Francesc Xavier GrauSecretari d’Universitats i Recerca

CATALUNYA,UNA SOCIETAT DELCONEIXEMENT

ÍNDEX• És Catalunya una societat del coneixement?

• El Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement

• Educació Superior

• Recerca

• Gestió del Talent

• Innovació

• Recursos Econòmics

• Llei de la Ciència

• Polítiques regionals a Catalunya

• Estratègia 2024

És Catalunyauna societatdel coneixement?

Catalunya és la regió més atractiva del sud d’Europa en termes d’inversió estrangera els últims quatre anys (2016 – 2019) (Financial Times)

EN 5 ANYS, LA INVERSIÓ DE CAPITAL RISC ESTRANGER A CATALUNYA S’HA MULTIPLICAT PER 7

Barcelona és el 6è startup hub europeu en nivell d’inversió després d’experimentar un creixement del 154% durant el període 2013-2018(Startup Heatmap Europe)

Amb el 0,1% de la població mundial, Catalunya publica l’1% d’articles científics

EL 45% DE LA POBLACIÓ CATALANA ENTRE 30 I 34 ANYS TÉ ESTUDIS SUPERIORS

Amb l'1,5% dels investigadors de la UE-28, Catalunya captael 3,2% dels ajuts ERC, el 8,1% dels Proof of Concept i gairebéel 3% dels fons H2020

Regional Innovation Scoreboard (RIS)

Catalunya és un país moderadament innovadorLes condicions marcen Educació Superiori en Recerca i l’activitat econòmica són les majors fortaleses,mentre que la inversió privada en R+D i les activitats innovadores, les principals febleses.

Regional Innovation Scoreboard (RIS)

L’objectiu de la UEés arribar a inversionsde l’ordre del 3% PIBen R+D, distribuït un 67%de participació privadai un 33% d’aportació pública.

A Catalunya, la inversióen coneixement propiestà en l’1,5%, amb prop d’un 60%del qual de participació privada

Regional Competitiveness Index (RCI)

Estabilitatmacroeconòmica

(-0,58)

Educació superiori formació al llarg de la vida

(-0,64)

Eficiència en el mercatlaboral(-0,63)

Institucions (-0,41)Infraestructura (+0,83)

Salut (+0,73)Educació bàsica (+0,01)

Dimensió del mercat (+0,07)Preparació tecnològica (+0,03)

Sofisticació de negoci (-0,24)Innovació (+0,23)

Evolució general (% regions per sota de Catalunya)

Evolució PIB Catalunya

Finançament R+D (% despesa interna R+D / PIB)

Què fan els països capdavanters?

Necessitem unPacte per a la Societat del Coneixement

Existeix a Catalunya un gran desequilibrientre la generació de coneixementi la capacitat d’innovació del paísCatalunya té un sistema científic competitiu i homologable al dels països avançats gràcies a una inversió pública sostinguda durant 20 anys

Per aconseguir un sistema excel·lent d’innovació ara és necessària una estratègia pública sostinguda per promoure/facilitar la innovació empresarial

IDENTIFICATS 39 PACTES, PLANS I PROGRAMES I ACTUACIONS DE DIFERENTS ÀMBITSDE GOVERN QUE IDENTIFIQUEN NECESSITATS EN CONEIXEMENT

Cal una estratègia integral en R+D per Catalunya

EducacióSuperior

Fortaleses i millores

Nombre estudiantsi institucions

Formació Contínua

Situació singulardel model universitari català

Vinculació entre educació universitàriai formació professional

+ - - -

Propostes PN@SC

• Interrelació i estructura de l’espai català d’educació superioro Augmentar el nivell de continuïtat formativa entre CFGS i graus

universitaris.o Incrementar el nombre de graus amb formació dual.

• Establir dos perfils de carrera acadèmica del PDI per donar resposta a les àrees de coneixement “singulars” que corresponen a les anomenades titulacions professionalitzadores.

• Millorar l’equitat del sistema de beques i preus públics de l’educació superior a Catalunya .

Propostes PN@SC

• Implementar un sistema d’orientació integral (personal, acadèmica i professional) que ajudi a les persones al llarg de la seva vida i, en particular, en els moments d’elecció d’estudis.

