Post on 04-Jul-2020
2
PAPALLONES,
FONT DE VIDA:
Estudi de les papallones i la seva relació
mediambiental amb el jardí de
papallones i el Parc de Collserola, idonis
per a la seva aplicació a l’àmbit
educacional.
Ana de Dueñas Puigcarbó
Tutora: Marta Martí
2n de Batxillerat
23/11/2010
3
La mariposa VOLABA una intrépida mariposa
mostrando al mundo entero sus colores:
del jazmín a la rosa, de la rosa
al clavel y del clavel a otras flores.
Y aquella madreselva tan longeva
por Dios hubiera sido sin dudar
nombrada como Edén particular
poniendo de guardián a Adán y a Eva.
Pero ocurrió que aquel insecto vivo
sobrado de belleza y de alegría
cayó en las redes de un coleccionista.
Prendidas de alfileres y adhesivo
de algún museo en una estantería
el Hombre nos enseña sus conquistas.
Amado Storni.
4
Índex
1- Introducció.............................................................................................. 5
2- Les papallones........................................................................................ 8
2.1- Metamorfosi.................................................................................... 8
2.2- Morfologia...................................................................................... 13
2.3- Relació de les papallones................................................................ 15
2.3.1- Amb els animals................................................................... 15
2.3.2- Amb les plantes.................................................................... 16
2.4- El vol de les papallones.................................................................. 19
2.5- La migració de les papallones........................................................ 20
2.6- Les papallones com a bioindicadors............................................... 20
3- El jardí de les papallones....................................................................... 21
3.1- Distribució de les plantes................................................................ 23
3.2- Herbari virtual................................................................................ 27
3.3- Atlas de papallones del jardí.......................................................... 39
4- El Parc de Collserola............................................................................ 42
4.1- Atlas de papallones del Parc.......................................................... 43
5- Estudi de la influència de la contaminació atmosfèrica........................ 49
5.1- Influència de la contaminació atmosfèrica al jardí......................... 49
5.2- Influència de la contaminació atmosfèrica al Parc.......................... 50
6- El mètode BMS...................................................................................... 53
6.1- Metodologia.................................................................................... 55
6.2- El BMS al jardí de les papallones................................................... 56
6.3- El BMS a Collserola....................................................................... 58
6.4- Resultats.......................................................................................... 59
6.5 Conclusions...................................................................................... 64
7- Aula de natura infantil “En busca de les papallones” ............................66
8- Pràctica sobre la relació planta-papallona
“Enganyem a les papallones”..................................................................... 96
9- Conclusió............................................................................................. 97
10- Agraïments........................................................................................ 99
11- Bibliografia....................................................................................... 100
5
1- Introducció
La creixent preocupació que, des de fa dècades, es va formant a la societat sobre tots els
problemes mediambientals ha generat, sens dubte, una consciència social per combatre,
en la mesura de les possibilitats de cadascú, els diversos atacs que afecten a la natura de
diverses maneres.
Així, si no fa massa temps, les qüestions relacionades amb el medi ambient quasi no ens
cridaven l‟atenció, des de fa uns anys fins ara, paraules com ecologia, biodiversitat,
ecosistema, recursos naturals, efecte hivernacle, escalfament global, capa d‟ozó,
contaminació, etc. han deixat de formar part d‟una minoria de la població per formar
part de la nostra cultura més propera.
Cada dia, som més conscients de la necessitat de preservar l‟entorn que ens envolta i
posar el nostre petit gra de sorra per contribuir a mantenir el que cada vegada guanya
més importància: l‟entorn natural que ens envolta. Avui dia, tots som conscients de la
importància que petites accions com apagar el llum, tancar les aixetes, no utilitzar
determinats esprais, o reciclar els residus que generem a casa, són la nostra contribució
diària per preservar la natura.
La consciència social a la qual ens referim ha donat lloc a la formació de moltes
associacions, organitzacions i institucions a tots els països del món que, en general, han
posat de manifest les greus conseqüències que provocaria trencar definitivament amb
l‟equilibri natural, proposant solucions per intentar reparar els desastres causats fins ara.
Fins i tot, han intentat encaminar la política en la millor direcció, mitjançant lleis, per tal
d‟acabar amb els abusos mediambientals que s‟han dut a terme fins ara.
Un altre punt que considero essencial i indispensable en aquesta lluita per preservar la
natura és l‟educació ambiental. Aconseguir que les persones coneguin la importància
del medi ambient i que poden fer alguna cosa per evitar aquest deteriorament hauria de
ser una matèria obligatòria a les escoles. És cert, però, que cada vegada s‟estan
introduint més aquests conceptes en els llibres de text, però seria necessari que apart de
que els nens aprenguin el funcionament dels ecosistemes i els problemes que tenen, els
6
adults es conscienciessin de que també han de participar en aquests coneixements per tal
que tota la població col·labori en la conservació de la natura.
És per això que agraeixo que, fa no gaire més d‟un any, l‟escola contribuís amb la
iniciativa mitjançant un treball d‟investigació de construir un jardí, especialment
dissenyat per crear un hàbitat per papallones i facilitar, així, l‟estudi d‟aquests insectes,
de les plantes que el formen, de les relacions de les papallones amb altres hàbitats
propers o de les conseqüències que un excés de contaminació pugui tenir en el
desenvolupament d‟aquests, donat que el jardí es troba enmig de la ciutat.
El meu avi i el meu pare, col·leccionistes de papallones, em van transmetre l‟interès per
aquests bonics insectes, em van ensenyar la importància que tenen en la pol·linització,
el seu caràcter bioindicador, la forma de dessecar-les i, alhora, a preserva-les: ja que
amb una de cada espècie ja era suficient. Des de petita, doncs, he estat i crescut a prop
del món de les papallones i és per això que l‟elecció d‟aquest treball ha estat, per a mi,
una manera d‟aprendre més sobre aquests meravellosos insectes.
Però com l‟objectiu del treball no podia ser tan sols que jo aprengués més sobre les
papallones, sent conscient dels problemes mediambientals que afecten la nostra societat
i, com he dit abans, de que l‟educació ambiental és bàsica per una major protecció de la
natura, vaig decidir enfocar el meu treball en l‟efecte sobre les papallones de l‟ambient
urbà contaminant en el que es troba el nostre jardí, en relació amb l‟efecte sobre elles
d‟un entorn més pur, natural i proper com és el Parc de Collserola. Per una altra banda,
també he tractat de transmetre a un dels grups de nens més petits de l‟escola
ensenyaments sobre les papallones, a través de classes teòriques i de tallers, que els
anessin introduint en aquest apassionant món, iniciant, així, l‟aprenentatge del respecte
a la natura.
Per desenvolupar aquests objectius, el nostre treball s‟ha basat en:
- Comparació dels índex contaminants en les àrees estudiades.
- Observació i anàlisi de la diversitat d‟espècies i abundància de papallones en les
àrees estudiades.
- Classificació de les plantes que formen el jardí i estudi del seu efecte sobre les
papallones.
7
- Disseny de tallers, dirigits per mi amb l‟ajuda de companyes i professors, amb
els nens de primer de primària.
- Avaluació i comparació dels resultats obtinguts a partir dels tallers i de classes
teòriques impartides per professores.
A través d‟aquest treball intentarem demostrar:
- L‟efecte negatiu que la contaminació atmosfèrica té en les poblacions de
papallones.
- Que la millora en l‟evolució del coneixement obtingut a través de tallers, en
comparació amb la millora en l‟evolució del coneixement obtingut a través de
classes teòriques és major.
Per fer la recerca d‟informació hem utilitzat: llibres, Internet, trucades a experts com al
Departament de Medi Ambient i Habitatge, visites al Parc de Collserola i al jardí de
papallones de l‟escola, ajuda dels professors de l‟escola, un CD de guies interactives i,
finalment, proves escrites per avaluar els coneixements dels alumnes de primer de
primària sobre les papallones.
Un dels problemes més significatius a l‟hora de fer el treball de recerca ha estat les
baixes temperatures amb què ens vam trobar als voltants del mes març, especialment
amb la nevada del 8/03/2010, ja que va fer enrederir els processos biològics de les
plantes i de les papallones. Això va produir que el comptatge de papallones i els tallers
no comencessin fins a principis del mes juny. Una altra dificultat amb la que m‟he
trobat ha estat el moment de fotografiar les papallones. De vegades, després de molta
estona d‟estar esperant per veure una papallona, per fi arribava una, però en el moment
en què tractava de fotografiar-la perquè estava posada a la flor, aquesta s‟enlairava
impedint-me fotografiar-la.
NOTA: Les fotografies on no hi consta la font són d‟elaboració pròpia.
8
2-Les papallones
Tot i que hi ha una gran varietat d‟espècies de papallones, aquestes pertanyen a l‟ordre
dels lepidòpters que és un grup força homogeni. Aquest grup està dins del grup dels
artropòdes, que són tots aquells animals que tenen un esquelet extern o exoesquelet de
quitina, una substància dura i impermeable que els protegeix i recobreix el cos. És a dir,
tenen un cos rígid però alhora molt mòbil.
Les papallones pertanyen a la classe d‟insectes més diversa de la Terra amb més d‟un
milió d‟espècies conegudes. Encara que pugui semblar que els insectes siguin molt
diferents entre ells, tots mantenen unes característiques comunes, que molt
excepcionalment es perden. El cos està dividit en tres parts: el cap, que conté dues
antenes, dos ulls compostos i la boca; el tòrax, que és el portador dels òrgans de
locomoció: sis potes i, normalment, un parell d‟ales (en el cas de les papallones dos
parells); a l‟abdomen es localitzen les vísceres amb funcions digestives, respiratòries
(estigmes) i reproductives. Per tant, les diferències que presenten els lepidòpters
respecte la resta d‟insectes són la presència de l‟espiritrompa i d‟escates a les quatre
ales. D‟aquí ve el nom de lepidòpters: “lepis”, que significa escata i “pteron”, que vol
dir ala.
2.1- Metamorfosi
Les papallones no tan sols són conegudes i admirades per la bellesa del seu estat adult
sinó també per la transformació que pateixen. Passen de ser uns animals repugnants,
encara que poden presentar colors i formes impressionants, a ser uns dels animals més
admirats. Això passa gràcies a la metamorfosi.
La metamorfosi és el conjunt de transformacions externes i internes que pateix l‟insecte
durant el cicle biològic comprès entre l‟ou i l‟estat adult. En el cas de les papallones, es
tracta d‟una metamorfosi completa o holometabolia ja que l‟individu passa per diferents
estats i en cada etapa té una fisiologia diferent, per exemple, l‟estat larval és molt
diferent a la fase adulta. Aquest procés pot durar entre unes setmanes i, fins i tot,
9
diversos anys. Els quatre estats de la metamorfosi en les papallones són: ou, pupa o
eruga, crisàlide i papallona o imago.
OU:
Després d‟aparellar-se, la femella adulta, en la majoria dels casos, pon els ous a la
planta de la qual s‟alimentaran les larves. La funció principal d‟aquest procés és protegir
a l‟embrió mitjançant l‟embolcall rígid d‟aquest. La mida dels ous sol ser d‟entre mig
mil·límetre i dos mil·límetres. Aquests poden desenvolupar tàctiques de supervivència
per protegir-se dels depredadors.
Fig. 2 – Ou de papallona Cervantes (Erynnis tages) Normalment el ponen a les fulles de trèvol.
Font: http://www.nationalgeographic.com.es/2010/09/06/tesoros_diminutos.html
Fig.1- Ou de papallona Julia (Dryas Iulia) penjat d‟una passionaria per evitar ser devorat per formigues.
Font: http://www.nationalgeographic.com.es/2010/09/06/tesoros_diminutos.html
10
ERUGA:
Aquesta és la fase que es basa el creixement, per això quan neixen el primer que fan és
alimentar-se tant de la planta on ha nascut com de la closca dels seus ous o d‟altres
insectes i, així, acumular l‟energia que els servirà per al seu desenvolupament. Durant
aquesta fase l‟eruga pateix diverses mudes, apareixen noves capes de pell més grans per
a que el creixement de l‟individu es pugui portar a terme. Després d‟aquest procés el cos
de la larva serà centenars de vegades més gran. Com explicarem més endavant, les
erugues presenten òrgans falsos, que a part de ser de gran ajuda per al desplaçament,
poden ajudar-les a sobreviure, ja que sobreviure significa de vegades mentir, enganyar o
esfumar-se.
La figura inferior n‟és un exemple: L‟eruga de l‟arna de la seda té un cap fals amb les
antenes simulades corresponents (dreta) per a que els depredadors l‟ataquin per allà, que
és el seu extrem posterior. Encara que si no hi hagués èxit, hi ha un pla B: les pues en el
cap autèntic poden fer que l‟agressor escupi la seva presa encara viva.
CRISÀLIDE:
En aquest procés l‟eruga s‟envolta d‟un capoll per tal d‟evolucionar tant morfològica
com funcionalment. Es destrueixen tots els teixits i estructures anteriors per formar-ne
de nous. A part, com que en aquest estat l‟eruga està immòbil i no s‟alimenta, el capoll
Fig. 3 – Eruga de l‟arna de la seda (Periphoba arcaei).
Font: http://www.nationalgeographic.com.es/2009/09/27/mimetismo3.html
11
li serveix de protecció. Però en el cas de les papallones diürnes, aquest no té un
embolcall exterior per aconseguir la màxima protecció, i per això la crisàlide té els
colors del medi i que, per tant, la camuflen de la localització dels depredadors.
ADULT:
Aquesta és la fase final de la metamorfosi. Però quan surt del capoll, la papallona encara
no pot volar perquè té les ales toves. El primer que fa és injectar-se hemolimfa (fluid
vital) i aire per les venes i tràquees per aconseguir la rigidesa que necessiten per al vol.
Una vegada poden volar l‟únic objectiu que tenen les papallones és reproduir-se i
després morir. Per aconseguir l‟energia per tal de fer les activitats vitals com desplaçar-
se, aconseguir parella o escapar dels depredadors, s„alimenten xuclant nèctar de les
flors.
Fig. 4- Danus chrysippus, eruga formant crisàlide.
Font: http://www.sqvnatura.org/MENU5/MENU5PAP1.htm
Fig. 5 – Dues papallones reproduint-se.
Font: http://www.fotoplatforma.pl/foto_galeria/5371__kop
%20kop%20motyle%20(58).jpg
12
Exemple de la metamorfosi de la papallona de la col (Pieris brassicae):
Fig, 6 -Ous de la papallona de la col (Pieris
brassicae).
Font: http://www.nationalgeographic.com.es/
2010/09/06/tesoros_diminutos.html
Fig. 7 -Eruga de la papallona de la col
(Pieris brassicae)
Font: http://img4.imageshack.us/i/
pierisbrassicaeoruga.jpg/
Fig. 8 – Crisàlide papallona de la col
(Pieris brassicae).
Font: http://www.lucianabartolini.net/
immagini/metamorfosi/Pieris-
brassicae-crisalide.jpg
Fig. 9 – Papallona de la col
(Pieris brassicae).
13
2.2- Morfologia
Les papallones des que neixen fins que es converteixen en individus adults passen per
estats en els quals tenen aparences molt diferents.
