LES

PAPALLONES Escola AMADEU VIVES

Educació Infantil -4 anys “B” Curs 2012-2013

INDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................................................................. 3

CANÇÓ .............................................................................................................................................................................................................. 4

QUÈ SABEM DE LES PAPALLONES? .............................................................................................................................................................. 5

QUÈ VOLEM SABER? ....................................................................................................................................................................................... 6

RACÓ DE “LES PAPALLONES” ......................................................................................................................................................................... 7

FITXES DE TREBALL ........................................................................................................................................................................................ 8

QUÈ HEM APRÈS? .......................................................................................................................................................................................... 32

EXPOSEM EL PROJECTE .............................................................................................................................................................................. 34

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS .......................................................................................................................................................................... 35

ANNEX ............................................................................................................................................................................................................. 36

Com que ja estem al segon any d’escola, ha estat molt més fàcil escollir el nom de la classe ja que estem més

familiaritzats amb els processos d’elecció i votació. Així que aquesta vegada, vam anar proposant possibles noms que ens

agradarien com a nom del grup-classe i la mestra, la Jessica, els va anar anotant a la pissarra. Primer vam fer una llista

força llarga i després vam tenir dues rondes de votacions així, finalment, vam aconseguir el consens... Som la classe de

Les Papallones!!

MIRA LA PAPALLONA

VA VOLANT DE FLOR EN FLOR.

JUGA AMB LES FORMIGUETES,

LES MARIETES I ELS CARGOLS.

BRILLEN PER TOT EL BOSC,

SOTA LA LLUM DEL SOL,

LES PAPALLONES DE COLORS.

TENEN ALES

LE

S P

AP

AL

LO

NE

S E

ST

AN

AL

CA

MP

Com neixen les papallones? Com es formen les papallones? Quan el cuc es fa gran, es converteix en papallona? Com podeu volar? On viuen les papallones?

Podeu brillar? Per a què et serveixen les antenes? Per què teniu les ales de colorins?

Per què aneu de flor en flor? Lili, les papallones què mengeu? Mengeu fulles?

Lili, jugueu amb les marietes?

RACÓ DE LES PAPALLONES A l’aula vam dedicar un raconet per anar exposant tot el material que anéssim recollint sobre les papallones.

Així hem aconseguit llibres, contes, dibuixos i manualitats fets pels nens i nenes de la classe, material de suport visual per a l’explicació de contes, algun 7uzle, ...

SOM LA CLASSE DE…

LES PAPALLONES

DECOREM LA MASCOTA

ENDEVINA, ENDEVINALLA

M’ARROSSEGO COM UN CUC,

FINS QUE EM POSO DINS D’UN SAC.

QUAN EL SAC EM VA MENUT,

A VOLAR I S’HA ACABAT!

QUI SÓC?

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

1 – BLAU 2 – TARONJA 3 – GROC 4 – VERD 5 – VERMELL

DIBUIX INICIAL COM ET SEMBLA QUE ÉS UNA PAPALLONA…

LES PAPALLONES SÓN…

INSECTES

EL VOL DE LA PAPALLONA

VOL PLANAT

VOL BATUT

VOL VIBRAT

REPRODUCCIÓ

LES PAPALLONES PONEN

I D’ELLS NEIXEN LES .

COM NEIXEN LES PAPALLONES?

LA _ _ _ _ _ _ _ _ _ DEPOSITA UNS PETITS _ _ _ A LES FULLES DE LES

PLANTES. DELS OUS NEIXERAN UNES PETITES

_ _ _ _ _ _ _ QUE ANIRAN MENJANT I MENJANT

FINS FER-SE GRANS.

L’ERUGA MENTRE CREIX ES CANVIA DE VESTIT

(CANVIA DE PELL) UNES QUANTES VEGADES.

DESPRÉS DESCANSA DINS LA _ _ _ _ _ _ _ _ _

DURANT UN TEMPS FINS QUE DESPRÉS DE LA

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ SURT UNA BONICA

PAPALLONA.

