L’ORACIÓ

COMPOSTA

Definició

• Oració simple: segment del discurs limitat per dues pauses (dos punts) format per un subjecte (S) i un predicat (P).– La jove escolta música.

• Oració composta: de forma tradicional es defineix com aquella que està formada per dues oracions o més.– Espere que Joan arribe demà.– El llibre que em vas regalar és molt interessant.– Si no vols escoltar-me, no em preguntes.– No sap on anirà demà.– No vindrà ni ens acompanyarà.

Classificació tradicional

L’ORACIÓ COMPLEXA I L’ORACIÓ COMPOSTA

• Oració complexa: inserim una oració en l’estructura d’una altra oració on funcionarà com un dels seus constituents:– La jove que està al jardí escolta música.– Anna vol que vingues demà a l’excursió.– Tornarem quan parles amb Maria.

• Oració composta: està formada per dues proposicions (amb subjecte i predicat cadascuna) unides per un nexe:– La jove escolta música perquè li agrada.– Has de llegir el llibre i estudiar per a l’examen.

Fa la mateixa funció que un substantiu: S,CD,CI,CRV,CN,Cadj,Atr.

Exemple: Té por del rebuig al seu quadre = Té por que rebutgen el seu quadre

No m’agrada que li hages parlat així = No m’agrada la teua manera de parlarPractica:

1. Transforma els sintagmes subratllats en oracions subordinades substantives.

• Ell és l’equivocat.

• Espera bons resultats de vendes.

• Hauran d’acudir hui els absents.

2. Reemplaça les oracions subordinades substantives en negreta per un sintagma nominal, introduït

per preposició si és necessari:

• Es va entossudir que ho acabàrem hui.

• Desconec com hem d’arribar-hi.

• Heu de donar menjar a qui ho necessite.

Van introduïdes per:

– Un infinitiu (precedit o no de preposició):

M’agrada llegir novel·les d’aventures

Us interessa d’acabar la feina ràpid?

– Un enllaç : • Que conjunció : Anna li va dir que no aniria

• Si: M’ha demanat si estava interessada en el llibre

• Pronom interrogatiu: Joan ha preguntat què feia allí

• Pronom relatiu: Qui vulga que vinga amb mi

• Tenen el mateix subjecte que la principal– No vols menjar-te la poma?

• S’insereixen directament o poden anar introduïdes amb la preposició a i de– Aquest estiu han decidit d’anar a Paris (CD)

– Fa pena de veure’l tan abatut (subjecte)

• Davant d’infinitiu, en els CRV, les preposicions en i amb es canvien respectivament per a i de– Ens amenaçava de dimitir (amb la dimissió) (CRV)

– Maria insistia a afirmar la seua innocència (en la seua innocència) (CRV)

Oracions substantives interrogatives:

Tipus:B. Nexe: conjunció si

Funció de CD: Pere pregunta si vindràs demà.

C. Interrogativa indirecta parcial

Nexes: els pronoms: Què, qui, quin, quina..., quan, quant, quanta..., com, on, per què...).

Funcions:

– Subjecte: M’interessa què feu.

– CD: No tinc clar què he de comprar.

– CRV: Penseu de què tracta la novel·la.

D. Oracions substantives de relatiu: • Van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit

en el text: – Qui no vulga pols que no vaja a l’era.

– Aquell que ho desitge és el meu amic.

• Podem construir l’oració substantiva adjectiva amp preposició + article +que:

– Anirem de viatge amb el professor d’anglés i amb el que ha vingut nou.

Recorda

Per comprovar si és correcta la construcció preposició + article +que sempre podràs substituir l’article per un demostratiu:

“... Amb aquell que ha vingut nou”.

• Funció: CN, la mateixa que un adjectiu en l’oració simple.– Els alumnes que van acudir a la reunió van eixir-ne molt decebuts

– Els alumnes assistents van eixir-ne molt decebuts

• Tipus:– EXPLICATIVES:

• Afegeixen una informació no essencial a la principal.

• S’escriuen entre comes i es pronuncien amb una pausa marcada.

Els xiquets, que estan jugant, són francesos– ESPECIFICATIVES:

• Determines, delimiten el significat de l’antecedent.

Els xiquets que estan jugant són francesos

Nexes:

Pronoms relatius:

Que: El jove que vas veure ahir és anglés.

Què: El premi literari a què em vaig presentar ha quedat desert.

Qui: La xica amb qui s’ha casat Jordi és estrangera.

On: La casa on vius és molt gran.

El/la qual, els/les quals: Aquest és el motiu pel qual em dirigisc a vosaltres.

La qual cosa/cosa que: No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta molt.

Art. + N + prep. + art. + qual: Tinc un assumpte del qual no vull parlar.

Té el valor d’un adverbi o locució adverbial.

Fa funció de complement circumstancial.

Van accedir per allí.

Van accedir per on havien entrat els companys

Segons el significat que aporten distingim:

A. Circumstancials

B. Quantitatives

DE TEMPS:Expressen circumstàncies simultànies, anteriors o posteriors a l’acció de l’oració

principal.

Connectors: quan, mentre, abans que, després que, des que, fins que, d’ençà que...

Escolta la ràdio mentre fa els deures.

Abans que arribe a casa, heu de fer el llit.

Si tenen el mateix subjecte poden estar introduïdes per:

Infinitiu, precedit d’una preposició o locució prepositiva.

En arribar a casa, he fet el dinar.

Gerundi. Només pot indicar anterioritat o simultaneïtat respecte de l’acció principal.

Vam coincidir tornant de vacances.

Havent dinat, fa una migdiada.

Participi. Expressa un temps anterior a l’acció del verb principal.

Trencat el consens, cadascú es preocupa dels seus interessos personals.

DE LLOC:Expressen circumstàncies de lloc referides a l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: on, precedit, a vegades, per allí o allà.

Guarda aquestes joguines on hi haja prou lloc.

DE MANERA:Expressen la manera com es desenvolupa l’acció de l’oració principal.

Connectors més habituals: com, com si, tal com, sense que, segons com, segons que, igual que, igual com...

Fes-ho com pugues.

Amb gerundi, amb sentit de manera.

L’Anna fa els deures tot mirant la televisió.

Parlant la gent s’entén.

COMPARATIVES:• Estableixen una comparació amb la principal.

• Connectors més habituals: tant (tan)...com, més...com, menys...com, menys...que, com més... Més(menys), com memys... menys(més).

– Treballa tant com ell.

– Com més gran, més ruc.

CONSECUTIVES INTENSES:• Assenyalen una conseqüència derivada de la intensitat de l’oració principal

• Connectors més habituals: tant (tan)... que, de tal manera que...

– Plogué tant que hagueren d’evacuar la gent.

– Parlava de tal manera que no l’entenia.

L’oració coordinada Uneix, per mitjà de conjuncions, dues o més proposicions jeràrquicament

iguals.

Tipus: COPULATIVES: expressen una relació d’addició.

Conjuncions: i, ni, que.

No sap ballar ni patinar Balla que ballaràs

DISJUNTIVES: expressen opció.

Conjuncions: o, o bé.T’ho contaré per telèfon o t’escriuré.

ADVERSATIVES: expressen oposició.

Conjuncions: però, sinó (que), tanmateix, no obstant això, amb tot, així i tot, en canvi…No vull paraules sinó que m’ajudes de debó

DISTRIBUTIVES: expressen alternança o distribució.

Conjuncions: ni… ni, ara… ara, ja… ja, mig… mig, etc.Tot el dia igual: ara em crida, ara em demana aigua.

O passegem o visitem l’exposició.

EXPLICATIVES: expressen una aclaració del significat.

Nexes més usuals són és a dir, això és, o sia…Continuarem amb la part més complicada, és a dir, amb la teòrica

CONTINUATIVES : expressen continuïtat, successió o acumulació.

Conjuncions: encara, a més , així mateix,fins i tot, d’altra banda.Els he comprat xocolate i encara en volien més.

L’oració subordinada

S’enllaça amb tota la proposició principal mitjançant un nexe i en depén formalment: M’ha dit això perquè m’irrite.

Tipus:

CAUSAL: assenyala la causa de l’acció o de l’estat de la principal.

Conjuncions: perquè, ja que, per tal com, vist que, atés que, que (oral), puix (que), car

No us acompanye perquè estic cansada.

CONSECUTIVA IL·LATIVA: expressa una conseqüència derivada de l’acció o de l’estat de la principal.

Conjuncions: doncs, així doncs, de manera que, per tantM’ha desobeït, doncs no em demanes que faça bona cara.

CONDICIONAL: indica la condició necessària perquè es complesca el contingut de la principal.

Conjuncions: si, a condició que, posat que, sols que, amb que, en cas que, només que, si bé, mentre, llevat que.

En cas que no vinguen, tanca tu la porta.

CONCESSIVA: introdueix una objecció al que es diu en la principal, que no impedeix, però, la seua realització.

Conjuncions: encara que, malgrat que, per bé que, tot i que, ni que, baldament, a pesar que, per més que.

No podria alçar-me encara que volgués.

FINAL: indica l’objecte del que es diu en la principal.

Conjuncions: perquè, a fi que, per tal que.Em donaren diners per tal que els comprara un llibre.