Innovació col·laborativa a l'Administració

1‘GovUX. Governar per a l’experiència d’usuari del ciutadà’. Jordi Graells Costa. 2016 - BY 3.0

WEB – OPEN DATA

SOCIAL

MOBILESERVICE

INNOVACIÓ COL·LABORATIVA A L’ADMINISTRACIÓ: DE LES CoP A LA TRANSPARÈNCIAI Sessió de formació per a la CoP C’ORGAN de la Diputació BarcelonaJordi Graells i Costa Barcelona, 20 de gener de 2016

Totes les exposicions són subjectives...Quin jugador que porta aquest número creieu que és el millor?

... cadascú tenim la nostra opinióPer a mi està claríssim ;-)

El context

Nou paradigma econòmic

Nous models de negoci en la nova economia del coneixement...

... que xoquen amb la vella societat: cotxe de Google multat

‘GovUX. Governar per a l’experiència d’usuari del ciutadà’. Jordi Graells Costa. 2016 - BY 3.0

Pugen noves generacions (aquestes de debò )

Profusió de recursos audiovisuals = imaginació

Compte amb els valors: sense sostre convertits en wifi errants

I una governança en situació límit

Que dóna lloc a mobilitzacions

O cómo separar la yemade la clara del huevo

Però que també escampa coneixement

I posa en entredit les velles pràctiques

I fa percebre que alguns lideratges són propis d’altres èpoques

Canvi en totes les organitzacions. En la: 1.Cultura. Definir clarament l’objectiu i revolucionar l’actitud actual dels professionals i els directius.

2.Organització. Els processos s’han de dissenyar per servir l’objectiu. A l’Administració, si no ajuden el ciutadà, cal ser valents i canviar-los.

3.Lideratge. Més que jeràrquic, connector (Gary Hamel). El líder ha de construir l’entorn per col·laborar i innovar.

4.Entorn. Taules rodones en comptes de taulells, comptes de xarxes socials (i no burofaxs), espais d’innovació (i no compartiments tancats), programari en línia i col·laboratiu (més que correus electrònics i programes en local…).

!Calen organitzacions per al segle XXI

I governs oberts

Administracions

i governs oberts

Ens calen pautes

youtube.com/watch?v=RPsVvbd80xU

Estàndards de govern obert de la XIP

xarxaip.cat@xarxaip

facebook.com/xarxaipslideshare.net/xarxaipyoutube.com/xarxaipflickr.com/xarxaip

La Xarxa d’Innovació Pública incorpora el potencial de les xarxes socials a la cultura, operativa i estratègia de l’Administració, per fer-la més participativa i innovadora.Per això, a la XIP conviuen persones de moltes procedències, amb una missió conjunta (innovar i canviar l’Administració) i amb un ideari mínim comú. Els xipaires treballen en xarxa i per projectes.

Què és la XIP

OGP – Open Government Partnership

www.opengovpartnership.org

Open Government Guide

www.opengovguide.com

Guies de pautes i bones pràctiquesTransparència, rendició de comptes i capacitació dels ciutadans.

www.transparency-initiative.org

I a l’Estat espanyol?

www.youtube.com/watch?v=8aW68_F9DtQ

www.civio.es

Perquè està naixent una nova manera de governar...

... que serà decisiva a l’hora de generar valor per a la societat!

Pregunta clau

t 2 ©

Professionals i ciutadania

col·laborant per un país millor

Governs, administracions i societat com fins ara

Què es pot fer per escurçar aquesta transició?

Transparència

La Llei també preveu que des del portal de transparència s’ofereixi::1.Registre de grups d’interès (lobys)2.Canals de participació ciutadana3.Sistemes d’avaluació ciutadana dels serveis i de les polítiques públiques

Principals novetats de la Llei catalana

I també que la Generalitat dissenyi,

desenvolupi i gestioni el portal de transparència

de totes les administracions

catalanes.

Participació

https://petitions.whitehouse.gov

Noves portals: We The People

Noves fórmules de participar

Open ideas: Idees obertes gencat

ils-i-

Col·laboració

Hippie bug! © Shockie CC–BY–SA–2.0

Economia col·laborativa: de la més happy...

... a l’economia en colors

Valor = compartir idees

Et proposo fer...

Saps que... ?

= 2 idees per a cadascú

CoP de la Diputació de BCN: C’ORGAN

Learning by working

Treball col·laboratiu en CoP a la Generalitat

An Innovation Competence Process Coming From Knowledge Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0

CoP a l’AdministracióA l’Administració hi ha professionals que s’organitzen en comunitats de pràctica a partir de les seves afinitats laborals, comparteixen la informació i obtenen millors resultats gràcies al coneixement col·lectiu que elaboren.Interactuen a la plataforma de treball col·laboratiu e-Catalunya

Conèixer sistemes de coparticipació, coproducció i coresponsabilitat de la ciutadania en la prestació de serveis:

1. Hi ha coresponsabilitat en múltiples serveis.

2. La coproducció és individual (no via grup).

3. Dones, aturats i gent gran són els més coproductors.

4. La ciutadania vol coproduir més del que ho fa.

La conclusió és que hi ha espai per avançar en la prestació de serveis amb més coresponsabilització del ciutadà.

* Enquesta feta a 4.951 ciutadans de República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya i Regne Unit per conèixer la disposició a col·laborar amb els governs per millorar l’entorn, també les motivacions i els límits de la col·laboració.

www.5qualiconference.eu

Estudi* Governance International

Hi ha algunes activitats col·lectives però prevalen les individuals.

Malgrat això, l’àmbit privat palesa que, a més coresponsabilitat, més autonomia en l’ús del servei (gasolinera, súper, bitllets viatges, embarcament en línia...). ww

Quina mena de coresponsabilitat?

1. Expacients de malalties greus assessoren malalts, ja que el metge no té experiència sociosanitària.

2. A demandes més personalitzades hi ha l’opció d’ofertes específiques amb implicació o aportació (dinerària també) de l’usuari.

Ex. - renovació del carnet de conduir- mares que aprenen català quan recullen els infants a

l’escola- pares i mares que fan classes a extraescolars

3. Inversió de temps, esforç o diners de l’usuari per assolir grans estalvis.

Ex. Servei de correus australià demana escriure el CP en caselles.

4. Per fomentar la col·laboració ciutadana, cal usar adequadament les recompenses, valors, sancions i els àmbits temàtics (medi ambient, salut i seguretat, per aquest ordre segons l’estudi).

La col·laboració en els serveis

www.patientslikeme.com www.patientcrossroads.com

www.patientopinion.org.uk www.forumclinic.org

Pacientinformat

Pacientcol·laborado

r proactiu

Pacientcol·laborado

Pacientmés

informat

Col·labora amb el metge

Comparteixen en xarxa

coneixement associat a la

malaltia

Organitzen amb la seva opinió

l’atenció ciutadana de l’SNS britànic

Pacients més ben

informats i amb més autonomia

Evolució de la col·laboració en els serveis

Patients like Me

Patients Crossroads

Gestió pública tradicional

Govern obert Governança

digital

Participació més oberta de la ciutadania en l’elaboració i

prestació dels serveis.

Coproducció

Coresponsabilitat

Coparticipació

itat d

2 perspectives en la gestió pública

Per implantar polítiques de coproducció – col·laboració – cocreació amb la ciutadania, cal:

1. Canvi de cultura corporativa a l’Administració. Els funcionaris perden

el monopoli de l’expertització.

2. Dissenyar una nova relació funcionariat - ciutadania.

3. Tenir present que els usuaris prefereixen col·laborar en diferents tipus de serveis i majoritàriament des de la perspectiva individual, segons l’estudi.

4. Valer-se de la ciutadania que té més temps (joves i gent gran).

6. Aprofitar les rutines diàries de la ciutadania per idear-hi serveis imaginatius de tota mena (bancs i intercanvis de coneixement, etc.).

5. Elaborar estudis d’avaluació sobre el nivell d’eficiència que aporta la col·laboració, com el de la CoP d’educadors socials de la Generalitat.

Pla d’acció en la col·laboració en serveis

Fomentar una cultura de l’avaluació i una cultura ciutadana de ‘participació informada’ en afers públics, per reclamar rigor i transparència en intervencions públiques.

Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:

L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació com a pràctica sistemàtica al:

- Sector públic (algunes experiències intermitents)

- Sector privat

Avaluar. Eficiència per ser transparents

1. Identificar polítiques públiques que funcionen. 2. Quin impacte tenen.3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és

a causa de la bona actuació dels bombers.4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, altres programes, lleis en vigor, etc.).5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet la intervenció.

t of t

Què vol dir avaluar serveis i polítiques públiques

Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública

Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua.Per ex.Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de patents registrades per subvencions R+D+IEn canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres educatius per millorar la qualitat de l’educació:Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia

Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al programa

Impacte = Y1 – Y0

Fórmula per avaluar l’impacte

Les metodologies d’avaluació són diverses. Han de tenir en compte:1. Anàlisi prèvia dels objectius del programa, el procediment de selecció dels participants, procés d’implementació i les fonts d’obtenció de les dades. 2. Millor en

programes estables. En els

nous, cal fer avaluació d’implementació .

Excepte els programes pilot.3. L’avaluació de la

implementació (interès per saber

si un programa funciona

o no) complementa l’avaluació de

l’impacte.

www.gencat.cat/justicia/compartim

Avaluació de l’impacte: conclusions

Com el programa Compartim

Col·lectiu educadors socials- CoP: Mobilitat segura (8 membres). - Període: any 2008- Eina : repositori de documents- Producte de coneixement elaborat: Programa de mobilitat segura als centres penitenciaris, amb l’objectiu de donar eines als educadors de presons i als usuaris per tractar el tema dels delictes de trànsit en clau socioeducativa.- Públic destinatari: Més de 2.900 persones amb delictes de trànsit i preventivament al 100% de la població reclusa. - Cost edició en paper del Programa de mobilitat: 1.800 €

L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells

A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)2. Estalvi de temps

43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies

B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 241. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]D. EN FORMACIÓ1. Estalvi econòmic125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona2. Estalvi de temps:

500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

Amb bons resultats

Impacte = Y1 – Y0

tiliza

í Web

Avaluació: altres

1. Comunicació inicial de

l’estratègia corporativa per al treball en xarxa

2. Formació continuada:

2.1 Al conjunt del personal en eines i

cultura col·laborativa2.2 Als líders

en el seu nou rol de promotors de

condicions perquè els altres innovin

3. Identificació d’agents del canvi:- líders organització

- community managers

- qui sap què

4. Habilitació d’espais de col·laboració:

- presencials- en línia

>Adaptació text @Odilas

Pla d’acció per al canvi

1. Xarxes socials

La teoria dels 6 graus

Els governs a les xarxes socials: els EUA

Però s’hi ha de ser present bé, a xarxes

¿Com es gestiona la presència de la Generalitat a les xarxes socials?

1. Certificació del procés.

2. Plataformes intermèdies d’edició.

3. Nous continguts.

4. Suport per CoP i mentoratge. Mètriques de tots els comptes.

Institucions que decideixen ser presents a les xarxes socials...

Setena edició:Juliol 2015

Catalunya en els 10 primers llocs del món

sd’a

ity-in

http://ow.ly/8HS4L

... amb planificació

Mapa de xarxes socials de la Generalitat

Mapa de xarxes gencat:Més de dos centenars de comptes incloent-hi els múltiples (35 Trànsit per eixos viaris, 24 ofertes de feina per categories i 15 Rodalies per línia). ww

Twitter i Facebook Youtube, Flickr i Slideshare

Indicadors de qualitat

I continuar per indicadors més d’impacte, que avaluen els canvis que provoca l’actuació a les xarxes socials.

Estadística de xarxes socials Generalitat

Avaluació de xarxes socials Generalitat

A partir del quadre de control es mantenen i/o tanquen comptes/perfils.

Quadre de control de xarxes Generalitat

1. Les xarxes socials tenen com un punt d’origen un web o un bloc corporatiu. Són, per tant, un altaveu i mai un substitut d’aquests canals. En una institució, la línia editorial ha de coincidir, doncs, amb la del lloc web oficial. Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals.

2. Interacció i implicació. És vital respondre els dubtes i les qüestions que plantegin les persones usuàries. La interacció és l’ànima de les xarxes socials.

Criteris de comunicació a les xarxes 1/4: sobre les eines

1. Cal dominar el registre propi de cada xarxa social. 2. Síntesi i precisió comunicativa. Els missatges han de ser

directes, precisos i atractius:- Els missatges han de ser captivadors per propiciar un

diàleg real i proper a la ciutadania. - El missatge es redacta per ser reenviat i no sols perquè

arribi. Ha de conferir prestigi a qui el reenviï. Un de mediocre no es reenviarà.

- El missatge ha de ser àgil, directe i enginyós. Comunicar ràpid és sovint més eficaç que fer-ho tard i amb més qualitat.

- L’ús de narratives simples serveix per contagiar el missatge.

- La contextualització del missatge és fonamental.- El missatge ha de ser autèntic, no ha de maquillar ni

amagar res.

Criteris 2/4: sobre el llenguatge

La imatge gràfica anima o no a la lectura d’un missatge a les xarxes:- Tenir en compte els dos nivells de lectura (el primer és un missatge curt i el segon, el missatge de fons, sencer). Usar etiquetes (hashtags) i enllaços a Twitter.- Acompanyar el contingut textual amb imatges, gràfics i infografies. El món de les xarxes és cada cop més visual.

Criteris 3/4: sobre la forma gràfica

Tenir una visió SEO (search engine optimization o tècniques per optimitzar la nostra presència als cercadors). Per afavorir la indexació de dades als cercadors i influir en el pes que tindrà la nostra institució a la Xarxa, podem utilitzar paraules clau segons cada matèria relacionada.- Conèixer els horaris de tramesa que generin més viralitat perquè arribin al major nombre de persones- Publicar un nombre de missatges coherent respecte a la xarxa social de què es tracti i a la nostra activitat com a institució per evitar la saturació de missatges.

Criteris 4/4: sobre l’editorialització

Nou llibre sobre xarxes socials

20 casos d’èxit a gencat

Quins comptes i perfils de xarxes socials es podrien activar a la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................Se’n podrien tancar alguns dels que ja teniu oberts? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de xarxes socials

2. Obertura

de dades

Governs i administracions obren dades i coneixement per a societat i ciutadania

http://graells.wordpress.com/2013/09/01/les-macrodades-bid-data-als-governs

ttp://

Dades amb interès per ser reutilitzades

Altres aspectes: cost, imatges, llicències...

Dades anonimitzades: compte amb les agregacions

emergence © green.thumbs

flickr.com/photos/greenthumbs/3244645344

L’open data crea noves oportunitats

Alguns indicadors:- Posada en marxa el 2010.-Més de 1.400 conjunts de dades, principalment fitxers.

Usos de les dades.A. Desenvolupar iniciatives de serveis i negoci. Apps de tercers:- Aplicacions mòbils (apps de trànsit, allotjaments turístics, agenda cultural, cercador de feina, estat de servei de Rodalies).

Generalitat: què s’obre i per a què 1/3

- Aplicacions web i ginys (widgets) que s’insereixen a diaris digitals d’abast nacional i comarcal i que informen en temps real de serveis de la Generalitat.