• Establir estructures d’avaluació adequades per conèixer i millorar els factors referents a la dimensió social de l'educació superior, especialment de les condicions de vida dels estudiants i la seva ocupabilitat.

• Dissenyar i implementar un sistema de Formació Contínua Superior, juntament amb el Departament competent de Treball, que permeti donar resposta a les necessitats socials i reduir l’escletxa digital, sempre tenint present la tercera missió universitària.

RecercaRecerca

- - -

Fortaleses i millores

Indicadors de qualitati quantitat

Fragmentaciói problemesdesostenibilitat

Sostenibilitat grans infraestructures

Nombre d’investigadors

+

Propostes PN@SC

• Convergir als estàndards UE-15 de producció i productivitat científica:o Determinar indicadors base del seguiment sistema de recerca:

publicacions, copublicacions, despesa en R+D, fons europeus, nombre European Research Council per milió d’habitants, patents PCT (valor normalitzat RIS), nombre i percentatge població ocupada d’investigadors i ocupats en R+D.

o Aspirar a assolir el valor mitjà de les regions situades per damunt de Catalunya en el RIS.

• Establir nous models d’avaluació d’impacteo Producció científica en funció de la tipologia d’agents:

universitats, centres de recerca, centres tecnològics, hospitals i altres agents.

o Impacte social sobre la base de l’experiència prèvia de la comunitat RIACat.

Propostes PN@SC

• Estratègia catalana de ciència oberta• Accés obert a les publicacions científiques.• Publicació de dades científiques d’acord als principis FAIR.• Creació de noves infraestructures per tal d’integrar els recursos del

sistema de recerca català en l’ecosistema europeu EOSC.• Promoure polítiques de recerca i innovació responsable.

• Quatre categories d'infraestructures de recerca: les orientades a ESFRI, les ICTS (científiques i tècniques singulars), les cooperatives i les singulars.

Gestió del talent

Propostes PN@SC

Programes de retenció i atracció de talentAugmentar el programa ICREA d’investigadors sènior fins arribar a 20 noves places anuals per fer-lo extensiu a tots els àmbits de coneixement i promovent la política d’equitat de gènere.

• Incrementar el nombre de places del programa ICREA Acadèmia en 50 noves places per any per tal que abasti el 3% del PDI permanent.

• Garantir la continuïtat del Pla Serra Húnter fins que els resultats de l’avaluació dels processos de selecció de PDI siguin equiparables.

• Dimensionar i incrementar els programes Formació d’Investigadors (FI) i Beatriu de Pinós (BP) per afavorir un creixement de 900 investigadors per milió d’habitant fins arribara 4.750 investigadors/milió d’habitants.

Propostes PN@SC

Carrera professional• Establir dos perfils de carrera acadèmica del PDI per donar

resposta a les àrees de coneixement “singulars” que corresponen a les anomenades titulacions professionalitzadores.

Dimensió • Incrementar en 10 punts percentuals, fins arribar al 45%

en l’ocupació en serveis intensius en coneixement.

• Incrementar la incorporació de perfils científics i tecnològics a l’empresa, així com la captació i retenció de talent local i internacional.

Innovació

- - - +

Fortaleses i millores

Pèrdua de posicionament en indicadors internacionals

Inversió privadaen R+Dlluny UE-28

Teixitproductiu diversificat, dinàmic i notablement internacionalitzat

Indicadors innovació per sota UE-28

Propostes PN@SC

• Destinar un mínim del 10% de la despesa pública en R+D+I a promoció de la R+D+I empresarial fins arribar al 0,10% del PIB quan la despesa pública en R+D de Catalunya assoleixi l’1% i la privada el 2%.

• Coordinar les polítiques i instruments dels diferents departaments que executen polítiques i programes de recerca i innovació.

• Desenvolupar instruments i mecanismes per atreure fons públics i privats per augmentar i accelerar la transferència i la valorització de la recerca bàsica a l’empresa.

Propostes PN@SC

• Consolidar EURECAT com a Centre Tecnològic de Catalunya, cercant sinergies amb altres elements del sistema, com els parcs científics i tecnològics, els centres TECNIO o les oficines de transferència universitària.

