PAPALLONES,...2011/05/03 · durant el cicle biològic comprès entre l‟ou i l‟estat adult. En...

2

PAPALLONES,

FONT DE VIDA:

Estudi de les papallones i la seva relació

mediambiental amb el jardí de

papallones i el Parc de Collserola, idonis

per a la seva aplicació a l’àmbit

educacional.

Ana de Dueñas Puigcarbó

Tutora: Marta Martí

2n de Batxillerat

23/11/2010

3

La mariposa VOLABA una intrépida mariposa

mostrando al mundo entero sus colores:

del jazmín a la rosa, de la rosa

al clavel y del clavel a otras flores.

Y aquella madreselva tan longeva

por Dios hubiera sido sin dudar

nombrada como Edén particular

poniendo de guardián a Adán y a Eva.

Pero ocurrió que aquel insecto vivo

sobrado de belleza y de alegría

cayó en las redes de un coleccionista.

Prendidas de alfileres y adhesivo

de algún museo en una estantería

el Hombre nos enseña sus conquistas.

Amado Storni.

4

Índex

1- Introducció.............................................................................................. 5

2- Les papallones........................................................................................ 8

2.1- Metamorfosi.................................................................................... 8

2.2- Morfologia...................................................................................... 13

2.3- Relació de les papallones................................................................ 15

2.3.1- Amb els animals................................................................... 15

2.3.2- Amb les plantes.................................................................... 16

2.4- El vol de les papallones.................................................................. 19

2.5- La migració de les papallones........................................................ 20

2.6- Les papallones com a bioindicadors............................................... 20

3- El jardí de les papallones....................................................................... 21

3.1- Distribució de les plantes................................................................ 23

3.2- Herbari virtual................................................................................ 27

3.3- Atlas de papallones del jardí.......................................................... 39

4- El Parc de Collserola............................................................................ 42

4.1- Atlas de papallones del Parc.......................................................... 43

5- Estudi de la influència de la contaminació atmosfèrica........................ 49

5.1- Influència de la contaminació atmosfèrica al jardí......................... 49

5.2- Influència de la contaminació atmosfèrica al Parc.......................... 50

6- El mètode BMS...................................................................................... 53

6.1- Metodologia.................................................................................... 55

6.2- El BMS al jardí de les papallones................................................... 56

6.3- El BMS a Collserola....................................................................... 58

6.4- Resultats.......................................................................................... 59

6.5 Conclusions...................................................................................... 64

7- Aula de natura infantil “En busca de les papallones” ............................66

8- Pràctica sobre la relació planta-papallona

“Enganyem a les papallones”..................................................................... 96

9- Conclusió............................................................................................. 97

10- Agraïments........................................................................................ 99

11- Bibliografia....................................................................................... 100

5

1- Introducció

La creixent preocupació que, des de fa dècades, es va formant a la societat sobre tots els

problemes mediambientals ha generat, sens dubte, una consciència social per combatre,

en la mesura de les possibilitats de cadascú, els diversos atacs que afecten a la natura de

diverses maneres.

Així, si no fa massa temps, les qüestions relacionades amb el medi ambient quasi no ens

cridaven l‟atenció, des de fa uns anys fins ara, paraules com ecologia, biodiversitat,

ecosistema, recursos naturals, efecte hivernacle, escalfament global, capa d‟ozó,

contaminació, etc. han deixat de formar part d‟una minoria de la població per formar

part de la nostra cultura més propera.

Cada dia, som més conscients de la necessitat de preservar l‟entorn que ens envolta i

posar el nostre petit gra de sorra per contribuir a mantenir el que cada vegada guanya

més importància: l‟entorn natural que ens envolta. Avui dia, tots som conscients de la

importància que petites accions com apagar el llum, tancar les aixetes, no utilitzar

determinats esprais, o reciclar els residus que generem a casa, són la nostra contribució

diària per preservar la natura.

La consciència social a la qual ens referim ha donat lloc a la formació de moltes

associacions, organitzacions i institucions a tots els països del món que, en general, han

posat de manifest les greus conseqüències que provocaria trencar definitivament amb

l‟equilibri natural, proposant solucions per intentar reparar els desastres causats fins ara.

Fins i tot, han intentat encaminar la política en la millor direcció, mitjançant lleis, per tal

d‟acabar amb els abusos mediambientals que s‟han dut a terme fins ara.

Un altre punt que considero essencial i indispensable en aquesta lluita per preservar la

natura és l‟educació ambiental. Aconseguir que les persones coneguin la importància

del medi ambient i que poden fer alguna cosa per evitar aquest deteriorament hauria de

ser una matèria obligatòria a les escoles. És cert, però, que cada vegada s‟estan

introduint més aquests conceptes en els llibres de text, però seria necessari que apart de

que els nens aprenguin el funcionament dels ecosistemes i els problemes que tenen, els

6

adults es conscienciessin de que també han de participar en aquests coneixements per tal

que tota la població col·labori en la conservació de la natura.

És per això que agraeixo que, fa no gaire més d‟un any, l‟escola contribuís amb la

iniciativa mitjançant un treball d‟investigació de construir un jardí, especialment

dissenyat per crear un hàbitat per papallones i facilitar, així, l‟estudi d‟aquests insectes,

de les plantes que el formen, de les relacions de les papallones amb altres hàbitats

propers o de les conseqüències que un excés de contaminació pugui tenir en el

desenvolupament d‟aquests, donat que el jardí es troba enmig de la ciutat.

El meu avi i el meu pare, col·leccionistes de papallones, em van transmetre l‟interès per

aquests bonics insectes, em van ensenyar la importància que tenen en la pol·linització,

el seu caràcter bioindicador, la forma de dessecar-les i, alhora, a preserva-les: ja que

amb una de cada espècie ja era suficient. Des de petita, doncs, he estat i crescut a prop

del món de les papallones i és per això que l‟elecció d‟aquest treball ha estat, per a mi,

una manera d‟aprendre més sobre aquests meravellosos insectes.

Però com l‟objectiu del treball no podia ser tan sols que jo aprengués més sobre les

papallones, sent conscient dels problemes mediambientals que afecten la nostra societat

i, com he dit abans, de que l‟educació ambiental és bàsica per una major protecció de la

natura, vaig decidir enfocar el meu treball en l‟efecte sobre les papallones de l‟ambient

urbà contaminant en el que es troba el nostre jardí, en relació amb l‟efecte sobre elles

d‟un entorn més pur, natural i proper com és el Parc de Collserola. Per una altra banda,

també he tractat de transmetre a un dels grups de nens més petits de l‟escola

ensenyaments sobre les papallones, a través de classes teòriques i de tallers, que els

anessin introduint en aquest apassionant món, iniciant, així, l‟aprenentatge del respecte

a la natura.

Per desenvolupar aquests objectius, el nostre treball s‟ha basat en:

- Comparació dels índex contaminants en les àrees estudiades.

- Observació i anàlisi de la diversitat d‟espècies i abundància de papallones en les

àrees estudiades.

- Classificació de les plantes que formen el jardí i estudi del seu efecte sobre les

papallones.

7

- Disseny de tallers, dirigits per mi amb l‟ajuda de companyes i professors, amb

els nens de primer de primària.

- Avaluació i comparació dels resultats obtinguts a partir dels tallers i de classes

teòriques impartides per professores.

A través d‟aquest treball intentarem demostrar:

- L‟efecte negatiu que la contaminació atmosfèrica té en les poblacions de

papallones.

- Que la millora en l‟evolució del coneixement obtingut a través de tallers, en

comparació amb la millora en l‟evolució del coneixement obtingut a través de

classes teòriques és major.

Per fer la recerca d‟informació hem utilitzat: llibres, Internet, trucades a experts com al

Departament de Medi Ambient i Habitatge, visites al Parc de Collserola i al jardí de

papallones de l‟escola, ajuda dels professors de l‟escola, un CD de guies interactives i,

finalment, proves escrites per avaluar els coneixements dels alumnes de primer de

primària sobre les papallones.

Un dels problemes més significatius a l‟hora de fer el treball de recerca ha estat les

baixes temperatures amb què ens vam trobar als voltants del mes març, especialment

amb la nevada del 8/03/2010, ja que va fer enrederir els processos biològics de les

plantes i de les papallones. Això va produir que el comptatge de papallones i els tallers

no comencessin fins a principis del mes juny. Una altra dificultat amb la que m‟he

trobat ha estat el moment de fotografiar les papallones. De vegades, després de molta

estona d‟estar esperant per veure una papallona, per fi arribava una, però en el moment

en què tractava de fotografiar-la perquè estava posada a la flor, aquesta s‟enlairava

impedint-me fotografiar-la.

NOTA: Les fotografies on no hi consta la font són d‟elaboració pròpia.

8

2-Les papallones

Tot i que hi ha una gran varietat d‟espècies de papallones, aquestes pertanyen a l‟ordre

dels lepidòpters que és un grup força homogeni. Aquest grup està dins del grup dels

artropòdes, que són tots aquells animals que tenen un esquelet extern o exoesquelet de

quitina, una substància dura i impermeable que els protegeix i recobreix el cos. És a dir,

tenen un cos rígid però alhora molt mòbil.

Les papallones pertanyen a la classe d‟insectes més diversa de la Terra amb més d‟un

milió d‟espècies conegudes. Encara que pugui semblar que els insectes siguin molt

diferents entre ells, tots mantenen unes característiques comunes, que molt

excepcionalment es perden. El cos està dividit en tres parts: el cap, que conté dues

antenes, dos ulls compostos i la boca; el tòrax, que és el portador dels òrgans de

locomoció: sis potes i, normalment, un parell d‟ales (en el cas de les papallones dos

parells); a l‟abdomen es localitzen les vísceres amb funcions digestives, respiratòries

(estigmes) i reproductives. Per tant, les diferències que presenten els lepidòpters

respecte la resta d‟insectes són la presència de l‟espiritrompa i d‟escates a les quatre

ales. D‟aquí ve el nom de lepidòpters: “lepis”, que significa escata i “pteron”, que vol

dir ala.

2.1- Metamorfosi

Les papallones no tan sols són conegudes i admirades per la bellesa del seu estat adult

sinó també per la transformació que pateixen. Passen de ser uns animals repugnants,

encara que poden presentar colors i formes impressionants, a ser uns dels animals més

admirats. Això passa gràcies a la metamorfosi.

La metamorfosi és el conjunt de transformacions externes i internes que pateix l‟insecte

durant el cicle biològic comprès entre l‟ou i l‟estat adult. En el cas de les papallones, es

tracta d‟una metamorfosi completa o holometabolia ja que l‟individu passa per diferents

estats i en cada etapa té una fisiologia diferent, per exemple, l‟estat larval és molt

diferent a la fase adulta. Aquest procés pot durar entre unes setmanes i, fins i tot,

9

diversos anys. Els quatre estats de la metamorfosi en les papallones són: ou, pupa o

eruga, crisàlide i papallona o imago.

OU:

Després d‟aparellar-se, la femella adulta, en la majoria dels casos, pon els ous a la

planta de la qual s‟alimentaran les larves. La funció principal d‟aquest procés és protegir

a l‟embrió mitjançant l‟embolcall rígid d‟aquest. La mida dels ous sol ser d‟entre mig

mil·límetre i dos mil·límetres. Aquests poden desenvolupar tàctiques de supervivència

per protegir-se dels depredadors.

Fig. 2 – Ou de papallona Cervantes (Erynnis tages) Normalment el ponen a les fulles de trèvol.

Font: http://www.nationalgeographic.com.es/2010/09/06/tesoros_diminutos.html

Fig.1- Ou de papallona Julia (Dryas Iulia) penjat d‟una passionaria per evitar ser devorat per formigues.

Font: http://www.nationalgeographic.com.es/2010/09/06/tesoros_diminutos.html

10

ERUGA:

Aquesta és la fase que es basa el creixement, per això quan neixen el primer que fan és

alimentar-se tant de la planta on ha nascut com de la closca dels seus ous o d‟altres

insectes i, així, acumular l‟energia que els servirà per al seu desenvolupament. Durant

aquesta fase l‟eruga pateix diverses mudes, apareixen noves capes de pell més grans per

a que el creixement de l‟individu es pugui portar a terme. Després d‟aquest procés el cos

de la larva serà centenars de vegades més gran. Com explicarem més endavant, les

erugues presenten òrgans falsos, que a part de ser de gran ajuda per al desplaçament,

poden ajudar-les a sobreviure, ja que sobreviure significa de vegades mentir, enganyar o

esfumar-se.

La figura inferior n‟és un exemple: L‟eruga de l‟arna de la seda té un cap fals amb les

antenes simulades corresponents (dreta) per a que els depredadors l‟ataquin per allà, que

és el seu extrem posterior. Encara que si no hi hagués èxit, hi ha un pla B: les pues en el

cap autèntic poden fer que l‟agressor escupi la seva presa encara viva.

CRISÀLIDE:

En aquest procés l‟eruga s‟envolta d‟un capoll per tal d‟evolucionar tant morfològica

com funcionalment. Es destrueixen tots els teixits i estructures anteriors per formar-ne

de nous. A part, com que en aquest estat l‟eruga està immòbil i no s‟alimenta, el capoll

Fig. 3 – Eruga de l‟arna de la seda (Periphoba arcaei).

Font: http://www.nationalgeographic.com.es/2009/09/27/mimetismo3.html

11

li serveix de protecció. Però en el cas de les papallones diürnes, aquest no té un

embolcall exterior per aconseguir la màxima protecció, i per això la crisàlide té els

colors del medi i que, per tant, la camuflen de la localització dels depredadors.

ADULT:

Aquesta és la fase final de la metamorfosi. Però quan surt del capoll, la papallona encara

no pot volar perquè té les ales toves. El primer que fa és injectar-se hemolimfa (fluid

vital) i aire per les venes i tràquees per aconseguir la rigidesa que necessiten per al vol.

Una vegada poden volar l‟únic objectiu que tenen les papallones és reproduir-se i

després morir. Per aconseguir l‟energia per tal de fer les activitats vitals com desplaçar-

se, aconseguir parella o escapar dels depredadors, s„alimenten xuclant nèctar de les

flors.

Fig. 4- Danus chrysippus, eruga formant crisàlide.

Font: http://www.sqvnatura.org/MENU5/MENU5PAP1.htm

Fig. 5 – Dues papallones reproduint-se.

Font: http://www.fotoplatforma.pl/foto_galeria/5371__kop

%20kop%20motyle%20(58).jpg

12

Exemple de la metamorfosi de la papallona de la col (Pieris brassicae):

Fig, 6 -Ous de la papallona de la col (Pieris

brassicae).

Font: http://www.nationalgeographic.com.es/

2010/09/06/tesoros_diminutos.html

Fig. 7 -Eruga de la papallona de la col

(Pieris brassicae)

Font: http://img4.imageshack.us/i/

pierisbrassicaeoruga.jpg/

Fig. 8 – Crisàlide papallona de la col

(Pieris brassicae).

Font: http://www.lucianabartolini.net/

immagini/metamorfosi/Pieris-

brassicae-crisalide.jpg

Fig. 9 – Papallona de la col

(Pieris brassicae).

13

2.2- Morfologia

Les papallones des que neixen fins que es converteixen en individus adults passen per

estats en els quals tenen aparences molt diferents.

