Reptes en l’atenció del hipertens pluripatològic

I Reunió de Coordinació H Clínic-Atenció Primària en HTA i

Risc Cardio-Vascular

12/11/2014

Dra. Marta Puig Soler (CAP Casanova, CAPSBE)

Dr. Miquel Camafort Babkowski (Unitat de HTA i Risc Vascular, Hospital Clínic)

CAS CLÍNIC

• Home de 82 anys.

• Sense hàbits tòxics.

• Sense AMC.

• Independent per ABVD.

• Viu amb la seva dona al seu domicili. Suport de les seves 2 filles.

1ª visita amb mi per canvi de metge per reagrupació familiar

Antecedents Patològics: • HTA desde fa 15 anys en tractament amb Enalapril 20mg/dia,

Bisoprolol 2’5mg/12h. Mal control xifres tensionals.

• DLP en tractament amb Atorvastatina 40mg/nit.

• ACxFA permanent diagnosticada fa 10 anys en tractament amb Sintrom® i Amiodarona 200mg/dia 5 d/setm.

• Implant de DAI monocameral fa 3 anys per episodi de TVMNS.

Antecedents Patològics:

• Cardiopatia isquèmica crònica:

– Debut fa 10 anys.

– IAM i múltiples ingressos per angor inestable.

– Tto. Múltiples revascularitzacions percutànies amb Stents

– Seguiment principalment per Cardiòleg privat amb múltiples canvis de tractament. Poques visites de control a Atenció Primària.

– Angina crònica estable CF II fins fa 1 mes que ingressa per Angina inestable on es van realitzar exploracions complementàries i es va optar per optimitzar el tractament mèdic.

Guía de práctica clínica de la ESC para el manejo del síndrome coronario agudo en pacientes sin elevación persistente del segmento ST. Rev Esp Cardiol. 2012;65(2):173.e1-e55

Antecedents Patològics:

• Polineuropatía sensitivo-motora moderada de tipo axonal que cursa amb parestèsies ESE. En tractament amb Gabapentina 400mg/8 hores.

• Artrosi de predomini cervical en tractament amb Paracetamol sp. • HBP en tractament amb Duodart® (Dutasterida/tamsulosina ). • Insomni en tractament amb Lorazepam 1mg/nit • Crisis gotosa fa 7 anys en tto. amb Alopurinol 300mg/dia

• Hernia hiatus.

• Talassèmia minor (última Hb 12.7) • Pneumònia Adquirida a la Comunitat que va requerir ingrés fa 5

mesos.

Tractament

• CFN 1mg sl/24h sp. • AAS 100mg 1-0-0 • Sintrom® segons pauta. • Enalapril 10mg 1-0-1 • Bisoprolol 5mg 1-0-1 (van pujar dosi) • Amlodipino 10mg 1-0-0 (recent introducció) • Amiodarona 200mg/dia excepte ds i dg. • Ranolazina 375mg 1-0-1 • Atorvastatina 40mg 0-0-1 • Metformina 850mg 0-1-0 (recent introducció fa 1 mes) • Omeprazol 20mg 1-0-0 • Risperidona 1mg 0-0-1 (recent introducció fa 1 mes) • Gabapentina 400mg 1-1-1

Anteriorment havia pres: Digoxina, Nitrats (Uniket Retard 50mg/dia + MNI

20mg/12h) i Antagonista de l’aldosterona (Eplerenona)

Motiu de consulta

• Dispnea progressiva en les últimes 2 setmanes fins fer-se de mínims esforços, ortopnea de 2 coixins, DPN, inflamació a EEII i episodis de palpitacions de durada variable en els últims 3 dies.

• Feia uns dies i el dia abans va tenir dolor opressiu centrotoràcic, desencadenat caminant en pujada, de 10 minuts de durada aprox., cedint amb repós i 2 CFN sl. Ara sense dolor.

Exploració física:

• Pes 94Kg, Talla 172cm. IMC 31’7.

• Afebril. CiO. NH, NC. TA 134/89.

• AC: TC arrítmics a 80x’, edemes amb fòvea fins a 2/3 EEII. No IY. No RHY.

• AR: FR 21x’, mvc, crepitants bibasals. Sat. O2 98% basal.

• Abdomen: normal.