METAMORFOSI:

DE L’ERUGA A LA PAPALLONA

OU ERUGA CRISÀLIDE PAPALLONA

LES PARTS DE LA PAPALLONA

ULLS

ANTENES

ALES

CAP

TÒRAX

ABDOMEN

EL COS DE LA PAPALLONA

ESTÀ DIVIDIT EN ____ PARTS:

LES PARTS DEL CAP

ELS ULLS L’ULL COMPOST DE LA PAPALLONA ESTÀ FORMAT PER MOLTS

ULLS I AIXÒ LI PERMET VEURE MILLOR. INDICA QUINS SÓN:

LES PARTS DEL TÒRAX I L’ABDOMEN

EL TÒRAX TÉ POTES I ALES.

ELS ESPIRACLES ESTA`N A L’ABDOMEN I SÓN UNS ORIFICIS PER RESPIRAR.

POTES

ESPIRACLES

ALES

LES PAPALLONES TENEN…

EL COS RECOBERT D’ DE COLORS

TIPUS DE PAPALLONES

DIURNES NOCTURNES

TIPUS DE PAPALLONES (II)

LES PAPALLONES _ _ _ _ _ _ _ VOLEN DURANT EL

_ _ _. TENEN UNS BONICS DIBUIXOS A LES _ _ _ _ _

I QUAN DESCANSEN LES PLEGUEN.

LES PAPALLONES _ _ _ _ _ _ _ _ _ VOLEN DURANT

LA _ _ _. LES _ _ _ _ SÓN DE COLORS MÉS

PÀL·LIDS I TENEN EL COS MÉS RODONET I PELUT.

QUAN DESCANSEN MANTENEN LES ALES

ESTESES.

ON VIUEN LES PAPALLONES?

PRAT

JARDÍ

BOSC

SELVA

DEPREDADORS: ENEMICS DE LES PAPALLONES

SISTEMA DE DEFENSA PER DEFENSAR-SE DELS DEPREDADORS, LES PAPALLONES

APROFITEN ELS ELEMENTS DE LA NATURA PER AMAGAR-SE.

QUÈ MENGEN LES PAPALLONES?

COM MENGEN LES PAPALLONES? DIBUIXEM L’ESPIRITROMPA EN REPÒS I DURANT L’ALIMENTACIÓ

L’________________________ ÉS COM UNA

CANYA QUE ELS PERMET XUCLAR EL NÉCTAR.

QUAN NO S’___________________________,

_______________________ L’ESPIRITROMPA.

LA MEVA PAPALLONA

QUÈ HEM TREBALLAT?

Els ous eren petits, petits (Júlia).

Alguns ous eren negres, altres grisos (Lucía).

Els cucs neixen dels ous de color més fosc (Alberto).

Les erugues beuen aigua de les fulles (Flavio).

Si deixem la caca dins la caixa es poden morir (Eric).

Les erugues són llargues, toves i fredes. També són suaus (Sara).

Les papallones respiren pels ESPIRACLES (Eric).

Les papallones mengen la sang de la flor, que és el nèctar (Biel).

Les papallones són insectes (Flavio).

Un dia vaig veure una papallona nocturna que era tota grisa i peluda (Lucía).

Les papallones viuen al camp (Joel).

Les papallones mengen amb l’ESPIRITROMPA (Eric).

Han fet la crisàlide (Sara).

El fil de seda que fan els cucs per fer el capoll, sembla una teranyina! (Flavio).

Les papallones xuclen amb l’ESPIRITROMPA (Flavio).

Les antenes els serveixen per olorar i mantenir l’equilibri (Joel).

Les erugues mengen fulles i es converteixen en papallones (Kevin).

Hi ha papallones diürnes i nocturnes (Flavio).

Després de la crisàlide surten les papallones (Lucía).

Al cap tenen els ulls, les antenes i l’espiritrompa (Eric).

Dins el capoll, fan la METAMORFOSI (Biel).

Les papallones juguen (Arnau).

Les ales estan al TÒRAX i també les potes (Laia, Aitor i Lucía ).

Tenen 6 potes (Flavio).

Les papallones mengen el NÈCTAR de les

FLORS (Aitor).

Les papallones dormen (Leire).

Les papallones diürnes dormen amb les ales

tancades i les nocturnes amb les ales

obertes (Lucía).

Les aranyes i els ratpenats són els seus

enemics (Nil).