L‟eruga té el cos pelut i llarg format per segments que l‟ajuden a ser molt flexibles. El

cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen. Al cap, trobem els ulls i les peces

bucals amb les dents molt afilades per triturar la gran quantitat d‟aliment que

adquireixen durant aquesta etapa. La boca també l‟utilitza per fabricar el fil amb que

crearà la seva crisàlide. Té sis potes vertaderes, situades al tòrax, que les utilitza per al

desplaçament però la resta de potes (situades a l‟abdomen) són falses, és a dir, que fan

la funció de ventosa i l‟ajuden a enganxar-se a les branques o fulles de les plantes quan

caminen. Als dos costats del seu cos i a cada segment té un porus que són per on

respiren. A l‟abdomen també trobem el corn postabdominal que és un òrgan dur amb la

funció de protegir dels possibles enemics.

Fig. 10 - Morfologia d‟una eruga

Font: http://www.infovisual.info/02/img_es/047%20Morfologia%20de%20una%20oruga.jpg

14

La papallona també té el cos dividit en tres parts: el cos, el tòrax i l‟abdomen. Al cap

tenen dos ulls compostos amb un camp de visió tant ampli que poden arribar a veure el

seu darrere sense girar el cap. Tenen dues antenes que les utilitzen per olorar i per

mantenir l‟equilibri, i una espiritrompa que utilitza per alimentar-se o libar, ja que

xuclen el nèctar de les flors i sense aquest òrgan seria quasi impossible la seva obtenció.

Quan no s‟utilitza està cargolada en espiral, d‟aquí el seu nom. Al tòrax trobem quatre

ales plenes d‟escates amb coloracions que li proporcionen protecció dels depredadors.

Algunes tenen dibuixos amb formes d‟ulls que espanta els enemics confonent-los amb

animals de mida superior. També poden tenir colors que es confonin amb el terra, arbres

o fulles per camuflar-se. També hi ha espècies que tenen una coloració d‟avís. Aquestes

papallones solen tenir al seu cos productes tòxics, obtinguts de les plantes gràcies a les

eruges, defenent-les d‟altres animals. Solen presentar marques de color taronja, grogues

o vermelles sobre un fons fosc per tal d‟advertir als depredadors. A més, la coloració els

serveix per a atraure a una possible parella. A més quan volen, mouen les ales i així

mantenen la seva temperatura del cos. Tenen sis potes situades al tòrax, que els

permeten saltar, agafar-se, nedar, però no caminar. I, a l‟abdomen tenen els estigmes,

els porus que fan servir per respirar. També tenen els aparells reproductors i els digestiu.

Fig. 11 –Morfologia d‟una papallona.

Font: http://www.infovisual.info/02/049_es.html

Fig. 12 – Estructures de les ales.

Font: Guía de las mariposas de España y Europa

15

2.3- Relacions de les papallones:

2.3.1- Amb animals:

L‟objectiu principal de les papallones és la reproducció i cada papallona posa entre 300

i 400 ous. És per això que l‟impacte que causen els depredadors sobre les poblacions de

papallones és necessari i indispensable ja que ajuden a frenar aquest creixement

desmesurat. Diem desmesurat perquè s‟ha estimat que les larves de papallona poden

arribar a constituir més del 70% de les preses capturades per un tipus d‟ocell en època

de cria i que l‟exclusió d‟ocells insectívors implica que s dupliqui la biomassa de les

larves de papallones. L‟impacte de depredadors en les poblacions dels lepidòpters,

doncs, és un regulador de poblacions molt efectiu i ajuda a mantenir en equilibri els

ecosistemes. Les morts causades en els estats immadurs (ou, pupa i crisàlide) per part de

depredadors arriben, normalment, al 100%, però l‟alta taxa de reproducció i una petita

relaxació per part dels depredadors dona lloc a un creixement important de la població.

Tots els estadis pels que passa una papallona al llarg de la seva vida tenen perill de ser

víctima dels depredadors, encara que els estats immadurs són els més afectats. Els ous

poden ser atacats per parasitoids (insectes minúsculs) que infecten l‟embrió i li causa la

mort. Però també poden ser devorats per insectes com les formigues, llagostes...

Les pupes són les més perjudicades ja que són atacades per molts animals, com els

escarabats carnívors, les vespes, les aranyes, ocells insectívors, formigues, etc. Hi ha

una excepció, però: erugues d‟algunes espècies de papallona, per tal d‟evitar ser

atacades per les formigues, estableixen relacions amistoses amb aquestes. Les erugues

Fig. 13 – Posta d‟ous de papallona a l‟anvers d‟una fulla.

Font: http://farm4.static.flickr.com/3296/2395130460_a58fd64b2c.jpg

16

secreten substàncies riques en sucres i aminoàcids que atrauen molt a les formigues.

Aleshores les erugues els proporcionen aquestes substàncies a canvi de ser protegides

per les formigues d‟altres depredadors. També les ataquen els parasitoids, en especial

les femelles perquè tenen mecanismes per trobar les erugues i introduir diversos ous a

l‟interior. Quan les larves neixen d‟aquests ous es comencen a menjar els teixits de

l‟eruga on han nascut, fins que els provoquen la mort. Les crisàlides també són atacades

per aquests parasitoids, però alguns animals introdueixen els seus ous a l‟interior de la

crisàlide i quan neixen es comencen a menjar l‟eruga que està en procés de transformar-

se en papallona.

Els adults de papallones diürnes també tenen depredadors, com alguns ocells

insectívors, però aquest tipus de depredacions són les menys freqüents.

2.3.2- Amb plantes:

La diversitat de les papallones és deguda a la capacitat que tenen d‟utilitzar les plantes

com a aliment. Però les papallones i pocs grups d‟insectes més, són els únics que han

aconseguit tenir aquesta capacitat al llarg de l‟evolució de l‟espècie. Això és degut a dos

problemes: Un, que la quantitat d‟energia que poden aconseguir els insectes fitòfags

(insectes que s‟alimenten de les plantes) a partir de les plantes és molt baix i que, per

tant, hauran d‟aconseguir l‟energia a partir d‟un altre recurs per tal obtenir alguns

nutrients bàsics, com per exemple el nitrogen. L‟altre, que les plantes poden tenir

diversos mecanismes de defensa, com espines, pèls urticants, enduriment de les fulles,

Fig. 14 –Ocell (Merops apiaster) menjant una papallona.

Font: http://1.bp.blogspot.com/_sDN2tRbwoqs/S82QEwoaXrI/

AAAAAAAAJnY/Y4d7xBlXahw/s800/IMG_1366-0.jpg

17

substàncies químiques repel·lents o verinoses, etc. que evitaran que aquests insectes

s‟alimentin d‟elles.

La relació entre les papallones i les plantes podríem anomenar-la coevolució, és a dir,

un canvi evolutiu mutu entre dues espècies que interaccionen. Per una banda, una planta

evoluciona depenent del tipus de papallona que s‟alimenta d‟aquesta planta i, per tant, la

planta adquirirà un producte químic tòxic per a aquesta papallona. Per l‟ altra banda,

només evolucionaran el tipus de papallona que pugui ser resistent a aquest component

tòxic que ha generat la planta, la resta moriran. A més, gràcies a aquest producte tòxic,

les papallones podran localitzar amb més facilitat la planta de la qual s‟alimenten i, per

tant, la planta on faran l‟ovoposició.

L‟evolució conjunta dels dos grups (plantes i papallones) seria, doncs, l‟especialització

de cada espècie de papallona per utilitzar un grup de plantes determinat com a aliment.

Aquesta especialització pot variar: Si només s‟alimenten d‟una planta són espècies

monòfagues; si s‟alimenten d‟un grup de plantes que pertanyen a la mateixa família, són

espècies oligòfagues; si s‟alimenten de plantes de diferents famílies, són espècies

polífagues. Aquesta especialització també depèn de la situació geogràfica. Si l‟àrea és

molt extensa sol predominar la polifàgia, mentre que en àrees més concretes, predomina

la monofàgia.

A part de l‟especialització d‟espècies de papallona que s‟alimenten d‟una planta

determinada, també ha d‟haver una sincronització entre el creixement de la papallona i

l‟evolució de la planta durant l‟any, per tal d‟evitar la mortalitat de les papallones. Per

exemple, hi ha un tipus de papallona (els licènids i els pièrids) que s‟alimenten

Fig. 15– Papillo Macaó alimentant-se.

Font: http://4.bp.blogspot.com

18

exclusivament de flors i fruits. Aquests aliments són rics en proteïnes i ajuden al ràpid

desenvolupament de les larves. Però, al tenir aquesta dieta és indispensable que hi hagi

sincronització entre les fenologies de les plantes i de les papallones, ja que si les larves

neixen quan els fruits ja s‟han marcit, pot tenir lloc una mortalitat massiva de les

erugues. Hi ha casos en què les espècies (sobretot si tenen un cicle biològic univoltí) es

passen llargs períodes de temps en l‟estadi d‟ou, esperant a que el seu desenvolupament

coincideixi amb el moment d‟aparició del seu aliment.

A mesura que les plantes aconsegueixen el seu aliment, les papallones contribueixen a

la pol·linització, és a dir, la fecundació de les flors. Aquestes es poden reproduir de

dues maneres, mitjançant l‟autopol·linització, que és el cas en què el pol·len produït als

estams d‟una flor cauen als estigmes d‟aquesta mateixa flor, o mitjançant la

pol·linització creuada, en la qual el pol·len produït a una flor ha d‟anar a les estructures

femenines de l‟organisme d‟una altra flor. Aquesta última afavoreix la diversitat

genètica. La pol·linització creuada es produeix mitjançant el vent o amb l‟ajuda

d‟animals, com les papallones. Els lepidòpters, però ho fan sense adonar-se, ja que

mentre xuclen el nèctar del nectari, el seu cos s‟impregna amb el pol·len situat a les

anteres, i quan van a alimentar-se a una altre flor, el pol·len cau fins a arribar a l‟ovari

de la flor. La relació entre les papallones i les plantes és d‟aprofitament mutu: per mitjà

del pol·len de les flors les papallones s‟alimenten, i mitjançant les papallones les flors es

reprodueixen.

Fig. 16– Papallona libant i per, tant,

pol·linitzant.

Font: http://img249.imageshack.us/i/

mariposalibandoodqj3.jpg/

Fig. 17– Acte de pol·linització.

Font: http://www.bio.uu.nl/promabos/arbolesmeliferos/

images/polinizacion4.jpg

19

2.4- El vol de les papallones:

Encara que sembli que les papallones van d‟un costat a un altre, sense rumb fix, aquests

insectes saben perfectament la ruta que seguiran en els seus vols. La capacitat de volar

és una gran ajuda per als lepidòpters: els serveix per trobar l‟aliment, escapar del perill,

trobar parella... El vol de les papallones varia segons la forma i dimensions de les ales.

Existeixen tres tipus de vol:

- Vol planejat: Les papallones que utilitzen aquest tipus de vol simplement despleguen

les ales i planegen, donant algunes batudes, de tant en quant, per guanyar alçada. Les

papallones que volen planejant són les de major mida ja que són les que més pesen.

- Vol batut: La papallona es desplaça activament realitzant unes 20 batudes per segon

com a màxim. Es el tipus de vol més habitual.

- Vol vibrat: Aquest vol permet una major velocitat, acceleració i maniobrabilitat.

Només el poden realitzar espècies amb les ales estretes i resistents, com les de la família

dels esfíngids. Algunes espècies són capaces de mantenir-se estàtiques a l‟aire mentre

xuclen la flor. Bat les ales 85 vegades cada segon i és capaç de superar els 60 Km/h.

Quan la temperatura és molt baixa, la papallona aleteja les ales abans de començar el

trajecte per entrar en calor. Les espècies amb gran velocitat de vol (4,7 metres per

segon) es desplacen en moviments rectilinis i són capaces d‟identificar i evitar hàbitats

no adequats per a viure des d‟una distància de 200 metres. En canvi, les papallones que

volen més lent ( 2.6 metres per segon), fan un moviment de zig-zag per protegir-se dels

depredadors, orientar-se, identificar flors...

Fig. 18 – Exemples de papallones que utilitzen els diferents tipus de vol.

Font: http://webs2002.uab.es/fas/fas/web-pap/el%20vol-caixaC.htm

20

2.5- La migració de les papallones:

Les papallones necessiten unes condicions

climàtiques determinades: altes

temperatures, evitar el vent i la pluja,

radiació solar... Per això les migracions són

tant freqüents en les papallones, ja que

busquen les zones amb els climes més

afavoridors per a elles. Sembla impossible

que sent tant fràgils, petites i sensibles, les

papallones puguin emprendre migracions de milers de quilòmetres. L‟exemple més

conegut és el de la papallona Monarca, que tots els anys es trasllada des de Nord-

Amèrica a Mèxic recorrent 4000 km d‟anada i 4000 més de tornada.

2.6- Les papallones com a bioindicadors:

Els bioindicadors són espècies o grups taxonòmics capaços de reflexar l‟estat de

conservació, diversitat i el grau d‟intervenció humana o de pertorbació en els

ecosistemes naturals. La presència o absència de determinades espècies mostra als

especialistes l‟estat en què es troba l‟ecosistema. Aquesta característica els ve donada

per l‟alt grau de sensibilitat que mostren davant les pertorbacions que es produeixen en

el seu hàbitat. Pot ser avantatjós l‟ús de papallones com a indicadors biològics de

l‟alteració dels sistemes naturals, contaminació, etc. , ja que tenen una taxonomia

estable i coneguda, són fàcils d‟observar, estan mundialment distribuïts, tenen una alta

sensibilitat i fidelitat ecològica, són abundants i tenen cicle de vida curt.

Fig.19:Papallones Monarca als boscs de Mèxic.

Font: http://www.nationalgeographic.com.es/

21

3- El jardí de papallones

L‟any passat la Júlia Ventura i la Marta Martí, amb l‟ajuda d‟altres persones, van

construir un jardí a l‟escola dedicat a les papallones, on poder observar-les, estar en

contacte amb elles i amb la natura, estudiar-les... La creació d‟un jardí de papallones té

dos objectius: d‟una banda, preservar la biodiversitat i tenir un refugi per les diferents

espècies d‟insectes i, per l‟altra banda, una funció educativa, ja que les papallones són

fàcils d‟observar, molt atractives, i bons bioindicadors, és a dir, que si en un lloc trobem

papallones significa que aquest indret gaudeix de bona salut ambiental.

A més, és una de les fonts que intenta reduir els efectes del canvi climàtic ja que retenen

el diòxid de carboni, o almenys que ens transmet frescor davant la immensa quantitat de

contaminació a la que estem sotmesos cada dia. Fa una visió més neta, ecològica i verda

de les ciutats. Està situat a la ciutat, però dóna la sensació que és un lloc totalment

diferent, ja que veure una papallona a la ciutat és com un miracle. En el jardí, doncs,

potenciem aquests animals perquè, com ja sabem, les papallones són uns animals molt

sensibles als diferents canvis ambientals i, per tant, també a la contaminació.

Per tal de fer un bon jardí de papallones s‟han de seguir uns passos determinats:

- Les plantes han d‟estar distribuïdes segons la seva alçada perquè no es facin

ombra les unes a les altres.

- Les plantes aromàtiques s‟han de situar en un racó, ja que fan més flors i olor

quan tenen escassetat d‟aigua.

- És millor triar plantes autòctones a l‟hora de fer la llista de les plantes del jardí,

ja que estan més adaptades al nostre clima i necessiten menys aigua.

Fig. 20 i 21 – Jardí de papallones des de diferents perspectives.