L‟eruga té el cos pelut i llarg format per segments que l‟ajuden a ser molt flexibles. El
cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Al cap, trobem els ulls i les peces
bucals amb les dents molt afilades per triturar la gran quantitat d‟aliment que
adquireixen durant aquesta etapa. La boca també l‟utilitza per fabricar el fil amb que
crearà la seva crisàlide. Té sis potes vertaderes, situades al tòrax, que les utilitza per al
desplaçament però la resta de potes (situades a l‟abdomen) són falses, és a dir, que fan
la funció de ventosa i l‟ajuden a enganxar-se a les branques o fulles de les plantes quan
caminen. Als dos costats del seu cos i a cada segment té un porus que són per on
respiren. A l‟abdomen també trobem el corn postabdominal que és un òrgan dur amb la
funció de protegir dels possibles enemics.
Fig. 10 - Morfologia d‟una eruga
Font: http://www.infovisual.info/02/img_es/047%20Morfologia%20de%20una%20oruga.jpg
14
La papallona també té el cos dividit en tres parts: el cos, el tòrax i l‟abdomen. Al cap
tenen dos ulls compostos amb un camp de visió tant ampli que poden arribar a veure el
seu darrere sense girar el cap. Tenen dues antenes que les utilitzen per olorar i per
mantenir l‟equilibri, i una espiritrompa que utilitza per alimentar-se o libar, ja que
xuclen el nèctar de les flors i sense aquest òrgan seria quasi impossible la seva obtenció.
Quan no s‟utilitza està cargolada en espiral, d‟aquí el seu nom. Al tòrax trobem quatre
ales plenes d‟escates amb coloracions que li proporcionen protecció dels depredadors.
Algunes tenen dibuixos amb formes d‟ulls que espanta els enemics confonent-los amb
animals de mida superior. També poden tenir colors que es confonin amb el terra, arbres
o fulles per camuflar-se. També hi ha espècies que tenen una coloració d‟avís. Aquestes
papallones solen tenir al seu cos productes tòxics, obtinguts de les plantes gràcies a les
eruges, defenent-les d‟altres animals. Solen presentar marques de color taronja, grogues
o vermelles sobre un fons fosc per tal d‟advertir als depredadors. A més, la coloració els
serveix per a atraure a una possible parella. A més quan volen, mouen les ales i així
mantenen la seva temperatura del cos. Tenen sis potes situades al tòrax, que els
permeten saltar, agafar-se, nedar, però no caminar. I, a l‟abdomen tenen els estigmes,
els porus que fan servir per respirar. També tenen els aparells reproductors i els digestiu.
Fig. 11 –Morfologia d‟una papallona.
Font: http://www.infovisual.info/02/049_es.html
Fig. 12 – Estructures de les ales.
Font: Guía de las mariposas de España y Europa
15
2.3- Relacions de les papallones:
2.3.1- Amb animals:
L‟objectiu principal de les papallones és la reproducció i cada papallona posa entre 300
i 400 ous. És per això que l‟impacte que causen els depredadors sobre les poblacions de
papallones és necessari i indispensable ja que ajuden a frenar aquest creixement
desmesurat. Diem desmesurat perquè s‟ha estimat que les larves de papallona poden
arribar a constituir més del 70% de les preses capturades per un tipus d‟ocell en època
de cria i que l‟exclusió d‟ocells insectívors implica que s dupliqui la biomassa de les
larves de papallones. L‟impacte de depredadors en les poblacions dels lepidòpters,
doncs, és un regulador de poblacions molt efectiu i ajuda a mantenir en equilibri els
ecosistemes. Les morts causades en els estats immadurs (ou, pupa i crisàlide) per part de
depredadors arriben, normalment, al 100%, però l‟alta taxa de reproducció i una petita
relaxació per part dels depredadors dona lloc a un creixement important de la població.
Tots els estadis pels que passa una papallona al llarg de la seva vida tenen perill de ser
víctima dels depredadors, encara que els estats immadurs són els més afectats. Els ous
poden ser atacats per parasitoids (insectes minúsculs) que infecten l‟embrió i li causa la
mort. Però també poden ser devorats per insectes com les formigues, llagostes...
Les pupes són les més perjudicades ja que són atacades per molts animals, com els
escarabats carnívors, les vespes, les aranyes, ocells insectívors, formigues, etc. Hi ha
una excepció, però: erugues d‟algunes espècies de papallona, per tal d‟evitar ser
atacades per les formigues, estableixen relacions amistoses amb aquestes. Les erugues
Fig. 13 – Posta d‟ous de papallona a l‟anvers d‟una fulla.
Font: http://farm4.static.flickr.com/3296/2395130460_a58fd64b2c.jpg
16
secreten substàncies riques en sucres i aminoàcids que atrauen molt a les formigues.
Aleshores les erugues els proporcionen aquestes substàncies a canvi de ser protegides
per les formigues d‟altres depredadors. També les ataquen els parasitoids, en especial
les femelles perquè tenen mecanismes per trobar les erugues i introduir diversos ous a
l‟interior. Quan les larves neixen d‟aquests ous es comencen a menjar els teixits de
l‟eruga on han nascut, fins que els provoquen la mort. Les crisàlides també són atacades
per aquests parasitoids, però alguns animals introdueixen els seus ous a l‟interior de la
crisàlide i quan neixen es comencen a menjar l‟eruga que està en procés de transformar-
se en papallona.
Els adults de papallones diürnes també tenen depredadors, com alguns ocells
insectívors, però aquest tipus de depredacions són les menys freqüents.
2.3.2- Amb plantes:
La diversitat de les papallones és deguda a la capacitat que tenen d‟utilitzar les plantes
com a aliment. Però les papallones i pocs grups d‟insectes més, són els únics que han
aconseguit tenir aquesta capacitat al llarg de l‟evolució de l‟espècie. Això és degut a dos
problemes: Un, que la quantitat d‟energia que poden aconseguir els insectes fitòfags
(insectes que s‟alimenten de les plantes) a partir de les plantes és molt baix i que, per
tant, hauran d‟aconseguir l‟energia a partir d‟un altre recurs per tal obtenir alguns
nutrients bàsics, com per exemple el nitrogen. L‟altre, que les plantes poden tenir
diversos mecanismes de defensa, com espines, pèls urticants, enduriment de les fulles,
Fig. 14 –Ocell (Merops apiaster) menjant una papallona.
Font: http://1.bp.blogspot.com/_sDN2tRbwoqs/S82QEwoaXrI/
AAAAAAAAJnY/Y4d7xBlXahw/s800/IMG_1366-0.jpg
17
substàncies químiques repel·lents o verinoses, etc. que evitaran que aquests insectes
s‟alimentin d‟elles.
La relació entre les papallones i les plantes podríem anomenar-la coevolució, és a dir,
un canvi evolutiu mutu entre dues espècies que interaccionen. Per una banda, una planta
evoluciona depenent del tipus de papallona que s‟alimenta d‟aquesta planta i, per tant, la
planta adquirirà un producte químic tòxic per a aquesta papallona. Per l‟ altra banda,
només evolucionaran el tipus de papallona que pugui ser resistent a aquest component
tòxic que ha generat la planta, la resta moriran. A més, gràcies a aquest producte tòxic,
les papallones podran localitzar amb més facilitat la planta de la qual s‟alimenten i, per
tant, la planta on faran l‟ovoposició.
L‟evolució conjunta dels dos grups (plantes i papallones) seria, doncs, l‟especialització
de cada espècie de papallona per utilitzar un grup de plantes determinat com a aliment.
Aquesta especialització pot variar: Si només s‟alimenten d‟una planta són espècies
monòfagues; si s‟alimenten d‟un grup de plantes que pertanyen a la mateixa família, són
espècies oligòfagues; si s‟alimenten de plantes de diferents famílies, són espècies
polífagues. Aquesta especialització també depèn de la situació geogràfica. Si l‟àrea és
molt extensa sol predominar la polifàgia, mentre que en àrees més concretes, predomina
la monofàgia.
A part de l‟especialització d‟espècies de papallona que s‟alimenten d‟una planta
determinada, també ha d‟haver una sincronització entre el creixement de la papallona i
l‟evolució de la planta durant l‟any, per tal d‟evitar la mortalitat de les papallones. Per
exemple, hi ha un tipus de papallona (els licènids i els pièrids) que s‟alimenten
Fig. 15– Papillo Macaó alimentant-se.
Font: http://4.bp.blogspot.com
18
exclusivament de flors i fruits. Aquests aliments són rics en proteïnes i ajuden al ràpid
desenvolupament de les larves. Però, al tenir aquesta dieta és indispensable que hi hagi
sincronització entre les fenologies de les plantes i de les papallones, ja que si les larves
neixen quan els fruits ja s‟han marcit, pot tenir lloc una mortalitat massiva de les
erugues. Hi ha casos en què les espècies (sobretot si tenen un cicle biològic univoltí) es
passen llargs períodes de temps en l‟estadi d‟ou, esperant a que el seu desenvolupament
coincideixi amb el moment d‟aparició del seu aliment.
A mesura que les plantes aconsegueixen el seu aliment, les papallones contribueixen a
la pol·linització, és a dir, la fecundació de les flors. Aquestes es poden reproduir de
dues maneres, mitjançant l‟autopol·linització, que és el cas en què el pol·len produït als
estams d‟una flor cauen als estigmes d‟aquesta mateixa flor, o mitjançant la
pol·linització creuada, en la qual el pol·len produït a una flor ha d‟anar a les estructures
femenines de l‟organisme d‟una altra flor. Aquesta última afavoreix la diversitat
genètica. La pol·linització creuada es produeix mitjançant el vent o amb l‟ajuda
d‟animals, com les papallones. Els lepidòpters, però ho fan sense adonar-se, ja que
mentre xuclen el nèctar del nectari, el seu cos s‟impregna amb el pol·len situat a les
anteres, i quan van a alimentar-se a una altre flor, el pol·len cau fins a arribar a l‟ovari
de la flor. La relació entre les papallones i les plantes és d‟aprofitament mutu: per mitjà
del pol·len de les flors les papallones s‟alimenten, i mitjançant les papallones les flors es
reprodueixen.
Fig. 16– Papallona libant i per, tant,
pol·linitzant.
Font: http://img249.imageshack.us/i/
mariposalibandoodqj3.jpg/
Fig. 17– Acte de pol·linització.
Font: http://www.bio.uu.nl/promabos/arbolesmeliferos/
images/polinizacion4.jpg
19
2.4- El vol de les papallones:
Encara que sembli que les papallones van d‟un costat a un altre, sense rumb fix, aquests
insectes saben perfectament la ruta que seguiran en els seus vols. La capacitat de volar
és una gran ajuda per als lepidòpters: els serveix per trobar l‟aliment, escapar del perill,
trobar parella... El vol de les papallones varia segons la forma i dimensions de les ales.
Existeixen tres tipus de vol:
- Vol planejat: Les papallones que utilitzen aquest tipus de vol simplement despleguen
les ales i planegen, donant algunes batudes, de tant en quant, per guanyar alçada. Les
papallones que volen planejant són les de major mida ja que són les que més pesen.
- Vol batut: La papallona es desplaça activament realitzant unes 20 batudes per segon
com a màxim. Es el tipus de vol més habitual.
- Vol vibrat: Aquest vol permet una major velocitat, acceleració i maniobrabilitat.
Només el poden realitzar espècies amb les ales estretes i resistents, com les de la família
dels esfíngids. Algunes espècies són capaces de mantenir-se estàtiques a l‟aire mentre
xuclen la flor. Bat les ales 85 vegades cada segon i és capaç de superar els 60 Km/h.
Quan la temperatura és molt baixa, la papallona aleteja les ales abans de començar el
trajecte per entrar en calor. Les espècies amb gran velocitat de vol (4,7 metres per
segon) es desplacen en moviments rectilinis i són capaces d‟identificar i evitar hàbitats
no adequats per a viure des d‟una distància de 200 metres. En canvi, les papallones que
volen més lent ( 2.6 metres per segon), fan un moviment de zig-zag per protegir-se dels
depredadors, orientar-se, identificar flors...
Fig. 18 – Exemples de papallones que utilitzen els diferents tipus de vol.
Font: http://webs2002.uab.es/fas/fas/web-pap/el%20vol-caixaC.htm
20
2.5- La migració de les papallones:
Les papallones necessiten unes condicions
climàtiques determinades: altes
temperatures, evitar el vent i la pluja,
radiació solar... Per això les migracions són
tant freqüents en les papallones, ja que
busquen les zones amb els climes més
afavoridors per a elles. Sembla impossible
que sent tant fràgils, petites i sensibles, les
papallones puguin emprendre migracions de milers de quilòmetres. L‟exemple més
conegut és el de la papallona Monarca, que tots els anys es trasllada des de Nord-
Amèrica a Mèxic recorrent 4000 km d‟anada i 4000 més de tornada.
2.6- Les papallones com a bioindicadors:
Els bioindicadors són espècies o grups taxonòmics capaços de reflexar l‟estat de
conservació, diversitat i el grau d‟intervenció humana o de pertorbació en els
ecosistemes naturals. La presència o absència de determinades espècies mostra als
especialistes l‟estat en què es troba l‟ecosistema. Aquesta característica els ve donada
per l‟alt grau de sensibilitat que mostren davant les pertorbacions que es produeixen en
el seu hàbitat. Pot ser avantatjós l‟ús de papallones com a indicadors biològics de
l‟alteració dels sistemes naturals, contaminació, etc. , ja que tenen una taxonomia
estable i coneguda, són fàcils d‟observar, estan mundialment distribuïts, tenen una alta
sensibilitat i fidelitat ecològica, són abundants i tenen cicle de vida curt.
Fig.19:Papallones Monarca als boscs de Mèxic.
Font: http://www.nationalgeographic.com.es/
21
3- El jardí de papallones
L‟any passat la Júlia Ventura i la Marta Martí, amb l‟ajuda d‟altres persones, van
construir un jardí a l‟escola dedicat a les papallones, on poder observar-les, estar en
contacte amb elles i amb la natura, estudiar-les... La creació d‟un jardí de papallones té
dos objectius: d‟una banda, preservar la biodiversitat i tenir un refugi per les diferents
espècies d‟insectes i, per l‟altra banda, una funció educativa, ja que les papallones són
fàcils d‟observar, molt atractives, i bons bioindicadors, és a dir, que si en un lloc trobem
papallones significa que aquest indret gaudeix de bona salut ambiental.
A més, és una de les fonts que intenta reduir els efectes del canvi climàtic ja que retenen
el diòxid de carboni, o almenys que ens transmet frescor davant la immensa quantitat de
contaminació a la que estem sotmesos cada dia. Fa una visió més neta, ecològica i verda
de les ciutats. Està situat a la ciutat, però dóna la sensació que és un lloc totalment
diferent, ja que veure una papallona a la ciutat és com un miracle. En el jardí, doncs,
potenciem aquests animals perquè, com ja sabem, les papallones són uns animals molt
sensibles als diferents canvis ambientals i, per tant, també a la contaminació.
Per tal de fer un bon jardí de papallones s‟han de seguir uns passos determinats:
- Les plantes han d‟estar distribuïdes segons la seva alçada perquè no es facin
ombra les unes a les altres.
- Les plantes aromàtiques s‟han de situar en un racó, ja que fan més flors i olor
quan tenen escassetat d‟aigua.
- És millor triar plantes autòctones a l‟hora de fer la llista de les plantes del jardí,
ja que estan més adaptades al nostre clima i necessiten menys aigua.
Fig. 20 i 21 – Jardí de papallones des de diferents perspectives.
22
- Les espècies que es triïn han de florir a la primavera, estiu o tardor ja que és
quan el clima afavoreix més la concentració de papallones.
