finestres

d’oportunitat per produir canvis institucionals

• Tres mecanismes que generen increasing returns per les institucions polítiques - Costos tècnics creixents si s’ha invertit molt en la consolidació d’una

institució - Costos polítics (vots, suport)

- Costos d’expectatives (adaptació, coordinació, ajustos) • Son mecanismes que evolucionen per separat

• Canvis externs poden afectar a algun d’aquests mecanismes, reduint costos. A més, en determinades situacions es pot donar que el mecanisme deixi de

funcionar com estabilitzador de la institució → oportunitat pel canvi

• Lligat a l’argument d’Alexander. Els actors s’activen quan algun dels mecanismes que donen estabilitat a les institucions deixen de produir beneficis creixents. Operacionaliza la idea de PD en casos de canvi institucional

Veto-players • Individu o col·lectiu que és requerit per prendre una decisió política (Tsebelis)

• Focus passa de les regles electorals → a les regles de decisions

- Les regles de decisió configuren els VP en diferents contexts d’elecció i sistemes de partits

• Formalitza la idea clàssica de “checks and balances”

• Simplifica i integra modalitats i distincions clàssiques. Permet comparar els efectes de les institucions en els processos polítics de diferents règims

• Hi ha VT institucionals (parlaments, TC, etc) i VT partidistes (partits)

• Cal tenir en compte les regles i també les preferències dels actors, per fer prediccions dels possibles resultats d’una iniciativa (Scharpf)

• El nombre i localització dels VP influencia les estratègies que els grups d’interès utilitzen en el seu lobbying al govern (Hallergerg)

Teoria de les Institucions Polítiques Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 10

• Estructura de VP (Winset) i preferències de canvi de política - Quan hi ha diversos actors

amb dret a veto cal trobar l’espai on es poden posar d’acord. Si no hi ha espai, no hi ha canvi de política

- L’espai depèn de les regles: unanimitat, majoria simple...

- Majoria simple / unanimitat