Post on 29-Oct-2018
2
ABANS DE COMENÇAR 2
PRIMERA PART Europa: Itàlia i Grècia Estiu 2006
MILÀ 4
VENÈCIA 5
NÀPOLS 6
ROMA 9
SANTORINI 11
IOS, AMORGOS, ATENES, ÍTACA 13
FLORÈNCIA 15
SEGONA PART Àsia: Tailàndia, Malàisia, Singapur. Estiu 2007
BANGKOK 19
TAILÀNDIA 21
PHI PHI, PHUKET, KRABI, AO NANG, TONCAI 23
CHIANG MAI, CHIANG RAI 24
SINGAPUR 26
MALÀISIA: KUALA LUMPUR, ILLA TIOMAN, MELAKA 27
TERCERA PART Europa: Almenya, Bèlgica, França, Escòcia. Estiu 2007
FRANKFURT, ALEMANYA 29
BÈLGICA 32
MANCHESTER, GLASGOW, DUNDEE, ABERDEEN, IVERNESS 35
QUARTA PART Àsia: Japó. Nadal de 2007 TOQUIO 38
ODAWARA, KAKEGAWA,SHIZUOCA, HIROSHIMA 42
MATSUYAMA 44
PER ACABAR 45
COM VEIG EL MÓN? 46
QUÈ PENSEN ELS MEUS PARES? 47
AGRAIMENTS 48
3
ABANS DE COMENÇAR
Vull explicar la meva història. El meu nom és Albert i
m’agrada viatjar. Els pares sempre em portaven d’excursió.
Vaig estar malalt de petit. Ara vaig en cadira de rodes. Però
jo volia viatjar.
El pare i jo vam viatjar a Brussel·les. Vaig aprendre a
agafar un tren, a preguntar una adreça a una persona.
Vull viatjar jo sol. Gasto 3 euros cada dia per menjar i
dormo en estacions de metro, parcs o platges.
A cada ciutat conec gent que m’ajuda.
Jo tinc moltes histories per explicar-vos. Comencem?
5
PRIMERA PART
EUROPA: ITÀLIA I GRÈCIA
ESTIU DEL 2006
ELS PRIMERS PASSOS : MILÀ.
El primer dia de viatge estava sol. No hi havia els
meus pares. No hi havia ningú. Estava sol. Sol i
lliure.
La primera ciutat del meu viatge és MILÀ . A MILÀ
plovia. Jo vaig preguntar a les persones on estava
l’oficina de turisme. Una persona em va dir on estava
l’oficina. El noi era molt amable.
A l’oficina de turisme vaig preguntar on podia dormir.
Em van dir que podia dormir en un alberg.
He visitat la ciutat de MILÀ amb uns nois de PERÚ.
Els nois de PERÚ també dormien a l’alberg. Són uns
nois molt amables, alegres i riuen molt. Les coses
són més fàcils si somrius.
6
VENÈCIA
Després de la ciutat de MILÀ vaig visitar la ciutat de
VENÈCIA.
Sempre he volgut anar a VENÈCIA. És una ciutat
molt bonica. Té carrers llarg i estrets. Sembla un
laberint. VENÈCIA és una illa. Per passar de carrer a
carrer hi ha ponts. Els vaporrettos són els
autobusos que van per l’aigua.
A VENÈCIA vaig conèixer uns nois italians que em
van convidar a una pizza.
A VENÈCIA vaig anar a una festa a la platja. Allí
vaig conèixer persones molt amables. Una senyora
em va oferir la seva casa per dormir. Vaig dormir en
un llit molt còmode.
Canals de Venècia
Canal de Venècia
7
NÀPOLS
Vaig voler anar a NÀPOLS però vaig perdre l’últim
tren. Vaig agafar un vaporretto , l’autobús que va per
l’aigua, i vaig anar a una illa deserta. Vaig dormir a
una platja mirant la lluna. Meravellós!!.
Al dia següent vaig agafar el tren a NÀPOLS . Una
persona em va ajudar a pujar la cadira de rodes al
tren. El cap d’estació em va preguntar on eren els
meus pares. Jo vaig explicar-li que viatjava sol.
Però el cap d’estació no volia que jo pugés sol al
tren. Llavors va aparèixer un noi japonès. El noi
japonès es deia Takahiro. Takahiro va dir al cap
d’estació que ell cuidaria de mi. Ell i jo vam anar
junts al tren.
Takahiro vivia a ITÀLIA. La seva família havia anat a
Itàlia a visitar Takahiro. El pare de Takahiro va dir
que jo tenia un bon cor.
El tren va arribar a NÀPOLS . A NÀPOLS vaig dormir
en un alberg. A l’alberg vaig conèixer dos noies de
Catalunya. Vaig visitar la ciutat de POMPEIA i la
ciutat de NÀPOLS amb les dos noies catalanes.
8
La ciutat de POMPEIA em va agradar molt. És una
ciutat molt bonica. A POMPEIA es va trencar una
roda de la cadira. No podia anar a cap lloc. No podia
viatjar. Llavors va aparèixer un senyor que coneixia
de BARCELONA i em va ajudar.
El senyor anava a ROMA amb el seu cotxe i vam
anar junts.
10
ROMA.
Vaig arreglar la cadira de rodes amb cinta adhesiva.
Però la cadira necessitava una roda nova. El senyor
del cotxe i jo vam dormir en un parc. Al mati jo vaig
despertar de cop perquè van encendre els
aspersors i em vaig mullar.
El senyor va marxar amb el seu cotxe i jo vaig
agafar el tren a ROMA. Roma és una ciutat gran, té
parcs i carrers llargs. Roma té molts edificis i
monuments.
Vaig preguntar per una ortopèdia i quan vaig trobar-
la em van arreglar la roda trencada de la cadira.
Després jo vaig conèixer la Valentina. La Valentina
era una noia de ROMA. La Valentina parlava
castellà i li agradava viatjar. Em va ensenyar la ciutat
de ROMA.
A ROMA jo estava molt a gust. Tenia on dormir i la
gent era molt amable però jo volia viatjar més.
12
SANTORINI
Des de ROMA vaig decidir marxar cap a les illes
gregues. Vaig agafar un vaixell per anar a GRÈCIA.
El bitllet per anar amb vaixell a GRÈCIA era gratuït
perquè tenia InterRail .
He agafat el vaixell més ràpid. Em fa molta il·lusió fer
un creuer. El vaixell és de luxe : té deu pisos,
botigues, casino , discoteca.
El lloc que més m’agrada del vaixell és la coberta ..
Vaig agafar el sac de dormir i em vaig posar a la
coberta tot i que feia molt vent.
El vaixell estava ple de nois alemanys que anaven
de campament.
He arribat a un port de GRÈCIA. He conegut a un
noi i una noia grecs que m’han ajudat molt. Aquests
amics grecs m’han acompanyat a l’estació de tren, al
metro i busos fins arribar al port d’ATENES.
Al port d’ATENES he agafat un altre vaixell cap a
SANTORINI. Amb les presses no he pagat el bitllet
però per sort tampoc me l’han demanat.
13
Per fi arribo a SANTORINI. El primer que he fet en
arribar a SANTORINI és buscar una oficina de
turisme per demanar un mapa i informació.
La gent de SANTORINI és molt amable. La gent em
donava diners perquè pogués seguir viatjant, em
convidaven a menjar, etc.
A SANTORINI vaig conèixer la Constantina, que em
va acollir a casa seva i em va acompanyar tots els
dies que vaig ser a SANTORINI. Finalment arriba el
moment de marxar. Marxo content.. He visitat tota
l’illa, he conegut amics, he anat de festa, he anat a
platges, a escalar, a dormir a la platja.
14
IOS, AMORGOS, ATENES, ÍTACA
No em queden diners, però realment no me’n fan
falta. Puc colar-me als vaixells. Només necessito 3
euros diaris per menjar i a vegades em regalen el
menjar. Seguiré viatjant sense Interail perquè així
puc viatjar més dies.
Continuo el meu viatge per GRÈCIA i decideixo anar
a ATENES. ATENES es podria dir “ la ciutat dels
gossos”, ja que miressis on miressis hi havia molts
gossos abandonats caminant pel carrer. A ATENES
hi ha el Partenó . Vaig decidir anar a visitar el
Partenó. El camí feia pujada i jo estava molt cansat.
