L’ORACIÓ COMPOSTA

És la que té més d’un verb.

Una oració composta és la combinació o interrelació de dues o més oracions que estan unides per nexes o signes de puntuació.

COORDINADES

Les oracions coordinades es caracteritzen perquè tenen una significació completa: una no depèn de l'altra.

Per exemple: La Maria vindrà demà i el Miquel marxarà després; si diem La Maria vindrà demà, té sentit complet, i si diem El Miquel marxarà després, també en té.

Estan unides per quatre tipus de nexes:

a) Conjuncions copulatives: i, ni (L'Anna canta i la Maria balla).b) Conjuncions adversatives: però, sinó (que), encara que, tanmateix... (Vaig menjar massa, però no li ho diguis a ningú).c) Conjuncions disjuntives: o, o bé, o si no... (Li ho dius tu o li ho diré jo).d) Conjuncions il·latives: doncs, per tant, així doncs... (No hi eres; per tant, no pots parlar).

JUXTAPOSADES

Les oracions juxtaposades són aquelles en què les proposicions s'uneixen per mitjà de signes de puntuació: coma, punt i coma, i dos punts.

SUBORDINADES

Les oracions subordinades es caracteritzen perquè presenten una relació de dependència sintàctica entre l'anomenada principal i les anomenades subordinades, que depenen de la principal.

Per exemple, en l'oració composta: La Lluïsa va decidir que no aniria a Barcelona, la principal és La Lluïsa va decidir i la subordinada que no aniria a Barcelona.

Estan unides per conjuncions o pronoms relatius i segons aquests nexes les oracions subordinades poden ser:

SUBSTANTIVES

a) Completives: que

ADJECTIVES

b) Relatives: que, (prep.) + què, (prep.) + qui, (art.) + qual/s... [pronoms relatius]

ADVERBIALS

c) De lloc: on...d) Temporals: quan, mentre...e) Modals: com...f) Comparatives: més... que, igual que...g) Consecutives: de manera que, doncs...h) Condicionals: si, en cas que...i) Concessives: tot i que, encara que...j) Causals: perquè, ja que, com que...k) Finals: perquè (verb en subjuntiu), a fi que, per tal que...

Material pàg. 58 (només el primer claudàtor)

ORACIÓ DE RELATIU

Adjectives

L’aviador més tardà va fer un mal aterratge.

L’aviador que arribà més tard va fer un mal aterratge.

Ex. 18 pàg. 118 i 15 pàg. 117

Substantives

Qui fa un cove fa un cistell.

Han donat medalla a tots els que han arribat a la meta.

Ex. 14 pàg. 116

Especificatives

Les oracions de relatiu, que funcionen dins l'oració principal com a complement d'un nom, permeten explicar o especificar l'antecedent, i insereixen una frase dins d'una altra. Són un recurs expressiu.

En l'oració especificativa següent ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions:

Els camions que anaven carregats s'havien d'aturar a la frontera.

ExplicativesEn canvi, en l'oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

Els camions, que anaven carregats, s'havien d'aturar a la frontera.

En les oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple ‘que’ pot alternar amb ‘el qual’, ‘la qual’, ‘els quals’ o ‘les quals’ (en general, però, considerem preferible que).

Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

La sentència, que s'ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

Ex. 12 pàg. 115

Abús de les oracions de relatiu

Sovint se n'abusa i el resultat acostuma a ser un text amb frases massa llargues. Recordem que, com a norma general, recomanem sempre dues frases curtes abans que una de massa llarga.

La mort li ha arribat a Eugène Ionesco, que serà enterrat demà a París, quan ja feia temps que estava apartat de la seva activitat literària.

Eugène Ionesco ha mort quan ja feia temps que estava apartat de l'activitat literària. Serà enterrat demà a París.

PRONOMS RELATIUS: FORMES I FUNCIONS

FORMES FUNCIONS EXEMPLES

queart + qual

Subjecte, CD, CC temps

Aquell metge que ha operat el meu pare...

Dóna´m el diari que llegeixes.

Això succeí l´any que ens vam disfressar.

a/per a + qui

a/per a + art+ qual

CI El noi a qui has trucat...

El finalista, al qual han donat el premi...

prep. + què (coses)prep. + qui (persones)prep. + art. + qual

C preposicional

La casa de què vam parlar no la compraré.L´actriu de qui et parlava és germana d´en Jordi.La masovera a la qual et refereixes viu a Olot.

FORMA FUNCIÓ EXEMPLES

(prep. + ) on

prep. + què

prep. + art. + qual

CC lloc El prat on havíem passat tantes tardes...

La cambra en què dormíem...

Les plataformes damunt de les quals havíem...

prep. + quèprep. + qui

prep. + art. + qual

Altres CC La clau amb què has tancat l´armari...

La situació contra la qual lluitem...

antecedent + (prep.) art. + N. + "de + art. + qual"

C del nom Ha vingut el rellotger, la casa del qual és molt antiga.

Ex. 13 pàg. 116

Ús dels pronoms relatius: simples/compostos

Per aconseguir un estil més àgil i directe, com a norma general es recomana recórrer a construccions amb relatius simples.

La noia de qui et parlava (millor que: La noia de la qual et parlava)

Però els relatius compostos poden ser útils per evitar construccions ambigües o confuses.

La filla del pintor, a qui cada any donen el premi (a la filla?, al pintor?)

La filla del pintor, al qual cada any donen el premi.

La filla del pintor, a la qual cada any donen el premi.

Amb la major part de les preposicions tòniques s'usa el relatiu qual.

És una llei contra la qual presentaran recurs tots els partits.

Relatiu neutre

En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global.

Van tallar l'aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.

Considerem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context.

Van tallar l'aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.

De tota manera, es recomana no abusar d'aquestes construccions i substituir-les per alternatives que evitin el relatiu: i això, per això, etc.

Van tallar l'aigua, i això va obligar a tancar la piscina.

Van tallar l'aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

Relatiu locatiu

El relatiu on indica un lloc real o un lloc analògic i funciona com a equivalent de les construccions següents: preposició + què i preposició + article + qual.

El poble on (en què, en el qual) vivia té cinc mil habitants.

Relatiu possessiu

El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l'equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem fer servir en contextos informals (però en general les evitarem en altres registres i situacions formals).

Informal: L'home que el seu pare és metge.

Formal: L'home el pare del qual és metge.

Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + "que"

La construcció preposició + article + que és incorrecta quan equival a preposició + article + qual o preposició + què / preposició + qui.

Exemples incorrectes:

L'informatiu en el que els hem parlat de l'atemptat d'avui acaba aquí.

La persona a la que telefonem cada matí és de Mataró.

Els guanyadors, als que el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.

Exemples correctes (escrivim en primer lloc la forma que considerem preferent):

L'informatiu en què (en el qual) els hem parlat de l'atemptat d'avui acaba aquí.

La persona a qui (a la qual) telefonem cada matí és de Mataró.

Els guanyadors, a qui (als quals) el president va adreçar unes paraules, no van voler recollir el premi.

En canvi, aquesta construcció sintàctica és correcta quan equival a preposició + aquell que / aquella que / aquells que / aquelles que / allò que.

Amb els diners de la Generalitat i amb els que va aportar l'Ajuntament es pagaran aquests actes.

Incorreccions amb pronoms relatius: confusions entre "que" i "què"

Convé no confondre el que relatiu àton (no precedit mai directament de preposició) i el què relatiu tònic (usat sempre amb preposició):

No saps el que dius.

L'eina amb què van tallar allò és molt útil.

Pronoms relatius: el grup "a qui" en casos de CD de persona desplaçats a l'esquerra

En casos de complement directe de persona desplaçats a l'esquerra, és del tot admissible l'ús del grup a + qui.

I.E., a qui van ferir ahir, ha mort aquesta matinada.

F.G., a qui van detenir quan sortia de casa seva, ha ingressat a la presó.

Pleonasme de relatiu

Hem anat a la cafeteria on ens hi trobem cada vespre.

Hem anat la cafeteria on ens trobem cada vespre.

Visitarem la casa on hi va viure el pintor.

Visitarem la casa on va viure el pintor.

Hi havia un professor a qui li vàrem preguntar el problema.

Hi havia un professor a qui vàrem preguntar el problema.

Exercicis

Ex. 16, 17, 19, 20, 21 pàgs. 117, 118, 119

Material 49-57