- Les plantes s‟han d‟organitzar segons colors, ja que unes papallones són atretes
per uns colors i altres per altres, i segons les mides, ja que les papallones petites
s‟acostaran a les flors petites, i les papallones grans a les grans.
- És necessari la presència de plantes per erugues (com gramínies), perquè no
sempre l‟individu adult comparteix la mateixa espècie de planta amb l‟eruga.
Això afavorirà la reproducció de les papallones en el jardí.
- S‟han de deixar espais buits perquè puguin créixer plantes salvatges, com els
cards, per exemple, que són la font d‟aliment tant de plantes i erugues, com
d‟altres insectes.
- Es pot destinar un espai per a cols i cebes, ja que són la font d‟aliment d‟alguns
insectes.
- És imprescindible evitar l‟ús d‟insecticides.
El jardí compleix tots el passos necessaris per construir un jardí de papallones, i és per
això que existeix la presència de papallones en aquest.
Aquest any, la Marta Martí, algunes companyes i jo vam plantar-hi algunes espècies
diferents de plantes i vam substituir algunes per altres de la mateixa espècie degut a
l‟estat en què es trobaven. Vam plantar: 2 rudes, 3 paraigüets, 3 lligaboscs i 1 gessamí
comú.
Fig. 22 i 23 –Plantant plantes. Font: Sophie Compte.
23
3.1- Distribució de les plantes
El jardí de papallones està dividit en 5 zones diferents, i a cada zona hi ha un tipus de
plantes segons la seva alçada: baixes (0,1-1m), mitjanes (1-2m) i altes (2-3m) o color.
3,7 m 4,5 m
Fig. 24 – Mapa del jardí de papallones de l‟Escola. Font: Marta Martí.
24
Hi ha 24 tipus de plantes diferents:
Zona 1:
Hi trobem:
• 5 Caps blancs
• 4 Estrelles de mar
• 2 Ruda
• 6 Lligabosc
• 4 Euryops
• 4 Espernellac
En aquesta zona, abunden les plantes de color groc i de alçada baixa.
Nom comú/ Nom científic
1 Romaní/ Rosmarinus officinalis
2 Orenga/ Origanum vulgare
3 Farigola/ Thymus vulgaris
4 Paraigüets/ Cyperus alternifolius
5 Cap d‟ase/ Lavandula stoechas
6 Caps blancs/ Alyssum maritimum
7 Lantana/ Lantana camara
8 Estrelles de mar/Asteriscus maritimus
9 Ruda/ Ruta chalepensis
10 Lligabosc/ Lonicera implexa
11 Buddleja/ Buddleja davidii
12 Lliri blau/ Iris germanica
13 Euryops/ Europyops pectinatus.
14 Salvia/ Salvia officinalis
15 Camamilla/ Matricaria recutita
16 Rementerola/ Satureja montana
17 Espígol/ Lavandula spicata
18 Malva/ Malva silvestris
19 Espernellac/ Santolina chamaecyparissus
20 Nepeta/ Nepeta faassenii
21 Agatea/ Felicia amelloides
22 Hypericum/ Hypericum balearicum
23 Crisantem/ Crysathemum sp.
24 Gessamí comú/ Jasminum officinale
Fig. 25 – Mapa de la zona 1 del jardí. Font: Marta Martí.
25
Zona 2:
Hi trobem:
• 1 Lligabosc
• 12 Salvia
• 1 Espígol
• 7 Nepeta
• 3 Agatea
En aquesta zona, quasi una meitat de les plantes són baixes i l‟altre són mitjanes.
Abunden els colors blaus.
.Zona 3:
Degut a que aquesta zona és més espaiosa, podem veure que hi ha una major diversitat
de colors: grocs, violetes, blaus, blancs... Hi abunden les plantes baixes i mitjanes.
Hi trobem:
• 3 Paraigüets
• 6 Lantana
• 3 Lligabosc
• 4 Buddleja
• 2 Lliri blau
• 5 Camamilla
• 4 Rementerola
• 1 Espígol
• 1 Malva
• 4 Hypericum
• 3 Crisantem
• 1 Gessamí comú
Fig. 26 – Mapa de la zona 2 del jardí. Font: Marta Martí.
Fig. 27 – Mapa de la zona 3 del jardí. Font: Marta Martí.
26
Zona 4:
Hi trobem:
• 7 Romaní
• 9 Orenga
• 5 Farigola
• 3 Cap d‟ase
En aquesta zona predominen els colors rosats, violats, blavencs. Totes les plantes són de
d‟alçada baixa.
Zona 5:
Hi trobem:
• 7 Farigola
• 8 Espígols
En aquesta zona es combinen plantes força altes amb plantes molt baixes; els colors,
però són semblants: rosa i violeta clar.
El jardí compleix tots els requisits necessaris per
ser un bon jardí de papallones, i és per això que
existeix la presència de papallones. A més de les
plantes, també van construir una petita bassa, que
dóna un ambient més natural al jardí. Les
papallones per fi han trobat un refugi acollidor on
descansar, després del perillós i llarg trajecte de
creuar la Ronda de Dalt.
Fig. 28– Mapa de la zona 4 del jardí. Font: Marta Martí.
Fig. 29– Mapa de la zona 5 del jardí. Font: Marta Martí.
Fig. 30 –Bassa del jardí.
27
3.2- Herbari virtual
AGATEA _
Nom científic: Felicia amelloides o Agathea
coelestis
Família: Asteraceae
Descripció: Mesura uns 50 cm. És de color blau
amb el centre groc. Les fulles són de color verd
brillant amb tocs blancs i és de fulla perenne.
Època de floració: Des de principis de primavera
fins a finals de tardor.
Origen: Al sud d‟Àfrica.
Altres: Nodreix a papallones
BUDDLEJA _
Nom científic: Buddleja davidii
Família: Buddlejaceae
Descripció: La seva mida pot arribar fins als 5
metres. Les fulles són verdes, allargades, fines i
caduques; apareixen en grups de 4 o 5 en el
mateix punt de la tija. Les flors són de color
violeta. Mesuren uns 5 mm.
Època de floració: Floreix a l‟estiu.
Origen: Àsia i Xina.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 31- Agatea
Fig. 32-Buddleja
28
CAP D’ASE _
Nom científic: Lavandula stoechas
Família: Labiades.
Descripció: Planta perenne, molt
aromàtica, de 50-80 centímetres d‟alçada.
Les fulles són lineals i les flors tenen la
corol·la de color violeta.
Època de floració: Entre juny i juliol.
Origen: Espècie indígena dels països
mediterranis.
Altres: Nodreix a papallones
CAPS BLANCS _
Nom científic: Alyssum maritimum.
Família: Crucíferes.
Descripció: Planta perenne amb les fulles
allargades i amb les flors blanques agrupades en
ramets de unes 10 flors.
Època de floració: Entre abril i juliol.
Origen: És una espècie espontània de la
Península Ibèrica.
Altres: Nodreix a papallones i erugues.
Fig. 33- Cap d‟ase
Fig. 34-Caps blancs
29
ESTRELLES DE MAR _
Nom científic: Asteriscus maritimus.
Família: Asteràcies.
Descripció: És una planta herbàcia perenne
que mesura entre 2 i 20 cm. Té fulles de color
verd fosc i flors de color groc viu.
Època de floració: Tant a primavera com a
estiu.
Origen: És una espècie espontània de la regió
mediterrània.
Altres: Nodreix a papallones.
CRISANTEM _
Nom científic: Chrysanthemum x
hortorum.
Família: Compostes. Obtinguda de
l‟encreuament entre Chrysanthemum
sinense i Chrysanthemum indicum.
Descripció: Les fulles, verdes, són grans,
llises i dentades. Les flors també són grans
i estan formades per molts pètals que
poden ser de diferents colors: roses,
grocs, vermells...
Època de floració: Entre octubre i
novembre.
Origen: Xina.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 35- Estrelles de mar.
Fig. 36- Crisantem
30
FARIGOLA _
Nom científic: Thymus vulgaris.
Família: Labiades.
Descripció: Petit arbust de 30 cm.
d‟alçada. Les fulles tenen forma el·líptica i
les flors es situen a l‟extrem de la branca.
Aquestes fulles són de color rosat.
Època de floració: Primavera.
Origen: És una espècie espontània de la
regió mediterrània.
Altres: Nodreix a papallones i erugues.
ESPÍGOL _
Nom científic: Lavandula officinalis.
Família: Labiades.
Descripció: Planta perenne, molt aromàtica,
de 50-80 centímetres. Les fulles són lineals
al principi, i al final són més obertes. Les
flors són de color violeta.
Època de floració: Entre juny i juliol.
Origen: Espècie indígena dels països
mediterranis.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 37- Farigola
Fig. 38- Espígol
31
RUDA _
Nom científic: Ruta chalepensis.
Família: Rutàcies.
Descripció: Planta perenne amb les fulles
de color verd blavós o groguenc. Les flors,
groguenques, són ovalades i estan
agrupades.
Època de floració: Entre maig i agost.
Origen: És una espècie espontània de la
Península Ibèrica.
Altres: Nodreix a papallones i a erugues.
ESPERNELLAC _
Nom científic: Santolina chamaecyparissus.
Família: Compostes.
Descripció: Planta perenne d‟un metre d‟alçada,
molt aromàtica amb fulles petites i estretes. Les
flors, grogues, estan col·locades al final de la
branca.
Època de floració: Entre juliol i setembre.
Origen: França meridional.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 39- Ruda
Fig. 40- Espernellac
32
SALVIA _
Nom científic: Salvia officinalis.
Família: Labiades.
Descripció: Planta perenne amb les fulles
grisenques o blanquinoses i el·líptiques. Les
flors, dividides en 3 o 4 parts, són de color
violeta-blau.
Època de floració: Entre juny i juliol.
Origen: És una espècie espontània de la
Península Ibèrica.
Altres: Nodreix a papallones.
LANTANA _
Nom científic: Lantana camara.
Família: Verbenàcies.
Descripció: Arbust de 1-2 metres d‟alçada. Les
fulles són ovalades i dentades. Les flors estan
agrupades en ramets. Els colors d‟aquestes són
groc, al centre, i taronja i vermella, cap als
marges.
Època de floració: Entre maig i octubre.
Origen: Brasil.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 41- Salvia
Fig. 42- Lantana
33
HIPERICUM _
Nom científic: Hypericum balearicum.
Família: Gutíferes.
Descripció: Arbust de fulla perenne d‟uns 50
centímetres de llargada. Les fulles són ovalades de
color verd fosc. Té flors grogues molt grans
caracteritzades per la presència d‟estams.
Època de floració: Entre juny i setembre.
Origen: Àsia menor i Grècia i a partir del segle XIII
s‟expandeix per tot Europa.
Altres: Nodreix a papallones.
LLIRI BLAU _
Nom científic: Iris germànica.
Família: Iridàcies.
Descripció: Planta amb les fulles allargades. Pot
arribar a mesurar un metre i a la part superior
trobem la flor formada per tres pètals de color
violeta blavós.
Època de floració: A la primavera.
Origen: Espècie indígena de la flora de la
Península Ibèrica.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 43- Hipericum
Fig. 44- Lliri blau
34
LLIGABOSC _
Nom científic: Lonicera implexa.
Família: Caprifolàcies.
Descripció: Mesura entre 3 i 6 metres.
Té les fulles ovalades i brillants amb
flors de color blanc groguenc.
Època de floració: Entre maig i juliol.
Origen: Europa merdional.
Altres: Nodreix papallones i erugues.
NEPETA _
Nom científic: Nepeta faassenii.
Família: Labiades.
Descripció: Planta perenne d‟entre 30 i
50 cm. d‟alçada. Presenta fulles petites,
amb dents de color verd platejat. Fa una
flor d‟un color blau- violeta.
Època de floració: Finals de primavera.
Origen: Originaria de Àsia i parts de Europa.
Altres: Nodreix papallones.
Fig. 45- Lligabosc
Fig. 46- Nepeta
35
ORENGA _
Nom científic: Origanum vulgare.
Família: Labiades.
Descripció: Pot mesurar entre 20 i 35 cm. Les
fulles són aromàtiques d‟un verd intens i
allargades. Les seves flors estan agrupades en
grups i són de color malva encara que no són
gaire vistoses.
Època de floració: Entre primavera i estiu.
Origen: Orient mitjà.
Altres: Nodreix a papallones.
REMENTEROLA _
Nom científic: Satureja montana.
Família: Labiades.
Descripció: Mesura entre 30 i 45 cm. Les fulles
són estretes i allargades que mesuren 2 cm. Fan
flors molt petites de color violeta clar.
Època de floració: A la primavera.
Origen: originaria de la conca mediterrània
Altres: Nodreix papallones.
Fig. 47- Orenga
Fig. 48- Rementerola
36
ROMANÍ _
Nom científic: Rosmarinus officinalis.
Família: Labiades.
Descripció: Arbust aromàtic molt ramificat d‟entre
1 i 3 metres d‟alçada. Les fulles són lineals de color
verd fosc i les flors són blavoses reunides en grups
de 4 o 5.
Època de floració: Entre febrer i octubre.
Origen: Espècies espontània de les zones amb
clima mediterrani.
Altres: Nodreix papallones.
GESSAMÍ COMÚ _
Nom científic: Jasminum officinale.
Família: Oliàcies.
Descripció: Planta trepadora d‟entre 4 i 6
metres d‟alçada, amb les tiges verdes i
fines i amb les flors blanques i fulles
compostes de fulles més petites i
perennes.
Època de floració: Entre juny i setembre.
Origen: Pèrsia; introduïda a partir de 1550.
Altres: Nodreix a papallones.
Fig. 49- Romaní
Fig. 50- Jasmí comú
37
MALVA _
Nom científic: Malva silvestris.
Família: Malvàcies.
Descripció: Planta perenne que mesura al voltant
d‟un metre. Les fulles són pentalobulades amb
dents a la vora i de color verd fosc. Les flors són de
color entre violeta i rosa.
Època de floració: A la primavera.
Origen: Europa.
Altres: Nodreix a papallones i erugues.
EURYOPS _
Nom científic: Euryops pectinatus.
Família: Asteràcies.
Descripció: Arbust llenyós que pot mesurar fins a
1,5 m d‟alçada. El seu fullatge és d‟un verd molt
viu i les seves flors, semblants a les margarides, són
de color groc.
Època de floració: Tot l‟any excepte l‟estiu.
Origen: Sud-Àfrica.
Altres: Nodreix papallones.
Fig. 51- Malva
Fig. 52– Euryops.
38
PARAIGÜETS _
Nom científic: Cyperus alternifolius.
Família: Ciperàcies
Descripció: Planta herbàcia perenne, generalment
de més de mig metre d‟alçada. Les fulles, que es
troben a la part superior, són estretes i allargades.
La flor és molt poc visible i és de color marró clar.
Època de floració: Estiu.
Origen: Madagascar.
Fig. 53– Paraigüets.
Font:http://fichas.infojardin.com/acu
aticas/cyperus-alternifolius-planta-
paraguas-cipero-planta-
sombrilla.htm
39
Fig. 54 Extensió de la Papilio
Macaó. Autor: Guia de las
mariposas de España y Europa.
3.3- Atlas de papallones del jardí
Papilio machaon Macaó _
Família: Papilionidae.
Extensió: Nord-oest d‟Àfrica, Europa
amb l‟excepció
d‟Irlanda i Anglaterra, Àsia fins Japó.
Es poden trobar subespècies al nord
d‟Amèrica.
Descripció: Mesura entre 3,2 i 5,6 cm. El color de les
ales és d‟un negre difuminat i groc clar, combinat
amb taques vermelles i blaves al submarge de l‟ala
posterior. Es caracteritza per les cues situades a les ales posteriors.
Període de vol: Pot ser univoltí, bivoltí o trivoltí depenent de la latitud, l‟altitud i les
condicions climatològiques de la temporada.
Hàbitat: Molt divers. Llocs humits, llocs secs, o la seva presència pot ser deguda a
l‟aparició de les femelles.
Biologia: Posen els ous a les fulles i les larves s‟alimenten d‟aquestes fulles o flors.
L‟eruga és d‟un color molt cridaner, de coloració verda amb ratlles blanques i negres
amb taques taronges.
Cacyreus marshalli _
Família Lycaenidae.
Extensió Sud d‟Àfrica, Espanya,
França, Bèlgica i Illes Balears.
Descripció Mesura uns 2 cm. La part superior de les ales és de
color marró amb una vora de color blanca i amb dos punts
negres a la part posterior de l‟ala posterior, des d‟on surten les
cues. Per l‟altre costat, les ales són d‟una barreja de color marró
blanc i negre.
Període de vol Trivoltí a l‟Àfrica.
Hàbitat Zones amb abundància de geranis.
Biologia S‟alimenten especialment de geranis. Les larves
s‟alimenten de flors i fulles. Són de color verd pàl·lid amb
marques vermelles.
Fig. 55- Papilio Macaó.
Fig. 56- Cacyreus
marshalli.
40
Fig. 57- Extensió de la Lasiommata maera.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 59- Extensió de la Lasiommata maera.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Lasiommata maera Pedregosa _
Família: Satyridae
Extensió: Nord d‟Àfrica i Europa fins a l‟oest de
Sibèria i Tian Shan
Descripció: La cara superior de les ales anteriors és de color carbassa, reduït a la zona
postdiscal en el cas dels mascles i estenent-se cap a la zona basal en el cas de les
femelles. Presenten un punt negre amb el centre blanc a la zona subapical, i tres a la
zona postdiscal. Pel revers, les ales anteriors són ataronjades i amb un gran punt negre i
blanc a la zona subapical.
Període de vol: Univoltí al Nord i durant els mesos de juny i agost; bivoltí al sud i
durant els mesos d‟abril i juny; i trivoltí al nord-oest d‟Àfrica.
Hàbitat: Són freqüents en els espais secs i pedregosos com són camins i vessants de
muntanya.
Biologia: Les larves utilitzen per a alimentar-se diverses espècies de gramínies i
ciperàcies.
Lasiommata megera Saltatanques _
Família: Satyridae
Extensió: Nord d‟Àfrica, Europa, Turquia,
Israel, Líban, Síria, Irak, Iran, Turmenistan.
Descripció: A la cara superior de les ales anteriors hi predomina el color carbassa,
segmentat per franges marronoses. Les ales posteriors són marronoses amb una ratlla
carbassa on se situen uns punts negres i blancs. Pel revers, les ales posteriors són d'un to
grisenc i presenten punts negres a la zona postdiscal. Les ales anteriors són ataronjades
amb línies marronoses i amb un gran punts negre amb el centre blanc a la zona
subapical.
Període de vol: Bivoltí o trivoltí, segons localitat i altitud.
Hábitat: Divers. A camins i llocs pedregosos, prats amb flors, boscs oberts...
Biologia: Les larves s'alimenten de plantes nutritives com: gramínies, descàmpsia
flexuosa (Deschampsia flexuosa), dàctil (Dactylis glomerata) i llistó (Brachypodium
retusum).
Fig. 58- Lasiommata
maera.
Fig. 60- Lasiommata
megera.
41
Fig. 61- Extensió de la Pieris brassicae.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Pieris brassicae Papallona de la Col _
Família Pieridae
Extensió Nord d‟Àfrica, Europa, Orient
mitja i l‟Àsia fins l‟Himàlaia.
Descri
pció Els mascles són blancs, amb el marge apical de les ales superiors de color negre;
les femelles són d'un color més cremós i, a més a més del marge negre, presenten unes
taques negres que permeten distingir-les dels mascles.
Període de vol Polivoltí. Es pot observar des de març fins a octubre.
Hàbitat Divers. Freqüent a zones amb plantes nutritives i plantes riques en nèctar. Biologia Posen els ous en grups. Les larves presenten colors cridaners i contenen una
defensa química obtinguda a partir dels compostos sulfurosos adquirits. És una espècie
migradora, per això és normal veure individus a grans altituds.
Fig. 62- Pieris brassicae.
42
4- El Parc de Collserola
El Parc de Collserola està situat a l‟àrea metropolitana de Barcelona, envoltat per una
gran densitat de població (4.000.000 de persones aproximadament) i limitat pel riu
Besòs a l‟est i el riu Llobregat a l‟oest, les rieres de San Cugat i de Rubí al nord i el pla
de Barcelona pel sud. Aquest parc metropolità reparteix la seva superfície (8.465 ha) en
nou municipis: Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei,
Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Montcada i Reixac i Esplugues de
Llobregat.
Collserola és un massís de 17 quilòmetres de llargària i 6 d‟amplada i es troba dins de la
serralada Litoral Catalana. El relleu és força suau, amb turons arrodonits que no superen
els 500 metres amb l‟excepció del Tibidabo, amb 512 metres. La serra té una orientació
est-oest que defineix dos vessants: el solell i l‟obaga, fet que dóna lloc a variacions
climàtiques que afecten la vegetació i la fauna.
Collserola es troba influenciat pel clima mediterrani, que es caracteritza per les
temperatures suaus, sense grans variacions. L‟estiu és força calorós amb precipitacions
força irregulars. El risc d‟incendis augmenta exponencialment entre en els mesos de
maig a setembre, perquè la evaporació hídrica supera la precipitació. A Collserola hi ha
l‟efecte termoregulador del mar, diferències altitudinals, diferents graus d‟insolació i
inversions tèrmiques que fan que a l‟hivern pugui haver una diferència de 10 ºC de
temperatura en una zona o una altra.
Fig. 63 - Mapa de Collserola.
Font: http://www.ecuestres.com/imatges/collserola/mapa_collserola.jpg
43
Fig. 64- Extensió de la Papilio Macaó. Autor:
Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 66- Extensió de la Lasiommata maera.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
4.1- Atlas de papallones del Parc de Collserola
Papilio machaon Macaó _
Família: Papilionidae.
Extensió: Nord-oest d‟Àfrica, Europa
amb l‟excepció
d‟Irlanda i Anglaterra, Àsia fins Japó. Es
poden trobar subespècies al nord
d‟Amèrica.
Descripció: Mesura entre 3,2 i 5,6 cm. El color de les
ales és d‟un negre difuminat i groc clar, combinat amb
taques vermelles i blaves al submarge de l‟ala posterior.
Es caracteritza per les cues situades a les ales posteriors.
Període de vol: Pot ser univoltí, bivoltí o trivoltí depenent de la latitud, l‟altitud i les
condicions climatològiques de la temporada.
Hàbitat: Molt divers. Llocs humits, llocs secs, o la seva presència pot ser deguda a
l‟aparició de les femelles.
Biologia: Posen els ous a les fulles i les larves s‟alimenten d‟aquestes fulles o flors.
L‟eruga és d‟un color molt cridaner, de coloració verda amb ratlles blanques i negres
amb taques taronges.
Lasiommata megera Saltatanques _
Família: Satyridae
Extensió: Nord d‟Àfrica, Europa, Turquia,
Israel, Líban, Síria, Irak, Iran, Turmenistan.
Descripció: A la cara superior de les ales anteriors hi predomina el color carbassa,
segmentat per franges marronoses. Les ales posteriors són marronoses amb una ratlla
carbassa on se situen uns punts negres i blancs. Pel revers, les ales posteriors són d'un to
grisenc i presenten punts negres a la zona postdiscal. Les ales anteriors són ataronjades
amb línies marronoses i amb un gran punts negre amb el centre blanc a la zona
subapical.
Període de vol: Bivoltí o trivoltí, segons localitat i altitud.
Hàbitat: Divers. A camins i llocs pedregosos, prats amb flors, boscs oberts...
Biologia: Les larves s'alimenten de plantes nutritives com: gramínies, descàmpsia
flexuosa (Deschampsia flexuosa), dàtil (Dactylis glomerata) i llistó (Brachypodium
retusum).
Fig. 65- Papilio Macaó.
Fig. 67- Lasiommata megera.
44
Fig. 68- Extensió de la Aricia agestis.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 70- Extensió de la Pararge aegeria.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Aricia agestis Morena Serrana _
Família: Lycaenideae
Extensió: Nord d‟Àfrica, sud i costa
d‟Europa, Turquia, Orient mitjà, Iran i
Sibèria
Descripció: Mesura entre 2,2 i 3 cm. L‟ala posterior és de
color marró fosc amb les vores de color taronja. Les ales
anteriors són de color gris clar amb taques negres, blanques i
taronges. Període de vol: Normalment és bivoltí, des de maig fins a juny i des de juliol fins a
setembre.
Hàbitat: Llocs amb herba i flors, secs o humits i en terrenys calcaris.
Biologia: Posen els ous a la part inferior de les fulles, les quals serviran a les larves com
a aliment, com per exemple els geranis.
Pararge aegeria Maculada _
Família Satyridae
Extensió Nord d‟Àfrica, Europa, Turquia,
Israel i Síria.
Descripció Mesura entre 3,8 i 4,2 cm. L‟anvers de les ales
és ataronjat amb ratlles de color marro. A les ales anteriors té un ocel (punt negre) amb
el centre blanc i a les ales posteriors en té tres o quatre. El revers és de color marró
groguenc amb tons de color violeta poc marcats. També té ocels però també poc
marcats.
Període de vol Bivoltí o trivoltí, des de febrer fins a octubre, segons localitat i altitud.
Hàbitat Boscs caducifolis, coníferes, localitats càlides del sud d‟Europa, zones
properes a petits rius.
Biologia S‟alimenten de plantes nutritives, com les gramínies.
Fig. 69- Aricia agestis.
Fig. 71- Pararge aegeria.
45
Fig. 72- Extensió de la Melanargia lachesis.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 74- Extensió de la Ochlodes venatus.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Melanargia lachesis _
Família Satyridae
Extensió Espanya, Portugal i el sud de
França.
Descripció Mesura entre 2,5 i 2,8 cm. Les seves ales
combinen els colors blanc i negre. La cara superior de les
ales és blanquinosa, amb els marges negres. Al revers de
les ales posteriors té diferents ocels i a les ales anteriors té un punt negre.
Període de vol Univoltí des de juny fina a agost.
Hàbitat Zones amb arbusts i herba, seques i amb flors. Biologia S‟alimenta de plantes nutritives com les gramínies o els dàtils.
Ochlodes venatus Dorada Orla Ancha _
Família Hesperiidae.
Extensió Europa, Turquia,
Àsia fins Xina i Japó.
Descripció Mesura entre 2,8 i 3,2 cm. Les
seves ales són de colors daurats amb venes de
color negre. Les ales presenten marges
interiors negres i marges exteriors blancs. Les
antenes són ratllades.
Període de vol Univoltí des de juny fins a
agost.
Hàbitat Boscs poc densos i assolellats, zones
amb arbusts humits. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies i posa els ous en les plantes de les quals
s‟alimenta.
Fig. 73- Melanargia
lachesis.
Fig. 75- Ochlodes venatus.
46
Fig. 76- Extensió de la Gonepteryx cleopatra.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 78- Extensió de la Kanetisa circe.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Gonepteryx cleopatra Cleopatra _
Família Pieridae.
Extensió Illes Canàries,
Madeira, Nord-oest
d‟Àfrica, Sud d‟Europa,
Orient mitjà.
Descripció Pot mesurar des d‟uns 3 cm fins
als 5,4 cm. Les seves ales són de colors
groguencs molts clars amb una petita taca de
color rosat al centre de cada ala. Es pot
observar que té molt marcades les venes de les ales.
Període de vol Univoltí des de maig fins a agost.
Hàbitat Preferència per espais oberts i camins. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies.
Kanetisa circe Rei Moro _
Família Satyridae.
Extensió Centre i sud
d‟Europa, Turquia i Iran
fins a l‟Himàlaia.
Descripció Mesura uns 3,5 cm. Les ales són de color marró amb una franja vertical de
color blanca en el centre. Té un ocel a la zona superior de l‟ala anterior i un altre a la
zona inferior de l‟ala posterior.
Període de vol Univoltí des de juny fins a setembre.
Hàbitat Zones seques, amb abundància d‟herbes i arbusts, i a zones cultivades. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies, com: la Festuca ovina. Pon els ous a mesura
que vola, per tant, no els deixa a les plantes de les quals s‟alimenta.
Fig. 77- Gonepteryx cleopatra.
Fig. 79- Kanetisa circe.
47
Fig. 82- Extensió de la Lasiommata maera.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 80- Extensió de la Satyrium esculi.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Satyrium esculi Qüerquera _
Família Lycaenidae.
Extensió Nord d‟Àfrica i sud-oest
d‟Europa.
Descripció Mesura entre 2 i 3 cm. Les ales són d‟un color marronós-grisenc amb unes
taques taronges als laterals que es veuen quan són reflexades per la llum del sol. A prop
d‟aquestes taques trobem unes altres de color blanc.
Període de vol Univoltí des de maig fins a agost.
Hàbitat Zones seques amb flors o a boscs caducifolis. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies, com: la Quercus coccifera.
Lasiommata maera Pedregosa _
Família: Satyridae
Extensió: Nord d‟Àfrica i Europa fins
a l‟oest de Sibèria i Tian Shan
Descripció: La cara superior de les ales anteriors és de color carbassa, reduït a la zona
postdiscal en el cas dels mascles i estenent-se cap a la zona basal en el cas de les
femelles. Presenten un punt negre amb el centre blanc a la zona subapical, i tres a la
zona postdiscal. Pel revers, les ales anteriors són ataronjades i amb un gran punt negre i
blanc a la zona subapical.
Període de vol: Univoltí al Nord i durant els mesos de juny i agost; bivoltí al sud i
durant els mesos d‟abril i juny; i trivoltí al nord-oest d‟Àfrica.
Hàbitat: Són freqüents en els espais secs i pedregosos com són camins i vessants de
muntanya.
Biologia: Les larves utilitzen per a alimentar-se diverses espècies de gramínies i
ciperàcies.
Fig. 81- Satyrum esculi.
Fig. 83- Lasiommata
maera.
48
Fig. 84- Extensió de la Pieris brassicae.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Fig. 86- Extensió de la Artogeia napi.
Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.
Pieris brassicae Papallona de la Col _
Família Pieridae
Extensió Nord d‟Àfrica, Europa,
Orient mitja i l‟Àsia fins
l‟Himàlaia.
Descripció Els mascles són blancs, amb el marge apical de les ales superiors de color
negre; les femelles són d'un color més cremós i, a més a més del marge negre, presenten
unes taques negres que permeten distingir-les dels mascles.
Període de vol Polivoltí. Es pot observar des de març fins a octubre.
Hàbitat Divers. Freqüent a zones amb plantes nutritives i plantes riques en nèctar. Biologia Posen els ous en grups. Les larves presenten colors cridaners i contenen una
defensa química obtinguda a partir dels compostos sulfurosos adquirits. És una espècie
migradora, per això és normal veure individus a grans altituds.
Artogeia napi Blanca Verdinerviada _
Família Pieridae
Extensió Nord-oest
d‟Àfrica, Europa, Orient
mitjà, Pròxim Orient, Àsia i
el nord dels Estats Units.
Descripció Aquestes papallones tenen les venes força marcades i les seves ales són de
color groc pàl·lid. Tenen alguns grups d‟escames de color gris molt clar a prop del
marge exterior de la part superior d‟ambdues ales.
Període de vol Bivoltí des d‟abril fins a juliol, o trivoltí des d‟abril fins a setembre.
Hàbitat Divers. A zones humides, amb herbes i flors; als marges dels boscs; a prats.
Biologia S‟alimenten de plantes nutrícies, com la Cardamine pratensis. Posen els ous
en grups al revers de les fulles.
Fig. 85- Pieris brassicae.
Fig. 87- Pieris brassicae.
49
5- Estudi de la influència de la contaminació atmosfèrica
5.1 Influència de la contaminació atmosfèrica al jardí de papallones de
l‟escola.
ICQA Valoració de la qualitat de l'aire a partir de les estacions automàtiques de la XVPCA
(Xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica).
Període: 23/06/2010 al 29/06/2010
Zona: Gràcia - Sant Gervasi
L'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula sobre els nivells d'immissió dels
contaminants SO2 , NO2 , PST , O3 , CO i PM10
La qualitat de l'aire a Catalunya es valora en funció de l'Índex Català de Qualitat de
l'Aire (ICQA), que es calcula sobre els nivells d'immissió dels contaminants SO2, NO2,
CO, PST, O3 i PM10 mesurats a les estacions automàtiques de la XVPCA. El valor de
l'ICQA el determina el contaminant crític mesurat a cada estació (contaminant que ha
Qualitat de l'aire:
Bona Millorable Pobra
Excel·lent
:75 ICQA 100 Satisfactòria :
50 ICQA < 75
Acceptable
:25 ICQA 50
Baixa : 0 ICQA < 25
Deficient : -
50 ICQA < 0 Molt deficient :
ICQA -50
Fig. 88 – Gràfiques sobre la distribució de valors i l‟evolució setmanal de l‟ ICQA en el període 23-29/06/2010.
Font: http://www.gencat.net:8000/oauto_icqa/owa/p01.validar#comentaris
Taula 1 - Taula de valors de l‟ICQA.
Font: http://www.gencat.net:8000/oauto_icqa/owa/p01.validar#comentaris
50
donat l'ICQA més baix). Com més alt és l'índex, millor és la qualitat de l'aire, de manera
que un ICQA=100 representa una atmosfera totalment neta dels contaminants abans
esmentats, mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l'aire d'algun
contaminant dels que es mesuren supera la seva concentració límit acceptable. El valor
de l'ICQA determina la categoria de qualitat de l'aire (pobra, millorable o bona).
L'ozó troposfèric és un contaminant secundari, generat per òxids de nitrogen i COV
(compostos orgànics volàtils). La seva formació es veu afavorida per unes condicions
meteorològiques típiques de la primavera i l'estiu (forta radiació solar, alta temperatura,
règim de brisa...).
Podem afirmar doncs, que la qualitat de l‟aire es veu empitjorada per l‟època en que es
va produir el comptatge de papallones al jardí:
- La forta radiació solar i les altes temperatures contribueixen a la concentració de
contaminants.
- Al juny de 2010, les pluges van ser escasses, fet que no va contribuir a la
dispersió o eliminació d‟aquests gasos.
- En els últims dies del comptatge, el trànsit de la Ronda de Dalt era molt dens
degut al començament de les vacances.
Dels anàlisis estudiats resulta que l‟alta contaminació existent a la zona on es troba el
jardí permet concloure, en l‟àmbit del nostre estudi, que la qualitat de l‟aire i de les
condicions atmosfèriques existents no ajuda a la proliferació de lepidòpters, com
demostrarem posteriorment quan realitzem l‟estudi mitjançant la tècnica BMS.
5.2- Influència de la contaminació atmosfèrica al Parc de Collserola.
La proximitat de Barcelona i els altres grans municipis abans esmentats que envolten el
parc poden tenir efectes significatius en la distribució de la contaminació atmosfèrica.
Aquestes fonts emissores de contaminació situades en el perímetre exterior del parc
constitueixen el que es denomina efecte anell. La contaminació generada pel trànsit, les
emissions domèstiques i comercials i les activitats industrials de cada municipi, a més
51
de les emissions generades per les grans vies de comunicació que envolten la seva àrea
són focus causants de possibles impactes contaminants.
Com hem estudiat anteriorment, el clima mediterrani del que gaudeix el parc concentra
la major contaminació en les èpoques més seques de l‟estiu, ja que l‟efecte del rentat de
la pluja en les estacions de primavera i tardor produeixen una disminució en la
concentració de contaminants. Per una altra banda, la humitat relativa que presenta la
regió a causa principalment de la proximitat del mar, permet als contaminants romandre
més temps a l‟atmosfera.
La zona estudiada correspon al vessant sud-est del parc i tot i no rebre el suport en
principi del règim de vents, que ajuda a dispersar els gasos contaminants, i estar en
contacte directe amb Barcelona i les seves infrastructures, es veurà potencialment
afectat en certa mesura per la contaminació emesa en aquesta ciutat i rodalies.
No obstant, la varietat de vegetació existent dóna al parc una gran capacitat d‟embornal.
Al parc hi ha dos tipus de bosc: un format per pins blancs, alzines i roures i un altre
format per pinedes, que juntament amb la gran varietat del paisatge natural de
Fig. 89 – Estructura anell.
Font: http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p08d005.pdf
Fig. 90 – Contaminació atmosfèrica a Collserola.
Font: http://www.astrogea.org/celfosc/image5.jpg
52
Collserola, permet mantenir una fauna i flora molt variada, sent aquesta última la que
contribueix en major mesura a eliminar els factors contaminants.
De fet, les emissions externes representen el 56,9% de la capacitat d‟absorció del parc, i
les internes l‟1,4% Segons això, el parc tindria la capacitat d‟absorbir les emissions de
CO2 tant internes com externes, però cal considerar que la contaminació no es
distribueix uniformement al parc i per tant algunes zones podrien rebre més
contaminació que d‟altres i no tenir prou capacitat d‟absorció. A més en aquests valors
no s‟han considerat les emissions industrials.
Dels anàlisis estudiats resulta que la baixa contaminació existent en el Parc de
Collserola permet concloure, en l‟àmbit del nostre estudi, que la qualitat de l‟aire i de
les condicions atmosfèriques existents ajuda a una major proliferació de lepidòpters,
com demostrarem posteriorment quan realitzem l‟estudi mitjançant la tècnica BMS.
Fig. 91 – Embornals de CO2.
Font: http://teadifusiocultural.files.wordpress.com/2010/07/p1070911.jpg
53
6- El mètode BMS
És un fet demostrat que la forta pressió antròpica i les ràpides transformacions que ha
patit l'entorn en els darrers anys estan tenint un impacte molt important en les
poblacions de la fauna i la flora del Planeta. Encara que ningú dubta que aquests canvis
s'estan produint, resulta molt més difícil precisar de quina manera estan afectant als
ecosistemes naturals i com és previst que ho continuïn fent en el futur. Per exemple, tant
el desconeixement biològic de molts grups animals i vegetals com les dificultats per
mesurar l'evolució de les poblacions al camp, suposen un seriós impediment. Tot i així,
també és manifesta la necessitat de disposar de mecanismes que permetin conèixer
l'estat dels sistemes naturals i valorar les seves respostes en front les noves condicions a
què són sotmesos. En aquest sentit, als darrers anys, una de les opcions més utilitzades
ha estat el monitoratge de grups bioindicadors.
Breument, es pot dir que el monitoratge serveix per obtenir dades sobre l'abundància
d'un organisme o d'un grup d'organismes al llarg del temps i, per tant, conèixer quines
són les seves variacions de la població a l'àrea estudiada. Per tal que un conjunt
d'organismes sigui considerat com a bon grup bioindicador és necessari que reuneixi
una sèrie de condicions, com per exemple: ser molt sensible al seu entorn, reaccionar
ràpidament quan les condicions del medi es modifiquen, ser de fàcil identificació, etc.
El grup idoni de bioindicadors varia segons el tipus d'ambient que es vulgui estudiar.
Per exemple, les comunitats d'invertebrats aquàtics reflecteixen amb molta precisió
l'estat de la qualitat de les aigües dels rius i, per això, han estat escollides com a
bioindicadors dels ecosistemes d‟aigua dolça. Els líquens són molt sensibles a la
pol·lució atmosfèrica i en conseqüència s'utilitzen en alguns estudis com a grup
bioindicador de la qualitat de l'aire. En el medi terrestre, a part dels ocells, cal destacar
l'interès creixent per les papallones.
De fet, les papallones diürnes (ropalòcers) reuneixen una sèrie d'avantatges que les
converteix en un excel·lent grup bioindicador:
Mostren una gran sensibilitat respecte la composició i estructura de la vegetació:
hi ha moltes espècies que, en el seu estat larvari, depenen exclusivament d'un
reduït nombre de plantes nutrícies. Si aquestes plantes desapareixen o
54
escassegen, hi ha un descens en el nombre d‟individus de les poblacions de
papallones.
Una part important de les espècies són sedentàries (no canvien d‟hàbitat) i es
veuen molt afectades pel fenomen de destrucció de l'hàbitat. En efecte, la
connexió entre poblacions properes disminueix ràpidament si es creen barreres o
desapareix l‟hàbitat favorable, que pot comportar, a vegades, un elevat nombre
d'extincions locals.
Són extraordinàriament sensibles al clima i responen amb canvis fenològics
(relació entre els factors climàtics i el cicle biològic dels éssers vius),
d'abundància i de distribució geogràfica a fenòmens com l'escalfament global i
les variacions de temperatura i de precipitacions.
Segons un estudi, al llarg d'aquest segle un nombre elevadíssim d'espècies
europees han retornat a comportaments antics que eren més satisfactoris,
principalment per la destrucció i modificació dels hàbitats.
Juguen un paper fonamental dins de l'ecosistema: com a consumidors primaris
(herbívors) i com a font d'aliment per a molts consumidors secundaris
(depredadors i parasitoids). Per tant, tot allò que les afecta ho fa alhora a molts
altres organismes.
Finalment, el seu gran valor estètic i la relativa facilitat amb què es poden
identificar les ha convertit en un grup molt popular, fet que ha incrementat la
investigació sobre les seves activitats, hàbitats, etc.
És per això, doncs, que des de l'inici de la implantació de les tècniques de monitoratge,
les papallones hagin representat un paper destacat. Així, ja a mitjans de la dècada dels
70, un grup d'investigadors de l'Institute of Terrestrial Ecology (Anglaterra) va
desenvolupar una metodologia senzilla per valorar objectivament els canvis
d'abundància de les papallones diürnes: el Butterfly Monitoring Scheme (BMS). La
tècnica es basava en la repetició de recomptes visuals al llarg de trajectes fixos per tal de
relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. De seguida va guanyar
una gran popularitat entre científics i aficionats i va ser adoptat com un mètode
estandarditzat per monitoritzar papallones arreu del país. A la dècada dels 90, altres
territoris europeus, entre ells Catalunya, Bèlgica, Finlàndia i Holanda han incorporat
xarxes de seguiment semblants al BMS anglès. A Catalunya, el BMS s'ha consolidat
amb un gran èxit i s‟anomena Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS).
55
6.1- Metodologia
La tècnica del BMS parteix de recomptes visuals
d'exemplars adults de ropalòcers al llarg d'un
itinerari determinat. El trajecte es recorre un cop
per setmana, a una velocitat constant, i només es
compten les papallones que estan a una distància
de 5 m per davant i 2,5 m als costats de
l'observador. L'itinerari es divideix en diferents
seccions, cadascuna corresponent a un hàbitat particular, i en la major part dels casos té
una longitud d'uns 2-4 km. El temps utilitzat per recórrer l‟itinerari varia segons l'època
de l'any, però sol oscil·lar entre 1-3 h.
Els recomptes es duen a terme durant el
matí, a qualsevol hora compresa entre
les 10-14 h, sempre que les condicions
meteorològiques siguin favorables. La
nuvolositat s'expressa en forma de
percentatge a partir de les dades de
cada secció i la velocitat del vent
s'estima al principi i al final de
l'itinerari segons l'escala de Beaufort.
En general, els recomptes no es
consideren vàlids si el vent supera una
força 4 o si la nuvolositat supera un 50% (en aquest últim cas, l'activitat dels ropalòcers
disminueix encara que hi hagi una alta temperatura ambiental).
Les dades es recullen en fitxes de camp, especialment dissenyades, on s'anota per a cada
espècie el nombre d'individus vists per secció. A més, es poden recollir dades
interessants sobre l'ecologia de les espècies (comportament, ovoposició, fonts de nèctar
dels adults, etc.), sempre que això no dificulti l'activitat principal.
Fig. 92- Exemple d‟un itinerari
Fig. 93- Distància necessària pel comptatge.
56
El període oficial de recollida de dades comprèn 30 setmanes, des de la primera de març
fins a l'última de setembre. Per a les setmanes en les quals no ha estat possible recórrer
el trajecte, les dades s'estimen a partir de les mitjanes aritmètiques de les setmanes
anterior i posterior.
Tot i que la majoria de les papallones pot identificar-se a distància sense que calgui
capturar-les, poden sorgir problemes d'identificació en grups d'espècies semblants. La
inclusió o no d'aquestes espècies conflictives en els recomptes depèn de l'experiència de
cada observador i del grau de coneixement de la fauna de la localitat estudiada. Per
això, cal indicar que el mètode no aporta dades precises sobre l'abundància d'espècies.
És molt possible que l'abundància d'aquestes espècies en els recomptes estigui
positivament correlacionada amb els seus nivells poblacionals.
6.2- El BMS al jardí de papallones:
Degut a les característiques del jardí de papallones de l‟escola, hem hagut de fer una
adaptació del mètode BMS al nostre jardí. Primer de tot i lògicament, es redueix la
llargada del trajecte i per tant la seva durada. També reduïm el camp de visió de
l‟observador ( 2 metres per davant i 1,5 pels costats). Degut al temps desfavorable que
va fer al principi de la primavera, tots els processos d‟evolució, tant de les plantes com
de les papallones, es va retardar i per tant el recompte de papallones no es va començar
0 El fum s'eleva verticalment
1 El moviment del fum indica amb prou feines la direcció del vent.
Quasi no es mouen les fulles.
2 El vent se sent a la cara. Branques i fulles es poden sentir
lleugerament.
3 Fulles i branques es mouen constantment. Fulles seques són
aixecades del terra
4 Es mouen les branques petites. S'aixeca pols i papers del terra.
5 Es mouen arbres petits i branques grans. Es formes ones petites en
aigües interiors.
6 Branques grans es mouen amb facilitat i constantment.
Fig. 94 - Escala de Beaufort.
57
a principis de març, sinó que es va fer a principis-mitjans de juny. Es va fer durant les
10:30 i les 11:00 del matí, i en alguns casos entre les 10:00 i les 13:00h. A més, degut
també a les seves dimensions, no hi ha molts hàbitats diferents: flors, arbres, hort, bosc
del costat, encara que en el bosc no es farà el comptatge i, és per això, que el trajecte el
dividirem en 6 parts diferents: les 5 zones de plantes del jardí i l‟hort del costat. Aquests
recomptes es duran a terme el nombre màxim de vegades possibles (el mateix cada
setmana) per tal augmentar el nombre de papallones observades.
Degut a la poca experiència personal d‟aquesta activitat, no identificarem les espècies
quan les veiem sinó que les fotografiarem i posteriorment seran identificades, en aquest
cas, amb la “Guía de las mariposas de España y Europa”. Algunes espècies, però, no
van poder ser fotografiades o la qualitat és força dolenta, encara que van poder ser
identificades igualment.
3
taul
es
1,60
x1,5
0m
RONDA
DE DALT NORD
Zona 1
Zona 2
Zona 3
Zona 4
Zona 5
HORT
1
4
2
3 5
6
Fig. 95 – Itinerari del mètode BMS pel jardí de l‟escola. Font: Marta Martí i Ana de Dueñas.
58
6.3- El BMS a Collserola
El 10/07/2010, amb l‟ajuda de la meva mare i del meu germà, em vaig dirigir al
Parc de Collserola per dur a terme el recompte de papallones en un ambient totalment
diferent al del jardí de l‟escola, un ambient molt més natural i pur. Vaig dividir el
trajecte en quatre seccions degut a les diferències en l‟habitat de cadascuna. La secció 1
es caracteritza per ser un sender natural amb molts arbusts i plantes salvatges. La secció
2 és un camí més ample amb molta vegetació també però menys concentrada. La
número 3, ja és un carrer (amb asfalt) i cases als costats. En la secció 4 tornem a
endinsar-nos en un camí de sorra força ample i amb gran quantitat de vegetació. Degut a
aquests canvis d‟ambients, les zones on vam trobar més papallones, en ordre de més a
menys, són: la 1, la 2 i la 4.
1
3
4
2
Fig. 96– Itinerari del mètode BMS a una zona del Parc de Collserola.
Font: http://maps.google.es/ i elaboració pròpia.
59
6.4- Resultats
Taula d‟observacions de papallones al jardí de l‟escola:
Espècie/Data 18/06/2010 21/06/2010 30/06/2010 TOTAL DE
CADA
ESPÈCIE
Papilio
Machaon | || 3
Cacyreus
marshalli | | 2
Lasiommata
maera | || 3
Lasiommata
megera || | 3
Pieris
brassicae || ||| || 7
TOTAL DE
PAPALLONES 4 8 6
TOTAL
D‟ESPÈCIES
DIFERENTS 3 4 4
Taula 2- Observacions de papallones al jardí de papallones de l‟escola. Font: Ana de Dueñas.
ÍNDEX D'ABUNDÀNCIA
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
18/06/10 19/06/10 20/06/10
DATA (dia/mes)
Nº
PAPALLONES
AA
NOMBRE DE
PAPALLONES
18/06 21/06 30/06
Fig. 97- Índex d‟abundància de papallones al jardí. Font: Ana de Dueñas.
60
ÍNDEX DE VARIETAT D'ESPÈCIES
0
1
2
3
4
5
18/06/10 19/06/10 20/06/10
DATA (dia/mes)
Nº ESPÈCIES
AA
ESPÈCIES
DIFERENTS
18/06 21/06 30/06
Fig. 98- Índex de varietat d‟espècies de papallones al jardí.
Font: Ana de Dueñas.
TOTAL DE CADA ESPÈCIE
17%
11%
17%17%
38%
Papilio Machaon
Cacyreus marshalli
Lasiommata maera
Lasiommata megera
Pieris brassicae
Fig. 99- Nombre total de papallones de cada espècie. Font: Ana de Dueñas.
61
Taula d‟observacions de papallones a Collserola:
Espècie/Data 10/07/2010 TOTAL DE
CADA
ESPÈCIE
Papilio
Machaon || 2
Lasiommata
maera | 1
Lasiommata
megera ||| 3
Pieris
brassicae || 2
Aricia agestis ||| 3
Pararge
aegeria | 1
Melanargia
lachesis | 1
Ochlodes
venatus | 1
Gonepteryx
cleopatra |||||| 6
Kanetisa
circe | 1
Satyrium
esculli ||||| 5
Artogeia napi | 1 TOTAL DE
PAPALLONES 27
TOTAL
D‟ESPÈCIES
DIFERENTS 12
Taula 3- Observacions de papallones a Collserola. Font: Ana de Dueñas.
62
ÍNDEX D'ABUNDÀNCIA
0
5
10
15
20
25
30
10/07/2010
DATA
Nº DE
PAPALLONES
NOMBRE DEPAPALLONES
ÍNDEX DE VARIETATS D'ESPÈCIES
0
2
4
6
8
10
12
14
10/07/2010
DATA
Nº
D'ESPÈCIES
ESPÈCIES DIFERENTS
Fig. 100- Índex d‟abundància de papallones a Collserola. Font: Ana de Dueñas.
Fig. 101- Índex de varietat d‟espècies de papallones a Collserola. Font: Ana de
Dueñas.
63
TOTAL DE CADA ESPÈCIE
7% 4%11%
7%
11%4%4%4%
21%
4%
19%4%
Papilio Machaon
Lasiommata maera
Lasiommata megera
Pieris brassicae
Aricia agestis
Pararge aegeria
Melanargia lachesis
Ochlodes venatus
Gonepteryx cleopatra
Kanetisa circe
Satyrium esculli
Artogeia napi
Degut a que l‟observació de papallones a Collserola només es va poder dur a terme un
cop, els resultats obtinguts no són del tot exactes. Per això, comparem els resultats del
jardí amb els resultats obtinguts del Parc que són molt més exactes perquè són una
mitjana dels 7 anys de seguiment diferents (1994-2001).
Podem observar que en les dues gràfiques hi
ha 3 pics, una característica típica dels
ambients mediterranis.
El primer, es situa a principis d‟abril i és
degut a que coincideixen les papallones
univoltines de la primavera amb el primer
vol de les polivoltines, com la Lasiommata
megera. El segon i més accentuat, al mes de
juny, es deu a que estan en vol les espècies
amb poblacions més abundants, com la
Pyronia bathseba. L‟últim pic, a principis de
tardor, és com a conseqüència del retorn de
les espècies migratòries, encara que depèn
molt de les condicions meteorològiques.
Fig.102- Nombre total de papallones de cada espècie. Font: Ana de Dueñas.
Fig 103- Abundància i riquesa d‟espècies de
papallones a Collserola.
Font: CD: les papallones de Collserola, pas a
pas.
64
Les nostres comparacions entre el jardí i Collserola estarien situades en el segon pic,
degut al mes de l‟any, però també degut a la presència en ambdues àrees de l‟espècie
Lasiommata megera, que degut a la seva abundància poblacional fa augmentar molt els
índex del primer gràfic.
6.5- Conclusions:
Encara que els dies d‟observació no siguin els mateixos, podem observar que realment
si que hi ha una gran diferència entre les concentracions de papallones i el nombre
d‟espècies del jardí de l‟escola amb les de Collserola. Aquests resultats són deguts a
diferents factors:
- La diferència dels índex de contaminació en una zona o una altre, afecta al
comportament i desplaçament de papallones. La font de màxima emissió situada
al jardí de papallones és la Ronda de Dalt. Segons estudis, un viatger en un km
de la Ronda de Dalt emet 0,2720Kg CO2. Aquestes emissions afecten més
directament a l‟escola degut a la seva proximitat.
- L‟excés de vibracions de la contaminació lumínica i acústica pot perjudicar
aquests insectes tant sensibles.
- Les dimensions, els espais oberts dels que es caracteritza Collserola
contribueixen a la diversitat lepidopterològica. S‟ha estudiat que a les zones
boscoses, l‟abundància és menor.
- Espais amb estructures metàl·liques, carreteres, edificis, etc. que no són propis
de ambients naturals fa disminuir dràsticament l‟abundància i la riquesa
d‟espècies.
Tot i que durant aquests anys de seguiment, s‟han trobat més de 19000 exemplars de
més de 60 espècies diferents, cal comentar que aquestes xifres han disminuït des dels
inicis del començament del comptatge; fins i tot, ha desaparegut algun exemplar
Polyommatus hispania. Desgraciadament, la principal conseqüència d‟això som
nosaltres. Apart de la contaminació, la construcció, canvi d‟ús del sòl, abandonament de
l‟agricultura i ramaderia, etc., Collserola és considerada l‟illa verda de Barcelona, és a
dir, que està aïllada ja que al voltant només té ambients urbans. Aquest aïllament
impedeix que moltes papallones estableixin relacions amb altres espècies d‟altres
65
hàbitats, fet que per a les papallones que funcionen amb el que s‟anomena
“metapoblacions” és imprescindible per sobreviure. Si no hi ha flux d‟individus les
possibilitats de sobreviure disminueixen amb el temps.
66
7- Aula de natura infantil “En busca de les papallones”:
Aquesta pràctica consistirà en fer diferents activitats a l‟aire lliure, al jardí de
papallones, amb els nens de primer de primària, per tal de transmetre‟ls coneixements
sobre les papallones i la natura.
A més, compararem els coneixements que adquireixen els nens de la classe que ha fet
aquesta activitat (A i B) amb els nens d‟una altra classe que no hagin fet la pràctica (C i
D). Així, podrem veure si hi ha, realment, una diferència entre les dues classes i si hi ha
hagut un progrés en els seus coneixements. El segon test es va fer dues setmanes
després del primer test.
Els objectius d‟aquesta pràctica són:
- Aprendre l‟anatomia, el cicle de vida i les característiques de les papallones.
- Observació de les papallones en el seu entorn.
- Aprendre a treballar en grup i sobretot, en aquest cas, en silenci.
- Respectar, estimar i descobrir la flora i la fauna del jardí de papallones.
- Diferenciar i classificar les espècies de papallones trobades al nostre jardí.
- Comparar els coneixements dels dos grups de primària.
- Saber que són els insectes i saber diferenciar-los dels que no ho són.
Activitats a l‟aire lliure:
Durem a terme quatre activitats diferents de 15-20 minuts cadascuna per tal de que els
nens adquireixin, de manera lúdica, alguns coneixements bàsics sobre les papallones i el
seu hàbitat.
Fig.104 – Tallers. Font: Sophie Compte
67
EXPLICACIÓ: Què són els insectes?
Els insectes són del grup dels antropòdes, que vol dir que tenen articulacions que es
poden doblegar en moltes direccions. Els insectes són animals que tenen sis potes, per
tant una aranya o un cuc de terra no són insectes. Existeixen més d‟un milió d‟espècies
d‟insectes diferents. No tenen ossos perquè tenen una pell molt dura que els protegeix i
dóna forma anomenada exoesquelet. El seu cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i
abdomen.
Els insectes fan un paper molt important al medi ambient: reciclen (les termites es
mengen la fusta morta dels arbres), fabriquen menjar (les abelles fan la mel que
nosaltres ens mengem), fabriquen seda (els cucs de seda), etc. Les papallones fan seda, i
pol·linitzen les flors, és a dir, que les ajuden a reproduir-se.
La papallona és un insecte, ja que té sis potes, que passa per quatre etapes al llarg de la
seva vida: ou, eruga o pupa, crisàlide i finalment papallona.
ACTIVITAT: Per tal d‟adquirir aquests coneixements els ensenyarem 6 pots amb
animals dessecats (dos escarabats, una aranya, un centpeus, un escorpí, una llagosta...)
del Museu de l‟Escola i hauran de assenyalar quin d‟ells són insectes.
EXPLICACIÓ: Metamorfosi:
Dels petits ous neixen les erugues. Les erugues, que són els “bebès” de les papallones,
naixeran al cap d‟uns dies. Quan l‟eruga neix, és molt petita i només néixer té
moltíssima gana, i el primer que fa és menjar-se l‟ou del que ha nascut. Després, com
encara continua tenint molta gana comencen a menjar-se les fulles de la planta on han
nascut, amb les seves petites dents. Mengen tant que comencen a créixer fins que es fan
Fig. 105 Animals en inclusió
de parafina (insectes).
Fig. 106 Animals en inclusió
de parafina (no insectes).
68
grans. L‟eruga mentre creix es canvia la pell unes quantes vegades, pot canviar la seva
pell fins a sis vegades, i la última vegada que canvia la pell es converteix en papallona.
Això s‟anomena metamorfosi.
L‟eruga està preparada per convertir-se en papallona en les èpoques de l‟any més
caloroses, i quan arriba aquest moment encara menja més, per tenir energia i proteïnes
de reserva. Després forma la crisàlide o pupa (el capoll) a la branca de la planta i li dóna
forma de fulla per despistar a alguns depredadors (aranyes, mosques…, que a vegades
aconsegueixen dipositar els seus ous a dintre de la crisàlide perquè les seves larves se la
mengin). L‟eruga va creant la seva crisàlide poc a poc fins que aconsegueix tancar-se
del tot a dintre, on per fi canviarà de la seva pell a una meravellosa papallona. Aquest
procés de metamorfosi sol durar unes setmanes.
ACTIVITAT: Per entendre bé el concepte de metamorfosi explicarem un conte
relacionat amb aquest procés i hauran de resoldre un puzle posant en ordre les diferents
etapes de la metamorfosi. També els hi ensenyarem una caixa amb cuc de seda, capolls i
papallones, on podran veure en viu les diferents fases.
EXPLICACIÓ: Com són?
Eruga: l‟eruga té el cos pelut i llarg format per
segments que li ajuden a ser molt flexibles (és
pot doblegar de moltes maneres). Al seu cap té
uns ulls molt petits. Té sis potes vertaderes que li
ajuden a caminar i la resta són potes falses que
fan de ventoses i li ajuden a enganxar-se a les
Fig. 107 Puzle del procés.
Fig. 108 Caixa amb diferents
estats del procés.
69
branques o fulles de les plantes quan caminen. Al cap també té la boca i unes dents molt
afilades. La boca també la fa servir per crear el fil amb el que farà la seva crisàlide. Als
dos costats del seu cos té foradets petits a cada segment que són per on respiren.
Papallona: tan l‟eruga com la papallona
tenen tres parts principals al seu cos: el
cap, el tòrax i l‟abdomen. Al cap tenen
dos ulls compostos que vol dir que estan
formats per ullets molt petits i el seu
camp de visió és molt ampli, és a dir que
poden veure en moltes direccions sense moure el cap, per exemple, el que tenen darrere.
Tenen dues antenes que les utilitzen per olorar, sentir i trobar el menjar, i una
espiritrompa que utilitza per menjar, ja que xuclen el nèctar de les flors. Al tòrax hi
tenen quatre ales plenes d‟escates que li donen colors meravellosos per atreure els
mascles i reproduir-se, i també els permeten despistar a altres animals amb els dibuixos
que es formen a les ales i fugir. També, depèn del color que tinguin les ales expressen
perill. A més quan volen, mouen les ales i així mantenen la seva temperatura del cos.
Tenen sis potes (per això són insectes), que els permeten saltar, agafar-se, nedar, però
no caminen. I a l‟abdomen tenen uns foradets que fan servir per respirar anomenats:
estigmes. També tenen els aparells reproductors (per tenir fills) ponent els ous , i els
digestiu, per menjar i obtenir energia.
ACTIVITAT: Per estudiar l‟anatomia d‟aquest insecte, ens centrarem més en la de la
papallona. Hauran de construir un mòbil d‟una papallona després d‟una prèvia
explicació. També observarem les parts en una papallona viva (en un pot d‟observació).
Fig. 109 Móvil de papallona.
70
EXPLICACIÓ: La importància de les papallones:
Quan es porta a terme la pol·linització, el pol·len es mou des de les parts masculines
(estams) dins les femenines (estigma). Les flors no es poden moure, i per tant, necessita
a algú que faci aquesta funció, com les papallones, les abelles o el vent. Les papallones
van xuclant el nèctar de les diferents flors i així el van transportant.
A més les papallones són el menjar d‟altres animals, i si desapareguessin, els animals
que s‟alimenten de les papallones moririen.
Gràcies a les papallones, podem saber si fa bon temps i si el medi ambient en el què ens
trobem està sa i ben cuidat, ja que les papallones són molt sensibles als canvis
ambientals.
ACTIVITAT: Degut al temps no vam poder caçar papallones. Per això, vam amagar
unes fotografies de papallones i els alumnes les havien de trobar. Finalment, pintaran les
seves ales sobre una plantilla prèviament donada.
Fig. 110 Patrons per pintar.
71
Nom.........................Classe............Data.........
Les Papallones
1- Què són les papallones? Encercla: Mamífers Ocells Insectes Carnívors 2- Relaciona les parts de la papallona amb fletxes:
Ales Tòrax Espiritrompa Antenes Abdomen Cap Ull
72
3- Ordena amb números la vida de les papallones des que neixen fins que es fan grans. __ papallona __ eruga __ ous ___©pupa 4- Quantes potes tenen les papallones? __ potes. Quantes ales tenen les papallones? __ ales. Quantes antenes tenen les papallones? ___ antenes. Quants ulls tenen les papallones? _____ulls. Quantes espiritrompes tenen les papallones? ___ espiritrompa. Tenen nas? Si__ No__ Tenen ossos? Si__ No__
73
5- Completa: - olorar - aguantar-se - nèctar -
sentir - escates - erugues -
Les papallones utilitzen l’espiritrompa per xuclar el ________________ per menjar. Les seves ales estan cobertes d’_______________. Les antenes les utilitzen per _______________ o ________________. Les papallones quan neixen s’anomenen ______________________. Les potes les utilitzen per ______________________.
74
6- Són el mateix insecte una papallona i una eruga? Encercla: Si no
7- Quins animals són insectes? Encercla els que ho siguin.
75
8- Com respiren les papallones? Encercla la resposta correcte. A- Pel nas. B- Per la pell. C- Per les ales. D- Per les antenes.
9- Com s’alimenten? Encercla la resposta correcte. A- Rasquen la superfície de la fulla. B- Es mengen les flors i les fulles. C- Xuclen el nèctar.
76
Exercici 1: Què són les papallones? Encercla: Mamífers Ocells Insectes Carnívors
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 0%
100% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100%
100% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 0% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
0% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 50% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
0% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 100%
77
Conclusions:
El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 1 és el grup C, amb un 23,8%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 1 és el grup el B, que fins i tot
ha empitjorat respecte els resultats del primer test, amb un -7,1%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 21,6% entre el grup els grups que van fer els
tallers (A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van
millorar un 7%, mentre que els grups C i D van millorar un 28,6%.
Exercici 1
+14,1%
-7,1%
+23,8%
+4,8%
60%
65%
70%
75%
80%
85%
90%
95%
100%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Resu
ltat
de l
'exerc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
78
Exercici 2:
Relaciona les parts de la papallona amb fletxes:
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 71,4% 71,4% 85,7% 71,4% 42,8% 100% 57,1% 71,4%
100% 71,4% 71,4% 71,4% 42,8% 57,1% 0% 0%
42,8% 71,4% 71,4% 71,4% 57,1% 57,1% 71,4% 71,4%
71,4% 100% 57,1% 57,1% 14,2% 71,4% 42,8% 71,4%
71,4% 57,1% 57,1% 100% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4%
57,1% 100% 85,7% 85,7% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4%
57,1% 57,1% 71,4% 85,7% 57,1% 71,4% 57,1% 100%
71,4% 100% 100% 100% 71,4% 100% 42,8% 42,8%
100% 100% 71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4%
71,4% 85,7% 85,7% 85,7% 42,8% 71,4% 57,1% 71,4%
57,1% 85,7% 57,1% 100% 71,4% 100% 57,1% 71,4%
71,4% 100% 57,1% 57,1% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7%
57,1% 85,7% 71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 57,1% 85,7%
71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 100%
71,4% 100% 71,4% 71,4% 85,7% 100% 71,4% 71,4%
57,1% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 100% 71,4% 100%
71,4% 85,7% 57,1% 42,8% 57,1% 85,7% 71,4% 71,4%
57,1% 71,4% 57,1% 85,7% 57,1% 71,4% 71,4% 71,4%
71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4% 85,7%
57,1% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 71,4%
71,4% 71,4% 57,1% 71,4% 42,8% 57,1% 42,8% 71,4%
Ales Tòrax Espiritrompa Antenes Abdomen Cap Ull
79
Conclusions:
El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 2 és el grup D, amb un 13,6%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 2 és el grup el B, amb un 6,8%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 6,7% entre el grup els grups que van fer els tallers
(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un
19,8%, mentre que els grups C i D van millorar un 26,5%.
Exercici 2
+13%
+12,9%
+6,8%
+13,6%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Resu
ltat
de l
'exerc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
80
Exercici 3:
Ordena amb números la vida de les papallones des que neixen fins que es fan grans. __ papallona __ eruga __ ous __ pupa
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 100% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 0%
100% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 0%
100% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100%
0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 0%
0% 100% 0% 100% 100% 100% 0% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 0%
0% 0% 0% 100% 0% 100% 0% 0%
100% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
100% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100%
0% 100% 0% 100% 0% 100% 0% 100%
0% 100% 0% 0% 100% 100% 0% 0%
0% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
100% 100% 0% 100% 0% 0% 100% 100%
0% 0% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
0% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 100%
100% 0% 0% 0% 100% 100% 0% 100%
0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 100%
0% 100% 0% 0% 0% 100% 0% 0%
81
Conclusions:
El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 3 és el grup B, amb un 33,4%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 3 és el grup el C, amb un 19%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 9,7% entre el grup els grups que van fer els tallers
(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un
52,5%, mentre que els grups C i D van millorar un 42,8%.
Exercici 3
+33,4%+19,1%
+19%
+23,8%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Re
su
lta
t d
e l
'ex
erc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
82
Exercici 4:
Quantes potes tenen les papallones? __ potes. Quantes ales tenen les papallones? __ ales. Quantes antenes tenen les papallones? ___ antenes. Quants ulls tenen les papallones? _____ulls. Quantes espiritrompes tenen les papallones? ___ espiritrompa. Tenen nas? Si__ No__ Tenen ossos? Si__ No__
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 85,7% 71,4% 14,2% 71,4% 57,1% 85,7% 42,8% 71,4%
85,7% 85,7% 100% 100% 28,5% 85,7% 0% 42,8%
28,5% 85,7% 57,1% 85,7% 57,1% 85,7% 57,1% 85,7%
85,7% 85,7% 14,2% 71,4% 42,8% 42,8% 71,4% 71,4%
57,1% 42,8% 57,1% 100% 71,4% 85,7% 71,4% 85,7%
28,5% 57,1% 42,8% 71,4% 71,4% 85,7% 71,4% 85,7%
57,1% 42,8% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7% 100%
71,4% 71,4% 100% 100% 28,5% 85,7% 57,1% 85,7%
85,7% 100% 42,8% 57,1% 71,4% 100% 71,4% 57,1%
71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 42,8% 71,4% 28,5% 85,7%
42,8% 100% 57,1% 57,1% 71,4% 100% 42,8% 85,7%
85,7% 100% 57,1% 85,7% 57,1% 85,7% 71,4% 100%
28,5% 71,4% 42,8% 71,4% 100% 100% 57,1% 100%
85,7% 85,7% 28,5% 85,7% 71,4% 71,4% 71,4% 100%
71,4% 85,7% 71,4% 85,7% 85,7% 85,7% 85,7% 100%
42,8% 57,1% 100% 100% 57,1% 100% 85,7% 100%
42,8% 42,8% 14,2% 0% 71,4% 100% 57,1% 71,4%
42,8% 85,7% 71,4% 85,7% 57,1% 71,4% 57,1% 57,1%
57,1% 100% 85,7% 85,7% 42,8% 85,7% 71,4% 71,4%
57,1% 71,4% 85,7% 100% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7%
42,8% 42,8% 28,5% 100% 28,5% 71,4% 100% 85,7%
83
Conclusions:
El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 4 és el grup C, amb un 23,1%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 4 és el grup el A, amb un
14,3%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 6,3% entre el grup els grups que van fer els tallers
(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un
35,8%, mentre que els grups C i D van millorar un 42,1%.
Exercici 4
+14,3%
+21,1%
+23,1%+19%
50%
55%
60%
65%
70%
75%
80%
85%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Re
su
ltat
de
l'e
xe
rcic
i
A
B
C
D
pre-test post-test
84
Exercici 5:
Completa: - olorar - aguantar-se - nèctar - sentir - escates - erugues - Les papallones utilitzen l’espiritrompa per xuclar el ________________ per menjar. Les seves ales estan cobertes d’_______________. Les antenes les utilitzen per _______________ o ________________. Les papallones quan neixen s’anomenen ______________________. Les potes les utilitzen per ______________________.
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 16,6% 0% 0% 0% 66,6% 100% 50% 50%
66,6% 33,3% 100% 100% 16,6% 66,6% 0% 0%
33,3% 50% 33,3% 33,3% 66,6% 16,6% 33,3% 100%
83,3% 100% 16,6% 33,3% 33,3% 83,3% 16,6% 100%
33,3% 33,3% 33,3% 50% 16,6% 66,6% 50% 66,6%
33,3% 66,6% 83,3% 100% 66,6% 100% 50% 0%
50% 0% 66,6% 100% 33,3% 100% 16,6% 66,6%
100% 100% 50% 50% 50% 66,6% 33,3% 66,6%
100% 100% 0% 16,6% 66,6% 83,3% 16,6% 83,3%
0% 16,6% 66,6% 66,6% 33,3% 100% 16,6% 100%
83,3% 83,3% 50% 50% 33,3% 50% 50% 50%
100% 100% 66,6% 66,6% 33,3% 66,6% 83,3% 83,3%
16,6% 83,3% 100% 100% 100% 66,6% 50% 83,3%
100% 100% 66,6% 83,3% 66,6% 16,6% 100% 100%
83,3% 66,6% 100% 100% 66,6% 100% 100% 100%
66,6% 66,6% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
33,3% 50% 0% 0% 100% 100% 66,6% 50%
100% 100% 100% 100% 33,3% 16,6% 0% 0%
66,6% 100% 0% 0% 50% 66,6% 100% 100%
16,6% 83,3% 66,6% 100% 33,3% 50% 66,6% 66,6%
16,6% 66.6% 100% 100% 66,6% 50% 100% 66,6%
85
Conclusions:
Els grups classe que han fet un progrés major en l‟exercici 5 són els grups C i D, amb
un 15,9%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 5 és el grup el A, amb un 6,3%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 18,5% entre el grup els grups que van fer els
tallers (A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van
millorar un 13,3%, mentre que els grups C i D van millorar un 31,8%.
Exercici 5
+6,3%+7%
+15,9%+15,9%
40%
45%
50%
55%
60%
65%
70%
75%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Resu
ltat
de l
'exerc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
86
Exercici 6:
Són el mateix insecte una papallona i una eruga? Encercla: Si no
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0% 0%
100% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100%
0% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 0%
100% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 0%
0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 100%
100% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 0%
100% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 100%
0% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100%
100% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 100%
100% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 100%
0% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 0%
0% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 0%
87
Conclusions:
El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 6 és el grup A, amb un 33,4%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 6 és el grup el D, que fins i tot
ha empitjorat respecte els resultats del primer test, amb un -14,3%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 24% entre el grup els grups que van fer els tallers
(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un
28,7%, mentre que els grups C i D van empitjorar un 4,7%.
Exercici 6
+33,4%
-4,7%
+9,6%
-14,3%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Resu
ltat
de l
'exerc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
88
Exercici 7: Quins animals són insectes? Encercla els que ho siguin.
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 100% 66,6% 66,6% 100% 66,6% 33,3% 86,6% 86,6%
73,3% 100% 73,3% 86,6% 73,3% 0% 0% 66,6%
60% 66,6% 20% 66,6% 73,3% 73,3% 100% 100%
66,6% 53,3% 33,3% 100% 53,3% 53,3% 73,3% 100%
73,3% 40% 40% 100% 73,3% 100% 73,3% 86,6%
26,6% 100% 73,3% 73,3% 6,66% 100% 86,6% 86,6%
66,6% 66,6% 73,3% 73,3% 60% 100% 40% 86,6%
40% 86,6% 26,6% 100% 33,3% 33,3% 60% 86,6%
60% 86,6% 60% 13,3% 73,3% 40% 73,3% 40%
100% 100% 73,3% 73,3% 60% 73,3% 53,3% 66,6%
20% 66,6% 60% 100% 100% 66,6% 73,3% 66,6%
73,3% 100% 73,3% 73,3% 60% 66,6% 73,3% 100%
73,3% 66,6% 53,3% 53,3% 40% 53,3% 60% 66,6%
100% 100% 66,6% 100% 0% 66,6% 73,3% 86,6%
53,3% 53,3% 66,6% 100% 53,3% 53,3% 73,3% 100%
6,66% 53,3% 73,3% 86,6% 73,3% 66,6% 60% 60%
73,3% 73,3% 33,3% 0% 66,6% 100% 53,3% 40%
60% 66,6% 73,3% 100% 0% 0% 73,3% 20%
100% 100% 6,66% 26,6% 60% 100% 73,3% 100%
60% 73,3% 53,3% 100% 40% 40% 40% 73,3%
60% 60% 40% 86,6% 53,3% 20% 73,3% 66,6%
89
Conclusions:
El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 7 és el grup B, amb un 22,6%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 7 és el grup el D, amb un 5,7%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 17,8% entre el grup els grups que van fer els
tallers (A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van
millorar un 33,7%, mentre que els grups C i D van millorar un 15,9%.
Exercici 7
+11,1%+22,6%
+10,2%
+5,7%
45%
50%
55%
60%
65%
70%
75%
80%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Re
su
lta
t d
e l
'ex
erc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
90
Exercici 8:
Com respiren les papallones? Encercla la resposta correcte.
A- Pel nas. B- Per la pell. C- Per les ales. D- Per les antenes.
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 0%
100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 100% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 0%
0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 100% 0% 0%
100% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100%
100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 100% 100% 0% 0% 0%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 100%
0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%
91
Conclusions:
Els grups classe que han fet un progrés major en l‟exercici 8 són els grups B i D, amb
un 9,5%.
Els grups classe que han fet un progrés menor en l’exercici 8 són els grups A i C,
amb un 5,7%.
En aquest cas, no hi ha diferència entre el grup els grups que van fer els tallers (A i B) i
els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un 9,5% i
els grups C i D també van millorar un 9,5%.
Exercici 8
0%
+9,5%
0%
+9,5%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
18%
20%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Resu
ltat
de l
'exerc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
92
Exercici 9:
Com s’alimenten? Encercla la resposta correcte.
A- Rasquen la superfície de la fulla. B- Es mengen les flors i les fulles. C- Xuclen el nèctar.
Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test
A A B B C C D D 0% 0% 100% 0% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 0% 0% 0% 0%
100% 100% 100% 0% 0% 100% 100% 100%
100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100%
0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100%
0% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100%
0% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0%
100% 100% 100% 100% 100% 0% 0% 100%
100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 100%
0% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 0%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 100% 0% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%
100% 0% 0% 0% 0% 100% 100% 100%
0% 100% 100% 0% 0% 0% 0% 0%
100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%
0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%
0% 0% 0% 100% 100% 100% 100% 100%
93
Conclusions:
Els grups classe que han fet un progrés major en l‟exercici 9 són els grups A i D, amb
un 9,5%.
El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 9 és el grup el B, que fins i tot
ha empitjorat respecte els resultats del primer test, amb un -14,3%.
En aquest cas, hi ha una diferència de 9,5% entre el grup els grups que van fer els tallers
(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van empitjorar
un 4,8%, mentre que els grups C i D van millorar un 14,3%.
Exercici 9
+9,5%
-14,3%
+4,8%
+9,5%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
Re
su
lta
t d
e l
'ex
erc
ici
A
B
C
D
pre-test post-test
94
Conclusions finals:
La millora total de la classe A és 13,4%; la de la classe B és 8,2%; de la C és 12,7%; i ,
finalment, la de la classe D és 10,2%. Les classes que van rebre l‟explicació amb els
tallers (A i B) han millorat un 10,8% respecte el que ja sabien. Les classes que van
rebre les explicacions per part de les professores (C i D) han millorat un 11,5%. És
petita la diferència entre les dues, però les classes que més han millorat han sigut les que
els van explicar les professores (C i D). Això ens demostra que el sistema educatiu
emprat avui dia és correcte, i que, per tant, l‟ús de professors ben formats és
imprescindible per a l‟aprenentatge dels alumnes.
RESULTATS EXÀMEN
+13,4%
+8,2%
+12,7%
+10,2%
30%
40%
50%
60%
70%
PRE-TEST POST-TEST
RE
SU
LT
AT
EX
ÀM
EN
n
n
A
B
C
D
RESULTATS EXÀMEN
+10,8%+11,5%
30%
40%
50%
60%
70%
PRE-TEST POST-TEST
RE
SU
LT
AT
S E
XÀ
ME
N
m
mm
A i B
C i D
95
No obstant això, els resultats obtinguts es refereixen solament a la millora respecte la
puntuació de cada pregunta i la puntuació global, per la qual cosa em pensat que per
tenir uns resultats més exactes hauríem de disposar de més informacions. Gràcies a les
tutores de l‟any passat d‟aquests grups vam saber que el rendiment global de cada grup
era bo, i que tots els grups tenien el mateix rendiment acadèmic. Encara que si el
comparem amb altres generacions d‟alumnes, com la de primer de primària d‟aquest
any, el rendiment acadèmic és relativament baix. No obstant això, els grups no
presentaven cap alumne amb possibles problemàtiques a l‟hora d‟aprendre, escoltar o
fer el que es demani. És per això que els resultats obtinguts no es veurien modificats per
aquests tipus de problemes.
Ara bé, degut a que dos grups van ser explicats mitjançant els tallers (A i B) i als altres
dos els van explicar les seves tutores (C i D), em comparat les millores de les preguntes
més relacionades amb els tallers, és a dir, les més pràctiques, en les que hem utilitzat
més material i en les que hi vam posar més èmfasi degut a la seva importància, amb les
que no ho són tant.
Les que considerem més pràctiques són: les parts del cos, la metamorfosis i per tant si
són el mateix insecte una eruga i una papallona, i quins animals són insectes, ja que els
nostres tallers es basaven fonamentalment en aquestes preguntes.
Observem que és en la majoria d‟aquestes preguntes en les que els alumnes de les
classes A i B han sigut els que més han millorat. A més, si ens hi fixem, les millores
més accentuades són a l‟exercici de la metamorfosi i al de dir si són el mateix insecte
una eruga i una papallona, i han estat realitzades per les classes A i B.
Ara sí que podem dir que realment els tallers sí que tenen un efecte en l‟aprenentatge
dels alumnes, ja que és una forma d‟aprendre més lúdica i entretinguda per als alumnes.
96
8- Pràctica sobre la relació planta-papallona “Enganyem a les
papallones”-
Aquesta pràctica consisteix en fabricar unes flors de papers de seda de colors vius i
negres. Farem dues flors de colors (groc, blau, rosa i verd) i dues negres. A una de cada
tipus hi afegirem essències com la de roses i la de llimona. Les col·locarem al jardí de
papallones de l‟escola i esperarem per veure si aquestes flors de mentida atrauen les
papallones.
Els objectius d‟aquesta pràctica són:
- Veure si la relació d‟atracció entre les papallones i les plantes depèn del color i
de l‟olor de les flors.
- Veure si som capaços d‟enganyar els sentits de les papallones amb flors de
mentida.
Després d‟haver estat observant les flors durant una hora aproximada, vaig observar que
realment sí que hi ha una atracció per les flors amb més olors i colors ja que hi havia
més papallones pels seus voltants però cap es va posar en les flors falses. Per això, en
vista del poc èxit de la pràctica, vaig fer el mateix experiment, però amb flors de plàstic
que se semblaven molt més a la realitat. No vam aconseguir que cap papallona es posés
a les flors però, com abans, també volaven a prop de les plantes amb essències. En
aquestes flors, però, es van posar diversos insectes, la qual cosa ens diu que si que és
possible enganyar els sentits d‟alguns insectes, però no el de les papallones ja que els
tenen, potser, massa desenvolupat per ser enganyades. Cal dir que, potser, si haguéssim
augmentat el temps d‟observació o haguéssim ampliat els materials de l‟experiment
(essències, colors, tipus de paper...) podríem haver obtingut resultats diferents.
Fig. 111, 112 i 113 Flors falses utilitzades a l‟experiment.
97
9- Conclusió
Si des de fa temps ja havia demostrat interès pel món de les papallones, la realització
d‟aquest treball ha estat fonamental per a profunditzar en molts aspectes fins ara
desconeguts i, especialment, en la seva aplicació en l‟àmbit educacional.
A través d‟aquest treball, hem pogut comprovar la incidència que la contaminació
mediambiental que afecta a la ciutat de Barcelona i, més concretament, a la zona on
s‟ubica el jardí de papallones de l‟escola, produeix un efecte desfavorable per a la vida
dels lepidòpters, donat que el major índex de factors contaminants redueix el volum dels
individus estudiats. Així ha resultat de la comparació amb els índex de contaminació
mediambiental existents a l‟altre lloc, objecte d‟estudi, molt més rústic i natural, com és
el Parc de Collserola.
S‟ha demostrat, per tant, l‟íntima relació existent entre la pol·lució i el desenvolupament
dels ropalòcers, podent-se establir la regla de que a major pol·lució menor és la població
de papallones. Per a això ha estat fonamental utilitzar el mètode BMS, que ens ha
permès establir la proporció de papallones per metres quadrats en els termes que han
quedat exposats en les pàgines anteriors.
La realització de l‟herbari virtual amb més de vint espècies catalogades que composen
el jardí de l‟escola, ens ha permès analitzar, mitjançant l‟observació, les preferències de
les papallones per les plantes amb les flors de colors més vius i cridaners i amb més
olors.
Ens ha servit, igualment, per a comprendre la importància de la pol·linització, és a dir,
l‟augment de la capacitat de reproducció de les plantes a través de l‟acció transportadora
de pol·len que duen a terme aquests insectes.
També, hem pogut aprendre la necessària coevolució entre las plantes i les papallones
en una relació altament complexa en temps i espai que és indispensable per a la
supervivència d‟unes i altres espècies.
Per últim, hem estudiat el caràcter bioindicador que tenen les papallones, com a
espècies molt sensibles a tots les variacions de factors climàtics i mediambientals, fins
al punt que permeten predir la salut ambiental de l‟entorn en el que es troben, sobre la
base de que la falta d‟exemplars denota un ambient natural degradat.
98
Sens dubte, un dels objectius més agradables i importants del treball ha estat el
traslladar els coneixements adquirits sobre les papallones i el jardí de l‟escola als nens
de primària.
Els tallers realitzats han demostrat que els nens adquireixen els coneixements amb
major facilitat si poden fer treballs de camp en lloc de classes teòriques. Dels més cent
vuitanta tests realitzats a nens d‟entre sis i set anys, han resultat una gran quantitat de
dates, anteriorment analitzats, que permeten demostrar el millor aprenentatge mitjançant
pràctiques dirigides sobre el jardí de papallones, que mitjançant l‟explicació tradicional
de les matèries estudiades.
Per això, és necessari ressaltar l‟absoluta idoneïtat que el jardí de papallones presenta
per a potenciar la capacitat d‟aprenentatge dels nens, augmentant i facilitant el seu nivell
de comprensió al veure directament el comportament dels ropalòcers evolucionant sobre
les diverses plantes i flors que conformen el jardí de papallones.
Però no solament ha contribuït el jardí de papallones a complir una tasca docent en
l‟àmbit estricte dels coneixements, sinó que també ha permès introduir el contacte amb
la natura, encara que sigui reduït, i començar a explicar als nens, des de ben petits, la
importància que per a tots té, aprenent a ser respectuosos amb el medi ambient, a fi de
procurar una major conscienciació de la necessitat de preservar l‟entorn natural que ens
envolta.
De tot això esmentat fins aquí, encara queda fer una reflexió: si les papallones són
missatgeres del bon temps i de la qualitat ambiental; si sempre ens han captivat amb els
seus dolços i elegants moviments i amb els colors de les diferents espècies; si tenen un
paper especialment important dins dels ecosistemes com a font d‟aliment de molts
animals, com a consumidors de matèries primeres i com a pol·linitzadores; si permeten
impulsar en els nens el respecte per la natura, serà necessari que també els adults
preservin els espais naturals, prats i cultius per a aconseguir que les papallones
continuïn essent en el futur una inesgotable font de vida.
99
10- Agraïments
Aquest treball no hagués estat possible sense la col·laboració de la meva tutora, Marta
Martí, que m‟ha donat suport i ajudat durant aquests dos anys. També voldria agrair la
important i necessària col·laboració de les quatre professores del curs de primer de
primària de l‟any 2009 i a la coordinadora d‟aquest cicle. Han estat imprescindibles per
a la realització dels tallers les meves companyes: Anna Grau, Gina Culubret, Sophie
Compte, Celia Martí i Helena Ramón.
En el pla personal, vull mostrar el meu agraïment per la seva ajuda i paciència als meus
pares i germans.
Per últim, agraeixo especialment a tots els nens que han col·laborat en la realització dels
tests per a dur a terme els meus estudis.
100
11- Bibliografia
Llibres
CONSTANTÍ STEFANESCU. Papallones del Montseny. 1ª edició. Granollers: Museu
de Granollers, Ciències Naturals, 1999. (71 pàg.). ISBN: 84-87790-40-2
JUAN RAMÓN CÓRDOBA LEÓN, JOSÉ MANUEL SESMA MORANAS, GABINO
MARTÍN TORAL. Mariposas en libertad. 1ª edició. Madrid: Publimarca ediciones
S.L., 2006. ( 271 pàg.). ISBN: 84-8476-285-8
TOM TOLMAN, RICHARD LEWINGTON. Guía de las mariposas de España y
Europa. 1ª edició. Barcelona: Lynx Edicions, 2002. (320 pàg.). ISBN: 84-87334-36-9
JULIÁN SAEZ. Plantas de Jardín, Terraza e Interior. 2ª edició. València: Editorial
Floramedia, 2008. (Guia visual MMD. 288 pàg.). ISBN: 978-84-89347-58-8
ROY HAY, PATRICK M. SYNGE. Diccionario ilustrado en color de Plantas de
jardín con plantas de interior y de invernadero. 2ª edició. Barcelona: Editorial Gustavo
Gili, S.A. (364 pàg.).
ALFONS RASPALL, FRANCESC LLIMONA, MÀRIAN NAVARRO, ANNA
TENÉS. Guia de natura del Parc de Collserola. 1ª edició. Barcelona: Consorci del Parc
de Collserola, 2004. (238 pàg.). ISBN: 84-69-3165-X
PAMELA FOREY SUE. Mariposas. 2ª edició. Barcelona: Libros Cúpula, 1993.
(Pequeñas guías de la naturaleza. 123 pàg.). ISBN: 84-32916-83-8
IVO NOVÁK. Mariposas. 1ª edició. Madrid: Tikal/Susaeta, D.L., 2009. (Biblioteca de
la naturaleza. 224 pàg.). ISBN: 978-84-92678-03-7
JEAN-JACQUES BIGNON. Observar los insectos. 1ª edició. Madrid: Tikal, 2005.
(Naturaleza. Animales. 143 pàg.). ISBN: 84-30553-33-9
Enciclopèdia catalana de l’estudiant. 1ª edició. Barcelona: Carroggio, 1999. III. (347
pàg.). ISBN: 84-7254-765-5
Gran enciclopedia Salvat. 1ª edició. Barcelona: Salvat, 2000. 18. (163 pàg.).
ISBN: 84-3450059-0
Pàgines web
WWW.PROFESORENLINEA.CL. Temas generales. Mariposa [en linia].
<http://www.profesorenlinea.cl/fauna/mariposa.htm > [consulta: 2 d‟agost de 2010].
JESÚS MORALES. Flores, Jardinería, Plantas y el Jardín. Asterisco, Estrella de mar,
Estrellada de mar, Churrera, Margarita de mar, Margarita maritima [en linia].
101
Espanya: 2002-2009. <http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/asteriscus-
maritimus-asterisco-estrella-mar.htm> [consulta: 15 de juliol de 2010].
PABLO KALNAY, GREG STACK, JANE SCHERER. Hablemos de insectos. [en
linia]. < http://urbanext.illinois.edu/insects_sp/> [consulta: 10 de juny de 2010].
PEDRO VELASCO, PALOMA DELGADO. Nuestras mariposas. La conservación de
las especies en la Península Ibérica, Baleares y Canarias [en linia]. Madrid: Obra
Social Caja Madrid, 2006. <http://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/
CMA/ficheros/OSMedio_MariposasAlumno> [consulta: 1 de novembre de 2010].
DAVID HUERTAS, MARTA CARMONA, ELENA QUEROL, CRISTINA
ROMERO. La potencial contaminació atmosfèrica al Parc de Collserola [en linia].
Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008. <http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/
pdf/p08d005.pdf> [consulta: 1 de novembre de 2010].
ZERYNTHIA. Asociación Española para la Protección de las Mariposas y su Medio
[ en linia]. <http://www.asociacion-zerynthia.org/> [consulta: 30 de setembre de 2010]
CBMS. Pla de seguiment de ropalòcers de Catalunya [en linia]. Granollers: Catalan
Butterfly Monitoring Scheme, 2009. < http://www.catalanbms.org/> [consulta: 15
d‟octubre de 2010].
Revistes
ROB DUNN. “Tesoros diminutos”. National Geographic. Setembre (2010),
31-41/110 pàg.
DARLYNE A. MURAWSKI. “ Orugas asesinas”. National Geographic. Juny (2003),
84-95/113 pàg.
Altres
CD: EL PARC DE COLLSEROLA. Les papallones de Collserola, pas a pas.