Vaig veure un noi i una noia que passaven i els vaig
preguntar si faltava molt per arribar. Els nois em van
contestar que encara faltava una mica però que el
Partenó estava tancat. Els nois van adonar-se de la
meva frustració i van decidir ensenyar-me la ciutat.
Al final del dia, els nois que havia trobat em van
portar fins al parc perquè pogués dormir. Al parc
amb tants gossos rondant em va agafar por.
15
L’endemà vaig decidir anar a ÍTACA. La forma
d’ÍTACA és com la d’un donut, en què el forat del
mig és aigua. Vaig passar un dia sol i descansant.
Quan es va fer de nit vaig buscar un lloc per dormir i
vaig trobar un vaixell abandonat. Dormir en un vaixell
és divertit .
Partenó d’Atenes
16
FLORÈNCIA
Vull tornar a ITÀLIA . No vull colar-me sense pagar
al vaixell cap a ITÀLIA perquè als vaixells entre
països hi ha molts controls . L’Interail estava
caducat feia dies i només em quedaven 20 € per
pagar el bitllet i dinar una setmana . Necessitava
sort.I llavors en un carreró fosc vaig trobar una petita
botiga.
Dins de la botiga hi havia una dona vella i li vaig
preguntar si sabia d’un vaixell barat que anés a
ITÀLIA . La velleta em va aconseguir un bitllet per 8
€. Sempre tinc sort!
A FLORÈNCIA volia visitar el meu amic japonès
Taka. Però no sabia on vivia. No tenia el seu telèfon.
Només sabia les instruccions que m’havia donat en
Taka per arribar a casa seva.
En Taka m’havia dit : “quan arribis a Florència agafa
el bus 116 i baixa a la parada de l’abocador ”. I així
ho vaig fer.
Vaig arribar a l’abocador però allí no hi havia res.
Vaig caminar per una carretera fins arribar a una
17
casa vella però no hi vivia en Taka. La senyora de la
casa no el coneixia.
Perdut entre les muntanyes vaig continuar caminant
fins que va passar un cotxe. Va parar i vaig explicar
que estava perdut buscant un amic japonès que es
deia Taka. No el coneixien però els hi vaig fer pena i
em van portar a un lloc on preguntar per aquell amic
japonès. Per fi un senyor m´hi va acompanyar.
Enmig de la muntanya hi havia una masia
abandonada sense llums ni res. Vam trucar a la
porta : Era en Taka.!!!!!!
Els dies que he passat amb en Taka han estat
genials. El més bonic ha estat viure amb el seu estil
de vida . En Taka i el seu pare són quasi del tot
autosuficients : tenen un hort, cultiven el que
necessiten i només van a la ciutat per comprar les
coses que no poden treure de l’hort. A més en Taka
com que és pintor, ven els seus quadres. Amb en
Taka hem fet moltes coses. No ho oblidaré mai.
18
Torno a casa. El meu primer viatge m’ha ensenyat
moltes coses. He tastat la llibertat i la
independència. A casa m’han rebut molt contents i
jo també estic content. Estic feliç de poder explicar
tot el que he vist i après. Però tinc clara una cosa:
això és només un començament.
Catedral de Florència
20
SEGONA PART
ÀSIA: TAILÀNDIA, MALÀISIA I SINGAPUR
ESTIU DEL 2007
NOUS HORITZONS
BANGKOK
El dia que vaig marxar a TAILÀNDIA estava molt
nerviós.
Tenia setze anys i anava amb cadira de rodes. I
tenia por que alguna cosa no em sortís bé.
Tot i les meves pors i dificultats, volia anar a ÀSIA
El meu pare em va ajudar a aconseguir tota la
documentació que necessitava.
El bitllet em va costar pocs diners.
De moment tot anava molt bé.
Quan vaig arribar a TAILÀNDIA la policia em va dir
que un menor no podia entrar sol en aquell país.
21
Jo vaig explicar a la policia que els meus pares em
deixaven viatjar sol. Finalment, em van deixar entrar
a TAILÀNDIA .
