3. escultura renaixement

download 3. escultura renaixement

of 54

  • date post

    03-Jul-2015
  • Category

    Documents

  • view

    316
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of 3. escultura renaixement

  • 1. Escultura renaixentista ies montsacopa. olot

2. ESCULTURA. Caracterstiques Naturalisme: mxima semblana amb la realitat. Inters per lsser hum: el seu cos (estudi anatmic),el nu, proporcions (canons clssics) Expressivitat i emocions en el rostre. Monumentalisme: se segueix el model de Grcia: Laocont. Emancipaci de larquitectura (a diferncia de lEdat Mitjana, que integrava lescultura) Esquemes geomtricament simples. Predomini de les lnies corbes (tradici romana). Aplicaci de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una relaci aparentment semblant a la real Retorn dels monuments eqestres, prctica desapareguda des dels romans. Donatello (Il Gattamelata); Verrochio (Il Colleoni) Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqestres per influncia romana. El bronze i el marbre sn els materials ms utilitzats 3. 28 plafons amb la vida de Sant Joan Baptista i les virtuts. Porta sud del Baptisteri de Florncia ANDREA PISANOANDREA PISANO (1330-1337 trecento, s. XIV)(1330-1337 trecento, s. XIV) 4. Lorenzo Ghiberti Filippo Brunelleschi SACRIFICI DISAAC 5. Porta del Parads est-2a porta nord- 24 anys 28 plafons de la Vida de Crist 10 plafons amb escenes de lAntic testament Lorenzo GhibertiLorenzo Ghiberti 6. Arquitectures renaixentistes. Combinaci dalts i baixos relleus Autoretrat de Ghiberti 7. David amb el cap de Goliat. Corba praxitelliana Donatello. (1386-1466) El David* 8. Il Zuconne Magdalena Sant Jordi 9. Sant Joan Evangelista. Donatello Sant Jordi 10. Nicola dUzzano 11. Els David. Donatello Verrochio 12. Condotiero Gattamalata. Donatello (Padua) Condotiero Colleoni. Verrochio (Venecia) Donatello vs Verrochio 13. Lemperador Marc Aureli al Capitoli Condotiero Gianni Acutto. Florncia Paoulo Ucello 14. Lorenzo de Medici IL VERROCHIO (1435-1488) Bust de dona 15. Pietat (1498-99). Miquel ngel. (Caprese, Arezzo 1475 - Roma 1564) Encrrec del cardenal francs Jean de Bilheres 16. 1497-1499 Els rostres de lesEls rostres de les pie tatspie tats de Miquel ngelde Miquel ngel 1498-99 1564, treballada lltim any de la seva vida Rondanini, Mil Piet Rondanini, Mil 17. Piet Palestrina. Florncia, iniciada el 1547 18. Tcnica del Non finito Piet del Duomo. Florncia 1550-1556, destinada inicialment a la tomba de lartista .Duomo, Florncia 19. Piet Rondanini, 1564, Mil 20. David 21. David de Bernini Reps vs acci 22. Precedents i influncies Praxteles. Hermes i Dions s.IVaC. Policlet. , Dorfor s.VaC. 23. Moiss 24. Terribilit. Presoners Corba de Praxteles i estructura de la figura Esclau moribund 25. Projectes pel mausoleu de Juli II 26. Tombes medicees (San Lorenzo) 250 cm. aprox. dalada. Detall de l'esttua de Lorenzo, duc dUrbino, mort el 1519, i de les figures allegriques del Crepuscle i de l'Aurora. 1525. 27. Tomba de Giuliano de Medici. El Dia i la Nit 28. Manierisme. Benvenuto Cellini (1500-1571 Perseu. 1545-54; Bronze. Loggia dei Lanzi, Florence 29. Obres PAU 30. David amb el cap de Goliat. Corba praxitelliana Donatello. (1386-1466) El David* 31. El David s una escultura exempta Material: bronze de 158 cm Cronologia: realitzada cap a l'any 1440 per encrrec de Cosme de Mdici, que la volia situar als jardins del seu palau a Florncia. Localitzaci: Actualment es troba al Museu del Bargello. Descripci: Noi jove, un. Significat i funci s una escultura representativa del quattocento (s.XV), inspirada en l'poca clssica i amb una composici clarament praxitelliana. Inspirada en un tema bblic, l'escultura t una gran semblana amb un heroi de lantiguitat grega clssica. s la primera escultura exempta renaixentista. Donatello descobr la representaci heroica de l'adolescncia, que ms tard exaltarien els humanistes, en el sentit d'una conscincia nova de la dignitat i l'excellncia de l'home Fitxa: 32. Els David. Donatello Verrochio 33. Interpretaci David era fill de Jess, de la tribu de Jud. Durant una guerra amb els filisteus, David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, est desafiant en combat individual a qualsevol enemic; cap israelita gosa enfrontar- s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David demana perms al rei Sal per poder-se enfrontar al gran guerrer. Va exposar al rei que shavia enfrontat amb lleons i ossos per a defensar el seu ramat i que els havia matat amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar perms per sortir a l'encontre del gegant. David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura per, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la m. Goliat se'n va riure de David perqu era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va collocar un palet a la fona, va comenar a fer-la girar i va llanar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra: llavors, David va anar rpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap. 34. L'actitud que presenta del cos, recolzant-se amb la cama dreta, s una influncia clara de l'estil de Praxtelles, coneguda en el mn de l'art com la corba praxitelliana o contraposto, que contribueix a trencar la llei de la frontalitat i proporciona un moviment harmnic al cos. Consisteix a representar la figura amb una cama lleugerament flexionada, innovaci que sutilitza a lescultura clssica. La composici est emmarcada per una ellipse amb un recorregut que va del cap al bra dret, d'aquest a les cames, desprs a l'altre bra i acaba novament al cap. L'obra t una alada de 158 cm , amb les proporcions del cos perfectes i amb un eix vertical que guarda un perfecte equilibri. Anlisi 35. La interpretaci simblica s la relaci amb els Mdici de Florncia que commemoren les victries de la ciutat davant el seu rival, Mil. A l'escultura, David personifica Florncia portant el tpic barret tosc, i Goliat a Mil, un dels smbols del qual s l'espasa, convertida en creu. Tamb la seva inscripci fa referncia al mateix tema: Pro Patria fortiter dimicantibus etiam adversus terribilissimos hostes di i praestant auxilium. A qui valentament van lluitar per la mare ptria, els dus donaran el seu ajut tamb davant els enemics ms terribles. Lacabat del bronze s absolutament llis per tal de simular la suavitat de la pell. Constitueix un magnfic exemple destaturia en bronze. 36. Manierisme. Gianbologna (1529-1608) El rapte de les sabines 37. Fitxa: Ttol: El rapte de les sabines, Cronologia: 1581-1582. Tipologia: Exempta. Material: Marbre Mides: 410 cms. Localitzaci: Quan es va donar a conixer l'obra va entusiasmar i es va ordenar la seva installaci a la Loggia dei Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio de Florncia. 38. Autor Jean de Boulogne, conegut com Giambologna, va nixer a Flandes. Desprs va viatjar va romandre a Itlia, on va realitzar la major part de les seves escultures. Quan va presentar una escultura seva a Miquelngel aquest la va criticar per intentar acabar-la minuciosament sense abans haver realitzat un estudi previ: aquesta lli no la va oblidar Giambologna que, a partir d'aleshores, va realitzar sempre una gran quantitat d'esbossos en cera o argila abans d'executar les seves obres finals; a ms, sempre va tenir una certa inspiraci amb l'obra del gran mestre florent. Traslladat a Florncia, les seves escultures mostren una tcnica i un tractament de lanatomia del cos hum amb moltes referncies hellenstiques. Giambologna va exercir una gran influncia en els seus contemporanis, influncia que perdur tamb desprs de la seva defunci. 39. Descripci El grup est compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador mentre, mig amagat entre les cames del jove, es troba un home vell i venut amb mostres de desesperaci; per aix l'esttua s tamb coneguda com la de les tres edats de l'home. No hi ha tensi als personatges tampoc a la sabina segrestada i no sobresurt res del grup escultric de la mida de la base del bloc. Les tres figures estan unides psicolgicament a travs de les seves mirades i, formalment, per la posici dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposici dna la sensaci de girar al voltant d'un eix central del qual no es poden escapar.[4] Al pedestal hi ha una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte. Les figures sentrellacen en lnia serpentinata es repeteixen a diferents mides i en diferents profunditats de relleu, amb un punt de vista central arquitectnic: aqu s on es mostra millor la iconografia del tema. Aquest baix relleu s similar al que va esculpir Benvenuto Cellini en el pedestal del seu Perseu. El treball est signat amb les segents paraules: OPVS IOANNIS BOLONII FLANDRI MDLXXXII 40. Una escultura prvia mostra una iconografia escassa, sense accessoris ni smbols convencionals. En ella s'aprecia un home nu, amb els braos doblegats, portant una dona, tamb nua, sense signes aparents de lluita; els seus moviments semblen formar part d'un ballet amb les lnies de composici contrastades. Basant-se en aquest grup, poc desprs, Giambologna va tallar el gran grup. En una carta de l'any 1579, Giambologna afirmava que havia escollit aquest tema per poder demostrar les seves facultats: [...] va ser elegit per donar camp d'acci al coneixement i a l'estudi de l'art. Per dotar al grup d'una millor base ja que necessitava preservar la solidesa total del bloc de marbre l'escultor va collocar una tercera figura corbada cap a endins, cap el terra; per tant, en aquesta segona escultura es troben tres figures entrellaades dins un mateix espai: l'home venut al terra amb les cames doblegades cap endarrere, l'ardent rom, de peu amb l'esquena arcada, i la dona tractant d'alliberar-se amb violncia. La geometria de lnies, el contrast de les expressions i la varietat de volums es van com