LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

Post on 16-Jan-2016

44 views 1 download

description

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA. Període de la història d'Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l'abril del 1931, i que correspon al regnat d'Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902) i al regnat d'Alfons XIII (1902-31). ETAPES. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

• La Restauració es divideix en dues grans etapes:- Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidació del sistema, amb l'alternança de governs conservadors i liberals.

- Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).

El regnat d'Alfons XII (1875-1885) és un període de pacificació militar ,

d'estabilitat política i de

creixement econòmic.

Aprovada per unes Cortes Constituyentes elegides per sufragi universal segons estava previst en la Constitució espanyola de 1869 .

                                                                                                                         on Alfonso XII, por la gracia de Dios Rey constitucional de España. A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente

on Alfonso XII, por la gracia de Dios Rey constitucional de España. A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que en unión y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitución.

• Sobirania compartida (Corts amb el Rei). Corts Bicamerals

• Poder de la corona: es va convertir en l’eix de l’Estat . Poder executiu i poder legislatiu.

• Reconeixement teòric de drets i llibertats (limitats durant els governs de Cánovas).

• Sufragi (Congrés restringit fins a 1890 que serà universal ).

• Es va aprovar la llei electoral que establia el vot censatari.

• Es declara com a religió oficial de l’Estat: la religió catòlica.

• L’ Estat es va organizar de forma centralista.

Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876.

El sistema canovista es basava en l'existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal, anomenats partits dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic).

• D. ANTONIO CANOVAS DEL CASTILLOVa ser una de les figures més influents de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX, al ser el major artífex del sistema polític de la Restauració, fou màxim dirigent del Partit Conservador.

• Antonio Cánovas del Castillo va ser assassinat el 8 d'agost de 1897, en el balneari de santa Águeda, en el municipi de Mondragón, Guipúscoa, per l'anarquista italià Michele Angiolillo, inscrit en l'establiment com a corresponsal del periòdic italià Il·ltre Popolo.

D. PRÀXEDES MATEO SAGASTA Y ESCOLAR Polític espanyol,

membre del Partit Liberal, de matís progressista, set vegades president del Govern en el període comprés entre 1870 i 1902 i famós pels seus dots retòrics.

Caricatura de l’època que representà a Canovas ensenyant a Sagasta com si fora el seu mestre.

Per a afavorir al partit a què li corresponia governar, es manipulaven i falsejaven les eleccions i s'utilitzava el frau, o siga, la falsificació de les actes electorals.

.A causa de l'escassa confiança en la capacitat de juí dels electors, s'arriba a la manipulació electoral. El Ministeri de la Governació imposava uns candidats degudament 'encasillats'.

.

Els cacics eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals acordats pels partits polítics. A canvi eren rics amb un gran poder adquisitiu i influència local.Mètodes que utilitzaven:-Violència i amenaces-Canvi de vots per favors-Prèstams.-Agilitzar expedients

“Pucherazo”: per mitjà del frau es falsificava el cens electoral, incloent persones mortes, o s'imnpedía votar les vives amb coaccions i amenaces de qualsevol tipus, com la prohibició de propaganda electoral i la dificultat per a votar.

• LA OPOSICIÓ AL SISTEMA:• La creació de l’Estat

Liberal, amb la característica de centralizació y uniformisme administrativo, va provocar l’aparició de nacionalismes perifèrics.

Renaixença: va promover la recuperació dels seus propis trets lingüístics i culturals.

Articulat sobre el principi de que Catalunya és una Nació.

A partir de 1887 adquireix un caràcter polític: Unió catalanista i posteriorment la Lliga Regionalista .

La causa va ser la escasa prosperitat econòmica.

Creació del Partit Nacionalista Basc tras l’abolició dels furs després de la derrota del carlisme.

Fundat per Sabino Arana. Oferia una visió antiespanyolista

que va derivar en posicions racistes i xenòfobes.

La causa va ser la industrialització que no va ser aceptada.

El galleguisme a penes va tenir reflex polític, va ser un moviment bàsicament cultural.

La causa del sorgiment va ser l’aislament econòmic, la emigració i la marginació política.

La Reina Mª Cristina, segona esposa del rei Alfons XII. Embarassada quan va morir el monarca, va jurar la Constitució com Reina Regent durant la minoria d’edat d’ Alfons XIII, fins als 16 anys del seu fil.

Al jurar Alfons XIII el càrrec, en 1902 es va convertir en Reina Mare i consellera del Tron fins a 1929, en que va morir.

Abans de la mort del monarca, el 24 de novembre de 1885, es va firmar el Pacte d’ El Pardo, per Canovas i Sagasta, per a continuar el torn pacífic de partits al govern. Va ser un acord per aconseguir donar suport a la monarquia i a la regent i evitar problemes amb els carlistes i els republicans. El primer torn de govern va ser pels liberals, amb Sagasta.

.

Durant la regència de Maria Cristina (1885-1902), el torn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauració. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial.

1.- El Parlament llarg.Temps de govern del partir liberal que va mantindre a Sagasta en el poder cinc anys. (1885-1890).

2.- El periode d’alternància. Es van alternar el dos partits polítics,

canviant aproximadament cada dos anys.

• D'aquesta manera tan poc democràtica, es garantitza el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític. Era la fòrmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a garantir l'estabilitat política.

• La negativa del Govern espanyol a introduir reformes en les estructures polítiques de les colònies va fer que a Cuba renasqueren les ànsies independentistes.

• Així, el 24 de febrer va començar una guerra que pareixia inevitable. Una lluita armada per la independència. Va ser un dels esdeveniments més importants del segle XIX,

Anys després, l’explosió del cuirassat Maine en 1898 va esclatar al port de la Habana.

Es va convertir en la excusa excel.lent per Nord-Amèrica, que volia incorporar Cuba als seus negocis, per a dir al govern d’ Espanya que s’anara de l’illa, però el

govern no va aceptar eixe ultimàtum y li declarà la

guerra a Nord-Amèrica.

ESPANYA es va rendir en la tardor de 1898 firmant el Tractat de Paris, perdent les últimes col.lonies espanyoles: Cuba, Puerto Rico i Filipines. Va resultar el final del colonialisme en Amèrica.

Això va desatar un desastre que va començar un periode de

debat crític contra la Restauració.

• Corrent ideològic que es desenvolupà a l'Estat espanyol al final del s. XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898, però amb un sentiment d'insatisfacció del sistema sociopoliticoeconòmic de la Restauració, com a resposta a la crisi per la que està passant el país.

Fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén

reflexionar objectiva i científicament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació i proposar solucions a la situació del país, amb reformes polítiques, econòmiques i socials per a la regeneració d’Espanya.