Feia molta calor, però jo estava content i feliç. En
aquest país tot era molt diferent: els colors, els
sorolls, les olors...
Carta a casa
Hola, estic bé. Us aniré enviant correus electrònics
quan pugui.
De moment tinc sort. He après a regatejar i també a
jugar al 4 en ratlla. Als tailandesos els hi agrada
molt.
Estic en un alberg molt barat. Els hostes de l’alberg
canviem classes d’anglès per visites guiades de
BANGKOK.
Fins aviat.
22
24 de juny
TAILÀNDIA és un país molt especial:
- El trànsit és caòtic.
- Les persones tenen una joventut llarga. Quan
s’acaba la joventut passen a ser vells.
- Les persones d’aquest país són feliços i fan
feliços als altres, sempre riuen.
És un país que m’agrada.
Estic amb les meves amigues al mercat flotant.
24
PHI PHI, PHUKET, KRABI, AO NANG, TONSAI
Després de visitar BANGKOK , volia anar a un lloc
tranquil. Vaig arribar a una illa que es deia PHI PHI.
A PHI PHI m’ho vaig passar molt bé. Vaig fer molts
amics tailandesos, vaig treballar a la cuina d’un
restaurant a canvi de menjar i vaig anar a una boda.
Després vaig anar al PHUKET. No em va agradar
gens i vaig marxar de seguida.
Vaig anar cap a les illes D’AO NANG I TONSAI .
TONSAI em va encantar, era el paradís . Les cases
eren cabanes enmig de la selva.
7 de juliol
Avui m’he despertat a la platja. Feia molt aire. La
sorra se’m posava als ulls i no els podia obrir. Havia
arribat l’huracà .
Vaig córrer per poder amagar-me en un refugi.
25
CHIANG MAI, CHIANG RAI
CHIANG MAI , al nord de Tailàndia..
Aquesta ciutat no és turística i els preus de les
coses són més baixos.
Vaig dormir en un alberg molt gran on els
treballadors es dedicaven a “jugar” al bingo. Era el
joc que els hi agradava més.
A CHIANG MAI cada diumenge fan mercat. Anar a
aquest mercat és molt divertit i està ple de coses
curioses i interessants ( artesania, catifes , joies,...).
La següent parada va ser Chiang Rai.
Necessitava un lloc on poder estar. En un parc vaig
trobar molts adolescents asseguts en rotllanes i em
vaig quedar amb ells.
Molts nois van voler provar la meva cadira de rodes.
També em van dir que podia dormir en un temple
budista sense pagar.
26
18 de juliol
Els monjos budistes són diferents dels cristians.
Mediten però fan les mateixes coses que tothom.
Els monjos em van rebre amb alegria i em van oferir
una habitació.
Imatge d’una casa de Chiang Mai
27
SINGAPUR
Enviat : dimarts,24 de juliol de 2007
Ja no sóc a TAILANDIA . He arribat a SINGAPUR.
Les gestions a l’aeroport van ser molt complicades.
Es un país molt petit. Té moneda pròpia.
Els habitants de Singapur parlen anglès, tot i ser al
mig d’Àsia. També se senten sovint paraules com:
“chings”, “pungs”, “quangs” .
Feia un mes i mig que era fora de casa i havia après
moltes coses: aconseguir aigua potable , dormir
sense gastar diners i entendre la gent.
Gratacels a Singapur
28
MALÀISIA: KUALA LUMPUR, ILLA DE TIOMAN,
MELAKA
Diari del 27 de juliol.
A l’ÀSIA hi ha molts insectes perillosos: papallones,
escarabats , formigues i mosquits.
Són tots molt més grans que els d’Europa.
Si els mosquits t’ataquen el millor, si es pot, és
tirar-te a l’aigua.
Un dia vaig colar-me en un tren i vaig dormir en
una llitera. Moltes formigues van entrar a la motxilla i
es van menjar totes les galetes OREO que hi
portava!.
A KUALA LUMPUR , mentre caminava, vaig trobar
un institut de noies. Vaig parlar amb elles molta
estona. L’endemà marxava cap a l’illa de TIOMAN.