ECG

ACxFA amb FVM 70x’. Descens de ST a cara anterolateral e inferior (ja descrit a ECG previs)

Analítica ( de fa 1 mes)

– CK MB 0.90, Troponina I < 0’017 (corva negativa)

– Leucos 12.000 (Fòrmula N), Hties 4’05, Hb 12’1, Hto 38%, VCM 92’7, HCM 30, Plaquetes 995, TP 95%, INR 1’03

– Col T 136, LDL 95, HDL 23, TG 92, apolipoproteina A1 91, Apolipoproteina B 91

– Glu 132, Hb glic 7’8%, creat 0’93, FG>60, Ac. Úric 4’9, AST 52, ALT 131, GGT i FA N, Bilirrubina total, D e ind. N, CK 88, Na 139, K 5’1, Fe 45, Ferritina 328, IST 12’13%, proteines 80.

– TSH 0’24 (N 0’4-4), T4 1’76

Rx. Tòrax ( de fa 1 mes)

• DAI

• Ateromatosis aòrtica calcificada.

• Augment de l’índex cardio-toràcic.

• Sense altres alteracions pleuro-parenquimatoses ni mediastíniques significatives.

Ecocardiograma-Doppler ( de fa 1 mes)

• VE no dilatat amb severa reducció de la motilitat global per hipocinesia difusa. FE 31%.

• Mínima IM. • Moderada dilatació AE i lleugera

de la AD. • Vàlvula aòrtica trivalva esclerosa

amb mínima insuficiència. • Mínima IT sense hipertensió

pulmonar. • VD no dilatat, lleugerament

hipocinètic. • Cable del DAI. • Pericardi normal.

Severa disfunció ventricular esquerre per hipocinesia

difusa (similar a Ecos prèvies)

EECC (de fa 1 mes)

Prova d’esforç amb Dipiramidol:

• Clínicament positiva

• Elèctricament negativa (sense canvis respecte ECG basal).

SPECT de perfusió miocàrdica:

• Patró gammagràfic de miocardiopatia dilatada i d’infart a la cara inferolateral amb mínim component d’isquèmia sobreafegida, poc significativa.

• FE VE deprimida (31%).

Cateterisme (de fa 1 mes)

Obstrucció crònica no revascularitzable de la coronària dreta, enfermetat difusa, stents permeables a DA i OM , troballes similars a cateterismes previs.

Resumint…

• Home 82 anys

• Polimedicat

• No fumador

• HTA mal controlat

• DLP

• ACxFA anticoagulat

• Cardiopatia isquèmica crònica amb angina inestable fa 1 mes on s’opta per tractament conservador i amb una severa disfunció ventricular esquerre (FE 31%)

• Xifres de Glicèmia basal i Hb A1c en rang diabètic

• Hipertiroidisme subclínic

• Insuficiència Cardíaca biventricular

• Cardiopatia isquèmica evolucionada

Valoració diagnòstica:

Tractament

• CFN 1mg sl/24h sp. • AAS 100mg 1-0-0 • Sintrom® segons pauta. • Enalapril 10mg 1-0-1 • Bisoprolol 5mg 1-0-1 (van pujar dosi) • Amlodipino 10mg 1-0-0 (recent introducció) • Amiodarona 200mg/dia excepte ds i dg. • Furosemida 40mg 1-1-0 (nou) • MNI 20mg 1-0-1 (nou) • Ranolazina 375mg 1-0-1 • Atorvastatina 40mg 0-0-1 • Metformina 850mg 0-1-0 (recent introducció) • Omeprazol 20mg 1-0-0 • Risperidona 1mg 0-0-1 (recent introducció) • Gabapentina 400mg 1-1-1

Tractament mèdic

conservador

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir2888/doc34582.html

http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir2888/doc34582.html

Problema de Salut

Insuficiència Cardíaca

• Síndrome en la que els pacients tenen símptomes i signes típics com a conseqüència d’una anomalia de l’estructura o la funció cardiaca.

• Prevalença: > 10% en les persones ≥ 70 anys.

• Tercera causa de mort cardiovascular després de la cardiopatia isquèmica i l’ictus.

• Motiu d’ingrés hospitalari més freqüent en majors de 65 anys i de reingressos.

Sospita clínica inicial IC

• Els símptomes i signes suggestius de IC ajuden a establir una sospita clínica inicial.

John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

Exploracions inicials essencials

• L’ecocardiograma i l’ECG són les proves més útils a realitzar en els pacients amb sospita de IC.

• Rx. Tòrax

– D’ús limitat en l’estudi clínic diagnòstic dels pacients amb sospita de IC.