• Connectar de forma sistèmica les universitats, els centres de recerca, els centres tecnològics i els parcs científics i tecnològics.

• Consolidar els programes de valorització i transferència de tecnologia i coneixement.

Propostes PN@SCPotenciar la innovació empresarial• Consolidar un ecosistema d’innovació a Catalunya reconegut i

connectat internacionalment que faci de la innovació una estratègia de país i propiciï una balança tecnològica positiva.

• Programa de suport a la creació i el creixement d’empreses basades en el coneixement i les deep tech.

• Crear instruments financers àgils basats en noves fórmules mixtes per accelerar el creixement de les empreses innovadores.

• Posar en marxa un programa de transformació tecnològica de les empreses catalanes, especialment destinat a les PIMES.

• Crear una oficina de dinamització de la propietat industrial i intel·lectual.

Recursoseconòmics

RecercaFortaleses i millores

Proximitat mitjana UE en esforç públic

Finançament de l’educació superior

Dinàmica estatal perjudicial GERD català

+ - -

RecercaPropostes PN@SC

Major inversióAssolir en cinc anys una despesa global total en R+D+I del 2,12% del PIB català, amb un increment de la despesa pública que passi del 0,58% al 0,75%i amb un augment de la despesa privada del 0,94% a l’1,37%.

Actuacions• Destinar un mínim del 10% de la despesa pública en R+D+I a promoció

de la R+D+I empresarial fins arribar al 0,10% del PIB quan la despesa pública en R+D de Catalunya assoleixi l’1%. Això es traduirà en una aportació pública mínima de 220M€ anuals com a mesura d’incentiu per mobilitzar la inversió privada en R+D+I. En aquest moment, la inversió privada en R+D hauria d’haver assolit el 2% del PIB.

• Invertir el 3% del pressupost de compra pública del Govern de la Generalitat de Catalunya en compra pública innovadora per desenvolupar una política tecnològica coordinada.

RecercaPropostes PN@SC

Actuacions• Assegurar que l’increment en inversió pública en R+D en els

pròxims 5 anys (un augment del 0,15% del PIB) provingui de fons catalans, estatals i internacionals. En total, aquest % suma 365M€ de millora.

• Arribar a una inversió pública en Universitats del 0,60% del PIB català en els pròxims 5 anys, que significaria un total de 1.300M€. L’increment hauria de continuar més enllà fins assolir el 0,80% del PIB (el que ens situaria en el 80% de despesa pública que inverteixen països semblants a Catalunya dins la UE).

Millor i més eficaç finançamentEstablir les bases d’un nou model de finançament de la universitat pública que inclogui components de finançament estructural, basal de recerca, competitiu de recerca, de preus dels serveis educatius, així com un millor sistema d’ajuts a l’estudi i beques-salari.

Llei dela ciència

• Conté tots els elements perquè el sistema d’R+D+I de Catalunya funcioni de manera coordinada, integrada i avaluada.

• Desenvolupament de l’article 158 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que estableix les competències de la Generalitat en matèria de recerca.

• Estratègia de ciència oberta de Catalunya:• Desenvolupament sostenible de la ciència catalana.• Acompliment integral dels ODS en un àmbit estratègic de creixement del país, com és la promoció del

coneixement propi.

• Creació del CORICAT (Consell per a la recerca i la innovació a Catalunya) com a òrgan d’alt nivell per reflexionar, debatre i assessorar el Govern en les grans decisions estratègiques de país.

• Protecció de l’AGAUR, indicant que les subvencions derivades de les accions de foment a la recerca no podran ser reduïdes un cop concedides.

• Especialització estratègica universitària:• Pla d’especialització en recerca d’excel·lència en departaments, instituts propis i centres adscrits.• Possibilitat de creació, per part de les universitats públiques, d’un fons propi destinat a millorar els

seus ingressos i a reinvertir-los prioritàriament en projectes estratègics de recerca.

• Tractament fiscal aplicable al mecenatge en favor dels agents del sistema d’R+D+I.

• Creació del Consell del Mecenatge en R+D+I de Catalunya.

• Nou paper per a la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), com a òrgan col·legiat de coordinació de la Generalitat en matèria de foment de la recerca.