B. Retre comptes i complir amb el principi de la transparència (portal)- Pressupostos 2014, 2012, 2011 i 2010- Indicadors

d’ocupació pública

- Estadístiques de gestió hospitalària i salut, de gestió de centres educatius

Les empreses que presten serveis públics

De telefonia, electricitat, gas, aigua... també han d’obrir dades.

Model open data i reutilització a gencat

Dades obertes gencat

Fitxers oberts

Serveis oberts

Reutilitzadors

Productes i entorns

Infomediaris

Empreses

Administracions

Entitats socials

Mòbils

Xarxes socials

Tot tipus de productes i serveis

Model VASCO de transparència

http://eadminblog.net/2015/11/08/hoja-de-ruta-para-avanzar-en-transparencia

Berlín: trànsit en temps real

http://fahrinfo.vbb.de/bin/query.exe/dn

Obrir dades per superar la pobresa

Big data anywhere

Quines dades es podrien obrir a la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de dades obertes

3. Acces mòbil

Reconeixement corporatiu del BYOD

(bring your own device) o consumerització

Àmbit públic (d’utilizació pública)

Funcionalitats-Habilitats-Geolocalització-Monitoratge / Gestió dades personals-Personalització-Guies-Simulació / Gamificació

Necessitats a satisfer

-Estructurals– core

-Estructurals – altres-Complementàries

Apps resultants

Apps Administració

Apps no-Administració

Certificació / Segell de qualitat

Obertura de dades i apps mòbils gencat

Pregunta clau: ¿per què desenvolupar aplicacions mòbils natives si es disposa de webs responsius?

L’aplicació mòbil de gencat

Acord de Govern per a serveis mòbils:1. Pautes per ordenar les iniciatives mòbils de departaments i organismes, que permetin incorporar-los a l’estratègia mòbil i multicanal de la Generalitat. L’organisme responsable de Serveis mòbils gencat és la DG d’Atenció Ciutadana i Difusió.2. Aprovació de la Guia de serveis mòbils de la Generalitat, que ajuda a alinear aquest canal amb els objectius de cada organisme i a aprofitar les capacitats pròpies dels serveis mòbils. Guia gràfica per desenvolupar aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya: a piv.gencat.cat.

El canal mòbil a la Generalitat

App gencat

App gencat vs. web gencat.cat responsiu

De la consulta d’informació a la comunicació proactiva de serveis. Resultat: gencat app destacada als markets.

El servei d’avisos push

Millora app gencat amb participació usuaris

Apps: relació amb la ciutadaniaA. Bidireccionalitat:

1.Ciutadania participativa. Ex. We The People (EUA), colab.re (Brasil), Active Citizen (Moscou)2.Crowdsourcing. Ex. App de cobertura mòbil de gencat3.Concursos i recompenses. Ex. Flinders Street Station Design Competition (AUS), Active Citizen Moscow (entrades museus, teatres)4.Definició d’un servei. Ex. app Eleccions 27S (concurs ‘Idees Obertes’)5.Atenció per xarxa social o missatgeria . Ex. xarxes socials gencat i missatgeria instantània gencat (Telegram, de moment)B. Acord amb altres ciutadans (organitzacions) per fer alguna cosa:

Ex. Pledgebank, Appgree, Yopolis.com

4. Definició d’un servei: App Eleccions 27S

App Eleccions 27S: Idees obertes gencat

ils-i-

www.pledgebank.com

App per organitzar l’acció col·lectiva (MySociety)

appgree.com

Appgree: per posar d’acord molta gent

Tipologia d’aplicacions mòbils (apps)Apps per a:

1.Personalització (tracking: serveis i personalització)2.Identificació (biometria i notificacions) i tramitació (tràmits, pagaments)3.Relació (bidireccional, multidireccional)4.Serveis en temps real (geolocalització, directoris, temps d’espera...)5.Serveis bàsics comuns (accessibilitat, integració de canals...)

Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar directament la teva organització? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................Quins serveis mòbils hauria de desenvolupar tercers? Per què?• ....................• ....................• ....................• ....................

Pràctica de serveis mòbils

Concretant

L’Administració / El govern poden cocrear i coproduir en el món web per:1.Les dades obertes= govern oberts.2.Les xarxes socials = govern en xarxa.3.Serveis mòbils = govern en el mòbil.

La cocreació i la coproducció: porten al cogovern (o govern digital o obert)

CoP de Salut Pública (Generalitat Cat.)

CoP Programa Compartim (Generalitat C)

Nexus24 UPC

Cocreació/Coproducció: 1. Interna 1/2

CORH (Diba)

App gencat to measure the coverage of mobile services.

1. Interna 2/2

Xarxes de funcionaris com el VOST, la XIP i altres.

2. Interna - externa

Government / Administration

Datasets

Open services

Reusing actors

Products / frameworks

Infomediaries

Companies

Governments / Administrations

Socialentities

Mobile services

Socialmedia

Websites

All kinds of products and services

3. Externa 1/2

3. Externa 2/2. Altres

iniciatives

Concloent

Per on canviarà l’AdministracióCitizen mobile sourcing, que revolucionarà la innovació dels serveis públics.

Valor d’un servei: la clau és la seva proposta de valor:

prestacions

emocions

cost incomoditat

inseguretat

Com es milloren els serveis

Cal tenir en compte diferents dimensions:

1.Personalització2.Geolocalització3.Big data4.Multicanalitat5.Mobilitat6.Simulació / Realitat virtual

Característiques dels nous serveis

L’organització de l’Administració en departaments (conselleries, regidories...) no ajuda a l’hora d’oferir els serveis des de les plataformes digitals, mòbils i xarxes socials.

xarxes socials

mòbils

web i dades obertes

Quines limitacions organitzatives tenim

En lògica de xarxa: compartint operativa, bones pràctiques i experiències.

Configuració d’una estació de treball comú1.Monitoratge compartit (mateix lector de feeds com ara Feedly, FriendFeed...).2.Treball col·laboratiu a blogs, xarxes socials...3.Compartició/Transferència de fitxers a Dropbox, Drive o Evernote.4.Etiquetatge comú estratificat de preferits a Diigo.5.Coproducció de continguts en entorns d’edició compartida (Gdocs, SharePoint...).

Com organitzar els equips i les feines

WEB – OPEN DATA

SOCIAL

MOBILESERVICE

Gràcies! INNOVACIÓ COL·LABORATIVA A L’ADMINISTRACIÓ: DE LES CoP A LA TRANSPARÈNCIAI Sessió de formació per a la CoP C’ORGAN de la Diputació BarcelonaJordi Graells i Costa Barcelona, 20 de gener de 2016

Innovació col·laborativa a l'Administració

Government & Nonprofit

Transcript of Innovació col·laborativa a l'Administració

ANUNCIS DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

Com incorporar la innovació a l'Administració. Jordi Graells

Innovació & trnasformació

Creació d'una aplicació col·laborativa orientada a …openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/8028/1/...Creació d'una aplicació col·laborativa orientada a Web semàntica

25a sessió web: "Emprendre a l'Administració"

Jornada innomed 20 juny Innovació col·laborativa

Open data i xarxes socials a l'Administració

Construïnt una ECONOMIA COL·LABORATIVA sobre la Xarxa de ...

El social media manager a l'administració

Innovació oberta a l'Administració

Productes ràster per a l'administració local

Sant Feliu: Territori mòbil i estratègia col·laborativa

Innovació col·laborativa a l'Administració

Innovació oberta a l'Administració. Jordi Graells

Ciència oberta i producció col·laborativa, per Eduard Aibar

Projecte: Creació col·laborativa de materials docents interactius

Informe #2 CATN - L'Administració Tributària de Catalunya

Seminari Innovació

El programa Compartim. Gestió del coneixement a l'administració

Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració