Post on 29-Nov-2014
description
Espirometria de qualitat
1 Barcelona, 11 de novembre de 2013
Dr. Joan Escarrabill
Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR) & Observatori de les Teràpies Respiratòries a Domicili (ObsTRD). Departament de Salut. Programa d’Atenció a la cronicitat – Barcelona Esquerra. Hospital Clínic (Barcelona)
Coordinació PDMAR
2
Dr. Joan Escarrabill Hospital Clínic
DI Carme Hernández Hospital Clínic
Dra. Mª Antònia Llauger CAP Maragall
Dra. Núria Roger Consorci Hospitalari de Vic
Sra. Elena Torrente Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)
Dr. Ricard Tresserras Subdirecció de Planificació Sanitària. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut.
Sra. Alba Rosas Subdirecció de Planificació Sanitària. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut.
Dr. Esteve Saltó Agència de Salut Pública.
Dr. Josep Jiménez CatSalut
Grup de treball “Funció pulmonar”
3
Berta Aviles , pneumòloga, Hospital de Palamos Felip Burgos , DI PhD Hospital Clínic Joan Clotet, metge de familia, Lleida Joan Escarrabill, pneumòleg, -PDMAR – Hospital Clínic Jordi Giner , DI Sant Pau Ma Antònia Llauger ,metgessa de família, CAP Maragall (Barcelona) Ramona Hervàs ,DI CAE Dr. Barraquer (Sant Adriá del Besos) Francisco Martin, metge de familia, Tarragona Tomas Martin, Departament de Salut/ àrea TICs Francesc Moya, TIC Salut Núria Roger, pneumòloga Consorci Hospitalari de Vic, PDMAR Carles Rubies, Departament de Salut/ àrea TICs.
Espirometria
4
L’espirometria és una prova fonamental per avaluar la funció pulmonar
Amb l’espirometria podem mesurar el volum d’aire i la velocitat (flux) amb la que es pot mobilitzar
Espirometria: limitacions
5
Cal la cooperació del pacient
Els aparells requereixen calibració i manteniment
Les condicions ambientals poden afectar els resultats
Els professionals requereixen formació específica
Desenvolupament del projecte en el marc del PDMAR
6
Situació
98% accés a l’eespirometria Problemes formatius i de control de qualitat
Funció pulmonar: enquesta AP i H
Educ Med 2012;15:1575-1813
Objectius relacionats amb incentius
econòmics a l’AP
Disseny d’un programa conjunt amb el “Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat”
Properes passes
Arch Bronconeumol. 2011;47:466-9.
Situació de l’espirometria a Catalunya
7
Enquesta
Hospitals 2009
At Primària 2010
1
8
Arch Bronconeumol. 2013;49:371-7
9
Taxa d’espirometries per centre
10
Espirometria als hospitals
24%
13%
61%
2%
FormacióEn el moment de la selecció Periòdica (1 cop l'any) Espontània Altres
En més de la meitat dels casos no hi ha formació reglada
Font:. Enquesta Espirometries Hospitals PDMAR 2009
1,36 espirometries /
100 habitants / any
Entre 0,46 i 2,67
espirometries / 100
habitants / any
Primary Care Respiratory Journal 2009;18:130-47
Primary Care Respiratory Journal 2009;18:128-129
Formació i entrenament
Control de qualitat “col·legiat”
Suport
Espirometria a l’AP
Font:. Enquesta PDMAR Atenció Primària 2010
Nombre espirometries/mes
< 20
20-40
40-60
60-80
97% tenen espiròmetre
68% consulta centralitzada
50% fan espirometries en nens < 10.
1,45 espiròmetre per centre
27% més d’un espiròmetre
Nombre absolut, mitjana, desviació estàndard de les espirometries anuals fetes a l’atenció primària i promig per mes i equip i població de referència de l’equip. Catalunya, 2009.
14
REGIÓN SANITARIA
TOTAL
ESPIROMETRÍAS
AÑO
MEDIA ESPIROMETRÍAS
POR CADA 100 HAB
DESVIACIÓN
ESTÁNDAR
(DE)
ESPIROMETRÍAS POR
MES Y ABS
(%)
ESPIROMETRÍAS
POR MES Y
HABITANTES ABS
(10.000 hab)
ALT PIRINEU I
ARAN 1.456 2,08 2,52 15,17 17,34
BARCELONA 73.216 1,97 2,11 38,86 16,39
Garraf i Alt Penedès 3.276 1,44 1,43 34,13 11,98
Baix Llobregat 21.944 2,46 1,44 44,60 20,54 Barcelonès Nord i
Maresme 12.792 2,18 1,17 36,76 18,16
Vallès Oriental i
Occidental 15.028 1,39 0,71 30,54 11,55
Barcelona ciutat 20.176 2,16 2,08 44,25 18,01 CATALUNYA
CENTRAL 6.552 1,82 0,54 22,75 15,20
GIRONA 13.000 1,89 1,13 29,28 15,71
LLEIDA 7.124 2,22 4,05 28,27 18,53 CAMP DE
TARRAGONA 9.308 2,35 1,99 38,78 19,56
TERRES DE L’EBRE 3.796 2,71 5,55 39,54 22,59 TOTAL
CATALUNYA 114.452 2,01 2,60 34,68 16,74
Formació
15
2
Objectius
Programa
Formació de formadors
Programa formatiu
16
St Fruitós de Bages, 16-17/6 de 2009
Proposta de l’ICS
Programa consensuat (adaptat del NIOSH)
16 hores (teòrico/pràctiques) + avaluació
Certificat d’aprofitament de l’IES
Formació de formadors
Pediatria
0
50
100
150
200
250
300
2009 2010 2011 2012
40
298
165
110
Alumnes
17
Educ Med 2012;15:1575-1813
o Procés formatiu traslladat a les Regions
o Es vincularà a les rutes assistencials
o Incloure la necessitat de formació en espirometries en el contracte del CatSalut
o Formació de formadors
Interoperabilitat
18
3
Objectius
CDA
HC3
19
CDA Clinical Document Architecture
20
Espirometria de qualitat
Arch Bronconeumol. 2011;47:466-9.
Incentius
22
4
23
Infradiagnòstic MPOC sense espirometria
Els incentius en el contracte programa han de servir per reduir l’infradiagnòstic i incrementar el percentatge de pacients amb MPOC que disposen d’una espirometria
Control de qualitat
24
5
Control de qualitat
25
L’espirometria ha de tenir la mateixa qualitat en qualsevol
àmbit assistencial
Estandardització de dades
Digitalització i connexió en xarxa
Disseny del model per fer el control de qualitat sistemàtic
Projecte de control de qualitat en col·laboració amb
el Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat (PPAC)
2013
Espirometria de qualitat
26
Validació
Inter-operabilitat
Formació
Educ Med 2012;15:1575-1813
Història clínica compartida a Catalunya (HC3)
27
Història clínica compartida a Catalunya (HC3)
Garantir l’accés a les espirometries des de qualsevol punt del sistema sanitari.
Control de qualitat periòdic,
Emmagatzemament d’informació que permet fer estudis epidemiològics
Conservació de les dades del pacient al llarg del temps (visualització de sèries de dades)
Disseny de sistemes intel·ligents que donin suport al diagnòstic.
Evita duplicitats
To take away
28
L’espirometria és imprescindible
La interoperabiltat és una eina clau pel control de
qualitat
Les solucions per l’espirometria es poden
aplicar a altres procediments