• Autonomia econòmica, financera i de plena capacitat de gestió en la presa de decisions per als centres CERCA.

• ICREA rep el mateix règim jurídic que els centres CERCA i disposa del mateix nivell d’autonomia.

PolítiquesRegionalsa Catalunya

• Seguir donant suport a les estratègies territorials amb consens ampli, impulsades pels agents del territori que articulin projectes amb operacions i actuacions per a la transformació econòmica del territori, que vinculin el treball dels PECTs (Projectes d’especialització i competitivitat territorials) amb perspectives de xarxa territorial per a millorar les economies d’escala i potenciar el desenvolupament integral.

• Definició i creació de les Regions de Coneixement de Catalunya.DIMENSIÓ ORIENTATIVA DE LES REGIONS DE CONEIXEMENT

ENTRE 400.000-600.000 HABITANTSENTRE 10.000-15.000 MILIONS D’EUROS DE PIBTENIR ALMENYS UNA UNIVERSITAT AMB ACTIVITAT D’R+D

• Creació d’un ens per cada regió de coneixement que gestioni la governança, l’estratègia i la relació d’agents públics-privats en uns àmbits d’actuació específics en I+D.

• Negociació de competències entre nivells administratius per tal que la decisió sigui el més subsidiària (propera a l’usuari) i coordinada (equilibri territorial).

• Destinar el 15% dels recursos que Catalunya ja dedica a polítiques de desenvolupament basades en R+D+I.

• Promoure indicadors RIS a nivell de Regions del Coneixement per tal d’avaluar la convergència amb els estàndards europeus.

El futur està per fer, però no es farà sol.Caldrà la màxima implicació de tothom.

(L’enriquiment dels països emergents i la crisi del deute sobirà...)

“Per ara ja han consumit el gruix dels guanys de les polítiques d’integració real i monetària facilitada per la integració de l’economia espanyola a la CEE i a la UEM, que no és poca cosa. No s’ha de ser pessimista: el 250 % del PIB per càpita mundial és una posició excel·lent, però hem de ser conscients que es debilita constantment i que els reptes immediats, així com els de llarg termini, consisteixen a recuperar capacitat de creixement per a l’economia catalana.

(...)

El futur està per fer, però no es farà sol.Caldrà la màxima implicació de tothom.

(...)Atesa la significació, dimensió i transcendència dels reptes (globalització, canvi tecnològic accelerat, etc.) no s’hi val a badar. Les forces que empenyen a la convergència sobre la mitjana són molt poderoses, però molts països han reeixit a reconstruir el seu lideratge econòmic, tecnològic i de benestar. El futur està per fer, però no es farà sol. Caldrà la màxima implicació de tothom.”

Prof. Albert Carreras de OdriozolaL’ECONOMIA CATALANA: UNA VISIÓ PLURISECULARDiscurs de recepció com a membre numerari – Institut d’Estudis Catalans: Secció de Filosofia i Ciències Socials – 10 de desembre de 2019

Estratègia2024

Alineament de les polítiques de recerca i d’innovació del Govern

Promoció de la col·laboració sistemàtica i sistèmica dels agents del sistema d’educació superior, del sistema de recerca, del sistema d’innovació i del sistema empresarial

Descentralització

Potenciar la innovació empresarial

Estratègia de ciència oberta Estàndards de qualitat de l’educació superior

Assolir en cinc anys una despesa global total en R+D+I del 2,12% del PIB català, amb un increment de la despesa pública que passi del 0,58% al 0,75% i amb un augment de la despesa privada del 0,94% a l’1,37%

Establir indicadors d’innovació d’acord al Regional Innovation Scoreboard (RIS) per tal de temporalitzar l’objectiu d’incorporar-nos al grup de líders en innovació

Impacte econòmic PN@SC esperat el 2024• Més de 6.000 MEUR dedicats a Catalunya a R+D i educació superior.

1.800 MEUR dels quals aportats per la Generalitat. Retorn de prop de 3,5 euro per cada euro invertit pel pressupost

de la Generalitat.

• Prop de 7.000 nous investigadors i creació de més del doble llocs de treball indirectes. Increment de l'1% dels assalariats a Catalunya. Ocupació total R+D

per sobre del 2% del total ocupats a Catalunya.