Tenen el cos recobert com els peixos

(Arnau).

Tenen ESCATES al cos (Eric).

Poden volar de moltes maneres: vol PLANAT, vol BATUT i vol VIBRAT (Lucía i

Júlia).

EXPOSEM EL PROJECTE Després de tot el que hem après durant el temps que hem treballat el nostre projecte, hem volgut explicar a la resta de companys i companyes de P-4 un munt de coses interessants sobre les PAPALLONES. Així que entre tots, vam anar explicant tot el que havíem après a la classe...

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS Anderson, Judit. Hi havia una vegada una eruga. Barcanova. Barcelona, 2010.

Feu Vida, M. Teresa. L’eruga que volia ser diferent. Oxford Educació. Móstoles (Madrid), 2008.

Hood, Susan. Eruga a la primavera i papallona a l’estiu. Beascoa. Barcelona, 2004.

Martí, R. N.. L’eruga vol volar. Nadal. Valls, 2005.

Tracqui, Valérie. La papallona vola de flor en flor. Cruïlla. Barcelona, 2010.

VVAA. Mira cómo crezco. La Mariposa. Edebé. Barcelona, 2004.

Watts, Barrie. La papallona i l’eruga. Edebé. Barcelona, 1998.

ANNEX

EL CICLE VITAL DE LES PAPALLONES Els CUCS de SEDA neixen dels OUS que han post les PAPALLONES. Quan vam rebre els

nostres cucs, el 18 d’abril, feia pocs dies que havien sortit dels ous. Els ous eren de

color blanc, groguenc, negre i gris. Mirant-los amb una lupa, vam veure que eren

rodonets i una mica aixafadets per la part de dalt. No

els podem tocar així que no hem mirat la part de

sota. Amb la informació que hem trobat per Internet,

hem après que només surten cucs dels ous negres o

foscos, dels blancs i dels grocs no!! Així que entre els

nostres ouets només quedaven 3 o 4 cucs per néixer.

Com que nosaltres ja vam rebre les eruguetes amb

uns quants dies de vida, no vam observar directament que quan neixen tenen potets,

són peludes i fosques i que quan van creixent es van tornant d’un color més clar, però

ho hem après gràcies a les informacions consultades. Les nostres s’han tornat

blanques!!

Mireu quin canvi en pocs dies...

22/04/2013

24/04/2013 25/04/2013

29/04/2013

02/05/2013 06/05/2013

16/05/2013 08/05/2013 22/05/2013

Observant com anaven creixent, vam poder descobrir moltes coses:

Creixen molt ràpid

Mengen contínuament

Han canviat de color: han deixat el color més

marronós i s’han tornat més clars.

N’hi ha de grans i de petits.

Ja se’ls distingeix el cap, les potetes, el cos...

Han fet la MUDA!!

Com que ens agradava agafar-los ens vam

adonar, que les erugues feien un fil, FIL de SEDA,

de vegades queden penjats d’ell i els serveix per

alliberar-se de l’ou.

EL MENJAR...

A les nostres erugues, els encanten les FULLES de MORERA, per això cada dia els

donem. Alguns nens ens vam preguntar si bevien AIGUA, però la Jessica ens va

explicar que no en necessitaven perquè la prenien

de les fulles. Així doncs, els posaven les fulles

fresques, recent collides però NO FREDES!!

Ara bé, llegint les reflexions d’uns companys i

companyes d’una altra escola, vam aprendre que

les erugues prefereixen que deixem les fulles

antigues formant un llit a la caixa i que les noves i

fresques les hi posem al damunt, tapant els cucs.

Quan són més grans, mengen més vegades al dia i més quantitat de fulles.

Passen els dies, les erugues mengen i mengen i les deposicions o CAQUES són més

grans i hi ha més quantitat. Per això, si abans netejàvem la capsa un o dos cops per

setmana, ara ho hem de fer més sovint, perquè podria suposar un focus d’infecció!

COM MENGEN?

Com hem vist tots aquests dies, les erugues no fan res més que menjar i menjar. Tot

el dia mengen!! No s’atipen mai?

De vegades, però, estan quietes i sembla que no tinguin gana, estan com adormides...

És que estan mudant la pell!!

Per menjar, agafen les fulles i les van rossegant amb les seves mandíbules, no importa

si han de començar pel mig de la fulla o

per les voretes.

Normalment, amb les 10 potes

posteriors, que fan de ventosa,

s’aguanten i amb les 6 potes de davant

agafen la fulla, que rosseguen i

rosseguen, sempre de dalt a baix. Per

demanar, prefereixen que les fulles

tinguin els nervis cap a baix i que les

tiges no siguin molt gruixudes...

Com que mengen i mengen, hem comentat que cada vegada hi fan més caques. Les

deposicions són unes boletes petites de color verd molt, molt fosc, gairebé sembla

negre i no fan olor.

Les erugues tenen el cul al final de l’abdomen i per treure la caca, s’ajuden amb les

últimes potetes.

LES PARTS DEL COS Al cap hi ha la boca amb unes mandíbules que en cada muda es tornen més grans i

fosques. Les eruguetes es desplacen amb un moviment semblant a l'acordió.

Hem observat que els cucs tenen el cos allargat i amb un munt de potes: 6 a

continuació del cap, són petites, acabades en garra i molt juntes; a la part de

l'abdomen hi ha 10 potes més, que són més amples i acabades amb una mena de

"ventosa" i les 2 últimes que com més grans es fan els cucs, més se separen de les

altres i queden al final del cos tancant el cul.

Al llarg del cos, a banda i banda, tenen 9 puntets negres, són els ESPIRACLES i és el

lloc per on respiren.

Ara que sabem per on respiren, poden olorar?

Els companys i companyes de l’altra escola, han fet diverses experiències per veure

com funcionen els sentits en els cucs de seda (vista, oïda i olfacte), tot i que ells van

concloure que no veien, sentien ni oloraven, un expert els va explicar que sí que

tenien sentits però eren molt primaris i per això no responien en les proves que ells

havien fet. Són molt sensibles als moviments i les vibracions.

LA MUDA

Quan les erugues muden la pell, se’ls arruga molt la que tenen damunt el cap i

després els cau. Tot i que hi ha dues maneres de fer mudes, creiem que les nostres

erugues la treuen pel final de cos, perquè hem pogut

observar que queda sencera, com una funda.

Quan han de mudar, es queden molt quiets en una fulla,

aixequen el cap i sacsejant la part de davant de cos de dreta a

esquerra, deixen la pell vella, que queda seca i de color groc (la que nosaltres hem

pogut observar).

Amb cada muda, van canviant el seu color que cada vegada és més clar fins que arriben a quedar-se completament blancs.

LA CRISÀLIDE

Per poder fer la METAMORFOSI i transformar-se en PAPALLONA, les erugues es construeixen una nova “caseta” amb la seda que treu d’un conducte que té sota la boca. Aquesta nova llar, té forma ovalada i és de color groc ataronjat, en el nostre cas.

La SEDA és un líquid que, en contacte amb l’aire, se solidifica en forma de fil. Aquest pot tenir una llargada de 900 o 1000m. aproximadament. Mentre es construeixen el

capoll, l’eruga s’aprima, perd molt volum, i quan es tanca dins el capoll, ja és més petita.

Dins el capoll, l’eruga realitza diverses transformacions i se l’anomena CRISÀLIDE:

perd les 10 potes del darrere, les potes del davant se li allarguen, li surten unes antenes i les ales, els ulls se li engrandeixen i se li arrodoneixen. Durant l’etapa de CRISÀLIDE també fa una muda de la seva pell i la deixa dins el CAPOLL quan surt en forma de PAPALLONA. El temps que dura aquesta fase pot ser d’entre 15-20 dies.

LES PAPALLONES

La CRISÀLIDE, després de 15-20 dies ja està a punt de sortir en forma de PAPALLONA. Per fer-ho fa un líquid per poder desfer els fils de seda d'un costat del capoll i va sortint molt a poc a poc. Li cal molta energia i estona per sortir. Quan ja ho ha fet, està esgotada i mullada del líquid que ha fet. S'està una estona quieta assecant-se i recuperant forces.

DURANT AQUESTA ETAPA DE PAPALLONA NO MENGEN RÉS.