RENAIXEMENT

EL QUATTROCENTO

La ciutat de Florència es va convertir, durant el segle

XV, en el focus artístic més important d'Itàlia, vinculada al

govern de la família dels Mèdici.

Per primera vegada, des de l'època clàssica, es van

construir edificis amb un nou concepte espacial, adequat

a les necessitats de l'ésser humà i a les activitats d'una

societat nova.

EL CINQUECENTO

A començaments del segle XVI, la capitalitat artística

italiana va passar a Roma, que es va convertir en el

centre polític, religiós i cultural.

Entorn de la cort pontifícia es van agrupar artistes

procedents de tot Itàlia per conferir a Roma la seva

antiga esplendor, d'acord amb els ideals de grandesa del

papat humanista.

L'ESCOLA VENECIANA

La pintura de Giorgione, caracteritzada per l'habilitat

constructiva i el joc de llums, va instaurar les bases de la

gran escola veneciana. Es tracta de l'anomenada pintura

tonal, que va consistir bàsicament a pintar només amb

els colors i la perspectiva atmosfèrica, sense recórrer al

dibuix.

Els grans mestres de la pintura veneciana del segle

XVI van descobrir tota una sèrie de possibilitats que més

tard explotarien els artistes del barroc.

El culte al color, la importància dels temes secundaris,

l'anècdota, el detall, l'exaltació de la riquesa i la

contemplació poètica del paisatge són trets característics

d'aquesta escola.

EL MANIERISME

El saqueig de Roma i la crisi econòmica de 1530 van produir

una diàspora dels artistes renaixentistes i van plantejar una crisi de

valors en el si de l'art italià.

L'art clàssic era incapaç d'expressar la nova situació, i els

artistes van començar a buscar noves formes d'expressió artística.

La idea de superació del llenguatge renaixentista es va obrir

camí i, per mitjà de transgressions i fantasies, va néixer el

manierisme, que es va mantenir vigent fins el 1570.

En l'àmbit de les corts europees, el manierisme va

desenvolupar una estètica imaginativa, elegant i virtuosa, inspirada

en els grans mestres clàssics.

Els trets més característics són l'allargament de les

proporcions, l'ús arbitrari de la llum i el color, les dificultats

tècniques i la presència de recursos artificiosos com l'escorç o la

figura serpentina.

En definitiva, es tractava d'un art antinatural i artificial, amb un

missatge intel·lectual i de difícil compresió, en que la naturalesa va

deixar de ser el model a imitar.

EL RENAIXEMENT A LA RESTA D'EUROPA

A partir del 1500, la difusió de les noves

formulacions pictòriques renaixentistes es va produir

amb una gran rapidesa, gràcies a la circulació dels

gravats i dels viatges dels artistes a Itàlia.

ARQUITECTURA

● Quatrocento● Cinquecento● Herrerià● Manierisme

QUATTROCENTO

Arquitectura

Santa Maria la Novella, Alberti

Arquitectura

Església de Sant Lorenzo, Brunelleschi

Arquitectura

Cúpula Santa María de las Flores, Brunelleschi

Arquitectura

CINQUECENTO

Arquitectura

Cúpula de Sant Pere del Vaticà, Miquel Àngel

Arquitectura

Escala de la biblioteca Laurenziana a Florència,

Miquel Àngel

Arquitectura

San Pietro in Montorio, 1502, Bramante

Arquitectura

HERRERIÀ

Arquitectura

Monestir d'El Escorial, Juan Herrera (1530-1593)

Arquitectura

MANIERISME

Arquitectura

Villa Rotonda, Palladio. 1550

Arquitectura

Façana del Gesú a Roma,

Giacomo della Porta. 1571

Arquitectura

ESCULTURA

●Quattrocento●Cinquecento●Manierisme

QUATTROCENTO

Escultura

David

Donatello (1386-1466)

Escultura

Condottiero Gattamelata, Donatello

Escultura

Portes del ParadísBaptisteri de Florència

Lorenzo Ghiberti (1378-1455)

Escultura

Portes del ParadísBaptisteri de Florència

Lorenzo Ghiberti (1378-1455)

Escultura

Portes del Paradís(Detall)

Escultura

CINQUECENTO

Escultura

Pietat, Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)

Escultura

Escultura

David, Miquel Àngel

MANIERISME

Escultura

MercuriGiambologna (1529-1608)

Escultura

Venus sortint de l'aigua,

Joan de Bolònia

Escultura

El rapte de les Sabines, (1579-83)

Joan de Bolònia “Giambologna”

Escultura