Aquell dia havia de dormir a la platja. Em van avisar
que anés en compte amb les salamandres . La que
vaig veure era grossa com un cocodril .
Una família que estava allí de vacances em va
convidar a sopar i uns dies a casa seva.
29
Eren de MELAKA , tenien una casa preciosa. La
mare de la família era una ministra del govern del
país.
Feia molt temps que era de viatge i estava molt
content. Encara no enyorava res i volia seguir
viatjant.
30
TERCERA PART
EUROPA: ALEMANYA, BÈLGICA, FRANÇA I
ESCÒCIA
ESTIU DEL 2007
DESCOBRINT EL “CADIRAESTOP”
FRANKFURT, ALEMANYA
Havia tornat del viatge a l’ÀSIA i casa meva em
quedava petita. No podia suportar la rutina de cada
dia i m’avorria molt. Pensava cap on podria marxar
amb els pocs diners que em quedaven. Hi havia una
altra cosa que m’amoïnava , no volia continuar
viatjant colant-me sempre en tots els mitjans de
transport perquè és una cosa que esta mal feta i no
volia tenir més aquest càrrec de consciència . A
partir d’ara viatjaré fent autostop.
Per 15 euros vaig agafar un avió cap a FRANKFURT
i a partir d’allí només viatjaria en cotxe.
A l’avió, l’hostessa em va reconèixer i no em va fer
bona cara perquè sabia que insistiria en pujar a
l’avió sol, sense ajut , ni grues i això no els hi
32
agradava.
A l’avió vaig fer una amiga ,una noia que anava al
meu costat, vivia a prop de FRANKFURT i es va
oferir a acompanyar-me un tros de camí. Vaig dormir
fins arribar a una estació de servei a l’autopista, a
partir d’allí continuava sol.
El primer que calia fer era comprar un mapa i
assegurar-me de la direcció que havia d’agafar.
El següent: parlar , preguntar a les persones cap on
anaven i si em podien portar amb ells. I... funciona..!!
He trobat gent molt amable i persones molt
simpàtiques que fins i tot m’han donat diners a
l’explicar com viatjo. He visitat molts pobles que de
no ser així no hagués conegut. Ara estic a punt de
marxar cap a FRANÇA o a HOLANDA , ja ho
veurem.
33
BÈLGICA (sí, deixem-ho en Bèlgica)
Des de FRANKFURT vaig anar cap a
LUXEMBURG on hi passava les vacances l’Arnau
un dels meus millors amics de CATALUNYA .
El camí es va complicar perquè no sabia que era fer
autostop.
De l’autopista que em va deixar la noia de l’avió, vaig
anar a un poble molt petit.
Vaig veure que seria molt difícil marxar d’aquí al
poble. Per això vaig tornar cap a l’autopista.
No sabia que caminar per l’autopista estava prohibit.
Quan feia una estona que caminava va venir la
policia.
Em pensava que els policies em pujarien al seu
cotxe i em portarien on jo els hi digués o que em
mirarien la motxilla per veure si hi portava armes,
drogues…
Però no, no era això…!!!!
35
Els policies es pensaven que m’havia escapat de
casa i que els meus pares estarien preocupats
buscant-me.
Els policies van telefonar els meus pares i es van
quedar molt parats quan van veure que ells estaven
ben tranquils a casa. Ells ja sabien que jo viatjava
pel món.
Després els policies em van ajudar. Van parar un
camió perquè em portés a LUXEMBURG . El
camioner em va deixar en un poble prop de
LUXEMBURG.
Es va posar a ploure.
Era de nit.
Vaig arribar en un monestir. Al monestir els monjos
em van donar sopar i em van deixar dormir.
36
MANCHESTER, GLASGOW, DUNDEE,
ABERDEEN, INVERNESS
En un moment dels meus viatges per EUROPA vaig
decidir que me n’aniria a ESCÒCIA. Volia visitar el
Diego i l’Anna dos amics que vaig conèixer en un
viatge a NÀPOLS.
S’acostava una onada de fred però no em vaig
desanimar. Havia passat tanta calor a l’estiu per les
platges d’Europa que fins i tot em venia de gust.
Al cap d’uns dies ja era a la ciutat de GLASGOW.
Caminava pels carrers buscant un lloc per dormir on
no hi fes fred i si podia ser que no em costés diners.
Al cap d’una estona em vaig trobar amb tres homes
que semblaven rodamóns però no ho eren.
Viatjaven pel REGNE UNIT. Portaven un sac a
l’esquena ple de llibres. Els hi agradava molt llegir.
Aquests homes em van ensenyar com dormir tal i
com jo volia : sense pagar i sense passar fred.
Vam dormir al metro de GLASGOW. Vam estar
còmodes i calents.
37
Aquests tres homes em van dir que m’ajudarien a
arribar al lloc on vivien el Diego i l’Anna els meus
amics.
L’endemà al matí vaig agafar un autobús que em
portaria al poble dels meus amics. Un cop allí, vaig
buscar l’hotel on treballaven i vivien el Diego i l’Anna.
Els vaig trobar.
Ens vam posar tots molt contents.
El cap de setmana tenien festa i van dir que
m’acompanyarien a visitar la ciutat i el llac Ness.
Quan anàvem a visitar el llac Ness, vam veure un
castell. Vaig pensar que seria molt bonic dormir allí
però els policies no hi deixaven acampar. Vaig
pensar que em colaria, entraria al castell i dormiria
dins.
A l’Anna i al Diego no els va agradar gaire el que
volia fer però… vam vigilar que no ens veiés cap
guàrdia, em van ajudar a aixecar la meva cadira de
rodes i així vaig saltar la tanca i arribar al castell.
Però no vaig poder entrar perquè a la nit tanquen la
porta.
38
Llavors l’Anna i el Diego van marxar.
Vaig passar molt mala nit. Feia molt de fred i va
ploure.
L’endemà al matí em va trobar un guàrdia. Es va
quedar molt parat de veure’m i va cridar la policia.
Els policies em van fer un munt de preguntes.
Després em van donar menjar i un bitllet d’autobús
perquè tornés al poble. Allí em vaig tornar a trobar
amb l’Anna i el Diego que es van quedar parats de
veure’m viu.
Però les ganes de viatjar no se m’acabaven. Ara em
venia de gust anar a algun lloc on hi fes molta calor.
39
QUARTA PART
ÀSIA: JAPÓ
NADAL DEL 2007
L’ÚLTIM VIATGE ABANS DEL VIATGE
A l’estiu marxaré tot un any a fer un viatge per
AMÈRICA DEL SUD i ÀFRICA. Però abans volia
anar a ÀSIA o EUROPA.
Després de molt pensar vaig decidir anar al JAPÓ .
TÒQUIO
Arribo a l’aeroport de ROMA per marxar cap al
JAPÓ .
Quan estava a la cua per facturar l’equipatge em
van dir :
- Una persona menor d’edat no pot anar sola al
JAPÓ!
Finalment, em van deixar volar. Però havia de trobar
algun adult que es fes càrrec de mi durant tot el
viatge.
40
Quan vaig arribar a l’aeroport de TÒQUIO, vaig anar
a buscar el metro. Allà, m’esperaven una colla
d’homes amb una rampa perquè pogués baixar.
Però jo no hi volia baixar i vaig baixar totes les
escales amb la cadira.
La gent quan em va veure es va posar a cridar molt
espantada.
JAPÓ és un país únic. Diferent de qualsevol altre
país del món.
Els japonesos són molt especials. Al metro : no
poden parlar, no poden deixar que soni el mòbil, no
poden escoltar música amb els cascos molt forts...
Quan entren a treballar en una empresa els hi donen
un manual on els expliquen tot el que hauran de fer:
com han de parlar, com s’han de pentinar, com han
de moure les mans…
Em van convidar a DISNEYLAND TOKYO un lloc
tipus Port Aventura. Aquí no et deixen saltar les cues
per ser discapacitat. Et guarden el lloc a la cua i
mentrestant tu pots fer una altra cosa.
41
La primera nit que vaig estar a TÒQUIO volia anar a
un alberg, però em va costar molt trobar-lo. Els
carrers de TÒQUIO no tenen nom. Finalment uns
policies em van ajudar i vaig aconseguir un alberg
per una nit.
L’endemà vaig posar la meva tenda sota un pont, allí
on dorm la gent que no té casa. Quan es va fer de
dia em van despertar els crits espantosos de tres
policies.
Vaig tenir por.
A part d’això em va agradar mot l’estada a TÒQUIO
perquè vaig conèixer molta gent i vaig aprendre una
mica de japonès.
43
ODAWARA, KAKEGAWA, SHIZUOKA,
HIROSHIMA
Volia marxar de TÒQUIO, però no tenia diners. Vaig
decidir fer autoestop.
Fer autoestop al Japó és difícil. Les autopistes
estan a les afores de la ciutat. A més a més, les
carreteres són elevades.
Em va costar arribar a l’ autopista i també em va
costar que pares algú.
Però finalment van parar i vaig poder arribar a
HIROSHIMA.
En aquesta ciutat vaig aprendre a jugar al “Go”, vaig
visitar “el monument a la bomba atòmica” i vaig viure
a casa la Yumico. Era una casa japonesa autèntica.
Hi vivia una extensa família (fills, pares, avis i
besavis) i tenia un pati interior .
45
MATSUYAMA
El meu amic Taka viu a MATSUMAYA .
El Taka el vaig conèixer a FLORÈNCIA fa dos anys.
Un dia amb en Taka mai és avorrit.
Avui hem escalat a la platja, hem explorat una casa
abandonada , hem ajudat a construir un terra de
fusta a un amic i després de visitar la ciutat hem anat
als banys termals .
En Taka és un noi únic !. És artista, construeix
titelles gegants i fa obres de teatre al carrer .
El que més em va sorprendre dels dies que vaig
passar amb el Taka, va ser la celebració de la nit
de cap d’any que la vam anar a celebrar a un antic
temple budista.
El temple estava decorat amb 2008 espelmes
enceses per celebrar l’arribada de l’any nou i estava
ple de gent. També hi havia molts artistes fent
espectacles de tota mena: pintant, ballant, fent
manualitats ... I per beure hi havia molt de sake.
Va ser un comiat que mai oblidaré.
46
PER ACABAR
Els viatges no acaben mai, però aquest llibre si.
L’any que ve marxaré a AMÈRICA DEL SUD i a
ÀFRICA.
M’agradaria que amb les meves històries, hagi
aconseguit que us adoneu que VOLER ÉS PODER.
Anar amb motxilla fa que prescindeixis de moltes
coses que abans eren indispensables.
M’han acollit trenta-cinc vegades en cases diferents.
No tot el món deu estar ple d’assassins...?
He viscut sense diners. Per què eren tan importants
abans?.
L’únic consell que us vull donar és:
“Viviu la vida que somieu”
47
COM VEIG EL MÓN
La meva manera de veure el món, la meva filosofia,
l’anomeno “Felicisme”.
Per a mi la felicitat, ser feliç, és la única manera de
poder donar felicitat als altres.
I penso que s’aconsegueix fent sempre el què vols
fer i mirant les coses pel cantó positiu .
Per això no em fa por que em robin. Si algú em roba
la cadira de rodes... no passa res. Mai ningú em
podrà robar el que he viscut en aquest viatge. I jo
continuaré sent feliç.
48
QUÈ PENSEN ELS MEUS PARES
L’Albert ens ha demanat que expliquem per què li
deixem fer el què fa.
A nosaltres, els pares de l’Albert, el que ens ha
costat més és “no ajudar-lo ”.
No hem adaptat res a casa.
Hem deixat que anés sol a l’escola tot i la por que
l’atropellés un cotxe.
Hem ensenyat a l’Albert que cal creure en les
capacitats que tenim i no en les discapacitats .
Hem intentat que el nostre fill fos autònom , lliure i
feliç!
49
AGRAÏMENTS
Vull agrair als meus pares, a la meva família, a
l’escola i als amics.
També vull donar les gràcies a totes les persones
que he conegut en els meus viatges. Aquestes
persones m’han ajudat a fer realitat els meus
somnis.
El meu somni és conèixer llocs i fer amics a tots els
llocs que visito.
I, per acabar, us vull desitjar a tots:
molta sort i molta felicitat!!