– Útil per a donar una explicació pulmonar alternativa per als símptomes i signes del pacient.

• Analítica: hemograma, creatinina, filtrat glomerular, ionograma, funció hepàtica, perfil lipídic, glucèmia, TSH i analítica bàsica d’orina

John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

Diagnòstic de IC

La IC es una síndrome

clínica on els pacients

presenten:

Símptomes típics

+

Signes típics

+

Evidència d’una anomalia estructural o

funcional cardíaca

John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

IC sistòlica

IC diastòlica

Diagnòstic etiològic IC

• Un cop es realitza el diagnòstic de IC és important establir les causes, especialment les corretgibles específiques.

• Etiologies més freqüents: Cardiopatia isquèmica i la HTA (>75%).

Factors precipitants

• Incumpliment de les mesures generals (dieta, alcohol, tabac) • Manca d’adherència al tractament farmacològic ( o dosi

infraterapèutiques) • Presa de fàrmacs descompensadors de IC: AINEs, corticoides,

glitazones, antidepressius tricíclics, antiarrítmics (excepte amiodarona), antagonistes del calci bradicarditzants (verapamil/diltiazem)

• Infeccions de vies respiratòries o altres localitzacions. • ACxFA /Altres arritmies • Isquèmia miocàrdica • Anèmia • Insuficiència renal • TEP • Intervencions quirúrgiques

John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

Normalment pacients que acudeixen a AP o a CCEE hospitalàries

Hem d’optimitzar el tractament?

Tractament

• CFN 1mg sl/24h sp. • AAS 100mg 1-0-0 • Sintrom® segons pauta. • Enalapril 10mg 1-0-1 • Bisoprolol 5mg 1-0-1 (van pujar dosi) • Amlodipino 10mg 1-0-0 (recent introducció) • Amiodarona 200mg/dia excepte ds i dg. • Furosemida 40mg : ja retirat • MNI 20mg 1-0-1 (nou) • Ranolazina 375mg 1-0-1 • Atorvastatina 40mg 0-0-1 • Metformina 850mg 0-1-0 (recent introducció) • Omeprazol 20mg 1-0-0 • Risperidona 1mg 0-0-1 (ja retirat) • Gabapentina 400mg 1-1-1

• Milloria simptomàtica:

– Edemes, dispnea, etc.

– Milloria de la qualitat de vida

– Milloria de la capacitat funcional

• Prevenir i alentir la progressió de la IC:

– Prevenir noves hospitalitzacions

– Millorar la supervivència

Eur Heart J 2012: 33; 1787–1847

Tractament de la IC. Objectius

Algoritme Tractament IC crònica (I)

John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

Algoritme Tractament IC crònica (II)

John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

• Tiazolidindiones (Glitazones)

Empitjoren la IC i augmenten el risc d’hospitalització per IC.

• Calcioantagonistes No DH:

Tenen efecte inotròpic negatiu i poden empitjorar la IC (excepte Felodipino i Amlodipino) excepte en IC amb FEP.

• AINES e Inhibidors de COX2:

Produeixen retenció hidrosalina, empitjorament de la funció renal i per tant de la IC.

• Combinació IECA + ARA II + Antialdosterona:

Risc d’empitjorament de la funció renal e hiperkaliemia.

Tractaments que s’haurien d’evitar

Eur Heart J 2012: 33; 1787–1847

Risc Vascular en Gent Gran

Reptes davant d’un pacient...

Pacient gran >80 anys

+

pluripatològic

+

polimedicat.

Peculiaritats del pacient gran amb factors de risc vascular

Freqüent pluripatologia associada. Alta prevalença de polifarmàcia Risc

d’interaccions farmacològiques Necessitat d’ajust de dosi.

Freqüent presència de síndromes geriàtrics associats (det.cognitiu, depressió, caigudes...)

Diferents objectius terapèutics La indicació de modificacions en l'estil de vida i

fàrmacs ha de considerar sempre la relació risc / benefici

Decisions terapèutiques en gent gran amb factors risc vascular

Per a la correcta presa de decisions respecte al tractament:

• Individualitzar: Centrar-nos més en la persona que en la malatia.

• Adequat judici clínic. • Valoració geriàtrica global. Cribatge de:

– Funcionalitat: Barthel – Deteriorament cognitiu: Test de Pfeiffer – Depressió: Yesavage – Malnutrició: Mini Nutritional Assessment

Quins objectius terapèutics ens

marquem pel pacient gran > 80 anys?

OBJECTIUS TERAPÈUTICS

Objectius prioritaris

• Mantindre les expectatives de vida lliure de discapacitat, amb la màxima capacitat funcional i cognitiva.

• Assegurar la millor qualitat de vida possible.

OBJECTIUS TERAPÈUTICS

Objectiu Terapèutic TA

TA ≤ 140/90 ?

TA ≤ 135/85 ?

TA ≤ 150/90 ?

Com controlariem la TA?

Objectiu Terapèutic TA

MAPA ? AMPA ?

Mesura TA a consulta ?

• El nostre pacient: – Col T 136, LDL 95, HDL 23, TG 92 . – Tto. Atorvastatina 40mg/nit

Diverses qüestions • Quin nivell LDL hauriem d’assolir a prevenció

secundària: – LDL <100? – LDL <70?

• Pujem dosi d’Atorvastatina 40mg que ja està prenent? Canviem de fàrmac?

Objectiu Terapèutic Control Lipídic

Tratamiento de los factores de riesgo vascular en el paciente > 80 años.

Documento de consenso

Ricardo Gómez-Huelgas (1), Manuel Martínez-Sellés (2), Francesc Formiga (3), José Juan Alemán Sánchez (4), Miguel Camafort (1), Enrique Galve (2), Pedro Gil (3), José María Lobos (4).

(1) Sociedad Española de Medicina Interna (SEMI)

(2) Sociedad Española de Cardiología (SEC). (3) Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG)

(4) Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (SEMFYC)

Gómez-Huelgas, Ricardo; Martínez-Sellés, Manuel; Formiga, Francesc; Alemán Sánchez, José Juan; Camafort, Miguel et al.(2014). Tratamiento de los factores de riesgo vascular en el paciente mayor de 80 años. Medicina Clínica vol. 143 (3) p. 134.e1-134.e11

Tipus de pacients

Pacients > 80 anys No Fràgils: – Expectativa de vida > 3 anys

– Escassa comorbilitat

– Bona capacitat funcional

– Absència de trastorn cognitiu important

Pacients > 80 anys Fràgils: – Expectativa de vida < 3 anys

– Comorbilitat greu

– Demència moderada-greu

– Deteriorament funcional important

Estil de vida. Particularitats.

• Abandonar el tabaquisme redueix el risc de mort per malaltia coronària, malaltia pulmonar obstructiva crònica i càncer de pulmó, a qualsevol edat.

• No hi ha evidències que la pèrdua de pes sigui beneficiosa en pacients ancians amb sobrepès.

• Una pèrdua de pes del 5% estaria indicada en ancians amb obesitat, si hi ha comorbiditat associada a la mateixa (SAHS, limitació de la mobilitat, etc.)

• La restricció dietètica del sodi produeix descensos en la pressió arterial generalment majors que en els adults joves.

• S'ha de planificar, un programa d'activitat física que inclogui exercicis de resistència cardiovascular, flexibilitat, enfortiment i equilibri, d'acord amb el que les seves capacitats els permeti

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Estil de vida. Recomanacions

• No Fràgil

– Indicar canvis en l'estil de vida (eliminar el consum de tabac, incloure recomanacions individualitzades sobre dieta i exercici físic) (C)

• Fràgil

– Valorar l'impacte de la modificació de l'estil de vida (tabaquisme, dieta, exercici) en la qualitat de vida (E)

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

HTA: Mesura i avaluació de la PA

• S'ha de valorar sistemàticament l'existència d'ortostatisme.

• La pseudohipertensió és més freqüent i ha de sospitar-se en ancians amb hipertensió arterial resistent al tractament, sense dany orgànic. Poden desenvolupar hipotensió amb el tractament.

• A causa de l'alta prevalença d'hipertensió clínica aïllada és important descartarla mitjançant MAPA o AMPA

• L'inici d'un tractament antihipertensiu s'associa a un major risc de fractura de maluc

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Avaluació del Ancià Hipertens

1. Identificar les causes reversibles i / o tractables, freqüents en aquests pacients.

2. Avaluar el dany orgànic, de manera similar al que passa en pacients joves.

3. Avaluar altres FRCV i comorbiditats que puguin afectar el pronòstic, especialment l'efecte que la HTA pot produir sobre la qualitat de vida i el deteriorament cognitiu en l'ancià.

4. Identificar les barreres a l'adherència al tractament.

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Recomanacions Pacients ≥ 80 anys No Fràgil (I)

• Objectiu general de pressió arterial 150/90 mmHg (A)

• Objectiu de pressió arterial en pacients amb intolerància a la medicació antihipertensiva 160/90 mmHg (E)

• El tractament antihipertensiu estaria indicat si no aconsegueixen assolir els objectius amb modificació de l'estil de vida (dieta sense sal, exercici, pèrdua de pes), sempre que sigui ben tolerat (vigilar ortostatisme, insuficiència renal i alteracions electrolítiques) (A)

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

• No hi ha evidències de la superioritat de diürètics, inhibidors de l'eix renina-angiotensina o antagonistes del calci en aquesta població (E)

• Evitar descensos de la pressió arterial sistòlica i diastòlica <120 mmHg i <80 mmHg, respectivament (C)

• Valorar sempre la presència d'ortostatisme (A)

• Valorar la comorbiditat associada i els possibles efectes secundaris del tractament antihipertensiu (E)

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Recomanacions Pacients ≥ 80 anys No Fràgil (II)

Recomanacions Pacients ≥ 80 anys Fràgil

• Objectiu general de pressió arterial 160/90 mmHg (E)

• Evitar pressió arterial sistòlica <120 mmHg i pressió arterial diastòlica <80 mmHg (C)

• Si s'indica medicació antihipertensiva, és prioritari evitar els efectes adversos (ortostatisme, insuficiència renal, alteracions hidroelectrolítiques, incontinència urinària (E)

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Dislipèmia: Particularitats

• La informació disponible respecte al tractament de la dislipèmia en pacients majors de 80 anys és escassa.

• No hi ha estudis aleatoritzats amb estatines específics en subjectes de més de 80 anys.

• Paradoxalment, els ancians tenen una taxa d'esdeveniments molt més elevada.

• És qüestionable si els resultats dels assaigs clínics amb fàrmacs hipolipemiants efectuats en subjectes més joves poden extrapolar a la gent gran.

• Una tercera part dels subjectes de més de 80 anys rep estatines en els països desenvolupats.

• D'aquí a pocs anys, els ancians "joves" (entre 65 i 75 anys) que ja estan rebent estatines entraran en el rang d'octogenaris; s'ignora si hem de continuar tractant-los.

• La gent gran tenen un major risc de presentar reaccions adverses amb el tractament hipolipemiant.

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Dislipèmia: Recomanacions

NO FRÀGIL

• Objectiu de colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat:

– prevenció primària <130 mg / dl;

– prevenció secundària <100 mg / dl

– pacients de molt alt risc <70 mg / dl (A)

• El tractament amb estatines estaria indicat en tots els casos de prevenció secundària si la tolerància és bona (vigilar símptomes de miopatia) (A)

• El tractament amb estatines estaria indicat com a prevenció primària en subjectes de molt alt o alt risc (diabetis o > 2 factors de risc) si la tolerància és bona (vigilar símptomes de miopatia) i no s'aconsegueixen objectius amb modificació de l'estil de vida (dieta, exercici) (C)

FRÀGIL

• En general, l'ús d'estatines no està indicat i s'ha de valorar la retirada (E)

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Antiagregació: Prevenció primària

• A causa de l'absència d'evidència científica, no hi ha directrius.

• AAS estaria indicat en els pacients en els quals el benefici potencial superi el risc hemorràgic.

• US Preventive Services Task Force, no es pronuncia en majors de 80 anys, (dificultat d'estimar aquests riscos en els pacients d'edat avançada).

• En subjectes amb risc cardiovascular particularment alt pot ser raonable plantejar l'ús d'AAS (75-100 mg / dia) si el risc d'hemorràgia no és alt, especialment si el control d'altres FRCV no és satisfactori (amb l'excepció de la hipertensió arterial no ben controlada).

• Segons les guies clíniques vigents l'ús d'AAS s’hauria d'acompanyar d'un IBP.

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

PACIENT NO FRÀGIL

• La antiagregació amb AAS a dosis baixes (75-100 mg) està indicada en tots els casos de prevenció secundària, sempre que el risc hemorràgic no sigui elevat (A)

• La doble antiagregació (AAS més clopidogrel) estaria indicada durant 6-12 mesos en pacients amb síndrome coronària aguda i / o intervenció coronària percutània (A)

• Clopidogrel sols estaria indicat en pacients amb intolerància o contraindicació a l'AAS (C)

PACIENT FRÀGIL

• En general, els antiagregants no estan indicats (E)

Antiagregació: Prevenció secundària

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Objectiu Terapèutic Control Glicèmic

El nostre pacient:

– Glu basal 132, HbA1c 7.8% (1 determinació).

– Tto: Metformina 850mg/dia.

Diverses qüestions

• Està ben diagnosticat aquest pacient?

• Quins valors de Hb A1c considerariem com a bon control glicèmic?

I si Hb A1c fos ≥ 8’5% quin fàrmac afegiriem?

Objectiu Terapèutic Hb glicada

Objetius prioritaris:

• CONTROL ADEQUAT DE LA GLICÈMIA

– Evitar els Símptomes de la hiperglicèmia.

– Millorar la qualitat de vida mitjançant la prevenció de les complicacions micro i macrovasculars.

• PERLLONGAR LA SUPERVIVÈNCIA:

– Ha de considerar-se l'expectativa de vida (> o <de 10 anys) i la fragilitat.

• VALORACIÓ INTEGRAL DEL PACIENT AMB DIABETES MELLITUS (FUNCIONAL, COGNITIVA, PSICOSOCIAL, COMORBIDITATS, POLIFARMÀCIA, etc)

– Evitar l'aparició o agreujament de les síndromes geriàtrics

• Deteriorament cognitiu

• Depressió,

• incapacitat funcional,

• caigudes,

• incontinència urinària

Med Clin (Barc). 2014;143(3):134.e1–134.e11

Objetius del tractament de la DM

Alemán JJ, Artola S, Franch J, Mata M, Millaruelo JM y Sangrós J, en nombre de la RedGDPS. Recomendaciones para el tratamiento de la diabetes mellitus tipo 2: control glucémico. 2014. Disponible en http://www.redgdps.org/

Alemán JJ, Artola S, Franch J, Mata M, Millaruelo JM y Sangrós J, en nombre de la RedGDPS. Recomendaciones para el tratamiento de la diabetes mellitus tipo 2: control glucémico. 2014. Disponible en http://www.redgdps.org/

Med Clin (Barc). 2013; 140:134.e1-134.e12.

Recomanacions d’objectiu terapèutic per la DM tipus 2 en el pacient ancià

Med Clin (Barc). 2013; 140:134.e1-134.e12.

Algoritme terapèutic de la conferència de consens per el Tractament de la DM tipus 2 en el pacient ancià

Bibliografia recomanada

• Gómez-Huelgas, Ricardo; Martínez-Sellés, Manuel; Formiga, Francesc; Alemán Sánchez, José Juan; Camafort, Miguel et al.(2014). Tratamiento de los factores de riesgo vascular en el paciente mayor de 80 años. Medicina Clínica vol. 143 (3) p. 134.e1-134.e11

• Gómez-Huelgas, R. et al. Tratamiento de la diabetes tipo 2 en el paciente anciano. Médicina Clínica Vol. 140. Núm. 03. Febrero 2013

• Gómez-Huelgas, R. et al. Documento de Consenso sobre el tratamiento de la diabetes tipo 2 en el paciente con enfermedad renal crónica. Nefrología 2014;34(1):34-45

• Alemán JJ, Artola S, Franch J, Mata M, Millaruelo JM y Sangrós J, en nombre de la RedGDPS. Recomendaciones para el tratamiento de la diabetes mellitus tipo 2: control glucémico. 2014. Disponible en http://www.redgdps.org/

• John J.V. McMurray et al. Guía de práctica clínica de la ESC sobre diagnóstico y tratamiento de la insuficiencia cardiaca aguda y crónica 2012. Rev Esp Cardiol. 2012;65:938.e1-e59 - Vol. 65 Núm.10

• Abordaje de la hipertensión arterial en el paciente anciano. Roca, Francisco Valls (2014) SEMERGEN - Medicina de Familia vol. 40 p. 3-9

• Guía de práctica clínica de la ESH/ESC 2013 para el manejo de la hipertensión arterial. Grupo de Trabajo para el manejo de la hipertensión arterial de la Sociedad Europea de Hipertensión (ESH) y la Sociedad Europea de Cardiología (ESC). Artículo especial / Rev Esp Cardiol. 2013;66(11):880.e1-880.e64

Moltes gràcies per la vostra atenció

Dra. Marta Puig Soler (blogdelhipertenso.com)

Dr. Miquel Camafort Babkowski

Obra subjecta a una llicència internacional de Creative Commons: Reconocimiento– NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa)