Està prou justificat el prestigieducatiu dels centres concer-tats? No resulta ridícul atribuir-lo al fet que hi van rics, ben edu-cats o catòlics? Aquestes sónexcuses inútils que només ei-xamplen la bretxa i el desdeny.Mai he pretès ser políticamentincorrecte. Vull argumentar demanera assenyada, sense voler-me fer el simpàtic amb ningú.Gaudim de certs recursos edu-catius, humans i materials, des-tinats a resoldre necessitats. Lallei catalana d’educació(12/2009) legisla concreta-ment sobre la diversitat, per te-nir una especial cura de qui vaendarrerit i dels qui tenen altescapacitats. A cada centre sol ha-ver-hi un departament sencerdedicat a aquesta tasca. Reivin-dicaré avui i aquí una altra ne-cessitat docent.

Alguns estem compromesosamb el fet que l’educació de titu-laritat pública assoleixi el pres-tigi que li correspon: si fos cons-cientment escollida per moltesfamílies ho hauríem aconseguit.Com millorar-la? Analitzo unaplataforma estatal (mejoratues-cuelapublica.es) i em qüestiono:Per on se’ns escapa la qualitat?És l’estil democràtic de gestió?Són els immigrants? És l’epidè-mia del “mal funcionari”? Hi hadeterminisme social? Què va!Allò de donar-ne la culpa a supo-sades escoles d’elit és fabricar-se enemics imaginaris i con-dueix a la depressió anímica.Alumnat, docents i famílies ex-cel·lents hi són arreu: mirem depotenciar-los.Suggereixo afavorir la preco-

citat. L’adjectiu “precoç” s’apli-ca a qui està “més desenvolupatque no li pertocaria per l’edatque té” (DIEC). El món on vivimho provoca entre l’alumnat. A laprimària inicial, on els mestresacompanyen moltes hores els

nens, es nota menys. Ara bé,des dels 11 anyets, en la preado-lescència, la tele, internet i lesxarxes socials i certs estils de vi-da conformen nens precoços.No cal que m’hi allargui: misè-ries sentimentals, experiènciessexuals, coneixements poc inte-gradors. A primer d’ESO potstrobar-te marrecs amb vocabu-lari i comportament impropis,dominats pels instints. Penso

que sovint se’ns enfronten per-què cerquen orientació, se sen-ten immadurs. Quin és el pro-blema? Que ningú gosa fer-hires: la família acut als profes-sors; l’institut en responsabilit-za els ambients domèstics; elspolítics cerquen algú per pen-jar-li un capell. Tothom se’n des-entén.Cal educar en la confusió. A la

secundària, els docents solemestar només una horeta a cadaclasse; després, toquem el dos.El seguiment dels mestres a laprimària és més global. Forçacentres concertats mantenenl’atenció personal pel fet de te-nir un projecte o ideari clars.Visc i valoro la llibertat de càte-dra, d’arrel il·lustrada, però en-tenc que –abans de la universi-tat– no ens ajuda a atendre laprecocitat. Ben sovint són tu-tors a l’institut aquells a qui “elsha tocat”. És una llista que cor-re. L’un serà existencialista, l’al-tre epicuri, l’altre marxista, l’al-tre catòlic; més enllà hi ha el del

col·lectiu homosexual i potsertambé el feixista. I alguns nosón res, i prou problemes tenenper tirar endavant cada matí.L’educació esdevé aleshores ca-lidoscòpica.Caldria una carta de navega-

ció, una orientació de l’equip do-cent. En aquest sentit, la lliber-tat de càtedra en plena adoles-cència pot fer embogir el jovent,afavorint el relativisme vital.L’alumnat tou i precoç necessi-ta un projecte de centre, assu-mit de debò pels docents. No éssuficient copiar d’internet untext amb mots com pluralitat,sostenibilitat i altres –ats, i fer-ne un PDF per a la web.Estic segur que educar cohe-

rentment garantiria millorl’èxit escolar que no pas unes in-gènues proves diagnòstiquesque generen els resultats –nimassa bons ni massa dolents–que el govern necessita.

Professor de filosofia a l’institut Illa de

Rodes (Roses) (fserra@catalonia.net)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’atenció a la precocitatXavier Serra iBesalú

Visc i valoro lallibertat de càtedrad’arrel il·lustrada,però entenc que–abans de launiversitat– no ensajuda a atendre laprecocitat

El Punt, 8/11/10

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/327270-latencio-a-la-precocitat.html