Acord del personal estatutari adscrits a les UAC a l'Atenció primària
L'atenció a la precocitat
1
Està prou justificat el prestigi educatiu dels centres concer- tats? No resulta ridícul atribuir- lo al fet que hi van rics, ben edu- cats o catòlics? Aquestes són excuses inútils que només ei- xamplen la bretxa i el desdeny. Mai he pretès ser políticament incorrecte. Vull argumentar de manera assenyada, sense voler- me fer el simpàtic amb ningú. Gaudim de certs recursos edu- catius, humans i materials, des- tinats a resoldre necessitats. La llei catalana d’educació (12/2009) legisla concreta- ment sobre la diversitat, per te- nir una especial cura de qui va endarrerit i dels qui tenen altes capacitats. A cada centre sol ha- ver-hi un departament sencer dedicat a aquesta tasca. Reivin- dicaré avui i aquí una altra ne- cessitat docent. Alguns estem compromesos amb el fet que l’educació de titu- laritat pública assoleixi el pres- tigi que li correspon: si fos cons- cientment escollida per moltes famílies ho hauríem aconseguit. Com millorar-la? Analitzo una plataforma estatal (mejoratues- cuelapublica.es) i em qüestiono: Per on se’ns escapa la qualitat? És l’estil democràtic de gestió? Són els immigrants? És l’epidè- mia del “mal funcionari”? Hi ha determinisme social? Què va! Allò de donar-ne la culpa a supo- sades escoles d’elit és fabricar- se enemics imaginaris i con- dueix a la depressió anímica. Alumnat, docents i famílies ex- cel·lents hi són arreu: mirem de potenciar-los. Suggereixo afavorir la preco- citat. L’adjectiu “precoç” s’apli- ca a qui està “més desenvolupat que no li pertocaria per l’edat que té” (DIEC). El món on vivim ho provoca entre l’alumnat. A la primària inicial, on els mestres acompanyen moltes hores els nens, es nota menys. Ara bé, des dels 11 anyets, en la preado- lescència, la tele, internet i les xarxes socials i certs estils de vi- da conformen nens precoços. No cal que m’hi allargui: misè- ries sentimentals, experiències sexuals, coneixements poc inte- gradors. A primer d’ESO pots trobar-te marrecs amb vocabu- lari i comportament impropis, dominats pels instints. Penso que sovint se’ns enfronten per- què cerquen orientació, se sen- ten immadurs. Quin és el pro- blema? Que ningú gosa fer-hi res: la família acut als profes- sors; l’institut en responsabilit- za els ambients domèstics; els polítics cerquen algú per pen- jar-li un capell. Tothom se’n des- entén. Cal educar en la confusió. A la secundària, els docents solem estar només una horeta a cada classe; després, toquem el dos. El seguiment dels mestres a la primària és més global. Força centres concertats mantenen l’atenció personal pel fet de te- nir un projecte o ideari clars. Visc i valoro la llibertat de càte- dra, d’arrel il·lustrada, però en- tenc que –abans de la universi- tat– no ens ajuda a atendre la precocitat. Ben sovint són tu- tors a l’institut aquells a qui “els ha tocat”. És una llista que cor- re. L’un serà existencialista, l’al- tre epicuri, l’altre marxista, l’al- tre catòlic; més enllà hi ha el del col·lectiu homosexual i potser també el feixista. I alguns no són res, i prou problemes tenen per tirar endavant cada matí. L’educació esdevé aleshores ca- lidoscòpica. Caldria una carta de navega- ció, una orientació de l’equip do- cent. En aquest sentit, la lliber- tat de càtedra en plena adoles- cència pot fer embogir el jovent, afavorint el relativisme vital. L’alumnat tou i precoç necessi- ta un projecte de centre, assu- mit de debò pels docents. No és suficient copiar d’internet un text amb mots com pluralitat, sostenibilitat i altres –ats, i fer- ne un PDF per a la web. Estic segur que educar cohe- rentment garantiria millor l’èxit escolar que no pas unes in- gènues proves diagnòstiques que generen els resultats –ni massa bons ni massa dolents– que el govern necessita. Professor de filosofia a l’institut Illa de Rodes (Roses) ([email protected]) ———————————————————————————————————————— L’atenció a la precocitat Xavier Serra i Besalú Visc i valoro la llibertat de càtedra d’arrel il·lustrada, però entenc que –abans de la universitat– no ens ajuda a atendre la precocitat El Punt, 8/11/10 http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/327270-latencio-a-la-precocitat.html
-
Upload
xavier-serra -
Category
Documents
-
view
218 -
download
0
description
Article premsa
Transcript of L'atenció a la precocitat
Està prou justificat el prestigieducatiu dels centres concer-tats? No resulta ridícul atribuir-lo al fet que hi van rics, ben edu-cats o catòlics? Aquestes sónexcuses inútils que només ei-xamplen la bretxa i el desdeny.Mai he pretès ser políticamentincorrecte. Vull argumentar demanera assenyada, sense voler-me fer el simpàtic amb ningú.Gaudim de certs recursos edu-catius, humans i materials, des-tinats a resoldre necessitats. Lallei catalana d’educació(12/2009) legisla concreta-ment sobre la diversitat, per te-nir una especial cura de qui vaendarrerit i dels qui tenen altescapacitats. A cada centre sol ha-ver-hi un departament sencerdedicat a aquesta tasca. Reivin-dicaré avui i aquí una altra ne-cessitat docent.
Alguns estem compromesosamb el fet que l’educació de titu-laritat pública assoleixi el pres-tigi que li correspon: si fos cons-cientment escollida per moltesfamílies ho hauríem aconseguit.Com millorar-la? Analitzo unaplataforma estatal (mejoratues-cuelapublica.es) i em qüestiono:Per on se’ns escapa la qualitat?És l’estil democràtic de gestió?Són els immigrants? És l’epidè-mia del “mal funcionari”? Hi hadeterminisme social? Què va!Allò de donar-ne la culpa a supo-sades escoles d’elit és fabricar-se enemics imaginaris i con-dueix a la depressió anímica.Alumnat, docents i famílies ex-cel·lents hi són arreu: mirem depotenciar-los.Suggereixo afavorir la preco-
citat. L’adjectiu “precoç” s’apli-ca a qui està “més desenvolupatque no li pertocaria per l’edatque té” (DIEC). El món on vivimho provoca entre l’alumnat. A laprimària inicial, on els mestresacompanyen moltes hores els
nens, es nota menys. Ara bé,des dels 11 anyets, en la preado-lescència, la tele, internet i lesxarxes socials i certs estils de vi-da conformen nens precoços.No cal que m’hi allargui: misè-ries sentimentals, experiènciessexuals, coneixements poc inte-gradors. A primer d’ESO potstrobar-te marrecs amb vocabu-lari i comportament impropis,dominats pels instints. Penso
que sovint se’ns enfronten per-què cerquen orientació, se sen-ten immadurs. Quin és el pro-blema? Que ningú gosa fer-hires: la família acut als profes-sors; l’institut en responsabilit-za els ambients domèstics; elspolítics cerquen algú per pen-jar-li un capell. Tothom se’n des-entén.Cal educar en la confusió. A la
secundària, els docents solemestar només una horeta a cadaclasse; després, toquem el dos.El seguiment dels mestres a laprimària és més global. Forçacentres concertats mantenenl’atenció personal pel fet de te-nir un projecte o ideari clars.Visc i valoro la llibertat de càte-dra, d’arrel il·lustrada, però en-tenc que –abans de la universi-tat– no ens ajuda a atendre laprecocitat. Ben sovint són tu-tors a l’institut aquells a qui “elsha tocat”. És una llista que cor-re. L’un serà existencialista, l’al-tre epicuri, l’altre marxista, l’al-tre catòlic; més enllà hi ha el del
col·lectiu homosexual i potsertambé el feixista. I alguns nosón res, i prou problemes tenenper tirar endavant cada matí.L’educació esdevé aleshores ca-lidoscòpica.Caldria una carta de navega-
ció, una orientació de l’equip do-cent. En aquest sentit, la lliber-tat de càtedra en plena adoles-cència pot fer embogir el jovent,afavorint el relativisme vital.L’alumnat tou i precoç necessi-ta un projecte de centre, assu-mit de debò pels docents. No éssuficient copiar d’internet untext amb mots com pluralitat,sostenibilitat i altres –ats, i fer-ne un PDF per a la web.Estic segur que educar cohe-
rentment garantiria millorl’èxit escolar que no pas unes in-gènues proves diagnòstiquesque generen els resultats –nimassa bons ni massa dolents–que el govern necessita.
Professor de filosofia a l’institut Illa de
Rodes (Roses) ([email protected])
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
L’atenció a la precocitatXavier Serra iBesalú
Visc i valoro lallibertat de càtedrad’arrel il·lustrada,però entenc que–abans de launiversitat– no ensajuda a atendre laprecocitat
El Punt, 8/11/10
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/327270-latencio-a-la-precocitat.html