22

- Les espècies que es triïn han de florir a la primavera, estiu o tardor ja que és

quan el clima afavoreix més la concentració de papallones.

- Les plantes s‟han d‟organitzar segons colors, ja que unes papallones són atretes

per uns colors i altres per altres, i segons les mides, ja que les papallones petites

s‟acostaran a les flors petites, i les papallones grans a les grans.

- És necessari la presència de plantes per erugues (com gramínies), perquè no

sempre l‟individu adult comparteix la mateixa espècie de planta amb l‟eruga.

Això afavorirà la reproducció de les papallones en el jardí.

- S‟han de deixar espais buits perquè puguin créixer plantes salvatges, com els

cards, per exemple, que són la font d‟aliment tant de plantes i erugues, com

d‟altres insectes.

- Es pot destinar un espai per a cols i cebes, ja que són la font d‟aliment d‟alguns

insectes.

- És imprescindible evitar l‟ús d‟insecticides.

El jardí compleix tots el passos necessaris per construir un jardí de papallones, i és per

això que existeix la presència de papallones en aquest.

Aquest any, la Marta Martí, algunes companyes i jo vam plantar-hi algunes espècies

diferents de plantes i vam substituir algunes per altres de la mateixa espècie degut a

l‟estat en què es trobaven. Vam plantar: 2 rudes, 3 paraigüets, 3 lligaboscs i 1 gessamí

comú.

Fig. 22 i 23 –Plantant plantes. Font: Sophie Compte.

23

3.1- Distribució de les plantes

El jardí de papallones està dividit en 5 zones diferents, i a cada zona hi ha un tipus de

plantes segons la seva alçada: baixes (0,1-1m), mitjanes (1-2m) i altes (2-3m) o color.

3,7 m 4,5 m

Fig. 24 – Mapa del jardí de papallones de l‟Escola. Font: Marta Martí.

24

Hi ha 24 tipus de plantes diferents:

Zona 1:

Hi trobem:

• 5 Caps blancs

• 4 Estrelles de mar

• 2 Ruda

• 6 Lligabosc

• 4 Euryops

• 4 Espernellac

En aquesta zona, abunden les plantes de color groc i de alçada baixa.

Nom comú/ Nom científic

1 Romaní/ Rosmarinus officinalis

2 Orenga/ Origanum vulgare

3 Farigola/ Thymus vulgaris

4 Paraigüets/ Cyperus alternifolius

5 Cap d‟ase/ Lavandula stoechas

6 Caps blancs/ Alyssum maritimum

7 Lantana/ Lantana camara

8 Estrelles de mar/Asteriscus maritimus

9 Ruda/ Ruta chalepensis

10 Lligabosc/ Lonicera implexa

11 Buddleja/ Buddleja davidii

12 Lliri blau/ Iris germanica

13 Euryops/ Europyops pectinatus.

14 Salvia/ Salvia officinalis

15 Camamilla/ Matricaria recutita

16 Rementerola/ Satureja montana

17 Espígol/ Lavandula spicata

18 Malva/ Malva silvestris

19 Espernellac/ Santolina chamaecyparissus

20 Nepeta/ Nepeta faassenii

21 Agatea/ Felicia amelloides

22 Hypericum/ Hypericum balearicum

23 Crisantem/ Crysathemum sp.

24 Gessamí comú/ Jasminum officinale

Fig. 25 – Mapa de la zona 1 del jardí. Font: Marta Martí.

25

Zona 2:

Hi trobem:

• 1 Lligabosc

• 12 Salvia

• 1 Espígol

• 7 Nepeta

• 3 Agatea

En aquesta zona, quasi una meitat de les plantes són baixes i l‟altre són mitjanes.

Abunden els colors blaus.

.Zona 3:

Degut a que aquesta zona és més espaiosa, podem veure que hi ha una major diversitat

de colors: grocs, violetes, blaus, blancs... Hi abunden les plantes baixes i mitjanes.

Hi trobem:

• 3 Paraigüets

• 6 Lantana

• 3 Lligabosc

• 4 Buddleja

• 2 Lliri blau

• 5 Camamilla

• 4 Rementerola

• 1 Espígol

• 1 Malva

• 4 Hypericum

• 3 Crisantem

• 1 Gessamí comú



26

Zona 4:

Hi trobem:

• 7 Romaní

• 9 Orenga

• 5 Farigola

• 3 Cap d‟ase

En aquesta zona predominen els colors rosats, violats, blavencs. Totes les plantes són de

d‟alçada baixa.

Zona 5:

Hi trobem:

• 7 Farigola

• 8 Espígols

En aquesta zona es combinen plantes força altes amb plantes molt baixes; els colors,

però són semblants: rosa i violeta clar.

El jardí compleix tots els requisits necessaris per

ser un bon jardí de papallones, i és per això que

existeix la presència de papallones. A més de les

plantes, també van construir una petita bassa, que

dóna un ambient més natural al jardí. Les

papallones per fi han trobat un refugi acollidor on

descansar, després del perillós i llarg trajecte de

creuar la Ronda de Dalt.

Fig. 28– Mapa de la zona 4 del jardí. Font: Marta Martí.

Fig. 29– Mapa de la zona 5 del jardí. Font: Marta Martí.

Fig. 30 –Bassa del jardí.

27

3.2- Herbari virtual

AGATEA _

Nom científic: Felicia amelloides o Agathea

coelestis

Família: Asteraceae

Descripció: Mesura uns 50 cm. És de color blau

amb el centre groc. Les fulles són de color verd

brillant amb tocs blancs i és de fulla perenne.

Època de floració: Des de principis de primavera

fins a finals de tardor.

Origen: Al sud d‟Àfrica.

Altres: Nodreix a papallones

BUDDLEJA _

Nom científic: Buddleja davidii

Família: Buddlejaceae

Descripció: La seva mida pot arribar fins als 5

metres. Les fulles són verdes, allargades, fines i

caduques; apareixen en grups de 4 o 5 en el

mateix punt de la tija. Les flors són de color

violeta. Mesuren uns 5 mm.

Època de floració: Floreix a l‟estiu.

Origen: Àsia i Xina.

Altres: Nodreix a papallones.

Fig. 31- Agatea

Fig. 32-Buddleja

28

CAP D’ASE _

Nom científic: Lavandula stoechas

Família: Labiades.

Descripció: Planta perenne, molt

aromàtica, de 50-80 centímetres d‟alçada.

Les fulles són lineals i les flors tenen la

corol·la de color violeta.

Època de floració: Entre juny i juliol.

Origen: Espècie indígena dels països

mediterranis.

Altres: Nodreix a papallones

CAPS BLANCS _

Nom científic: Alyssum maritimum.

Família: Crucíferes.

Descripció: Planta perenne amb les fulles

allargades i amb les flors blanques agrupades en

ramets de unes 10 flors.

Època de floració: Entre abril i juliol.

Origen: És una espècie espontània de la

Península Ibèrica.

Altres: Nodreix a papallones i erugues.

Fig. 33- Cap d‟ase

Fig. 34-Caps blancs

29

ESTRELLES DE MAR _

Nom científic: Asteriscus maritimus.

Família: Asteràcies.

Descripció: És una planta herbàcia perenne

que mesura entre 2 i 20 cm. Té fulles de color

verd fosc i flors de color groc viu.

Època de floració: Tant a primavera com a

estiu.

Origen: És una espècie espontània de la regió

mediterrània.


CRISANTEM _

Nom científic: Chrysanthemum x

hortorum.

Família: Compostes. Obtinguda de

l‟encreuament entre Chrysanthemum

sinense i Chrysanthemum indicum.

Descripció: Les fulles, verdes, són grans,

llises i dentades. Les flors també són grans

i estan formades per molts pètals que

poden ser de diferents colors: roses,

grocs, vermells...

Època de floració: Entre octubre i

novembre.

Origen: Xina.


Fig. 35- Estrelles de mar.

Fig. 36- Crisantem

30

FARIGOLA _

Nom científic: Thymus vulgaris.

Família: Labiades.

Descripció: Petit arbust de 30 cm.

d‟alçada. Les fulles tenen forma el·líptica i

les flors es situen a l‟extrem de la branca.

Aquestes fulles són de color rosat.

Època de floració: Primavera.


regió mediterrània.


ESPÍGOL _

Nom científic: Lavandula officinalis.

Família: Labiades.

Descripció: Planta perenne, molt aromàtica,

de 50-80 centímetres. Les fulles són lineals

al principi, i al final són més obertes. Les

flors són de color violeta.


Origen: Espècie indígena dels països

mediterranis.


Fig. 37- Farigola

Fig. 38- Espígol

31

RUDA _

Nom científic: Ruta chalepensis.

Família: Rutàcies.


de color verd blavós o groguenc. Les flors,

groguenques, són ovalades i estan

agrupades.

Època de floració: Entre maig i agost.



Altres: Nodreix a papallones i a erugues.

ESPERNELLAC _

Nom científic: Santolina chamaecyparissus.

Família: Compostes.

Descripció: Planta perenne d‟un metre d‟alçada,

molt aromàtica amb fulles petites i estretes. Les

flors, grogues, estan col·locades al final de la

branca.

Època de floració: Entre juliol i setembre.

Origen: França meridional.


Fig. 39- Ruda

Fig. 40- Espernellac

32

SALVIA _

Nom científic: Salvia officinalis.

Família: Labiades.


grisenques o blanquinoses i el·líptiques. Les

flors, dividides en 3 o 4 parts, són de color

violeta-blau.





LANTANA _

Nom científic: Lantana camara.

Família: Verbenàcies.

Descripció: Arbust de 1-2 metres d‟alçada. Les

fulles són ovalades i dentades. Les flors estan

agrupades en ramets. Els colors d‟aquestes són

groc, al centre, i taronja i vermella, cap als

marges.

Època de floració: Entre maig i octubre.

Origen: Brasil.


Fig. 41- Salvia

Fig. 42- Lantana

33

HIPERICUM _

Nom científic: Hypericum balearicum.

Família: Gutíferes.

Descripció: Arbust de fulla perenne d‟uns 50

centímetres de llargada. Les fulles són ovalades de

color verd fosc. Té flors grogues molt grans

caracteritzades per la presència d‟estams.

Època de floració: Entre juny i setembre.

Origen: Àsia menor i Grècia i a partir del segle XIII

s‟expandeix per tot Europa.


LLIRI BLAU _

Nom científic: Iris germànica.

Família: Iridàcies.

Descripció: Planta amb les fulles allargades. Pot

arribar a mesurar un metre i a la part superior

trobem la flor formada per tres pètals de color

violeta blavós.

Època de floració: A la primavera.

Origen: Espècie indígena de la flora de la



Fig. 43- Hipericum

Fig. 44- Lliri blau

34

LLIGABOSC _

Nom científic: Lonicera implexa.

Família: Caprifolàcies.

Descripció: Mesura entre 3 i 6 metres.

Té les fulles ovalades i brillants amb

flors de color blanc groguenc.

Època de floració: Entre maig i juliol.

Origen: Europa merdional.

Altres: Nodreix papallones i erugues.

NEPETA _

Nom científic: Nepeta faassenii.

Família: Labiades.

Descripció: Planta perenne d‟entre 30 i

50 cm. d‟alçada. Presenta fulles petites,

amb dents de color verd platejat. Fa una

flor d‟un color blau- violeta.

Època de floració: Finals de primavera.

Origen: Originaria de Àsia i parts de Europa.

Altres: Nodreix papallones.

Fig. 45- Lligabosc

Fig. 46- Nepeta

35

ORENGA _

Nom científic: Origanum vulgare.

Família: Labiades.

Descripció: Pot mesurar entre 20 i 35 cm. Les

fulles són aromàtiques d‟un verd intens i

allargades. Les seves flors estan agrupades en

grups i són de color malva encara que no són

gaire vistoses.

Època de floració: Entre primavera i estiu.

Origen: Orient mitjà.


REMENTEROLA _

Nom científic: Satureja montana.

Família: Labiades.

Descripció: Mesura entre 30 i 45 cm. Les fulles

són estretes i allargades que mesuren 2 cm. Fan

flors molt petites de color violeta clar.


Origen: originaria de la conca mediterrània


Fig. 47- Orenga

Fig. 48- Rementerola

36

ROMANÍ _

Nom científic: Rosmarinus officinalis.

Família: Labiades.

Descripció: Arbust aromàtic molt ramificat d‟entre

1 i 3 metres d‟alçada. Les fulles són lineals de color

verd fosc i les flors són blavoses reunides en grups

de 4 o 5.

Època de floració: Entre febrer i octubre.

Origen: Espècies espontània de les zones amb

clima mediterrani.


GESSAMÍ COMÚ _

Nom científic: Jasminum officinale.

Família: Oliàcies.

Descripció: Planta trepadora d‟entre 4 i 6

metres d‟alçada, amb les tiges verdes i

fines i amb les flors blanques i fulles

compostes de fulles més petites i

perennes.

Època de floració: Entre juny i setembre.

Origen: Pèrsia; introduïda a partir de 1550.


Fig. 49- Romaní

Fig. 50- Jasmí comú

37

MALVA _

Nom científic: Malva silvestris.

Família: Malvàcies.

Descripció: Planta perenne que mesura al voltant

d‟un metre. Les fulles són pentalobulades amb

dents a la vora i de color verd fosc. Les flors són de

color entre violeta i rosa.


Origen: Europa.


EURYOPS _

Nom científic: Euryops pectinatus.

Família: Asteràcies.

Descripció: Arbust llenyós que pot mesurar fins a

1,5 m d‟alçada. El seu fullatge és d‟un verd molt

viu i les seves flors, semblants a les margarides, són

de color groc.

Època de floració: Tot l‟any excepte l‟estiu.

Origen: Sud-Àfrica.


Fig. 51- Malva

Fig. 52– Euryops.

38

PARAIGÜETS _

Nom científic: Cyperus alternifolius.

Família: Ciperàcies

Descripció: Planta herbàcia perenne, generalment

de més de mig metre d‟alçada. Les fulles, que es

troben a la part superior, són estretes i allargades.

La flor és molt poc visible i és de color marró clar.

Època de floració: Estiu.

Origen: Madagascar.

Fig. 53– Paraigüets.

Font:http://fichas.infojardin.com/acu

aticas/cyperus-alternifolius-planta-

paraguas-cipero-planta-

sombrilla.htm

39

Fig. 54 Extensió de la Papilio

Macaó. Autor: Guia de las

mariposas de España y Europa.

3.3- Atlas de papallones del jardí

Papilio machaon Macaó _

Família: Papilionidae.

Extensió: Nord-oest d‟Àfrica, Europa

amb l‟excepció

d‟Irlanda i Anglaterra, Àsia fins Japó.

Es poden trobar subespècies al nord

d‟Amèrica.

Descripció: Mesura entre 3,2 i 5,6 cm. El color de les

ales és d‟un negre difuminat i groc clar, combinat

amb taques vermelles i blaves al submarge de l‟ala

posterior. Es caracteritza per les cues situades a les ales posteriors.

Període de vol: Pot ser univoltí, bivoltí o trivoltí depenent de la latitud, l‟altitud i les

condicions climatològiques de la temporada.

Hàbitat: Molt divers. Llocs humits, llocs secs, o la seva presència pot ser deguda a

l‟aparició de les femelles.

Biologia: Posen els ous a les fulles i les larves s‟alimenten d‟aquestes fulles o flors.

L‟eruga és d‟un color molt cridaner, de coloració verda amb ratlles blanques i negres

amb taques taronges.

Cacyreus marshalli _

Família Lycaenidae.

Extensió Sud d‟Àfrica, Espanya,

França, Bèlgica i Illes Balears.

Descripció Mesura uns 2 cm. La part superior de les ales és de

color marró amb una vora de color blanca i amb dos punts

negres a la part posterior de l‟ala posterior, des d‟on surten les

cues. Per l‟altre costat, les ales són d‟una barreja de color marró

blanc i negre.

Període de vol Trivoltí a l‟Àfrica.

Hàbitat Zones amb abundància de geranis.

Biologia S‟alimenten especialment de geranis. Les larves

s‟alimenten de flors i fulles. Són de color verd pàl·lid amb

marques vermelles.

Fig. 55- Papilio Macaó.

Fig. 56- Cacyreus

marshalli.

40

Fig. 57- Extensió de la Lasiommata maera.

Autor: Guia de las mariposas de España y Europa.



Lasiommata maera Pedregosa _

Família: Satyridae

Extensió: Nord d‟Àfrica i Europa fins a l‟oest de

Sibèria i Tian Shan

Descripció: La cara superior de les ales anteriors és de color carbassa, reduït a la zona

postdiscal en el cas dels mascles i estenent-se cap a la zona basal en el cas de les

femelles. Presenten un punt negre amb el centre blanc a la zona subapical, i tres a la

zona postdiscal. Pel revers, les ales anteriors són ataronjades i amb un gran punt negre i

blanc a la zona subapical.

Període de vol: Univoltí al Nord i durant els mesos de juny i agost; bivoltí al sud i

durant els mesos d‟abril i juny; i trivoltí al nord-oest d‟Àfrica.

Hàbitat: Són freqüents en els espais secs i pedregosos com són camins i vessants de

muntanya.

Biologia: Les larves utilitzen per a alimentar-se diverses espècies de gramínies i

ciperàcies.

Lasiommata megera Saltatanques _

Família: Satyridae

Extensió: Nord d‟Àfrica, Europa, Turquia,

Israel, Líban, Síria, Irak, Iran, Turmenistan.

Descripció: A la cara superior de les ales anteriors hi predomina el color carbassa,

segmentat per franges marronoses. Les ales posteriors són marronoses amb una ratlla

carbassa on se situen uns punts negres i blancs. Pel revers, les ales posteriors són d'un to

grisenc i presenten punts negres a la zona postdiscal. Les ales anteriors són ataronjades

amb línies marronoses i amb un gran punts negre amb el centre blanc a la zona

subapical.

Període de vol: Bivoltí o trivoltí, segons localitat i altitud.

Hábitat: Divers. A camins i llocs pedregosos, prats amb flors, boscs oberts...

Biologia: Les larves s'alimenten de plantes nutritives com: gramínies, descàmpsia

flexuosa (Deschampsia flexuosa), dàctil (Dactylis glomerata) i llistó (Brachypodium

retusum).

Fig. 58- Lasiommata

maera.

Fig. 60- Lasiommata

megera.

41

Fig. 61- Extensió de la Pieris brassicae.


Pieris brassicae Papallona de la Col _

Família Pieridae

Extensió Nord d‟Àfrica, Europa, Orient

mitja i l‟Àsia fins l‟Himàlaia.

Descri

pció Els mascles són blancs, amb el marge apical de les ales superiors de color negre;

les femelles són d'un color més cremós i, a més a més del marge negre, presenten unes

taques negres que permeten distingir-les dels mascles.

Període de vol Polivoltí. Es pot observar des de març fins a octubre.

Hàbitat Divers. Freqüent a zones amb plantes nutritives i plantes riques en nèctar. Biologia Posen els ous en grups. Les larves presenten colors cridaners i contenen una

defensa química obtinguda a partir dels compostos sulfurosos adquirits. És una espècie

migradora, per això és normal veure individus a grans altituds.

Fig. 62- Pieris brassicae.

42

4- El Parc de Collserola

El Parc de Collserola està situat a l‟àrea metropolitana de Barcelona, envoltat per una

gran densitat de població (4.000.000 de persones aproximadament) i limitat pel riu

Besòs a l‟est i el riu Llobregat a l‟oest, les rieres de San Cugat i de Rubí al nord i el pla

de Barcelona pel sud. Aquest parc metropolità reparteix la seva superfície (8.465 ha) en

nou municipis: Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei,

Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Sant Just Desvern, Montcada i Reixac i Esplugues de

Llobregat.

Collserola és un massís de 17 quilòmetres de llargària i 6 d‟amplada i es troba dins de la

serralada Litoral Catalana. El relleu és força suau, amb turons arrodonits que no superen

els 500 metres amb l‟excepció del Tibidabo, amb 512 metres. La serra té una orientació

est-oest que defineix dos vessants: el solell i l‟obaga, fet que dóna lloc a variacions

climàtiques que afecten la vegetació i la fauna.

Collserola es troba influenciat pel clima mediterrani, que es caracteritza per les

temperatures suaus, sense grans variacions. L‟estiu és força calorós amb precipitacions

força irregulars. El risc d‟incendis augmenta exponencialment entre en els mesos de

maig a setembre, perquè la evaporació hídrica supera la precipitació. A Collserola hi ha

l‟efecte termoregulador del mar, diferències altitudinals, diferents graus d‟insolació i

inversions tèrmiques que fan que a l‟hivern pugui haver una diferència de 10 ºC de

temperatura en una zona o una altra.

Fig. 63 - Mapa de Collserola.

Font: http://www.ecuestres.com/imatges/collserola/mapa_collserola.jpg

43

Fig. 64- Extensió de la Papilio Macaó. Autor:

Guia de las mariposas de España y Europa.



4.1- Atlas de papallones del Parc de Collserola

Papilio machaon Macaó _

Família: Papilionidae.

Extensió: Nord-oest d‟Àfrica, Europa

amb l‟excepció

d‟Irlanda i Anglaterra, Àsia fins Japó. Es

poden trobar subespècies al nord

d‟Amèrica.

Descripció: Mesura entre 3,2 i 5,6 cm. El color de les

ales és d‟un negre difuminat i groc clar, combinat amb

taques vermelles i blaves al submarge de l‟ala posterior.

Es caracteritza per les cues situades a les ales posteriors.

Període de vol: Pot ser univoltí, bivoltí o trivoltí depenent de la latitud, l‟altitud i les

condicions climatològiques de la temporada.

Hàbitat: Molt divers. Llocs humits, llocs secs, o la seva presència pot ser deguda a

l‟aparició de les femelles.

Biologia: Posen els ous a les fulles i les larves s‟alimenten d‟aquestes fulles o flors.

L‟eruga és d‟un color molt cridaner, de coloració verda amb ratlles blanques i negres

amb taques taronges.

Lasiommata megera Saltatanques _

Família: Satyridae

Extensió: Nord d‟Àfrica, Europa, Turquia,

Israel, Líban, Síria, Irak, Iran, Turmenistan.

Descripció: A la cara superior de les ales anteriors hi predomina el color carbassa,

segmentat per franges marronoses. Les ales posteriors són marronoses amb una ratlla

carbassa on se situen uns punts negres i blancs. Pel revers, les ales posteriors són d'un to

grisenc i presenten punts negres a la zona postdiscal. Les ales anteriors són ataronjades

amb línies marronoses i amb un gran punts negre amb el centre blanc a la zona

subapical.

Període de vol: Bivoltí o trivoltí, segons localitat i altitud.

Hàbitat: Divers. A camins i llocs pedregosos, prats amb flors, boscs oberts...

Biologia: Les larves s'alimenten de plantes nutritives com: gramínies, descàmpsia

flexuosa (Deschampsia flexuosa), dàtil (Dactylis glomerata) i llistó (Brachypodium

retusum).

Fig. 65- Papilio Macaó.

Fig. 67- Lasiommata megera.

44

Fig. 68- Extensió de la Aricia agestis.


Fig. 70- Extensió de la Pararge aegeria.


Aricia agestis Morena Serrana _

Família: Lycaenideae

Extensió: Nord d‟Àfrica, sud i costa

d‟Europa, Turquia, Orient mitjà, Iran i

Sibèria

Descripció: Mesura entre 2,2 i 3 cm. L‟ala posterior és de

color marró fosc amb les vores de color taronja. Les ales

anteriors són de color gris clar amb taques negres, blanques i

taronges. Període de vol: Normalment és bivoltí, des de maig fins a juny i des de juliol fins a

setembre.

Hàbitat: Llocs amb herba i flors, secs o humits i en terrenys calcaris.

Biologia: Posen els ous a la part inferior de les fulles, les quals serviran a les larves com

a aliment, com per exemple els geranis.

Pararge aegeria Maculada _

Família Satyridae

Extensió Nord d‟Àfrica, Europa, Turquia,

Israel i Síria.

Descripció Mesura entre 3,8 i 4,2 cm. L‟anvers de les ales

és ataronjat amb ratlles de color marro. A les ales anteriors té un ocel (punt negre) amb

el centre blanc i a les ales posteriors en té tres o quatre. El revers és de color marró

groguenc amb tons de color violeta poc marcats. També té ocels però també poc

marcats.

Període de vol Bivoltí o trivoltí, des de febrer fins a octubre, segons localitat i altitud.

Hàbitat Boscs caducifolis, coníferes, localitats càlides del sud d‟Europa, zones

properes a petits rius.

Biologia S‟alimenten de plantes nutritives, com les gramínies.

Fig. 69- Aricia agestis.

Fig. 71- Pararge aegeria.

45

Fig. 72- Extensió de la Melanargia lachesis.


Fig. 74- Extensió de la Ochlodes venatus.


Melanargia lachesis _

Família Satyridae

Extensió Espanya, Portugal i el sud de

França.

Descripció Mesura entre 2,5 i 2,8 cm. Les seves ales

combinen els colors blanc i negre. La cara superior de les

ales és blanquinosa, amb els marges negres. Al revers de

les ales posteriors té diferents ocels i a les ales anteriors té un punt negre.

Període de vol Univoltí des de juny fina a agost.

Hàbitat Zones amb arbusts i herba, seques i amb flors. Biologia S‟alimenta de plantes nutritives com les gramínies o els dàtils.

Ochlodes venatus Dorada Orla Ancha _

Família Hesperiidae.

Extensió Europa, Turquia,

Àsia fins Xina i Japó.

Descripció Mesura entre 2,8 i 3,2 cm. Les

seves ales són de colors daurats amb venes de

color negre. Les ales presenten marges

interiors negres i marges exteriors blancs. Les

antenes són ratllades.

Període de vol Univoltí des de juny fins a

agost.

Hàbitat Boscs poc densos i assolellats, zones

amb arbusts humits. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies i posa els ous en les plantes de les quals

s‟alimenta.

Fig. 73- Melanargia

lachesis.

Fig. 75- Ochlodes venatus.

46

Fig. 76- Extensió de la Gonepteryx cleopatra.


Fig. 78- Extensió de la Kanetisa circe.


Gonepteryx cleopatra Cleopatra _

Família Pieridae.

Extensió Illes Canàries,

Madeira, Nord-oest

d‟Àfrica, Sud d‟Europa,

Orient mitjà.

Descripció Pot mesurar des d‟uns 3 cm fins

als 5,4 cm. Les seves ales són de colors

groguencs molts clars amb una petita taca de

color rosat al centre de cada ala. Es pot

observar que té molt marcades les venes de les ales.

Període de vol Univoltí des de maig fins a agost.

Hàbitat Preferència per espais oberts i camins. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies.

Kanetisa circe Rei Moro _

Família Satyridae.

Extensió Centre i sud

d‟Europa, Turquia i Iran

fins a l‟Himàlaia.

Descripció Mesura uns 3,5 cm. Les ales són de color marró amb una franja vertical de

color blanca en el centre. Té un ocel a la zona superior de l‟ala anterior i un altre a la

zona inferior de l‟ala posterior.

Període de vol Univoltí des de juny fins a setembre.

Hàbitat Zones seques, amb abundància d‟herbes i arbusts, i a zones cultivades. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies, com: la Festuca ovina. Pon els ous a mesura

que vola, per tant, no els deixa a les plantes de les quals s‟alimenta.

Fig. 77- Gonepteryx cleopatra.

Fig. 79- Kanetisa circe.

47



Fig. 80- Extensió de la Satyrium esculi.


Satyrium esculi Qüerquera _

Família Lycaenidae.

Extensió Nord d‟Àfrica i sud-oest

d‟Europa.

Descripció Mesura entre 2 i 3 cm. Les ales són d‟un color marronós-grisenc amb unes

taques taronges als laterals que es veuen quan són reflexades per la llum del sol. A prop

d‟aquestes taques trobem unes altres de color blanc.

Període de vol Univoltí des de maig fins a agost.

Hàbitat Zones seques amb flors o a boscs caducifolis. Biologia S‟alimenta de plantes nutrícies, com: la Quercus coccifera.

Lasiommata maera Pedregosa _

Família: Satyridae

Extensió: Nord d‟Àfrica i Europa fins

a l‟oest de Sibèria i Tian Shan

Descripció: La cara superior de les ales anteriors és de color carbassa, reduït a la zona

postdiscal en el cas dels mascles i estenent-se cap a la zona basal en el cas de les

femelles. Presenten un punt negre amb el centre blanc a la zona subapical, i tres a la

zona postdiscal. Pel revers, les ales anteriors són ataronjades i amb un gran punt negre i

blanc a la zona subapical.

Període de vol: Univoltí al Nord i durant els mesos de juny i agost; bivoltí al sud i

durant els mesos d‟abril i juny; i trivoltí al nord-oest d‟Àfrica.

Hàbitat: Són freqüents en els espais secs i pedregosos com són camins i vessants de

muntanya.

Biologia: Les larves utilitzen per a alimentar-se diverses espècies de gramínies i

ciperàcies.

Fig. 81- Satyrum esculi.

Fig. 83- Lasiommata

maera.

48

Fig. 84- Extensió de la Pieris brassicae.


Fig. 86- Extensió de la Artogeia napi.


Pieris brassicae Papallona de la Col _

Família Pieridae

Extensió Nord d‟Àfrica, Europa,

Orient mitja i l‟Àsia fins

l‟Himàlaia.

Descripció Els mascles són blancs, amb el marge apical de les ales superiors de color

negre; les femelles són d'un color més cremós i, a més a més del marge negre, presenten

unes taques negres que permeten distingir-les dels mascles.

Període de vol Polivoltí. Es pot observar des de març fins a octubre.

Hàbitat Divers. Freqüent a zones amb plantes nutritives i plantes riques en nèctar. Biologia Posen els ous en grups. Les larves presenten colors cridaners i contenen una

defensa química obtinguda a partir dels compostos sulfurosos adquirits. És una espècie

migradora, per això és normal veure individus a grans altituds.

Artogeia napi Blanca Verdinerviada _

Família Pieridae

Extensió Nord-oest

d‟Àfrica, Europa, Orient

mitjà, Pròxim Orient, Àsia i

el nord dels Estats Units.

Descripció Aquestes papallones tenen les venes força marcades i les seves ales són de

color groc pàl·lid. Tenen alguns grups d‟escames de color gris molt clar a prop del

marge exterior de la part superior d‟ambdues ales.

Període de vol Bivoltí des d‟abril fins a juliol, o trivoltí des d‟abril fins a setembre.

Hàbitat Divers. A zones humides, amb herbes i flors; als marges dels boscs; a prats.

Biologia S‟alimenten de plantes nutrícies, com la Cardamine pratensis. Posen els ous

en grups al revers de les fulles.



49

5- Estudi de la influència de la contaminació atmosfèrica

5.1 Influència de la contaminació atmosfèrica al jardí de papallones de

l‟escola.

ICQA Valoració de la qualitat de l'aire a partir de les estacions automàtiques de la XVPCA

(Xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica).

Període: 23/06/2010 al 29/06/2010

Zona: Gràcia - Sant Gervasi

L'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula sobre els nivells d'immissió dels

contaminants SO2 , NO2 , PST , O3 , CO i PM10

La qualitat de l'aire a Catalunya es valora en funció de l'Índex Català de Qualitat de

l'Aire (ICQA), que es calcula sobre els nivells d'immissió dels contaminants SO2, NO2,

CO, PST, O3 i PM10 mesurats a les estacions automàtiques de la XVPCA. El valor de

l'ICQA el determina el contaminant crític mesurat a cada estació (contaminant que ha

Qualitat de l'aire:

Bona Millorable Pobra

Excel·lent

:75 ICQA 100 Satisfactòria :

50 ICQA < 75

Acceptable

:25 ICQA 50

Baixa : 0 ICQA < 25

Deficient : -

50 ICQA < 0 Molt deficient :

ICQA -50

Fig. 88 – Gràfiques sobre la distribució de valors i l‟evolució setmanal de l‟ ICQA en el període 23-29/06/2010.

Font: http://www.gencat.net:8000/oauto_icqa/owa/p01.validar#comentaris

Taula 1 - Taula de valors de l‟ICQA.

Font: http://www.gencat.net:8000/oauto_icqa/owa/p01.validar#comentaris

50

donat l'ICQA més baix). Com més alt és l'índex, millor és la qualitat de l'aire, de manera

que un ICQA=100 representa una atmosfera totalment neta dels contaminants abans

esmentats, mentre que valors negatius indiquen que la concentració a l'aire d'algun

contaminant dels que es mesuren supera la seva concentració límit acceptable. El valor

de l'ICQA determina la categoria de qualitat de l'aire (pobra, millorable o bona).

L'ozó troposfèric és un contaminant secundari, generat per òxids de nitrogen i COV

(compostos orgànics volàtils). La seva formació es veu afavorida per unes condicions

meteorològiques típiques de la primavera i l'estiu (forta radiació solar, alta temperatura,

règim de brisa...).

Podem afirmar doncs, que la qualitat de l‟aire es veu empitjorada per l‟època en que es

va produir el comptatge de papallones al jardí:

- La forta radiació solar i les altes temperatures contribueixen a la concentració de

contaminants.

- Al juny de 2010, les pluges van ser escasses, fet que no va contribuir a la

dispersió o eliminació d‟aquests gasos.

- En els últims dies del comptatge, el trànsit de la Ronda de Dalt era molt dens

degut al començament de les vacances.

Dels anàlisis estudiats resulta que l‟alta contaminació existent a la zona on es troba el

jardí permet concloure, en l‟àmbit del nostre estudi, que la qualitat de l‟aire i de les

condicions atmosfèriques existents no ajuda a la proliferació de lepidòpters, com

demostrarem posteriorment quan realitzem l‟estudi mitjançant la tècnica BMS.

5.2- Influència de la contaminació atmosfèrica al Parc de Collserola.

La proximitat de Barcelona i els altres grans municipis abans esmentats que envolten el

parc poden tenir efectes significatius en la distribució de la contaminació atmosfèrica.

Aquestes fonts emissores de contaminació situades en el perímetre exterior del parc

constitueixen el que es denomina efecte anell. La contaminació generada pel trànsit, les

emissions domèstiques i comercials i les activitats industrials de cada municipi, a més

51

de les emissions generades per les grans vies de comunicació que envolten la seva àrea

són focus causants de possibles impactes contaminants.

Com hem estudiat anteriorment, el clima mediterrani del que gaudeix el parc concentra

la major contaminació en les èpoques més seques de l‟estiu, ja que l‟efecte del rentat de

la pluja en les estacions de primavera i tardor produeixen una disminució en la

concentració de contaminants. Per una altra banda, la humitat relativa que presenta la

regió a causa principalment de la proximitat del mar, permet als contaminants romandre

més temps a l‟atmosfera.

La zona estudiada correspon al vessant sud-est del parc i tot i no rebre el suport en

principi del règim de vents, que ajuda a dispersar els gasos contaminants, i estar en

contacte directe amb Barcelona i les seves infrastructures, es veurà potencialment

afectat en certa mesura per la contaminació emesa en aquesta ciutat i rodalies.

No obstant, la varietat de vegetació existent dóna al parc una gran capacitat d‟embornal.

Al parc hi ha dos tipus de bosc: un format per pins blancs, alzines i roures i un altre

format per pinedes, que juntament amb la gran varietat del paisatge natural de

Fig. 89 – Estructura anell.

Font: http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p08d005.pdf

Fig. 90 – Contaminació atmosfèrica a Collserola.

Font: http://www.astrogea.org/celfosc/image5.jpg

52

Collserola, permet mantenir una fauna i flora molt variada, sent aquesta última la que

contribueix en major mesura a eliminar els factors contaminants.

De fet, les emissions externes representen el 56,9% de la capacitat d‟absorció del parc, i

les internes l‟1,4% Segons això, el parc tindria la capacitat d‟absorbir les emissions de

CO2 tant internes com externes, però cal considerar que la contaminació no es

distribueix uniformement al parc i per tant algunes zones podrien rebre més

contaminació que d‟altres i no tenir prou capacitat d‟absorció. A més en aquests valors

no s‟han considerat les emissions industrials.

Dels anàlisis estudiats resulta que la baixa contaminació existent en el Parc de

Collserola permet concloure, en l‟àmbit del nostre estudi, que la qualitat de l‟aire i de

les condicions atmosfèriques existents ajuda a una major proliferació de lepidòpters,

com demostrarem posteriorment quan realitzem l‟estudi mitjançant la tècnica BMS.

Fig. 91 – Embornals de CO2.

Font: http://teadifusiocultural.files.wordpress.com/2010/07/p1070911.jpg

53

6- El mètode BMS

És un fet demostrat que la forta pressió antròpica i les ràpides transformacions que ha

patit l'entorn en els darrers anys estan tenint un impacte molt important en les

poblacions de la fauna i la flora del Planeta. Encara que ningú dubta que aquests canvis

s'estan produint, resulta molt més difícil precisar de quina manera estan afectant als

ecosistemes naturals i com és previst que ho continuïn fent en el futur. Per exemple, tant

el desconeixement biològic de molts grups animals i vegetals com les dificultats per

mesurar l'evolució de les poblacions al camp, suposen un seriós impediment. Tot i així,

també és manifesta la necessitat de disposar de mecanismes que permetin conèixer

l'estat dels sistemes naturals i valorar les seves respostes en front les noves condicions a

què són sotmesos. En aquest sentit, als darrers anys, una de les opcions més utilitzades

ha estat el monitoratge de grups bioindicadors.

Breument, es pot dir que el monitoratge serveix per obtenir dades sobre l'abundància

d'un organisme o d'un grup d'organismes al llarg del temps i, per tant, conèixer quines

són les seves variacions de la població a l'àrea estudiada. Per tal que un conjunt

d'organismes sigui considerat com a bon grup bioindicador és necessari que reuneixi

una sèrie de condicions, com per exemple: ser molt sensible al seu entorn, reaccionar

ràpidament quan les condicions del medi es modifiquen, ser de fàcil identificació, etc.

El grup idoni de bioindicadors varia segons el tipus d'ambient que es vulgui estudiar.

Per exemple, les comunitats d'invertebrats aquàtics reflecteixen amb molta precisió

l'estat de la qualitat de les aigües dels rius i, per això, han estat escollides com a

bioindicadors dels ecosistemes d‟aigua dolça. Els líquens són molt sensibles a la

pol·lució atmosfèrica i en conseqüència s'utilitzen en alguns estudis com a grup

bioindicador de la qualitat de l'aire. En el medi terrestre, a part dels ocells, cal destacar

l'interès creixent per les papallones.

De fet, les papallones diürnes (ropalòcers) reuneixen una sèrie d'avantatges que les

converteix en un excel·lent grup bioindicador:

Mostren una gran sensibilitat respecte la composició i estructura de la vegetació:

hi ha moltes espècies que, en el seu estat larvari, depenen exclusivament d'un

reduït nombre de plantes nutrícies. Si aquestes plantes desapareixen o

54

escassegen, hi ha un descens en el nombre d‟individus de les poblacions de

papallones.

Una part important de les espècies són sedentàries (no canvien d‟hàbitat) i es

veuen molt afectades pel fenomen de destrucció de l'hàbitat. En efecte, la

connexió entre poblacions properes disminueix ràpidament si es creen barreres o

desapareix l‟hàbitat favorable, que pot comportar, a vegades, un elevat nombre

d'extincions locals.

Són extraordinàriament sensibles al clima i responen amb canvis fenològics

(relació entre els factors climàtics i el cicle biològic dels éssers vius),

d'abundància i de distribució geogràfica a fenòmens com l'escalfament global i

les variacions de temperatura i de precipitacions.

Segons un estudi, al llarg d'aquest segle un nombre elevadíssim d'espècies

europees han retornat a comportaments antics que eren més satisfactoris,

principalment per la destrucció i modificació dels hàbitats.

Juguen un paper fonamental dins de l'ecosistema: com a consumidors primaris

(herbívors) i com a font d'aliment per a molts consumidors secundaris

(depredadors i parasitoids). Per tant, tot allò que les afecta ho fa alhora a molts

altres organismes.

Finalment, el seu gran valor estètic i la relativa facilitat amb què es poden

identificar les ha convertit en un grup molt popular, fet que ha incrementat la

investigació sobre les seves activitats, hàbitats, etc.

És per això, doncs, que des de l'inici de la implantació de les tècniques de monitoratge,

les papallones hagin representat un paper destacat. Així, ja a mitjans de la dècada dels

70, un grup d'investigadors de l'Institute of Terrestrial Ecology (Anglaterra) va

desenvolupar una metodologia senzilla per valorar objectivament els canvis

d'abundància de les papallones diürnes: el Butterfly Monitoring Scheme (BMS). La

tècnica es basava en la repetició de recomptes visuals al llarg de trajectes fixos per tal de

relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. De seguida va guanyar

una gran popularitat entre científics i aficionats i va ser adoptat com un mètode

estandarditzat per monitoritzar papallones arreu del país. A la dècada dels 90, altres

territoris europeus, entre ells Catalunya, Bèlgica, Finlàndia i Holanda han incorporat

xarxes de seguiment semblants al BMS anglès. A Catalunya, el BMS s'ha consolidat

amb un gran èxit i s‟anomena Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS).

55

6.1- Metodologia

La tècnica del BMS parteix de recomptes visuals

d'exemplars adults de ropalòcers al llarg d'un

itinerari determinat. El trajecte es recorre un cop

per setmana, a una velocitat constant, i només es

compten les papallones que estan a una distància

de 5 m per davant i 2,5 m als costats de

l'observador. L'itinerari es divideix en diferents

seccions, cadascuna corresponent a un hàbitat particular, i en la major part dels casos té

una longitud d'uns 2-4 km. El temps utilitzat per recórrer l‟itinerari varia segons l'època

de l'any, però sol oscil·lar entre 1-3 h.

Els recomptes es duen a terme durant el

matí, a qualsevol hora compresa entre

les 10-14 h, sempre que les condicions

meteorològiques siguin favorables. La

nuvolositat s'expressa en forma de

percentatge a partir de les dades de

cada secció i la velocitat del vent

s'estima al principi i al final de

l'itinerari segons l'escala de Beaufort.

En general, els recomptes no es

consideren vàlids si el vent supera una

força 4 o si la nuvolositat supera un 50% (en aquest últim cas, l'activitat dels ropalòcers

disminueix encara que hi hagi una alta temperatura ambiental).

Les dades es recullen en fitxes de camp, especialment dissenyades, on s'anota per a cada

espècie el nombre d'individus vists per secció. A més, es poden recollir dades

interessants sobre l'ecologia de les espècies (comportament, ovoposició, fonts de nèctar

dels adults, etc.), sempre que això no dificulti l'activitat principal.

Fig. 92- Exemple d‟un itinerari

Fig. 93- Distància necessària pel comptatge.

56

El període oficial de recollida de dades comprèn 30 setmanes, des de la primera de març

fins a l'última de setembre. Per a les setmanes en les quals no ha estat possible recórrer

el trajecte, les dades s'estimen a partir de les mitjanes aritmètiques de les setmanes

anterior i posterior.

Tot i que la majoria de les papallones pot identificar-se a distància sense que calgui

capturar-les, poden sorgir problemes d'identificació en grups d'espècies semblants. La

inclusió o no d'aquestes espècies conflictives en els recomptes depèn de l'experiència de

cada observador i del grau de coneixement de la fauna de la localitat estudiada. Per

això, cal indicar que el mètode no aporta dades precises sobre l'abundància d'espècies.

És molt possible que l'abundància d'aquestes espècies en els recomptes estigui

positivament correlacionada amb els seus nivells poblacionals.

6.2- El BMS al jardí de papallones:

Degut a les característiques del jardí de papallones de l‟escola, hem hagut de fer una

adaptació del mètode BMS al nostre jardí. Primer de tot i lògicament, es redueix la

llargada del trajecte i per tant la seva durada. També reduïm el camp de visió de

l‟observador ( 2 metres per davant i 1,5 pels costats). Degut al temps desfavorable que

va fer al principi de la primavera, tots els processos d‟evolució, tant de les plantes com

de les papallones, es va retardar i per tant el recompte de papallones no es va començar

0 El fum s'eleva verticalment

1 El moviment del fum indica amb prou feines la direcció del vent.

Quasi no es mouen les fulles.

2 El vent se sent a la cara. Branques i fulles es poden sentir

lleugerament.

3 Fulles i branques es mouen constantment. Fulles seques són

aixecades del terra

4 Es mouen les branques petites. S'aixeca pols i papers del terra.

5 Es mouen arbres petits i branques grans. Es formes ones petites en

aigües interiors.

6 Branques grans es mouen amb facilitat i constantment.

Fig. 94 - Escala de Beaufort.

57

a principis de març, sinó que es va fer a principis-mitjans de juny. Es va fer durant les

10:30 i les 11:00 del matí, i en alguns casos entre les 10:00 i les 13:00h. A més, degut

també a les seves dimensions, no hi ha molts hàbitats diferents: flors, arbres, hort, bosc

del costat, encara que en el bosc no es farà el comptatge i, és per això, que el trajecte el

dividirem en 6 parts diferents: les 5 zones de plantes del jardí i l‟hort del costat. Aquests

recomptes es duran a terme el nombre màxim de vegades possibles (el mateix cada

setmana) per tal augmentar el nombre de papallones observades.

Degut a la poca experiència personal d‟aquesta activitat, no identificarem les espècies

quan les veiem sinó que les fotografiarem i posteriorment seran identificades, en aquest

cas, amb la “Guía de las mariposas de España y Europa”. Algunes espècies, però, no

van poder ser fotografiades o la qualitat és força dolenta, encara que van poder ser

identificades igualment.

3

taul

es

1,60

x1,5

0m

RONDA

DE DALT NORD

Zona 1

Zona 2

Zona 3

Zona 4

Zona 5

HORT

1

4

2

3 5

6

Fig. 95 – Itinerari del mètode BMS pel jardí de l‟escola. Font: Marta Martí i Ana de Dueñas.

58

6.3- El BMS a Collserola

El 10/07/2010, amb l‟ajuda de la meva mare i del meu germà, em vaig dirigir al

Parc de Collserola per dur a terme el recompte de papallones en un ambient totalment

diferent al del jardí de l‟escola, un ambient molt més natural i pur. Vaig dividir el

trajecte en quatre seccions degut a les diferències en l‟habitat de cadascuna. La secció 1

es caracteritza per ser un sender natural amb molts arbusts i plantes salvatges. La secció

2 és un camí més ample amb molta vegetació també però menys concentrada. La

número 3, ja és un carrer (amb asfalt) i cases als costats. En la secció 4 tornem a

endinsar-nos en un camí de sorra força ample i amb gran quantitat de vegetació. Degut a

aquests canvis d‟ambients, les zones on vam trobar més papallones, en ordre de més a

menys, són: la 1, la 2 i la 4.

1

3

4

2

Fig. 96– Itinerari del mètode BMS a una zona del Parc de Collserola.

Font: http://maps.google.es/ i elaboració pròpia.

59

6.4- Resultats

Taula d‟observacions de papallones al jardí de l‟escola:

Espècie/Data 18/06/2010 21/06/2010 30/06/2010 TOTAL DE

CADA

ESPÈCIE

Papilio

Machaon | || 3

Cacyreus

marshalli | | 2

Lasiommata

maera | || 3

Lasiommata

megera || | 3

Pieris

brassicae || ||| || 7

TOTAL DE

PAPALLONES 4 8 6

TOTAL

D‟ESPÈCIES

DIFERENTS 3 4 4

Taula 2- Observacions de papallones al jardí de papallones de l‟escola. Font: Ana de Dueñas.

ÍNDEX D'ABUNDÀNCIA

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

18/06/10 19/06/10 20/06/10

DATA (dia/mes)

Nº

PAPALLONES

AA

NOMBRE DE

PAPALLONES

18/06 21/06 30/06

Fig. 97- Índex d‟abundància de papallones al jardí. Font: Ana de Dueñas.

60

ÍNDEX DE VARIETAT D'ESPÈCIES

0

1

2

3

4

5

18/06/10 19/06/10 20/06/10

DATA (dia/mes)

Nº ESPÈCIES

AA

ESPÈCIES

DIFERENTS

18/06 21/06 30/06

Fig. 98- Índex de varietat d‟espècies de papallones al jardí.

Font: Ana de Dueñas.

TOTAL DE CADA ESPÈCIE

17%

11%

17%17%

38%

Papilio Machaon

Cacyreus marshalli

Lasiommata maera

Lasiommata megera

Pieris brassicae

Fig. 99- Nombre total de papallones de cada espècie. Font: Ana de Dueñas.

61

Taula d‟observacions de papallones a Collserola:

Espècie/Data 10/07/2010 TOTAL DE

CADA

ESPÈCIE

Papilio

Machaon || 2

Lasiommata

maera | 1

Lasiommata

megera ||| 3

Pieris

brassicae || 2

Aricia agestis ||| 3

Pararge

aegeria | 1

Melanargia

lachesis | 1

Ochlodes

venatus | 1

Gonepteryx

cleopatra |||||| 6

Kanetisa

circe | 1

Satyrium

esculli ||||| 5

Artogeia napi | 1 TOTAL DE

PAPALLONES 27

TOTAL

D‟ESPÈCIES

DIFERENTS 12

Taula 3- Observacions de papallones a Collserola. Font: Ana de Dueñas.

62

ÍNDEX D'ABUNDÀNCIA

0

5

10

15

20

25

30

10/07/2010

DATA

Nº DE

PAPALLONES

NOMBRE DEPAPALLONES

ÍNDEX DE VARIETATS D'ESPÈCIES

0

2

4

6

8

10

12

14

10/07/2010

DATA

Nº

D'ESPÈCIES

ESPÈCIES DIFERENTS

Fig. 100- Índex d‟abundància de papallones a Collserola. Font: Ana de Dueñas.

Fig. 101- Índex de varietat d‟espècies de papallones a Collserola. Font: Ana de

Dueñas.

63

TOTAL DE CADA ESPÈCIE

7% 4%11%

7%

11%4%4%4%

21%

4%

19%4%

Papilio Machaon

Lasiommata maera

Lasiommata megera

Pieris brassicae

Aricia agestis

Pararge aegeria

Melanargia lachesis

Ochlodes venatus

Gonepteryx cleopatra

Kanetisa circe

Satyrium esculli

Artogeia napi

Degut a que l‟observació de papallones a Collserola només es va poder dur a terme un

cop, els resultats obtinguts no són del tot exactes. Per això, comparem els resultats del

jardí amb els resultats obtinguts del Parc que són molt més exactes perquè són una

mitjana dels 7 anys de seguiment diferents (1994-2001).

Podem observar que en les dues gràfiques hi

ha 3 pics, una característica típica dels

ambients mediterranis.

El primer, es situa a principis d‟abril i és

degut a que coincideixen les papallones

univoltines de la primavera amb el primer

vol de les polivoltines, com la Lasiommata

megera. El segon i més accentuat, al mes de

juny, es deu a que estan en vol les espècies

amb poblacions més abundants, com la

Pyronia bathseba. L‟últim pic, a principis de

tardor, és com a conseqüència del retorn de

les espècies migratòries, encara que depèn

molt de les condicions meteorològiques.

Fig.102- Nombre total de papallones de cada espècie. Font: Ana de Dueñas.

Fig 103- Abundància i riquesa d‟espècies de

papallones a Collserola.

Font: CD: les papallones de Collserola, pas a

pas.

64

Les nostres comparacions entre el jardí i Collserola estarien situades en el segon pic,

degut al mes de l‟any, però també degut a la presència en ambdues àrees de l‟espècie

Lasiommata megera, que degut a la seva abundància poblacional fa augmentar molt els

índex del primer gràfic.

6.5- Conclusions:

Encara que els dies d‟observació no siguin els mateixos, podem observar que realment

si que hi ha una gran diferència entre les concentracions de papallones i el nombre

d‟espècies del jardí de l‟escola amb les de Collserola. Aquests resultats són deguts a

diferents factors:

- La diferència dels índex de contaminació en una zona o una altre, afecta al

comportament i desplaçament de papallones. La font de màxima emissió situada

al jardí de papallones és la Ronda de Dalt. Segons estudis, un viatger en un km

de la Ronda de Dalt emet 0,2720Kg CO2. Aquestes emissions afecten més

directament a l‟escola degut a la seva proximitat.

- L‟excés de vibracions de la contaminació lumínica i acústica pot perjudicar

aquests insectes tant sensibles.

- Les dimensions, els espais oberts dels que es caracteritza Collserola

contribueixen a la diversitat lepidopterològica. S‟ha estudiat que a les zones

boscoses, l‟abundància és menor.

- Espais amb estructures metàl·liques, carreteres, edificis, etc. que no són propis

de ambients naturals fa disminuir dràsticament l‟abundància i la riquesa

d‟espècies.

Tot i que durant aquests anys de seguiment, s‟han trobat més de 19000 exemplars de

més de 60 espècies diferents, cal comentar que aquestes xifres han disminuït des dels

inicis del començament del comptatge; fins i tot, ha desaparegut algun exemplar

Polyommatus hispania. Desgraciadament, la principal conseqüència d‟això som

nosaltres. Apart de la contaminació, la construcció, canvi d‟ús del sòl, abandonament de

l‟agricultura i ramaderia, etc., Collserola és considerada l‟illa verda de Barcelona, és a

dir, que està aïllada ja que al voltant només té ambients urbans. Aquest aïllament

impedeix que moltes papallones estableixin relacions amb altres espècies d‟altres

65

hàbitats, fet que per a les papallones que funcionen amb el que s‟anomena

“metapoblacions” és imprescindible per sobreviure. Si no hi ha flux d‟individus les

possibilitats de sobreviure disminueixen amb el temps.

66

7- Aula de natura infantil “En busca de les papallones”:

Aquesta pràctica consistirà en fer diferents activitats a l‟aire lliure, al jardí de

papallones, amb els nens de primer de primària, per tal de transmetre‟ls coneixements

sobre les papallones i la natura.

A més, compararem els coneixements que adquireixen els nens de la classe que ha fet

aquesta activitat (A i B) amb els nens d‟una altra classe que no hagin fet la pràctica (C i

D). Així, podrem veure si hi ha, realment, una diferència entre les dues classes i si hi ha

hagut un progrés en els seus coneixements. El segon test es va fer dues setmanes

després del primer test.

Els objectius d‟aquesta pràctica són:

- Aprendre l‟anatomia, el cicle de vida i les característiques de les papallones.

- Observació de les papallones en el seu entorn.

- Aprendre a treballar en grup i sobretot, en aquest cas, en silenci.

- Respectar, estimar i descobrir la flora i la fauna del jardí de papallones.

- Diferenciar i classificar les espècies de papallones trobades al nostre jardí.

- Comparar els coneixements dels dos grups de primària.

- Saber que són els insectes i saber diferenciar-los dels que no ho són.

Activitats a l‟aire lliure:

Durem a terme quatre activitats diferents de 15-20 minuts cadascuna per tal de que els

nens adquireixin, de manera lúdica, alguns coneixements bàsics sobre les papallones i el

seu hàbitat.

Fig.104 – Tallers. Font: Sophie Compte

67

EXPLICACIÓ: Què són els insectes?

Els insectes són del grup dels antropòdes, que vol dir que tenen articulacions que es

poden doblegar en moltes direccions. Els insectes són animals que tenen sis potes, per

tant una aranya o un cuc de terra no són insectes. Existeixen més d‟un milió d‟espècies

d‟insectes diferents. No tenen ossos perquè tenen una pell molt dura que els protegeix i

dóna forma anomenada exoesquelet. El seu cos està dividit en tres parts: cap, tòrax i

abdomen.

Els insectes fan un paper molt important al medi ambient: reciclen (les termites es

mengen la fusta morta dels arbres), fabriquen menjar (les abelles fan la mel que

nosaltres ens mengem), fabriquen seda (els cucs de seda), etc. Les papallones fan seda, i

pol·linitzen les flors, és a dir, que les ajuden a reproduir-se.

La papallona és un insecte, ja que té sis potes, que passa per quatre etapes al llarg de la

seva vida: ou, eruga o pupa, crisàlide i finalment papallona.

ACTIVITAT: Per tal d‟adquirir aquests coneixements els ensenyarem 6 pots amb

animals dessecats (dos escarabats, una aranya, un centpeus, un escorpí, una llagosta...)

del Museu de l‟Escola i hauran de assenyalar quin d‟ells són insectes.

EXPLICACIÓ: Metamorfosi:

Dels petits ous neixen les erugues. Les erugues, que són els “bebès” de les papallones,

naixeran al cap d‟uns dies. Quan l‟eruga neix, és molt petita i només néixer té

moltíssima gana, i el primer que fa és menjar-se l‟ou del que ha nascut. Després, com

encara continua tenint molta gana comencen a menjar-se les fulles de la planta on han

nascut, amb les seves petites dents. Mengen tant que comencen a créixer fins que es fan

Fig. 105 Animals en inclusió

de parafina (insectes).

Fig. 106 Animals en inclusió

de parafina (no insectes).

68

grans. L‟eruga mentre creix es canvia la pell unes quantes vegades, pot canviar la seva

pell fins a sis vegades, i la última vegada que canvia la pell es converteix en papallona.

Això s‟anomena metamorfosi.

L‟eruga està preparada per convertir-se en papallona en les èpoques de l‟any més

caloroses, i quan arriba aquest moment encara menja més, per tenir energia i proteïnes

de reserva. Després forma la crisàlide o pupa (el capoll) a la branca de la planta i li dóna

forma de fulla per despistar a alguns depredadors (aranyes, mosques…, que a vegades

aconsegueixen dipositar els seus ous a dintre de la crisàlide perquè les seves larves se la

mengin). L‟eruga va creant la seva crisàlide poc a poc fins que aconsegueix tancar-se

del tot a dintre, on per fi canviarà de la seva pell a una meravellosa papallona. Aquest

procés de metamorfosi sol durar unes setmanes.

ACTIVITAT: Per entendre bé el concepte de metamorfosi explicarem un conte

relacionat amb aquest procés i hauran de resoldre un puzle posant en ordre les diferents

etapes de la metamorfosi. També els hi ensenyarem una caixa amb cuc de seda, capolls i

papallones, on podran veure en viu les diferents fases.

EXPLICACIÓ: Com són?

Eruga: l‟eruga té el cos pelut i llarg format per

segments que li ajuden a ser molt flexibles (és

pot doblegar de moltes maneres). Al seu cap té

uns ulls molt petits. Té sis potes vertaderes que li

ajuden a caminar i la resta són potes falses que

fan de ventoses i li ajuden a enganxar-se a les

Fig. 107 Puzle del procés.

Fig. 108 Caixa amb diferents

estats del procés.

69

branques o fulles de les plantes quan caminen. Al cap també té la boca i unes dents molt

afilades. La boca també la fa servir per crear el fil amb el que farà la seva crisàlide. Als

dos costats del seu cos té foradets petits a cada segment que són per on respiren.

Papallona: tan l‟eruga com la papallona

tenen tres parts principals al seu cos: el

cap, el tòrax i l‟abdomen. Al cap tenen

dos ulls compostos que vol dir que estan

formats per ullets molt petits i el seu

camp de visió és molt ampli, és a dir que

poden veure en moltes direccions sense moure el cap, per exemple, el que tenen darrere.

Tenen dues antenes que les utilitzen per olorar, sentir i trobar el menjar, i una

espiritrompa que utilitza per menjar, ja que xuclen el nèctar de les flors. Al tòrax hi

tenen quatre ales plenes d‟escates que li donen colors meravellosos per atreure els

mascles i reproduir-se, i també els permeten despistar a altres animals amb els dibuixos

que es formen a les ales i fugir. També, depèn del color que tinguin les ales expressen

perill. A més quan volen, mouen les ales i així mantenen la seva temperatura del cos.

Tenen sis potes (per això són insectes), que els permeten saltar, agafar-se, nedar, però

no caminen. I a l‟abdomen tenen uns foradets que fan servir per respirar anomenats:

estigmes. També tenen els aparells reproductors (per tenir fills) ponent els ous , i els

digestiu, per menjar i obtenir energia.

ACTIVITAT: Per estudiar l‟anatomia d‟aquest insecte, ens centrarem més en la de la

papallona. Hauran de construir un mòbil d‟una papallona després d‟una prèvia

explicació. També observarem les parts en una papallona viva (en un pot d‟observació).

Fig. 109 Móvil de papallona.

70

EXPLICACIÓ: La importància de les papallones:

Quan es porta a terme la pol·linització, el pol·len es mou des de les parts masculines

(estams) dins les femenines (estigma). Les flors no es poden moure, i per tant, necessita

a algú que faci aquesta funció, com les papallones, les abelles o el vent. Les papallones

van xuclant el nèctar de les diferents flors i així el van transportant.

A més les papallones són el menjar d‟altres animals, i si desapareguessin, els animals

que s‟alimenten de les papallones moririen.

Gràcies a les papallones, podem saber si fa bon temps i si el medi ambient en el què ens

trobem està sa i ben cuidat, ja que les papallones són molt sensibles als canvis

ambientals.

ACTIVITAT: Degut al temps no vam poder caçar papallones. Per això, vam amagar

unes fotografies de papallones i els alumnes les havien de trobar. Finalment, pintaran les

seves ales sobre una plantilla prèviament donada.

Fig. 110 Patrons per pintar.

71

Nom.........................Classe............Data.........

Les Papallones

1- Què són les papallones? Encercla: Mamífers Ocells Insectes Carnívors 2- Relaciona les parts de la papallona amb fletxes:

Ales Tòrax Espiritrompa Antenes Abdomen Cap Ull

72

3- Ordena amb números la vida de les papallones des que neixen fins que es fan grans. __ papallona __ eruga __ ous ___©pupa 4- Quantes potes tenen les papallones? __ potes. Quantes ales tenen les papallones? __ ales. Quantes antenes tenen les papallones? ___ antenes. Quants ulls tenen les papallones? _____ulls. Quantes espiritrompes tenen les papallones? ___ espiritrompa. Tenen nas? Si__ No__ Tenen ossos? Si__ No__

73

5- Completa: - olorar - aguantar-se - nèctar -

sentir - escates - erugues -

Les papallones utilitzen l’espiritrompa per xuclar el ________________ per menjar. Les seves ales estan cobertes d’_______________. Les antenes les utilitzen per _______________ o ________________. Les papallones quan neixen s’anomenen ______________________. Les potes les utilitzen per ______________________.

74

6- Són el mateix insecte una papallona i una eruga? Encercla: Si no

7- Quins animals són insectes? Encercla els que ho siguin.

75

8- Com respiren les papallones? Encercla la resposta correcte. A- Pel nas. B- Per la pell. C- Per les ales. D- Per les antenes.

9- Com s’alimenten? Encercla la resposta correcte. A- Rasquen la superfície de la fulla. B- Es mengen les flors i les fulles. C- Xuclen el nèctar.

76

Exercici 1: Què són les papallones? Encercla: Mamífers Ocells Insectes Carnívors

Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test Pre-test Post-test

A A B B C C D D 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 0%

100% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100%

100% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 0% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 0% 100% 0% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

0% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 50% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

0% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 100%

77

Conclusions:

El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 1 és el grup C, amb un 23,8%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 1 és el grup el B, que fins i tot

ha empitjorat respecte els resultats del primer test, amb un -7,1%.

En aquest cas, hi ha una diferència de 21,6% entre el grup els grups que van fer els

tallers (A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van

millorar un 7%, mentre que els grups C i D van millorar un 28,6%.

Exercici 1

+14,1%

-7,1%

+23,8%

+4,8%

60%

65%

70%

75%

80%

85%

90%

95%

100%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Resu

ltat

de l

'exerc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

78

Exercici 2:

Relaciona les parts de la papallona amb fletxes:


A A B B C C D D 71,4% 71,4% 85,7% 71,4% 42,8% 100% 57,1% 71,4%

100% 71,4% 71,4% 71,4% 42,8% 57,1% 0% 0%

42,8% 71,4% 71,4% 71,4% 57,1% 57,1% 71,4% 71,4%

71,4% 100% 57,1% 57,1% 14,2% 71,4% 42,8% 71,4%

71,4% 57,1% 57,1% 100% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4%

57,1% 100% 85,7% 85,7% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4%

57,1% 57,1% 71,4% 85,7% 57,1% 71,4% 57,1% 100%

71,4% 100% 100% 100% 71,4% 100% 42,8% 42,8%

100% 100% 71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4%

71,4% 85,7% 85,7% 85,7% 42,8% 71,4% 57,1% 71,4%

57,1% 85,7% 57,1% 100% 71,4% 100% 57,1% 71,4%

71,4% 100% 57,1% 57,1% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7%

57,1% 85,7% 71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 57,1% 85,7%

71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 100%

71,4% 100% 71,4% 71,4% 85,7% 100% 71,4% 71,4%

57,1% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 100% 71,4% 100%

71,4% 85,7% 57,1% 42,8% 57,1% 85,7% 71,4% 71,4%

57,1% 71,4% 57,1% 85,7% 57,1% 71,4% 71,4% 71,4%

71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 57,1% 71,4% 85,7%

57,1% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7% 71,4% 71,4% 71,4%

71,4% 71,4% 57,1% 71,4% 42,8% 57,1% 42,8% 71,4%

Ales Tòrax Espiritrompa Antenes Abdomen Cap Ull

79

Conclusions:

El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 2 és el grup D, amb un 13,6%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 2 és el grup el B, amb un 6,8%.

En aquest cas, hi ha una diferència de 6,7% entre el grup els grups que van fer els tallers

(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un

19,8%, mentre que els grups C i D van millorar un 26,5%.

Exercici 2

+13%

+12,9%

+6,8%

+13,6%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Resu

ltat

de l

'exerc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

80

Exercici 3:

Ordena amb números la vida de les papallones des que neixen fins que es fan grans. __ papallona __ eruga __ ous __ pupa


A A B B C C D D 100% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 0%

100% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 0%

100% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100%

0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 0%

0% 100% 0% 100% 100% 100% 0% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 0%

0% 0% 0% 100% 0% 100% 0% 0%

100% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

100% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100%

0% 100% 0% 100% 0% 100% 0% 100%

0% 100% 0% 0% 100% 100% 0% 0%

0% 100% 100% 100% 0% 100% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

100% 100% 0% 100% 0% 0% 100% 100%

0% 0% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

0% 100% 0% 100% 0% 0% 0% 100%

100% 0% 0% 0% 100% 100% 0% 100%

0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 100%

0% 100% 0% 0% 0% 100% 0% 0%

81

Conclusions:

El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 3 és el grup B, amb un 33,4%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 3 és el grup el C, amb un 19%.




Exercici 3

+33,4%+19,1%

+19%

+23,8%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Re

su

lta

t d

e l

'ex

erc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

82

Exercici 4:

Quantes potes tenen les papallones? __ potes. Quantes ales tenen les papallones? __ ales. Quantes antenes tenen les papallones? ___ antenes. Quants ulls tenen les papallones? _____ulls. Quantes espiritrompes tenen les papallones? ___ espiritrompa. Tenen nas? Si__ No__ Tenen ossos? Si__ No__


A A B B C C D D 85,7% 71,4% 14,2% 71,4% 57,1% 85,7% 42,8% 71,4%

85,7% 85,7% 100% 100% 28,5% 85,7% 0% 42,8%

28,5% 85,7% 57,1% 85,7% 57,1% 85,7% 57,1% 85,7%

85,7% 85,7% 14,2% 71,4% 42,8% 42,8% 71,4% 71,4%

57,1% 42,8% 57,1% 100% 71,4% 85,7% 71,4% 85,7%

28,5% 57,1% 42,8% 71,4% 71,4% 85,7% 71,4% 85,7%

57,1% 42,8% 71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7% 100%

71,4% 71,4% 100% 100% 28,5% 85,7% 57,1% 85,7%

85,7% 100% 42,8% 57,1% 71,4% 100% 71,4% 57,1%

71,4% 71,4% 71,4% 71,4% 42,8% 71,4% 28,5% 85,7%

42,8% 100% 57,1% 57,1% 71,4% 100% 42,8% 85,7%

85,7% 100% 57,1% 85,7% 57,1% 85,7% 71,4% 100%

28,5% 71,4% 42,8% 71,4% 100% 100% 57,1% 100%

85,7% 85,7% 28,5% 85,7% 71,4% 71,4% 71,4% 100%

71,4% 85,7% 71,4% 85,7% 85,7% 85,7% 85,7% 100%

42,8% 57,1% 100% 100% 57,1% 100% 85,7% 100%

42,8% 42,8% 14,2% 0% 71,4% 100% 57,1% 71,4%

42,8% 85,7% 71,4% 85,7% 57,1% 71,4% 57,1% 57,1%

57,1% 100% 85,7% 85,7% 42,8% 85,7% 71,4% 71,4%

57,1% 71,4% 85,7% 100% 71,4% 71,4% 71,4% 85,7%

42,8% 42,8% 28,5% 100% 28,5% 71,4% 100% 85,7%

83

Conclusions:

El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 4 és el grup C, amb un 23,1%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 4 és el grup el A, amb un

14,3%.




Exercici 4

+14,3%

+21,1%

+23,1%+19%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

85%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Re

su

ltat

de

l'e

xe

rcic

i

A

B

C

D

pre-test post-test

84

Exercici 5:

Completa: - olorar - aguantar-se - nèctar - sentir - escates - erugues - Les papallones utilitzen l’espiritrompa per xuclar el ________________ per menjar. Les seves ales estan cobertes d’_______________. Les antenes les utilitzen per _______________ o ________________. Les papallones quan neixen s’anomenen ______________________. Les potes les utilitzen per ______________________.


A A B B C C D D 16,6% 0% 0% 0% 66,6% 100% 50% 50%

66,6% 33,3% 100% 100% 16,6% 66,6% 0% 0%

33,3% 50% 33,3% 33,3% 66,6% 16,6% 33,3% 100%

83,3% 100% 16,6% 33,3% 33,3% 83,3% 16,6% 100%

33,3% 33,3% 33,3% 50% 16,6% 66,6% 50% 66,6%

33,3% 66,6% 83,3% 100% 66,6% 100% 50% 0%

50% 0% 66,6% 100% 33,3% 100% 16,6% 66,6%

100% 100% 50% 50% 50% 66,6% 33,3% 66,6%

100% 100% 0% 16,6% 66,6% 83,3% 16,6% 83,3%

0% 16,6% 66,6% 66,6% 33,3% 100% 16,6% 100%

83,3% 83,3% 50% 50% 33,3% 50% 50% 50%

100% 100% 66,6% 66,6% 33,3% 66,6% 83,3% 83,3%

16,6% 83,3% 100% 100% 100% 66,6% 50% 83,3%

100% 100% 66,6% 83,3% 66,6% 16,6% 100% 100%

83,3% 66,6% 100% 100% 66,6% 100% 100% 100%

66,6% 66,6% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

33,3% 50% 0% 0% 100% 100% 66,6% 50%

100% 100% 100% 100% 33,3% 16,6% 0% 0%

66,6% 100% 0% 0% 50% 66,6% 100% 100%

16,6% 83,3% 66,6% 100% 33,3% 50% 66,6% 66,6%

16,6% 66.6% 100% 100% 66,6% 50% 100% 66,6%

85

Conclusions:

Els grups classe que han fet un progrés major en l‟exercici 5 són els grups C i D, amb

un 15,9%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 5 és el grup el A, amb un 6,3%.



millorar un 13,3%, mentre que els grups C i D van millorar un 31,8%.

Exercici 5

+6,3%+7%

+15,9%+15,9%

40%

45%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Resu

ltat

de l

'exerc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

86

Exercici 6:

Són el mateix insecte una papallona i una eruga? Encercla: Si no


A A B B C C D D 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0% 0%

100% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100%

0% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 0%

100% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 0%

0% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 100%

100% 100% 100% 0% 100% 100% 100% 0%

100% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 100%

0% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 0% 100% 0% 100%

100% 100% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

0% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 0% 100% 100% 0% 100% 100%

100% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 100%

0% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 0%

0% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 0%

87

Conclusions:

El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 6 és el grup A, amb un 33,4%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 6 és el grup el D, que fins i tot


En aquest cas, hi ha una diferència de 24% entre el grup els grups que van fer els tallers


28,7%, mentre que els grups C i D van empitjorar un 4,7%.

Exercici 6

+33,4%

-4,7%

+9,6%

-14,3%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Resu

ltat

de l

'exerc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

88

Exercici 7: Quins animals són insectes? Encercla els que ho siguin.


A A B B C C D D 100% 66,6% 66,6% 100% 66,6% 33,3% 86,6% 86,6%

73,3% 100% 73,3% 86,6% 73,3% 0% 0% 66,6%

60% 66,6% 20% 66,6% 73,3% 73,3% 100% 100%

66,6% 53,3% 33,3% 100% 53,3% 53,3% 73,3% 100%

73,3% 40% 40% 100% 73,3% 100% 73,3% 86,6%

26,6% 100% 73,3% 73,3% 6,66% 100% 86,6% 86,6%

66,6% 66,6% 73,3% 73,3% 60% 100% 40% 86,6%

40% 86,6% 26,6% 100% 33,3% 33,3% 60% 86,6%

60% 86,6% 60% 13,3% 73,3% 40% 73,3% 40%

100% 100% 73,3% 73,3% 60% 73,3% 53,3% 66,6%

20% 66,6% 60% 100% 100% 66,6% 73,3% 66,6%

73,3% 100% 73,3% 73,3% 60% 66,6% 73,3% 100%

73,3% 66,6% 53,3% 53,3% 40% 53,3% 60% 66,6%

100% 100% 66,6% 100% 0% 66,6% 73,3% 86,6%

53,3% 53,3% 66,6% 100% 53,3% 53,3% 73,3% 100%

6,66% 53,3% 73,3% 86,6% 73,3% 66,6% 60% 60%

73,3% 73,3% 33,3% 0% 66,6% 100% 53,3% 40%

60% 66,6% 73,3% 100% 0% 0% 73,3% 20%

100% 100% 6,66% 26,6% 60% 100% 73,3% 100%

60% 73,3% 53,3% 100% 40% 40% 40% 73,3%

60% 60% 40% 86,6% 53,3% 20% 73,3% 66,6%

89

Conclusions:

El grup classe que ha fet un progrés major en l‟exercici 7 és el grup B, amb un 22,6%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 7 és el grup el D, amb un 5,7%.



millorar un 33,7%, mentre que els grups C i D van millorar un 15,9%.

Exercici 7

+11,1%+22,6%

+10,2%

+5,7%

45%

50%

55%

60%

65%

70%

75%

80%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Re

su

lta

t d

e l

'ex

erc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

90

Exercici 8:

Com respiren les papallones? Encercla la resposta correcte.

A- Pel nas. B- Per la pell. C- Per les ales. D- Per les antenes.


A A B B C C D D 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 0%

100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 100% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 100% 100% 100% 0% 0%

0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 100% 0% 0%

100% 100% 0% 0% 0% 0% 100% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 100% 0% 100% 100% 0% 100%

100% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 100%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 100% 100% 0% 0% 0%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

0% 0% 100% 100% 0% 0% 0% 100%

0% 100% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

91

Conclusions:

Els grups classe que han fet un progrés major en l‟exercici 8 són els grups B i D, amb

un 9,5%.

Els grups classe que han fet un progrés menor en l’exercici 8 són els grups A i C,

amb un 5,7%.

En aquest cas, no hi ha diferència entre el grup els grups que van fer els tallers (A i B) i

els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van millorar un 9,5% i

els grups C i D també van millorar un 9,5%.

Exercici 8

0%

+9,5%

0%

+9,5%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Resu

ltat

de l

'exerc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

92

Exercici 9:

Com s’alimenten? Encercla la resposta correcte.

A- Rasquen la superfície de la fulla. B- Es mengen les flors i les fulles. C- Xuclen el nèctar.


