EL SISTEMA CANOVISTA: LA CONSTITUCIÓ DE 1876

I EL TORN DE PARTITS Amparo Ortega Yago

Víctor del Moral Ronda Carmen Blanch Bueno Laura Martínez Alonso

Blanca Carreras Gamón

Índex !   Introducció !   La Restauració Borbònica !   Fonaments doctrinals del Sistema Canovista

!   Constitució Interna !   Bipartidisme

!   Partits polítics: Conservadors i Liberals !   Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit

!   Constitució de 1876 !   Funcionament del sistema del torn:

!   Sistema teòric !   El Sistema real

!   El torn de partits !   El caciquisme !   El frau electoral

!   Conclusions

Introducció

Inestabilitat del Sexenni Democràtic

Burgesia: posició conservadora

RESTAURACIÓ MONÀRQUICA

La Restauració Borbònica

• Pronunciament de Martínez

Campos (1874)

S’INICIA

• Proclamació de la Segona

República (1931)

FINALITZA

Martínez Campos va encapçalar el pronunciament del 29 de desembre de 1874

Cánovas del Castillo: artifice de la Restauració

Candidats

Alfons

Isabel II

Antonio María de Orleans

Carles VII

Manifest de Sandhurst: ideals

religiosos i proposits conciliadors

Intenció: la Restauració

Borbònica s’imposara com a resultat d’un

estat d’opinió

Truncament: pronunciament del general Martínez

Campos

Entrada d’Alfons XII en Madrid el 14 de gener de 1875

Sistema Canovista

Fonaments doctrinals

Constitució Interna

Bipartidisme

Protagonisme civil i pacificació

de l’exèrcit Caricatura del sistema

canovista

ELS PARTITS POLÍTICS DURANT LA RESTAURACIÓ

Constitució Interna

Institucions fonamentals

Corts Rei

Columna vertebral de l’Estat

Plantejaments del liberalisme

doctrinari

Defensa de la sobirania

compartida

Base ideològica de l’antic Partit

Moderat

Bipartidisme

Model bipartidista

anglés Dos partits principals

Partit Conservador

Partit Liberal

D’èlits, sense masses

Partit Conservador

Antics moderats

Partits de la Constitució de

1845

Membres de la Unió Catòlica

de Pidal

Alfonsis de Cánovas

Format en el context de la revolució de 1868

Revolució gloriosa

Cánovas del Castillo configurà el Partit Conservador i organitzà la seua oposició

Partit Liberal

Aglutinà a l’esquerra moderada burgesa

Partit Constitucionalista

de Sagasta

Un sector de demòcrates

Republicans possibilistes

Altres grups menors

Sagasta va ser el creador del Partit Liberal

Protagonisme civil i pacificació de l’exèrcit

Restauració

Època d’Isabel II

Protagonisme civil:

Subordinació del poder de l’exèrcit

Poder civil

Poder de l’exèrcit

Reial ordre del 1875

Missió de l’exèrcit

Defensar la independència

nacional

No intervenir en els enfrontaments

entre partits

Reial ordre del 1875

Conseqüències

S’atorgava autonomia als militars per als seus afers inters

Es proveia a l’exèrcit d’un pressupost

elevat

Reial ordre del 1875

La presència

militar tenia lloc

en

Carácterístic en l’epoca d’Isabel II

Elimina del En definitiva

Torn pacífic Panorama

polític de la Restauració

Problema dels pronunciaments

militars

Protagonisme de la

presència militar

els partits

la vida política

La Constitució del 1876 Principals

trets

Sobirania compartida

Les Corts

El Rei

Corts bicamerals

Congrés elegit

Senat representat

per les classes

poderoses del país

Enfortiment del poder

de la Corona

Poder executiu

Poder legislatiu

Reconeixement teòric de drets i

llibertats

No s’especifica el tipus de

sufragi

Retall de la lliberatat religiosa

Maria Cristina jurant la Constitució de 1876

Funcionament del Sistema del Torn

Funcionament

Sistema teòric

El Sistema real

El torn de partits

El caciquisme

El frau electoral

Sistema teòric

Sobirania compartida • Rei i Corts

Corts bicamerals • Congrés elegit per sufragi censatari • Senat

El funcionament real del sistema

Autèntica farsa

Torn de partits

Caciquisme Frau electoral

El torn de partits

Partit Liberal de Sagasta

Partit Conservador de Cánovas

 Ideologies similars  Còmplices

El torn de partits Relevació dels

partits

Acceptació dels canvis

Pactació del canvi amb l’altre partit i

el Rei

Dissolució de les Corts i convocació

de les eleccions

Espera al canvi

RESULTATS ELECTORALS: NOMBRE D’ESCONS

El caciquisme

• agrari • retardat

Context del país

• Personatges rics

• Influents

Cacics • Orientar a direcció del vot

Missió

QUI EREN ELS CACICS?

Persones notables Medi rural

Gran influència en la vida local

(social i polítics)

Podien ser

Advocats Funcionaris de l’administració

Controlaven els ajuntaments

Feien informes i certificats personals

Dirigien el sorteig de les quintes

Proposaven el repartiment de les

contribucions

Resolien o complicaven els

tràmits burocràtics i administratius

Professionals de prestigi

PER ENTENDRE MILLOR ...

ENCASELLAT

NIVELL CENTRAL: Ministre de Governació

NIVELL PROVINCIAL: Governador Civil

NIVELL LOCAL: Cacics

Jornalers

Caricaturització del caciquisme realitzada amb ironia per la revista satírica La Flaca

PER QUÈ ES PRODUEIX L’ENCASELLAT?

Influència dels cacics Orienten el vot

Agraïen amb “favors” la fidelitat

electoral

Discriminaven els qui no respectaven els seus interessos

El frau electoral

L’adulteració del vot

Pràctica habitual en totes les eleccions

Sufragi censatari Tracte més

favorable als districtes rurals

davant dels urbans

Manipulació i les trampes electorals

Falsejament dels resultats segons els acords previs

Triom electoral

•  Creació d’una àmplia majoria parlamentària al partit governant

La majoria electoral de 1881

Reflexe sobre la tupinada (el “pucherazo”)

Definicions interessants:

o  CACIC: personatge ric i influent de l’Espanya rural que apareix a l’últim terç del segle XIX. Eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals acordats per les elits dels partits.

o  TUPINADA: Conjunt de trampes electorals que sorgeix a Espanya durant la Restauració Monàrquica. Tenien l’objectiu d’ajudar a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels resultats electorals.

o  CONSTITUCIÓ INTERNA: Idea política defensada a Espanya durant la Restauració, al 1876, per Antonio Cánovas del Castillo. Aquest defensava la legitimitat i poder del monarca i de les Corts per davant de la Constitució. Aquesta creença política va ser creada amb la finalitat de que cap d’aquestes posara en dubte el poder legítim del rei i les corts (aquestes amb permís del primer) per a canviar les lleis i, per tant, les constitucions.

Conclusions Consolidació d’un règim constitucional i parlamentari

•  El règim polític de la Restauració mai va ser plenament democràtic

L’establilment del sufragi universal masculí (1890)

•  Recolzada en un capitalisme de base agrària

Domini de la burgesia oligàrquica

•  Torn Pacífic

Disminució del poder de l’exèrcit

Bibliografia

  La Restauració (Història d’Espanya i de Catalunya): http://www.buxaweb.com/historia/temes/index.htm

  El Règim de la Restauració: http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com/p/temari_09.html

  Fotocòpies donades   Imatges del Google sobre:

La Restauració Vinyeta de L’esquella de la Torratxa , 1905.