Jornada us d'antibiòtics a l'atenció primària del sa pblc

L’ús adequat d’antibiòtics a

l’Atenció Primària

Novembre de 2010

Dr. Juan José Ferro Rivera

Coordinador de Farmàcia

SAP Baix Llobregat Centre

Servei d’Atenció Primària Baix Llobregat Centre

Guió

Prescripció d’ antibiòtics a l’Atenció Primària

Activitats i projectes per millorar l’ús racional dels antibiòtics

Evolució local del consum i la qualitat de prescripció d’antibiòtics als darrers anys

Línees de present i futur...


Recomanacions per la selecció d’ATB

EFICÀCIA

SEGURETAT

EXPERIÈNCIA

COST

RESISTÈNCIES

Cal donar antibiòtic?

Antibiòtic eficaç i de menor espectre


Com utilitzem els ATB en AP?SCENE

Normalment no tenim dades epidemiològiques locals sobre etiologia processos infecciosos, ni coneixem la sensibilitat local dels gèrmens als diferents antibiòtics (ATB)

Tractament empíric bàsicament

Increment de morbiditat, mortalitat i

costos

LA PARADOXA ANTIBIÒTICA

Resistè

ncia

ATB

Desenvolupament

nous ATB

Manca d’atractiu de la indústria: Elevat cost I+D Poca recuperació potencial per tractaments aguts Pèrdua eficàcia per les resistències anticipades Mercats més productius: tto crònics, CV, SNC,

oncologia


Prescripció- Dispensació ATB a l’APSCENE

Elevat consum ATB en l’àmbit extrahospitalari

Ús innecesari d’ATB Ús ATB d’ampli espectre

Dispensació sense recepta Automedicació


Quins són els problemes de prescripció?

Conseqüències del ús incorrecte dels antibiòtics

• Desenvolupament de resistències• Ineficàcia terapèutica• Emmascarament de infeccions importants• Evolució a la cronicitat• Recidiva• Efectes adversos injustificats

HIPERPRESCRIPCIÓ

ATB AMPLI ESPECTRE

AUTOMEDICACIÓ

NO COMPLIMENT

Les resistències s’incrementen:

• ATB innecessari o ATB ampli espectre no justificat

• Dosis insuficients• Aturada tractament no

justificada• Ús en nens i ancians


Desenvolupament de resistències...Quantificar la força de la relació entre la resistència i la pressa d’ATB ..

[Effect of antibiotic prescribing in primary care on antimicrobial resistance in individual patients: systematic review and meta-analysis. BMJ 2010; 340:c2096]

• Metanàlisi de 24 estudis (5 AC, 2 prospectius i 17 retrospectius)

• n= 15.505 adults i 12.103 infants

• Estudis: 7 ITU, 7 IR, 2 OMA, 4 MRSA...

• Biaix: No es revisa adherència ni resistència prèvia a l’ATBEs reporta que a major durada

i més pautes d’ATB, la taxa de resistències era major. No s’observaren diferències entre ATB...


Reaccions adverses injustificades...

Penicil·lines Cefalosporines Macròlids Quinolones


Problema de l’automedicació...[Llor C, Monnet DL, Cots JM. Small pharmacies are more likely to dispense antibiotics without a medical prescription than large pharmacies in Catalonia, Spain. Euro Surveill. 2010;15(32):pii=19635]

• Al 45,2% dels pacients que demanen ATB en una farmàcia sense receptes se’ls dispensa!


[Resultados de la encuesta paneuropea de 2009 sobre el uso de antibióticos y conocimientos de la población con respecto al uso adecuado de los mismos]

Enquesta UE d’ús d’antibiòtics 2009


Prescripció ATB als geriàtrics ...

Una intervenció multifactorial amb arbres de decisió de diagnòstic i tractament pot reduir el número de prescripcions d’antibiòtics per a infeccions sospitoses del tracte urinari en pacients que viuen en residències geriàtriques.

[Effect of a multifaceted intervention on number of antimicrobial prescriptions for suspected urinary tract infections in residents of nursing homes: cluster randomised controlled trial. BMJ 2005; 331(7518):645-704.]


Document consens AP al 2006Etiologia no sempre bacteriana, i en tot cas en pacients sense comorbiditat poden ser localitzades i autolimitades

• Abans d’iniciar el tractament cal: Anamnesi i exploració adequada Localitzar la infecció Conèixer gèrmens possiblement implicats Determinar la necessitat d’ATB Triar ATB eficaç de menor espectre Adequar l’ATB a l’escenari clínic

(al·lèrgies, edat, pes, embaràs...) Pauta dosis correctes i durada ajustada Fer correctament la recepta Valorar necessitat de seguiment Informar del procés i el tractament.

Insistir en respectar pauta i durada


Cal informar pacients i familiars...

El tipus d’infecció diagnosticada. Recalcar tractament

simptomàtic per les virals Com influirà la medicació en

l’evolució de la malaltia Possibles efectes secundaris i

precaucions La importància del compliment

(dosis, pauta i durada) La recollida selectiva de

medicaments sobrants Els riscos de l’automedicació

amb ATB (RAM, resistències) Qui pot prescriure antibiòtics


Evidència d’eficiència d’intervencions


Objectius de prescripció ... Estàndard Qualitat Prescripció


Evolució de la prescripció fins 2010DHD d’antibiòticsDosis Diàries Definides consumides d’antibiòtic per cada 1.000 habitants i dia


Evolució de la prescripció fins 2010ATB RECOMANATS

Amoxicil·linaAmo+ClavulànicPenicil·lina G i VCloxacil·linaEritromicina Claritromicina Josamicina

PipemídicNorfloxacinaFosfomicina-trometamol

CefuroximaCefadroxil


Evolució de la prescripció fins 2010


Guia Terapèutica informatitzadaInstrument de suport a la presa de decisions

en la terapèutica de la patologia aguda.


PREFASEG • Mòdul informàtic integrat a la història clínica, dóna suport als clínics en

la promoció de la seguretat clínica del pacient• Interactiu: Avisa al clínic de problemes d’interaccions, al·lèrgies, tto

redundants, contraindicacions amb problemes de salut…etc

Altres eines de suport informatitzat...


Patologies que motiven la prescripció

Faringoamigdalitis aguda

Otitis Mitjana Aguda a pediatria

Infeccions tracte respiratori superior

BronquitisPneumònia

Reagudització MPOC

Diagnòstic etiològicTest de detecció ràpida del antigen

estreptocòcic + criteris clínics Centor

Prescripció diferida d’antibiòtics

No tractament antibiòtic

Implementació de les Guies de Pràctica Clínica: Patologia

infecciosa del tracte respiratori baix adults i nens


Continuar amb estratègies de seguiment i formació continuada

Incorporar resultats utilització indicació-prescripció de les GPC

Utilització màxima de les guies terapèutiquesinformatitzades

Impulsar utilització test de detecció ràpida i tractament antibiòtic diferit

Treball amb les residències geriàtriques La comunicació amb les oficines de farmàcia Tallers d’habilitats comunicatives Incrementar la recerca feta en AP: efectivitat,

proves ràpides, ATB espectre reduït vs Ampli espectre, pautes curtes...

Les vacunacions antibacterianes

Línees de present i futur...


... Moltes gràcies per l’atenció

Jornada us d'antibiòtics a l'atenció primària del sa pblc

Health & Medicine

Transcript of Jornada us d'antibiòtics a l'atenció primària del sa pblc