A A B B C C D D 0% 0% 100% 0% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 0% 0% 0% 0%

100% 100% 100% 0% 0% 100% 100% 100%

100% 100% 100% 0% 100% 0% 100% 100%

0% 0% 0% 0% 0% 0% 100% 100%

0% 100% 100% 100% 100% 100% 0% 100%

0% 0% 100% 100% 0% 100% 0% 0%

100% 100% 100% 100% 100% 0% 0% 100%

100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 100% 100% 0% 100%

0% 100% 0% 0% 0% 100% 100% 0%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 100% 0% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

100% 0% 0% 0% 0% 100% 100% 100%

0% 100% 100% 0% 0% 0% 0% 0%

100% 100% 0% 0% 100% 100% 100% 100%

0% 0% 100% 100% 0% 0% 100% 100%

0% 0% 0% 100% 100% 100% 100% 100%

93

Conclusions:

Els grups classe que han fet un progrés major en l‟exercici 9 són els grups A i D, amb

un 9,5%.

El grup classe que ha fet un progrés menor en l‟exercici 9 és el grup el B, que fins i tot



(A i B) i els que van rebre l‟explicació a classe (C i D). Els grups A i B van empitjorar

un 4,8%, mentre que els grups C i D van millorar un 14,3%.

Exercici 9

+9,5%

-14,3%

+4,8%

+9,5%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Re

su

lta

t d

e l

'ex

erc

ici

A

B

C

D

pre-test post-test

94

Conclusions finals:

La millora total de la classe A és 13,4%; la de la classe B és 8,2%; de la C és 12,7%; i ,

finalment, la de la classe D és 10,2%. Les classes que van rebre l‟explicació amb els

tallers (A i B) han millorat un 10,8% respecte el que ja sabien. Les classes que van

rebre les explicacions per part de les professores (C i D) han millorat un 11,5%. És

petita la diferència entre les dues, però les classes que més han millorat han sigut les que

els van explicar les professores (C i D). Això ens demostra que el sistema educatiu

emprat avui dia és correcte, i que, per tant, l‟ús de professors ben formats és

imprescindible per a l‟aprenentatge dels alumnes.

RESULTATS EXÀMEN

+13,4%

+8,2%

+12,7%

+10,2%

30%

40%

50%

60%

70%

PRE-TEST POST-TEST

RE

SU

LT

AT

EX

ÀM

EN

n

n

A

B

C

D

RESULTATS EXÀMEN

+10,8%+11,5%

30%

40%

50%

60%

70%

PRE-TEST POST-TEST

RE

SU

LT

AT

S E

XÀ

ME

N

m

mm

A i B

C i D

95

No obstant això, els resultats obtinguts es refereixen solament a la millora respecte la

puntuació de cada pregunta i la puntuació global, per la qual cosa em pensat que per

tenir uns resultats més exactes hauríem de disposar de més informacions. Gràcies a les

tutores de l‟any passat d‟aquests grups vam saber que el rendiment global de cada grup

era bo, i que tots els grups tenien el mateix rendiment acadèmic. Encara que si el

comparem amb altres generacions d‟alumnes, com la de primer de primària d‟aquest

any, el rendiment acadèmic és relativament baix. No obstant això, els grups no

presentaven cap alumne amb possibles problemàtiques a l‟hora d‟aprendre, escoltar o

fer el que es demani. És per això que els resultats obtinguts no es veurien modificats per

aquests tipus de problemes.

Ara bé, degut a que dos grups van ser explicats mitjançant els tallers (A i B) i als altres

dos els van explicar les seves tutores (C i D), em comparat les millores de les preguntes

més relacionades amb els tallers, és a dir, les més pràctiques, en les que hem utilitzat

més material i en les que hi vam posar més èmfasi degut a la seva importància, amb les

que no ho són tant.

Les que considerem més pràctiques són: les parts del cos, la metamorfosis i per tant si

són el mateix insecte una eruga i una papallona, i quins animals són insectes, ja que els

nostres tallers es basaven fonamentalment en aquestes preguntes.

Observem que és en la majoria d‟aquestes preguntes en les que els alumnes de les

classes A i B han sigut els que més han millorat. A més, si ens hi fixem, les millores

més accentuades són a l‟exercici de la metamorfosi i al de dir si són el mateix insecte

una eruga i una papallona, i han estat realitzades per les classes A i B.

Ara sí que podem dir que realment els tallers sí que tenen un efecte en l‟aprenentatge

dels alumnes, ja que és una forma d‟aprendre més lúdica i entretinguda per als alumnes.

96

8- Pràctica sobre la relació planta-papallona “Enganyem a les

papallones”-

Aquesta pràctica consisteix en fabricar unes flors de papers de seda de colors vius i

negres. Farem dues flors de colors (groc, blau, rosa i verd) i dues negres. A una de cada

tipus hi afegirem essències com la de roses i la de llimona. Les col·locarem al jardí de

papallones de l‟escola i esperarem per veure si aquestes flors de mentida atrauen les

papallones.

Els objectius d‟aquesta pràctica són:

- Veure si la relació d‟atracció entre les papallones i les plantes depèn del color i

de l‟olor de les flors.

- Veure si som capaços d‟enganyar els sentits de les papallones amb flors de

mentida.

Després d‟haver estat observant les flors durant una hora aproximada, vaig observar que

realment sí que hi ha una atracció per les flors amb més olors i colors ja que hi havia

més papallones pels seus voltants però cap es va posar en les flors falses. Per això, en

vista del poc èxit de la pràctica, vaig fer el mateix experiment, però amb flors de plàstic

que se semblaven molt més a la realitat. No vam aconseguir que cap papallona es posés

a les flors però, com abans, també volaven a prop de les plantes amb essències. En

aquestes flors, però, es van posar diversos insectes, la qual cosa ens diu que si que és

possible enganyar els sentits d‟alguns insectes, però no el de les papallones ja que els

tenen, potser, massa desenvolupat per ser enganyades. Cal dir que, potser, si haguéssim

augmentat el temps d‟observació o haguéssim ampliat els materials de l‟experiment

(essències, colors, tipus de paper...) podríem haver obtingut resultats diferents.

Fig. 111, 112 i 113 Flors falses utilitzades a l‟experiment.

97

9- Conclusió

Si des de fa temps ja havia demostrat interès pel món de les papallones, la realització

d‟aquest treball ha estat fonamental per a profunditzar en molts aspectes fins ara

desconeguts i, especialment, en la seva aplicació en l‟àmbit educacional.

A través d‟aquest treball, hem pogut comprovar la incidència que la contaminació

mediambiental que afecta a la ciutat de Barcelona i, més concretament, a la zona on

s‟ubica el jardí de papallones de l‟escola, produeix un efecte desfavorable per a la vida

dels lepidòpters, donat que el major índex de factors contaminants redueix el volum dels

individus estudiats. Així ha resultat de la comparació amb els índex de contaminació

mediambiental existents a l‟altre lloc, objecte d‟estudi, molt més rústic i natural, com és

el Parc de Collserola.

S‟ha demostrat, per tant, l‟íntima relació existent entre la pol·lució i el desenvolupament

dels ropalòcers, podent-se establir la regla de que a major pol·lució menor és la població

de papallones. Per a això ha estat fonamental utilitzar el mètode BMS, que ens ha

permès establir la proporció de papallones per metres quadrats en els termes que han

quedat exposats en les pàgines anteriors.

La realització de l‟herbari virtual amb més de vint espècies catalogades que composen

el jardí de l‟escola, ens ha permès analitzar, mitjançant l‟observació, les preferències de

les papallones per les plantes amb les flors de colors més vius i cridaners i amb més

olors.

Ens ha servit, igualment, per a comprendre la importància de la pol·linització, és a dir,

l‟augment de la capacitat de reproducció de les plantes a través de l‟acció transportadora

de pol·len que duen a terme aquests insectes.

També, hem pogut aprendre la necessària coevolució entre las plantes i les papallones

en una relació altament complexa en temps i espai que és indispensable per a la

supervivència d‟unes i altres espècies.

Per últim, hem estudiat el caràcter bioindicador que tenen les papallones, com a

espècies molt sensibles a tots les variacions de factors climàtics i mediambientals, fins

al punt que permeten predir la salut ambiental de l‟entorn en el que es troben, sobre la

base de que la falta d‟exemplars denota un ambient natural degradat.

98

Sens dubte, un dels objectius més agradables i importants del treball ha estat el

traslladar els coneixements adquirits sobre les papallones i el jardí de l‟escola als nens

de primària.

Els tallers realitzats han demostrat que els nens adquireixen els coneixements amb

major facilitat si poden fer treballs de camp en lloc de classes teòriques. Dels més cent

vuitanta tests realitzats a nens d‟entre sis i set anys, han resultat una gran quantitat de

dates, anteriorment analitzats, que permeten demostrar el millor aprenentatge mitjançant

pràctiques dirigides sobre el jardí de papallones, que mitjançant l‟explicació tradicional

de les matèries estudiades.

Per això, és necessari ressaltar l‟absoluta idoneïtat que el jardí de papallones presenta

per a potenciar la capacitat d‟aprenentatge dels nens, augmentant i facilitant el seu nivell

de comprensió al veure directament el comportament dels ropalòcers evolucionant sobre

les diverses plantes i flors que conformen el jardí de papallones.

Però no solament ha contribuït el jardí de papallones a complir una tasca docent en

l‟àmbit estricte dels coneixements, sinó que també ha permès introduir el contacte amb

la natura, encara que sigui reduït, i començar a explicar als nens, des de ben petits, la

importància que per a tots té, aprenent a ser respectuosos amb el medi ambient, a fi de

procurar una major conscienciació de la necessitat de preservar l‟entorn natural que ens

envolta.

De tot això esmentat fins aquí, encara queda fer una reflexió: si les papallones són

missatgeres del bon temps i de la qualitat ambiental; si sempre ens han captivat amb els

seus dolços i elegants moviments i amb els colors de les diferents espècies; si tenen un

paper especialment important dins dels ecosistemes com a font d‟aliment de molts

animals, com a consumidors de matèries primeres i com a pol·linitzadores; si permeten

impulsar en els nens el respecte per la natura, serà necessari que també els adults

preservin els espais naturals, prats i cultius per a aconseguir que les papallones

continuïn essent en el futur una inesgotable font de vida.

99

10- Agraïments

Aquest treball no hagués estat possible sense la col·laboració de la meva tutora, Marta

Martí, que m‟ha donat suport i ajudat durant aquests dos anys. També voldria agrair la

important i necessària col·laboració de les quatre professores del curs de primer de

primària de l‟any 2009 i a la coordinadora d‟aquest cicle. Han estat imprescindibles per

a la realització dels tallers les meves companyes: Anna Grau, Gina Culubret, Sophie

Compte, Celia Martí i Helena Ramón.

En el pla personal, vull mostrar el meu agraïment per la seva ajuda i paciència als meus

pares i germans.

Per últim, agraeixo especialment a tots els nens que han col·laborat en la realització dels

tests per a dur a terme els meus estudis.

100

11- Bibliografia

Llibres

CONSTANTÍ STEFANESCU. Papallones del Montseny. 1ª edició. Granollers: Museu

de Granollers, Ciències Naturals, 1999. (71 pàg.). ISBN: 84-87790-40-2

JUAN RAMÓN CÓRDOBA LEÓN, JOSÉ MANUEL SESMA MORANAS, GABINO

MARTÍN TORAL. Mariposas en libertad. 1ª edició. Madrid: Publimarca ediciones

S.L., 2006. ( 271 pàg.). ISBN: 84-8476-285-8

TOM TOLMAN, RICHARD LEWINGTON. Guía de las mariposas de España y

Europa. 1ª edició. Barcelona: Lynx Edicions, 2002. (320 pàg.). ISBN: 84-87334-36-9

JULIÁN SAEZ. Plantas de Jardín, Terraza e Interior. 2ª edició. València: Editorial

Floramedia, 2008. (Guia visual MMD. 288 pàg.). ISBN: 978-84-89347-58-8

ROY HAY, PATRICK M. SYNGE. Diccionario ilustrado en color de Plantas de

jardín con plantas de interior y de invernadero. 2ª edició. Barcelona: Editorial Gustavo

Gili, S.A. (364 pàg.).

ALFONS RASPALL, FRANCESC LLIMONA, MÀRIAN NAVARRO, ANNA

TENÉS. Guia de natura del Parc de Collserola. 1ª edició. Barcelona: Consorci del Parc

de Collserola, 2004. (238 pàg.). ISBN: 84-69-3165-X

PAMELA FOREY SUE. Mariposas. 2ª edició. Barcelona: Libros Cúpula, 1993.

(Pequeñas guías de la naturaleza. 123 pàg.). ISBN: 84-32916-83-8

IVO NOVÁK. Mariposas. 1ª edició. Madrid: Tikal/Susaeta, D.L., 2009. (Biblioteca de

la naturaleza. 224 pàg.). ISBN: 978-84-92678-03-7

JEAN-JACQUES BIGNON. Observar los insectos. 1ª edició. Madrid: Tikal, 2005.

(Naturaleza. Animales. 143 pàg.). ISBN: 84-30553-33-9

Enciclopèdia catalana de l’estudiant. 1ª edició. Barcelona: Carroggio, 1999. III. (347

pàg.). ISBN: 84-7254-765-5

Gran enciclopedia Salvat. 1ª edició. Barcelona: Salvat, 2000. 18. (163 pàg.).

ISBN: 84-3450059-0

Pàgines web

WWW.PROFESORENLINEA.CL. Temas generales. Mariposa [en linia].

<http://www.profesorenlinea.cl/fauna/mariposa.htm > [consulta: 2 d‟agost de 2010].

JESÚS MORALES. Flores, Jardinería, Plantas y el Jardín. Asterisco, Estrella de mar,

Estrellada de mar, Churrera, Margarita de mar, Margarita maritima [en linia].

101

Espanya: 2002-2009. <http://fichas.infojardin.com/perennes-anuales/asteriscus-

maritimus-asterisco-estrella-mar.htm> [consulta: 15 de juliol de 2010].

PABLO KALNAY, GREG STACK, JANE SCHERER. Hablemos de insectos. [en

linia]. < http://urbanext.illinois.edu/insects_sp/> [consulta: 10 de juny de 2010].

PEDRO VELASCO, PALOMA DELGADO. Nuestras mariposas. La conservación de

las especies en la Península Ibérica, Baleares y Canarias [en linia]. Madrid: Obra

Social Caja Madrid, 2006. <http://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/

CMA/ficheros/OSMedio_MariposasAlumno> [consulta: 1 de novembre de 2010].

DAVID HUERTAS, MARTA CARMONA, ELENA QUEROL, CRISTINA

ROMERO. La potencial contaminació atmosfèrica al Parc de Collserola [en linia].

Barcelona: Diputació de Barcelona, 2008. <http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/

pdf/p08d005.pdf> [consulta: 1 de novembre de 2010].

ZERYNTHIA. Asociación Española para la Protección de las Mariposas y su Medio

[ en linia]. <http://www.asociacion-zerynthia.org/> [consulta: 30 de setembre de 2010]

CBMS. Pla de seguiment de ropalòcers de Catalunya [en linia]. Granollers: Catalan

Butterfly Monitoring Scheme, 2009. < http://www.catalanbms.org/> [consulta: 15

d‟octubre de 2010].

Revistes

ROB DUNN. “Tesoros diminutos”. National Geographic. Setembre (2010),

31-41/110 pàg.

DARLYNE A. MURAWSKI. “ Orugas asesinas”. National Geographic. Juny (2003),

84-95/113 pàg.

Altres

CD: EL PARC DE COLLSEROLA. Les papallones de Collserola, pas a pas.

PAPALLONES,...2011/05/03 · durant el cicle biològic comprès entre l‟ou i l‟estat adult. En...

Documents

Transcript of PAPALLONES,...2011/05/03 · durant el cicle biològic comprès entre l‟ou i l‟estat adult. En...