L’ORACIÓ COMPOSTA: coordinació, juxtaposició,

subordinació

SNTAXI, l’oració composta

L’ORACIÓ COMPOSTA•L’oració composta uneix dues o més oracions simples.•Poden unir-se de 3 formes diferents, per: coordinació, juxtaposició o subordinació:

l’oració composta

SUBORDINACIÓ COORDINACIÓ

COPULATIVA

DISTRIBUTIVA

DISJUNTIVA

CONSECUTIVA

ADVERSATIVA

SUBSTANTIVES

ADVERBIALS

ADJECTIVES (de RELATIU)

YUXTAPOSICIÓ

EXPLICATIVA

1-Oracions sintàcticament independents l’una de l’altra.

2- S’uneixen per una CONJUNCIÓ

1-Oracions sintàcticament independents l’una de l’altra

2- S’uneixen per un SIGNE DE PUNTUACIÓ

1-Sintàcticament una oració depèn de l’altra (l’oració subordinada depèn dela principal)

2- Algunes s’uneixen per una CONJUNCIÓ

de Temps

de Lloc

de Manera

etc.

de Subjecte

de C. directe

de . Prep

de C. Atribut

De C. del nom

L’ORACIÓ COORDINADA

Oracions Coordinades: 1- Quan les dues oracions són:

- sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra)

- s’uneixen per una conjunció

2-Tipus de Coordinades:•Coordinades Copulatives:

-indiquen una simple unió (afegeixen elements)-s’uneixen a través de la conjunció i / ni:

“Se’l va mirar de fit a fit i li va dir que no podrien ser mai amics”

l’oració composta

•Coordinades Disjuntives: -indiquen alternança-s’uneixen a través de: o (o reforçat amb: o bé, o si no )

“Fes els deures ara o deixa’ls córrer”

•Coordinades Distributives: - indiquen alternativa entre 2 oracions.- s’uneixen a través de: ara...ara; l’un...l’altre; o...o; ni...ni; no solament... sinó; etc.

“No hi volen anar, ni que plogui ni que nevi”“Ara li fa mal això, ara li fa mal allò”

•Coordinades Adversatives: -indiquen oposició -s’uneixen a través de: però, sinó (que), encara que, més aviat, malgrat això, a pesar d’això, així i tot, amb tot...

“La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom”

L’oració coordinada

•Coordinades Consecutives (o il·latives): -Indiquen una conseqüència -s’uneixen a través de: doncs, per tant, en conseqüència, així que, de manera que...

“Veig que no hi ha cap pregunta... Doncs ja podem passar al capítol següent”

•Coordinades explicatives: -Reiteren una explicació-s’uneixen amb: és a dir, això és, o sigui...

“La Laia es va fer gran, és a dir, es va convertir en una noia assenyada”

L’oració coordinada

Juxtaposició (o Coordinació asindètica): 1- Quan les oracions 2 oracions són:

- sintàcticament independents (estan al mateix nivell sintàctic, sense que una depengui de l’altra)- s’uneixen per un signe de puntuació (normalment una coma, però de vegades dos punts o punt i coma)

“Aquest home és boig , no hi toca”“Calla , no em posis nerviosa”

L’oració juxtaposada

L’ORACIÓ YUXTAPOSADA

L’ORACIÓ SUBORDINADA• Les oracions subordinades mantenen una relació de

dependència respecte de l’oració principal• Les podem dividir en tres grans grups segons si equivalen

a un substantiu, un adjectiu o un adverbi:

1. Subordinades substantives (completives): Equivalen a un substantiu o sintagma nominal (SN). Fan les mateixes funcions d’un substantiu

2. Subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i fan de Complement del nom (CN). Fan la funció d’un adjectiu

3. Subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i fan de complement circumstancial (CC).( Podem parlar d’oracions subordinades adverbials de temps, de lloc, de manera...)

L’oració subordinada

L’ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA

L’oració subordinada

Pot presentar diverses estructures, la més comuna és:

1. Que (conjunció) + oració

Ex: - Em va assegurar [que el carter trucaria dues vegades] - No em va dir [que tu series a casa ]

“que”només introdueix la subordinada, no té cap funció sintàctica, i per això: -no admet preposició: *Em va assegurar de que vindria -no es pot suprimir: *Et demano Ø m’informis puntualment

Altres estructures:2. (preposició) + INFINITIU

S’anomenen oracions subordinades d’infinitiu. Malgrat que se subordinen directament a vegades poden introduir-se per les preposicions a i de:

Ex: - Volia [arribar el primer] - Li agradava molt [anar a plegar bolets a la tardor] - Preferia [comprar productes catalans] - Estava acostumat [a ser el primer]

3. què (pronom interrogatiu) + ORACIÓ

S’anomenen oracions substantives interrogatives; poden ser •Directes: Li han preguntat: [ets prou valent?]•Indirectes: No sabia [què li passava pel cap] L’oració subordinada

4. Si (conjunció) + ORACIÓTenen un sentit dubitatiu. Es consideren oracions interrogatives indirectes

Ex: - No sabia [si actuarien amb delicadesa] - Els va preguntar [si la rentadora encara funcionava]

FUNCIONS Com que aquestes oracions equivalen a un SN, poden exercir dins de l’oració principal les mateixes funcions que hi faria un substantiu

L’oració subordinada

1- Subordinada Substantiva de Subjecte:a. Li interessa molt [que hi vagis] (busquem equivalències per

provar la funció)

és SUBJECTE perquè concorda amb el VERB

b. Li interessa molt [la teva visita]c. Li interessen molt [les teves visites]

2- Subordinada Substantiva de Complement directe: a. Et vaig dir [que no toquessis la bicicleta] b. Et vaig dir [això] c. T’[ho] vaig dir (ho és el pronom de CD)

3- Subordinada Substantiva de Complement Preposicional (o de règim verbal):La preposició que precedeix la subordinada forma part del verb: pensar en, parlar de, oblidar-se de, acostumar-se a... a. Ens vam oblidar [d’anar al dentista] b. Ens [en] vam oblidar

c. En Josep no va pensar [en aquella possibilitat] d. En Josep no [hi]va pensar

(Si el CRV és introduït per la preposició de , se substitueix pel pronom en)

(Si el CRV és introduït per la preposició a, en, amb... (qualsevol menys “de”) se substitueix pel pronom hi )